Dos canareus del segle XX per la música.(Llibre del concert)

1Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa

2

La música ens serveix en moltes ocasions per celebrar aniversaris, trobades, festivitats, casaments, i tots guardem en la memòria aque-lles cançons especials que, en un moment o altre, ens van acompa-nyar.

La música també ens serveix moltes vegades de paraula per ex-pressar estats d’ànim o moments especials, i en aquesta ocasió el concert Dos canareus del s. XX per la música, homenatjarem, mu-sicalment, dos canareus molt esti-mats i recordats, en Julio Castell i en José Antonio Valls, els quals han deixat un ric llegat que ja for-ma part de la història musical d’Al-canar.

Els seus familiars han fet un important esforç per unir els dos grans mestres canareus a través d’una trobada que, de ben segur,

serà molt emotiva; un concert únic que comptarà amb la participació d’associacions i entitats d’Alcanar, i amb la col·laboració desinteressa-da de molta gent que també ha vol-gut participar en l’homenatge del seu poble a aquests grans músics.

La música és com un llibre obert on cadascú hi posa la seua pròpia manera de ser i d’entendre la vida: un llenguatge universal on les paraules són les notes musicals de l’ànima.

Us convidem al concert Dos canareus del s. XX per la música, sens dubte, un concert per al re-cord.

Alfons Montserrat EstellerALCALDE

I REGIDOR DE CULTURA


Josep Bort i EstellerREGIDOR DE FESTES

Si consulteu el diccionari ens diu que la música és l’art que es manifesta en l’organització dels sons i els silencis en el temps. És l’art de la generació, manipulació i combinació– en simultaneïtat o en successió– dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de l’expressió d’emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d’unitat, conti-nuïtat i coherència.

Si mirem el nostre poble la mú-sica representa molt més; durant segles, el ritme quotidià de la gent, l’anunci dels fets cabdals de la vida dels canareus i de les canareves, dels casencs i de les casenques, la proclamació de les grans cele-bracions però també l’avís de les desgràcies, l’han marcat el repic de les campanes dels campanars de l’església de Sant Miquel i de

l’església de Sant Pere de les Cases d’Alcanar. El nostre poble compta amb moltes entitats musicals on ca-dascuna, al llarg de la seua vida i a través del seu to característic, ha anat omplint el llibre de la història d’Alcanar i ha ajudat a donar una identitat única al nostre municipi.

Per damunt de tot voldria des-tacar que per primera vegada, dot-ze entitats musicals han unit esfor-ços i, amb l’ajuda decidida de les famílies dels mestres Julio Castell i José Antonio Valls, han organitzat un concert Dos canareus del s.XX per la Música que homenatjarà tots aquells que, amb la seua música, han deixat les bases del que avui és la música del nostre poble.

Que Santa Cecília, la vostra pa-trona, us guarde i us done la llum per a enriquir el nostre municipi!

4

Principis del segle XXI, un nou segle replet de nous esdeveniments tecnològics, científics, culturals… d’una nova era. Alcanar, amb una ferma història i tradició cultural, posseeix un patrimoni musical molt ric del qual ens hem de sentir orgullosos.

En Julio Castell i en José Antonio Valls, foren dos canareus del segle XX, que perpe-tuaren la música d’Alcanar. Dos persones que la visqueren i sentiren, pel poble i per al poble, en moments diferents de la nostra història. El seu llegat forma part de la nostra memòria mu-sical i d’identitat canareva.

Les famílies d’aquests dos grans mestres ca-nareus us conviden a participar i gaudir d’un concert en el qual els nostres músics inter-pretaran obres d’ambdós compositors, recor-dant i donant a conèixer llurs llegats al poble d’Alcanar i a tots aquells músics que senten i viuen, també, per la música.

PRESENTACIÓ

Julio Castell Selma José Antonio Valls Subirats


A totes aquelles persones que han fet rea-litat aquest projecte, MOLTES GRÀCIES

Imma Valls SubiratsGERMANA DEJOSÉ ANTONIO VALLS SUBIRATS

Consol Vericat CastellNÉTA DE

JULIO CASTELL SELMA

Julio i Providencia amb la seva néta Consol

José Antonio i la seva germana Imma

6


8

Nasqué a Alcanar un 1 de maig de 1897 i morí l’11 de gener de 1983. Als 8 anys va re-bre les primeres nocions de música i clarinet en mans del seu oncle matern que també n’era el padrí. Més tard, fou Mossèn Rómulo, vi-cari de la parròquia, qui li ensenyà a tocar el piano.

