DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)

Ministerio de Fomento Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo

Document Bàsic SI Seguretat en cas d’incendi

Articlat: Febrer 2010 Comentaris: 22 Desembre 2015

Amb comentaris del Ministeri de Foment

SI 1

SI 2

SI 3

SI 4

SI 5

SI 6

Propagació interior

Propagació exterior

Evacuació d’ocupants

Instal·lacions de protecció contra incendis

Intervenció dels bombers

Resistència al foc de l’estructura

Documento Básico SI con comentarios

2

Disposicions legislatives

L'articulat d'aquest document bàsic va ser aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març (BOE 28-març-2006) i posteriorment ha sigut modificat per les sigüents disposicions: - Reial decret 1371/2007 de 19 d'octubre (BOE 23-octubre-2007). - Correcció d'errors i errates del Reial decret 314/2006 de 17 de març (BOE 25- gener-2008). - Ordre VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23-abril-2009). - Reial decret 173/2010 de 19 de febrer (BOE 11-març-2010). - Sentència del TS de 4/5/2010 (BOE 30/7/2010) DB SI con comentarios

Conforme a l'establit en l'article 35.g) de la Llei de Règim Jurídic de les *Ad- *ministraciones Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció general d'Arquitectura, Habitatge i Sòl ha respost a nombroses consultes relacionades amb la interpretació i aplicació del Document Bàsic *DB SI del Codi Tècnic de l'Edificació. Aquesta versió del DB SI incorpora, al costat del text articulat del *DB, els principals mengen- *tarios, aclariments i criteris d'aplicació resultat d'aquestes consultes, dels quals (inclosos els referits a la NBE-*CPI/96) s'han publicat successives versions des de l'any 2002, sent les més recents les següents:

- 4 de febrer de 2008 - 29 de juny de 2012

- 1 de setembre de 2008 - 21 de desembre de 2012

- 21 de agost de 2009 - 18 de desembre de 2013

- 18 de maig de 2010 - 20 de juny de 2014

- 12 d’abril de 2011 - 19 de desembre de 2014

- 2 de desembre de 2011 - 30 de juny de 2015

Comentaris, aclaracions i criteris d’aplicació Els comentaris que ja existien en versions anteriors figuren amb aquest tipus de lletra, amb aquesta sagnia i amb una línia vertical fina en el marge esquerre.

Els comentaris, aclariments i criteris d'aplicació que s'incorporen o modifiquen significativament en aquesta actualització figuren amb una doble línia vertical en el marge esquerre.

Documents de suport per a l’aplicació del DB SI/SUA

El Ministeri de Foment ha publicat una sèrie de documents de suport (DÓNA) que, encara que no són obligatoris, conformen, juntament amb el text articulat del Codi, el marc regulador aplicable. Es pot accedir a aquests documents mitjançant el següent enllaç:

http://www.codigotecnico.org/


3

Introducció

I Objecte Aquest Document Bàsic (DB) té per objecte establir regles i procediments que permeten complir les exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que es satisfà el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi". Tant l’objectiu del requisit bàsic com les exigències bàsiques que s’estableixen en el article 11 de la Part 1 d’aquest CTE i són els següents:

ArtIclE 11. Exigències bàsiques de seguritat en cas d’incendi (SI)

1 L’objectiu del requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi” consisteix a reduir a límits acceptables el

risc de que els usuaris d’un edifici sofrisquen danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment.

2 Per a satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de manera que, en cas d'incendi, es complisquen les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents

3 El Document Bàsic *DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d'incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones d'ús industrial als quals els siga aplicable el “Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials”, en els quals les exigències bàsiques es compleixen mitjançant aquesta aplicació. (1)

11.1 Exigècia bàsica SI 1 - Propagació interior

S’hi limitará el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici.

11.2 Exigència bàsica SI 2 - Propagació exterior

S’hi limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificios.

11.3 Exigència bàsica SI 3 – Evacuació d’ocupants

L'edifici disposarà dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants puguen abandonar-ho o aconseguir un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

11.4 Exigència bàsica SI 4 – Instal·lacions de protecció contra incendis L'edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per a fer possible la detecció, el control i l'extinció de l'incendi, així com la transmissió de l'alarma als ocupants.

(1) A tal efectes ha de tenir-se en compte que també es consideren zones d'ús industrial:

a) Els emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida d'aquests emmagatzematges, calculada segons l'Annex 1 d'aquest Reglament, excedisca de 3x106 MJ. No obstant açò, quan estiga prevista la presència del públic en ells se'ls haurà d'aplicar a més les condicions que aquest *CTE estableix per a l'ús corresponent.

b) Els garatges per a vehicles destinats al transport de persones o de mercaderies.


4

II Ámbit d’aplicació L'àmbit d'aplicació d'aquest DB és el que s'estableix amb caràcter general per al conjunt de CTE en el seu article 2 (Parteix I) excloent els edificis, establiments i zones d'ús industrial als quals els siga aplicable el “Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials”. (1)

Aplicació del RSCIEI

Al Ministeri de Foment no li correspon d’interpretar o aclarir l’aplicació del Reglament de Seguretat contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) ni tan sols en allò que el dit reglament es remetl CTE DB SI.

Aplicació del RSCIEI a naus industrials

A l'efecte d'aplicar el *DB SI o el *RSCIEI, el rellevant no és si un edifici és una “nau industrial”, ja siga des del punt de vista urbanístic o des del constructiu, sinó si l'activitat principal de l'establiment implantat en ella és o no industrial, conforme a la definició que el citat reglament fa d'aquesta activitat.

R Reglamentació aplicable a les zones de greixatge i llavat, tallers, estacions de servei, etc., integrades en aparcaments

Les zones d'un aparcament destinades a greixatge i llavat, tallers, etc. són d'ús industrial segons l'article 2 del RSCIEI, encara que no siguen establiments diferents de l'aparcament, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar aquest reglament. En canvi, les zones destinades exclusivament al llavat manual de vehicles no cal considerar-les com un risc industrial, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les mateixes condicions del *DB SI que al conjunt de l'aparcament.

A les zones destinades a estació de servei se'ls ha d'aplicar la ITC LA MEUA-IP04 del Reglament d'Instal·lacions Petrolíferes. En canvi, les zones destinades exclusivament a llavat de vehicles no cal considerar-les com un risc industrial, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les mateixes condicions del *DB SI que al conjunt del aparcament.

Aplicació del *DB SI a estructures provisionals L'àmbit d'aplicació que s'estableix amb caràcter general per al conjunt del *CTE és, al seu torn, el que s'estableix en la LOE, el qual contempla únicament edificis de caràcter permanent. Per tant, el *DB SI no és aplicable a estructures provisionals tipus carpes, circs, etc. Aplicació del *DB SI a un projecte o a un establiment integrat per diversos edificis En un mateix projecte o establiment integrat per diversos edificis en els quals el risc d'incendi es puga considerar independent entre ells, el DB-SI es pot aplicar també de forma independent a cadascun d'aquests edificis. Aplicació del DB SI a elements d'ús exclusiu per a manteniment, inspecció, reparacions, etc. El *DB SI no és aplicable a les condicions d'evacuació de zones d'ús exclusiu per personal especialitzat en manteniment, reparacions, etc., ni als elements destinats a dita personal: escales, accessos, etc. La regulació de les condicions d'evacuació d'aquestes zones i elements correspon a la reglamenta- *ción de seguretat en el treball o bé a l'específica de les instal·lacions i equips que es tracte.

(1) Conforme a aquest reglament, al seu torn, les condicions de protecció contra incendis de les zones dels establiments industrials destinades a un altre ús i que superen determinats límits seran les que estableix la norma bàsica de l'edificació NBE-CPI/96. En aquesta referència, la citada norma bàsica s'ha d'entendre substituïda per aquest *DB SI del *CTE.

11.5 Exigència bàsica SI 5 - Intervenció de bomberos

S’hi facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis. 11.6 Exigència bàsica SI 6 – Resistència al foc de l’estructura

L'estructura suportant mantindrà la seua resistència al foc durant el temps necessari perquè puguen complir-se les anteriors exigències bàsiques.


5

Establments destinats a trasters en règim de lloguer

Un establiment per a trasters de lloguer deu, en tot cas, considerar-se un emmagatzematge industrial dins de l'àmbit d'aplicació de l'article 2 del RSCIEI, en ser un “recinte, cobert o no, que de forma fixa o temporal, es dedique exclusivament a albergar productes de qualsevol tipus”, havent de complir les condicions pròpies del tipus d'establiment industrial que es tracte segons l'Annex I d'aquest reglament. Tot açò al marge que la seua càrrega de foc total excedisca o no de 3x106 MJ.

El contingut d'aquest *DB es refereix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi". També han de complir-se les exigències bàsiques dels altres requisits bàsics, la qual cosa es possibilita mitjançant l'aplicació del *DB corresponent a cadascun d'ells..(1)

Aplicació del *DB SI quan un incendi no supose risc per a les persones

L'aplicació del *DB SI té com a finalitat satisfer el requisit bàsic SI, el qual té per objectiu “… reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d'un edifici patisquen danys derivats d'un incendi d'origen accidental (Parteix I, art. 11.1). Per tant, l'aplicació de les condicions del *DB SI és exigible en la mesura en què existisca risc per a les persones i voluntària si únicament existeix risc per als béns.

A títol d'exemple, en un aparcament situat a l'exterior, com pot ser en la coberta d'un edifici, o en un edifici d'ús agropecuari, garatge o magatzem, de poca superfície, una planta, ocupació mínima i ocasional, suficient separació respecte d'altres edificis, etc., pot ser suficient aplicar les condicions d'evacuació (SI 3) que realment puguen resultar necessàries per a la seguretat de les persones.

Situacions en les quals no es preveja un determinat tipus d'usuari

Quan segons el parer de l'autoritat de control quede suficientment justificat que la presència de determinat tipus d'usuaris (per exemple, persones amb discapacitat) no és previsible en una zona determinada, es *puede considerar innecessari aplicar aquelles condicions establides en el *DB SI específicament dirigides a aqueix tipus d'usuaris.

Per exemple, es pot considerar no previsible la presència d'usuaris de cadira de rodes en aquelles plantes d'hotel en les quals únicament hi haja habitacions d'allotjament i cap d'elles siga un allotjament accessible. En tal cas, en la documentació final de l'obra hauria de quedar constància, amb la finalitat de que el tu- *tular de l'activitat adopte les mesures oportunes.

Aquest CTE no inclou exigències dirigides a limitar el risc d'inici d'incendi relacionat amb les instal·lacions o els emmagatzematges regulats per reglamentació específica, a causa que correspon a aquesta reglamentació establir aquestes exigències. Com en el conjunt de CTE, l'àmbit d'aplicació d'aquest DB són les obres d'edificació. Per açò, els elements de l'entorn de l'edifici als quals els són d'obligada aplicació les seues condicions són únicament aquells que formen part del projecte d'edificació. Conforme a l'article 2, punt 3 de la llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), es consideren compreses en l'edificació les seues instal·lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que romanguen adscrits a l'edifici.

III Criteris generals d’aplicació Poden utilitzar-se altres solucions diferents a les contingudes en aquest *DB, en aquest cas haurà de seguir-se el procediment establit en l'article 5 del *CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment de les exigències bàsiques. Quan l'aplicació d'aquest *DB en obres en edificis protegits siga incompatible amb el seu grau de protecció, es podran aplicar aquelles solucions alternatives que permeten la major adequació possible, des dels punts de vista tècnic i econòmic, de les condicions de seguretat en cas d'incendi. En la documentació final de l'obra haurà de quedar constància d'aquelles limitacions a l'ús de l'edifici que puguen ser necessàries com a conseqüència del grau final de *adecua- *ción aconseguit i que hagen de ser tingudes en compte pels titulars de les activitats.

(1) En particular, ha de tenir-se en compte que en aquest Codi Tècnic les exigències relacionades amb la seguretat de les persones en desplaçar-se per l'edifici (tant en circumstàncies normals com en situacions d'emergència) es vinculen al requisit bàsic “Seguretat d'utilització”. Per açò, les solucions aplicables als elements de circulació (passadissos, escales, rampes, etc.) així com a la il·luminació normal i a l'enllumenat d'emergència figuren en el *DB EL SEU.


6

Les UNE-EN d'assaig o de classificació, en ser normes de suport a normes EN harmonitzades de producte publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea es poden considerar incloses entre les d'actualització automàtica conforme a l'última versió

Quan se cita una disposició reglamentària en aquest DB ha d'entendre's que es fa referència a la versió vigent en el moment que s'aplica el mateix. Quan se cita una norma UNE, UNE-EN o UNE- EN ISO ha d'entendre's que es fa referència a la versió que s'indica, tot i que existisca una versió posterior, excepte quan es tracte de normes UNE corresponents a normes EN o EN ISO la referència de la qual haja sigut publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea en el marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcció, en aquest cas la cita ha de relacionar-se amb la versió d'aquesta referència.

Versió de les normes UNE-EN d’assaig que ha de considerar-se

Les UNE-EN d'assaig o de classificació, en ser normes de suport a normes EN harmonitzades de producte publicades en el Diari Oficial de la Unió Europea es poden considerar incloses entre les d'actualització automàtica conforme a l'última versió.

En edificis que haja de tenir un pla d'emergència conforme a la reglamentació vigent, aquest preveurà procediments per a l'evacuació de les persones amb discapacitat en situacions d'emergència. A fi i efecte d'aquest DB ha de tenir-se en compte els següents criteris d'aplicació:

1 En aquelles zones destinades a albergar persones sota règim de privació de llibertat o amb limitacions psíquiques no s'han d'aplicar les condicions que siguen incompatibles amb aquestes circumstàncies. En el seu lloc, s'han d'aplicar altres condicions alternatives, justificant la seua validesa tècnica i sempre que es complisquen les exigències d'aquest requisit bàsic.

2 Els edificis, establiments o zones l'ús previst de les quals no es trobe entre els definits en l'Annex SI A de aquest DB hauran de complir, excepte indicació en un altre sentit, les condicions particulars de l'ús al que millor puguen assimilar-se.

Assimilació a més d'un ús dels contemplats en el DB SI Quan els diferents aspectes de risc d'una determinada activitat siguen assimilables a diferents usos dels contemplats en el DB SI (els definits en l'Annex A), és possible aplicar en cada aspecte les condicions reglamentàries de l'ús al com aquest aspecte es pot assimilar, sempre que es justifique adequadament sobre la base d'una anàlisi dels riscos específics de l'activitat en qüestió. L'anàlisi de les particularitats de cada activitat i les decisions sobre quin siga l'assimilació o assimilacions més adequades, corresponen a l'autor del projecte. La decisió sobre la validesa de l'anterior correspon a l'autoritat de control edificatori. Local diàfan sense ús Un local diàfan sense cap ús declarat és, a l'efecte del *CTE, una obra inacabada. El projecte i obra de terminació de dita local per a un ús determinat ha de complir (al marge de com es denomine la llicència corresponent, des de l'òptica municipal) totes les exigències del *CTE vigents en el moment de sol·licitar llicència per a aquesta obra (no per a l'obra inicial), incloses les de seguretat en cas d'incendi, *particulariza- dónes per a l'ús en qüestió. Ús aplicable a una estació d'autobusos En general, en els establiments en els quals hi haja freqüent moviment dels vehicles (excepte en cas de transport de mercaderies) se'ls ha d'aplicar el DB SI, com use Aparcament, quan no hi haja presència de Públic, o com a ús Pública Concurrència, en cas contrari. Als establiments en els quals els vehicles estan normalment emmagatzemats o aparcats amb escassa mobilitat se'ls ha d'aplicar el “Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials” (*RSCIEI).


7

Per tant, a una estació d'autobusos se li ha d'aplicar el *DB SI i es considera ús Pública Concurrència i a un garatge d'autobusos o de qualsevol altre tipus de vehicle destinat al servei de transport de persones, se li ha d'aplicar el *RSCIEI, havent d'a més considerar establiments diferents a l'un i l'altre, cas d'estar integrats en un mateix edifici. Als garatges de vehicles destinats al transport de mercaderies se'ls ha d'aplicar, en tot cas, el citat Reglament. Ús aplicable a estudis cinematogràfics o de televisió

A efectes d'aplicació del *DB SI, un estudi cinematogràfic o de televisió s'ha de considerar ús Administratiu, sense perjudici que les zones amb presència (o pas) de públic en nombre apreciable (p. ex. més de 100 persones) s'hagen de considerar de pública concurrència i que, com en la resta dels edificis i establiments d'ús no industrial, als emmagatzematges la càrrega dels quals de foc total, ponderada i corregida, calculada segons l'Annex 1 del *RSCIEI, excedisca de 3x106 *MJ, se'ls aplique el *RSCIEI.

Establiments per a activitats professionals

Es considera que aquells establiments que siguen de "xicoteta entitat" en els quals les persones acudeixen citades de forma personalitzada i en un nombre limitat (es pot considerar raonable establir aquest límit en 100 m2 de superfície útil i en 10 persones d'ocupació) poden assimilar-se, en el cas que no ho siguen, a l'ús Administratiu.

Activitats professionals dintre d’una vivenda Quan l'usuari d'un habitatge, que continua utilitzant-la com a tal, duu a terme en ella activitats tals com una classe particular (idiomes, música, etc.) una consulta professional (metge, psicòleg, fisioterapeuta, etc.) açò no suposa un canvi d'ús de l'habitatge a l'efecte del *CTE i no obliga a aplicar el mateix. En canvi, quan tot l'habitatge passa a estar dedicada a l'activitat en qüestió, ha d'entendre's que es duu a terme un canvi d'ús d'aquest habitatge i, conforme al punt 5 de l'article 2 de la seua Part I, ha de *aplicar-s’hi el CTE en els termes que s'estableixen en els seus Documents Bàsics.

Als edificis, establiments o zones dels mateixos els ocupants dels quals precisen, en la seua majoria, ajuda per a evacuar l'edifici (residències geriàtriques o de persones discapacitades, centres d'educació especial, etc.) se'ls ha d'aplicar les condicions específiques de l'ús Hospitalari.

Uso aplicable a las guarderías y a las escuelas infantiles L'aplicació que estableix el punt 3 ha de fer-se d'una manera flexible, excloent aquelles condicions que tinguen sentit en un hospital, però no en l'establiment en qüestió, per exemple en una guarderia. Tal és el cas de les amplàries mínimes de passadissos i portes, que per a un hospital s'estableixen tenint en compte la necessitat de desplaçar a pacients en llit en cas d'emergència, mesura que és innecessària en les guarderies i en les residències i habitatges tutelats per a persones amb discapacitat, excepte en els casos singulars en els quals el tipus de discapacitat d'aquestes persones faça necessària aquesta mesura. De la mateixa manera, no sembla lògic traslladar també a les guarderies l'exigència de dos sectors d'incendi en tota planta, atès que en una guarderia sempre és preferible i més segura l'evacuació a l'espai exterior (òbviament, complint els recorreguts totals màxims i els màxims trams de recorregut únic conforme a SI3-3) que l'evacuació a un sector alternatiu. Per tant, una planta de guarderia ha de tenir més d'un sector d'incendis únicament quan supere el límit de 1500 m2 construïts. A part de l'anterior, les escoles infantils per a xiquets de més de 3 anys d'edat es consideren ús Docent conforme a l'Annex A, per la qual cosa se'ls ha d'aplicar les condicions específiques d'aquest ús.

Ús aplicable a un centre de dia per a persones majors

Un centre de dia per a persones majors ha d'assimilar-se, en general, a l'ús Residencial Públic, excepte quan el grau de dependència dels ocupants en cas d'incendi siga tan alt i generalitzat que faça aconsellable assimilar-ho a ús Hospitalari.

Als edificis, establiments o zones d'ús sanitari o assistencial de caràcter ambulatori se'ls ha d'aplicar les condicions particulars de l'ús Administratiu. Quan un canvi d'ús afecte únicament a part d'un edifici o d'un establiment, aquest *DB s'ha d'aplicar a aquesta part, així com als mitjans d'evacuació que la servisquen i que conduïsquen fins a l'espai exterior segur, estiguen o no situats en ella. Com a excepció a l'anterior, quan en edificis d'ús Residencial Habitatge existents es tracte de transformar en dita use zones destina- dónes a qualsevol un altre, no cal aplicar aquest DB als elements comuns d'evacuació del edifici.


8

Canvi del perfil de risc Aquest DB també ha d'aplicar-se quan es modifique el perfil de risc de l'edifici, establiment o zona considerada sense que necessàriament es done un canvi d'ús. Pot ser el cas del canvi d'una zona d'ús públic a un ús no públic, que portaria a un canvi de mecanismes d'obertura de les portes. Adequació d'escales existents en canvis d'ús Quan en una o en diverses plantes d'un edifici existent es pretenga implantar un establiment d'ús diferent del principal de l'edifici, amb caràcter general, les escales que servisquen al nou establiment han d'adequar-se al mateix en tota la seua altura, no solament quant al seu tipus de compartimentació, sinó també pel que fa al seu nombre i a la seua amplària o a la seua capacitat d'evacuació. Hauran d'així mateix complir- li les condiciones de compatibilitat dels elements d'evacuació que s'estableixen en SI 3-1 No obstant açò, donada l'evident dificultat d'adequar per complet les escales existents, així com les desfavorables condicions de seguretat contra incendis que moltes d'elles presenten (tant pitjors com més antic és l'edifici), per a determinar les condicions de seguretat necessàries per a l'adequació de les escales, podria considerar-se l'altura d'evacuació de l'establiment que es pretén implantar en lloc de la de l'edifici. En qualsevol cas, quan no s'aconseguisquen les condicions establides en l'articulat, haurien de considerar-se millores en la seguretat global de l'edifici, en allò que quede afectada per la implantació del nou establiment, que podrien consistir en la instal·lació d'un sistema de detecció i alarma, o una instal·lació automàtica d'extinció en el nou establiment.

En les obres de reforma en les quals es mantinga l'ús, aquest *DB ha d'aplicar-se als elements de l'edifici modificats per la reforma,sempre que açò supose una major adequació a les condicions de seguretat establides en aquest DB.

Abast de l'aplicació del *DB SI en intervencions en les quals es mantinga l'ús. Proporcionalitat

Amb aquests criteris generals no es pretén que qualsevol intervenció, en la qual es mantinga l'ús, supose la total adequació de l'edifici al *DB (el que en molts casos seria impossible) sinó que hi haja proporcionalitat entre l'abast constructiu de la intervenció i el grau de millora de les condicions de seguretat en cas d'incendi que es duga a terme.

La decisió final sobre si, en cada cas concret, aquesta proporcionalitat i el grau de millora són raonablement suficients, correspon a l'autoritat de control edificatori.

Abast de l’aplicació del DB SI en intervencions que canvien l’ús de zones de l’edifici A l'efecte de determinar el grau i abast d'aplicació del *CTE *DB SI en una intervenció d'un edifici existent, conforme als punts 5 i 6, s'entén per canvi d'ús el canvi de l'ús principal o dominant del conjunt de l'edifici o establiment que es tracte, conforme als usos definits en l'Annex A. En aquest sentit, una intervenció en un edifici d'ús Hospitalari en la qual es modifique l'ús local de determinats recintes o zones (p. ex. despatxos que passen a ser habitacions de pacients, magatzems que passen a ser unitats de tractament, etc.) no és, als efectes anteriors, una obra que supose canvi d'ús, ja que el conjunt de l'edifici segueix sent d'ús Hospitalari, el qual no se circumscriu a les zones d'hospitalització de pacients, sinó que s'estén a tot l'edifici. Tot açò sense perjudici que, conforme al punt 6, hagen d'adequar-se al *DB SI tots els elements de l'edifici modificats per la intervenció i per açò aquesta adequació haja de tenir un abast proporcional a l'abast de la mateixa, així com que es tinga en compte el contemplat en el comentari de canvi del perfil de risc en el punt 5 anterior.

Abast de l’aplicació del DB SI en canvis d’activitat i a legalitzacions La competència per a regular els canvis d'activitat i les legalitzacions és dels ajuntaments, per la qual cosa correspon a aquests decidir sobre l'abast de l'aplicació del *CTE a aquests processos. No obstant açò, quan un canvi d'activitat vaja acompanyat d'una obra de reforma o d'un canvi d'ús característic s'ha d'aplicar el *CTE en la forma establida en est.

Renovació d’ascensore en edificis existents

Conforme al que estableix aquest punt 6, una obra de renovació total dels ascensors d'un edifici existent és una intervenció que, per la seua importància, ha d'aconseguir el major grau d'adequació efectiva d'aquests ascensors a les condicions que estableix aquest *DB SI que siga tècnica i econòmicament compatible amb l'abast de l'obra.

Per exemple, si es tracta d'un edifici l'altura del qual d'evacuació excedeix de 28 m, en la renovació dels ascensors s'ha de tenir en compte el que s'estableix en SI 4-1 sobre dotació d'ascensor d'emergència.


9

Aplicació del DB-SI en obres de manteniment El CTE és aplicable a les intervencions en edificis existents, entenent per tals (veure Annex III Terminologia de la Part I) les ampliacions, les reformes i els canvis d'ús.


1

A la seua vegada, s'entén per reforma “qualsevol treball o obra en un edifici existent diferent del que es duga a terme per a l'exclusiu manteniment de l'edifici.” I al seu torn, s'entén per manteniment el “conjunt de treballs i obres a efectuar periòdicament per a prevenir la deterioració d'un edifici o reparacions puntuals que es realitzen en el mateix, amb l'objecte mantenir-ho en bon estat perquè, amb una fiabilitat adequada, complisca amb els requisits bàsics de l'edificació establits.” En conseqüència, en una obra que conforme a l'anterior siga de manteniment no és exigible l'aplicació del CTE.

Si la reforma altera l'ocupació o la seua distribució pel que fa als elements d'evacuació, l'aplicació d'aquest DB ha d'afectar també a aquests. Si la reforma afecta a elements constructius que hagen de servir de suport a les instal·lacions de protecció contra incendis, o a zones per les quals discorren els seus components, aquestes instal·lacions han d'adequar-se a l'establit en aquest DB.

Distribució de l’ocupació respecte als elements d’evacuació Els canvis en la distribució d'ocupants han de tenir-se en compte quan aquests comporten un increment del risc respecte a la distribució inicial. Per exemple, en els casos en els quals mitjançant una nova distribució s'obtinguen longituds de recorreguts més desfavorables.

Intervencions en elements que serveixen de suport a instal·lacions de protecció contra incendis En funció del caràcter de la intervenció, pugues no ser exigible l'adequació de les instal·lacions de protecció contra incendis que s'estableix en aquest punt. Per exemple, una intervenció en un edifici existent l'objecte del qual siga reparar patologies en els revoltons dels forjats, desmuntant per a açò els falsos sostres existents i reposant-los posteriorment no té el caràcter d'obra de reforma, sinó que es tracta d'obra de manteniment, la qual pot limitar-se al seu objecte. Per açò, no obligaria a la instal·lació del sistema de detecció automàtica que sí podria ser exigible si tinguera el caràcter d'obra de reforma i es considerara que existeix proporcionalitat entre el seu abast constructiu i el grau de millora de les condicions de protecció contra incendis, tant en relació amb el sistema que tindria com a suport el sostre, com el qual, si escau, poguera ser exigible en la càmera de fals sostre.

En tot cas, les obres de reforma no podran menyscabar les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguen menys estrictes que les contemplades en aquest DB.

Compliment del DB SI en edificis existents Aquesta condició s'ha fet extensiva, per al conjunt del *CTE i dels seus requisits bàsics i per a tots els edificis existents, mitjançant la modificació de l'article 2 de la Part I del *CTE introduïda per la Llei 8/2013 de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes en el punt 3 del seu article 1.

Abast de l’aplicació del DB SI a obres d’ampliació

En una obra d'ampliació d'un edifici, a la part ampliada se li ha d'aplicar el DB SI com a una obra de nova planta, però considerant-la parteix integrant de l'edifici ampliat. Per exemple, aquesta part haurà d'explicar les instal·lacions de protecció que siguen exigibles conforme a SI 4 a l'edifici ampliat, encara que no siga obligatori instal·lar-les també en la part preexistent.

A la part preexistent se li ha d'aplicar el *DB SI conforme als criteris que s'estableixen per a les obres de reforma en els punts 6, 7 i 8 de l'apartat III de la seua Introducció, és a dir:

- Als elements que es modifiquen amb l'obra d'ampliació, sempre que aquesta aplicació supose una major adequació al DB SI.

- Als elements d'evacuació que vagen a servir a la zona ampliada.

- A les instal·lacions de protecció contra incendis, si l'obra afecta als elements constructius que els servisquen de suport en un grau tal que faça justificable i proporcionada l'actualització o la implantació de la instal·lació que es tracte.

Elaboració de plans d’emergència i adequació al DB SI

L'elaboració del Pla d'Emergència d'un edifici existent no és una actuació que per si mateixa obligue a l'adequació de l'edifici a l'establit pel *DB SI, sinó que suposa desenvolupar aquest Pla en funció del seu estat actual, incloses les seues possibles deficiències respecte de la reglamentació actual. Només cabria, si així ho requerira la Propietat (no és obligatori) complementar el Pla amb l'anàlisi i proposta d'adequació de l'estat actual, ordenada si escau segons les prioritats que s'estimen més aconsellables.


10

IV Condicions particulars per al compliment de DB-SI

1 L'aplicació dels procediments d'aquest *DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars que en el mateix s'estableixen i amb les condicions generals per al compliment del *CTE, les condicions del projecte, les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que figuren en els articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del *CTE.

V Condicions de comportament davant el foc dels productes de construcció i dels elements constructius

1 Aquest DB estableix les condicions de reacció al foc i de resistència al foc dels elements constructius conforme a les noves classificacions europees establides mitjançant el Reial decret 312/2005, de 18 de març i a les normes d'assaig i classificació que allí s'indiquen.

2 No obstant açò, quan les normes d'assaig i classificació de l'element constructiu considerat segons la seua resistència al foc no estiguen encara disponibles en el moment de realitzar l'assaig, aquesta classificació es podrà seguir determinant i acreditant conforme a les anteriors normes UNEIX, fins que tinga lloc aquesta disponibilitat.L'Annex G reflecteix, amb caràcter informatiu, el conjunt de normes de classificació, d'assaig i de producte més directament relacionades amb l'aplicació d'aquest DB.

3 Els sistemes de tancament automàtic de les portes resistents al foc han de consistir en un dispositiu conforme a la norma UNE-EN 1154:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de tancament controlat de portes. Requisits i mètodes d'assaig”. Les portes de dues fulles han d'estar a més equipades amb un dispositiu de coordinació d'aquestes fulles conforme a la norma UNE-EN 1158:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de coordinació de portes. Requisits i mètodes d'assaig”.

Informe únic de classificació de resistència al foc de portes

L'informe de classificació de les portes resistents al foc ha de ser únic, incloent tant la característica *EI2 *tt com la característica *Cx de durabilitat del tancament automàtic. La suma de dos informes, cadascun dels quals certifique una d'aquestes característiques, no és una opció vàlida, ja que no està contemplada, ni en la norma de classificació, ni en el *DB SI. Com a norma general, el laboratori que emet l'informe únic de classificació ha de ser el que va realitzar l'en- casaca de resistència al foc. En aquells casos excepcionals en els quals açò no siga possible, l'informe ho podrà realitzar el laboratori que haja realitzat l'assaig de durabilitat, sempre que ho faça amb la conformitat expressa del laboratori que haja realitzat l'assaig de resistència al foc, al com haurà de sol·licitar tota la informació que puga ser rellevant sobre aquest tema.

3 Les portes previstes per a romandre habitualment en posició oberta han de disposar d'un dispositiu

conforme amb la norma UNE-EN 1155:2003 “Ferratges per a l'edificació. Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. Requisits i mètodes d'assaig”.

4 La utilització en les obres de sistemes complexos i no convencionals (per exemple, els sistemes de compartimentació d'incendis que integren un element separador, una motorització, elements guia, un sistema de detecció, un subministrament elèctric, un sistema automàtic de refredament mitjançant aigua, etc.) ha d'emparar-se, d'acord amb l'article 5.2 del *CTE, en una certificació de la idoneïtat tècnica que verifique totes aquells components i característiques del sistema que siguen crítics perquè aquest complisca la funció que li siga exigible. Aquestes certificacions podran inscriure's en el Registre General del CTE per al seu general coneixement, conforme a l'establit en el seu *article 4, punt 4.

Sistemes complexos i no convencionals de compartimentació d'incendis De moment, els únics sistemes de compartimentació d'incendis als quals els és aplicable la inscripció en el Registre General del CTE a la qual es refereix l'article són les cortines tallafocs.


11

V Laboratoris d’assaig

La classificació, segons les característiques de reacció al foc o de resistència al foc, dels productes de construcció que encara no ostenten el marcat CE o els elements constructius, així com els assajos necessaris per a açò han de realitzar-se per laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda conforme al Reial decret 2200/1995 de 28 de desembre, modificat pel Reial decret 411/1997 de 21 de març.

Validesa a Espanya d’assaigs fets en altres Estats de la Unió Europea Un producte assajat en un altre Estat de la UE, conforme a les mateixes normes vigents a Espanya, per un laboratori acreditat en aquest Estat pot ser considerat per l'Administració espanyola conforme amb les disposicions del CTE. Per açò, la Direcció general competent emetria, a petició expressa i individualitzada, el corresponent document en el qual es reconega l'anterior. En el marc del CTE, aquesta competència correspon a la Direcció general d'Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment.

En la data en la qual els productes sense marcat CE se subministren a les obres, els certificats d'assaig i classificació abans citats hauran de tenir una antiguitat menor que 5 anys quan es referisquen a reacció al foc i menor que 10 anys quan es referisquen a resistència al foc.

Antiguitat dels informes d'assaig i classificació de productes L'antiguitat màxima que han de tenir els informes d'assaig i de classificació, tant de reacció com de resistència al foc, és exigible en el moment en què els productes se subministren a les obres. No cal deduir de l'anterior que un producte ja instal·lat haja de renovar la seua validació al llarg de la seua vida útil mitjançant assajos actualitzats. El termini de validesa, tant dels informes d'assaig com dels de classificació, compte a partir de la data de realització de l'assaig corresponent. Quan la reglamentació vigent determine la substitució d'una norma d'assaig o de classificació per una nova versió (la mateixa norma, però amb diferent data) aquesta versió s'ha d'aplicar als productes que s'assagen o classifiquen a partir d'aqueix moment, però no suposa que els productes amb informes d'assaig o de classificació que conforme al *DB SI no hagen esgotat el seu temps de validesa i que no hagen sigut modificats hagen de tornar a ser assajats o classificats conforme a la nova versió. Quan la reglamentació vigent establisca que a un determinat tipus de producte se li ha d'aplicar una altra norma diferent d'assaig o de classificació, els productes ja assajats o classificats amb la norma anterior s'han de tornar a assajar o classificar conforme a la nova norma en els terminis que la reglamentació establisca per a açò. El marcat CE d'un producte manté la seua validesa mentre aquest es mantinga en el mercat sense ser *modifi- *cado, encara que la seua norma harmonitzada o les normes d'assaig o de classificació del seu comportament davant el foc que li són aplicable siguen revisades i adopten noves versions. Obligatorietat d'aportar els informes d'assaig Els fabricants o subministradors de productes que encara no ostenten el marcat CE solament estan obligats a aportar còpia del certificat de classificació, el qual en tot cas ha de contenir la descripció i identificació completa del producte. Tant l'informe de classificació com el d'assaig, encara que aquest no es lliure, han de ser vigents conforme al que estableix aquest DB SI. Idioma en el qual han d'estar redactats els documents que emparen la utilització dels productes en les obres Els informes d'assaig i de classificació dels productes de construcció, així com els certificats i *decla- racions de prestacions segons el Reglament de productes de construcció i les *ETE (Avaluació Tècnica Europea) poden estar redactats en qualsevol idioma que siga acceptable per als agents que els sol·liciten i utilitzen. No obstant açò, quan d'aquests documents haja de quedar constància i registre reglamentari amb efectes administratius, hauran d'estar redactats en espanyol i, si escau, en algun dels idiomes *coofi- *ciales en la comunitat autònoma en la qual es presenten. A d’aquests efectes, els laboratoris acreditats espanyols es consideren, de forma no excloent respecte d'altres entitats o professionals, traductors especialment qualificats i adequats per a realitzar aquestes traduccions, amb validesa equivalent a la dels traductors jurats. Titularitat dels certificats d'assaig i classificació El titular dels certificats d'assaig i classificació amb els quals es justifiquen les característiques de comportament davant el foc d'un producte no subjecte a marcat CE instal·lat en una obra ha de ser el fabricant d'aquest producte. Els certificats han de referir-se al producte segons la designació conforme a la qual est ha sigut subministrat a l'obra.


12

Vigència dels informes d’extensió de l’aplicació dels resultats dels assaigs (EXAP) Els informes d'extensió de l'aplicació dels resultats dels assajos (EXAP) ha de basar-se en la norma aplicable vigent (EN EXAP). Quan aquesta no existisca, han de basar-se en el seu últim projecte disponible (prEN EXAP) i quan aquest tampoc existisca, en l'experiència del laboratori si bé, en aquest cas, la seua validesa queda al marge de l'àmbit d'aplicació del CTE. Els informes EXAP basats en l'experiència d'un laboratori s'han d'anul·lar quan es dispose d'un prEN EXAP. Els informes basats en un prEN EXAP s'han d'actualitzar quan es dispose d'un projecte posterior o bé d'una norma EN EXAP. Quan es modifique una norma EN EXAP, els informes realitzats conforme a ella s'han d'anul·lar i revisar d'acord a la nova norma, encara que els informes d'assaig en els quals es base l'informe EXAP estiguen en vigor. Un informe EXAP perd la seua vigència quan la perda algun dels informe d'assaig en els quals es basa. Els informes EXAP els ha d'elaborar laboratoris acreditats per a la realització d'assajos per una entitat oficialment reconeguda.

