Volcans

Arquelia Conejo Lora

1r Batxillerat A

17-2-15

Ciències de la Terra i del medi ambient

Índex 1. Volcà Kilimanjaro

1.1. Situació geogràfica 1.2. En que zona esta situat1.3. Viscositat del magma1.4. Formació del magma1.5. Tipus de magma1.6. Estructures originades pel magma1.7. Anatomia del volcà1.8. Productes volcànics1.9. Estructures volcàniques1.10. Tipus d’activitat volcànica1.11. Els volcans y la tectònica de plaques1.12. Curiositats

2. Volcà Mauna Loa:2.1. Situació geogràfica 2.2. En que zona esta situat2.3. Viscositat del magma2.4. Tipus de magma2.5. Anatomia del volcà2.6. Productes volcànics2.7. Fases de l’erupció d’un volcà2.8. Tipus d’activitat volcànica2.9. Els volcans y la tectònica de plaques

3. Volcà Etna (presentat a classe):3.1. Situació geogràfica 3.2. En que zona esta situat3.3. Viscositat del magma3.4. Tipus de magma3.5. Anatomia del volcà3.6. Productes volcànics3.7. Fases de l’erupció d’un volcà3.8. Tipus d’activitat volcànica3.9. Els volcans y la tectònica de plaques3.10. Curiositats

1. Volcà Kilimanjaro1.1. Situació geogràfica

El Kilimanjaro s'eleva al nord-est de Tanzània a 5891,8 m d'altitud segons mesures realitzades en 2008 per posicionament GPS i gravimetria, i que reemplacen els 5895 m obtinguts en 1952 per un equip britànic. La seva altitud, va ser objecte de diferents mesures des de 1889 (amb resultats que variaven fins a cent metres), el converteixen en el punt més elevat d'Àfrica, pel que forma part de les anomenades «Set Cims».

Es troba situat prop de la frontera de Tanzània amb Kenya que passa al peu de les vessants nord i est de la muntanya.

Emergeix solitari d'entre la sabana que l'envolta, sobresortint amb un desnivell de 4800-5200 m, el que la converteix també en la muntanya aïllada més alta del món.

Cobreix una superfície de 388.500 ha.

1.2. En que zona esta situatEstà situat en una zona de divergències.

1.3. Viscositat del magmaL'alta viscositat de la lava ejectada i la seva barreja amb les cendres fa que es solidifiqui en poc temps i no flueixi massa lluny del cràter, donant lloc a muntanyes amb forma cònica d'elevada altura.

Kilimanjaro

1.4. Formació del magma

1.5. Tipus de magmaTé un magma bàsic, compost per un 40%-50% de sílice.

1.6. Estructures originades pel magmaDurant el Juràssic i el Cretaci va tenir lloc una forta erosió a la regió corresponent a l'actual Kilimanjaro i es va formar a continuació un altiplà composta de gneis i granulita que data del Precambrià. El relleu a poc a poc es va anar aplanant a partir del Paleocè: es van formar planes al nord i l'est; aparèixer inselbergs al nord-oest i sud-est; i es van evacuar al·luvions cristal·lins al sud.

1.7. Anatomia del volcà

1.8. Productes volcànicsEl kilimanjaro expulsa colades piroclàstiques amb més abundància.

1.9. Estructures volcàniquesEl Kilimanjaro és un estratovolcà - realment tres: Kibo, Mawenzi i Shira -, un tipus de volcà caracteritzat per la seva forma cònica, estructura en capes i generalment elevada altura.Estrats produïts per relleu invertit es troben al nivell de les dorsals de Kilema al sud, de Kibongoto al sud-oest i d'Ol Molog al nord-oest. La modelització de l'edifici que seria responsable de l'anterior, permet determinar que les colades provenen de rifts i van satisfer les falles principals de la fossa tectònica.

A l'oest, entre les dorsals d'Ol Molog i de Kibongoto, el particular relleu en forma de caldera enfonsada de circ natural va acollir al Shira que el va emplenar en part. El producte de l'erosió va ser evacuat cap a l'oest i posteriorment cobert per la muntanya Meru. És responsable de la singular orientació del rift en la regió.

Un relleu relativament similar, marcat per la depressió de Ra es pot trobar al sud, entre les dorsals de Kibongoto i de Kilema. Està satisfet en part pels productes del Kibo, situat en el seu extrem septentrional. No obstant això, més al sud, en les ribes de l'embassament Nyumba ja Mungu, diversos dipòsits volcànics podrien confirmar la hipòtesi d'un descentrament del vessant meridional del paleovolcán.

1.10. Tipus d’activitat volcànicaTé un índex d'explosivitat volcànica de 7, per tant té una activitat volcànica ultrapeleana.

1.11. Els volcans y la tectònica de plaques

El Gran Vall del Rift, que discorre a través de l'Àfrica Oriental de nord a sud, neix al Miocè amb l'inici de l'escissió de la placa Somali de la placa Africana. A la regió que correspon a una branca oriental d'aquest rift, apareixen falles en el Pliocè i s'acumulen al·luvions recobrint la major part de inselbergs. Les falles fomenten l'obertura de gravin i l'augment del magma.