Del 1915 al 1917 en Julio estudià l’ofici de sastre, com el seu pare. Cursà els estudis a Tortosa.

L’any 1915, es creà el cor Orfeón Alcana-rense, format per un centenar de veus mascu-lines del poble, dirigit per Mossèn Agustí. En Julio n’era component i ja arranjava les peces que s’interpretaven.

El 1919 marxà a Logroño per a ingressar al servei militar. Allí amplià els seus estudis musicals sota la supervisió del músic major. Estudià harmonia, tractat d’instruments, for-mes i anàlisi, i formà part de la Banda Militar mentre arranjava i copiava obres militars per a banda. Més tard, l’any 1921 fou destinat a la guerra de l’Àfrica i al cap d’uns quants mesos, exhaust, tornà al quarter de Logroño.

JULIO CASTELL SELMA

Divendres Sant Dirigint Les Creus del Calvari


Després del servei militar, l’any 1923, en Ramon Gisbert, director titular de la Banda Municipal de Música li demanà d’ésser direc-tor suplent de la Banda fins l’any 1930, quan, finalment, en Julio passà a ser-ne el titular. El mateix any, pren el càrrec d’organista de la parròquia fins el 9 de gener de 1983 –dos dies abans de la seua mort–.

El 1938 contrau matrimoni amb Providen-cia Sancho Reguart. L’any 1942 naix la seua única filla Rosa Castell Sancho.

Durant el parèntesi bèl·lic en Julio Castell deixà de ser organista i director de la Banda de Música, temps que aprofità per a compondre cançons i per a transcriure i copiar música re-ligiosa i popular.

Ermita del Remei13 d’octubre de 1968

10

El 1948 va reemprendre de nou la direcció de la Banda fins l’any 1968, així com el seu ofi-ci de sastre que exercia al seu taller situat al carrer Poadó.

A més de la direcció de la Banda i d’organista de la parròquia, també encapçalà l’Escola Can-torum, una capella de cantors de l’església que intepretaven Les Creus del Calvari durant la Setmana Santa, la Missa Pontifical de Perosi en dies de festa major, i les Misses de Rèquiem per a les defuncions del poble.

Fou component de l’Orquestra Kubacan, que amenitzava els balls populars dels pobles de la contrada amb pasdobles, polques, masur-ques i valsos de l’època.

Vora els anys 50, durant l’alcaldia de Juan Segarra, exercí el càrrec de depositari de l’ajun-tament.

El 1951-52, creà un grup de caramelles que cantaven el dia de Pasqua de Resurrecció i també va assajar durant un temps la Banda de Cornetes i Tambors, entitat coneguda ac-tualment amb el nom d’Agrupació de timbalers Sant Isidre.

Del mestre Castell destaquem la gran capa-citat autodidacta per aprendre música, harmo-nia i tècnica intrumental, entre els instruments que tocava destaquem: el clarinet, flauta tra-vessera de fusta, violí, piano, orgue, guitarra i contrabaix.

No ens podem oblidar de destacar la seua millor etapa compositiva compresa entre els anys 1945 al 1955. De moment s’han catalogat del seu arxiu personal, una quarantena d’obres pròpies, entre elles: cançons, caramelles, dia-nes, havaneres, himmes, marxes, masurques, pasdobles, polques, valsos i altres obres reli-gioses, totes compostes segons les necessitats musicals del moment i de cada entitat. La gran majoria són dedicades, adaptades i escrites exclusivament per al poble d’Alcanar i per als músics canareus.

L’any 1953 ingressà a l’escalofó de direc-tors de banda de l’Estat espanyol. El mestre Castell renuncià a dues places civils de direc-tor de banda en propietat, una a un poble de Múrcia i l’altra a un poble del País Valencià inclús sabent que a Alcanar ocupava una plaça sense propietat. S’estimava tant el seu poble, la seua banda que no pogué abandonar-ho.

Un any abans de la seva jubilació com a director, l’any 1967, amb 70 anys d’edat, fi-nalment, li es concedida la plaça civil de di-rector en propietat de la Banda Municipal d’Alcanar.