VI Terminologia

A l'efecte d'aplicació d'aquest DB, els termes que figuren en lletra cursiva han d'utilitzar-se conforme al significat i a les condicions que s'estableixen per a cadascun d'ells, bé en l'annex SI A de aquest DB, quan es tracte de termes relacionats únicament amb el requisit bàsic "Seguretat en cas d'incendi", o bé en l'Annex III de la Part I d'aquest CTE, quan siguen termes d'ús comú en el conjunt del Codi.


13

Índex

Secció SI 1 Propagació interior

1 Compartimentació en sectors d’incendi

2 Locals i zones de risc especial

3 Espais ocults. Pas de instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis

4 Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

Secció SI 2 Propagació exterior

1 Mitgeres i façanes

2 Cobertes

Secció SI 3 Evacuació d’ocupants

1 Compatibilitat dels elements d’evacuació

2 Càlcul de l’ocupació

3 Nombre d’eixides i longitud dels recorreguts d’evacuació

4 Dimensionat dels mitjans d’evacuació 4.1 Criteris per a la assignació dels ocupants 4.2 Càlcul

5 Protecció de les escales

6 Portes situades en recorreguts d’evacuació

7 Senyalització dels mitjans d’evacuació

8 Control del fum d’incendi

9 Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi

Secció SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis

1 Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

2 Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis

Sección SI 5 Intervenció dels bombers

1 Condicions d’aproximació i entorn 1.1 Aproximació als edificis 1.2 Entorn dels edificis


14

2 Accessibilitat per façana

Secció SI 6 Resistència al foc de l’estructura

1 Generalitats

2 Resistència al foc de l’estructura

3 Elements estructurals principals

4 Elements estructurals secundario

5 Determinación de los efectos de las acciones durante el incendio

6 Determinació de la resistència al foc

Annex SI A Terminologia Annex SI B Temps equivalent d'exposició al foc Annex SI C Resistència al foc de les estructures de formigó armat Annex SI D Resistència al foc de les estructures d'acer Annex SI I Resistència al foc de les estructures de fusta Annex SI F Resistència al foc dels elements de fàbrica Annex SI G Normes relacionades amb l'aplicació de DB-SI

1

Secció SI 1

Propagació interior 1 Compartimentació en sectors d’incendi

1 Els edificis s’han de compartimentar en sectors d’incendi segons les seues condicions que s’ estableixen en la taula 1.1 d’aquesta Secció. Les superfícies màximes indicades en la dita taula per als sectors d’incendi poden duplicar-se quan estiguen protegits amb una instal·lació automàtica d’extinció.

Taula 1.1 Condicions de compartimentació en sectors d’incendi

Ús previst de l’edifici o establiment

Condicions

En general - Tot establiment ha de constituir sector d’incendi diferenciat de la resta de l’edifici excepte, en aquells edificis on l’ús principal siga Residencial Vivenda, els establiments la superfície construïda dels quals no excedisca de 500 m2 i el seu ús siga Docent, Administratiu o Residencial Públic.

- Tota zona l’ús del qual previst siga diferent i subsidiari del principal de l’edificio o de l’ establiment en el què estiga integrat ha de constituir un sector d’incendi diferent quan supere els següents límits:

Zona de uso Residencial Vivenda, en tot cas.

Zona de allotjament(1) o d’ús Administratiu, Comercial o Docent la superfície construïda del qual excedisca de 500 m2.

Zona d’ús Públic Concurrència on l’ocupació excedisca de 500 personas.

Zona d’ús Aparcament on la superfície construida excedisca de 100 m2.(2) Qualsevol comunicació amb zones d’altre ús ha de fer-se a través de vestíbuls d’independència.

- Un espai diàfan pot constituir un únic sector d’incendi que supere els límits de superfície construïda que s’establisquen, sempre que almenys el 90% d’aquesta se desenvolupe en una planta, llurs eixides comuniquen directament amb l’espai lliure exterior, almenys el 75% del seu perímetre siga façana i no existisca sobre el dit recinte cap zona habitable.

- No s’estableix límit de superíicie per als sectors de risc mínim.

2

Docent - Si l’edifici té més d’una planta, la superfície construïda de cada sector d’incendi no ha d’excedir de 4.000 m2. Quan tinga una única planta, no es precís que estiga compartimentada en sectors d’incendi.

(1) Per exemple, les zones de dormitoris en establiments docents o, en hospitals, per a personal mèdic,infermer@’s, etc.

(2) Qualsevol superfície, quan es tracte d’aparcaments robotitzat. Els aparcaments convencionals que no excedisqun de 100 m2 se consideran locals de risc especial baix.

(3) S’hi recorda que les zones d’ús industrial o d’emmegatzematge a les que se refereix l’àmbit d’aplicació de l’apartat Generalitats d’aquest DB deuen constituir un o més sectors d’incendi diferenciats de les zones d’ús Comercial, en les condicions que estableixe la reglamentació específica aplicable a l’ús industrial.

(4) Els elements que separen entre si diferents estableciments ha d’ésser EI 60. Aquesta condició no és aplicable als elements que separen als establiments de les zones comunes de circulació del centre.

(5) Dits establiments hi haura de complir a més a més les condicions de compartimentació que s’estableixen per a l’ús de Pública Concurrència.

Per al nostre cas es centrem únicament en ús general i docent:

- En primer lloc:

Ús general: És tracta d’un edifici de superfície construïda major de 500 m2 i d’ús docent, per tant ha de constituir un sector d’incendi independent. La resta de anotacions no són d’aplicació al nostre projecte.

- En segon lloc:

Ús docent: el edifici està en una sola planta, per tant no seria necessari constituir un sector d’incendi.

Podem concloure que hem d’agafar la solució més desfavorable i per tant ha de ser la de que l’edifici constituís un sector d’incendi independent.

2 A efectes del còmput de la superfície d’un sector d’incendi, ho m po t considerar que e ls locals de risc especial, les escales i corredors protegits, els vestíbuls d’independència i les escales compartimentades com a sector d’incendis, que estiguen continguts en el dit sector no formen part del mateix.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estances ni espais d’aquest tipus en el nostre edifici.

3 La resistència al foc dels elements separadors dels sectors d’incendi han de satisfer les condicions que s’estableixen en la taula 1.2 d’aquesta Secció. Com a alternativa, quan, conforme a l’ establert en la Secció SI 6, s’haja adoptat el temps equivalent d’exposició al foc per als elements estructurals, podrà adoptar-s’hi eixe mateix temps per a la resistència al foc que han d’aportar els elements separadors dels sectors d’incendi.

3

Taula 1.2 Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi(1) (2)

Element Resistència al foc

Parets i sostres(3) que separen el sector considerat de la resta de l’edifici, sent el seu ús previst:(4)

Plantes sota rasant

Plantes sobre rasant en edifici

amb altura d’evacuació:

h ≤ 15 m 15 < h ≤ 28 m h > 28 m

- Sector de risc mínim en

- edifici de qualsevol ús (no s’admet) EI 120 EI 120 EI 120

-

- Residencial Vivenda, Residen- cial Públic, Docent, Adminis- tratiu

EI 120 EI 60 EI 90 EI 120

- Comercial, Pública Concurrèn-

(5)

cia, Hospitalari EI 120 EI 90 EI 120 EI 180

- Aparcament(6) EI 120(7) EI 120 EI 120 EI 120

Portes de pas entre sectors d’ incendi

EI2 t-C5 sent t la meitat del temps de resistència al foc requerit a la paret en la què es trobe, o bé la quarta part quan el pas s’hi realtze a través d’un

vestíbul d’independència i de dues portes.

(1) Considerant l’acció del foc en l’interior del sector, excepte en el cas dels sectors de risc mínim, en els que únicament és precís considerar-la des de l’exterior del mateix.

Un element delimitador d’un sector d’incendis pot precisar una resistència al foc diferent al considerar l’acció del foc per la cara oposta, segons quina siga la funció de l’element per la dita cara: compartimentar una zona de risc especial, una escala protegida, etc.

(2) Com a alternativa pot adoptar-s’hi el temps equivalent d’exposició al foc, determinat conforme a l’establert en l’apartat 2 de l’ Anex SI B.

(3) Quan el sostre separe d’una planta superior ha de tenir almenys la mateix resistència al foc que s’hi exigeix a les parets, però amb la característica REI en lloc de EI, en tratar-se d’un element portant i compartimentador d’ incendis. En canvi, quan siga una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ser utilitzada en l’evacuació, no precisa tenir una funció de compartimentació d’incendis, pel que només ha d’aportar la resistència al foc R que li corresponga com a element estructural, excepte en les franges a les que fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les que dita resistència ha de ser REI.

(4) La resistència al foc del sòl és funció de l’ús al què estiga destinada la zona existent en la planta inferior. Vege’s apartat 3 de la Secció SI 6 d’aquest DB.

(5) EI 180 si l’altura d’evacuació de l’edifici és > que 28 m. (6) Resistència al foc exigible a les parets que separen a l’aparcament de zones d’altre ús. En relació amb el forjat de separació, veure nota (3).

(7) EI 180 si és un aparcament robotitzat

Docent altura d’evacuació < 15 m, exigència EI-60.

4

2 Locals i zones de risc especial

1 Els locals i zones de risc especial integrats en els edificis se classifiquen conforme els graus de risc alt, mitjà i baix segons els criteris que s’estableixen en la taula 2.1. Els locals i les zones així classificats han d’acomplir les condicions que s’estableixen en la taula 2.2.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estàncies d’aquest tipus.

2 Els locals destinats a albergar instal·lacions i equips regulats per reglaments específics, tals com transformadors, maquinària d’aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de gas o electricitat, etc. es regeixen, endemés, per les condicions que s’estableixen en llurs reglaments. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la dita reglamentació hi hauran de solucionar-se de manera compatible amb les de compartimentació establertes en aquest DB.

No és d’aplicació al nostre projecte, doncs no hi ha estances d’aquest tipus a l’interior de l’edifici.

A efectes d’aquest DB s’exclouen els equips situats en les cobertes dels edificios, tot ni que n’estiguen protegits mitjançant elements de cobertura.

Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis

Ús previst de l’edifici o establiment

- ÚS del local o zona

Grandària del local o

zona S = superfície

construïa V = volum

Risc baix Risc mitjà Risc alt

En qualsevol edifici o establiment:

- Tallers de manteniment, magatzems d’elements combustibles (p. e.: mobiliari, llenceria, n e t e j a , etc.) arxius de documents, dipòsits de llibres, etc.

100<V≤ 200 m3 200<V≤ 400 m3

V>400 m3

- Magatzem de residus 5<S≤15 m2 15<S ≤30 m2

S>30 m2

- Aparcament de vehicles d’un habitatge unifamiliar on la superfície S no excedisca de 100 m2

En tot cas

- Cuines segons potència instal·lada P(1)(2) 20<P≤30 kW 30<P≤50 kW P>50 kW

- Bugaderies. Vestidors de personal. Camerinos(3) 20<S≤100 m2

100<S≤200 m2 S>200 m2

- Sales de calderes amb potència útil nominal P 70<P≤200 kW 200<P≤600 kW P>600 kW

- Sals de màquines d’instal·lacions de climatització (s/ Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis, RITE, aprovat pel RD 1027/2007, de 20 de juliol, BOE 2007/08/29)

En tot cas

- Sales de maquinària frigorífica: refrigerant amoniac En tot cas

refrigerant hal∙logenat P≤400 kW P>400 kW

- Almacén de combustible sólido para calefacción S≤3 m2 S>3 m2

- Local de comptadors d’electricitat i de quadres generals de distribució

En tot cas

- Centre de transformació

5

- aparells a m b aïllament dielèctric sec o líquid amb punt d’inflamació major que 300ºC

En tot cas

- aparells amb aïllament dielèctrico amb punt d’ inflamació que no excedisca de 300ºC i potència instal·lada P: total

P<2 520 kVA

2520<P<4000 kVA

P>4 000 kVA

en cada transformador P<630 kVA 630<P<1000 kVA P>1 000 kVA

- Sala de maquinària d’ascensors En tot cas

- Sala de grupo electrógeno En tot cas

Residencial Vivenda

- Trasters i/o golfes(4) 50<S≤100 m2

100<S≤500 m2 S>500 m2

Hospitalari

- Magatzems de productes farmacèutics i clínics 100<V≤200 m3 200<V≤400 m3

V>400 m3

- Esterilització i magatzems anexos En tot cas

- Laboratoris clínics V≤350 m3 350<V≤500 m3

V>500 m3

Administratiu

- Impremta, reprografia i locals anexos, tals com magatzemde paper o de publicacions, enquadernat, etc.

100<V≤200 m3 200<V≤500 m3

V>500 m3

Residencial Público

- Guardarobes i locals per a custòdia d’equipatges S≤20 m2 20<S≤100 m2

S>100 m2

Comercial

- Magatzem on la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida (QS ) aportada pels productes emmagatzemats siga(5)

425<QS ≤850 MJ/m2

850<QS ≤3.400 MJ/m2

QS>3.400 MJ/m2

La superfície construïda dels locals així classificats no ha d’excedir-hi de la següent:

- en recintes no situats per sota de la planta d’eixida de l’edifici

amb instal·lació automàtica d’extinció S< 2.000 m2 S<600 m2

S<25 m2 i altura d’evacuació

<15 m

sense instal·lació automàtica d’extinció S<1.000 m2 S<300 m2

no s’admet

- en recintes situats por sota de la planta de sortida de l’edifici

amb instal·lació automàtica d’extinció <800 m2 no s’admet no s’admet

sense instal·lació automàtica d’extinció <400 m2 no s’admet no s’admet

Pública concurrència

- Taller o magatzem de decorats, de vestidors, etc. 100<V≤200 m3 V>200 m3

6

(1) Per a la determinació de la potència instal·lada només se consideraran els aparells directament destinats a la preparació d’ aliments i susceptibles de provocar ignició. Les fregidores i les cassoles basculants se computaran a raó de 1 kW p e r c a d a l i t r e d e c a p a c i t a t , i n d e p e n d e n t m e n t d e l a p o t è n c i a q u e t i n g a .

En usos diferents d'Hospitalari i Residencial Públic no es consideren locals de risc especial les cuines que els seus apareis estiguen protegits amb un sistema automàtic d'extinció, encara que fins i tot en aquest cas els és aplicable el que s'estableix en la nota (2). En el capítol 1 de la Secció SI4 d'aquest DB, s'estableix que aquest sistema ha d'existir quan la potència instal·lada excedisca de 50 kW.

(2) Els sistemes d'extracció dels fums de les cuines que conforme a l'establit en aquest DB SI hagen de classificar-se com alocal de risc especial han de complir a més les següents condicions especials:Las campanas deben estar separadas almenos 50 cm de cualquier material que no sea A1.

- Els conductes han de ser independents de tota una altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis d'adreça amb angles majors que 30i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. Els conductes que discórreguen per l'interior de l'edifici, així com els que discórreguen per façanes a menys d'1,50 m de distància de zones de la mateixa que no siguen almenys EI 30 o de balconades, terrasses o buits practicables tindran una classificació EI 30.

No han d'existir comportes tallafoc a l'interior d'aquest tipus de conductes, per la qual cosa el seu pas a través d'elements de compartimentació de sectors d'incendi s'ha de resoldre de la forma que s'indica en l'apartat 3 d'aquesta Secció.

- Els filtres han d'estar separats dels focus de calor més d'1,20 m si són tipus graella o de gas, i més de 0,50 m si són d'altres tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seua neteja, tenir una inclinació major que 45º i posseir una safata de recollida de greixos que conduïsca aquestes fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser menor que 3 l.

- Els ventiladors compliran les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3: 2002 “Especificacions per a aireadores extractors de fums i calor mecànics.” i tindran una classificació F400 90.

(3) Les zones de condícies no computen a l'efecte del càlcul de la superfície construïda. (4) Inclou els que comuniquen amb zones d'ús garatge d'edificis d'habitatge.

(5) Les àrees públiques de venda no es classifiquen com a locals de risc especial. La determinació de Q pot fer-se conforme al'establit en el "Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials". Es recorda que,

7

Taula 2.2 Condicions de les zones de risc especial integrades en edificis1)

Característica Riscbaix Risc mitjà Risc alt

Resistència al foc de l'estructura portant (2) R 90 R 120 R 180

Resistència al foc de les parets i sostres (3) que separen la zona de la resta de l'edifici (2)(4)

EI 90

EI 120

EI 180

Vestíbul d'independència en cada comunicació de la zona amb la resta de l'edifici

-

Sí

Sí

Portes de comunicació amb la resta de l'edifici EI2 45-C5 2 x EI2 30 -C5 2 x EI2 45-C5

Màxim recorregut fins a alguna eixida del local (5) 25 m(6)

25 m(6) 25 m (6)

(1) Les condicions de reacció al foc dels elements constructius es regulen en la taula 4.1 del capítol 4 d'aquesta Secció. (2) El temps de resistència al foc no ha de ser menor que l'establit per als sectors d'incendi de l'ús al que serveix el local de risc

especial, conforme a la taula 1.2, excepte quan es trobe sota una coberta no prevista per a evacuació i la fallada de la qual no supose risc per a l'estabilitat d'altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en aquest cas pot ser R 30.Excepte en els locals destinats a albergar instal·lacions i equips, pot adoptar-se com a alternativa el temps equivalent d'exposició al foc determinat conforme a l'establit en l'apartat 2 de l'Annex SI B.

(3) Quan el sostre separe d'una planta superior ha de tenir almenys la mateixa resistència al foc que s'exigeix a les parets, però amb la característica REI en lloc de EI, en tractar-se d'un element portant i compartimentador d'incendis. En canvi, quan siga una coberta no destinada a activitat alguna, ni prevista per a ser utilitzada en l'evacuació, no precisa tenir una funció de compartimentació d'incendis, per la qual cosa només ha d'aportar la resistència al foc R que li corresponga com a element estructural, excepte en les franges a les quals fa referència el capítol 2 de la Secció SI 2, en les quals aquesta resistència ha de ser REI.

(4) Considerant l'acció del foc a l'interior del recinte. La resistència al foc del sòl és funció de l'ús al que estiga destinada la zona existent en la planta inferior. Vegeu apartat 3 de

la Secció SI 6 d'aquest DB

(5) El recorregut per l'interior de la zona de risc especial ha de ser tingut en compte en el còmput de la longitud dels recorreguts d'evacuació fins a les eixides de planta. L'anterior no és aplicable al recorregut total des d'un garatge d'un habitatge unifamiliar fins a una eixida d'aquest habitatge, el qual no està limitat.

(6) Podrà augmentar-se un 25% quan la zona estiga protegida amb una Instal·lació automàtica d'extinció.

3 Espais ocults. Pas d'instal·lacions a través d'elements de compartimentació d'incendis

1 La compartimentació contra incendis dels espais ocupables ha de tenir continuïtat en els espais ocults, tals com eixides, càmeres, falsos sostres, sòls elevats, etc., excepte quan aquests estiguen compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistència al foc, podent reduir-se aquesta a la meitat en els registres per a manteniment.

No és preveu que és done aquesta situació.

2 Es limita a tres plantes i a 10 m el desenvolupament vertical de les càmeres no estances en les quals existisquen elements la classe dels quals de reacció al foc no siga B-s3,d2, BL-s3,d2 o millor.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver estàncies d’aquest tipus al interior del edifici.

3 La resistència al foc requerida als elements de compartimentació d'incendis s'ha de mantenir en els

punts en els quals aquests elements són travessats per elements de les instal·lacions, tals com a cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., excloses les penetracions la secció de les quals de pas no excedisca de 50 cm². Per a açò pot optar-se per una de les següents alternatives:

a) Disposar un element que, en cas d'incendi,obture automàticament la secció de pas i garantisca en aquest punt una resistència al foc almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, una comporta tallafocs automàtica EI t (i/o) sent t el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat, o un dispositiu intumescented'obturació.

8

b) Elementos pasants que aporten una resistència almenys igual a la de l'element travessat, per exemple, conductes de ventilació EI t (i/o) sent t el temps de resistència al foc requerida a l'element de compartimentació travessat.

Les instal·lacions que sobrepassen el forjat sanitari o el de coberta per a accedir a la càmera o la mateixa coberta respectivament, no superaran en cap cas la sección de 50 cm², en qualsevol cas es disposarà d’un element que obture la secció de pas del tipus collarí per a les tuberíes que travessen els forjats per una major seguretat.

4 Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

1 Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s'estableixen en la taula 4.1.

2 Les condicions de reacció al foc dels components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) es regulen en la seua reglamentació específica.

Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius

Situació de l'element Revestiments(1)

De tsostres y parets(2)(3) De sòls(2)

Zones ocupables(4) C-s2,d0 EFL

Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL -s1

Aparcaments i recintes de risc especial (5) B-s1,d0 BFL -s1

Espais ocults no estancs, tals com eixides, falsos sostres i sòls elevats (excepte els existents dins dels habitatges) etc. o que sent estancs, continguen instal∙lacions susceptibles d'iniciar o de propagar un incendi.

B-s3,d0 BFL -s2

(6)

(1) Sempre que superen el 5% de les superfícies totals del conjunt de les parets, del conjunt dels sostres o del conjunt dels sòls del recinte considerat.

(2) Inclou les canonades i conductes que transcorren per les zones que s'indiquen sense recobriment resistent al foc. Quan es tracte de canonades amb aïllament tèrmic lineal, la classe de reacció al foc serà la que s'indica, però incorporant el subíndex L.

(3) Inclou a aquells materials que constituïsquen una capa continguda a l'interior del sostre o paret i que no estiga protegida per una capa que siga EI 30 com a mínim.

(4) Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguen protegides. Exclou l'interior d'habitatges. En ús Hospitalari s'aplicaran les mateixes condicions que en passadissos i escales protegits.

(5) Vegeu el capítol 2 d'aquesta Secció. (6) Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la càmera dels falsos sostres es refereix al material situat en la cara

superior de la membrana. En espais amb clara configuració vertical (per exemple, eixides) així com quan el fals sostre estiga constituït per una gelosia, reticle o entramat obert, amb una funció acústica, decorativa, etc., aquesta condició no és aplicable.

El mobiliari a posar a les aules complirà amb les exigències anteriors.

9

3 Els tancaments formats per elements tèxtils, tals com a carpes, seran classe M2 conforme a UNEIX 23727:1990 “Assajos de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació dels materials utilitzats en la construcció”.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no haver elements d’aquest tipus.

4 En els edificis i establiments d'ús Pública Concurrència, els elements decoratius i de mobiliari compliran les següents condicions:

a) Butacas i seients fixos tapissats que formen part del projecte en cinemes, teatres, auditoris, salons d'actes, etc.:

Passen l'assaig segons les normes següents:

- UNE -EN 1021-1:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissats - Part 1: font d'ignició: cigarret en combustió”.

- UNE -EN 1021-2:2006 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissats - Part 2: font d'ignició: flama equivalent a un llumí”.

b) Elements tèxtils suspesos, com a telons, cortines, cortinatges, etc.:

Classe 1 conforme a la norma UNE-EN 13773:2003 “Tèxtils i productes tèxtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges. Esquema de classificació”.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no tractarse d’un establiment de Pública Concurrència.

10

Secció SI 2 Propagació exterior 1 Mitgeres i façanes

1 Els elements verticals separadors d'un altre edifici han de ser almenys EI

No és d’aplicació al nostre projecte, perquè es tracta d’un edifici exempt que no fa mitgera amb cap altre.

2 Cobertes

1 Amb la finalitat de limitar el risc de propagació exterior de l'incendi per la coberta, ja siga entre dos edificis adjacents, ja siga en un mateix edifici, aquesta tindrà una resistència al foc REI 60, com a mínim, en una franja de 0,50 m d'amplària mesurada des de l'edifici adjacent, així com en una franja d'1,00 m d'amplària situada sobre la trobada amb la coberta de tot element compartimentador d'un sector d'incendi o d'un local de risc especial alt. Com a alternativa a la condició anterior pot optar-se per perllongar la mitgera o l'element compartimentador 0,60 m per sobre de l'acabat de la coberta.

No és d’aplicació al nostre projecte, perquè es tracta d’un edifici exempt que no fa mitgera amb cap altre.

2 En la trobada entre una coberta i una façana que pertanguen a sectors d'incendi o a edificis diferents, l'altura h sobre la coberta a la qual haurà d'estar qualsevol zona de façana la resistència de la qual al foc no siga almenys EI60 serà la que s'indica a continuació, en funció de la distancia de la façana, en projecció horitzontal, a la qual estiga qualsevol zona de la coberta la resistència de la qual al foc tampoc abasta aquest valor.

No és d’aplicació al nostre projecte, perquè coberta i façana pertany al mateix sector.

3 Els materials que ocupen més del 10% del revestiment o acabat exterior de les zones de coberta

situades a menys de 5 m de distància de la projecció vertical de qualsevol zona de façana, del mateix

o d'un altre edifici, la resistència del qual al foc no siga almenys EI 60, inclosa la cara superior de les

volades que el seu sortint excedisca d'1 m, així com les llanternes, claraboies i qualsevol altre element

d'il·luminació o ventilació, han de pertànyer a la classe de reacció al foc BROOF (t1).

Els materials de coberta seràn almenys EI 60 i així es verificarà.

11

Secció SI 3 Evacuació d'ocupants 1 Compatibilitat dels elements d'evacuació

1 Els establiments d'ús Comercial o Pública Concurrència de qualsevol superfície i els de ús Docent, Hospitalari, Residencial Públic o Administratiu la superfície construïda del qual siga major que 1.500 m2, si estan integrats en un edifici l'ús previst del qual principal siga diferent del seu, han de complir les següents condicions:

No es d’aplició la nostre projecte perquè el nostre edificio té una superfície menor de 1.500 m2 i no està integrat en un altre edificio, es tracta d’un edifici exent.

2 Com a excepció, els establiments d'ús Pública Concurrència la superfície construïda de la qual total no excedisca de 500 m² i estiguen integrats en centres comercials podran tenir eixides d'ús habitual o eixides d'emergència a les zones comunes de circulació del centre. Quan la seua superfície siga major que la indicada, almenys les eixides d'emergència seran independents respecte d'aquestes zones comunes.

No és d’aplicació al nostre projecte, per no tractarse d’un establiment de Pública Concurrència.

2 Càlcul de l'ocupació

1 Per a calcular l'ocupació han de prendre's els valors de densitat d'ocupació que s'indiquen en la taula

2.1 en funció de la superfície útil de cada zona, excepte quan siga previsible una ocupació major o bé quan siga exigible una ocupació menor en aplicació d'alguna disposició legal d'obligat compliment, com pot ser en el cas d'establiments hotelers, docents, hospitals, etc. En aquells recintes o zones no inclosos en la taula s'han d'aplicar els valors corresponents als quals siguen més assimilables.

2 A l 'efecte de determinar l 'ocupació, s'ha de tenir en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones d'un edif ici, considerant el règim d'activitat i d'ús previst per al mateix.

Tula 2.1. Densitats d'ocupació (1)

Ús previst Zona, tipus d'activitat Ocupaciò

(m2/persona)

Qualsevol Zones d'ocupació ocasional i accessibles únicament a l'efecte de manteniment: sales de màquines, locals per a material de neteja, etc.

OcupaciòNul∙la

Aseos de planta 3

Docent Conjunt de la planta o de l’edifici 10

Locals diferents d'aules, com a laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc. 5

Aules (excepte d'escoles infantils) 1,5

Aules d'escoles infantils i sales de lectura de biblioteques 2

Arxius, magatzems

40

(1) Han de considerar-se les possibles utilitzacions especials i circumstancials de determinades zones o recintes, quan puguen suposar un augment important de l'ocupació en comparació de la pròpia de l'ús normal previst. En aquests casos es deu, o bé considerar aquests usos alternatius a l'efecte del disseny i càlcul dels elements d'evacuació, o bé deixar constància, tant en la documentació del projecte, com en el Llibre de l'edifici, que les ocupacions i els usos previstos han sigut únicament els característics de l'activitat.

(2) En els aparcaments robotitzats es considera que no existeix ocupació. No obstant açò, disposaran dels mitjans de fuita en cas d'emergència per al personal de manteniment que en cada cas considere necessaris l'autoritat de control.

12

QUADRE DE SUPERFÍCIES

Ocupació m2/persona

Persones

ZONA AULES

aula 1r ESO 72,5 1,5 48

aula 2n ESO 72 1,5 48

aula 3r ESO 72 1,5 48

AULA 4t ESO 72 1,5 48

TUTORIA 1 17,35 5 3

TUTORIA 2 18,5 5 3

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 240,80 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

558,50 m2

ZONA LABORATORIS

LABORATORI 1 72,5 5 15

LABORATORI 2 72,5 5 15

TUTORIA 3 17,65 5 4

TUTORIA 4 17,65 5 4

LAVABOS 35,1 3 /

PASSATGE COBERT 45 /

TOTAL OCUPACIÓ MÀXIMA

236 persones

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 535,75 m2

TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

608,85 m2

Cal recordar que la ràtio màxima és de 27 alumnes més el mestre/professor. És a dir 28 persones per aula i grup. Que els alumnes o bé estan a l’aula o als lavabos. S’ha peojectat aules grans que ultrapassen els antics 50 m2 precisament per a acostar-nos a dissenys més propis del segle XXI i l’escola filandesa que en criteris ja envellits d’aparcament de l’alumne per amuntegament que bé estan a l’aula de manera lúdica i espaiosa o a les tutories o al laboratori. No podem pensar-hi en una duplicitat que no és possible. Per tant el nombre màxim de persones és de 28 x 4 = 102 persones. Tot i que podem afegir 30 persones en el cas de que vingueren als laboratoris aules de la ESO-1que farien un total de 132 persones en el total a construir de nova planta.

3 Nombre d'eixides i longitud dels recorreguts d'evacuació

1 En la taula 3.1 s'indica el nombre d'eixides que ha d'haver-hi en cada cas, com a mínim, així com la longitud dels recorreguts d'evacuació fins a elles.

Taula 3.1. Nombre d'eixides de planta i longitud dels recorreguts d'evacuació (1)

Nombre d'eixides existents

Condicions

Plantes o recintes que disposen d'una única eixida de planta o eixida

No s'admet en ús Hospitalari, en les plantes d'hospitalització o de tractament intensiu, així com en sales o unitats per a pacients hospitalitzats la superfície construïda dels quals excedisca de 90 m2.

13

de recinte respectivament - L'ocupació no excedeix de 100 persones, excepte en els casos que s'indiquen a

continuació:

- 500 persones en el conjunt de l'edifici, en el cas d'eixida d'un edifici d'habitatges; 50 persones en zones des de les quals l'evacuació fins a una eixida de planta haja de salvar una altura major que 2 m en sentit ascendent;

- 50 alumnes en escoles infantils, o d'ensenyament primari o secundària.

- La longitud dels recorreguts d'evacuació fins a una eixida de planta no excedeix de 25 m, excepte en els casos que s'indiquen a continuació:

- 35 m en us d’aparcamint;

- 50 m si es tracta d'una planta, fins i tot d'ús Aparcament, que té una eixida directa a l'espai exterior segur i l'ocupació no excedeix de 25 persones, o bé d'un espai a l'aire lliure en el qual el risc d'incendi siga irrellevant, per exemple, una coberta d'edifici, una terrassa, etc.

L'altura d'evacuació descendent de la planta considerada no excedeix de 28 m, excepte en ús Residencial Públic, en aquest cas és, com a màxim, la segona planta per sobre de la d'eixida d'edifici (2), o de 10 m quan l'evacuació siga ascendent.

Plantes o recintes quedisposen de més d'unaeixida de planta o eixida de recinte respectivament(3)

- La longitud dels recorreguts d'evacuació fins a alguna eixida de planta no excedeix de 50 m, excepte en els casos que s'indiquen a continuació:

- 35 m en zones en les quals es preveja la presència d'ocupants que dormen, o en plantes d'hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari i en plantes d'escola infantil o d'ensenyament primari.

- 75 m en espais a l'aire lliure en els quals el risc de declaració d'un incendi siga irrellevant, per exemple, una coberta d'edifici, una terrassa, etc.

La longitud dels recorreguts d'evacuació des del seu origen fins a arribar a algun punt des del qual existisquen almenys dos recorreguts alternatius no excedeix de 15 m en plantes d'hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari o de la longitud màxima admissible quan es disposa d'una sola eixida, en la resta dels casos.

Si l'altura d'evacuació descendent de la planta obliga al fet que existisca més d'una eixida de planta o si més de 50 persones precisen salvar en sentit ascendent una altura d'evacuació major que 2 m, almenys dues eixides de planta condueixen a dues escales diferents.

(1) La longitud dels recorreguts d'evacuació que s'indiquen es pot augmentar un 25% quan es tracte de sectors d'incendi protegits amb una instal·lació automàtica d'extinció.

(2) Si l'establiment no excedeix de 20 places d'allotjament i està dotat d'un sistema de detecció i alarma, pot aplicar-se el límit general de 28 m d'altura d'evacuació. (3) La planta d'eixida de l'edifici ha de comptar amb més d'una eixida:

- en el cas d'edificis d'Ús Residencial Habitatge, quan l'ocupació total de l'edifici excedisca de 500 persones.

- en la resta dels usos, quan li siga exigible considerant únicament l'ocupació d'aquesta planta, o bé quan l'edifici estiga obligat a tenir més d'una escala per a l'evacuació descendent o més d'una per a evacuació ascendent.

Cada una de les estàncies tenen exida directa amb l’exterior per tant el recorregut mes desfavorable sería de la part més llunyana a la porta dins de cada recinte i axiò no dista més de 17,20 m en el aula més desfavorable, per tanto cumplix amb els 25 metros de mínim.

4 Dimensionament dels mitjans d'evacuació

Evacuación total o seqüencial

En determinats casos pot considerar-se l'evacuació seqüencial per sectors d'incendi, sempre que es justifiquen suficientment, no solament les solucions constructives i de disseny dirigides a fer-la possible, sinó també les mesures organitzatives que permeten la seua posada en pràctica: pla d'evacuació a implantar, mitjos humans contemplats en aquest pla, adequació dels ocupants al tipus d'evacuació proposada quant al seu grau de coneixement de les particularitats del pla, al seu ensinistrament i a la seua participació periòdica en simulacres d'evacuació, etc.

Atès que la validesa d'una determinada solució de projecte descansaria en gran manera en aquestes mesures organitzatives, sembla lògic exigir, tant la completa definició d'aquestes, com la justificació de la seua adequació..

14

4.1 Criteris per a l'assignació dels ocupants

1 Quan en una zona, en un recinte, en una planta o en l'edifici haja d'existir més d'una eixida, considerant també com a tals els punts de pas obligat, la distribució dels ocupants entre elles a l'efecte de càlcul ha de fer-se suposant inutilitzada una d'elles, sota la hipòtesi més desfavorable.

Dimensionament d'eixides intercalades en bateries de caixes d'establiments comercials

A l'efecte de dimensionament i d'aplicació de la hipòtesi de bloqueig, les eixides intercalades en la bateria de caixes d'un establiment comercial es consideren eixida.

No cal aplicar aquest punt, com s’ha dit amb anterioritat cada estància té la seua pròpia eixida/entrada directament des de l’exterior, per tant no existix probabilitat de bloqueig.

2 A l'efecte del càlcul de la capacitat d'evacuació de les escales i de la distribució dels ocupants entre elles, quan existisquen vàries , no cal suposar inutilitzada íntegrament alguna de les escales protegides, de les especialment protegides o de les compartimentades com els sectors d'incendi, existents. En canvi, quan hagen d'existir diverses escales i aquestes siguen no protegides i no compartimentades, ha de considerar-se inutilitzada íntegrament alguna d'elles, sota la hipòtesi més desfavorable.

3 En la planta de desembarcament d'una escala, el flux de persones que la utilitza haurà d'afegir-se a l'eixida de planta que els corresponga, a l'efecte de determinar l'amplària d'aquesta. Aquest flux haurà d'estimar-se, o bé en 160 A persones, sent A l'amplària, en metres, del desembarcament de l'escala, o bé en el nombre de persones que utilitza l'escala en el conjunt de les plantes, quan aquest nombre de persones siga menor que 160 A.

Exigència de més d'una eixida accessible

Els criteris per a exigir més d'una eixida de zona, de recinte, de planta o d'edifici, així com per a aplicar la hipòtesi de bloqueig d'una d'elles, són igualment aplicables a les eixides accessibles.

Aplicació de la hipòtesi de bloqueig i determinació del nombre d'ocupants en planta d'eixida d'edifici

En aplicació dels paràgrafs 1 i 3 d'aquest apartat, i atès que la hipòtesi de bloqueig pressuposa la seua aplicació a no més d'una eixida, si es considera bloquejada una de les eixides de la planta d'eixida d'edifici, el flux de persones provinent d'una escala que haja d'assignar-se a una altra eixida d'edifici es refereix a una situació d'ús de les escales sense bloqueig en les plantes superiors. Atès que per al càlcul de les eixides d'edifici ha de considerar-se la hipòtesi més desfavorable d'incendi en l'edifici, aquesta situació ha de comparar-se amb la més desfavorable de bloqueig en plantes superiors sense bloqueig en planta d'eixida de l'edifici Criterio para asignar ocupantes a cada salida

E xcepte quan els ocupants són habituals, perfectes coneixedors de l'edifici i, encara més, sotmesos a disciplina i ensinistrament per a situacions d'emergència (pla d'evacuació, simulacres, equips d'evacuació, etc.) les pautes que segueixen les persones per a triar a una eixida de les vàries que existisquen són summament variables i aleatòries. Per a açò, poden jugar un paper determinant:

- el tipus d'ocupant i d'activitat, - la disposició i qualitat de la senyalització, - les característiques i percepció de cada eixida, - la disposició de la planta en qüestió

- les previsions i accions del pla d'emergència

E n tot cas, el criteri exclusiu de proximitat pot ser en moltes circumstàncies excessivament simplista i inadequat. Per açò, el DB SI no estableix aquest criteri i deixa el repartiment d'ocupants entre les eixides al criteri lliure, judiciós, argumentat i responsable del projectista.

