Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901)

Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)Júlia López Valera

SUMARI

El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català.

El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a pionera, accentuen aquest sentit diferencial.

Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.

A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:

A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern.

Catalunya = país dotat històricament d’una personalitat pròpia.

Reforma en profunditat de

l’Estat.

Autonomia de Catalunya

CRO

NO

LOG

IA

Júlia López Valera (Institut Banús)

1. U

NA

NO

VA C

ULT

URA

CAT

ALAN

ISTA


1.1. La persistència de la identitat catalana

Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella. (cal recordar el Decret de Nova Planta).

Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.

Català havia desaparegut com a llengua administrativa i de

cultura.

El català continuava com a llengua en la parla

quotidiana.També com a llengua escrita per a les cançons i romanços

tradicionals.

1.2. La Renaixença literària i cultural

La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

1. U

NA

NO

VA C

ULT

URA

CAT

ALAN

ISTA


Quins s’han considerat els inicis?

La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.

L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i conservar més pura la llengua i literatura catalana.

La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...

Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de BONAVENTURA CARLES ARIBAU

Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I ORS (1841) de recuperació del català

com a llengua culta.

Objectiu: Premiar textos poètics escrits en català antic (llemosí) o literari modern.

Autèntica festa cívica Plataforma per donar a

conèixer escriptors.Van contribuir a l’ACCEPTACIÓ SOCIAL DEL CATALÀ

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oda_a_la_P%C3%A0tria

Júlia López Valera (Institut Banús)1. U

NA

NO

VA C

ULT

URA

CAT

ALAN

ISTA

1.3. La Renaixença popular.

En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla”.

Van polemitzar amb els defensors del català culte.

Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:

Tradició d’una literatura

Tradició d’un teatre popular

Tractaven temes quotidians

JOSEP ANSELM CLAVÉVa contribuir a l’arrelament del català entre les classes

populars. Cançons que es cantaven a

les societats corals.

ABDÓ TERRADESVa escriure obres teatrals

satíriques de contingut antimonàrquic


FREDERIC SOLER SERAFÍ PITARRA

Renovador del teatre popular: caricaturesc i

sarcàstic.Àmplia difusió popular.

1. U

NA

NO

VA C

ULT

URA

CAT

ALAN

ISTA

Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar esforços. Els jocs florals es va popularitzar i van ser una festa cívica i una plataforma de difusió del català i de propaganda dels autors que hi participaven. Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. El català va començar a incorporar-se a publicacions com:

DIARI CATALÀLA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C


2.1. La crítica al centralisme

Construcció Estat liberal criticat per sectors de CATALUNYA - federalistes

- proposen plantejament - autonomistes

Diferents constitucions definició ESPANYA:- nació única- corts dipositàries de la sobirania nacional(excepció: constitució 1876 compartida amb el rei)- organització estatal: centralització - política

- econòmica- administrativa- jurídica - militar

Sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.

1835 bullangues: revoltes de caràcter popular- inici a Reus i s’escampa per BARCELONA- classes populars fan accions violentes- assassinat general Bassa- crema de convents- incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C


CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839)- revoltes populars contra qui és proper al carlisme:

- clero- autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra

1843: Jamància revolta republicana i progressista

-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular- Conseqüència : bombardeig a BARCELONA de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella

Dècada Moderada (1844-1854) centralisme + dura política ordre públic

declaració Estat de guerra a Catalunya moltes vegades

MODERATS CATALANS defensen descentralització de l’Estat- critiquen:

- centralisme- uniformisme cultural

- defensen particularisme català- personatges: - Jaume Balmes

- Joan Mañé i Flaquer- Manuel Duran i Bas

Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C2.2. El federalisme

Moderats (dreta)Suport a Isabel II,. Grups nobiliaris i

propietaris agraris.

Centre:1. Conjunció monàrquic

democràtica: domini de les Corts. Majoria del diputats progressistes. Prim i Sagasta.