Tant era la seva estima per la música del poble i la gent d’Alcanar que a banda de fer sacrificis personals, també en féu d’econòmics per tal que la Banda Municipal de Música no es perdés. En aquells moments de precarietat


econòmica, molts dels alumnes que comença-ven a aprendre música deixaven d’anar-hi arribat el moment de comprar-se l’instrument. El mestre Castell, en dos ocasions va pagar els músics amb els diners que treia de la seua collita de garrofes. Un cop bescanvià sis sacs de garrofes per un bombardí malsonat de se-gona mà, hi havia un alumne que necessitava l’instrument i no s’ho podia permetre. En una

altra ocasió, va pagar tres actuacions a les Ca-ses d’Alcanar en dia de bous amb els diners de tota la seua collita de garrofes, ja que aquell any, el 1963, els dos alcaldes, el d’Alcanar i les Cases no es van posar d’acord i els músics reclamaven els diners dels tres dies de bous –aquestes situacions no les va comentar mai a ningú, només a la seua família que en patia les conseqüències–.

Santa Cecília22 de novembre de 1964

12

Naix el 28 de setembre de 1958 i mor a cau-sa d’un accident de cotxe al setembre del 1983. Inicia el seu recorregut musical als 9 anys a l’Acadèmia Municipal de Música d’Alcanar.

A partir dels 12 anys comença les classes al conservatori de València, cursant la carrera de clarinet, piano i direcció. També estudiarà orgue i violí.

Als 15 anys comença un cicle de concerts com a pianista debutant. És en aquesta època quan composa la seua primera obra que titula «Ave Maria» i també quan dirigeix per primer cop la banda l’Aliança de Vinaròs, durant un període estival.

Al juny de 1976, amb 17 anys, inicia la di-recció de l’Associació Musical Ciutat de Beni-carló, la qual dirigirà fins l’any de la seua mort.Participa activament en la direcció de la co-ral Polifònica Benicarlanda, durant un viatge d’aquesta entitat a Anglaterra on realitza un

JOSÉ ANTONIO VALLS SUBIRATS

José Antonio Valls Subirats


recital d’orgue a Canterbury. Continua la seua carrera musical al conservatori de València i també cursa estudis al conservatori de Ma-drid.

Al 1982 rep del conservatori de València el premi de la fundació Mercedes Masí al millor expedient acadèmic de grau superior. És en aquest moment quan la direcció del conser-vatori decideix oferir-li, provisionalment i fins les oposicions, la càtedra de música de cam-bra, aquestes oposicions les aprova al 1983 poc abans de morir. Al 1983, José Antonio com-pagina la seua càtedra al conservatori amb els estudis de composició, direcció d’orquestra i

cors, la direcció de l’escola i Associació Mu-sical Ciutat de Benicarló i la seua pròpia pro-ducció musical.

Ens resta per sempre la seva obra, que de-tallem a continuació:

1.«Ave Maria»2.«Tres Preludis de Broadway»3.«Falles de Benicarló»4.«Fantasia per a clarinet i orgue»5.«Concert per a piano i orquestra»6.«Quintet per a instruments de metall»7.«Examen de composició de música de

cambra»

José Antonio Valls Subiratsdirigint l’Assosició Musical ciutat de Benicarló

14

1. Agrupació de timbalers Sant Isidre’ d’Alcanar INTERPRETARÀ --------------- «Rosita» –marxa per a cornetes i tambors–Autor: Julio Castell Selma

2. Grup coral de l’IES Sòl-de-riu INTERPRETARÀ --------------- «Platejades per la Lluna» –caramella–Autor: Julio Castell Selma

3. Escola Municipal de Música INTERPRETARÀ --------------- «Quintet de metall» –música de cambra–Autor: José Antonio Valls Subirats

4. Rondalla Verge del RemeiINTERPRETARÀ --------------- «Tenim un Melampo» –cançó popular–Autor: Julio Castell Selma

5. Dolçainers de l’associació Cultural Popular i Tradicional BenifallimINTERPRETARÀ --------------- «Miliet» –vals–Autor: Julio Castell Selma