El més lògic en la majoria dels casos és partir d'un criteri de proximitat, corregit sobre la base dels aspectes anteriors.

15

Criteris d'aplicació de la hipòtesi de bloqueig

El nombre d'ocupants per al qual s'ha de calcular l'amplària o la capacitat d'un determinat element d'evacuació (porta, passadís, escala, etc.) quan hi ha varis, s'ha de determinar tenint en compte la hipòtesi de bloqueig d'un d'ells, sempre que l'aplicació d'aquesta hipòtesi siga obligatòria a l'efecte de càlcul, és a dir, sempre que siga exigible més d'una eixida. Quan, podent haver-hi una única eixida es disposen més d'una, no cal aplicar la hipòtesi de bloqueig.

D'altra banda, ha d'aplicar-se únicament a l'efecte del càlcul de l'amplària o de la capacitat dels elements d'evacuació. No cal tenir en compte l'aplicació d'aquesta hipòtesi a l'efecte de condicionar altres característiques d'aquests elements: recorreguts, altura ascendent salvada, tipus i protecció de l'eixida, sentit d'obertura de les portes, etc. Encara que en molts casos no pertanga a l'edifici, l'espai exterior segur és un element més de l'evacuació del mateix. Per tant, li és aplicable la hipòtesi de bloqueig a l'efecte de determinar la seua superfície necessària.

Aplicació de la hipòtesi de bloqueig en sectors adjacents

En el cas d'un recinte que constitueix un sector d'incendi A (p. ex. una sala d'auditori) l'evacuació del qual està resolta mitjançant: - Diverses eixides de planta a un mateix sector adjacent B (p. ex. el vestíbul de la sala) vàlides conforme a l'Annex A de Terminologia i a més, - Altra o altres eixides de planta (p. ex. a un altre sector adjacent C, a l'espai exterior, a un passadís protegit, etc.) també vàlides conforme als articles citats, que els seus recorreguts no passen pel sector B anterior, per a dimensionar l'amplària de les eixides del sector A n'hi ha prou amb bloquejar una de les seues eixides, la més desfavorable, atès que aquest bloqueig tradueix l'escenari d'un incendi que s'inicia dins del sector A i prop d'una de les seues eixides, inutilitzant-la. Per tant, no és necessari considerar bloquejades simultàniament totes les eixides que conduïsquen al sector adjacent B.

La hipòtesi que l'incendi s'inicia en el sector adjacent B, tampoc obliga a dimensionar les eixides del sector A considerant bloquejades simultàniament totes les seues eixides cap al sector B, ja que, en iniciar-se l'incendi en un altre sector diferent, no és necessari que l'amplària de les eixides restants siga la necessària per a una evacuació del sector A tan immediata com en el cas anterior.

No es d’aplicació al nostre projecte perquè no hi ha escales.

4.2 Càlcul

1 El dimensionament dels elements d'evacuació ha de realitzar-se conforme allò que s'indica en la taula 4.1.

Taula 4.1 Dimensionament dels elements de l'evacuació

Tipus d’elemento Dimensionament

Portes i passos A P / 200(1) 0,80 m(2)

L'amplària de tota fulla de porta no ha de ser menor que 0,60 m, ni excedir d'1,23 m.

Corredors i rampes A P / 200 1,00 m(3)(4)(5)

Passos entre files de seients fixos en sales per a públic tals com a cinemes, teatres, auditoris, etc.(6)

En files amb eixida a passadís únicament per un dels seus extrems, A ≥ 30 cm quan tinguen 7 seients i 2,5 cm més per cada seient addicional, fins a un màxim admissible de 12 seients.

En files amb eixida a passadís pels seus dos extrems, A ≥ 30 cm en files de 14 seients com a màxim i 1,25 cm més per cada seient addicional. Per a 30 seients o més: A 50 cm.(7)

Cada 25 files, com a màxim, es disposarà un pas entre files l'amplària de les quals siga 1,20 m, com a mínim.n filas con salida a pasillo únicamentepor uno de sus extremos, A ≥ 30 cm cuando tengan 7 asientos y 2,5cm más por cada asiento adicional, hasta un máximo admisible de 12 asientos.

Escales no protegides(8)

per a evacuació descendent A P / 160(9)

per a evacuació ascendent A P / (160-10h)(9)

Escales protegides E ≤ 3 S + 160 AS (9)

16

Passadissos protegits P ≤ 3 S + 200 A(9)

En zones a l'aire lliure:

Passos, passadissos i rampes A P / 600(10)

Escales A P / 480(10)

A= Amplària de l'element, [m]

AS= Amplària de l'escala protegida en el seu desembarcament en la planta d'eixida de l'edifici,[m]

h= Altura d'evacuació ascendent, [m]

P= Nombre total de persones el pas de les quals està previst pel punt l'amplària del qual esdimensiona.

E= Suma dels ocupants assignats a l'escala en la planta considerada més els de les plantes situades per sota o per sobre d'ella fins a la planta d'eixida de l'edifici, segons es tracte d'una escala per a evacuació descendent o ascendent, respectivament. Per a aquesta assignació solament serà necessari aplicar la hipòtesi de bloqueig d'eixides de planta indicada en el punt 4.1 en una de les plantes, sota la hipòtesi més desfavorable;

S= Superfície útil del recinte, o bé de l'escala protegida en el conjunt de les plantes de les quals provenen les P persones, incloent la superfície dels trams, dels replans i dels altiplans intermedis o bé del passadís protegit.

(1) L'amplària de càlcul d'una porta d'eixida del recinte d'una escala protegida a planta d'eixida de l'edifici ha de ser almenys igual al 80% de l'amplària de càlcul de l'escala.

(2) En ús hospitalari A 1,05 m, inclus en portes d’ habitació. (3) En ús hospitalari A 2,20 m (2,10 m en el pas a través de portes). (4) En establiments d'ús Comercial, l'amplària mínima dels passadissos situats en àrees de venda és la següent:

a) Si la superficie construida del área de ventas en la planta considerada excede de 400 m2:

- si està previst l'ús de carros per a transport de productes:

entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries:

A4,00 m. en altres passadissos: A 1,80 m.

- si no està previst l'ús de carros per a transport de productes: A: 1,40 m.

b) Si la superfície construïda de l'àrea de vendes en la planta considerada no excedeix de 400 m2:

- si està previst l'ús de carros per a transport de productes:

entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries:

A3,00 m. en altres passadissos: A 1,40 m.

- si no està previst l'ús de carros per a transport de productes: A: 1,20 m. (5) L'amplària mínima és 0,80 m en passadissos previstos per a 10 persones, com a màxim, i aquestes siguen usuaris habituals. (6) Amplària determinada per les projeccions verticals més pròximes de dues files consecutives, incloses les taules, taulers o

altres elements auxiliars que puguen existir. Els seients abatibles que es col·loquen automàticament en posició elevada poden considerar-se en aquesta posició.

(7) No es limita el nombre de seients, però queda condicionat per la longitud dels recorreguts d'evacuació fins a alguna eixida del recinte.

(8) Fins i tot passadissos escalonats d'accés a localitats en amfiteatres, #gradería i tribunes de recintes tancats, tals com a cinemes, teatres, auditoris, pavellons poliesportius etc.

(9) L'amplària mínima és la que s'estableix en DBSUA 1-4.2.2, taula 4.1. (10) Quan l'evacuació d'aquestes zones conduïsca a espais interiors, els elements d'evacuació en aquests espais es dimensionarán com a elements interiors, excepte quan siguen escales o passadissos protegits que únicament servisquen a l'evacuació de les zones a l'aire lliure i conduïsquen directament a eixides d'edifici, o bé quan transcórreguen per un espai amb una seguretat equivalent a la d'un sector de risc mínim (p. ex. estadis esportius) en aquest cas es pot mantenir el dimensionament aplicat en les zones a l'aire lliure.

Amplària lliure de portes segons DB SI i DB

E l DB-SI estableix condicions des del punt de vista de l'evacuació i el DB-SUA des del punt de vista de l'accessibilitat. Quan es tracta d'un element d'evacuació que està situat en un itinerari accessible cal complir les condicions de tots dos DB. És a dir, que prevalen les que siguen més exigents.

No obstant açò, quant a l'amplària de pas mínima de les portes pot aplicar-se en el DB-SIel mateix criteri que en el DB-SUA, és a dir, que en l'angle de màxima obertura s'admet que l'amplària lliure de pas reduïda pel grossor de la fulla de la porta siga ≥ 0,78 m.

17

Portes de dues fulles amb una d'elles d'una amplària menor que 60 cm

Una porta de dues fulles situada en un recorregut d'evacuació pot tenir una d'aquestes fulles d'una amplària menor de 60 cm, però no és valguda a l'efecte d'evacuació. Per açò, ha de romandre fixa de forma habitual, per exemple mitjançant un passador per cant, i tenir adequadament senyalitzat la seua condició d'element fix. Si el dispositiu d'obertura de la porta anara mitjançant barra horitzontal conforme a UNE-EN 1125, aquesta barra únicament ha d'existir en la fulla practicable, amb la finalitat d'evitar confusions als ocupants. L'anterior és igualment aplicable a portes resistents al foc. En aquest cas, el caràcter d'element habitualment fix que ha de tenir la fulla de menys de 60 cm d'amplària no li eximeix de disposar, igual que l'altra fulla, d'un sistema de tancament automàtic conforme a UNE-EN 1154, ni al conjunt de disposar d'un sistema de coordinació de tancament conforme a UNE-EN 1158.

AAmplària de portes de cabines de condícies Les portes de les cabines de condícies no precisen complir l'amplària mínima de 0,80 m exigible a les portes conforme a aquest apartat, excepte quan haja de ser accessible (veure definició de serveis higiènics accessibles en DBSUA, Annex A). Còmput de la superfície construïda de l'àrea de vendes en establiments comercials En un autoservei, en el còmput de “superfície construïda de l'àrea de vendes” per a determinar l'amplària mínima dels passadissos conforme a la nota (4), n'hi ha prou amb considerar la superfície en la qual es troben els passadissos conformats per les prestatgeries, és a dir, l'existent a partir de la línia de caixes de l'establiment, quedant exclosa la zona prèvia a aquesta línia, destinada a accés i circulació. Còmput de la superfície en mercats i galeries d'alimentació En mercats i galeries d'alimentació, la superfície situada darrere dels mostradors i reservada al personal que atén al públic ha de computar-se a l'efecte de determinar la superfície construïda de l'establiment. Per exemple, per a determinar si aquesta supera o no els 400 m² establits en la taula 4.1. No obstant açò, per a determinar l'ocupació solament és necessari computar la superfície útil de les zones comunes de circulació de públic, és a dir dels passadissos que transcorren davant dels llocs de venda, sense computar la superfície interior d'aquests llocs. Repartiment de l'amplària total necessària en diversos passos en centres comercials L'amplària d'evacuació necessària per càlcul en les zones comunes de circulació dels centres comercials, pot distribuir-se entre diversos passos, sempre que l'amplària de cadascun d'ells supere els mínims establits, és a dir 1,80 m quan es preveja l'ús de carros i 1,40 m en cas contrari. Amplària de passadissos amb pilar intermedi en àrees de vendes d'establiments comercials Quan en un passadís de l'àrea de vendes d'un establiment comercial existisca un pilar intermedi, el dimensionament que s'estableix en la taula 4.1 de SI 3-4.2 per a passadissos (A ≥ P/200) inclosos els mínims de la nota (4) és aplicable a la suma de les amplàries lliures existents a cada costat del pilar, però cadascuna d'aquestes no pot ser menor d'1 m, conforme s'estableix en DB SUA Terminologia per a l'amplària lliure de portes en els itineraris accessibles. C Criteris per al dimensionament d'un tram d'esglaons L'amplària de pas exigible a un conjunt d'esglaons s'ha de dimensionar com a escala, és a dir, en funció de la formula A ≥ P/160 o A ≥ P/(160-10h) segons siga per a evacuació descendent o ascendent respectivament, quan aquest conjunt d'esglaons salva una altura major que 1,00 m. Així mateix, si un passadís protegit té en el seu interior grups d'esglaons que salven una altura igual o superior a un metre, s'ha d'adoptar el factor de pas propi d'escales en lloc del de passadissos, amb el que la capacitat d'evacuació seria: P (persones) ≤ 160A + 3S.

18

Passadissos amb esglaons en cinemes, teatres, auditoris, etc. Les condicions que s'estableixen en la taula 4.1 i en DB SUA 1-4.2 per a les escales (trams, altiplans intermedis, dimensions dels esglaons, passamans, etc.) no són aplicables als passadissos d'accés a les localitats en els amfiteatres de les sales dels auditoris, teatres, cinemes, etc. Encara que aquests passadissos solen tenir esglaons per a ajustar-se al pendent de la secció longitudinal de la sala, imposada per a garantir la visió des de cada localitat, conforme a SUA 1-4.4, no per açò adquireixen el caràcter de “escales” (les condicions de les quals, d'altra banda, no podrien complir en la majoria dels casos) sinó el de “passadissos escalonats” i/o amb pendent. No obstant açò, es recorda (veure nota (8) de la taula 4.1) que aquests passadissos esdimensionan com les escales no protegides. Mesurament de l'amplària útil dels altiplans i dels trams d'escala En els trams d'escala corbs i en els altiplans amb gir en el recorregut, l'amplària útil d'una escala a l'efecte d'evacuació ha de mesurar-se, tant en els trams com en els altiplans, segons la perpendicular en cada punt a la línia que defineix la trajectòria del recorregut. En els altiplans en les quals aquesta trajectòria experimente un gir (generalment de 90º o de 180º) es considera que aquesta trajectòria queda definida per l'arc de circumferència el centre de la qual se situa en el punt de faig fallida de la vora interior de l'escala. Conforme a açò, en altiplans amb gir a 90º el límit exterior de l'amplària útil seria una cambra de circumferència i en altiplans amb gir a 180º aquest límit exterior seria una semicircumferència, podent el disseny ajustar-se a aquestes formes, encara que el més freqüent siguen els traçats rectes. No obstant açò, ha de tenir-se en compte que, atès que les escales protegides es dimensionanconsiderant la seua capacitat d'aportar, no solament el flux de pas a causa de la seua amplària en el desembarcament, sinó també superfície de refugi o permanència de persones a raó de 3 persones/m2, les superfícies exteriors a aquests límits (els racons) sí poden ser tinguts en compte a aquests efectes, atès que són aptes per a albergar persones.

Aplicació de l'amplària del desembarcament en escales protegides

En el càlcul de la capacitat d'evacuació d'una escala protegida, no es pot considerar l'amplària As del seu desembarcament en la planta d'eixida de l'edifici, quan en altres punts tinga menys amplària. En tals casos ha de considerar-se la menor amplària que tinga l'escala.

Eixides en espais a l'aire lliure

L'exigència d'eixides alternatives a partir d'un determinat nombre de persones té relació amb la possibilitat de bloqueig d'alguna d'elles pel fum o per la proximitat de l'incendi. Atès que en un espai a l'aire lliure aquest risc és molt menor que a l'interior d'un edifici, és menys probable que es produïsca el bloqueig d'una eixida. Tenint açò en compte, en zones de l'edifici a l'aire lliure situades a nivell d'eixida d'edifici l'ocupació pròpia del qual excedisca de 100 però no de 300 persones i que no complisquen les condicions de “espai exterior segur”, pot admetre's disposar una única eixida sempre que la seua amplària no siga menor que la suma de les amplàries exigibles si tinguera dues eixides.

Si, a més de la seua pròpia ocupació, l'espai a l'aire lliure rep l'evacuació de zones interiors de l'edifici, el nombre i dimensionament de les eixides d'aquest espai a l'aire lliure ha de tenir en compte aquesta circumstància.

A Amplària de càlcul i flux unitari

El flux unitari de pas per una porta (persones/m· min) és aproximadament un 20% major que el d'una escala. Per açò, per a mantenir el nombre de persones que passen per l'escala és suficient amb que la porta d'eixida del recinte tinga el 80% de l'amplària de càlcul d'aquella.

En el cas d'un passadís protegit no hi ha tal diferencia entre el flux unitari de pas del passadís i el de la porta d'eixida del recinte, per la qual cosa no es pot aplicar l'anterior reducció a l'amplària de la porta. Tot açò, complint les amplàries mínimes que s'estableixen en SI 3-4.2, taula 4.1.

19

Portes i passos

A P / 200(1) 0,80 m(2)

L'amplària de tota fulla de porta no ha de ser menor que 0,60 m, ni excedir d'1,23 m. Corredors i rampes

A P / 200(1) 1,00 m(2)

No serà d’aplicació perquè no existixen com a tal ni corredors ni rampes.

En zones a l'aire lliure

Passos, passadissos i rampes A P / 600

El pas entre edificis situal al aire lliure per baix sostre té una amplària de 3,35 metres, les persones que podran accedir a aques passadís seran 14 persones, per tant: 3,35 > 14/600 3,35 > 0,023 COMPLEIX.

Les rampes situades al aire lliure per garantir l’accés a peu plà a l’edifici tenen amplàries molt elevades la més desfavorable té 3 metres per tant: 3,00 > nombre màxim de persones 102 persones. /600 3,00 > 0,17 COMPLEIX.

La resta de circumstàncies, no són d’aplició al nostre projecte per no existir.

Taula 4.2. Capacitat d'evacuació de les escales en funció de la seua amplària

Amplària de l’escola en m

Escala no protegida Escala protegida (evacuació descendent o ascendent)(1)

Evacuació ascendent(2)

Evacuació descendent

Nº de plantes

2 4 6 8 10 cada planta més

1,00 132 160 224 288 352 416 480 +32

1,10 145 176 248 320 392 464 536 +36

1,20 158 192 274 356 438 520 602 +41

1,30 171 208 302 396 490 584 678 +47

1,40 184 224 328 432 536 640 744 +52

1,50 198 240 356 472 588 704 820 +58

1,60 211 256 384 512 640 768 896 +64

1,70 224 272 414 556 698 840 982 +71

1,80 237 288 442 596 750 904 1058 +77

1,90 250 304 472 640 808 976 1144 +84

2,00 264 320 504 688 872 1056 1240 +92

2,10 277 336 534 732 930 1128 1326 +99

2,20 290 352 566 780 994 1208 1422 +107

2,30 303 368 598 828 1058 1288 1518 +115

2,40 316 384 630 876 1122 1368 1614 +123

Nombre d'ocupants que poden utilitzar l'escala

(1) La capacitat que s'indica és vàlida per a escales de doble tram, l'amplària del qual siga constant en totes les plantes i les dimensions de les quals de replans i d'altiplans intermedis siguen les estrictament necessàries en funció d'aquesta amplària. Per a altres configuracions ha d'aplicar-se la fórmula de la taula 4.1, determinant per a açò la superfície S de

20

l'escala considerada. (2) Segons s'indica en la taula 5.1, les escales no protegides per a una evacuació ascendent de més de 2,80 m no poden servir a més de 100 persones.

No es d’aplició la nostre projecte perquè no hi ha escales.

5 Protecció de les escales

1 E n la taula 5.1 s'indiquen les condicions de protecció que han de complir les escales previstes per a evacuació.

Taula 5.1. Protecció de les escales

Ús previst (1) Condiciones según tipo de protección de la escalera

h = altura d'evacuació de l'escala

P = nombre de persones a les quals serveix en el conjunt de plantes

No protegida Protegida(2) Especialment protegida

Escaleras para evacuación descendente

Residencial Vivenda h ≤ 14 m h ≤ 28 m S'admet en tot cas

Administratiu, Docent, h ≤ 14 m h ≤ 28 m

Comercial, Pública Concu- rrència

h ≤ 10 m h ≤ 20 m

Residencial Públic Baixa més una h ≤ 28 m(3)

21

Hospitalari

zones d'hospitalització o de tractament intensiu

No s’admet h ≤ 14 m

altres zonas h ≤ 10 m h ≤ 20 m

Aparcament No s’admet No s’admet

Escales per a evacuació ascendent

Úso Aparcament No s’admet No s’admet

S'admet en tot cas Otro uso: h ≤ 2,80 m S'admet en tot cas S'admet en tot cas

2,80 < h ≤ 6,00 m P ≤ 100 persones S'admet en tot cas

h > 6,00 m No s’admet S'admet en tot cas

(1) Les escales per a evacuació descendent i les escales per a evacuació ascendent compliran en totes les seues plantes respectives les condicions més restrictives de les corresponents als usos dels sectors d'incendi amb els quals comuniquen en aquestes plantes. Quan un establiment contingut en un edifici d'ús Residencial Habitatge no precise constituir sector d'incendi conforme al capítol 1 de la Secció 1 d'aquest DB, les condicions exigibles a les escales comunes són les corresponents a aquest ús.

(2) Les escales per a evacuació descendent i les escales per a evacuació ascendent compliran en totes les seues plantes respectives les condicions més restrictives de les corresponents als usos dels sectors d'incendi amb els quals comuniquen en aquestes plantes. Quan un establiment contingut en un edifici d'ús Residencial Habitatge no precise constituir sector d'incendi conforme al capítol 1 de la Secció 1 d'aquest DB, les condicions exigibles a les escales comunes són les corresponents a aquest ús.

(3) Quan es tracte d'un establiment amb menys de 20 places d'allotjament es podrà optar per instal·lar un sistema de detecció i

alarma com a mesura alternativa a l'exigència d'escala protegida.

Altura d'evacuació a considerar en una escala amb eixides de l'edifici en més d'una planta Tenint en compte la definició d'altura d'evacuació (Annex A - Terminologia) una escala que conduïsca a diverses eixides d'edifici situades a diversos nivells de la mateixa ha de ser protegida únicament si la major de les altures d'evacuació que determinen aquestes eixides d'edifici supera la que s'estableix en la taula 5.1 de SI 3-5 per a l'ús de l'edifici en qüestió.

Aplicació de les condicions de protecció a escales no previstes per a l'evacuació Com s'indica textualment, les condicions de la taula 5.1 no serien exigibles a una escala no prevista per a evacuació, però tenint en compte que aquesta hipòtesi feta en el projecte (de la qual és responsable l'autor del mateix) ha de ser compatible amb l'ús real de l'edifici, amb el tipus d'activitat, amb el tipus d'ocupants, etc. Encara que aquests factors han de ser avaluats en cada cas concret, cal dir que, en general, la fiabilitat de la hipòtesi que una escala no va a ser utilitzada en cas d'emergència depèn del pes atribuïble a l'hàbit imposat per l'ús de l'escala en circumstàncies normals i de l'efectivitat dels elements materials i dels mitjans organitzatius existents, per exemple, la senyalització, el pla d'evacuació, etc. També cal valorar si els ocupants són habituals i tenen un mínim grau de disciplina, ensinistrament i coneixement de les rutines previstes per a evacuar l'edifici. Conjunt d'esglaons per a evacuació Un conjunt d'esglaons no constitueix una escala pròpiament aquesta, per la qual cosa no li seria aplicable l'establit en la taula 5.1. Encara que no està objectivat en el DB SI el límit a partir del com un conjunt d'esglaons ha de considerar-se com una escala pròpiament aquesta, a l'efecte d'aplicar l'anterior pot establir-se en una altura salvada superior a 2,80 m. No obstant açò, cal tenir en compte que, quan es tracte d'un aparcament conforme a SI 1-1, taula 1.1, les seues comunicacions amb zones d'un altre ús sempre han de realitzar-se a través de vestíbuls d'independència, existisca o no un conjunt d'esglaons en aquesta comunicació. Obligatorietat d'adequar una escala en instal·lar un ascensor La instal·lació en un edifici existent d'un ascensor no obliga a reformar aquesta escala per a adequar-la al grau de protecció que li correspondria conforme a la taula 5.1: - si l'obra no varia la configuració ni les dimensions de l'escala, i - si no redueix de forma apreciable les condicions preexistents de seguretat contra incendis.

22

En aquests casos, almenys s'han d'adequar les condicions de seguretat de l'escala quant a la instal·lació d'enllumenat d'emergència i extintors.

Protecció de l'escala d'aparcament que comunica amb edifici d'habitatges Encara que s'ha admès la validesa d'una escala que únicament comunique una plaça de garatge amb un habitatge si disposa d'una porta EI2 30-C5 en el garatge i d'una altra en la comunicació amb l'habitatge, aquesta validesa no és traslladable al cas general (i de major risc) d'una escala comuna per al conjunt d'ocupants d'un edifici d'habitatges que comunica un aparcament en planta de soterrani amb el portal (també zona comuna) d'aquest edifici d'habitatges. En aquest segon case l'escala comuna ha de complir les condicions d'escala especialment protegida sempre que salve més de 2,80 m d'altura, límit que permet considerar-la com una escala i no com un conjunt d'esglaons.

Escales en estadis esportius

En general, les condicions que estableix el DB SI prenen com a referència el risc d'incendi en els edificis convencionals, per la qual cosa l'aplicació d'aquestes condicions a edificis singulars com, per exemple, un estadi esportiu ha de fer-se amb reserves.

En particular, la necessitat que els recorreguts verticals d'evacuació hagen de transcórrer per escales protegides no es correspon amb el risc probable en estadis esportius oberts, caracteritzat per la necessitat d'aconseguir la ràpida evacuació d'un gran nombre d'ocupants davant una situació d'emergència diferent de la causada per un incendi, funció per a la qual són més efectives les escales no compartimentadasni protegides.

Per açò, referent a açò sembla aconsellable aplicar preferentment les condicions que estableix el “Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives” en el seu Títol I, Capítol II, específicament dirigides a estadis esportius.

Establiments d'ús Residencial Públic que no excedeixen de 20 places Veure comentari en SI 3-3, taula 3.1.

No es d’aplició la nostre projecte perquè no hi han escales.

5 Portes situades en recorreguts d'evacuació

1 Les portes previstes com a eixida de planta o d'edifici i les previstes per a l'evacuació de més de 50 persones seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà mentre hi haja activitat en les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del com provinga aquesta evacuació, sense haver d'utilitzar una clau i sense haver d'actuar sobre més d'un mecanisme. Les anteriors condicions no són aplicables quan es tracte de portes automàtiques.

Portes de vaivé en recorreguts d'evacuació

Les portes de vaivé no poden considerar-se abatibles a l'efecte de l'establit en DB SI 3-6.1.

Porta de dues fulles amb una d'elles fixa En una porta de dues fulles situada en un recorregut d'evacuació, sempre que se senyalitze adequadament, pot mantenir-se una d'elles fixa de forma habitual (per exemple, mitjançant un passador per cant) quan la seua amplària no siga necessària a l'efecte d'evacuació, però la utilització de la qual sí ho siga, per exemple per al pas de mobles o altres objectes de gran grandària. En tals casos, si el dispositiu d'obertura de la porta anara mitjançant barra horitzontal conforme a UNE-EN 1125, aquesta barra únicament ha d'existir en la fulla activa, amb la finalitat d'evitar confusions als ocupants.

Bloqueig de portes d'eixida d'aparcaments d'edificis d'habitatge

En l'obertura de les portes d'eixida de l'aparcament d'un edifici d'habitatges no pot actuar cap tipus de bloqueig (clau, clau, targeta magnètica, etc.), atès que l'activitat en l'aparcament d'un edifici d'habitatges no té horari i pot ser utilitzat en qualsevol moment.

Sistemes d'obertura controlada en portes no previstes per a l'evacuació

La utilització de sistemes d'obertura controlats elèctricament en portes no previstes (és a dir, no exigibles reglamentàriament) com a eixida de planta, d'edifici o per a l'evacuació de més de 50 persones en situacions d'emergència, tenint en compte per a açò l'anul·lació d'una eixida conforme a a SI 3-4.1, quan açò siga exigible, és possible, però suposa assumir la responsabilitat que aquesta previsió es correspondrà amb la utilització real d'aquestes portes en tals situacions.

23

Validez de las puertas para vehículos para la evacuación de persones Ningún portón para vehículos, ya sea manual o motorizado, es válido por sí mismo como elemento para la evacuación de personas. No obstante, dichos portones pueden contener una puerta peatonal válida para dicha evacuación si, conforme a SUA 2-1.2.3, tienen marcado CE de conformidad con la norma UNE-EN 13241-1 y su instalación, uso y mantenimiento se realiza conforme a la norma UNE-EN 12635. Los portones que carezcan de dicho marcado, en conformidad con SUA 2-1.2.3, pueden tener una puerta peatonal contenida únicamente si pertenecen a un garaje exclusivo de una vivienda unifamiliar o a una plaza segregada de un usuario único situada en un garaje colectivo.

Condicions aplicables a un buit d'eixida

El tancament d'un buit o pas permanentment obert durant l'activitat d'un local no està subjecte a les condicions que el DB SI estableix per a les portes. No cal considerar aquest tancament com una porta practicable per a pas de persones a través d'ella.

D'altra banda, no és necessari disposar una porta abatible en una eixida d'edifici ja que, segons es defineix en l'Annex A, una eixida d'edifici pot ser tant una porta com un buit d'eixida a un espai exterior segur.

Les portes de eixida de cada rencite complirà amb les exigències d’aquest punt seran: “seran abatibles amb eix de gir vertical i el seu sistema de tancament, o bé no actuarà mentre hi haja activitat en les zones a evacuar, o bé consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del com provinga aquesta evacuació, sense haver d'utilitzar una clau i sense haver d'actuar sobre més d'un mecanismo”.

2 Es considera que satisfan l'anterior requisit funcional els dispositius d'obertura mitjançant manilla o polsador conforme a la norma UNE-EN 179:2009, quan es tracte de l'evacuació de zones ocupades per persones que en la seua majoria estiguen familiaritzats amb la porta considerada, així com en cas contrari, quan es tracte de portes amb obertura en el sentit de l'evacuació conforme al punt 3 següent, els de barra horitzontal d'embranzida o de lliscament conforme a la norma UNEIX EN 1125:2009.

Les portes de eixida de cada rencite complirà amb les exigències d’aquest punt.

3 Obrirà en el sentit de l'evacuació tota porta d'eixida:

a) prevista per al pas de més de 200 persones en edificis d'ús Residencial Habitatge o de 100 persones en els altres casos, o bé.

b) prevista per a més de 50 ocupants del recinte o espai en el qual estiga situada.

Per a la determinació del nombre de persones que s'indica en a) i b) s'hauran de tenir en compte els criteris d'assignació dels ocupants establits en l'apartat 4.1 d'aquesta Secció.

Obertura en sentit de l'evacuació

El nombre de persones que obliga al fet que una porta òbriga en el sentit de l'evacuació és 51 quan provenen “del recinte o espai en el qual estiga situada” la porta, o 101 quan provenen d'aqueix i d'altres espais. Amb aquest article es pretén posar el límit en 50 persones quan es preveja que aquestes puguen arribar a la porta simultàniament i de forma immediata a la declaració de l'emergència, i en 100 persones quan siga previsible un cert grau de secuencialidad en l'arribada dels ocupants a la porta.

En determinats casos, la decisió sobre quina limite aplicar dependrà, més enllà de la literalitat de l'article, de com es valore aquesta simultaneïtat o secuencialidad, a la vista de la configuració concreta de cada cas. D'altra banda, com a conseqüència de l'aplicació dels punts 2 i 3 d'aquest apartat, tota porta que siga eixida de planta o d'edifici i que tinga sistema de tancament que actue en horari d'activitat (les cal no ho tenen o no actua; prou tirar o espentar) i aquest sistema de tancament haja de ser un mecanisme conforme a UNE-EN 1125 (barra antipánico) per ser la majoria ocupants no familiaritzats, ha d'obrir en el sentit de l'evacuació, encara que siga para menys de 50 ocupants.

Tot i no estar en cap del casos a) y b), les portes de totes de aules i laboratoris obrin en el sentit de l’evacuació, les portes de tutories i aseos que no ho requereixen no obrin en el sentit de l’evacuació, per tot això es compleix amb aques punt.

4 Quan existisquen portes giratòries, han de disposar-se portes abatibles d'obertura manual contigües a elles, excepte en el cas que les giratòries siguen automàtiques i disposen d'un sistema que permeta

24

l'abatiment de les seues fulles en el sentit de l'evacuació, davant una emergència o fins i tot en el cas de fallada de subministrament elèctric, mitjançant l'aplicació manual d'una força no superior a 220 N. L'amplària útil d'aquest tipus de portes i de les de gir automàtic després del seu abatiment, ha d'estar dimensionada per a l'evacuació total prevista.

No es d’aplició al nostre projecte perquè no existeixen aquest tipus de portes.

5 Les portes per als vianants automàtiques disposaran d'un sistema que en cas de fallada en el subministrament elèctric o en cas de senyal d'emergència, complirà les següents condicions, excepte en posició de tancat segur:

a) Que, quan es tracte d'una porta corredissa o plegable, òbriga i mantinga la porta oberta o bé permeta la seua obertura abatible en el sentit de l'evacuació mitjançant simple embranzida amb una força total que no excedisca de 220 N. L'opció d'obertura abatible no s'admet quan la porta estiga situada en un itinerari accessible segons DB .

b) Que, quan es tracte d'una porta abatible o gir-batent (oscil·le-batent), òbriga i mantinga la porta

oberta o bé permeta el seu abatiment en el sentit de l'evacuació mitjançant simple embranzida amb una força total que no excedisca de 150 N. Quan la porta estiga situada en un itinerari accessible segons DBSUA, aquesta força no excedirà de 25 N, en general, i de 65 N quan siga resistent al foc.

La força d'obertura abatible es considera aplicada de forma estàtica en la vora de la fulla, perpendicularment a la mateixa i a una altura de 1000±10 mm,

Les portes per als vianants automàtiques se sotmetran obligatòriament a les condicions de manteniment conforme a la norma UNE-EN 12635:2002+A1:2009.

Mecanismes tanca portes que actuen de forma diferent en condicions normals o d'incendi

Existeixen mecanismes tanca portes conforme a UNE-EN 1154 que en circumstàncies normals poden no actuar i que, mitjançant activació des d'una central de detecció d'incendis, passen a actuar amb la força d'obertura que no excedisca de 65 N exigible a les portes resistents al foc.

Les portes per als vianants automàtiques han de complir la norma UNE-EN 16005.

No es d’aplicació al nostre projecte perquè no existeixen aquest tipus de portes.

7 Senyalització dels mitjans d'evacuació

1 S'utilitzaran els senyals d'evacuació definides en la norma UNEIX 23034:1988, conforme als següents criteris:

a) Les eixides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol “EIXIDA”, excepte en edificis d'ús Residencial Habitatge i, en altres usos, quan es tracte d'eixides de recintes la superfície dels quals no excedisca de 50 m², siguen fàcilment visibles des de tot punt d'aquests recintes i els ocupants estiguen familiaritzats amb l'edifici. b) El senyal amb el rètol “Eixida d'emergència” ha d'utilitzar-se en tota eixida prevista per a ús exclusiu en cas d'emergència. c) Han de disposar-se senyals indicatius d'adreça dels recorreguts, visibles des de tot origen d'evacuació des del qual no es perceben directament les eixides o els seus senyals indicatius i, en particular, enfront de tota eixida d'un recinte amb ocupació major que 100 persones que accedisca lateralment a un passadís. d) En els punts dels recorreguts d'evacuació en els quals existisquen alternatives que puguen induir a error, també es disposaran els senyals abans citats, de manera que quede clarament indicada l'alternativa correcta. Tal és el cas de determinats creus o bifurcacions de passadissos, així com d'aquelles escales que, en la planta d'eixida de l'edifici, continuen el seu traçat cap a plantes més baixes, etc. i) En aquests recorreguts, al costat de les portes que no siguen eixida i que puguen induir a error en l'evacuació ha de disposar-se el senyal amb el rètol “Sense eixida” en lloc fàcilment visible però en cap cas sobre les fulles de les portes.

25

f) Els senyals es disposaran de forma coherent amb l'assignació d'ocupants que es pretenga fer a cada eixida, conforme a l'establit en el capítol 4 d'aquesta Secció. g) Els itineraris accessibles (veure definició en l'Annex A de el DB SUA) per a persones amb discapacitat que conduïsquen a una zona de refugi, a un sector d'incendi alternatiu previst per a l'evacuació de persones amb discapacitat, o a una eixida de l'edifici accessible se senyalitzaran mitjançant els senyals establits en els paràgrafs anteriors a), b), c) i d) acompanyades del SIA (Símbol Internacional d'Accessibilitat per a la mobilitat). Quan aquests itineraris accessibles conduïsquen a una zona de refugi o a un sector d'incendi alternatiu previst per a l'evacuació de persones amb discapacitat, aniran a més acompanyades del rètol “ZONA DE REFUGI”. h) La superfície de les zones de refugi se senyalitzarà mitjançant diferent color en el paviment i el rètol “ZONA DE REFUGI” acompanyat del SIA col·locat en una paret adjacent a la zona.

Els senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallada en el subministrament a l'enllumenat normal. Quan siguen fotoluminiscents han de complir l'establit en les normes UNEIX 23035-1:2003, UNEIX23035-2:2003 i UNEIX 23035-4:2003 i el seu manteniment es realitzarà conforme a l'establit en la norma UNEIX 23035-3:2003.

Quedarà tot senyalitzat correctament, i es recull al plànol 05 de CUmpliment del DB-SI i DB-SUA.