2. Sector unionista.3. Monàrquics demòcrates.Defensen: monarquia, sobirania

nacional i respecte ampli per les llibertats públiques.

Partit Republicà Federal (esquerra)

Republicans unitaris (Emilio Castelar)

Defensen la unitat de l’Estat i les posicions socials i econòmiques són més

conservadores.

PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL

Escissió Partit Democràtic: - creat el 1868- direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras - proposa sistema de pactes entre ≠ regions per articular l’Estat- defensa: - República

- separació Església – Estat- NO exèrcit en política- ampliació drets democràtics (sufragi)- regular condicions laborals

Electorat: petita burgesia i proletariat industrial.

Francesc Pi i Margall- Origen humil - teòric federalisme- defensa: - participació ciutadans (sufragi)

- exercici de llibertats- protecció de drets i igualtat jurídica - Estat federal = unió voluntària diferents pobles

Pacte de Tortosa (1869)

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C

Personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé + representants antiga Corona d’AragóVolen Estat federal:

- tenir en compte la realitat històrica de la Corona- fonamentat concepte de sobirania popular

1873: Primera República

Caracterització d’Estat federal projecte nova constitució. 1r president: Estanislau Figueras Projecte de Constitució 1873 ESPANYA = estat federal amb 17 estats- fracàs I REPÚBLICA

- pèrdua influència republicans- problemes interns, fragmentació del partit.

Sistema de la Restauració

Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot

↓- proposa redactar Constitució de l’Estat Català dins la Federació

Espanyola (1883) NO acceptat conjunt partit federal

- Corts per CATALUNYA- govern amb competències- no limitacions → pacte federal

Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol:- problemàtica social:

- reforma agrària- reivindicacions dels treballadors industrials

Defensa la INDEPENDÈNCIA de Cuba

RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C

Membre Partit Republicà Federal (branca + radical) i personatge clau del catalanisme

1879: funda Diari Català, tot escrit en català

1880: PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 oct – 14 nov)- objectiu: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en la política- hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.- s’elegeix a Valentí Almirall com a president. - acords adoptats:

- nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català. - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana. - fundar nova entitat per coordinar moviment Centre Català.

1881: trenca amb Pi i Margall acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal

1882: CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes. - programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,

proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat- no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns

altres, massa republicà....

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C2.3. Valentí Almirall i el Centre Català

1870: JOVE CATALUNYA- associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista- fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i

Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc…- entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat polític- 1875: dissolució

1883: SEGON CONGRÉS CATALANISTA- configuració catalanisme polític- abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans.- evidencia la divisió del catalanisme entre:

- + progressites- + conservadors

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C

MEMORIAL DE GREUGES

1885: MÍTING LLOTJA DE BARCELONA-participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes.- 1r manifest polític i unitari del catalanisme

- denuncia centralisme- demana: - dret a impulsar vida regional

- defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç d’ESP amb França i GB

- defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)

Presentat al rei Alfons XII Mort 1885 Pacte del Pardo- limita eficàcia document- ressó a Madrid

Acostament a la burgesia- defensa proteccionisme- posicions descentralitzadores

1886: LO CATALANISME bases ideològiques catalanisme progressista- CATALUNYA motor regeneració ESPANYA- impulsar tasca agitació cultural- crear organització política interclassista

intervenir en eleccions

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C


Proposta d’Almirall → FRACÀS per:1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrquics)2. poca base social3. oposició a Expo Universal BARCELONA (1888). Rius i Taulet

- important per la burgesia- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)- esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial- cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)

- Desaparició Centre Català

- poca influència Almirall dins catalanisme

discrepàncies

2. E

LS IN

ICIS

DEL

CAT

ALAN

ISM

E PO

LÍTI

C


2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent

Personatges: - Narcís Verdaguer- Lluís Domènech i Montaner- Josep Puig i Cadafalch- Enric Prat de la Riba- Àngel Guimerà (Renaixença)

Caràcter conservador suport burgesia

LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)

Reivindicacions:Oficialitat català.