6. Cor Estels del Sud INTERPRETARÀ --------------- «Cançoneta» –cançó de bressol–Autor: Julio Castell Selma

PROGRAMA CONCERT

Pianista acompanyant: Sergi Sancho Fibla

Presenta l’acte en Joan-Josep Sancho


7. Xaranga Per devant i per detràsINTERPRETARÀ --------------- «Cisquet» –pasdoble–

Autor: Julio Castell Selma

8. Escola de música de l’Agrupació Musical Canareva INTERPRETARÀ --------------- «Què és lo que veig?» –cançó popular–


9. Cor Iúbilo INTERPRETARÀ --------------- «Ave Maria» –religiosa–

Autor: José Antonio Valls Subirats

10. Xaranga No se’n salva capINTERPRETARÀ --------------- «Octubrino» –pasdoble–


11. Agrupació Musical CanarevaINTERPRETARÀ --------------- «Fantasia per a clarinet i orgue» –arranjat per a banda–


12. Banda Municipal de MúsicaINTERPRETARÀ --------------- «Concert per a piano i orquestra» –arranjat per a banda–


DOS CANAREUS DEL S. XX PER LA MÚSICA

SOLISTA: JOSEP SANCHO

SOLISTA: JESÚS LLAGOSTERA FIBLA

Pianista acompanyant: Jesús Llagostera Fibla

16

Quan parlem de l’Agrupació de Timbalers Sant Isidre estem parlant d’una entitat amb molta història. Acabada la Guerra Civil Es-panyola la Falange forma aquesta entitat que anys més tard passa a l’OJE –Organización Juvenil Española–. Entre els anys 1955 i 1959 el mestre Castell era l’encarregat d’assajar «La marcha Real» i altres marxes escrites per ell mateix així com d’ensenyar-los a marcar el pas. En aquella època l’actuació més impor-

AGRUPACIÓ DE TIMBALERS SANT ISIDRE D’ALCANAR

tant era encapçalar la professó de Divendres Sant camí del Calvari i la professó de la nit. En festes Quinquennals la Banda de Cornetes i Tambors, precedent de l’agrupació de tim-balers Sant Isidre, era la que obria el pas per pujar la Verge a l’ermita mentre que la Ban-da de Música tancava la professó. En diverses ocasions, mentre en Julio dirigia la Banda de Música juntament amb la Banda de Cornetes i Tambors, les dos entitas interpretaven dia-

Anys 70


«ROSITA»El mestre Castell amplia el repertori d’obres

d’aquesta entitat i una mostra d’això n’és «Ro-sita» peça escrita especialment per a cornetes i tambors i que porta per títol el nom de la filla del mestre Castell. Suposadament escrita entre els anys 1955 al 1959.

nes conjuntament. De l’any 1971 fins al 1973 s’incorpora a la Banda de Cornetes i Tambors una secció de majorettes, xiques d’Alcanar que feien coreografies de ball al ritme de la música i acompanyaven l’entitat arreu on anaven. Cal destacar l’actuació de l’entitat a Lion, França, a finals dels anys 70, amb les majorettes de St. Jaume d’Enveja. A partir dels anys 80 els viat-ges a Andorra, Vilavella, La Pobla de Mafumet i les actuacions per Setmana Santa a Tortosa, Vinaròs, Benicarló i aquí al nostre poble són les més destacades, així com la incorporació a l’entiat de les majorettes de Sant Carles de la Ràpita durant alguns anys.

Setmana Santa 2007

Rosa Castell filla del mestre Castell

18

El Grup Coral Sòl-de-Riu d’Alcanar va co-mençar l’activitat musical l’octubre de 2007, dins de les activitats programades en el Pla Educatiu d’Entorn del nostre municipi.

GRUP CORAL DE l’IES SÒL-DE-RIU

L’IES va creure convenient de crear una Coral on formés part alumnat nouvingut d’altres països amb alumnat del país. El primer concert va ser durant el Festival de Nadal que organitza l’IES, el 21 de desembre de 2007.

Trobada de corals de secundària. Barcelona 2009


També ha participat en les trobades de co-rals de secundària, a Sabadell i a Barcelona.

El curs 2008/09 va tenir lloc la primera gira internacional de la coral, a Munic, passant per Àustria, França, Suïssa i Itàlia.

Aquest curs la segona gira serà al Regne Unit, concretament a Liverpool i Londres.

La Coral comprèn edats entre 12 a 16 anys. El seu director és el professor de l’Institut, Ge-rard Ramon i Cañellas.

LES CARAMELLES«PLATEJADES PER LA LLUNA»

Les caramelles eren peces que s’interpreta-ven la matinada de Pasqua florida. Vora els anys 50, el mestre Castell i la Banda de Música juntament amb els cantors de l’Escola Canto-rum cantaven cançons de temàtica alegre i pri-maveral a les cases de les núvies i mullers dels músics de les dos entitats. Duien una cistella engalanada amb llaços i cascavells i una canya per ajudar-se a arribar als balcons ja que les xiques quan sentien els cants sortien al balcó i depositaven un petit obsequi que sempre solia ser una mona de pasqua.