8 Control del fum d'incendi

1 En els casos que s'indiquen a continuació s'ha d'instal·lar un sistema de control del fum d'incendi capaç de garantir aquest control durant l'evacuació dels ocupants, de manera que aquesta es puga dur a terme en condicions de seguretat:

a) Zones d'ús Aparcament que no tinguen la consideració d'aparcament obert;

b) Establiments d'ús Comercial o Pública Concurrència l'ocupació de la qual excedisca de 1000 persones;

c) Atris, quan la seua ocupació en el conjunt de les zones i plantes que constituïsquen un mateix sector d'incendi, excedisca de 500 persones, o bé quan estiga previst per a ser utilitzat per a l'evacuació de més de 500 persones.

2 El disseny, càlcul, instal·lació i manteniment del sistema poden realitzar-se d'acord amb les normes UNEIX 23584:2008, UNEIX 23585:2004 (de la qual no ha de prendre's en consideració l'exclusió dels sistemes d'evacuació mecànica o forçada que s'expressa en l'últim paràgraf del seu apartat “0.3 Aplicacions”) i UNE-EN 12101-6:2006.

En zones d'ús Aparcament es consideren vàlids els sistemes de ventilació conforme a l'establit en el DB HS-3, els quals, quan siguen mecànics, compliran les següents condicions addicionals a les allí establides:

a) El sistema ha de ser capaç d'extraure un cabal d'aire de 150 l/places amb una aportació màxima de 120 l/places i ha d'activar-se automàticament en cas d'incendi mitjançant una instal·lació de detecció, En plantes l'altura de les quals excedisca de 4 m han de tancara mitjançant comportes automàtiques I300 60 les obertures d'extracció d'aire més properes al sòl, quan el sistema dispose d'elles. b) Els ventiladors, inclosos els de impulsió per a vèncer pèrdues de càrrega i/o regular el flux, han de tenir una classificació F300 60 . c) Els conductes que transcórreguen per un únic sector d'incendi han de tenir una classificació I300 60. Els que travessen elements separadors de sectors d'incendi han de tenir una classificació EI 60.

26

NNormes sobre control del fum i la calor en aparcaments

Fins que es dispose de normes UNEIX EN específiques, es poden considerar adequades per a la seua aplicació en els projectes d'instal·lacions per al control del fum i la calor en aparcaments, de forma no excloent, les normes que s'indiquen a continuació:

- BS 7346-7. Components dels sistemes de control del fum i la calor. Parteix 7: Codi de pràctica sobre recomanacions funcionals i mètodes de càlcul dels sistemes de control del fum i la calor per a aparcaments coberts. Atès que per a aparcaments el punt 2 de SI 3-8 admet com a vàlids els sistemes de ventilació conforme a l'establit en el DB HS-3, en ells es considera també vàlida l'aplicació de l'apartat 9 de la norma BS 7346-7, el qual es correspon amb el primer objectiu del seu apartat 4.1, és a dir, amb l'evacuació de fums durant l'incendi o després de l'extinció d'aquest, facilitant amb açò la detecció d'eventuals focus secundaris, així com la tornada de l'edifici al seu ús normal.

- NBN S 21-208-2. Protecció contra incendis en els edificis. Concepción dels sistemes d'evacuació del fum i la calor (EFC) en aparcaments coberts.

Subministrament elèctric en instal·lacions de control de fum d'incendi en aparcaments

El subministrament elèctric de les instal·lacions de control de fum d'incendi d'un aparcament, incloses les realitzades conforme al DB HS3amb les condicions addicionals que s'estableixen en SI 3-8, ha de reunir les condicions necessàries perquè la instal·lació puga complir l'exigència reglamentària establida per a ella, és a dir, que siga capaç de garantir el control del fum d'incendi durant l'evacuació dels ocupants. S'entén que la instal·lació aporta aquesta garantia quan el seu projecte, execució i manteniment són concordes amb la normativa tècnica existent i amb les regles de bona pràctica generalment admeses. Tant la norma UNEIX 23584 (apt. 5.2) citada enDB SI 3-8, com la norma UNE-EN 12101-10, citada en l'anterior, així com, quan es tracta d'instal·lacions en aparcaments, la britànica BS7346-7 (apt. 14.4) i la belga NBN S21-202-2 (art. 4.5), reconegudes ambdues com a aplicables pel Ministeri de Foment, no solament exigeixen subministrament alternatiu (no necessàriament grup electrògen) sinó que detallen les condicions de seguretat d'aquest subministrament.

Sistemes per al control del fum

El control del fum que s'exigeix en tota zona d'ús Aparcament, excepte en aparcaments oberts, pot resoldre's, tant mitjançant ventilació natural, com mitjançant un sistema de ventilació mecànica. En tots dos casos ha de resoldre's adequadament la compatibilitat funcional amb el sistema de ventilació que s'exigeix en DB HS 3-3.1.4.

El DB SI (3-8) accepta el sistema de ventilació natural per a evacuació de gasos conforme aDB-HS 3:

- Obertures “mixtes” (indistintament admissió / extracció) en façanes oposades. - Uniformement repartides i a menys de 25 m tot punt. - Directament comunicades amb un espai exterior que admeta un cercle inscrit de diàmetre ≥ 3 m i ≥ h/3 (h = tancament lateral més baix). - Àrea total d'obertures (mixtes) en cada façana (HS 3-4.1): 8·qv cm2 = (8·120 l/plaça·s) cm2 = 960 cm2/plaça ~ 0,1 m2/plaça - Si el sistema té admissió natural i extracció mecànica (a raó de 150 l/plaça·s) l'àrea de les obertures d'admissió ha de ser: 4·qv cm2 = (4·120 l/plaça·s) cm2 = 480 cm2/plaça

Validesa de ventiladors en coberta amb classificació menys exigent que F300 60

Els ventiladors d'un sistema d'extracció d'un garatge, que servisca tant per a ventilació conforme a DB HS 3, com per a control de fum d'incendi conforme a SI 3-8, i que conforme aHS 3-3.2.4 hagen d'estar en la boca d'expulsió dels conductes, generalment en coberta, poden tenir una classificació menys exigent que F300 60, sempre que es justifique suficientment que és adequada a la temperatura dels gasos provinents de l'incendi en el seu pas pel ventilador considerat.

27

Obligatorietat d'instal·lar un sistema de control de fum d'incendi en una terminal d'aeroport En principi, aquest article és plenament aplicable al cas d'un edifici terminal d'un aeroport que concentra ocupacions molt per sobre de 1000 persones. No obstant açò es recorda que, donat el caràcter prestacional del conjunt del CTE i que el realment obligatori és el compliment de les seues exigències bàsiques, podria arribar a demostrar-se, mitjançant els oportuns càlculs aplicats a l'edifici considerat, la no necessitat d'aquesta instal·lació a efectes complir l'exigència bàsica 3:

“L'edifici disposarà dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants puguen abandonar-ho o aconseguir un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.”

Duplicitat de xarxes de conductes de ventilació en garatges que es construeixen per fases En un garatge de construcció per fases, en el qual la primera fase ja quede obligada a disposar, conforme a HS3-1.4.2.6 i a SI 3-8, de dues xarxes de conductes d'extracció en cada planta per tenir 15 o més places d'aparcament, sembla raonable admetre una moratòria en el compliment d'aquesta exigència a aquesta primera fase fins que la mateixa quede complida amb la construcció de la segona i posteriors fases, cadascuna d'elles dotada de la seua corresponent xarxa de conductes.

Aquesta moratòria hauria de fonamentar-se en les garanties que l'autoritat de controledificatorio considere raonables i suficients sobre la provisionalitat de la situació inicial.

Sistema de control de fum (i instal·lacions) en establiments integrats en centres comercials

En un centre comercial, les exigències de dotació d'un sistema de control de fum (SI 3-8) i d'instal·lacions de protecció contra incendis (SI 4-1) són aplicables al conjunt del centre comercial, per tant a tots els establiments integrats en el mateix, ja siguen aquests d'ús comercial o d'un altre ús.

No es d’aplicació al nostre projecte per no estar dins dels requisits per la seua col·locació.

9 Evacuació de persones amb discapacitat en cas d'incendi

1 En els edificis d'ús Residencial Habitatge amb altura d'evacuació superior a 28 m, d'ús Residencial Públic, Administratiu o Docent amb altura d'evacuació superior a 14 m, d'ús Comercial o Pública Concurrència amb altura d'evacuació superior a 10 m o en plantes d'ús Aparcament la superfície del qual excedisca d'1.500 m2, tota planta que no siga zona d'ocupació nul·la i que no dispose d'alguna eixida de l'edifici accessible disposarà de possibilitat de pas a un sector d'incendi alternatiu mitjançant una eixida de planta accessible o bé d'una zona de refugi apta per al nombre de places que s'indica a continuació:

- una per a usuari de cadira de rodes per cada 100 ocupants o fracció, conforme a SI3-2;

- excepte en ús Residencial Habitatge, una per a persona amb un altre tipus de mobilitat reduïda per cada 33 ocupants o fracció, conforme a SI3-2.

En terminals de transport podran utilitzar-se bases estadístiques pròpies per a estimar el nombre de places reservades a persones amb discapacitat.

Criteri per a determinar la capacitat d'una zona de refugi El criteri que s'estableix en aquest punt és de caràcter general i s'aplica en els casos en els quals en DB SUA 9-1.2 no s'indique una assignació específica de places a tenir en compte. Zones de refugi en aparcaments en superficie Quan l'aparcament d'un establiment tinga una zona en superfície i plantes subterrànies, el total de places accessibles que siguen exigibles conforme a SUA 9-1.2.3 es poden acumular i disposar únicament en la zona en superfície, havent de quedar aquesta circumstància convenientment senyalitzada des dels accessos a l'aparcament, amb la finalitat de facilitar la localització d'aquestes places. L'existència de places accessibles en un aparcament en superfície i a l'aire lliure fa innecessari dotar al mateix, tant de les zones de refugi com, òbviament, del pas a sector d'incendi alternatiu als quals es refereix aquest article. El dimensionament de les zones de refugi d'una planta d'aparcament no és funció del nombre de places accessibles que existisca en aquesta planta, sinó del nombre d'ocupants a considerar en la mateixa amb- forme a SI 3-2, taula 2.1.

28

2 Tota planta que dispose de zones de refugi o d'una eixida de planta accessible de pas a un sector

alternatiu comptarà amb algun itinerari accessible entre tot origen d'evacuació situat en una zona accessible i aquelles.

3 Tota planta d'eixida de l'edifici disposarà d'algun itinerari accessible des de tot origen d'evacuació situat en una zona accessible fins a alguna eixida de l'edifici accessible.

4 En plantes d'eixida de l'edifici podran habilitar-se eixides d'emergència accessibles per a persones amb discapacitat diferents dels accessos principals de l'edifici.

Condicions de les eixides accesibles A les eixides accessibles se'ls apliquen les mateixes condicions que a les eixides de planta, quant a: - nombre necessari (una o més d'una) - recorregut total màxim fins a alguna d'elles des de tot punt susceptible de ser ocupat per una persona amb discapacitat (que en aquest cas no sempre és tot origen d'evacuació) - el recorregut màxim fins a un punt amb recorregut alternatiu - criteri de bloqueig En zones de refugi i sectors alternatius s'ha d'aplicar aquest últim guió a l'efecte dedimensionar el nombre de places necessari en cada zona.

No es d’aplicació al nostre projecte per no estar dins dels requisits per la seua col·locació. Estem en el cas de docent, però altura d'evacuació es a peu plà per tant no superior a 14 m.

Secció SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis 1 Dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis

1 Els edificis han de disposar dels equips i instal·lacions de protecció contra incendis que s'indiquen en la taula 1.1. El disseny, l'execució, la posada en funcionament i el manteniment d'aquestes instal·lacions, així com els seus materials, components i equips, han de complir l'establit en el “Reglament d'Instal·lacions de Protecció contra Incendis”, en les seues disposicions complementàries i en qualsevol altra reglamentació específica que li siga aplicable. La posada en funcionament de les instal·lacions requereix la presentació, davant l'òrgan competent de la Comunitat Autònoma, del certificat de l'empresa instal·ladora al que es refereix l'article 18 del citat reglament.

Àmbit a considerar per a la dotació d'instal·lacions

Un determinat àmbit (edifici, establiment, recinte…) ha d'estar protegit per una instal·lació, quan s'exigisca expressament per a aquest àmbit, en funció del seu ús, superfície, ocupació, etc., o bé quan s'exigisca per a l'àmbit que englobe a aquell, en funció de les característiques d'est.

Per exemple, un centre comercial ha de tenir els seus establiments, recintes o zones protegits per les instal·lacions que s'estableixen en la taula 1.1 d'aquesta secció, considerant el centre en el seu conjunt, encara que atenent a la superfície pròpia de cadascun d'ells no fóra necessari. A aquests efectes, per a considerar que una tenda d'un centre comercial està protegida per una determinada instal·lació d'ús manual del centre no és imprescindible que els equips d'aquesta instal·lació es troben situats a l'interior d'aquesta tenda, encara que sí ho és que la seua situació estiga senyalitzada en dita interior i que aquest es trobe dins de l'abast o del recorregut exigible a aquests equips.

Els locals de risc especial, així com aquelles zones l'ús previst de les quals siga diferent i subsidiari del principal de l'edifici o de l'establiment en el qual estiguen integrades i que, conforme a la taula 1.1 del Capítol 1 de la Secció 1 d'aquest DB, hagen de constituir un sector d'incendi diferent, han de disposar de la dotació d'instal·lacions que s'indica per a cada local de risc especial, així com per a cada zona, en funció del seu ús previst, però en cap cas serà inferior a l'exigida amb caràcter general per a l'ús principal de l'edifici o de l'establiment.

29

Taula 1.1. Dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis

Ús previst de l'edifici o establiment

Instal·lació

Condicions

En general

Extintors portàtils Un d'eficàcia 21A -113B:

- A 15 m de recorregut en cada planta, com a màxim, des de tot origen d'evacuació.

- En les zones de risc especial conforme al capítol 2 de la Secció 1(1) d'aquest DB.

Es preveu la col·locació, de un extintor per cada estància inclosa la zona de aseos, cumplint amb el requisit de no superar els 15 metres des de tot origen d’evacuació. És pot vore la seua ubicació al plànol 05 de CUmpliment del DB-SI i DB-SUA.

Boques d'incendi equipades En zones de risc especial alt, conforme al capítol 2 de la Secció SI1, en les quals el risc s'haja de principalment a matèries combustibles sòlides (2)

Ascensor d'emergència En les plantes l'altura de les quals d'evacuació excedisca de 28 m

Hidrant exteriors Si l'altura d'evacuació descendent excedeix de 28 m o si l'ascendent excedeix de 6m, així com en establiments de densitat d'ocupació major que 1 persona cada 5 m2 i la superfície construïda de la qual està compresa entre 2.000 i10.000 m² . Almenys un hidrant fins a 10.000 m2 de superfície construïda i un més per cada10.000 m2 addicionals o fracció.(3)

Instal·lació automàtica d'extinció

Excepte una altra indicació en relació amb l'ús, en tot edifici l'altura del qual d'evacuació excedisca de 80 m.

En cuines en les quals la potència instal·lada excedisca de 20 kW en ús Hospitalari o Residencial Públic o de 50 kW en qualsevol altre ús(4)

En centres de transformació els aparells de la qual tinguen aïllament dielèctric amb punt d'inflamació menor que 300 ºC i potència instal·lada major que 1 000 kVA en cada aparell o major que 4 000 kVA en el conjunt dels aparells. Si el centre està integrat en un edifici d'ús Pública Concurrència i té accés des de l'interior de l'edifici, aquestes potències són 630 kVA i 2 520 kVA respectivament.

Residencial Vivenda

Columna seca(5) Si l'altura d'evacuació excedeix de 24 m.

Sistema de detecció i d'alarma d'incendi

Si l'altura d'evacuació excedeix de 50 m.(6)

Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda estiga compresa entre 5.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10.000 m2 addicionals o fracció.(3)

Administratiu

Boques d'incendi equipades Si la superfície construïda excedeix de 2.000 m2. (7)

Columna seca(5) Si l'altura d'evacuació excedeix de 24 m..

Sistema d’alarma(6) Si la superfície construïda excedeix d'1.000 m2.

Sistema de detecció d’incendis

Si la superfície construïda excedeix de 2.000 m2, detectors en zones de risc alt conforme al capítol 2 de la Secció 1 d'aquest DB. Si excedeix de 5.000 m2, en tot l'edifici.

Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 5.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10.000 m2 addicionals o fracció.(3)

Residencial Públic

Boques d'incendi equipades Si la superfície construïda excedeix d'1.000 m2 o l'establiment està previst per a donar allotjament a més de 50 persones.(7)

30


Sistema de detecció i d’alarma d’incendis (6)

Si la superfície construïda excedeix de 500 m2.(8)


Si l'altura d'evacuació excedeix de 28 m o la superfície construïda de l'establiment excedeix de 5 000 m2.

Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 2.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10 000 m2 addicionals o fracció.(3)

Hospitalar

Extintors portátils En les zones de risc especial alt, conforme al capítol 2 de la Secció 1 d'aquest DB, la superfície construïda del qual excedisca de 500 m², un extintor mòbil de 25 kg de pols o de CO2 per cada 2.500 m² de superfície o fracció.


Boques d'incendi equipades En tot cas.(7)

Sistema de detecció i d'alarma d'incendi (6)

En tot cas. El sistema disposarà de detectors i de polsadors manuals i ha de permetre la transmissió d'alarmes locals, d'alarma general i d'instruccions verbals.

Si l'edifici disposa de més de 100 llits ha de comptar amb comunicació telefònica directa amb el servei de bombers.

Ascensor d'emergència En les zones d'hospitalització i de tractament intensiu l'altura del qual d'evacuació és major que 15 m.

Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 2.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10.000 m2 addicionals o fracció.(3)

Docent

Boques d'incendi equipades Si la superfície construïda excedeix de 2.000 m2.(7)



Sistema de detecció d'incendi


Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 5.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10.000 m2 addicionals o fracció. (3)

Comercial

Extintors portàtiles En tota agrupació de locals de risc especial mitjà i alt la superfície construïda del qual total excedeix d'1.000 m², extintors mòbils de 50 kg de pols, distribuïts a raó de un extintor per cada 1 000 m² de superfície que supere aquest límit o fracció.

Boques d'incendi equipades Si la superficie construida excede de 500 m2.(7)



Sistema de detecció d'incendi (9)

Si la superfície construïda excedeix de 2.000 m2.(8)


Si la superfície total construïda de l'àrea pública de vendes excedeix d'1.500 m2 i en ella la densitat de càrrega de foc ponderada i corregida aportada pels productes comercialitzats és major que 500 MJ/m², comptarà amb la instal·lació, tant l'àrea pública de vendes, com els locals i zones de risc especial mitjà i alt conforme al capítol 2 de la Secció 1 d'aquest DB.

Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 1 000 i 10 000 m2. Un més per cada 10 000 m2 addicionals o fracció.(3)

31

Pública concurrència

Boques d’ incendi equipades Si la superfície construïda excedeix de 500 m2.(7)

Columna seca(5) Si ‘altura d’evacuació excedeix de 24 m.

Sistema d’alarma(6) Si l’ocupación excedeix de 500 persones. El sistema ha de ser apte per a

emetre missatges per megafonia.

Sistema de detecció d’incendi

Si la superfície construïda excedeix de 1000 m2.(8)

Hidrants exteriors En cines, teatres, auditoris i discoteques amb superfície construïda compresa entre 500 i 10.000 m² i en recintes esportius amb superfície construïda compresa entre 5.000 i 10.000 m².(3)

Aparcament

Boques d’incendi equipades Si la superfície construïda excedeix de 500 m2.(7) S’exclouen els aparcaments robotitzats.

Columna seca(5) Si existeixen més de tres plantes sota rasant o més de quatre sobre rasant, amb

preses en totes llurs plantes.

Sistema de detecció d’incendi

En aparcaments convencionals la superficie construidadels quals excedisca de 500 m2.(8). Els aparcaments robotitzats disposaran de polsadors d’alarma en tot cas.

Hidrants exteriors Un si la superfície construïda està compresa entre 1.000 i 10.000 m2 i un més cada 10.000 m2 més o fracció.(3)

Instal·lació automàtica d’ extinció

En tot aparcament robotitzat.

(1) Un extintor a l’exterior del local o de la zona i pròxim a la puerta d’accés, el qual podrà servir simultàniament diversos locals o zones. A l’interior del local o de la zona s’instal·laran endemés els extintors necessaris per a que el recorregut real f i n s algúd’ells, inclòs el situat en l’exterior, no siga major que 15 m en locals i zones de risc especial mitjà o baix, o que 10 m enlocals o zones de risc especial alt.

(2) Els equips seran de tipus 45 mm, excepte en edificis d’ús Residencial Vivenda, que seran de tipus 25 mm. (3) Per al còmput de la dotació que s’estableix hom pot considerar-se els hidrants que es troben en via pública a menys de 100

m de la façana accessible de l’edifici. Els hidrants que s’instal·len poden estar connectats a la xarxa pública de subministred’aigua.

(4) Per a la determinació de la potència instal·lada sols es consideraran els aparells directament destinats a la preparació d’aliments i susceptibles de provocar ignició. Les fregidores y les cassoles basculants es computaran a raó d’1 kW per cadalitre de capacitat, independientement de la potència que n’hi haja. La protecció aportada per la instal·lació automàtica cobriràels aparells abans citats i l’eficàcia del sistema ha de quedar assegurada tenint en compte l’actuació del sistema d’extracció de fums.

(5) Els municipis poden substituir aquesta condició per la d’una instal·lació de boques d’incendi equipades cuando, por elemplazamiento de un edificio o por el nivel de dotación de los servicios públicos de extinción existentes, no quede garantiza-da la utilidad de la instalación de columna seca.

(6) El sistema dalarma transmetrà senyals visuals a més d'acústiques. Els senyals visuals seran perceptibles inclús en l'interior de vivendes accessibles per a persones amb discapacitat auditiva (veure definició en l'Annex SUA A del DB SUA)

(7) Els equips seran de tipus 25 mm. (8) El sistema dispondrà almenys de detectores d’incendi. (9) La condició de dispondre detectors automàics tèrmics pot substituir-se per una instalación automática de extinción no exigida.

Dotació d’instal·lacions en edificis diferents d’un mateix establiment Quan un establiment estiga integrat per uns quants edificis que es puguen considerar independents entre si davant del risc d'incendi, la dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis és funció de l'ús i de la superfície de cada edifici. Dotació d’instal·lacions en pistes esportives En la mesura que en aquests espais no siga possible una activitat que supose l'existència de càrrega de foc d'alguna rellevància, cal admetre que l'única instal·lació de protecció contra incendis exigible siga la d'extintors cada 15 m. Este criteri seria extensible a les piscines cobertes Possibilitat de que una boca d’incendis cobrisca part d’un altreo sector o d’una altra planta No es pot considerar que una boca d'incendis ubicada en un sector d'incendis cobrisca part de l'àrea d'un altre sector, ja que per a utilitzar-la en el sector limítrof caldria mantindre oberta la porta resistent al foc de pas entre els sectors (dues portes si hi ha vestíbul d'independència) el que és incompatible amb les condicions de sectorització. Tampoc es pot considerar que una boca d'incendis protegeix punts d'una planta diferent d'aquella en què es troba.

32

Dotación de instalación de BIEs en cocinas que sean de riesgo especial alto

No és necessària la instal·lació de BIEs en una cuina d’un hotel o d’un hospital amb potència instal·lada suficient per a considerar-la local de risc especial alt (superior a 50 kW), donat que en ella el risc

principal d’incendi no se deu a combustibles sòlids, sinó líquids. Cabe subrayar además que, en el caso citado, dicho riesgo queda suficientemente cubierto con la obligada instalación automática de extinción en los puntos y aparatos susceptibles de provocar ignición. Per a la protecció dels aparells de les cuines amb sistemes automàtics d'extinció pot ser d'ajuda consultar el document "Recomendaciones mínimas era sistemas d'extinción para protección de cocinas" (juny 2012) elaborat i publicat per TECNIFUEGO-AESPI Dotació d’instal·lació de BIE’s en un aparcament en la coberta d’un edifici En el cas particular d’un aparcament totalment obert i situat en la coberta d’un edifici amb mé de 500 m2 de superfície, no fóra exigible insta·llar boques d’incendi en la mesura en que no se consideren necessàries per a la protecció de les persones, sinó únicament per a la limitació de danys materials. En aqueix cas, llur instal·lació seria voluntària. Dotación de instalaciones que requieren abastecimiento de agua en un edificio con establecimientos independientes

En un edifici dividit en establiments independents entre si, amb accessos independents des de l'espai exterior i sense zones comunes, la dotació d'instal·lacions de protecció contra incendis i, per tant, la seua font d'abastiment d'aigua (reserva i pressió), es determina per a cada establiment de forma independent, pertanyent cada instal·lació a l'establiment en qüestió.

Únicament si la font d'abastiment d'aigua fóra copropietat i coresponsabilitat d'aquells establiments d'un mateix edifici que estiguen obligats a disposar d'ella (tot això amb les garanties que l'autoritat de control considere suficients) podria ser compartida per tots ells. En aquest cas, les característiques de la font de subministrament (p. ex. el seu càlcul) podrien basar-se en la consideració d'escenaris d'incendi alternatius i excloents en la mesura que els dits escenaris es justifiquen prou segons el parer de l'autoritat de control.

S’hi recorda que, conforme a SI 1-1, taula 1.1, cada establiment de l’edifici ha de constituir un sector d’ incendis independent.

Renovació d’ ascensors en edificis existents

Veure comentari sobre aquest tema vinculat al punt 6 de l’apartat III de la Introducció d’aquest DB. El nostre cas és docent

Boques d'incendi equipades Si la superfície construïda excedeix de 2.000 m2.(7)



Sistema de detecció d'incendi


Hidrants exteriors Un si la superfície total construïda està compresa entre 5.000 i 10.000 m2. Un més per cada 10.000 m2 addicionals o fracció. (3)

Boca d’incendi equipada: La superfície construïda total del nostre edifici és 1.167,35 m2 < 2.000 m2 per tant no s’exigeix la col·locació de cap boca d’incendi equipada. Columna seca: La altura d’evacuació del nostre edificio és 0 m < 24 m per tant no s’exigeix la col·locació de columna seca. Sistema de alarma: La superfície construïda total del nostre edifici és 1.167,35 m2 > 1.000 m2 per tant SÍ s’exigeix la col·locació de sistema d’alarma. Sistema de detecció d’incendi: La superfície construïda total del nostre edifici és 1.167,35 m2 < 2.000 m2 per tant no s’exigeix la col·locació de sistema de detecció d’incendi. Hidrants exteriors: La superfície construïda total del nostre edifici és 1.167,35 m2 < 5.000 m2 per tant no s’exigeix la col·locació de hidrants exteriors.

33

2 Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis

1 Els mitjans de protecció contra incendis d'utilització manual (extintors, boques d'incendi, hidrants exteriors, polsadores manuals d'alarma i dispositius de tret de sistemes de extinció) s'han de senyalitzar mitjançant senyals definits en la norma UNEIX 23033-1 la grandària de la qual siga:

a) 210 x 210 mm quan la distància d’observació del senyal no excedisca de 10 m;

b) 420 x 420 mm quan la distància d’observació estiga compres entre 10 i 20 m;

c) 594 x 594 mm quan la distància d’observació estiga compresa entre 20 i 30 m.

2 Els senyals han de ser ben visibles àdhuc en cas de falla en el subministre d’enllumenat normal. Quan siguen fotoluminiscents, h a n d ’ a complir l’establert en les normas UNE 23035-1:2003, UNE 23035-2:2003 y UNE 23035-4:2003 i llur manteniment es realitzarà segons l’establert en la norma UNE 23035-3:2003.

Aquestes instal·lacions manuals de protecció contra incendis quedaràn totalment senyalitzades correctament, i es recull en el plànol 05 de CUmpliment del DB-SI i DB-SUA.

Secció SI 5 Intervenció dels bombers

1 Condicions d’aproximació i l’entorn(1)

1.1 Aproximació als edificis

1 Els vials d’aproximació dels vehicles de bombers als espais de maniobra als què se refereixen l’apartat 1.2, ha de complir les condicions següents:

a) amplada mínima lliure 3,5 m;

b) altura mínim lliure 4,5 m;

c) capacitat portant del vial 20 kN/m².

2 En els trams curbs, el carril de rodadura ha de quedar delimitat per la traça d’una corona circular, els

radis mínimos de la qual han de ser 5,30 m i 12,50 m, amb una amplada lliure per a circulació de 7,20 m.

1.2 Entorn dels edificis

1 Els edificis amb una altura d’evacuació descendent major que 9 m han de disposar d’un espai de maniobra per als bombers que complisca les següents condicions al llarg de les façanes en les que estiguen situats els accessos, o bé a l’interior de l’edifici, o bé a l’espai obert interior en el que se troben aquells:

a) amplada mínima lliure 5 m

b) altura lliure la de l’edifici

c) separació màxima del vehicle de bombers a la façana de l’edifici

- edificos fins 15 m d’altura d’evacuació 23 m

- edificis de més de 15 m i fins 20 m d’altura d’evacuació 18 m

- edificis de més de 20 m d’altura d’evacuació 10 m

d) distància màxima fins els accessos a l’edifici necessaris per a

poder arribar fins totes llurs zones 30 m

34

e) pendent màxima 10%

f) resistència al punxonament del sòl 100 kN sobre 20 cm

(1) Veure últim paràgraf de l’apartat II Àmbit d’aplicació de la Introducció d’aquest DB.

Distància des de l’espai de maniobra fins les entrades a l’edifici

L'espai de maniobra per a bombers al que fa esment l'article ha de situar-se davant de les façanes en les quals estiguen els accessos, o bé a l'interior de l'edifici, o bé a l'espai obert interior de la illa a la qual pertany l'edifici i en el qual es troben els accessos a l'interior del mateix.

El límit de 30 m de distància citat en el punt d) ha de considerar-se des de l'espai de maniobra fins als accessos a l'edifici des del nivell de carrer pels quals es puga arribar fins a totes les seues zones.

2 La condició referida al punxonament ha de complir-se en les tapes de registre de les canalitzacions

de serveis públics situades en aqueix espai, quan llurs dimensions foren majors de 0,15m x 0,15m, havent-se d’ajustar a les especificacions de la norma UNE-EN 124:1995.

3 L’espai de maniobra ha de mantenir-se l liure de mobiliari urbà, arbrat, jardins, motllons o d’altres obstacles. D’igual manera, on s’hi preveja l’accés a una façana amb escales o plataformes hidràuliques, s’evitaran elements tals como cables elèctrics aeris o branques d’arbres que puguen interferir amb les escales, etc.

4 En el cas de que l’edifici estiga equipat amb columna seca ha d’haver accés per a un equip de bombeig a menys de 18 m de cada punt de connexió a ella. El punt de connexió serà visible des del camió de bombeig.

5 En les vies d’accés sense eixida de més de 20 m de llarg es disposarà d’un espai suficient per a la maniobra dels vehicles del servei d’extinció d’incendis.

6 En zones edificadas limítrofes o interiores a áreas forestales, deben cumplirse las condiciones siguientes:

a) Ha d’haver una franja de 25 m d’ample separant la zona edificada de la forestal, lliure de m a t o l l s i vegetació que puga propagar un incendi de l’àrea forestal així com un camí pe- rimetral de 5 m, que podrà estar inclòs en la citada franja;

b) La zona edificada o urbanitzada ha de dispondre preferentement de dues vies d’accés alternati ves, cadascuna de les quals ha de complir les condicions exposades en l’apartat 1.1;

c) Quan hom no se puga disposar de les dues vieas alternatives indicades en el paràgraf anterior, l’accés únic ha de finalitzar en un cul de sac de forma circular de 12,50 m de radi, on es complisquen les condicions expressades en el primer paràgaf d’aquest apartat.

2 Accessibilitat per façana

1 Les façanes a les que es fa referència en l’apartat 1.2 han de disposar de buits que permeten l’ accés des de l’exterior al personal del servei d’extinció d’incendis. Dits buits han de complir les condicions següents:

a) Facilitar l’accés a cadascuna de les plantes de l’edifici, de forma que l’altura del trencaigües respecte del nivell de la planta a la què s’accedeix no siga major que 1,20 m;

b) Les seues dimensions horitzontal i vertical han de ser, almenys, 0,80 m i 1,20 m respectivament. La distància màxima entre els eixos verticals de dos buits consecutius no debe exceder de 25 m, medida sobre la fachada;

c) Hom no s’ha d ’ instal·lar en façana elements que impedisquen o dificulten l’accessibilitat a l’interior de l’edifici a través de dits buits, a excepció dels elements de seguretat situats en e ls buits de les plantes on l’altura d’ evacuació no excedisca de 9 m.

35

Buits d’accés a les plantes

Segons SI 5-2, els buits d’accés per façana exigibles en la façana davant de la qual s’ exigeix l’espai de maniobra conforme a SI 5-1.2, han de “facilitar l’accés a cadascuna de les plantes de l’edifici”, el que en edificis d’habitatges no implica l’obligatorietat de poder accedir a totes les vivendes de cada planta, s o t a el criteri de que accedint-hi a alguna o algunes d’elles els bombers tenen mitjans per a accedir a les restants.

Tot i que és força recomanable que els dits buits donen accés des de l’exterior a zones comunes, dat que des d’elles sempre és més senzill d’accedir a totes les vivendes, tal condició no pot ser-ne obligatòria en tot cas, doncs la configuració en planta de molts edificis no permet que les dites zones comunes tinguen buits oberts a una façana exterior i menys encara que aquesta tinga sempre davant d’ella un espai de maniobra.

Elements en façana que poden obstaculitzar l’accessibilitat de bombers

L’impediment o dificultat al que es fa referència en aquest apartat ca lentendre’l aplicat als bombers en l’ escenari de la seu intervenció en cas d’incendi. Per exemple, no pareix que una barra horitzontal d’ alumini disposta en una finestra com a barana o defensa no pot suposar cap problema per a dita accessibilitat.

2 Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d’incendis on estiguen compartimentats, d’

una via compartimentada amb elements EI 120 i portes EI2 60-C5 que permiten l’accés dels bombers fins cada nivell existent, així com d’un sistema mecànic d’extracció de fum capaç realitzar 3 renovacions/hora.

Segons les característiques del edifici motiu del present projecte no cal un espai de maniobra ja

que l’altura d’evacuació descendent no és major que 9 m, perquè al edifici s’accedix a peu plà.

Secció SI 6 Resistència al foc de l’estructura

1 Generalitats

1 L’elevació de la temperatura que es produeix com a conseqüència d’un incendi en un edifici afecta la seu estructura de dues maneres diferents. D’una banda, les propietats dels materiales són afectades, modificant de forma important l lur capacitat mecànica. Per una altra, apareixen accions indirectes com conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment donen lloc a tensions que se sumen a les degudes a d’altres accions.

2 En aquest Document Bàsic s’indiquen únicament mètodes simplificats de càlcul suficientement aproximats per a la majoria de les situacions habituals (vege’s annex B a F). Aquests mètodes només recull l’estudi de la resistència al foc dels elements estructurals individuals davant la curva normalitzada temps/ temperatura.

3 Poden adoptar-s’hi d’altres models d’incendi per a representar l’evolucin de la temperatura durant l’ incendi, aitals com ara les anomenades curves paramètriques o, per a efectes locals els models d’incendi d’una o dues zones o de focs localitzats o mètodes basats en dinàmica de fluids (CFD, segons sigles angleses) tals com els que es contemplen en la norma UNE-EN 1991-1-2:2004.

En dita norma es recullen, així mateix, també d ’a l t res curves nominals per a foc exterior o per a incendis produïts per combustibles de gran poder calorífic, com ara hidrocarburs, i mètodes per a l’ estudi dels elements externs situats fora de l’envolvent del sector d’incendi i als que el foc afecta a través de les obertures en façana.

4 En les normes UNE-EN 1992-1-2:1996, UNE-EN 1993-1-2:1996, UNE-EN 1994-1-2:1996, UNE-EN 1995-1-2:1996, s’inclouen models de resistència per als materials.

5 Els models d’incendi citats en el paràgraf 3 són adequats per a l’estudi d’edificis singulars o per al tractament global de l’estructura o part d’ella, així com quan es requerisca un estudi més ajustat a la situació d’incendi real.

6 En qualsevol cas, també es vàlid avaluar el comportament d’una estructura, de part d’ella o d’un element estructural mitjançant la realització dels assa jos que estableix el Reial Decret 312/2005 de 18 de març.

36

7 Si s’utilitzen els mètodes simplificats indicats en aquest Document Bàsic no és necessari tindre en compte les accions indirectes derivades de l’incendi.

2 Resistència al foc de l’estructura

1 S’admet que un element té suficient resistència al foc si, durant la duració de l’incendi, el valor de càlcul de l’efecte de les accions, en tot instant t, no supera el valor de la resistència de dit element. En general, és prou amb en fer la comprovació en l’instant de major temperatura que, amb el model de curva normalitzada temps-temperatura, es produeix al final del mateix.

2 En el cas de sectors de risco mínim i en aquells sectors d’incendi en els que, per la seua grandària i per la distribució de la càrrega de foc, no siga previsible l’existència de focs totalment desenvolupats, la comprovació de la resistència al foc pot fer-se element a element mitjançant l’estudi per mitja de focs localitzats, segons s’indica en el Eurocodi 1 (UNE-EN 1991-1-2: 2004) situant successivament la càrrega de foc en la posició previsible més desfavorable.

3 En aquest Document Bàsic no se considera la capacitat portant de l’estructura rere l’incendi.

3 Elements estructurals principals

1 Se considera que la resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclosos forjats, bigues i suports), és suficient si:

a) alcança la classe indicada en la taula 3.1 o 3.2 que representa el temps en minuts de resistèn- cia davant l’acció representada per la curva normalitzada temps temperatura, o

b) suporta dita acció durant el temps equivalent d’exposició al foc indicat en el annex B.