1.12. CuriositatsAquesta, és una muntanya que ha inspirat llegendes inmunerables, moltes de les quals circulen encara entre la gent que viuen en les seves proximitats. Una d'elles, atribuïda als massai, parla d'un antic tron guardat en Kibo. Segons aquesta llegenda, Menelik, fill del rei Salomó i de la reina Saba, va sortir un dia del seu palau per conquerir noves terres més enllà de les fronteres del seu regne. El sobirà va aconseguir Vistoria després Vistoria, reunint grans tresors per allà on fos; però, amb el temps, es va cansar de les seves empreses i va decidir tornar al seu país. I llavors va ocórrer que, en abandonar la regió de l'actual Tanzània, el camí que seguia es va veure interromput de sobte per la immensa mole del Kilimanjaro. Convençut que el massís era el lloc més alt de la Terra i que per aquesta raó Ngai, el seu déu, havia de viure en el seu cim, Menelik va decidir emprendre l'ascensió de la muntanya a la recerca del suport de la divinitat, ja que es trobava malalt i tenia el pressentiment que el seu fi estava pròxim. Menelik va convocar als seus més fidels i esforçats guerrers perquè l'acompanyessin fins a les proximitats del cràter, fins al lloc de les neus perpètues. Però des d'aquest punt va continuar sol, portant amb si els seus més preuats tresors. Quan va aconseguir el cim, Menelik va caure en braços de Ngai. El déu el va acollir amorosament i el va portar a un tron que havia preparat especialment per al animós i emprenedor sobirà. I en el precís moment en què s'asseia en ell, Menelik va recobrar sobtadament la seva salut i el seu vigor ...

Diuen que Menelik regna allà encara, mostrant la seva benevolència cap a qualsevol que escali l'Kilimajaro en honor seu. Però el seu tresor continua sent inviolable, soterrat profundament en el gel i sota l'ull eternament vigilant de Ngai. Des de llavors i fins als nostres dies, tots els escaladors que s'aventuren a l'interior del cràter veuen un solitari i estrany pinacle de gel que es troba, enigmàtic, enmig de restes de lava.

2. Mauna Loa2.1. Situació geogràfica

És un dels cinc volcans que formen l'illa de Hawaii a l'estat de Hawaii a l'oceà Pacífic. És un volcà amb un volum estimat en aproximadament 75.000 km³, 3 i és considerat el volcà més gran de la Terra en termes de volum i superfície, encara que la seva cimera és aproximadament 37 m més baixa que la del volcà veí, Mauna Kea.

2.2. En que zona esta situatEstà situat en un punt calent.

2.3. Viscositat del magmaÉs molt fluïda, donada la alta temperatura i el poc diòxid de silici.

2.4. Tipus de magmaLa lava del Mauna Loa és pobre en sílice. És un magma ultrabàsic.

2.5. Anatomia del volcàTé erupcions des del seu cim, ocupat per una gran caldera i les seves zones de rift NE i SW en els flancs. Gairebé el 90% de la superfície de Mauna Loa és està coberta per rentes menys de 4000 anys d'antiguitat, mentre que prop del 50% de la seva superfície està cobert per rentes no més de 1500 anys d'edat, mentre que aproximadament el 25% són cobert per fluxos de lava menors d'uns 750 anys, i., i. sembrades després de la formació de la caldera de la Cimera de Mokuaweoweo.

2.6. Productes volcànicsEmet colades de lava força extenses i l’expulsió de gasos es molt tranquila.

2.7. Estructures volcàniquesÉs un volcà en escut actiu.

Mauna Loa

2.8. Tipus d’activitat volcànicaTé un tipus d'activitat volcànica hawaiana, la lava és molt fluida i es diposita en capes.

2.9. Els volcans y la tectònica de plaques

3. Etna

3.1. Situació geogràfica L'Etna és un volcà actiu a la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. Té al voltant de 3.322 metres d'altura, encara que aquesta varia a causa de les constants erupcions. La muntanya és avui dia 21,6 metres menor que en 1865. És el volcà actiu amb major altura de la placa Euroasiàtica, el segon en referència a l'Europa política després del Teide i la muntanya més alta d'Itàlia al sud dels Alps . L'Etna cobreix una àrea de 1.190 km2, amb una circumferència basal de 140 quilòmetres.

3.2. En que zona esta situatL’Etna és un punt calent.

3.3. Viscositat del magmaEs molt espès, degut a la seva pressió, la temperatura i la composició química.

3.4. Tipus de magmaÉs un magma intermedi, entre un 50% i 65% de silici.

3.5. Anatomia del volcà3.6. Productes volcànics

Emet piroclast i colades. Provoquen cons d’escòries.

3.7. Estructures volcàniquesÉs un volca en forma d’escut, es molt ample i esta format per successives colades de lava.

3.8. Tipus d’activitat volcànicaLa muntanya Etna té un índex d'explosivitat volcànica en l'escala de 3. Això vol dir que té un tipus d'activitat vulcaniana.

3.9. Els volcans y la tectònica de plaques

3.10. CuriositatsSegons la llegenda, en l'Etna va morir el filòsof grec Empèdocles, que va saltar al volcà per provar que era un déu immortal.

WebGrafia:

http://alvaciencias11.blogspot.com.es/

http://elkilimanjaro.com/geologia-y-formacion/

http://es.wikipedia.org/wiki/Kilimanjaro#Composici.C3.B3n_de_los_suelos

http://wikirmoreno.wikispaces.com/file/view/tema_010_riesgos_internos.pdf

http://www.volcanodiscovery.com/es/maunaloa.html

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndice_de_explosividad_volc%C3%A1nica

http://es.slideshare.net/nataliabustamante93/la-tectonica-de-placas-presentation

http://es.slideshare.net/paulagarcia93/los-volcanes-presentation

http://www.avcan.org/AvcanBlog/?page_id=785

http://es.wikipedia.org/wiki/Volc%C3%A1n

http://www.ecured.cu/index.php/Mauna_Loa

http://docsetools.com/revista-digital-educacion-tecnologia-educativa/contenido-12815.html

http://cecilia-biologiaygeologia.blogspot.com.es/2008/11/volcanes.html