Concert catedral de Tortosa. Desembre 2008

20

L’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA) és un centre educatiu de titulari-tat municipal en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Neix a Alcanar a l’any 2000. Està dedicat a impartir ensenyaments musicals de Nivell Ini-cial, Nivell Elemental i Nivell Mitjà. L’objectiu principal de l’EMMA és oferir una sòlida for-mació tècnica i artística que permeta als alum-

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

nes que ho desitgen, accedir a desenvolupar es-tudis musical de nivell superior. També ofereix la possibilitat de crear diferents models flexi-bles d’educació musical, que posen a l’abast de tota la població d’Alcanar, de qualsevol edat, la possibilitat de viure l’experiència musical. L’EMMA té una activa participació a la vida cultural del territori com a servei de difusió de la cultura de la música organitzant concerts,


moviment presenta una introducció de forma molt majestuosa amb l’entrada de les trompe-tes i després de forma successiva els altres ins-truments fins a arribar a una segona part on canvia el moviment “Allegreto” fins a un final que consta d’entrades de forma correlativa de cadascun dels cinc instruments fins a arribar a un final fort. Tranquil. Amb una entrada de la trompa amb un volum fluix, el moviment es va desenvolupant amb diferents dinàmiques on el tema principal va passant per la majoria de les veus fins arribar al final on es crea un ambient musical més lliure, això sí sempre sense perdre de vista el tema principal, i concloguent així amb un final on prèviament a una escala de trompa i trompeta acaba amb una resolució on la tuba té la major importància.

cursos d’estiu i diferents activitats culturals de caire musical. Actualment aquesta escola dis-posa de tres-cents alumnes amb edats compre-ses de 4 a 60 anys. També disposa d’un conjunt instrumental infantil, una Banda Juvenil, un Conjunt Vocal i diferents agrupacions de mú-sica de cambra.

«QUINTET DE METALL»

El quintet per a instruments de metall –dos trompetes, trompa, trombó i tuba– de José Antonio Valls consta de dos moviments: Fan-tasia i tranquil. La peça en si no presenta gai-res complicacions tècniques a nivell individual ni grans efectes tímbrics, però resulta interes-sant la gran varietat d’articulacions que té i el sorprenent joc en la unió de les cinc veus que formen aquesta peça. Fantasia. Aquest primer

22

Vora l’any 1962, quatre xics d’Alcanar, moguts per la seva comuna afició musical, van començar a compondre cançons que ani-maven amb una modesta guitarra. Aviat se’ls hi afegeixen dos amics més, i a poc a poc, ja n’eren catorze. Servint-se amb una traça i vir-tuosisme de tres guitarres, un parell de ban-dúrries, dos llaüts, pandereta i rascador, van començar a oferir al poble un repertori alegre on hi podíem trobar des de ranxeres, sardanes i entendridores serenates. Les seues princi-pals actuacions han estat durant molts anys: la

cantada de caramelles pels carrers del poble la matinada de Pasqua florida, la nit de matines al mes de desembre quan després de la missa del gall, en la qual també hi participaven, ana-ven a cantar nadales catalanes i castellanes pel poble. Podem destacar, també, la despertada de Sant Antoni on s’afegeixen altres cantaires del poble. Durant aquests quaranta-set anys de rondalla han actuat també en casaments i homenatges a la gent gran d’arreu de Catalun-ya, País Valencià i per tots els llocs on se’ls ha cridat. Cal destacar l’enregistrament d’un CD

RONDALLA VERGE DEL REMEI

Principis anys 70


més, ell acompanyava amb el piano «La dansa dels dimonis» inclosa en aquesta obra. Recor-dant aquest fet, anomena Melampo al gat de casa.

La cançó «Tenim un Melampo» està inspi-rada en una anècdota familiar. Una tarda, quan el mestre Castell acabava de treballar a la sas-treria instal·lada a la planta baixa de casa seva, puja al pis de dalt i es troba la seva filla Rosa jugant amb el Melampo. La seua dona Provi-dencia veient que la xiqueta li estava estirant el nas al gat se’ls posa damunt de la falda. Aque-lla escena inspirà el mestre Castell. Agarrà la seua guitarra i compongué aquesta cançó.

l’any 1995 on, entre d’altres, van incloure tres cançons del repertori del mestre Julio Castell Selma.

