Anatomia de l’ull

La miopia. És una anomalia de la refracció, el motiu de la qual és que el globus ocular és massa llarg i la imatge nítida es produeix per davant de la retina. La miopia es corregeix amb lents còncaves.

Malalties de la visió I

La hipermetropia. És l’anomalia de refracció contrària a l’anterior: el globus és massa curt i la imatge nítida es produeix per darrere de la retina. Aquesta malaltia es corregeix amb lents convexes.

Malalties de la visió II

L’astigmatisme. És una anomalia de refracció causada perquè la curvatura corneal no és uniforme. Es corregeix amb lents cilíndriques, orientades d’una manera o d’una altra segons la deformació corneal.

L’estrabisme. És la incapacitat dels ulls per a convergir sobre el mateix punt. Els estrabismes més coneguts són el convergent, en el qual la mirada es desvia de forma medial, i el divergent, en el qual es desvia lateralment. Però hi ha estrabismes en el quals la desviació té un component vertical, cap amunt o cap avall

Malalties de la visió III

La presbícia o presbiopia. És la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí amb l’edat, que impedeix enfocar els objectes propers. Es corregeix amb lents convexes.

El daltonisme. És una malaltia hereditària que es manifesta com la dificultat o la impossibilitat de distingir determinats colors. N’hi ha moltes variants, la més comuna de les quals és la incapacitat per a diferenciar el vermell i el verd.

Les cataractes. Vénen de l’opacitat del cristal·lí, generalment per causa de l’envelliment. Cal extreure quirúrgicament el cristal·lí opac i substituir-lo per una lent intraocular.

La degeneració macular de la retina és un trastorn que redueix l’agudesa visual, espe cialment del centre del camp de visió. Les seves primeres manifestacions són la visió tèrbola i distorsionada, amb dificultats per a llegir, escriure i conduir i potser amb una taca negra al centre de la imatge.

Malalties de la visió IV

Anatomia de l’oïda

Malalties de l’oïda

El tap de cera a l’oïda. Es produeix quan s’acumula la cera en el conducte auditiu. Causarà sordesa més o menys intensa, a més de vertígens per irritació de la membrana timpànica.

L’otitis mitjana. És la inflamació de la mucosa de l’oïda mitjana. La seva causa més comuna és una infecció i cal tractar-la amb antibiòtics per via general.

L’otosclerosi. És una malaltia causada per la rigidesa de la finestra coclear, que immobilitza l’estrep, de manera que no pot transmetre les vibracions i es perd l’audició.

La sordesa. Es considera sorda a la persona incapaç de captar una comunicació parlada. És un trastorn relativament freqüent, especialment en les persones d’edat avançada.

El vertigen. Es manifesta com una sensació de rodament de cap, acompanyada de pal·lidesa, sudació, taquicàrdia, basques i fins i tot vòmits. Entre les seves moltes causes estan un tap de cera, una inflamació vestibular, lesions nervioses, epilèpsia, migranyes, tumors, intoxicacions...

Sistema gustatiu. Receptors sensorials

Sistema olfactiu. Receptors sensorials

Sistema tàctil. Receptors sensorials