Tabla 3.1 Resistència al foc suficient dels elements estructurals

Ús del sector d'incendi considerat (1)

Plantes

de

soterrani

Plantes sobre rasant

altura d’evacuació de

l’edifici

≤15 m ≤28 m >28 m

Vivenda unifamiliar (2) R 30 R 30 - -

Residencial Vivenda, Residencial Públic, Docent, Administratiu R 120 R 60 R 90 R 120

Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari R 120(3) R 90 R 120 R 180

Aparcamento (edifici d’ús exclusiu o situat sobre un altre ús) R 90

Aparcament (situat sota un ús distint) R 120(4)

(1) La resistència al foc suficient R dels elements estructurals d'un sòl que separa sectors d'incendi és funció de l'ús del sector inferior. Els elements estructurals de sòls que no delimiten un sector d'incendis, sinó que estan continguts en ell, han de tenir almenys la resistència al foc suficient R que s'exigisca per a l'ús d'aquest sector (2) En vivendas unifamiliars agrupades o adossades, els elements que formen part de l’estructura comuna tindran la

resistència al foc exigible a edificis d’ús Residencial Vivenda. (3) R 180 si l’ altura d’evacuació de l’edifici excedeix de 28 m. (4) R 180 quan se tracte d’aparcaments robotitzats.

Resistència al foc en sectors que contenen plantes baix i sobre rasant

En els casos en els que en un mateix sector es donen plantes sobre i sota rasant, la resistència al foc estructural exigible en tot el sector és l’aplicable sota rasant.

Aparcament baix un ús distint

Un aparcament “situat baix un ús distint” es refereix a un aparcament on l’estructura del mateix siga suport de zones edificades d’un altre ús, com ara Residencial Vivenda, Comercial, Administratiu, etc.

Tenint en compte que l’us de l’edifici és docent i que la seua altura d’evacuació és menor de 15 m, la exigència segons la taula 3.1 és de R60.

37

Taula 3.2 Resistència al foc suficient dels elements estructurals de zones de risc especial integrades en els edificis(1)

Risc especial baix R 90

Risc especial mitjà R 120

Risc especial alt R 180

(1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici excepte quan la zona es trobe sota una coberta no prevista per a evacuació y el seu col·lapse no supose risc per a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compar- timentació contra incendis, en el seu cas pot ser R 30.

La resistència al foc suficient R dels elements estructurals d’un terra o pis d’una zona de risc especial és funció de l’ús de l’espai existent baix dit terra o pis.

No es d’aplicació al nostre projecte per no existir zones de risc.

2 L'estructura principal de les cobertes lleugeres no previstes per a ser utilitzades en l'evacuació dels ocupants i l'altura dels quals respecte de la rasant exterior no excedisca de 28 m, així com els elements que únicament sustenten aquestes cobertes, podran ser R 30 quan la seua fallada no puga ocasionar danys greus als edificis o establiments pròxims, ni comprometre l'estabilitat d'altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d'incendi. A tals efectes, pugués entendre’s com a lleugera aquella coberta la càrrega permanent de la qual deguda únicament al seu tancament no excedisca d'1 kN/m².

Resistència al foc de cobertes lleugeres

La reducció a R 30 de les estructures de cobertes lleugeres conforme al punt 2 es refereix únicament a la seua estructura principal (bigues, jàsseres) mentre que a la secundària (biguetes, corretges) no se li exigeix resistència al foc R. Encara que en estructures de jàssera i corretja pot ser bastant fàcil diferenciar l'estructura principal de la secundària, quan existeixen elements estructurals de rang intermedi, com és bastant freqüent trobar en estructura metàl·lica, sorgeix el dubte de si aquests elements són, a aquests efectes, estructura secundària o principal. Fins i tot amb jàsseres molt separades i corretges de molta llum i secció important, caldria plantejar-se si aquestes són elements secundaris. Quan es tinguen dubtes sobre el criteri a seguir cal aplicar l'establit en SI 6-4, on es considera elements secundaris aquells el col·lapse dels quals en cas d'incendi (tenint en compte el moment en el qual aquest col·lapse podria tenir lloc) no pot ocasionar danys personals o comprometre l'estabilitat global, l'evacuació o la compartimentació en sectors d'incendi.

Sostre sota coberta com a garantia de la resistència al foc R exigible a aquesta

L'existència d'un sostre amb una resistència al foc EI t situat sota una coberta a la qual li siga exigible una resistència al foc R t fa innecessari que la coberta aporte aquesta resistència, sempre que el risc d'incendi en l'espai o càmera existent entre el sostre i la coberta puga considerar-se nul.

No es d’aplicació al nostre projecte per no existir cobertes d’aquest tipus.

3 Els elements estructurals d'una escala protegida o d'un passadís protegit que estiguen continguts en el recinte d'aquests, seran com a mínim R 30. Quan es tracte d'escales especialment protegides no s'exigeix resistència al foc als elements.

Resistència al foc de l’estructura d’escales exteriors

Un procediment analític que determina l'acció del foc sobre els elements estructurals exteriors, en funció de la seua separació i posició respecte dels buits de façana pels quals els puga aconseguir l'acció tèrmica de l'incendi, és l'Annex B del Eurocodi nº 1, UNE-EN 1991-1-2 "Accions en estructures sotmeses a foc".

Donada la complexitat d'aquest procediment, una forma pràctica d'evitar la seua aplicació és complir les distàncies establides en SI 2-1 encara que el tipus d'escala (no protegida) no obligue a açò, o bé protegir els elements estructurals que no complisquen aquestes distàncies respecte dels buits de façana, interposant entre ells un element barrera que siga almenys EI 60.

Resistència al foc d’escales

Quan els esglaons d'una escala a la qual li siga exigible resistència al foc siguen elements diferenciats dels portants de l'escala, aquesta resistència és únicament exigible a aquests últims elements, no als esglaons.

No es d’aplicació al nostre projecte per no existir zones d’questes característiques.

38

G

4 Elements estructurals secundaris

1 Els elements estructurals el col·lapse dels quals davant l'acció directa de l'incendi no puga ocasionar danys als ocupants, ni comprometre l'estabilitat global de l'estructura, l'evacuació o la compartimentació en sectors d'incendi de l'edifici, com pot ser el cas de xicotetes entre- plantes o de sòls o escales de construcció lleugera, etc., no precisen complir cap exigència de resistència al foc.

No obstant açò, tot sòl que, tenint en compte l'anterior, haja de garantir la resistència al foc R que s'estableix en la taula 3.1 de l'apartat anterior, ha de ser accessible almenys per una escala que garantisca aqueixa mateixa resistència o que siga protegida.

2 Les estructures sustentants de tancaments formats per elements tèxtils, tals com a carpes, seran R 30, excepte quan, a més de ser classe M2 conforme a UNEIX 23727:1990 segons s'estableix en el Capítol 4 de la Secció 1 d'aquest DB, el certificat d'assaig acredite la perforació de l'element, en aquest cas no precisen complir cap exigència de resistència al foc.

Condicions de resistència al foc de les estructures portants de carpes no integrades en obres d’ edificació

A l’estructura portant d’una carpa aïllada, no integrada en una obra d’edificació, no li és d’aplicació el conjunt del CTE, pel que tampoc ho són les condicions de resistència al foc que s’estableix en a q u est apartat.

No es d’aplicació al nostre projecte per no existir estructures amb aquestes característiques.

5 Determinació dels efectes de les accions durant l’incendi

1 Han de ser considerades les mateixes accions permanents i variables que en el càlcul en situació persistent, si és probable que actuen en cas d’incendi.

2 Els efectes de les accions durant l’exposició a l’incendi han d’obtenir-se del Documento Bàsic DB-SE.

3 Els valors de les distintes accions i coeficients han de ser obtinguts segons s’indica en el Do- cument Bàsic DB-SE, apartat 4.2.2.

4 Si s’empren els mètodes indicats en aquest Document Bàsic per al càlcul de la resistència al foc estructural pot prendre ’s com a efecte de l’acció d’incendi únicament el derivat de l’efecte de la temperatura en la resistència de l’element estructural.

5 Com a simplificació per al càlcul hom pot estimar l’efecte de les accions de càlcul en situació d’ incendi a partir de l’efecte de les accions de càlcul a temperatura normal, com:

Efi,d = fi Ed (5.2)

sent:

Ed efecte de les accions de càlcul en situació persistent (temperatura normal);

fi factor de reducció.

on el factor fi s’hi pot obtenir com:

η = G K + ψ1,1Q K,1

(5.3) fi

G K + γ Q,1Q

K,1 γ

39

on el subíndex 1 és l’acció variable dominant considerada en la situació persistent.

Determinació dels efectes de les accions en cas d’incendi per a estructures de fusta

Cuando se trate de una comprobación para justificar la resistencia al fuego de una estructura de madera siguiendo el método de la sección reducida (Anejo SI E-E.2), el efecto de las acciones en caso de incendio se puede determinar:

a) De manera simplificada, conforme se establece en este apartado, a partir de los efectos en situación persistente, es decir, multiplicando los esfuerzos por el factor de reducción fi (eta sub fi) determinado según la ecuación 5.3.

b) Recalculando los esfuerzos con la combinación correspondiente a la situación accidental (DB SE, apartado 4.2.2), en cuyo caso no hay que considerar coeficientes de mayoración de las cargas, de acuerdo con la ecuación 4.4.

6 Determinació de la resistència al foc

1 La resistència al foc d’un element pot establir-se d’alguna de les formes següents:

a) comprovant les dimensions de la seua secció transversal amb l’indicat en les diverses taules segons el material donades en els annexos C a F, per a les distintes resistències al foc;

b) obtenint la seua resistència pels mètodes simplificats donats en els mateixos annexos.

c) mitjançant la realització dels assaigs que estableix el Reial Decret 312/2005 de 18 de març.

2 En l’anàlisi de l’element pot considerar-se que les coaccions en e ls reco l zamen ts i extrems de l’element durant el temps d’exposició al foc no varien respecte a les que es produeixen a temperatura normal.

3 Qualsevol mode de fallida no tingut en compte explícitament en l’anàlisi d’esforços o en la res- posta estructural s’hi haurà d’evitar mitjançant detalls constructius apropiats.

4 Si l'annex corresponent al material específic (C a F) no indica el contrari, els valors dels coeficients parcials de resistència en situació d'incendi han de prendre's iguals a la unitat:

M,fi = 1

5 En la utilització d’algunes taules d’especificacions de formigó i d ’acer es considera el coeficient

de sobredimensionat fi, definit com:

Efi,d

μfi = R

fi,d,0 (6.1)

sent:

Rfi,d,0

resistècia de l’element estructural en situació d’incendi en l’instant inicial t=0, a

temperatura normal.

40

Anejo SI A Terminología

A efectos de aplicación del DB-SI, los términos que figuran en letra cursiva deben utilizarse conforme al significado y a las condiciones que se establecen para cada uno de ellos en este anejo, cuando se trate de términos relacionados únicamente con el requisito básico "Seguridad en caso de incendio", o bien en el Anejo III de la Parte I de este CTE, cuando sean términos de uso común en el conjunto del Código.

Cuando el significado asignado a un término en este Anexo sea igual al establecido en una norma EN o en otro documento, al final de dicho significado y entre paréntesis se indica la referencia de dicho documento.

Altura de evacuación

Máxima diferencia de cotas entre un origen de evacuación y la salida de edificio que le corresponda. A efectos de determinar la altura de evacuación de un edificio no se consideran las plantas más altas del edificio en las que únicamente existan zonas de ocupación nula.

Altura de evacuación en edificios con más de una salida de edificio a diferentes cotas

Cuando se tengan salidas de edificio en más de una planta, al edificio se le asigna la mayor de las alturas de evacuación que determinen dichas salidas.

Aparcamiento abierto

Es aquel que cumple las siguientes condiciones:

a) Sus fachadas presentan en cada planta un área total permanentemente abierta al exterior no inferior a 1/20 de su superficie construida, de la cual al menos 1/40 está distribuida de manera uniforme entre las dos paredes opuestas que se encuentren a menor distancia;

b) La distancia desde el borde superior de las aberturas hasta el techo no excede de 0,5 metros.

Aparcamientos abiertos no situados en edificios

De la definición de aparcamiento abierto y de las referencias a sus fachadas, techo, etc. se deduce que se refiere a aparcamientos contenidos en edificios. Los no situados en edificios no son objeto del DB SI, aunque estén cubiertos.

Reparto uniforme de la superficie de ventilación

La uniformidad requerida en el reparto de la superficie de ventilación se refiere no sólo a la superficie que corresponde a cada una de las paredes opuestas, la cual debe ser razonablemente próxima al 50% del total, sino también a la distribución de los huecos de ventilación a lo largo de las mismas.

Ascensor de emergencia

Sus características serán las siguientes:

- En cada planta, tendrá acceso desde el recinto de una escalera protegida o desde el vestíbulo de independencia de una escalera especialmente protegida a través de una puerta E30. Si el acceso se produce desde el recinto de una escalera especialmente protegida, no será necesario disponer dicha puerta E30.

- Tendrá como mínimo una capacidad de carga de 630 kg, unas dimensiones de cabina de 1,10 m x 1,40 m, una anchura de paso de 1,00 m y una velocidad tal que permita realizar todo su recorrido en menos de 60 s.

- En uso Hospitalario, las dimensiones de la planta de la cabina serán 1,20 m x 2,10 m, como mínimo.

41

- Será accesible según lo establecido en el DB SUA y estará próximo, en cada planta, a una zona de refugio, cuando ésta exista.

- En la planta de acceso al edificio se dispondrá un pulsador junto a los mandos del ascensor, bajo una tapa de vidrio, con la inscripción "USO EXCLUSIVO BOMBEROS". La activación del pulsador debe provocar el envío del ascensor a la planta de acceso y permitir su maniobra exclusivamente desde la cabina.

- En caso de fallo del abastecimiento normal, la alimentación eléctrica al ascensor pasará a realizarse de forma automática desde una fuente propia de energía que disponga de una autonomía de 1 h como mínimo.

- El número necesario de ascensores de emergencia se determinará en función de la previsión de ocupantes en la totalidad del edificio, a razón de un ascensor de emergencia accesible por cada mil ocupantes o fracción.

Atrio

Espacio diáfano con altura equivalente a la de varias plantas del edificio comunicadas con dicho espacio mediante huecos, ventanas, balcones, pasillos abiertos, etc. Parte del perímetro del atrio puede también estar formado por muros ciegos o por fachadas del edificio.

Caja escénica

Volumen construido que abarca desde su nivel inferior hasta la cubierta de un edificio conformando un escenario de teatro, sala de ópera, etc. equipado con decorados, tramoyas, mecanismos y foso, de forma que constituye un sector de incendio que cumpla las siguientes condiciones especiales:

- Debe estar compartimentado respecto de la sala de espectadores mediante elementos EI 120 excep-

to en la boca de la escena, la cual se puede cerrar mediante un telón EI 60 de material incombustible cuyo tiempo de cierre no excede de 30 s y puede soportar una presión de 0,4 kN/m2 en ambos senti- dos sin que su funcionamiento se vea afectado.

- El cierre del telón debe ser automático, pero también debe poder activarse manualmente desde dos puntos, uno situado en el escenario y otro en lugar de acceso seguro, fuera del espacio del escenario. Cuando se ponga en funcionamiento, se debe activar una señal óptica de advertencia en el escenario. Debe disponer de una cortina de agua de activación automática y manual desde el escenario y desde otro punto situado en lugar de acceso seguro.

- Debe disponer de vestíbulos de independencia en toda comunicación con la sala de espectadores.

- Encima de la escena sólo deben existir locales técnicos que sirvan para uso directo de la escena.

- El recorrido de evacuación desde cualquier punto del escenario hasta alguna salida del sector no debe exceder de 25 m y las puertas de salida deben abrir en el sentido de la evacuación.

- Las pasarelas, galerías o similares existentes para uso de actores o empleados deben disponer de salidas de evacuación.

- Las pasarelas y escaleras del escenario deben tener una anchura de 0,80 m, como mínimo.

- La parte superior de la caja escénica debe disponer de un sistema adecuado para la eliminación del humo en caso de incendio.

Carga de fuego

Suma de las energías caloríficas que se liberan en la combustión de todos los materiales combustibles existentes en un espacio (contenidos del edificio y elementos constructivos) (UNE-EN 1991-1-2:2004).

70

Curva normalizada tiempo-temperatura

Curva nominal que representa un modelo de fuego totalmente desarrollado en un sector de incendio (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Curvas tiempo-temperatura

Temperatura del aire en la proximidad de las superficies de un elemento, en función del tiempo. Pueden ser:

a) Nominales: curvas convencionales adoptadas para clasificar o verificar la resistencia al fuego, por

ejemplo, la curva normalizada tiempo-temperatura, la curva de fuego exterior o la curva de fuego de hidrocarburos;

b) Paramétricas: determinadas a partir de modelos de fuego y de los parámetros físicos específicos que definen las condiciones del sector de incendio (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Densidad de carga de fuego

Carga de fuego por unidad de superficie construida qf, o por unidad de superficie de toda la envolvente, incluidas sus aberturas, qt. (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Densidad de carga de fuego de cálculo

Densidad de carga de fuego considerada para determinar las acciones térmicas en el cálculo en situa- ción de incendio. Su valor tiene en cuenta las incertidumbres. (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Escalera abierta al exterior

Escalera que dispone de huecos permanentemente abiertos al exterior que, en cada planta, acumulan una superficie de 5A m2, como mínimo, siendo A la anchura del tramo de la escalera, en m. Cuando dichos huecos comuniquen con un patio, las dimensiones de la proyección horizontal de éste deben admitir el trazado de un círculo inscrito de h/3 m de diámetro, siendo h la altura del patio.

Puede considerarse como escalera especialmente protegida sin que para ello precise disponer de vestíbu- los de independencia en sus accesos.

Condiciones de una escalera abierta al exterior

Una escalera abierta al exterior no tiene que ser necesariamente especialmente protegida, salvo cuando deba serlo por la altura que salva, conforme a SI 3-5, en cuyo caso puede considerase como tal siempre que cumpla las condiciones de escalera protegida.

Resistencia al fuego de paredes o fachadas que delimitan escaleras abiertas al exterior

En una escalera abierta al exterior que por la altura que salva deba ser protegida o especialmente protegida, las paredes que la separen del espacio interior del edificio deben ser EI 120. Cuando dichas paredes sean fachada están sujetas, al igual que sus huecos, a lo establecido en SI 2.1. para limitar el riesgo de propagación exterior del incendio a la escalera.

Escalera especialmente protegida

Escalera que reúne las condiciones de escalera protegida y que además dispone de un vestíbulo de independencia diferente en cada uno de sus accesos desde cada planta. La existencia de dicho vestíbulo de independencia no es necesaria cuando se trate de una escalera abierta al exterior, ni en la planta de salida del edificio, cuando se trate de una escalera para evacuación ascendente, pudiendo la escalera en dicha planta carecer de compartimentación.

71

Vestíbulo de independencia compartido por dos escaleras especialmente protegidas

Dos escaleras especialmente protegidas no pueden compartir un mismo vestíbulo de independencia dado que éste no es un elemento añadido a una escalera especialmente protegida, sino que forma parte de ella, por lo que si dos escaleras compartiesen un mismo vestíbulo de independencia dejarían de ser dos escaleras especialmente protegidas diferentes e independientes una de otra.

Por otra parte, si, según su propia definición, “debe disponer de un vestíbulo de independencia en cada uno de sus accesos desde cada planta”, con mayor motivo debe haber también dos vestíbulos cuando cada uno de los dos accesos comunica con dos escaleras que deben ser diferentes.

Comunicación de viviendas con escalera especialmente protegida

El vestíbulo de independencia de la escalera especialmente protegida situado en un edificio de viviendas no puede comunicar directamente con ellas, sino que debe hacerlo con una zona común, pasillo, distribuidor, etc., desde la cual se acceda a las viviendas.

Comunicación de recintos o zonas con los vestíbulos de las escaleras especialmente protegidas

El vestíbulo de independencia de una escalera especialmente protegida en una planta en la cual solo existan locales de riesgo especial, aparcamiento o incluso zonas de ocupación nula, puede comunicar con todas las zonas citadas. Si estas no son de riesgo especial o lo son de riesgo especial bajo o medio, precisan puerta EI2 30-C5 en su comunicación con el vestíbulo. Si alguna de ellas es de riesgo especial alto, todas las puertas del vestíbulo deben ser EI2 45-C5.

En cambio, si el vestíbulo de independencia estuviera previsto para la evacuación de zonas de permanencia de personas los locales de riesgo especial medio o alto deben contar con su propio vestíbulo de independencia, el cual puede a su vez comunicar con el anterior.

Escalera protegida

Escalera de trazado continuo desde su inicio hasta su desembarco en planta de salida del edificio que, en caso de incendio, constituye un recinto suficientemente seguro para permitir que los ocupantes puedan permanecer en el mismo durante un determinado tiempo. Para ello debe reunir, además de las condiciones de seguridad de utilización exigibles a toda escalera (véase DB-SU 1-4) las siguientes:

1 Es un recinto destinado exclusivamente a circulación y compartimentado del resto del edificio me-

diante elementos separadores EI 120. Si dispone de fachadas, éstas deben cumplir las condiciones establecidas en el capítulo 1 de la Sección SI 2 para limitar el riesgo de transmisión exterior del incendio desde otras zonas del edificio o desde otros edificios.

En la planta de salida del edificio las escaleras protegidas o especialmente protegidas para evacua- ción ascendente pueden carecer de compartimentación. Las previstas para evacuación descendente pueden carecer de compartimentación cuando sea un sector de riesgo mínimo.

2 El recinto tiene como máximo dos accesos en cada planta, los cuales se realizan a través de puertas EI2 60-C5 y desde espacios de circulación comunes y sin ocupación propia.

Además de dichos accesos, pueden abrir al recinto de la escalera protegida locales destinados a aseo, así como los ascensores, siempre que las puertas de estos últimos abran, en todas sus plantas, al recinto de la escalera protegida considerada o a un vestíbulo de independencia.

En el recinto también pueden existir tapas de registro de patinillos o de conductos para instalaciones, siempre que estas sean EI 60.

3 En la planta de salida del edificio, la longitud del recorrido desde la puerta de salida del recinto de la escalera, o en su defecto desde el desembarco de la misma, hasta una salida de edificio no debe exceder de 15 m, excepto cuando dicho recorrido se realice por un sector de riesgo mínimo, en cuyo caso dicho límite es el que con carácter general se establece para cualquier origen de evacuación de dicho sector.

4 El recinto cuenta con protección frente al humo, mediante una de las siguientes opciones:

a) Ventilación natural mediante ventanas practicables o huecos abiertos al exterior con una superficie útil de ventilación de al menos 1 m² en cada planta.

b) Ventilación mediante dos conductos independientes de entrada y de salida de aire, dispuestos exclusivamente para esta función y que cumplen las condiciones siguientes:

72

- la superficie de la sección útil total es de 50 cm² por cada m3 de recinto en cada planta, tanto

para la entrada como para la salida de aire; cuando se utilicen conductos rectangulares, la re- lación entre los lados mayor y menor no es mayor que 4;

- las rejillas tienen una sección útil de igual superficie y relación máxima entre sus lados que el conducto al que están conectadas;

- en cada planta, la parte superior de las rejillas de entrada de aire está situada a una altura sobre el suelo menor que 1 m y las de salida de aire están enfrentadas a las anteriores y su parte inferior está situada a una altura mayor que 1,80 m.

c) Sistema de presión diferencial conforme a EN 12101-6:2005.

Comunicación entre el vestíbulo de independencia de locales de riesgo especial y una escalera protegida

El vestíbulo de independencia de uno o varios locales de riesgo especial puede abrir directamente al recinto de una escalera protegida o de un pasillo protegido, teniendo en cuenta que dicha puerta contaría como una de las dos admisibles en cada planta, aparte obviamente de las de aseos o ascensores, estos últimos con las condiciones que para ellos se establecen

Al limitar a dos el acceso al recinto de una escalera protegida o a un pasillo protegido en cada planta no se pretende limitar el número de personas que accede a la misma (lo que se hubiese tenido que hacer expresamente en la medida en que con solo dos puertas se pueden aportar muchas personas) sino que se pretende limitar la probabilidad de fallo de la compartimentación de la escalera y con ello de la seguridad que debe tener el recinto de la misma.

Acceso a escaleras protegidas desde oficinas diáfanas

El acceso a las escaleras protegidas (o elementos protegidos en general) debe realizarse desde espacios de circulación comunes y sin ocupación propia. Con ello se pretende que no se pueda acceder a dichas escaleras directamente desde zonas de estancia, como habitaciones, viviendas, despachos o aulas.

Dado que una oficina diáfana supone un espacio destinado tanto a circulación, como a estancia, no sería aceptable acceder directamente desde dicho espacio a una escalera protegida, por lo que entre ambos debe interponerse un espacio exclusivo de circulación.

Varios ascensores en una misma caja

Una caja de ascensores vinculada a una escalera protegida puede contener varios ascensores sin que necesariamente todos tengan que abrir al recinto de dicha escalera. En este caso, la compartimentación de la escalera debe mantenerse considerando alguna de las siguientes posibilidades:

1) Aplicar lo que se establece en SI 1-1.4, es decir, colocar en cada acceso del ascensor que abre a otras zonas (que no son la escalera protegida), o bien una puerta E 30, o bien un vestíbulo de independencia con una puerta EI2 30-C5, excepto en zonas de riesgo especial o de uso Aparcamiento, en las que se debe disponer siempre el citado vestíbulo.

2) Compartimentar internamente la caja común de los ascensores, separándoles mediante un elemento EI 120.

Ventilación de escaleras protegidas o especialmente protegidas

Se puede admitir que una escalera protegida o especialmente protegida carezca de sistema de control de humo, tanto en su recinto como en el vestíbulo de independencia, cuando sirva a una sola planta y no salve una altura de evacuación mayor de 3,00 m.

También se puede considerar innecesario disponer un sistema de control de humo cuando se trate de una escalera para evacuación ascendente que no salve más de 6,00 m y su desembarco final se realice al espacio libre exterior y carezca de cerramiento. En este caso, en plantas cuya evacuación ascendente no salve más de 3,00 m ni más de una planta, se puede prescindir también del vestíbulo de independencia en el acceso a la escalera.

Volumen a considerar para dimensionar los conductos de ventilación de escaleras protegidas o especialmente protegidas

En las escaleras protegidas y especialmente protegidas, el volumen a considerar para calcular la superficie útil del conducto de entrada y del conducto de salida de aire para ventilación es el correspondiente al volumen del recinto de la escalera (y en su caso del vestíbulo de independencia) correspondiente a una planta, considerando la planta con más volumen, cuando éste sea variable. Lo anterior es válido incluso cuando la escalera sirva a un mismo sector de incendios en diferentes plantas.

Inclusión de armarios de contadores de electricidad

En el recinto de una escalera protegida, en el de una escalera especialmente protegida o en un vestíbulo de independencia, así como en un sector de riesgo mínimo, se puede instalar un armario de centralización de

73

contadores de electricidad siempre que esté separado de dichas zonas con elementos EI 120 y registros EI 60.

Conforme a la Instrucción Técnica ITC MIE-BT-016 del Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, dichos armarios pueden albergar 16 contadores como máximo.

Medidas mínimas de los patios de ventilación de escaleras protegidas

La dimensión de dichos patios debe ser al menos la que se establece en la definición de “escalera abierta al exterior” y en ningún caso menor que la exigible según la Ordenanza aplicable en cada caso en materia urbanística y de habitabilidad.

Compartimentación necesaria en aseos que comunican con escaleras protegidas

Cuando a una escalera protegida abran locales destinados a aseo cabe optar por incluirlos dentro del perímetro resistente al fuego que delimita el recinto de la escalera protegida, en cuyo caso, ni las paredes que separan los aseos del recinto de la escalera protegida, ni las puertas de paso entre ellos, precisan ser resistentes al fuego.

La opción alternativa, es decir, la de no incluir los aseos en dicho perímetro, obliga a que dichas paredes y puertas sean resistentes al fuego.

Espacio exterior seguro

Es aquel en el que se puede dar por finalizada la evacuación de los ocupantes del edificio, debido a que cumple las siguientes condiciones:

1 Permite la dispersión de los ocupantes que abandonan el edificio, en condiciones de seguridad.

2 Se puede considerar que dicha condición se cumple cuando el espacio exterior tiene, delante de cada salida de edificio que comunique con él, una superficie de al menos 0,5P m² dentro de la zona delimitada con un radio 0,1P m de distancia desde la salida de edificio, siendo P el número de ocupantes cuya evacuación esté prevista por dicha salida. Cuando P no exceda de 50 personas no es necesario comprobar dicha condición.

3 Si el espacio considerado no está comunicado con la red viaria o con otros espacios abiertos no puede considerarse ninguna zona situada a menos de 15 m de cualquier parte del edificio, excepto cuando esté dividido en sectores de incendio estructuralmente independientes entre sí y con salidas también independientes al espacio exterior, en cuyo caso dicha distancia se podrá aplicar únicamen- te respecto del sector afectado por un posible incendio.

4 Permite una amplia disipación del calor, del humo y de los gases producidos por el incendio.

5 Permite el acceso de los efectivos de bomberos y de los medios de ayuda a los ocupantes que, en cada caso, se consideren necesarios.

6 La cubierta de un edificio se puede considerar como espacio exterior seguro siempre que, además de cumplir las condiciones anteriores, su estructura sea totalmente independiente de la del edificio con salida a dicho espacio y un incendio no pueda afectar simultáneamente a ambos.

Edificio con salidas a un espacio exterior no comunicado con la red viaria

Cuando un edificio que cumpla estas condiciones (p. ej. el proyecto de una manzana completa) esté dividido de arriba a abajo en sectores de incendio totalmente independientes, incluso estructura, salidas, etc., se puede considerar, a efectos de la aplicación del punto 3 y de otras muchas condiciones del DB SI, que el “edificio” es cada “sector”, sin que sea necesario aplicar la hipótesis de evacuar todo el edificio/manzana, ni por tanto justificar superficie exterior suficiente para toda su ocupación.

Espacio peatonal bajo el que exista alguna construcción como espacio exterior seguro

El punto 6 de la definición de “espacio exterior seguro” se refiere a la posibilidad de considerar como tal a la cubierta de un edificio, es decir, al cerramiento superior de un volumen edificado sobre rasante o confinado en un patio, pero no a aquellos espacios peatonales al aire libre bajo los que pueda haber algún espacio construido, por ejemplo un aparcamiento o un vial.

Dichos espacios peatonales pueden ser aptos como espacio exterior seguro siempre que no presenten obstáculos al libre desplazamiento de los ocupantes del edificio a evacuar, permitiendo su rápido alejamiento del mismo y siempre que su separación del espacio construido inferior tenga una resistencia al fuego REI suficiente y adecuada a las características de cada caso, a juicio de la autoridad de control.

74

Espacio exterior cubierto como espacio exterior seguro

La validez de un espacio exterior pero cubierto como espacio exterior seguro y, con ello, de las salidas a éste como salidas de edificio, debe ser valorada en cada caso concreto. Para ello deberá analizarse si, conforme a su definición, además de tener la superficie necesaria, sus características…” permiten una amplia disipación del calor, del humo y de los gases producidos por el incendio” así como “... el acceso de los efectivos de bomberos y de los medios de ayuda a los ocupantes que, en cada caso, se consideren necesarios”

Sectores de incendio estructuralmente independientes

La división en “sectores de incendio estructuralmente independientes”, que se establece en la definición, se refiere a una sectorización total del “edificio”, de arriba abajo, en la que los sectores sean independientes entre sí, tanto estructuralmente como en sus salidas al espacio exterior, sin perjuicio de que cada sector/edificio esté además dividido en más sectores

En realidad, se está hablando de “edificios diferentes” a efectos del DB SI y si no lo hace expresamente es porque legalmente / administrativamente pueden constituir un mismo proyecto, una única referencia catastral, etc. Las salidas al espacio exterior de cada sector / edificio deben ser independientes entre sí, pudiendo ambas dar salida a un mismo espacio.

Cuando se dan las premisas establecidas, en el DB SI se admite que la validez del espacio exterior seguro se analice suponiendo afectado un solo sector / edificio, bajo las distintas alternativas posibles.

Establecimiento

Zona de un edificio destinada a ser utilizada bajo una titularidad diferenciada, bajo un régimen no subsi- diario respecto del resto del edificio y cuyo proyecto de obras de construcción o reforma, así como el inicio de la actividad prevista, sean objeto de control administrativo. Conforme a lo anterior, la totalidad de un edificio puede ser también un establecimiento.

Fuego de cálculo

Desarrollo de fuego específico adoptado a efectos de cálculo (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Fuego totalmente desarrollado

Estado en el que todas las superficies combustibles existentes en un determinado espacio participan en el fuego (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Fuego localizado

Fuego que sólo afecta a una zona limitada de la carga de fuego del sector de incendio (UNE-EN 1991-1- 2:2004).

Modelo informático de dinámica de fluidos

Modelo de fuego que permite resolver numéricamente las ecuaciones diferenciales parciales que rela- cionan a las variables termodinámicas y aerodinámicas de cada punto del sector de incendio considerado (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Origen de evacuación

Es todo punto ocupable de un edificio, exceptuando los del interior de las viviendas y los de todo recinto o conjunto de ellos comunicados entre sí, en los que la densidad de ocupación no exceda de 1 persona/5 m2 y cuya superficie total no exceda de 50 m², como pueden ser las habitaciones de hotel, residencia u hospital, los despachos de oficinas, etc.

Los puntos ocupables de todos los locales de riesgo especial y los de las zonas de ocupación nula cuya superficie exceda de 50 m², se consideran origen de evacuación y deben cumplir los límites que se establecen para la longitud de los recorridos de evacuación hasta las salidas de dichos espacios, cuando se

75

trate de zonas de riesgo especial, y, en todo caso, hasta las salidas de planta, pero no es preciso tomarlos en consideración a efectos de determinar la altura de evacuación de un edificio o el número de ocupantes.

Altura libre para considerar origen de evacuación

En un espacio con techo abuhardillado se puede considerar que los puntos con altura libre menor de 1,50 m no son origen de evacuación.

Origen de evacuación en alojamientos turísticos

Dadas las características de los alojamientos turísticos tipo apartamento, apartotel, etc. (uso Residencial Público), se considera razonable asimilarlos a las viviendas, estableciendo por tanto el origen de evacuación en el acceso a los mismos.

Origen de evacuación en cámaras frigoríficas

El interior de una cámara frigorífica se considera origen de evacuación, cuando su superficie exceda de 50 m2

o cuando sea asimilable a un local de riesgo especial, sin embargo la puerta de la cámara no ha de estar sujeta a las condiciones generales de las puertas en recorridos de evacuación.

Origen de evacuación en aparcamientos

Se puede considerar que el origen de evacuación en una plaza de aparcamiento abierta está en el punto central del límite que separa la plaza de la calle de circulación. Cuando la plaza tenga fondo para dos o más vehículos, el origen de evacuación deberá llevarse al punto de la plaza más profunda equivalente al anterior.

Si al fondo de la plaza hubiese un trastero que no tuviese la consideración de local de riesgo especial, el origen de evacuación se debe situar en la puerta de acceso a dicho trastero.

En el caso de que la plaza estuviese compartimentada, el origen de evacuación se debe situar en el punto ocupable de la plaza que esté más alejado de su propio acceso.

Origen de evacuación en aseos

Los puntos susceptibles de ocupación de los aseos y de los vestuarios son origen de evacuación, no solo a efectos de la longitud de los recorridos de evacuación, sino también, dado que con frecuencia los aseos se si- túan en plantas de sótano, a efectos de la cota ascendente salvada por dichos recorridos, la cual no puede exceder de 4 m hasta una salida de planta, ni de 6 m hasta una salida de edificio.

Densidad de ocupación en un conjunto de recintos

La densidad de 1 persona/ 5 m2 se puede considerar aplicada globalmente sobre el conjunto de los recintos cuya superficie no acumule más de 50 m2.

Pasillo protegido

Pasillo que, en caso de incendio, constituye un recinto suficientemente seguro para permitir que los ocupantes puedan permanecer en el mismo durante un determinado tiempo. Para ello dicho recinto debe reunir, además de las condiciones de seguridad de utilización exigibles a todo pasillo (véase DB-SU 1 y 2), unas condiciones de seguridad equivalentes a las de una escalera protegida.

Si su ventilación es mediante ventanas o huecos, su superficie de ventilación debe ser como mínimo 0,2L m², siendo L la longitud del pasillo en m.

Si la ventilación se lleva a cabo mediante conductos de entrada y de salida de aire, éstos cumplirán las mismas condiciones indicadas para los conductos de las escaleras protegidas. Las rejillas de entrada de aire deben estar situadas en un paramento del pasillo, a una altura menor que 1 m y las de salida en el otro paramento, a una altura mayor que 1,80 m y separadas de las anteriores 10 m como máximo.

El pasillo debe tener un trazado continuo que permita circular por él hasta una escalera protegida o especialmente protegida, hasta un sector de riesgo mínimo o bien hasta una salida de edificio.

Número máximo de accesos a un pasillo protegido desde cada planta

A un pasillo protegido solo se puede acceder desde dos puertas (salidas de planta) como máximo en cada planta, lo mismo que sucede con la escalera protegida.

76

Reacción al fuego

Respuesta de un material al fuego medida en términos de su contribución al desarrollo del mismo con su propia combustión, bajo condiciones específicas de ensayo (DPC - DI2).

Recorrido de evacuación

Recorrido que conduce desde un origen de evacuación hasta una salida de planta, situada en la misma planta considerada o en otra, o hasta una salida de edificio. Conforme a ello, una vez alcanzada una salida de planta, la longitud del recorrido posterior no computa a efectos del cumplimiento de los límites a los recorridos de evacuación.