«TENIM UN MELAMPO»

Un dia, arriba al poble una companyia teatral de fora, l’apuntador de la companyia demanava un melampo, en Julio Castell es quedà del tot sorprès quan va saber que així s’anomenava el petit llum que ell mateix havia fet servir tants cops per il·luminar-se mentre exercia d’apuntador en representacions tea-trals canareves com ara La Barraca que es re-presentava durant la festa de Sant Antoni on, a

Any 2007

24

La Colla de dolçainers es va formar l’any 2001, quan Manel Martí junt amb el seu mes-tre José Vicente Castel i el caixista Carles Co-lell actuen per primer cop a les festes de Sant Isidre –mes de maig– en la prova de bous.

El mateix any, les inquietuds d’aquests i

DOLÇAINERS DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL POPULAR I TRADICIONAL BENIFALLIM

d’altra gent d’Alcanar interessats en la cultura fan que es forme aquesta associació amb la in-tenció de fomentar les manifestacions de tipus popular. És per això que, amb l’interès de Juan Miguel Queralt, i cedits per la penya Mai Tips, els gegants del poble s’uneixen a l’entitat.

Any 2009


«MILIET»Miliet era un vals que interpretava

l’orquestra Kubacan al ball de Son, un local de festa situat al carrer Passatge Espanyol i que tothom coneixia amb el nom de ‘la caldera’ per la calor que es passava. El mestre Castell toca-va el contrabaix i el violí, José María Monfort era el cantant i tocava també la bateria, Geira el saxofon, Homedes el violí, Álvaro la trompe-ta i Pepe Garriga el clarinet, la flauta travesse-ra i el saxofon tenor.

Aquest vals ha estat arranjat per José Vi-cente Castel per tal que puga ser interpretat per l’Associació Cultura Popular i Tradicional Benifallim

La colla dolçainera ha anat evolucionant en aquests vuit anys de trajectòria, per ella han passat molts músics que han amenitzat dife-rents actes i festes del nostre poble: en el mer-cat ibèric, en les festes de Sant Antoni, en el bou capllaçat...

El passat 2008 l’associació organitza a Al-canar la Vila grallera i dolçainera de les terres meridionals.

El principal impuls que ha rebut aques-ta entitat en els últims anys ha estat gràcies a l’Escola Municipal de Música que ofereix la possibilitat d’aprendre a tocar la dolçaina i obri, així, noves formes de viure i entendre la música a Alcanar.

Any 2002

26

El dia 19 de desembre de 1998, es presenta la secció infantil del Cor Iúbilo, el cor Estels del Sud, d’Alcanar.

Aquesta entitat és membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Durant aquests onze anys de trajectòria, el cor ha participat en

COR ESTELS DEL SUDtrobades corals d’arreu de Catalunya. Cal des-tacar el concert de Nadal conjuntament amb el Cor Iúbilo. La direcció de l’entitat ha passat per diverses mans: Àngels Cano, José Manuel Rebled, Àngels Reverter, Lara Sancho en una etapa i Dora Calateian, Aina Esteller i Ivet Fi-

Els inicis del cor


1942. En Julio Castell tenia quaranta-cinc anys d’edat quan va ser pare per primer i únic cop.

bla en una segona etapa. La seua actual direc-tora és Meritxell Sancho Subirats.

El passat més de juny van celebrar el con-cert commemoratiu del seu 10è aniversari, en el qual es va estrenar la cançó «Estels del Sud 10 anys», composada lletra i música per la néta del mestre Castell, Consol Vericat Castell.

CANÇÓ DE BRES«CANÇONETA A MA FILLA»

És una cançó de bres per a piano i veu que el mestre Castell va compondre als divuit dies d’haver nascut la seua filla, el 31 d’octubre de

Concert desè aniversari. Juny 2009

28

La Xaranga Per devant i per detràs, és una entitat fundada l’any 1994. Està formada per músics provinents de les dos bandes de música d’Alcanar.

XARANGA PER DEVANT I PER DETRÀS

L’entitat realitza actuacions a diferents co-marques, portant el nom d’Alcanar arreu de les Terres de l’Ebre, el Maestrat i Terol. Tot i que també actua en altres festes d’arreu de


«CISQUET»

Pasdoble per a banda del mestre Castell in-tegrat dins del conjunt de quatre obres titulat «Bailables», el formen: una polca, una masur-ca, un vals i el mateix pasdoble. L’interpretava l’orquestra Kubacan i possiblement estigués dedicat a un músic de la Banda.

«Cisquet» ha estat arranjat especialment per a la xaranga Per devant i per detràs.