Defensa del dret civil català.Proteccionisme.

Política exclusivament catalanista. Iniciatives:- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya. Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.

Decidir el nombre de soldats Català = llengua oficial → ensenyament en catalàTribunals de justícia i càrrecs → catalans

- 1889: defensa del dret català- contra projecte reforma Codi Civil- canvi redacció → 1a victòria catalanisme

3. E

L CA

TALA

NIS

ME

CON

SERV

ADO

R


3.1. El catalanisme tradicionalista

Context: creació Estat liberal + guerres carlines- part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.

Context: Restauració Santa Seu a favor d’Alfons XII- part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!)

VIGATANISME:Moviment cultural

intel·lectual

-Jaume Collell-Josep Morgades (bisbe Vic)

Cristianitzar moviment origen laic

publicació: La Veu de Montserrat iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat

- 1893. Restauració monestir Ripoll- 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig

- bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!) Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic)

- defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES- publicació La tradició catalana (1892)

esperit de Catalunya reposa en: família, propietat i religió- Rebutja canvis socials

Objectiu clero: regenerar societat catalana

3. E

L CA

TALA

NIS

ME

CON

SERV

ADO

R


3.2. La formació de la Unió Catalanista

Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....- propagar idees regionalistes- programa comú a tots grups catalanistes

Suport: - Catalunya rural - propietaris mitjans- comerciants- professionals liberals i intel·lectuals

Poca implicació directa

Estructura d’entitats

Feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern- 1892: assemblea a Manresa

Discrepàncies: - contraris a participar vida política- crear organització política (eleccions)

1891: Unió CatalanistaCoordinar tots els grups catalanistes comarcals

Júlia López Valera (Institut Banús)3. E

L CA

TALA

NIS

ME

CON

SERV

ADO

R

3. E

L CA

TALA

NIS

ME

CON

SERV

ADO

R


3.3. Les Bases de Manresa

Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional Catalana Principis catalanisme polític Estructura: - 17 articles

- poder regional. Catalunya plena sobirania- competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic,

encunyació de moneda...)- llengua oficial: català- càrrecs públics només catalans- voluntarietat servei militar- restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts

(sufragi corporatiu)- vinculació amb Espanya: pacte de les institucions + Corona

4. L

A FO

RMAC

IÓ D

E LA

LLI

GA

REG

ION

ALIS

TA


4.1. L’impacte del 98 a Catalunya

Desastre 98 desprestigi partits dinàstics NO fan un regeneracionisme de la política espanyola- nova generació intel·lectuals i activistes

- creació NOU PARTIT (eleccions autonomia)

Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.

1899. Unió Regionalista Context:

- govern Silvela – Polavieja intent regeneracionista – FRACÀS

- Tancament de Caixes ( contribució ministre Villaverde)

Protagonistes:- portaveus polítics de la burgesia industrial - representants burgesia agrària

Programa:- referències regionalistes explícites- demana autonomia política i administrativa

4.2. La candidatura dels quatre presidents

4. L

A FO

RMAC

IÓ D

E LA

LLI

GA

REG

ION

ALIS

TA


1900. Centre Nacional Català

Partit polític escindit de la Unió Catalanista publicació. Partidaris participar en vida política Recull programa Bases de Manresa Personatges: - Enric Prat de la Riba

- Francesc Cambó- Jaume Carner- Lluís Duran i Ventosa

Joves professionals, favorables al catalanisme en política

Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901)

Base social industrials i comerciantsNO projecte polític clarNO dirigents experiència

SÍ programa polític possibilistaSÍ dirigents experts NO suport social

“4 presidents” Candidatura catalanista

Guanya a BCN 4 diputats regionalistes

4. L

A FO

RMAC

IÓ D

E LA

LLI

GA

REG

ION

ALIS

TA


4.3. La fundació de la Lliga Regionalista

Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya Èxit eleccions municipals Barcelona 1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema Restauració KO

- hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES- fora joc polític conservadors - liberals

Partit modern nova organització.- afiliats- centres polítics- secretaria electoral- publicacions

Base social:- industrials, comerciants i professionals de BCN- propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127)- general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració

Programa: monàrquic i conservador- autonomia de CAT dins l’Estat espanyol

5. N

ACIO

NAL

ISM

ES I

REG

ION

ALIS

MES

A L’

ESTA

T ES

PAN

YOL


5.1. El nacionalisme basc

1876. Fi de la III guerra carlina pèrdua dels furs bascos. Procés d’industrialització de Biscaia

burgesia vinculada al sistema de la Restauració

forta immigració (maketos) amenaça per la identitat basca

Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques moviments dels èuscars (euskaros)

- importància de la religió (carlins!)- defensa de la societat tradicional

Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873- estudia amb els jesuïtes- ideòleg del nacionalisme basc

- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori

(Euskadi + Navarra)- defensa INDEPENDÈNCIA- crea la Ikurriña

Pensament Sabino Arana:

- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ Déu i lleis antigues- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista- critica:

- immigrants (maketos)- no s’integren en els costums- no saben la llengua basca- treballen per un salari inferior

- comunistes- ataquen tradicions religioses i propietat

- classes altes liberals- compra – venda de poder (sist. Restauració)

- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies

Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes1895: PARTIT NACIONALISTA BASC partit autonomista

- defensa reintegració dels furs bascos.

Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès) Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)

- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)

5. N

ACIO

NAL

ISM

ES I

REG

ION

ALIS

MES

A L’

ESTA

T ES

PAN

YOL

Significat dels colors.-fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia- aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia) - creu blanca: religió catòlica

Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)- manté arrelada identitat gallega- burgesia feble- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)

Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies↓

poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social

½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)- moviment culturista i apolític- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)

Corrent polític: minories cultes- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració- discurs contra abandonament país:

- polítics espanyols- classe dirigent gallega

1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)- grups intel·lectuals minoritaris- professionals de les ciutats- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.

5.2. El galleguisme5.

NAC

ION

ALIS

MES

I RE

GIO

NAL

ISM

ES A

L’ES

TAT

ESPA

NYO

L

5. N

ACIO

NAL

ISM

ES I

REG

ION

ALIS

MES

A L’

ESTA

T ES

PAN

YOL


MANUEL MURGUÍAHistoriador i escriptor gallecCasat amb Rosalia de Castro

Impulsor del moviment O Rexurdimiento

1888: defensa ús públic del gallec.

ALFREDO BRAÑASEscriptor i ideòleg del regionalisme gallec.

1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega.1891: participa als Jocs Florals de

Tui.Redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación en

Galicia. Influenciades per les Bases de Manresa (1892).

Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.

- VICENTE RISCO - ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)

5. N

ACIO

NAL

ISM

ES I

REG

ION

ALIS

MES

A L’

ESTA

T ES

PAN

YOL


5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme

Valencianisme

Inicis: moviment cultural → Renaixença- reivindicació llengua i cultura pròpies- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART- 1904: València Nova

- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana

Aragonesisme

2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme-Suport burgesia- defensa: - patrimoni cultural

- dret civil

Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals. Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme

- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)- europeïtzar Espanya.

Personatge: BLAS INFANTE- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.- professió: notari- obra: El ideal andaluz- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)

- es proposa l’autonomia- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)

Andalusisme

Escut d’Andalusia.- Representa a Hèrcules entre les dues columnes d’Hèrcules, que la tradició situa a Gibraltar.

Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.- verd: dinastia Omeia- blanc: imperi almohade- colors d’esperança i pau- feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne

Cançó religiosa cantada pels segadors

5. N

ACIO

NAL

ISM

ES I

REG

ION

ALIS

MES

A L’

ESTA

T ES

PAN

YOL


Missatge a la Reina Regent (1888):Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.

Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.

Education

Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901)