La longitud de los recorridos por pasillos, escaleras y rampas, se medirá sobre el eje de los mismos. No se consideran válidos los recorridos por escaleras mecánicas, ni aquellos en los que existan tornos u otros elementos que puedan dificultar el paso. Las recorridos por rampas y pasillos móviles se consideran válidos cuando no sea posible su utilización por personas que trasladen carros para el transporte de objetos y estén provistos de un dispositivo de parada que pueda activarse bien manualmente, o bien automáticamente por un sistema de detección y alarma.

Los recorridos que tengan su origen en zonas habitables o de uso Aparcamiento no pueden atravesar las zonas de riesgo especial definidas en SI 1.2. Un recorrido de evacuación desde zonas habitables puede atravesar una zona de uso Aparcamiento o sus vestíbulos de independencia, únicamente cuando sea un recorrido alternativo a alguno no afectado por dicha circunstancia.

En uso Aparcamiento los recorridos de evacuación deben discurrir por las calles de circulación de vehí- culos, o bien por itinerarios peatonales protegidos frente a la invasión de vehículos, conforme se establece en el Apartado 3 del DB-SU 7.

En establecimientos de uso Comercial cuya superficie construida destinada al público exceda de 400 m2, los recorridos de evacuación deben transcurrir, excepto en sus diez primeros metros, por pasillos definidos en proyecto, delimitados por elementos fijos o bien señalizados en el suelo de forma clara y permanente conforme a lo establecido en SI 3-7.2 y cuyos tramos comprendidos entre otros pasillos transversales no excedan de 20 m.

En establecimientos comerciales en los que esté previsto el uso de carros para transporte de productos, los puntos de paso a través de cajas de cobro no pueden considerarse como elementos de la evacuación. En dichos casos se dispondrán salidas intercaladas en la batería de cajas, dimensionadas según se establece en el apartado 4.2 de la Sección SI 3 y separadas de tal forma que no existan más de diez cajas entre dos salidas consecutivas. Cuando la batería cuente con menos de diez cajas, se dispondrán dos salidas, como mínimo, situadas en los extremos de la misma. Cuando cuente con menos de cinco cajas, se dispondrá una salida situada en un extremo de la batería.

En los establecimientos en los que no esté previsto el uso de carros, los puntos de paso a través de las cajas podrán considerarse como elementos de evacuación, siempre que su anchura libre sea 0,70m, como mínimo.

Excepto en el caso de los aparcamientos, de las zonas de ocupación nula y de las zonas ocupadas úni- camente por personal de mantenimiento o de control de servicios, no se consideran válidos los recorridos que precisen salvar, en sentido ascendente, una altura mayor que la indicada en la tabla que se incluye a continuación.

77

Uso previsto y zona

Máxima altura salvada

Hasta una salida de planta

Hasta el espacio exterior seguro

En general, exceptuando los casos que se indican a continuación. 4 m 6 m

Hospitalario, en zonas de hospitalización o tratamiento intensivo Docente, escuela infantil o enseñanza primaria 1 m (1) 2 m (1)

(1) No se limita en zonas de tratamiento intensivo con radioterapia.

Límite de altura a los recorridos de evacuación ascendente

Un recorrido de evacuación ascendente es válido cuando no supera las alturas indicadas en la tabla anterior. Por tanto, cuando sea obligatorio disponer de más de un recorrido (se sobreentiende que “válidos”) al menos dos no deben salvar, en sentido ascendente, una altura mayor que las dos que se limitan: 4 m hasta una salida de planta y 6 m hasta el espacio exterior seguro.

Escaleras de emergencia con el tramo final basculante o desplegable

La instalación de escaleras exclusivas para evacuación en caso de emergencia que tengan su tramo final basculante o desplegable no se considera válido a efectos reglamentarios, a no ser que se planteen como una “solución alternativa” en los términos que se establecen el punto 3 del art. 5.1 3 del CTE Parte I y sean admitidas por la autoridad de control en cada caso particular.

Salida de vivienda unifamiliar a través de su garaje

No es posible acceder a la salida de una vivienda unifamiliar a través de su garaje, dado que en la definición de "recorrido de evacuación” se establece que "los recorridos que tengan su origen en zonas habitables no pueden atravesar las zonas de riesgo especial definidas en SI 1.2", como sería el garaje propio de la vivienda unifamiliar, cualquiera que sea la superficie de éste.

Sin embargo, dicha solución podría ser admisible siempre que la zona de aparcamiento no constituya un recinto cerrado en sentido estricto y, por su grado de apertura y de ventilación, su nivel de de riesgo pueda asimilarse al de una plaza de aparcamiento cubierta. La aplicación de este criterio general debe hacerse valorando las características singulares de cada caso particular.

Recorridos fijos definidos en proyecto en establecimientos comerciales

En establecimientos de uso Comercial se deben definir en proyecto los recorridos fijos de evacuación cuando se superen 400 m2 de superficie construida en la zona destinada al público.

Aseos situados en plantas de sótanos

En un establecimiento público con los aseos en planta de sótano, en los que se puedan llegar a acumular un número apreciable de personas, al no considerarse zonas de ocupación nula (en la tabla 2.1 de SI 3-2 se establece una ocupación de 3 m2/persona), la altura que pueden salvar sus recorridos de evacuación ascendentes, están sujetos a las limitaciones que se establecen con carácter general a dichos recorridos de evacuación.

Paso por tornos o elementos de control de acceso

Pueden admitirse recorridos de evacuación que pasen por tornos, portillos u otros elementos de control de acceso, cuando las alternativas de desbloqueo que ofrezcan, tanto manual como automática, así como las garantías mecánicas que aporten permitan considerar que no son susceptibles de dificultar el paso ante una situación de emergencia.

Por asimilación a la anchura mínima que se exige a los pasos por cajas en establecimientos comerciales en los que no esté previsto el uso de carros, para que puedan considerarse como recorridos de evacuación, también en este caso la anchura libre de paso debe ser al menos 0,70 m.

Evacuación de un establecimiento a través de otro

En ningún caso un establecimiento puede tener su evacuación a través de otro. Que la propiedad del segundo sea del titular o del propietario del primero no garantiza que vaya a haber plena disponibilidad y control sobre los elementos de evacuación.

Lo anterior no impide que ambos establecimientos puedan estar comunicados mediante una puerta cuya resistencia al fuego sea al menos la mitad de lo requerido al elemento separador de ambos establecimientos.

Evacuación de un local de riesgo especial a través de otro

En la definición de recorrido de evacuación se establece que “los recorridos que tengan su origen en zonas habitables (…) no pueden atravesar las zonas de riesgo especial definidas en SI 1.2.”

78

Por “zonas habitables” se entienden todas las que no sean de riesgo especial o aparcamiento. Conforme a esto, la definición podría no ser clara en cuanto a si los recorridos que tienen su origen en un local de riesgo especial pueden atravesar otro u otros locales de riesgo especial.

Esta solución puede aceptarse si el recorrido total por los locales de riesgo especial, desde el origen, no excede de los 25 m que se establecen como máximo.

Medición de los recorridos de evacuación en aparcamientos

Los recorridos de evacuación en garajes pueden medirse según las diagonales descritas por los recorridos reales previsibles de las personas por las calles de circulación de vehículos.

Cuando atraviesen baterías de plazas de aparcamiento, los pasos peatonales deben estar protegidos frente a la invasión de vehículos, conforme se establece en DB SUA 7-3. Tanto dichos pasos, como los que discurran entre plazas de aparcamiento y elementos fijos deben tener una anchura de 0,80 m, como mínimo.

Recorrido de evacuación por rampa de aparcamiento

La validez de una rampa de aparcamiento como recorrido de evacuación exige que su pendiente no exceda del 16% conforme al DB SUA 1-4.3.1: Si además de recorrido de evacuación, se prevé su uso en situaciones normales, el recorrido deberá estar protegido con bordillo o barrera conforme a SUA 7-2.2.

Recorridos de evacuación que transcurren por recintos o zonas que no son generales de circulación

No es obligatorio que los recorridos de evacuación transcurran por zonas generales de circulación, pero sí lo es que, cuando lo hagan por otras zonas o recintos (que no sean los explícitamente excluidos, p. ej. locales de riesgo especial) haya garantía de que no se encuentren cerrados y de que dichos recorridos estén adecuadamente señalizados.

Recorridos de evacuación alternativos

Se considera que dos recorridos de evacuación que conducen desde un punto hasta dos salidas de planta o de edificio diferentes son alternativos cuando en dicho punto forman entre sí un ángulo mayor que 45º o bien están separados por elementos constructivos que sean EI 30 e impidan que ambos recorridos puedan quedar simultáneamente bloqueados por el humo.

Recorridos alternativos por una misma escalera no protegida

Los recorridos ascendente y descendente desde una planta por una misma escalera no protegida no pueden conisderarse recorridos alternativos ya que, conforme a SI 3-4.1.2, la aplicación de la hipótesis de bloqueo implica considerar inutilizada la totalidad de dicha escalera.

Recorridos separados por elementos EI 30

Cuando se opte por disponer elementos de separación EI 30, no es necesario colocar puertas resistentes al fuego en los arranques de los recorridos a uno y otro lado del elemento separador.

Resistencia al fuego

Capacidad de un elemento de construcción para mantener durante un período de tiempo determinado la función portante que le sea exigible, así como la integridad y/o el aislamiento térmico en los términos especificados en el ensayo normalizado correspondiente (DPC - DI2).

Salida de edificio

Puerta o hueco de salida a un espacio exterior seguro. En el caso de salidas previstas para un máximo de 500 personas puede admitirse como salida de edificio aquella que comunique con un espacio exterior que disponga de dos recorridos alternativos hasta dos espacios exteriores seguros, uno de los cuales no exceda de 50 m.

Salida de emergencia

Salida de planta, de edificio o de recinto prevista para ser utilizada exclusivamente en caso de emergencia y que está señalizada de acuerdo con ello.

79

Obligatoriedad de que existan salidas de emergencia

Conforme al DB SI, una “salida” (de un recinto, de una planta o de un edificio) es aquella prevista para situaciones normales y también para situaciones de emergencia, mientras que una “salida de emergencia” es aquella prevista únicamente para situaciones de emergencia, es decir, aquella que se pretende que no sea utilizada por los ocupantes en circunstancias normales. Esto no quiere decir que, salvo en ciertos edificios, puedan estar bloqueadas.

El DB SI no exige en ningún caso que haya salidas de emergencia ni que determinadas salidas deban ser necesariamente de emergencia. Únicamente exige que haya salidas suficientes, siendo el carácter de estas una decisión de proyecto.

Diferenciación entre “salidas” y “salidas de emergencia”

La única diferenciación entre las salidas de emergencia y las normales de uso habitual es su señalización. El tipo de dispositivo a instalar no depende que la salida sea “normal” o de emergencia, sino que es función del tipo de ocupantes que previsiblemente la va a utilizar:

a Cuando en su mayoría son ocupantes familiarizados con el edificio (p. ej., vivienda, oficinas no públicas, docente, etc.) el mecanismo de apertura debe ser de manilla o pulsador conforme a UNE EN 179, incluso en las salidas de emergencia. No obstante, también pueden ser de barra conforme a UNE EN 1125 (siempre que el sentido de apertura vaya a ser el de la evacuación) dado que estos mecanismos cumplen y superan las prestaciones de aquellos.

b Cuando en su mayoría son ocupantes no familiarizados con el edificio (p. ej., pública concurrencia, comercial, oficinas públicas, etc.) el mecanismo de apertura debe ser barra conforme a UNE EN 1125, tanto en las “salidas” (normales) como en las “salidas de emergencia”.

Obviamente las anteriores condiciones relativas al mecanismo de apertura no son aplicables a aquellas puertas que carecen de dicho mecanismo y abren libremente con sólo empujarlas o tirar de ellas.

El sentido de apertura no depende del carácter de la salida, ni del tipo de ocupante, sino del número de ocupantes que van a utilizar la salida:

a Para mas de 50 personas en el entorno (recinto) de la puerta o más de 100 llegando secuencialmente (más de 200 en uso vivienda) la puerta debe abrir en el sentido de la evacuación.

b En los demás casos no se condiciona el sentido de apertura. No obstante hay que tener en cuenta que cuando el mecanismo sea de barra conforme a UNE EN 1125 sólo es posible la apertura en el sentido de evacuación.

Todo lo anterior queda resumido en el siguiente cuadro:

Puertas en salidas de planta, salidas de edificio o previstas para más de 50 personas

Ocupantes familiarizados (=habituales)

Ocupantes no familiarizados

Apertura obligatoria en el sentido de la evacuación

Salida para más de 50 personas en el recinto en que está la puerta, o para más de 100 llegando secuencialmente (200 si es uso vivienda).

Mecanismo de apertura (1)

Manilla o pulsador UNE EN 179 (optativamente también barra UNE EN 1125 (2) (3))

Obligatoriamente barra UNE EN 1125 (3)

(1) Cuando la puerta tenga sistema de bloqueo (2) Esto no se especifica en el DB SI, pero se supone implícito dado que la barra es un mecanismo de mayor exigencia que la manilla (3) Implica que la apertura tiene que ser necesariamente en el sentido de la evacuación

Salida de planta

Es alguno de los siguientes elementos, pudiendo estar situada, bien en la planta considerada o bien en otra planta diferente:

1 El arranque de una escalera no protegida que conduce a una planta de salida del edificio, siempre

que el área del hueco del forjado no exceda a la superficie en planta de la escalera en más de 1,30 m². Sin embargo cuando, en el sector que contiene a la escalera la planta considerada o cualquier otra inferior esté comunicada con otras por huecos diferentes de los de las escaleras, el arranque de escalera antes citado no puede considerase salida de planta.

Discontinuidad en el trazado de escaleras no protegidas como salidas de planta

La discontinuidad admisible en una escalera no protegida que sea salida de planta es función del grado de familiaridad de los ocupantes con el edificio y, en todo caso, muy limitada.

80

Edificio con dos bloques unidos por pasarelas

En un edificio constituido por dos bloques separados que puedan ser considerados como riesgos de incendio independientes, los pasos de un bloque a otro mediante pasarelas, puentes, etc. pueden considerarse como “salidas de planta” por paso a otro sector, en las que la función del vestíbulo de independencia interpuesto entre dos sectores, exigible según la definición de dichas salidas, puede cumplirse mediante el elemento de paso.

2 El arranque de una escalera compartimentada como los sectores de incendio, o una puerta de acce-

so a una escalera protegida, a un pasillo protegido o al vestíbulo de independencia de una escalera especialmente protegida.

Cuando se trate de una salida de planta desde una zona de hospitalización o de tratamiento intensivo, dichos elementos deben tener una superficie de al menos de 0,70 m² o 1,50 m², respectivamente, por cada ocupante. En el caso de escaleras, dicha superficie se refiere a la del rellano de la planta considerada, admitiéndose su utilización para actividades de escaso riesgo, como salas de espera, etc.

3 Una puerta de paso, a través de un vestíbulo de independencia, a un sector de incendio diferente que exista en la misma planta, siempre que:

- el sector inicial tenga otra salida de planta que no conduzca al mismo sector alternativo.

- el sector alternativo tenga una superficie en zonas de circulación suficiente para albergar a los ocupantes del sector inicial, a razón de 0,5 m²/pers, considerando únicamente los puntos situados a menos de 30 m de recorrido desde el acceso al sector. En uso Hospitalario dicha superficie se determina conforme a los criterios indicados en el punto 2 anterior.

- la evacuación del sector alternativo no confluya con la del sector inicial en ningún otro sector del edificio, excepto cuando lo haga en un sector de riesgo mínimo.

4 Una salida de edificio.

Salidas de planta entre sectores según evacuación secuencial o simultánea

La condición según la cual un sector (B) que es salida de planta de otro sector origen de incendio (A) debe tener superficie de albergue suficiente para los ocupantes del sector A que pasan al B a razón de 0,5 m2/pers., aplicando para ello la hipótesis de bloqueo, lleva implícito que se está diseñando para una evacua- ción secuencial y no total y simultánea del edificio, aunque esto último no se indica en el texto del DB SI. Lo que supone que las salidas del sector B no precisan dimensionarse para la suma de sus propios ocupantes más los que proceden del sector A.

Pero si las salidas del sector B (p. ej. sus escaleras) se dimensionan con capacidad suficiente para la suma de ocupantes de ambos sectores la hipótesis que se está aplicando es la de evacuación total y simultánea, la cual es más exigente que la secuencial. Dado que bajo esta hipótesis los ocupantes del sector A no perma- necen en el sector B, sino que circulan hacia las salidas del sector B junto con los ocupantes de este, la con- dición de que en el sector B haya superficie de albergue suficiente no es necesaria.

En cualquiera de los dos escenarios, los recorridos de evacuación del sector A se miden hasta las salidas de planta del sector A, no hasta las del B.

Se recuerda que la validez de aplicar la hipótesis de evacuación secuencial, que es la que hace exigible la condición de superficie de albergue suficiente en el sector alternativo, debe justificarse conforme a lo que se indica en el comentario “Evacuación total o secuencial” de SI 3-4.

Vestíbulos de independencia en los pasos entre sectores

Cuando un sector es salida de planta de otro sector, lo es en su totalidad, justificándose todo él como lugar seguro y refugio respecto del primero. Por tanto, las condiciones de seguridad redundante que el DB SI exige en el paso entre ellos (salida de planta a través de vestíbulo de independencia) no son exigibles únicamente a una de dichas salidas (aún cuando con solo esa se cumpliesen las exigencias relativas a número de salidas y recorridos) sino a todos los puntos de paso entre ambos sectores.

Superficie necesaria en un sector salida de planta de otro

La ocupación de un sector a evacuar A para la que debe haber superficie suficiente en un sector alternativo B, válido como salida de planta del anterior, no es toda su ocupación, sino únicamente la que corresponda a dicha salida, es decir, la que resulte del reparto de toda la ocupación del sector A entre las salidas de planta de las que este disponga, suponiendo una de ellas bloqueada bajo la hipótesis más desfavorable.

81

Validez de salidas de planta a pasillos protegidos situados por debajo de la planta

De la definición de “salida de planta” no se desprende que no pueda considerase como tal el acceso a un pasillo protegido situado en un nivel inferior a la planta, y que conduzca a la inmediata proximidad de una “salida de edificio” o directamente al “espacio exterior seguro”.

El hecho de que los “pasillos protegidos” discurran por debajo de la zona a evacuar puede ser incluso más seguro que si lo hiciesen por la propia planta, no sólo a efectos de la evacuación de los ocupantes y de la acción del humo sobre ellos, sino también del acceso e intervención de los bomberos hasta los puntos de la planta en los que deba atacarse el incendio.

Para ello, los “pasillos protegidos” deben cumplir las condiciones que les son exigibles conforme a su definición, en este Anejo A, es decir, estar adecuadamente compartimentados, disponer de medios aptos para el control del humo, tener materiales de acabado baja reacción al fuego, etc.

Conforme a lo anterior, los recorridos de evacuación de la planta considerada podrían medirse hasta las “salidas de planta” que den acceso a los mencionados “pasillos protegidos”, mientras que los recorridos posteriores a lo largo de estos no computarían, como ocurre en general con todos los recorridos protegidos.

Huecos entre plantas de un sector de riesgo mínimo

Cuando un sector de riesgo mínimo ocupe más de una planta y existan huecos que comuniquen los distintos niveles, se considera que dichos huecos no aumentan el riesgo, dadas las características del sector, por lo que no invalidan el arranque de una escalera no protegida como “salida de planta”.

Huecos entre plantas que impiden que una escalera no protegida pueda considerarse “salida de planta”

Lo que invalida que el arranque de una escalera no protegida sea "salida de planta" es la existencia de huecos abiertos que comuniquen esa planta con otras inferiores de tal forma que pueda haber una rápida propagación del humo entre ellas en la fase inicial del incendio, que es en la que debe tener lugar la evacuación.

Por tanto, ni un ascensor con puertas normales, ni un hueco rodeado de elementos separadores normales impiden que una escalera no protegida sea salida de planta. Si en dichos elementos separadores hubiera puertas, éstas deben disponer de cierre automático.

Los patios no se consideran “huecos” a efectos de la definición de “salida de planta”, sino espacio exterior.

Validez como salida de planta de una escalera con trazado vertical discontinuo

En edificios de nueva construcción, una escalera prevista para evacuación debe tener un trazado sensiblemente continuo, desde la planta más alta a la que sirva hasta la de salida al espacio exterior seguro, con independencia de que sea o no la única escalera exigible al edificio considerado.

En obras de reforma de edificios existentes se pueden aceptar otras soluciones en función de las limitaciones que impongan las características del edificio y cuando la mejora de seguridad que se aporte se considere suficiente.

Huecos abiertos en el forjado destinados a escaleras mecánicas

Dado que las escaleras mecánicas no pueden considerarse en ningún caso como medios de evacuación, ni por tanto como salida de planta, sus huecos deben incluirse entre los considerados como “diferentes de los de las escaleras [de evacuación]”, con independencia de que el área del hueco del forjado exceda o no a la superficie en planta de la escalera en más de 1,30 m2.

Sector bajo rasante

Sector de incendio en el que los recorridos de evacuación de alguna de sus zonas deben salvar necesariamente una altura de evacuación ascendente igual o mayor que 1,5 m.

Sector de incendio

Espacio de un edificio separado de otras zonas del mismo por elementos constructivos delimitadores resistentes al fuego durante un período de tiempo determinado, en el interior del cual se puede confinar (o excluir) el incendio para que no se pueda propagar a (o desde) otra parte del edificio. (DPC - DI2). Los locales de riesgo especial no se consideran sectores de incendio.

82

Sector de riesgo mínimo

Sector de incendio que cumple las siguientes condiciones:

- Está destinado exclusivamente a circulación y no constituye un sector bajo rasante.

- La densidad de carga de fuego no excede de 40 MJ/m2 en el conjunto del sector, ni de 50 MJ/m2 en cualquiera de los recintos contenidos en el sector, considerando la carga de fuego aportada, tanto por los elementos constructivos, como por el contenido propio de la actividad.

- Está separado de cualquier otra zona del edificio que no tenga la consideración de sector de riesgo mínimo mediante elementos cuya resistencia al fuego sea EI 120 y la comunicación con dichas zonas se realiza a través de vestíbulos de independencia.

- Tiene resuelta la evacuación, desde todos sus puntos, mediante salidas de edificio directas a espacio exterior seguro.

Compartimentación de escaleras respecto a un sector de riesgo mínimo

Una escalera compartimentada, protegida o especialmente protegida puede carecer de compartimentación con un sector de riesgo mínimo en el cual desembarca. Lo cual no supone que deba entenderse como una extensión del sector de riesgo mínimo y que, si es compartimentada o protegida, cualquier comunicación con ella en las plantas superiores deba disponer necesariamente de vestíbulo de independencia.

Tapas y registros

En un sector de riesgo mínimo pueden existir tapas o registros de patinillos, conductos o armarios para instalaciones siempre que sean EI 60, como extensión a este caso de lo que se admite en escaleras protegidas o especialmente protegidas.

Los armarios para contadores de electricidad (máximo 16), los armarios modulares de instalaciones de telecomunicación inferior y los recintos para contadores de agua no precisan cumplir ninguna condición de compartimentación respecto del sector de riesgo mínimo. Los recintos para contadores de electricidad o para instalaciones de telecomunicación inferior (RITI) deben cumplir las condiciones del REBT y del Real Decreto 346/2011, de 11 de marzo, respectivamente y, además de ser locales de riesgo especial bajo conforme al DB-SI, deben estar comunicados con el sector de riesgo mínimo a través de un vestíbulo de independencia.

Sistema de alarma de incendios

Sistema que permite emitir señales acústicas y/o visuales a los ocupantes de un edificio (UNE 23007- 1:1996, EN 54-1:1996).

(Nota: Su función se corresponde con la del denominado "Sistema de comunicación de alarma" según el Reglamento de Instalaciones de Protección contra Incendios y puede estar integrada junto con la del sistema de detección de incendios en un mismo sistema.)

Sistema de detección de incendios

Sistema que permite detectar un incendio en el tiempo más corto posible y emitir las señales de alarma y de localización adecuadas para que puedan adoptarse las medidas apropiadas (UNE 23007-1:1996, EN 54-1:1996).

(Nota: Su función se corresponde con las de los denominados "Sistema automático de detección de incendios" y "Sistema manual de alarma de incendios" según el Reglamento de Instalaciones de Protec- ción contra Incendios y puede estar integrada junto con la del sistema de alarma de incendios, en un mismo sistema.)

Sistema de presión diferencial

Sistema de ventiladores, conductos, aberturas y otros elementos característicos previstos con el propósi- to de generar una presión más baja en la zona del incendio que en el espacio protegido (UNE 23585: 2004 - CR 12101-5:2000 y UNE EN 12101-6:2006).

83

Superficie útil

Superficie en planta de un recinto, sector o edificio ocupable por las personas. En uso Comercial, cuando no se defina en proyecto la disposición de mostradores, estanterías, cajas registradoras y, en general, de aquellos elementos que configuran la implantación comercial de un establecimiento, se tomará como superficie útil de las zonas destinadas al público, al menos el 75% de la superficie construida de dichas zonas.

Tiempo equivalente de exposición al fuego

Es el tiempo de exposición a la curva normalizada tiempo-temperatura que se supone que tiene un efec- to térmico igual al de un incendio real en el sector de incendio considerado (UNE-EN 1991-1-2:2004).

Uso Administrativo

Edificio, establecimiento o zona en el que se desarrollan actividades de gestión o de servicios en cualquiera de sus modalidades, como por ejemplo, centros de la administración pública, bancos, despachos profesionales, oficinas, etc.

Uso Aparcamiento

Edificio, establecimiento o zona independiente o accesoria de otro uso principal, destinado a estaciona- miento de vehículos y cuya superficie construida exceda de 100 m2, incluyendo las dedicadas a revisio- nes tales como lavado, puesta a punto, montaje de accesorios, comprobación de neumáticos y faros, etc., que no requieran la manipulación de productos o de útiles de trabajo que puedan presentar riesgo adicional y que se produce habitualmente en la reparación propiamente dicha. Se excluyen de este uso los garajes, cualquiera que sea su superficie, de una vivienda unifamiliar, así como los aparcamientos en espacios exteriores del entorno de los edificios, aunque sus plazas estén cubiertas.

Dentro de este uso, se denominan aparcamientos robotizados aquellos en los que el movimiento de los vehículos, desde el acceso hasta las plazas de aparcamiento, únicamente se realiza mediante sistemas mecánicos y sin presencia ni intervención directa de personas, exceptuando la actuación ocasional de personal de mantenimiento. En dichos aparcamientos no es preciso cumplir las condiciones de evacua- ción que se establecen en este DB SI, aunque deben disponer de los medios de escape en caso de emergencia para dicho personal que en cada caso considere adecuados la autoridad de control compe- tente.

Aparcamientos para vehículos de un único usuario

El hecho de que todos los vehículos de un garaje pertenezcan a un mismo usuario no implica que el riesgo sea sustancialmente diferente del existente en otros garajes, por lo que se le deben aplicar las mismas condiciones particulares que el DB SI establece para dicho uso.

Estaciones de autobuses y garajes de vehículos destinados al transporte

Se recuerda que a los garajes de vehículos destinados al servicio de trasporte de personas (p. ej. autobuses) se les aplica el “Reglamento de seguridad contra incendios en establecimientos industriales”. No así a una estación de autobuses, a la cual se le aplica el DB SI y se considera uso Pública Concurrencia.

A los garajes de vehículos destinados al trasporte de mercancías se les aplica, en todo caso, el citado Reglamento.

Uso Comercial

Edificio o establecimiento cuya actividad principal es la venta de productos directamente al público o la prestación de servicios relacionados con los mismos, incluyendo, tanto las tiendas y a los grandes almacenes, los cuales suelen constituir un único establecimiento con un único titular, como los centros comerciales, los mercados, las galerías comerciales, etc..

84

También se consideran de uso Comercial aquellos establecimientos en los que se prestan directamente al público determinados servicios no necesariamente relacionados con la venta de productos, pero cuyas características constructivas y funcionales, las del riesgo derivado de la actividad y las de los ocupantes se puedan asimilar más a las propias de este uso que a las de cualquier otro. Como ejemplos de dicha asimilación pueden citarse las lavanderías, los salones de peluquería, etc.

Naves para almacenamiento de vehículos y zonas de exposición y venta

Cuando una nave destinada a almacenamiento de vehículos tenga una zona de exposición y venta, ésta se debe considerar como un establecimiento de uso Comercial conforme al DB SI y debe constituir sector de incendio independiente respecto de la zona de almacenamiento, debiendo existir un vestíbulo de independencia en cada uno de los accesos entre ambas zonas, tal y como exige el “Reglamento de seguridad contra incendios en establecimientos industriales”, a través de su “Guía de aplicación”.

La zona de almacenamiento de vehículos, en la que previsiblemente, ni se da un frecuente movimiento de entrada y salida de los mismos, ni accede el público, se debe considerar como un establecimiento de uso industrial y aplicarle por tanto el referido “Reglamento de seguridad contra incendios en establecimientos industriales”.

Uso Docente

Edificio, establecimiento o zona destinada a docencia, en cualquiera de sus niveles: escuelas infantiles, centros de enseñanza primaria, secundaria, universitaria o formación profesional. No obstante, los establecimientos docentes que no tengan la característica propia de este uso (básicamente, el predominio de actividades en aulas de elevada densidad de ocupación) deben asimilarse a otros usos.

Uso Hospitalario

Edificio o establecimiento destinado a asistencia sanitaria con hospitalización de 24 horas y que está ocupados por personas que, en su mayoría, son incapaces de cuidarse por sí mismas, tales como hospitales, clínicas, sanatorios, residencias geriátricas, etc.

Las zonas de dichos edificios o establecimientos destinadas a asistencia sanitaria de carácter ambulato- rio (despachos médicos, consultas, áreas destinadas al diagnóstico y tratamiento, etc.) así como a los centros con dicho carácter en exclusiva, deben cumplir las condiciones correspondientes al uso Adminis- trativo.

Uso Residencial Público

Edificio o establecimiento destinado a proporcionar alojamiento temporal, regentado por un titular de la actividad diferente del conjunto de los ocupantes y que puede disponer de servicios comunes, tales como limpieza, comedor, lavandería, locales para reuniones y espectáculos, deportes, etc. Incluye a los hoteles, hostales, residencias, pensiones, apartamentos turísticos, etc.

Viviendas unifamiliares utilizadas bajo uso turístico

Los edificios de vivienda unifamiliar utilizados bajo un régimen turístico deben cumplir las condiciones que establece el DB SI para el uso Residencial Vivienda, ya que la no familiaridad de los ocupantes con los recorridos de evacuación del edificio (por otra parte inexistentes), con las zonas comunes (id.), con las instalaciones y servicios, etc., no es un factor de riesgo significativo adicional a tener en cuenta. Se recuerda que a efectos del DB SUA dichos edificios deben cumplir las condiciones del uso Residencial Público.

Conforme a lo anterior, a efectos del DB SI la conversión de una vivienda unifamiliar en una vivienda de turismo rural no se considera un cambio del uso característico, por lo que la aplicación del DB puede hacerse como a una obra de reforma, en los términos que este establece para dichas obras. En cambio, a efectos del DB SUA la citada conversión es un cambio del uso característico, de Residencial Vivienda a Residencial Público, y por tanto la obligatoriedad de aplicar el DB en los términos que este establece para los cambios de uso.

85

Uso Residencial Vivienda

Edificio o zona destinada a alojamiento permanente, cualquiera que sea el tipo de edificio: vivienda unifamiliar, edificio de pisos o de apartamentos, etc.

Ventilación forzada

Extracción de humos mediante el uso de ventiladores mecánicos.

Ventilación natural

Extracción de humos basada en la fuerza ascensional de éstos debida a la diferencia de densidades entre masas de aire a diferentes temperaturas.

Vestíbulo de independencia

Recinto de uso exclusivo para circulación situado entre dos o más recintos o zonas con el fin de aportar una mayor garantía de compartimentación contra incendios y que únicamente puede comunicar con los recintos o zonas a independizar, con aseos de planta y con ascensores. Cumplirán las siguientes condiciones:

- Sus paredes serán EI 120. Sus puertas de paso entre los recintos o zonas a independizar tendrán la

cuarta parte de la resistencia al fuego exigible al elemento compartimentador que separa dichos recintos y al menos EI2 30-C5.

Registros de instalaciones en vestíbulos de independencia

Por asimilación a las condiciones que se establecen para una escalera protegida, se admite la existencia de registros EI 60 en el recinto de un vestíbulo de independencia.

- Los vestíbulos de independencia de las escaleras especialmente protegidas dispondrán de protección

frente al humo conforme a alguna de las alternativas establecidas para dichas escaleras.

Necesidad de presurizar los vestíbulos de independencia de las escaleras especialmente protegidas

Se admite la posibilidad de presurizar sólo la caja de escalera, conforme a la norma UNE EN 12101-6, si se justifica mediante cálculo que la presión en el vestíbulo es superior a la de la planta.

Cuando dicho vestíbulo tenga únicamente puertas que comuniquen con el recinto de la escalera y con la planta, careciendo por tanto de puertas de acceso a ascensores, no necesita disponer de ningún punto de aportación de aire y puede considerarse protegido por la presurización del recinto de la escalera.

- Los que sirvan a uno o a varios locales de riesgo especial, según lo establecido en el apartado 2 de la

Sección SI 1, no pueden utilizarse en los recorridos de evacuación de zonas habitables.

- La distancia mínima entre los contornos de las superficies barridas por las puertas del vestíbulo debe ser al menos 0,50 m.

- Los vestíbulos de independencia situados en un itinerario accesible (ver definición en el Anejo A del DB SUA) deben poder contener un círculo de diámetro Ø 1,20 m libre de obstáculos y del barrido de las puertas. Cuando el vestíbulo contenga una zona de refugio, dicho círculo tendrá un diámetro Ø 1,50 m y podrá invadir una de las plazas reservadas para usuarios de silla de ruedas. Los mecanismos de apertura de las puertas de los vestíbulos estarán a una distancia de 0,30 m, como mínimo, del encuentro en rincón más próximo de la pared que contiene la puerta.

Ventilación de los vestíbulos de independencia de las escaleras especialmente protegidas

Vease el comentario sobre ventilación en la definición de escalera protegida.

86

Zona de ocupación nula

Zona en la que la presencia de personas sea ocasional o bien a efectos de mantenimiento, tales como salas de máquinas y cuartos de instalaciones, locales para material de limpieza, determinados almacenes y archivos, trasteros de viviendas, etc.

Los puntos de dichas zonas deben cumplir los límites que se establecen para los recorridos de evacua- ción hasta las salidas de las mismas (cuando además se trate de zonas de riesgo especial) o de la planta, pero no es preciso tomarlos en consideración a efectos de determinar la altura de evacuación de un edificio o el número de ocupantes.

Zona de refugio

Zona con superficie suficiente para el número de plazas que sean exigibles, de dimensiones 1,20 x 0,80 m para usuarios de sillas de ruedas o de 0,80 x 0,60 m para personas con otro tipo de movilidad reducida.

Las zonas de refugio deben situarse, sin invadir la anchura libre de paso, en los rellanos de escaleras protegidas o especialmente protegidas, en los vestíbulos de independencia de escaleras especialmente protegidas, o en un pasillo protegido.

Junto a la zona de refugio debe poder trazarse un círculo Ø 1,50 m libre de obstáculos y del barrido de puertas, pudiendo éste invadir una de las plazas previstas.

En edificios de uso diferente al Uso Residencial Vivienda que dispongan de un puesto de control permanente durante su horario de actividad, la zona de refugio contará con un intercomunicador visual y auditivo con dicho puesto.

Características del intercomunicador visual y auditivo

Puede considerarse suficiente que el intercomunicador emita un mensaje grabado como señal auditiva y que cuente, como señal visual, con un dispositivo luminoso para indicar que la solicitud de asistencia ha sido recibida en el puesto de control permanente.

87

Anejo B Tiempo equivalente de exposición al fuego B.1 Generalidades

1 Este anejo establece el procedimiento para obtener el tiempo equivalente de exposición al fuego que, según se indica en SI 6, puede usarse como alternativa de la duración de incendio a soportar, tanto a efectos estructurales como compartimentadores. El tiempo equivalente se obtiene teniendo en cuenta las características geométricas y térmicas del sector y el valor de cálculo de la carga de fuego.

2 En este anejo se indica también la expresión de la curva normalizada tiempo-temperatura definida en la norma UNE EN 1363:2000 y que se utiliza como curva de fuego en los métodos de obtención de resistencias dados en este DB-SI. En la norma (Eurocódigo) UNE EN 1991-1-2:2004 se indican otras curvas de fuego nominales.

B.2 Curva normalizada tiempo – temperatura

1 La curva normalizada tiempo-temperatura es la curva nominal definida en la norma UNE EN 1363:2000 para representar un modelo de fuego totalmente desarrollado en un sector de incendio.

Está definida por la expresión:

g = 20 + 345 log10 (8 t +1) [ºC]; (B.1)

siendo:

g temperatura del gas en el sector [ºC];

t tiempo desde la iniciación del incendio [min].

La curva normalizada tiempo-temperatura supone, aproximadamente, las siguientes temperaturas:

Tiempo t, en minutos 15 30 45 60 90 120 180 240

Temperatura en el sector g , en ºC 740 840 900 950 1000 1050 1100 1150

B.3 Tiempo equivalente de exposición al fuego

1 Para elementos estructurales de hormigón armado o acero puede tomarse como valor de cálculo del tiempo equivalente, en minutos:

te,d = kb ·wf ·kc · qf,d (B.2)

siendo:

kb coeficiente de conversión en función de las propiedades térmicas de la envolvente del sector; que puede tomarse igual a 0,07. El anejo F de la norma UNE EN 1991-1-2:2004 aporta valores más precisos.

wf coeficiente de ventilación en función de la forma y tamaño del sector.

kc coeficiente de corrección según el material estructural (Tabla B.1).

qf,d valor de cálculo de la densidad de carga de fuego en función del uso del sector, en MJ/m2, obtenida según se indica en el apartado B.4.