Catalunya, València, i anualment a Andorra i França. L’any 2006 varen publicar el seu pri-mer CD amb l’afany d’intentar millorar dia a dia i desitjant deixar constància per a la pros-peritat de la música de les nostres festes.

La Xaranga participa en les diferents festi-vitats del poble, havent fet ressorgir d’una for-ma notable el Carnestoltes i la nit de cap d’any.Actualment està celebrant el seu 15è aniversari amb diferents activitats durant l’any. Aquí es-tan un cop més col·laborant amb la cultura i recordant els nostres músics.

Carnestoltes 2008

30

L’Any 1980, sota el nom d’Agrupació Musical Canareva, es crea una entitat cul-tural que engloba Banda de Música i escola d’ensenyaments musicals. Centenars han estat els alumnes que han passat per les seues au-les, al llarg d’aquests vint-i-nou anys. Molts han seguit les seues carreres professionals en el món de la música, el més destacat, se’ns dubte, Josep Ramon Sancho Sancho, clari-netista internacional. Actualment, l’escola de música de l’Agrupació, a més de fer créixer l’entitat, ofereix una formació musical regu-

ESCOLA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA

lada pel Departament d’Educació de la Gene-ralitat de Catalunya –resolució publicada en el DOGC nº 5431 de 29/7/2009–. L’alumnat pot iniciar l’aprenentatge de música als quatre anys d’edat amb els cursos de Sensibilització musical, d’Iniciació i posteriorment, Grau ele-mental permetent-li prosseguir els seus estudis en conservatoris de Grau Mitjà i, després, Su-perior. El seu cos docent està format per tretze professors, tots ells amb la formació acadèmica requerida pel Departament d’Educació de la Generalitat. Aquest curs 2009/2010 ha iniciat


«QUÈ ÉS LO QUE VEIG?»

La cançó «Què és lo que veig?» per a gui-tarra i veu, va ser finalitzada el 21 de juliol de 1946. La lletra explica la història personal del mateix compositor quan passejant pel carrer veu una xica jove que arregla el fre d’una bici-cleta. La cançó, de caràcter picaresc, juga amb la idea del fre no només com a mecanisme per a aturar la bicicleta. El mestre Castell acaba la cançó dient:

‘la xica ben discreta porta frenada la bici-cleta‘.

Aquesta peça és original per a dues veus i guitarra sola. La sentireu interpretada per quatre clarinets i les veus dels xiquets i de les xiquetes de l’escola de música de l’agrupació. L’arranjament de l’obra ha anat a càrrec del senyor Josep-Enric Peris, compositor reusenc i amic de la família Castell.

les classes amb més de vuitanta alumnes matri-culats. L’escola compta amb un conjunt instru-mental infantil i una banda de música juvenil –amb trenta components– integrats pels alum-nes d’instrument de l’escola, que es comple-menten amb les classes individuals que reben al llarg del curs escolar. La premissa de l’escola de música és impartir un ensenyament de qua-litat, que versa principalment en les classes reduïdes de llenguatge (màxim 10-12 alum-nes per classe) i la individualitat de les classes d’instrument, així com el seguiment constant de l’evolució de l’alumnat. És també un dels seus objectius fonamentals sensibilitzar els alumnes vers el col.laboracionisme, fomentar el teixit associatiu, el civisme i la promoció dels valors personals dels xiquets i de les xiquetes.

32

El 27 d’abril de 1991 se celebra el concert inaugural d’aquesta entitat a l’església par-roquial d’Alcanar, sota la direcció de Gerard Ramon i Cañellas. En els divuit anys de vida del cor destaquem, entre d’altres, les següents actuacions: L’any 1992 actuació a TV2 al pro-grama La Missa. Visita i actuació a l’Exposició Universal de Sevilla.

El 1996, interpretació i enregistrament amb CD d’una selecció de fragments del Mes-sies de Haëndel amb orquestra de cambra.El 1999 s’enregistra a l’Ermita del Remei el CD Cançoner Tradicional i Popular canareu, que fou presentat durant les Festes Quinquennals de 1999 on apareixen peces del repertori dels

COR IÚBILOdos mestres en Julio Castell i en José Antonio Valls. El dia 22 de desembre de 2001, a l’es-glésia parroquial, concert extraordinari amb motiu del 10è aniversari de l’entitat. Acompa-nya el cor una orquestra de cambra i s’estrena la cançó «Ja tenim 10 anys» composada per a l’ocasió per la néta del mestre Castell.