2 El coeficiente de ventilación wf se calcula como:

88

wf = (6/H)0,3·[0,62 + 90(0,4 - )4/(1 + bv )] 0,5 [-] (B.3) v h

siendo:

v =Av/Af relación entre la superficie de las aberturas en fachada y la superficie del suelo del sec-

tor, con los límites 0,025 < v < 0,25 (B.4)

h =Ah /Af relación entre la superficie de las aberturas en el techo, Ah, y la superficie construida del suelo del sector

bv =12,5 (1 + 10 v - v ) ≥ 10 (B.5)

H altura del sector de incendio [m]

Para sectores pequeños (Af <100 m2), sin aberturas en el techo, el coeficiente wf se puede calcular aproximadamente como:

wf = O-½ ·Af /At (B.6)

siendo:

O = Av / At coeficiente de aberturas con los límites 0,02 O 0,20 [m1/2];

At superficie total de la envolvente del sector (paredes, suelo y techo), incluyendo aberturas [m2];

h altura promedio de los huecos verticales, [m]

Como aberturas en fachada o en techo se deben considerar los huecos, lucernarios, ventanas (practicables o no) superficies acristaladas y, en general, toda zona susceptible de facilitar la entrada de aire a la zona en la que se desarrolle el incendio.

De forma simplificada, para casos de sectores de una sola planta con aberturas únicamente en fachada, el coeficiente de ventilación w en función de la altura de la planta y de la superficie de dichas aberturas respecto de la superficie en planta del sector, puede tomarse como:

Coeficiente de ventilación w

Altura de planta (m)

Superficie relativa de huecos en fachada

0,05 0,10 0,15 0,20 0,25

2,5 2,6 1,8 1,3 1,0 0,9

3,0 2,4 1,7 1,2 0,9 0,8

3,5 2,3 1,6 1,1 0,9 0,8

4,0 2,2 1,5 1,1 0,9 0,8

3 Los valores del coeficiente de corrección kc se toman de la siguiente tabla:

Tabla B.1. Valores de kc según el material estructural

Material de la sección transversal kc

Hormigón armado 1,0

Acero protegido 1,0

Acero sin proteger 13,7 · O

B.4 Valor de cálculo de la densidad de carga de fuego

1 El valor de cálculo de la densidad de carga de fuego se determina en función del valor característico de la carga de fuego del sector, así como de la probabilidad de activación y de las previsibles consecuencias del incendio, como:

h

2

89

qf,d =q f,km q1 q2 n c

siendo:

qf,k valor característico de la densidad de carga de fuego, según B.5;

(B.7)

m coeficiente de combustión que tiene en cuenta la fracción del combustible que arde en el incendio. En los casos en los que el material incendiado sea de tipo celulósico (madera, papel, tejidos, etc.) puede tomarse m= 0,8. Cuando se trate de otro tipo de material y no se conozca su coeficiente de combustión puede tomarse m=1 del lado de la seguridad.

q1 coeficiente que tiene en cuenta el riesgo de iniciación debido al tamaño del sector,

q2 coeficiente que tiene en cuenta el riesgo de iniciación debido al tipo de uso o actividad;

n coeficiente que tiene en cuenta las medidas activas voluntarias existentes, n = n,1 n 2 n3

c coeficiente de corrección según las consecuencias del incendio.

2 Los valores de

lineal.

q1 se dan en la tabla B.2, pudiéndose obtener valores intermedios por interpolación

Tabla B.2. Valores del coeficiente q1 por el riesgo de iniciación debido al tamaño del sector

Superficie del sector Af [m2] Riesgo de iniciación q1

<20 1,00

25 1,10

250 1,50

2 500 1,90

5 000 2,00

>10 000 2,13

3 Los valores de q 2 pueden obtenerse de la tabla B.3.

Tabla B.3. Valores del coeficiente q2 por el riesgo de iniciación debido al uso o actividad

Actividad Riesgo de iniciación q2

Vivienda, Administrativo, Residencial, Docente 1,00

Comercial, Aparcamiento, Hospitalario, Pública Concurrencia 1,25

Locales de riesgo especial bajo 1,25

Locales de riesgo especial medio 1,40

Locales de riesgo especial alto 1,60

4 Los valores de n,i pueden obtenerse de la tabla B.4.

Tabla B.4. Valores de los coeficientes n,i según las medidas activas existentes

Detección automática n,1 Alarma automática a bomberos n,2 Extinción automática n,3

0,87 0,87 0,61

90

5 Los valores de c

pueden obtenerse de la tabla B.5. En el caso de edificios en los que no sea admi-

sible que puedan quedar fuera de servicio o en los que se pueda haber un número elevado de vícti- mas en caso de incendio, como es el caso de los hospitales, los valores indicados deben ser multiplicados por 1,5.

Tabla B.5. Valores de c por las posibles consecuencias del incendio, según la altura de evacuación del edificio

Altura de evacuación c

Edificios con altura de evacuación descendente de más de 28 m o ascendente de más de una planta.

2,0

Edificios con altura de evacuación descendente entre 15 y 28 m o ascendente hasta 2,8 m. Aparcamientos bajo otros usos.

1,5

Edificios con altura de evacuación descendente de menos 15 m o de uso Aparcamiento exclusivo

1,0

B.5 Valor característico de la densidad de carga de fuego(1)

1 El valor característico de la densidad de carga de fuego, qf,k, se obtiene sumando el valor caracterís- tico de la densidad de carga de fuego permanente, estimado por su valor promedio o esperado, y el valor característico de la densidad de carga de fuego variable, estimado como el valor que sólo es sobrepasado en un 20% de los casos.

2 La densidad de carga de fuego permanente corresponde a los revestimientos y otros elementos combustibles permanentes incluidos en proyecto. Puede obtenerse a partir de los valores específicos aportados el fabricante de cada producto o, en su defecto, a partir de tablas de valores para materiales genéricos.

3 La densidad de carga de fuego variable puede evaluarse elemento a elemento, según se indica en la norma UNE EN 1991-1-2: 2004, pudiendo en este caso tener en cuenta las cargas protegidas, o bien obtenerse en la tabla B.6, para zonas que no presenten acumulaciones de carga de fuego mayores que las propias del uso previsto, como es el caso de zonas de almacenamiento, archivos intensivos de documentación, depósitos de libros, etc.

Tabla B.6. Valores de densidad de carga de fuego variable característica según el uso previsto

Valor característico [MJ/m2]

Comercial 730

Residencial Vivienda 650

Hospitalario / Residencial Público 280

Administrativo 520

Docente 350

Pública Concurrencia (teatros, cines) 365

Aparcamiento 280

Inclusión de los revestimientos y acabados en las cargas de fuego características

Los valores de carga de fuego característica no incluyen la contribución de revestimientos y acabados, ya que son singulares para cada edificio y deben ser calculados caso a caso.

(1) En el “Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales” se indican cargas de fuego promedio para algunas actividades especiales, así como para uso Comercial y para almacenes. El valor característico puede obtenerse multiplicando dicho valor por 1,6. También se aportan valores de potencial calorífico correspondiente a diferentes materiales y sustancias.

91

Densidad de carga de fuego aplicable

Las densidades de carga de fuego de la tabla B.6. están del lado de la seguridad y son válidas siempre que el uso real del edificio sea el previsto en el proyecto. No obstante, cuando el proyectista considere que, en su caso particular, las cargas de fuego van a ser sensiblemente menores, puede acogerse a la opción que contempla el artículo y evaluarla por sí mismo elemento a elemento, teniendo en cuenta que, en ese caso, el proyectista es responsable de dicha evaluación y de reflejar en la documentación final de la obra las condiciones singulares de uso que la hacen cierta, mientras que el titular de la actividad será responsable del cumplimiento de dichas condiciones singulares de uso.

92

Anejo C. Resistencia al fuego de las estructuras de hormigón armado C.1 Generalidades

En este anejo se establecen métodos simplificados y tablas que permiten determinar la resistencia de los elementos de hormigón ante la acción representada por la curva normalizada tiempo-temperatura.

Los elementos estructurales deben diseñarse de forma que, ante el desconchado (spalling) del hormi- gón, el fallo por anclaje o por pérdida de capacidad de giro tenga una menor probabilidad de aparición que el fallo por flexión, por esfuerzo cortante o por cargas axiles.

C.2 Tablas

C.2.1 Generalidades

1 Mediante las tablas y apartados siguientes puede obtenerse la resistencia de los elementos estructurales a la acción representada por la curva normalizada tiempo-temperatura de los elementos estructurales, en función de sus dimensiones y de la distancia mínima equivalente al eje de las armaduras.

2 Para aplicación de las tablas, se define como distancia mínima equivalente al eje am, a efectos de resistencia al fuego, al valor

A sifyki asi ∆asi am

siendo:

A sifyki

(C.1)

Asi área de cada una de las armaduras i, pasiva o activa;

asi distancia del eje de cada una de las armaduras i, al paramento expuesto más próximo, considerando los revestimientos en las condiciones que ms adelante se establecen;

fyki resistencia característica del acero de las armaduras i.;

asi corrección debida a las diferentes temperaturas críticas del acero y a las condiciones particulares de exposición al fuego, conforme a los valores de la tabla C.1, siendo fi el coeficiente de sobredimensionado de la sección en estudio, definido en el apartado 6 del SI6. Las correcciones para valores de fi inferiores a 0,6 en vigas, losas y forjados, sólo podrán considerarse cuando dichos elementos estén sometidos a cargas distribuidas de forma sensiblemente uniforme. Para valores intermedios se puede interpolar linealmente.

Tabla C.1. Valores de asi (mm)

Acero de armar Acero de pretensar

fi Vigas(1) y losas (forja-

dos)

Resto de los

c

Vigas(1) y losas (forjados) Resto de los casos

0,4 +5

0,5 0

0,6 -5

(1) En el caso de armaduras situadas en las esquinas de vigas con una sola capa de armadura se reducirán los valores de asi en 10 mm, cuando el ancho de las mismas sea inferior a los valores de bmin especificados en la

columna 3 de la tabla C.3.

asos Barras Alambres Barras Alambres

-5 -10

0 -10 -15 -10 -15

-15 -20

93

3 Los valores dados en las tablas siguientes son aplicables a hormigones de densidad normal, confec- cionados con áridos de naturaleza silícea. Cuando se empleen hormigones con áridos de naturaleza caliza, en vigas, losas y forjados puede admitirse una reducción de un 10% tanto en las dimensiones de la sección recta como en la distancia equivalente al eje mínimas.

4 En zonas traccionadas con recubrimientos de hormigón mayores de 50 mm debe disponerse una armadura de piel para prevenir el desprendimiento de dicho hormigón durante el periodo de resistencia al fuego, consistente en una malla con distancias inferiores a 150 mm entre armaduras (en ambas direcciones), anclada regularmente en la masa de hormigón.

C.2.2 Soportes y muros

1 Mediante la tabla C.2 puede obtenerse la resistencia al fuego de los soportes expuestos por tres o cuatro caras y de los muros portantes de sección estricta expuestos por una o por ambas caras, referida a la distancia mínima equivalente al eje de las armaduras de las caras expuestas.

2 Para resistencias al fuego mayores que R 90 y cuando la armadura del soporte sea superior al 2% de la sección de hormigón, dicha armadura se distribuirá en todas sus caras. Esta condición no se refiere a las zonas de solapo de armadura.


Tabla C.2. Elementos a compresión

Lado menor o espesor bmín / Distancia mínima equivalente al eje am (mm)(1)

(1) Los recubrimientos por exigencias de durabilidad pueden requerir valores superiores. (2) Los soportes ejecutados en obra deben tener, de acuerdo con la Instrucción EHE, una dimensión mínima de 250 mm. (3) La resistencia al fuego aportada se puede considerar REI

3 Si el elemento está sometido a tracción se comprobará como elemento de acero revestido.

C.2.3 Vigas

Para vigas de sección de ancho variable se considera como anchura mínima b la que existe a la altura del centro de gravedad mecánico de la armadura traccionada en la zona expuesta, según se indica en la figura C.1.

Figura C.1. Dimensiones equivalentes en caso de ancho variable en el canto

Soportes

R 30 150 / 15(2)

R 60 200/ 20(2)

R 90 250 /30

R 120 250 / 40

R 180 350 / 45

R 240 400 / 50

Muro de carga expuesto por una cara

Muro de carga expuesto por ambas caras

100 / 15(3) 120 / 15

120 / 15(3) 140 / 15

140 / 20(3) 160 / 25

160 / 25(3) 180 / 35

200 / 40(3) 250 / 45

250 / 50(3) 300 / 50

94

Para vigas doble T, el canto del ala inferior deberá ser mayor que la dimensión que se establezca como ancho mínimo. Cuando el canto del ala inferior sea variable se considerará, a los efectos de esta com- probación, el indicado en la figura def = d1 +0,5d2 .

C.2.3.1 Vigas con las tres caras expuestas al fuego

Mediante la tabla C.3 puede obtenerse la resistencia al fuego de las secciones de vigas sustentadas en los extremos con tres caras expuestas al fuego, referida a la distancia mínima equivalente al eje de la armadura inferior traccionada.

Tabla C.3. Vigas con tres caras expuestas al fuego(1)

Resistencia al fuego normalizado

Dimensión mínima bmín /

Distancia mínima equivalente al eje am (mm) Anchura mínima(2)

del alma b0,mín

(mm)Opción 1 Opción 2 Opción 3 Opción 4

R 30 80 / 20 120 / 15 200 / 10 - 80

R 60 100 / 30 150 / 25 200 / 20 - 100

R 90 150 / 40 200 / 35 250 / 30 400 / 25 100

R 120 200 / 50 250 / 45 300 / 40 500 / 35 120

R 180 300 / 75 350 / 65 400 / 60 600 / 50 140

R 240 400 / 75 500 / 70 700 / 60 - 160 (1) Los recubrimientos por exigencias de durabilidad pueden requerir valores superiores. (2) Debe darse en una longitud igual a dos veces el canto de la viga, a cada lado de los elementos de sustentación de la viga.

Para una resistencia al fuego R 90 o mayor, la armadura de negativos de vigas continuas se prolongará hasta el 33% de la longitud del tramo con una cuantía no inferior al 25% de la requerida en los extremos.

C.2.3.2 Vigas expuestas en todas sus caras

En este caso deberá verificarse, además de las condiciones de la tabla C.3, que el área de la sección transversal de la viga no sea inferior a 2(bmín)

2.

C.2.3.3 Losas macizas

1 Mediante la tabla C.4 puede obtenerse la resistencia al fuego de las secciones de las losas macizas, referida a la distancia mínima equivalente al eje de la armadura inferior traccionada. Si la losa debe cumplir una función de compartimentación de incendios (criterios R, E e I) su espesor deberá ser al menos el que se establece en la tabla, pero cuando se requiera únicamente una función resistente (criterio R) basta con que el espesor sea el necesario para cumplir con los requisitos del proyecto a temperatura ambiente. A estos efectos, podrá considerarse como espesor el solado o cualquier otro elemento que mantenga su función aislante durante todo el periodo de resistencia al fuego.

Tabla C.4. Losas macizas

Resistencia al fuego Espesor mínimo hmín (mm)

Distancia mínima equivalente al eje am (mm)(1)

Flexión en una dirección

Flexión en dos direcciones

Iy/Ix (2)1,5 1,5 Iy/Ix

(2)2

REI 30 60 10 10 10

REI 60 80 20 10 20

REI 90 100 25 15 25

95

REI 120 120 35 20 30

REI 180 150 50 30 40

REI 240 175 60 50 50 (1) Los recubrimientos por exigencias de durabilidad pueden requerir valores superiores. (2) I y I son las luces de la losa, siendo I I .

x y y x

2 Para losas macizas sobre apoyos lineales y en los casos de resistencia al fuego R 90 o mayor, la

armadura de negativos deberá prolongarse un 33% de la longitud del tramo con una cuantía no inferior a un 25% de la requerida en extremos sustentados.

3 Para losas macizas sobre apoyos puntuales y en los casos de resistencia al fuego R 90 o mayor, el 20% de la armadura superior sobre soportes deberá prolongarse a lo largo de todo el tramo.

4 Las vigas planas con macizados laterales mayores que 10cm se pueden asimilar a losas unidireccionales.

Placas alveolares

La tabla C.4. también es aplicable a las placas alveolares.

C.2.3.4 Forjados bidireccionales

1 Mediante la tabla C.5 puede obtenerse la resistencia al fuego de las secciones de los forjado nerva- dos bidireccionales, referida al ancho mínimo de nervio y a la distancia mínima equivalente al eje de la armadura inferior traccionada. Si el forjado debe cumplir una función de compartimentación de incendios (criterios R, E e I) su espesor deberá ser al menos el que se establece en la tabla, pero cuando se requiera únicamente una función resistente (criterio R) basta con que el espesor será el necesario para cumplir con los requisitos del proyecto a temperatura ambiente. A estos efectos, po- drá considerarse como espesor el solado o cualquier otro elemento que mantenga su función aislante durante todo el periodo de resistencia al fuego.

Si los forjados disponen de elementos de entrevigado cerámicos o de hormigón y revestimiento inferior, para resistencia al fuego R 120 o menor bastará con que se cumpla lo establecido en el punto 1 del apartado C.2.3.5.

Tabla C.5 Forjados bidireccionales

Resistencia al fuego Anchura de nervio mínimo bmín / Distancia mínima

equivalente al eje am (1) (mm)

Espesor mínimo

hmin (mm)

Opción 1 Opción 2 Opción 3

REI 30 80 / 20 120 / 15 200 / 10 60

REI 60 100 /30 150 / 25 200 / 20 80

REI 90 120 / 40 200 / 30 250 / 25 100

REI 120 160 / 50 250 / 40 300 / 35 120

REI 180 200 / 70 300 / 60 400 / 55 150

REI 240 250 / 90 350 / 75 500 / 70 175 (1) Los recubrimientos por exigencias de durabilidad pueden requerir valores superiores.

2 En losas nervadas sobre apoyos puntuales y en los casos de resistencia al fuego R 90 o mayor, el

20% de la armadura superior sobre soportes se distribuirá en toda la longitud del vano, en la banda de soportes. Si la losa nervada se dispone sobre apoyos lineales, la armadura de negativos se pro- longará un 33% de la longitud del vano con una cuantía no inferior a un 25% de la requerida en apoyos.

96

C.2.3.5 Forjados unidireccionales

1 Si los forjados disponen de elementos de entrevigado cerámicos o de hormigón y revestimiento inferior, para resistencia al fuego R 120 o menor bastará con que se cumpla el valor de la distancia mí- nima equivalente al eje de las armaduras establecidos para losas macizas en la tabla C.4, pudiéndo- se contabilizar, a efectos de dicha distancia, los espesores equivalentes de hormigón con los criterios y condiciones indicados en el apartado C.2.4.(2). Si el forjado tiene función de compartimentación de incendio deberá cumplir asimismo con el espesor hmin establecido en la tabla C.4.

2 Para una resistencia al fuego R 90 o mayor, la armadura de negativos de forjados continuos se debe prolongar hasta el 33% de la longitud del tramo con una cuantía no inferior al 25% de la requerida en los extremos.

3 Para resistencias al fuego mayores que R 120, o bien cuando los elementos de entrevigado no sean de cerámica o de hormigón, o no se haya dispuesto revestimiento inferior deberán cumplirse las especificaciones establecidas para vigas con las tres caras expuestas al fuego en el apartado C.2.3.1. A efectos del espesor de la losa superior de hormigón y de la anchura de nervio se podrán tener en cuenta los espesores del solado y de las piezas de entrevigado que mantengan su función aislante durante el periodo de resistencia al fuego, el cual puede suponerse, en ausencia de datos experi- mentales, igual a 120 minutos. Las bovedillas cerámicas pueden considerarse como espesores adicionales de hormigón equivalentes a dos veces el espesor real de la bovedilla.

C.2.4 Capas protectoras

1 La resistencia al fuego requerida se puede alcanzar mediante la aplicación de capas protectoras cuya contribución a la resistencia al fuego del elemento estructural protegido se determinará de acuerdo con la norma UNE ENV 13381-3: 2004.

2 Los revestimientos con mortero de yeso pueden considerarse como espesores adicionales de hormi- gón equivalentes a 1,8 veces su espesor real. Cuando estén aplicados en techos, para valores no mayores que R 120 se recomienda que su puesta en obra se realice por proyección y para valores mayores que R 120 su aportación solo puede justificarse mediante ensayo.

C.3 Método simplificado de la isoterma 500

C.3.1 Campo de aplicación

1 Este método es aplicable a elementos de hormigón armado y pretensado, solicitados por esfuerzos de compresión, flexión o flexocompresión.

2 Para poder aplicar este método, la dimensión del lado menor de las vigas o soportes expuestos por dicho lado y los contiguos debe ser mayor que la indicada en la tabla C.6.

Tabla C.6 Dimensión mínima de vigas y soportes

Resistencia al fuego R 60 R 90 R 120 R 180 R 240

Dimensión mínima de la sección recta (mm) 90 120 160 200 280

C.3.2 Determinación de la capacidad resistente de cálculo de la sección transversal

1 La comprobación de la capacidad portante de una sección de hormigón armado se realiza por los métodos establecidos en la Instrucción EHE, considerando:

a) una sección reducida de hormigón, obtenida eliminando a efectos de cálculo para determinar la capacidad resistente de la sección transversal, las zonas que hayan alcanzado una temperatura superior a los 500ºC durante el periodo de tiempo considerado;

97

b) que las características mecánicas del hormigón de la sección reducida no se ven afectadas por la temperatura, conservando sus valores iniciales en cuanto a resistencia y módulo de elastici- dad;

c) que las características mecánicas de las armaduras se reducen de acuerdo con la temperatura que haya alcanzado su centro durante el tiempo de resistencia al fuego considerado. Se consi- derarán todas las armaduras, incluso aquéllas que queden situadas fuera de la sección transversal reducida de hormigón.

2 La comprobación de vigas o losas sección a sección resulta del lado de la seguridad. Un procedimiento más afinado es, a través del método del apartado C.3, comprobar que, en situación de incendio, la capacidad residual a momentos de cada signo del conjunto de las secciones equilibra la carga.

C.3.3 Reducción de las características mecánicas

1 La resistencia de los materiales se reduce, en función de la temperatura que se alcance en cada punto, a la fracción de su valor característico indicada en la tabla C.7:

Tabla C.7 Reducción relativa de la resistencia con la temperatura

Temperatura (ºC) 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1200

Acero de armar

Laminado en caliente 1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04 0,00

Estirado en frío 1,00 1,00 1,00 0,94 0,67 0,40 0,12 0,11 0,08 0,05 0,00

Acero de pretensar

Estirado en frío 0,99 0,87 0,72 0,46 0,22 0,10 0,08 0,05 0,03 0,00 0,00

Enfriado y templado 0,98 0,92 0,86 0,69 0,26 0,21 0,15 0,09 0,04 0,00 0,00

C.3.4 Isotermas

1 Las temperaturas en una estructura de hormigón expuesta al fuego pueden obtenerse de forma ex- perimental o analítica.

2 Las isotermas de las figuras de este apartado pueden utilizarse para determinar las temperaturas en la sección recta con hormigones de áridos silíceos y expuestas a fuego según la curva normalizada hasta el instante de máxima temperatura. Estas isotermas quedan del lado de la seguridad para la mayor parte de tipos de áridos, pero no de forma generalizada para exposiciones a un fuego distinto del normalizado.

R-

Figura C.3. I

-30

Isotermas par

ra cuartos de

98

R-90

e sección de 3300 x 160 mm

m expuestos p

R-60

por ambas ca

aras

Figura C.4. I

R-60

Isotermas parra cuartos de

99

R-120

e sección de 6

600 x 300 mm

R-9

m expuestos p

90

por ambas caaras

Figura C.5. I

R-90

R-180


100

e sección de 8800 x 500 mm

R-1

R-2

m expuestos p

120

240

por ambas ca

aras

Figura C.6. I

R-30

R-90


101

e sección de 3

300 x 300 mm

R-6

R-1

m expuestos p

60

120

por ambas caaras

Figuraa C.7. Isoterm

R-30

R-90

mas de un cuaarto de secció

102

ón circular dee 300 mm de

R-6

R-1

diámetro exp

60

120

puesta perime

etralmente

Figura CC.8. Distribuc

ción de tempe

eraturas en el

103

R-30 - R-2

l espesor de smm

240

secciones pla

anas expuest

tas por una cara h ≥ 200

104

Anejo D Resistencia al fuego de los elementos de acero D.1 Generalidades

1 En este anejo se establece un método simplificado que permite determinar la resistencia de los elementos de acero ante la acción representada por la curva normalizada tiempo-temperatura.

2 En el análisis del elemento puede considerarse que las coacciones en los apoyos y extremos del mismo en situación de cálculo frente a fuego no varían con respecto de las que se producen a temperatura normal.

3 Se admite que la clase de las secciones transversales en situación de cálculo frente a fuego es la misma que a temperatura normal.

4 En elementos con secciones de pared delgada, (clase 4), la temperatura del acero en todas las secciones transversales no debe superar los 350 ºC.

5 En cuanto a la resistencia al fuego de los elementos de acero revestidos con productos de protección con marcado CE, los valores de protección que éstos aportan serán los avalados por dicho marcado.

D.2 Método simplificado de cálculo

D.2.1 Vigas y tirantes

1 Mediante la Tabla D.1 puede dimensionarse la protección frente al fuego de vigas arriostradas late- ralmente o tirantes para una determinada resistencia al fuego, siendo:

fi coeficiente de sobredimensionado, definido en SI 6.

Am /V factor de forma, siendo:

Am superficie expuesta al fuego del elemento por unidad de longitud, la del elemento si no está protegido o la de la cara interior de la protección si está revestido. Se considerará únicamente la del contorno expuesto en el sector de incendio anali- zado.

V volumen del elemento de acero por unidad de longitud,

Para elementos de sección constante, Am /V es igual al cociente entre el perímetro expuesto y el área de la sección transversal.

d/p coeficiente de aislamiento del revestimiento, (m2K/W) obtenido como promedio de las caras expuestas al fuego, siendo:

d espesor del revestimiento, [m];

p conductividad térmica efectiva del revestimiento, para el desarrollo total del tiempo de resistencia a fuego considerado; (W/mK).

En materiales de tipo pétreo, cerámico, hormigones, morteros y yesos, se puede tomar el valor de p correspondiente a 20 ºC.

105

Tabla D.1. Coeficiente de protección, d/p (m2K/W) de vigas y tirantes

Tiempo estándar de resistencia al

fuego

Factor de forma

Am/V (m- 1)

Coeficiente de sobredimensionado >fi

0,60 >fi 0,50

0,50 >fi 0,40

R 30

30

0,05

0,00(1) 0,00(1)

50

0,05

0,05

250 0,10 0,10

R 60

30 0,05 0,05 0,05

100

0,10 0,10

0,10

200

0,15250 0,15

R 90

30 0,05 0,05 0,05

50

0,150,10

100 0,10 150

0,15

0,15 250

0,20300 0,20

R 120

30 0,10 0,05 0,05 50 0,10 0,10 0,10 100 0,15 0,15

0,15 150

0,20 0,20 200

0,20 250 0,25

300 0,25

R 180

30 0,10 0,10 0,10 50 0,15 0,15 0,15 100

0,250,20 0,20

150 0,25

0,25 200 0,30250

0,30 300 0,30

R 240

30 0,15 0,15 0,10 50 0,20 0,20 0,15 100 0,30 0,25 0,25 150

-

0,30 0,30

200 - 250

-

(1) Perfiles de acero sin revestir

D.2.2 Soportes

D.2.2.1 Soportes de estructuras arriostradas

1 En soportes de acero revestidos mediante elementos de fábrica en todo el contorno expuesto al fuego, se puede considerar del lado de la seguridad que la resistencia al fuego del soporte es, al menos igual a la resistencia al fuego correspondiente al elemento de fábrica.

106

2 En el caso de estructuras arriostradas en las que cada sector no abarque más de una planta y en las que la sección del soporte se haya determinado adoptando como longitud de pandeo al menos el 0,7 de la altura entre plantas, la resistencia al fuego puede determinarse mediante la tabla D.1.

3 En cualquier caso, en soportes de pared no delgada (clases 1,2 o 3), la capacidad resistente de cál- culo considerando pandeo de un elemento sometido a flexocompresión puede verificarse, a partir de las solicitaciones obtenidas de la combinación de acciones en caso de incendio, mediante las expresiones generales de DB-SE-A usando los valores modificados dados a continuación:

a) el límite elástico se reducirá multiplicándolo por el coeficiente ky,de la tabla D.2

b) como longitud de pandeo se tomará, en estructuras arriostradas y si el sector de incendio no abarca más de una planta, la mitad de la altura entre plantas intermedias, o el 0,7 de la altura de la última planta.

c) como curva de pandeo se utilizará la curva c, con independencia del tipo de sección transversal o el plano de pandeo.

d) la esbeltez reducida se incrementará multiplicándola por el coeficiente k,de la tabla D.2

Tabla D.2 Valores de los parámetros mecánicos del acero en función de la temperatura

Temperatura (ºC) 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1200

k y,= f y,/ f y 1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04 0,00

k ,= λθ / λ 1,00 1,05 1,11 1,19 1,14 1,23 1,33 - - - -

D.2.3 Determinación de la temperatura del acero

1 Para comprobar vigas o soportes, en función de la variación de los parámetros mecánicos del acero, establecidas en la tabla D.2, es preciso obtener la temperatura en el elemento, mediante un cálculo incremental, de acuerdo con la variación de la temperatura del sector.

2 Para acero sin revestir, el incremento de temperatura en el acero, s,t , suponiéndola distribuida uniformemente en la sección, en un incremento de tiempo t, se determina mediante la expresión:

Am/V ∆θs,t =

siendo:

csρs hnet,d ∆t (D.1)

Am /V factor de forma, según se define en D.2.1;

cs calor específico del acero, que puede suponerse independiente de la temperatura, y de valor cs = 600 J/kgK;

h’ net,d valor de cálculo del flujo de calor neto por unidad de área (W/m2), que se considera suma

del valor del flujo de calor por radiación h’net,r y por convección h’net,c , siendo:

h’net,r = f m [( + 273)4–( + 273)4], [W/m2] (D.2) r s

donde:

factor de configuración, de valor 1,0 si no existen datos específicos;

f emisividad del fuego, de valor 1,0 si no existen datos específicos;

m emisividad superficial del material, que en el caso del acero tiene valor 0,50;

r temperatura de radiación efectiva en el sector de incendio [ºC], que puede tomarse igual a la del gas según B.2 ;

s temperatura superficial del elemento (ºC), y

constante de Boltzmann; igual a 5,67·10-8 W/m2 K4

h’net,c = c ( g

– Θ s ) [W/m2] (D.3)

107

donde:

c

g

s

coeficiente de transferencia de calor por convección (W/m2ºK), que para el caso de la curva normalizada tiempo-temperatura es igual a 25 W/m2K. En el lado no expuesto de elementos separadores, puede considerarse única- mente el flujo de calor por convección, tomando como coeficiente de transferencia el valor de c = 9 W/m2 K

temperatura del gas en el sector de incendio [ºC]

temperatura superficial del elemento [ºC].

t intervalo de tiempo, no superior a 5 segundos;

s densidad del acero, que puede suponerse independiente de la temperatura y de valor 7850 kg/m3.

3 Para acero revestido, el incremento de temperatura en el acero, s,t , suponiéndola distribuida uniformemente en la sección, en un incremento de tiempo t, se determina mediante la expresión:

Δθs,t =

λp Am /V (θg,t -s,t ) Δt - (e

/ 10

-1)Δg,t

con s,t 0 (D.4)

siendo:

d csρs (1+ / 3)

c d A p p m

cs s V

donde:

Am /V definido en el apartado D.2.3;

d definido en el apartado D.2.1;

g,t temperatura del gas en el instante t;

s,t temperatura del acero en el instante t;

p conductividad térmica del material de revestimiento, [W/mK].

cp calor específico del revestimiento, [J/kgK];

cs calor específico del acero, [J/kgK];

p densidad del revestimiento, [kg/m3];

s definido en D.2.3. D.3 Conexiones

1 La conexión entre elementos debe tener un valor de fi mayor que el valor pésimo de los elementos que une.

2 Si los elementos están revestidos, la unión entre los mismos debe estar asimismo revestida, de tal forma que el valor del coeficiente de aislamiento del material de revestimiento de la unión sea mayor o igual al de los elementos.

Anejo E.1

1 En ede ltiemp

E.2 M

E.2.1 G

1 La cmétoelem

a)

o SI E Res

Generali

este anejo selos elementopo-temperat

Método d

Generalid

comprobaciónodos estable

mentos estab

una secciónde carbonizarado;

def = dchar,n +

siendo:

dchar,n profuE.2.2.

d0 de va

k0 de vrioreiniciogidasderacomp

sistencia

idades

e establecenos estructuratura.

de la sec

dades

n de la capaecidos en DBlecidos en E

n reducida deación, def , en

+ k0 · d0

undidad carb

alor igual a 7

valor igual a es, en el caso de la carbos cuyo tiemp

ará que k0 vprendido ent

Figura

a al fuego

un métodoales de mad

cción red

acidad portanB SE-M, ten.3, y conside

e madera, obn las caras e

bonizada nom

7 mm

1 para un tieso de superfionización, tch

po del inicio varía linealmetre cero y tch ,

1 S

2 Lí

3 Lí

ra E.1. Definic

108

o de las

simplificadodera ante la

ducida

nte de un elniendo en cuerando:

btenida elimiexpuestas, a

minal de cálc

empo, t, mayficies no proth , sea menode la carbonente desde, siendo cons

Superficie inicial

ímite de la secc

ímite de la secc

ción de la sec

estructu

de cálculo qacción repr

emento estruuenta las reg

inando de laalcanzada du

culo, se deter

yor o igual ategidas o sur o igual que

nización, tch ,cero hasta

stante e igua

del elemento

ción residual

ción eficaz

cción residual

ras de m

que permite resentada po

uctural de mglas simplifica

sección inicurante el per

rminará de a

20 minutos uperficies proe 20 minutossea mayor quno durante

al a uno a par

l y eficaz.

madera

determinar lor la curva

madera se recadas para e

cial la profunriodo de tiem

acuerdo con

y t/20 para totegidas cuyos. Para supeque 20 minue el intervalortir de dicho p

a resistencianormalizada

ealiza por losel análisis de

ndidad eficazmpo conside-

(E.1)

el apartado

tiempos infe-o tiempo del

erficies prote-tos se consi-o de tiempopunto.

a a

s e

z -

- l - - o

109

b) que la resistencia de cálculo y los parámetros de cálculo de la rigidez se consideran constantes durante el incendio, tomando como tales los valores característicos multiplicados por el siguiente factor kfi :

para: madera maciza kfi = 1,25

madera laminada encolada kfi = 1,15

tableros derivados de la madera kfi = 1,15

madera microlaminada (LVL) kfi = 1,10

uniones con elementos laterales de madera y tableros derivados de la madera kfi = 1,15

uniones con placas de acero externas kfi = 1,05

c) que el factor de modificación Kmod en situación de incendio se tomará igual a la unidad.

2 En este método se consideran las siguientes hipótesis implícitas:

- Se analizan, a estos efectos, solamente los elementos estructurales individualmente en lugar de la estructura global.

- Las condiciones de contorno y apoyo, para el elemento estructural, se corresponden con las adoptadas para temperatura normal.

- No es necesario considerar las dilataciones térmicas en los elementos de madera, aunque sí en otros materiales.

E.2.2 Profundidad carbonizada

1 Se considerará que se produce carbonización en todas las superficies de madera o de productos derivados de la madera expuestos al fuego y, en el caso de elementos protegidos, cuando ésta se inicie durante el tiempo de exposición al fuego especificado.

2 La profundidad carbonizada nominal de cálculo en una dirección, dchar,n , entendida como la distancia entre la superficie exterior de la sección inicial y la línea que define el frente de carbonización para un tiempo de exposición al fuego determinado, que incluye el efecto del redondeo de las aristas, se determina según la expresión siguiente:

dchar,n = n t

siendo:

ßn velocidad de carbonización nominal. Se determinará de acuerdo con E.2.3;

t tiempo de exposición al fuego.

E.2.3 Velocidad de carbonización nominal de cálculo

(E.2)

E.2.3.1 Madera sin protección

1 Para maderas sin protección, la velocidad de carbonización nominal de cálculo, n, se considerará constante durante todo el tiempo de exposición al fuego y su valor se determinará de acuerdo con la tabla E.1.

Tabla E.1. Velocidad de carbonización nominal de cálculo, n, de maderas sin protección

n

(mm/min)

Coníferas y haya

Madera laminada encolada con densidad característica 290 kg/m3 0,70

Madera maciza con densidad característica 290 kg/m3 0,80

110

Frondosas

Madera maciza o laminada encolada de frondosas con densidad característica de 290 kg/m3 (1) 0,70

Madera maciza o laminada encolada de frondosas con densidad característica 450 kg/m3 0,55

Madera microlaminada

Con una densidad característica 480 kg/m3 0,70

(1) Para densidad característica comprendida entre 290 y 450 kg/m3, se interpolará linealmente

E.2.3.2 Madera con protección

E.2.3.2.1 Generalidades

1 Para elementos de madera protegidos (ver figura E.2), la velocidad de carbonización nominal de cálculo varia durante el tiempo de exposición al fuego, debiendo considerarse los siguientes casos:

a) Si el inicio de la carbonización del elemento se produce por el fallo de la protección deben considerarse las siguientes fases. El inicio de la carbonización se retrasa hasta el momento en que se produce el fallo de la protección, tf. A partir de este momento debe considerarse una velocidad de carbonización nominal igual al doble de la establecida en la tabla E.1 para madera sin protección, hasta que se alcance una profundidad carbonizada nominal de cálculo igual al menor de los dos valores siguientes: 25mm o la profundidad carbonizada nominal de cálculo de una superficie no protegida. En la fase posterior a dicho instante, se considerará como velocidad de carbonización nominal la correspondiente a la madera sin protección.

b) Si el inicio de la carbonización del elemento se produce antes del fallo de la protección deben considerarse las siguientes fases. Una primera fase hasta el momento en que se inicia la carbo- nización del elemento, tch . A partir de este momento y hasta que se produzca el fallo de la pro- tección, tf, debe considerarse una velocidad de carbonización nominal igual a la establecida en la tabla E.1 para madera sin protección multiplicada por un coeficiente reductor k2 , función del tipo de protección. A partir de este momento, debe considerarse una velocidad de carbonización nominal igual al doble de la establecida en la tabla E.1 para madera sin protección, hasta que se alcance una profundidad carbonizada nominal de cálculo igual al menor de los dos valores siguientes: 25mm o la profundidad carbonizada nominal de cálculo de una superficie no protegida. En la fase posterior a dicho instante, se considerará como velocidad de carbonización nominal la correspondiente a la madera sin protección.

Cuando el elemento esté protegido con mantas de lana de roca con un espesor mayor o igual a 20 mm. y una densidad mayor o igual a 26 kg/m3 que se mantengan con cohesión hasta 1000 ºC, los valores de k2 pueden tomarse de la tabla E.2 Para espesores comprendidos entre 20 y 45mm puede interpolarse linealmente.

Tabla E.2. Valores de k2 para madera protegida por mantas de lana de roca

Espesor hins [mm] k2

20 1

45 0,6

Si el elemento se protege con una única capa de placas de yeso de tipo F, el factor de correc- ción k2 viene dado por la expresión:

k2 =1-0,018hp (E.3)

siendo hp el espesor en milímetros de la capa de yeso.

La expresión (E.3) es válida para protecciones compuestas de por capas de yeso, siempre que la exterior sea de tipo F y la interior de tipo A o H.

F

2 Salv

inforel tierialeterm

3 Debebonizrelle

E.2.3.2.2

1 En ede lategid

t ch

sien

hp

ß0

Tab

Tab

Tab

Tab(1) L

Figura E.2. Eje

vo para los crmación suficempo para es de protecc

minarse exper

e tenerse enización antesnas mayores

2 Inicio de l

el caso de rea madera o tdo, en minuto

hp

0

do:

espesor del

velocidad de

Tabla E.3.

bleros(1)

bleros de mad

bleros contrach

bleros derivado

Los valores se ares diferentes cálculo se dete

0,,t = 0 kk

siendo:

450 k= y

k

donde: densidad

k

emplos de pa

casos que seciente, el tieml que se prod

ción tf, así corimentalment

n cuenta en s del fallo des de 2mm.

la carboniza

evestimientostableros de mos, puede ob

tablero, en c

e carbonizaci

Velocidad de

dera

hapados

os de la made

aplican para dede la densidad

ermina mediante

kt

2

y k t max h

1,0

d característica e

aneles utilizad

e establecenmpo para el qduce el fallo omo las velote.

el inicio dee la protecció

ación

s de proteccimadera macibtenerse me

caso de varia

ión básica de

e carbonizaci

era diferentes a

ensidad caracted característicae la siguiente ex

20

hp 0

en kg/m3

111

dos como rev

en este Docque se produdel revestim

ocidades de

la carbonizaón, el efecto

ión consisteniza, el tiempodiante la sigu

as capas el e

e cálculo (ver

ión básica de

al tablero con

erística de 450 ka k y del espesxpresión:

vestimientos

cumento o puce el inicio

miento de procarbonizació

ación y, cuano de las junta

ntes en una o de inicio deuiente expre

espesor total,

r tabla E.3);

e cálculo, 0 , d

trachapado

kg/m3 y para unsor hp del table

de protecció

para aquellosde la carbon

otección contrón en las dife

ndo proceda,as del revest

o varias cape carbonizacsión:

[mm];

de tableros d

n espesor del tro, la velocidad

ón contra el fu

s en que se nización tch dtra el fuego uerentes fases

, en la veloctimiento con

pas de tableroción tch del e

de protección

0

tablero de 20 md de carbonizac

uego

disponga dedel elemento,u otros mate-s, deben de-

cidad de car-holguras no

ros derivadoslemento pro-

(E.4)

0 (mm/min)

0,90

1,00

0,90

mm. Para valo-ción básica de

(E.5)

(E.6) (E.7)

e , - -

- o

s -

112

hp espesor del tablero en mm

2 En el caso de muros o forjados formados por tableros unidos a un entramado de madera (ver figura

E.2 c), el tiempo de inicio de carbonización tch de los elementos del entramado protegido puede obtenerse mediante la siguiente expresión:

hp

tch = 0

- 4 (E.8)

siendo:

hp espesor del tablero, en caso de varias capas el espesor total, [mm];

ß0 velocidad de carbonización básica de cálculo (ver tabla E.3).

3 Para los casos de elementos protegidos mediante mantas de lana de roca, que cumplan las especificaciones del párrafo 1 b) del apartado E.2.3.2.1, el tiempo para el que se produce el inicio de la car- bonización tch , puede obtenerse de la siguiente expresión:

t ch 0,07h

ins 20 ins (E.9)

siendo:

hins espesor del material aislante en milímetros;

ins densidad del material aislante en kg/m3.

4 En el caso de elementos protegidos con una capa de paneles de yeso de tipo A, F o H, situados lejos de juntas entre paneles, o en las cercanías de juntas selladas o con aperturas menores de 2 mm, el tiempo de inicio de la carbonización, tch , en minutos, se obtiene de la expresión:

tch = 2,8hp-14 (E.10)

Si el elemento protegido se encuentra cerca de juntas sin sellar, de espesor mayor de 2 mm, tch debe calcularse según la expresión:

tch = 2,8hp-23 (E.11)

5 En el caso de revestimientos compuestos por dos capas de paneles de yeso, se pueden emplear las expresiones (E.10) y (E.11) siempre que las dos capas permanezcan unidas y su fallo se produzca de manera simultánea. La cercanía a las juntas entre paneles se evaluará en la capa exterior.

E.2.3.2.3 Tiempos de fallo de revestimientos de protección

1 El fallo del revestimiento de protección contra el fuego puede ocurrir por los siguiente motivos:

a) carbonización o degradación mecánica del material del revestimiento;

b) insuficiente longitud de penetración de los elementos de fijación en la zona no carbonizada de la madera;

c) separación o distancias inadecuadas de los elementos de fijación.

2 En el caso de revestimientos de protección contra el fuego mediante tableros derivados de la madera y tableros de madera maciza o placas de yeso de tipo A o H, se considerará como tiempo de fallo del revestimiento, tf, el tiempo para el que se produce el inicio de la carbonización del elemento protegido, tch (ver apartado E.2.3.2.2).

3 El tiempo de fallo por degradación mecánica del material de los paneles de yeso de tipo F debe determinarse mediante ensayos y será proporcionado por el fabricante.

4 Para evitar el fallo por insuficiente longitud de penetración de los elementos de fijación en la zona no carbonizada, la, esta longitud será al menos de 10 mm. La longitud requerida del elemento de fijación se determinara mediante la expresión siguiente,

lf,req = hp dchar,n la

siendo:

(E.12)

β

113

hp espesor del tablero;

dchar,n profundidad de carbonización en el elemento de madera.;

la longitud mínima de penetración del elemento de fijación en la zona no carbonizada de la madera.

E.3 Reglas simplificadas para el análisis de elementos estructurales

E.3.1 Generalidades

1 Puede despreciarse la compresión perpendicular a la fibra.

2 En secciones rectangulares y circulares macizas puede despreciarse el cortante.

3 Cuando para el cálculo de los elementos sometidos a compresión o a flexión se tenga en cuenta el efecto del arriostramiento, debe verificarse que no se produce el fallo del mismo durante el tiempo requerido de exposición al fuego.

4 Se considera que no se produce el fallo del arriostramiento si el ancho y la sección reducida del mismo es al menos el 60% del ancho y la sección requerida en situación de cálculo a la temperatura normal, siempre que la fijación se realice con clavos, tirafondos, pasadores o pernos.

E.3.2 Vigas

1 Cuando pueda producirse el fallo del arriostramiento lateral de la viga durante el tiempo requerido de exposición al fuego, debe considerarse a efectos de cálculo la posibilidad de vuelco lateral de la viga sin arriostramiento.

2 En vigas con entalladuras debe verificarse que la sección residual en las proximidades de la entalla- dura es como mínimo del 60% de la sección requerida en condiciones de cálculo a la temperatura normal.

E.3.3 Soportes

1 Cuando pueda producirse el fallo del arriostramiento del soporte durante el tiempo requerido de ex- posición al fuego, debe considerarse a efectos de pandeo el soporte sin arriostramientos.

2 En estructuras arriostradas y si el sector de incendio no abarca más de una planta, puede tomarse como longitud de pandeo la mitad de la altura entre plantas intermedias, o el 0,7 de la altura de la úl- tima planta.

E.3.4 Elementos compuestos con uniones mecánicas

1 En elementos compuestos con uniones mecánicas, debe tenerse en cuenta la reducción del módulo de deslizamiento en la situación de incendio.

2 El módulo de deslizamiento Kfi para la situación de incendio se determina a partir de la siguiente expresión:

K fi Ku f

siendo:

(E.13)

Ku módulo de deslizamiento en la situación normal de temperatura para los estados límite últimos de acuerdo con el DB-SE-M.; en N/mm

f factor de conversión definido en la tabla E.4.

114

Tabla E.4. Factor de conversión

f

Clavos y tirafondos 0,2

Pernos, pasadores y conectores 0,67

E.4 Uniones

E.4.1 Generalidades

1 En este apartado se tratan las uniones entre elementos expuestos a la acción representada por la curva normalizada tiempo-temperatura realizadas con clavos, pernos, pasadores y conectores de anillo y de placa de acuerdo con la norma UNE EN 912:2000 y con barras encoladas. Mientras en el texto no se indique lo contrario, las reglas son solo de aplicación para resistencias al fuego no mayores que R 60.

2 Los apartados E.4.2 y E.4.3 son sólo válidos para uniones simétricas de tres elementos sometidas a carga lateral.

E.4.2 Uniones con piezas laterales de madera

E.4.2.1 Uniones no protegidas

1 Mediante la tabla E.5 puede obtenerse la resistencia al fuego de uniones no protegidas entre madera y madera, cuyas separaciones, distancias entre elementos de fijación y espesor de la pieza lateral cumplan los requisitos mínimos definidos en el capítulo 8 del DB-SE-M.

Tabla E.5. Resistencia al fuego de uniones no protegidas con piezas laterales de madera

Resistencia al fuego Condiciones

Clavos lisos R-15 d 2,8 mm(1)

Tirafondos R-15 d 3,5 mm(1)

Pernos R-15 t1 45 mm(2)

Pasadores R-20 t1 45 mm(2)

Conectores R-15 t1 45 mm(2)

(1) d es el diámetro de la clavija (2) t es el espesor de la pieza lateral

1

2 En uniones realizadas con pasadores, clavos o tirafondos en los que la cabeza no sobresalga de la superficie de la pieza, pueden considerarse resistencias al fuego superiores a las indicados en la tabla E.5 si se incrementa el espesor, la longitud y el ancho de las piezas laterales, así como las distancias a la testa y a los bordes desde los elementos de fijación, una cantidad afi, definida por la siguiente expresión:

afi n k flux (treq - t fi,d )

siendo:

n velocidad de carbonización nominal de cálculo de la madera según tabla E.1.

(E.14)

kflux coeficiente que tiene en cuenta el incremento del flujo de calor a través del elemento de fijación. Puede tomarse igual a 1,5.

treq tiempo requerido de resistencia al fuego, en minutos. Esta formulación no es válida resistencias al fuego superiores a 30 minutos

115

tfi,d tiempo de resistencia al fuego de la unión no protegida de acuerdo con la tabla E.5.

E.4.2.2 Uniones protegidas

1 Cuando la unión se proteja mediante el adosado de tableros de madera o tableros derivados de la madera, debe cumplirse la siguiente condición:

t ch treq 0,5 t fi,d

siendo:

tch tiempo en el que inicia la carbonización de acuerdo con E.2.3.2.2;

treq tiempo requerido para una exposición al fuego normalizado;

(E.15)

tfi,d tiempo de resistencia al fuego de la unión sin proteger de acuerdo con la tabla E.5, sometida al efecto de cálculo de las acciones en situación de incendio.

2 En uniones en las que los elementos de fijación están protegidos por tapones o parches encolados, el espesor del parche debe determinarse mediante la expresión E.14, (ver figura E.3).

3 La protección debe fijarse de tal manera que se evite su fallo prematuro. Cuando la protección se realice mediante tableros derivados de la madera, ésta debe permanecer en su posición hasta que se alcance el tiempo requerido de inicio de la carbonización del elemento protegido (t = tch ).

4 Para la protección de uniones con pernos, la cabeza de los pernos debe protegerse con un elemento de protección de espesor afi según la ecuación E.14 (ver figura E.4).

5 Cuando la fijación de la protección se realice con clavos o tirafondos deben cumplirse las siguientes condiciones:

a) la distancia entre elementos de fijación debe ser de al menos 100 mm a lo largo de los bordes de la pieza y de al menos 300 mm en las líneas interiores (alejadas de los bordes);

b) la distancia a los bordes desde los elementos de fijación debe ser al menos igual a la obtenida mediante la ecuación E.14 (ver figura E.3).

6 La profundidad de penetración en el elemento protegido, de los elementos de fijación de tableros de madera o derivados de la madera, debe ser al menos igual a 6d.

1 Parches encolados

2 Protección adicional utilizando tableros

3 Fijación para la protección adicional con tableros

Figura E.3. Ejemplos de protecciones adicionales mediante parches encolados y protección mediante tableros derivados de la madera o (la protección de los bordes de las piezas laterales y central no está represen-

tada en el dibujo)

E.4.2.3 R

1 En ulas qde la

Bord

Bord

2 En p

prote

a)

b)

Figura la made

E.4.3 U

E.4.3.1 U

1 La cdefin

Reglas com

uniones con que la placa a placa de ac

T

des sin protege

des sin protege

placas de acegidas en los

En placas cpara una res

En uniones el espesor d30, y mayor

E.5. Protecciera): a) sin pr

Uniones c

Uniones no

capacidad renidas en el an

Figura E.

mplementaria

placas de acde acero no

cero debe cu

Tabla E.6. An

er en general

er en uno o do

cero cuyo ans casos sigui

con un espessistencia al fu

con filetes edel panel hp, que 30 mm p

ón de los borroteger, b) pro

con placas

protegidas

esistente de nejo D de es

.4. Ejemplo d

as para unio

cero espeso sobresalga

umplir las con

chos de las p

os lados

ncho sea meientes, (ver fi

sor no superuego R 30, y

encolados orespectivam

para una res

rdes de las plotegidas con

s de acero

las placas dste Documen

116

de protección

ones con pla

or mayor o igrespecto de

ndiciones def

placas de ace

Tiem

enor que elfigura E.5):

rior a 3 mm,y mayor que

tableros dermente, sea msistencia al fu

lacas de acern retranqueo,

con tablero

o al exterio

de acero sento.

de la cabeza

acas de acer

gual a 2 mm,la superficie

finidas en la

ero con borde

mpo de resiste

R

R

R

R

de las pieza

cuando el r60 mm para

rivados de lamayor que 10uego R 60.

ro (no se muec) protegidas

os.

or

determina m

de un perno.

ro en el inter

, situadas coe de la pieza tabla E.6.

es sin protege

encia al fuego

R-30

R-60

R-30

R-60

as de mader

retranqueo dg

una resisten

a madera, cumm para un

estran las cons con filetes e

mediante la a

.

erior

omo piezas ca de madera,

er bst

o (min)

ra pueden c

dg sea mayorncia al fuego

uando el retrna resistenci

nexiones entrencolados, d)

aplicación de

centrales, en el ancho bs

bst (mm)

200

280

120

280

considerarse

r que 20 mmR 60.

ranqueo dg oia al fuego R

re la placa y protegidas

e las reglas

n t

m

o R

117

2 A los efectos del cálculo del factor de forma definido en el anejo D de este Documento, las superficies de acero en contacto con la madera pueden considerarse no expuestas al fuego.

E.4.3.2 Uniones protegidas

1 Las placas de acero utilizadas como piezas laterales pueden considerarse protegidas si están totalmente recubiertas por madera o productos derivados de la madera cuyo espesor mínimo sea igual a afi de acuerdo con la ecuación E.14 con tfi,d = 5 min.

E.4.4 Tirafondos sometidos a carga axial

1 Las especificaciones contenidas en este apartado son sólo de aplicación a los tirafondos sometidos a carga axial que se encuentren protegidos de la exposición directa al fuego.

2 La capacidad resistente en situación de incendio se obtiene multiplicando la capacidad resistente en situación normal de temperatura (según DB-SE-M) por un coeficiente de reducción, denominado factor de conversión, cuyo valor se determina según las expresiones siguientes.

3 Para las uniones del tipo de las representadas en la figura E.6 con:

d2 d1 40

d3 d1 20

siendo d1, d2 y d3 distancias en mm,

El factor de conversión se define mediante las ecuaciones siguientes:

(E.16)

(E.17)

0 para d1 0,6 t fi,d (E.18)

0,44 d1 0,264 t fi,d

0,2 t fi,d 5

para 0,6 t

fi,d

d1

0,8 t

fi,d 5

(E.19)

0,56 d1 0,36 t fi,d 7,32

0,2 t fi,d 23

para 0,8 t

fi,d

5 d1

t fi,d

28

(E.20)

1,0

siendo:

para d1 t fi,d 28 (E.21)

d1 recubrimiento lateral en mm, figura E.11.

tfi,d tiempo requerido de resistencia al fuego en minutos.

4 El factor de conversión para recubrimientos laterales d2 = d1 y d3 d1 + 20 mm puede calcularse mediante las ecuaciones E.16 a E.21, sustituyendo tfi,d por 1,25·tfi,d .

Figura E.6. Sección transversal y definición de distancias.

118

E.5 Disposiciones constructivas

E.5.1 Muros y forjados

E.5.1.1 Dimensiones y separaciones

1 La separación entre ejes de montantes de muros entramados y de viguetas de forjado no debe superar los 625 mm

2 En los muros, los paneles individuales deben tener un espesor mínimo tp,min .

lp

tp,min max 70 8

(E.22)

siendo:

tp,min espesor mínimo del panel en milímetros

lp luz del panel (separación entre las piezas del entramado) en milímetros.

3 En los elementos constructivos con una sola capa en cada lado, los tableros derivados de la madera deberán tener una densidad característica de al menos 350 kg/m3.

E.5.1.2 Detalles de las uniones de los tableros

1 Los tableros deben fijarse al entramado de madera.

2 Para los paneles o tableros de madera o derivados de la madera fijados con clavos, la separación máxima entre clavos será de 150 mm. La profundidad mínima de penetración debe ser ocho veces el diámetro del elemento de fijación para tableros portantes y seis veces el diámetro del elemento de fi- jación para los tableros no portantes. Si los paneles se fijan con tirafondos, la separación máxima se- rá de 250 mm.

3 Los cantos de los tableros deberán quedar en contacto con una holgura máxima de 1 mm. Deben fijarse al entramado en al menos dos bordes opuestos. En el caso de capas múltiples este requisito se aplica a la capa externa.

4 En el caso de capas múltiples las juntas de los paneles deben desfasarse al menos 60 mm. Cada panel se fijará de manera individual.

E.5.1.3 Aislamiento

1 Las capas de materiales aislantes o tableros que sean tenidos en cuenta en el cálculo deben fijarse al entramado de madera de tal forma que se evite el fallo prematuro o descuelgue.

E.5.2 Otros elementos

1 Los tableros utilizados como protección de elementos estructurales tales como vigas y soportes deben fijarse a los elementos de acuerdo con las indicaciones siguientes. Los tableros deben fijarse directamente al elemento y no a otro tablero. En los revestimientos consistentes en múltiples capas de tableros, cada capa debe fijarse individualmente, y las juntas deben desfasarse al menos 60 mm. La separación entre los elementos de fijación no debe ser mayor que el menor de los valores siguientes: 200 mm. o 17 veces el espesor del tablero hp. En relación a la longitud del elemento de fijación, se aplicará lo indicado en el párrafo 2 del apartado E.5.1.2., véase figura E.7 b). La distancia al borde no debe ser mayor que 3 veces el espesor del tablero hp, ni menor que 1,5 veces el espesor del tablero ó 15 mm., eligiendo el menor valor de ambos.

119

a) b) c)

Figura E.7. Ejemplos de fijaciones para los tableros de protección

E.6 Adhesivos

1 Los adhesivos para uso estructural deben producir uniones con resistencia y durabilidad tales que la integridad del encolado se mantenga durante el periodo de resistencia al fuego exigido.

2 Para el encolado de madera con madera, madera con productos derivados de la madera o productos derivados de la madera con productos derivados de la madera, deberán utilizarse adhesivos de tipo fenol-formaldehído y aminoplásticos de tipo 1 de acuerdo con la norma UNE EN 301:1994 y adhesivos para tablero contrachapado y madera microlaminada de acuerdo con la norma UNE EN 314:1994.

3 Para el encolado de barras de acero, la temperatura de reblandecimiento del adhesivo deberá determinarse experimentalmente.

120

Anejo F Resistencia al fuego de los elementos de fábrica

En las tablas F.1 y F.2 se establece, respectivamente, la resistencia al fuego que aportan los elementos de fábrica de ladrillo cerámico o sílico-calcáreo y los de bloques de hormigón, ante la exposición térmica según la curva normalizada tiempo-temperatura.

Dichas tablas son aplicables solamente a muros y tabiques de una hoja, sin revestir y enfoscados con mortero de cemento o guarnecidos con yeso, con espesores de 1,5 cm como mínimo. En el caso de soluciones constructivas formadas por dos o más hojas puede adoptarse como valor de resistencia al fuego del conjunto la suma de los valores correspondientes a cada hoja.

La clasificación que figura en las tablas para cada elemento no es la única que le caracteriza, sino úni- camente la que está disponible. Por ejemplo, una clasificación EI asignada a un elemento no presupone que el mismo carezca de capacidad portante ante la acción del fuego y que, por tanto, no pueda ser cla- sificado también como REI, sino simplemente que no se dispone de dicha clasificación.

Tabla F.1. Resistencia al fuego de muros y tabiques de fábrica de ladrillo cerámico o sílico-calcáreo

Espesor e de de la fábrica en mm Tipo de revestimiento Con ladrillo hueco Con ladrillo macizo

o perforado

Con bloques de arcilla aligerada

40≤e<80 80≤e<110 e≥110 110≤e<200 e≥200 140≤e<240 e≥240

Sin revestir (1) (1) (1) REI-120 REI-240 (1) (1)

Por la cara expuesta (1) EI-60 EI-90 EI-180 REI-240 EI-180 EI-240 Enfoscado

Guarnecido

Por las dos caras EI-30 EI-90 EI-120 REI-180 REI-240 REI-180 REI-240 Por la cara expuesta EI-60 EI-120 EI-180 EI-240 REI-240 EI-240 EI-240

EI-240 Por las dos caras EI-90 EI-180 EI-240 EI-240 REI-240

(1) No es usual

RE-240 REI-180

REI-240

Resistencia al fuego de muros y tabiques de fábrica de ladrillo cerámico o sílico-calcáreo

Puede considerarse que, a igualdad de espesor, un muro de ladrillo macizo o perforado tiene al menos la misma resistencia al fuego EI que un muro de ladrillo hueco, al tratarse de una solución con más masa

Tabla F.2. Resistencia al fuego de muros y tabiques de fábrica de bloques de hormigón

Tipo de cámara Tipo de árido Tipo de revestimiento Espesor nominal en mm


Simple Silíceo

Sin revestir

100 150 200

EI-15 REI-60

REI-120

Calizo

Sin revestir

100 150 200

EI-60 REI-90

REI-180

Volcánico

Sin revestir 120 200

EI-120 REI-180

Guarnecido por las dos caras 90 EI-180 Guarnecido por la cara expuesta (enfoscado por la cara exterior)

120 200

EI-180 REI-240

Doble Arcilla expandida Sin revestir Guarnecido por las dos caras

150 150

EI-180 RE-240 / REI-80

121

Anejo SI G Normas relacionadas con la aplicación del DB SI

1 Reacción al fuego

2 Resistencia al fuego y Eurocódigos

3 Instalaciones para control del humo y del calor (Especificaciones)

4 Herrajes y dispositivos de apertura para puertas resistentes al fuego

5 Señalización

6 Otras materias

Este Anejo incluye, con carácter informativo, las normas de clasificación, de ensayo y de especificación de producto que guardan relación con la aplicación del DB SI. Las referencias indican cuales están ya disponibles como normas UNE EN, cuales están disponibles como normas EN y cuales están aún en fase de proyecto (prEN)

1 Reacción al fuego

13501 Clasificación en función del comportamiento frente al fuego de los productos de construcción y elementos para la edificación

UNE EN 13501-1: 2002 Parte 1: Clasificación a partir de datos obtenidos en ensayos de reacción

al fuego.

prEN 13501-5 Parte 5: Clasificación en función de datos obtenidos en ensayos de cubiertas ante la acción de un fuego exterior.

UNE EN ISO 1182: 2002 Ensayos de reacción al fuego para productos de construcción - Ensayo de

no combustibilidad.

UNE ENV 1187: 2003 Métodos de ensayo para cubiertas expuestas a fuego exterior.

UNE EN ISO 1716: 2002 Ensayos de reacción al fuego de los productos de construcción - Determi- nación del calor de combustión.

UNE EN ISO 9239-1: 2002 Ensayos de reacción al fuego de los revestimientos de suelos

Parte 1: Determinación del comportamiento al fuego mediante una fuente de calor radiante.

UNE EN ISO 11925-2:2002 Ensayos de reacción al fuego de los materiales de construcción - Inflama-

bilidad de los productos de construcción cuando se someten a la acción directa de la llama. Parte 2: Ensayo con una fuente de llama única.

UNE EN 13823: 2002 Ensayos de reacción al fuego de productos de construcción - Productos de

construcción, excluyendo revestimientos de suelos, expuestos al ataque térmico provocado por un único objeto ardiendo.

UNE EN 13773: 2003 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y cortina-

jes. Esquema de clasificación.

UNE EN 13772: 2003 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y Cortina- jes. Medición de la propagación de la llama de probetas orientadas verticalmente frente a una fuente de ignición de llama grande.

UNE EN 1101:1996 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y Cortina-

jes. Procedimiento detallado para determinar la inflamabilidad de probetas orientadas verticalmente (llama pequeña).

122

UNE EN 1021- 1:1994 “Valoración de la inflamabilidad del mobiliario tapizado - Parte 1: fuente de ignición: cigarrillo en combustión”.

UNE EN 1021-2:1994 Mobiliario. Valoración de la inflamabilidad del mobiliario tapizado.

Parte 2: Fuente de ignición: llama equivalente a una cerilla.

UNE 23727: 1990 Ensayos de reacción al fuego de los materiales de construcción. Clasifica- ción de los materiales utilizados en la construcción.

2 Resistencia al fuego

13501 Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de su comportamiento ante el fuego

UNE EN 13501-2: 2004 Parte 2: Clasificación a partir de datos obtenidos de los ensayos de resistencia al fuego, excluidas las instalaciones de ventilación.

prEN 13501-3 Parte 3: Clasificación a partir de datos obtenidos en los ensayos de resis-tencia al fuego de productos y elementos utilizados en las instalaciones deservicio de los edificios: conductos y compuertas resistentes al fuego.

prEN 13501-4 Parte 4: Clasificación a partir de datos obtenidos en ensayos de resistencia al fuego de componentes de sistemas de control de humo.

1363

Ensayos de resistencia al fuego

UNE EN 1363-1: 2000 Parte 1: Requisitos generales.

UNE EN 1363-2: 2000 Parte 2: Procedimientos alternativos y adicionales.

1364

Ensayos de resistencia al fuego de elementos no portantes

UNE EN 1364-1: 2000 Parte 1: Paredes.

UNE EN 1364-2: 2000 Parte 2: Falsos techos.

prEN 1364-3 Parte 3: Fachadas ligeras. Configuración a tamaño real (conjunto comple- to)

prEN 1364-3 Parte 4: Fachadas ligeras. Configuraciones parciales

prEN 1364-5 Parte 5: Ensayo de fachadas y muros cortina ante un fuego seminatural.

1365

Ensayos de resistencia al fuego de elementos portantes

UNE EN 1365-1: 2000 Parte 1: Paredes.

UNE EN 1365-2: 2000 Parte 2: Suelos y cubiertas.

UNE EN 1365-3: 2000 Parte 3: Vigas.

UNE EN 1365-4: 2000 Parte 4: Pilares.

UNE EN 1365-5: 2004 Parte 5: Balcones y pasarelas.

UNE EN 1365-6: 2004 Parte 6: Escaleras.

1366

Ensayos de resistencia al fuego de instalaciones de servicio

UNE EN 1366-1: 2000 Parte 1: Conductos.

UNE EN 1366-2: 2000 Parte 2: Compuertas cortafuegos.

123

UNE EN 1366-3: 2005 Parte 3: Sellados de penetraciones.

prEN 1366-4 Parte 4: Sellados de juntas lineales.

UNE EN 1366-5: 2004 Parte 5: Conductos para servicios y patinillos.

UNE EN 1366-6: 2005 Parte 6: Suelos elevados.

UNE EN 1366-7: 2005 Parte 7: Cerramientos para sistemas transportadores y de cintas transpor- tadoras.

UNE EN 1366-8: 2005 Parte 8: Conductos para extracción de humos.

prEN 1366-9 Parte 9: Conductos para extracción de humo en un único sector de incen-

dio.

prEN 1366-10 Parte 10: Compuertas para control de humos.

1634 Ensayos de resistencia al fuego de puertas y elementos de cerramiento de huecos

UNE EN 1634-1: 2000 Parte 1: Puertas y cerramientos cortafuegos.

prEN 1634-2 Parte 2: Herrajes para puertas y ventanas practicables resistentes al fue-

go.

UNE EN 1634-3: 2001 Parte 3: Puertas y cerramientos para control de humos.

UNE EN 81-58: 2004 Reglas de seguridad para la construcción e instalación de ascensores – Exámenes y ensayos. Parte 58: Ensayo de resistencia al fuego de las puertas de piso.

13381 Ensayos para determinar la contribución a la resistencia al fuego de elementos estructurales

prENV 13381-1 Parte 1: Membranas protectoras horizontales.

UNE ENV 13381-2: 2004 Parte 2: Membranas protectoras verticales.

UNE ENV 13381-3: 2004 Parte 3: Protección aplicada a elementos de hormigón.

UNE ENV 13381-4: 2005 Parte 4: Protección aplicada a elementos de acero.

UNE ENV 13381-5: 2005 Parte 5: Protección aplicada a elementos mixtos de hormigón/láminas de acero perfiladas.

UNE ENV 13381-6: 2004 Parte 6: Protección aplicada a columnas de acero huecas rellenadas de

hormigón.

ENV 13381-7: 2002 Parte 7: Protección aplicada a elementos de madera.

UNE EN 14135: 2005 Revestimientos. Determinación de la capacidad de protección contra el fuego.

15080 Extensión de la aplicación de los resultados de los ensayos de resistencia al fuego

prEN 15080-2 Parte 2: Paredes no portantes.

prEN 15080-8 Parte 8: Vigas.

prEN 15080-12 Parte 12: Sellados de penetración.

124

prEN 15080-14 Parte 14: Conductos y patinillos para instalaciones.

prEN 15080-17 Parte 17: Conductos para extracción del humo en un único sector de incendio.

prEN 15080-19 Parte 19: Puertas y cierres resistentes al fuego.

15254

Extensión de la aplicación de los resultados de los ensayos de resistencia al fuego de paredes no portantes

prEN 15254-1 Parte 1: Generalidades.

prEN 15254-2 Parte 2: Tabiques de fábrica y de bloques de yeso

prEN 15254-3 Parte 3: Tabiques ligeros.

prEN 15254-4 Parte 4: Tabiques acristalados.

prEN 15254-5 Parte 5: Tabiques a base de paneles sandwich metálicos.

prEN 15254-6 Parte 6: Tabiques desmontables.

15269

Extensión de la aplicación de los resultados de los ensayos de resistencia al fuego de puertas y persianas

prEN 15269-1 Parte 1: Requisitos generales de resistencia al fuego.

prEN 15269-2 Parte 2: Puertas abisagradas pivotantes de acero.

prEN 15269-3 Parte 3: Puertas abisagradas pivotantes de madera.

prEN 15269-4 Parte 4: Puertas abisagradas pivotantes de vidrio.

prEN 15269-5 Parte 5: Puertas abisagradas pivotantes de aluminio.

prEN 15269-6 Parte 6: Puertas correderas de madera.

prEN 15269-7 Parte 7: Puertas correderas de acero.

prEN 15269-8 Parte 8: Puertas plegables horizontalmente de madera.

prEN 15269-9 Parte 9: Puertas plegables horizontalmente de acero.

prEN 15269-10 Parte 10: Cierres enrollables de acero.

prEN 15269-20 Parte 20: Puertas para control del humo.

UNE EN 1991-1-2: 2004 Eurocódigo 1: Acciones en estructuras. Parte 1-2: Acciones generales. Acciones en estructuras expuestas al fuego.

UNE ENV 1992-1-2: 1996 Eurocódigo 2: Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras frente al fuego

ENV 1993-1-2: 1995 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras expuestas al fuego

125

UNE ENV 1994-1-2: 1996 Eurocódigo 4: Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero.Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras sometidas alfuego

UNE ENV 1995-1-2: 1999 Eurocódigo 5: Proyecto de estructuras de madera. Parte 1-2: Re- glas generales. Proyecto de estructuras sometidas al fuego.

ENV 1996-1-2: 1995 Eurocódigo 6: Proyecto de estructuras de fábrica. Parte 1-2: Re- glas generales. Proyecto de estructuras frente al fuego.

EN 1992-1-2: 2004 Eurocódigo 2: Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras expuestas al fuego.

EN 1993-1-2: 2005 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras expuestas al fuego.

EN 1994-1-2: 2005 Eurocódigo 4: Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero.Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de estructuras sometidas alfuego.

EN 1995-1-2: 2004 Eurocódigo 5: Proyecto de estructuras de madera. Parte 1-2: Re- glas generales. Proyecto de estructuras sometidas al fuego.

EN 1996-1-2: 2005 Eurocódigo 6: Proyecto de estructuras de fábrica. Parte 1-2: Re- glas generales. Estructuras sometidas al fuego

3 Instalaciones para control del humo y del calor

12101 Sistemas para el control del humo y el calor

EN 12101-1:2005 Parte 1: Especificaciones para barreras para control de humo.

UNE EN 12101-2: 2004 Parte 2: Especificaciones para aireadores de extracción natural de humos y calor.

UNE EN 12101-3: 2002 Parte 3: Especificaciones para aireadores extractores de humos y calor mecánicos.

UNE 23585: 2004 Seguridad contra incendios. Sistemas de control de temperatura yevacuación de humos (SCTEH). Requisitos y métodos de cálculo ydiseño para proyectar un sistema de control de temperatura y deevacuación de humos en caso de incendio.

EN 12101-6 Parte 6: Especificaciones para sistemas de presión diferencial. Equipos.

prEN 12101-7 Parte 7: Especificaciones para Conductos para control de humos.

prEN 12101-8 Parte 8: Especificaciones para compuertas para control del humo.

prEN 12101-9 Parte 9: Especificaciones para paneles de control.

prEN 12101-10 Parte 10: Especificaciones para equipos de alimentación eléctrica.

prEN 12101-11 Parte 11: Requisitos de diseño y métodos de cálculo de sistemasde extracción de humo y de calor considerando fuegos variablesen función del tiempo.

126

4 Herrajes y dispositivos de apertura para puertas resistentes al fuego

UNE EN 1125: 2003 VC1 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico para salidas de emergencia activados por una barra horizontal. Requisitos y méto- dos de ensayo.

UNE EN 179: 2003 VC1 Herrajes para la edificación. Dispositivos de emergencia acciona-

dos por una manilla o un pulsador para salidas de socorro. Requi- sitos y métodos de ensayo.

UNE EN 1154: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de cierre controlado de

puertas. Requisitos y métodos de ensayo.

UNE EN 1155: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de retención electromag- nética para puertas batientes. Requisitos y métodos de ensayo.

UNE EN 1158: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de coordinación de puer-

tas. Requisitos y métodos de ensayo.

prEN 13633 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico controlados eléctricamente para salidas de emergencia. Requisitos y métodos de ensayo.

prEN 13637 Herrajes para la edificación. Dispositivos de emergencia controla-

dos eléctricamente para salidas de emergencia. Requisitos y mé- todos de ensayo.

5 Señalización

UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización.

UNE 23034:1988 Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de evacuación.

UNE 23035-4:2003 Seguridad contra incendios. Señalización fotoluminiscente. Parte 4:

Condiciones generales. Mediciones y clasificación.

6 Otras materias

UNE EN ISO 13943: 2001 Seguridad contra incendio. Vocabulario.

Engineering

DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)