L’any 2003 l’entitat recupera la 1a Missa pontifical de L. Perosi que l’Escola Cantorum, sota la direcció del mestre Castell, interpretava a l’església parroquial a mitjans del segle pas-sat en dies de festa major.

Al desembre del 2006, acompanyats per la Banda Municipal de Música i el Cor Estels del Sud, se celebra el concert commemoratiu del 15è aniversari de l’entitat.

Concert Nadal 2007


nor solista amb acompanyament de piano que construeix per sota de la veu una base arpe-giada a l’estil del popular Ave Maria, de Schu-bert. La melodia, plena de subtileses i modu-lacions, permet el lluïment del solista, amb un clímax en el nunc est in hora, on s’arriba al si bemoll. Després torna la calma lentament fins arribar a l’Amen i el piano conclou la peça amb el mateix acompanyament i finalitza amb uns arpegis descendents. D’aquesta obra se n’ha fet una versió harmonitzada per a quatre veus mixtes per part de Ricard Reverter, que fou estrenada pel Cor Iúbilo, d’Alcanar. El mateix Ricard Reverter n’ha fet una versió amb acom-panyament d’orgue per a ser interpretada en actes litúrgics.

Destaquem els intercanvis corals amb Le clef des Chants, d’Orleix (França) i l’Orfeó d’Usansolo, de Biscaia. Els seus actuals direc-tors són Josep Anton Alcoverro i Josep Gar-riga.

«AVE MARIA»

Fruit d’una sèrie de concerts celebrats l’any 1973 amb el tenor Pedro Mercader, el qual havia estat director de la Coral Polifònica Be-nicarlanda, José Antonio Valls, que tenia 15 anys en aquell moment, composà la seva pri-mera obra que ell mateix va anomenar «Ave Maria». Es tracta d’una composició per a te-

Concert Nadal 2007

34

La xaranga No se’n salva cap, de les Cases d’Alcanar es va fundar l’any 2000. El nom de la xaranga va sorgir durant els primers assajos, quan amb la dificultat de coordinar la percussió

XARANGA NO SE’N SALVA CAP

amb la resta d’instruments un component de la xaranga va dir: ‘aquí no se’n salva cap dels que som’, els va fer gràcia i adopten aquesta frase com a nom de l’entitat.

Agost 2008


Actualment la formen músics de les dos ban-des de música del poble. El debut de l’entitat fou el 3 de febrer de 2000 al bar del Nano.

Destaquem les actuacions als carnavals de Vinaròs, a falles de Picassent, la Sénia, St. Cugat del Vallès, a St. Carles de la Ràpita on toquen amb la penya del bou capllaçat des de fa nou anys, a les Cases d’Alcanar on han or-ganitzat una trobada de xarangues durant tres anys consecutius i altres actuacions a pobles veïns.

«OCTUBRINO»

Pasdoble inspirat en les festes de la Mare de Déu del Remei a l’octubre, amb música ale-gre i viva. El mestre Castell el va compondre per a ser interpretat el dia del Remei a la plaça de l’ermita mentre es repartia l’arròs i també a la tarda després de dinar quan la Banda ame-nitzava un petit ball per a la gent que s’havia quedat a dinar a l’ermita. Aquest pasdoble per a banda ha estat arranjat especialment per a xaranga per tal que els músics de No se’n sal-va cap el puguin interpretar amb els seu estil característic.

Carnestoltes Vilanova i la Geltrú

36

AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA

L’Agrupació Musical Canareva es creà l’any 1980 i fou una de les vuit entitats fun-dadores de la Federació Catalana de Societats Musicals.

Durant aquests vint-i-nou anys d’història ha realitzat diferents actuacions arreu de Ca-talunya i de l’Estat espanyol.

També ha sortit a l’estranger quatre cops: Itàlia (1992) i França (1997, 1998 i 2008). La darrera visita a França fou per actuar en el parc temàtic de Disneyland París.

En les seues fites musicals cal destacar l’enregistrament l’any 1999 del compacte Con-cert d’Alcanar, on interpreta peces d’autors vinculats a la seva ciutat: Alcanar.

Entre aquestes se’n poden escoltar del mes-tre Castell i el mestre Valls. Destaca l’actuació a l’Auditori de Barcelona, el juliol de 2009.

L’AMC compta actualment amb més de cent trenta famílies associades i amb una es-Els inicis, any 1980


cola d’ensenyament musical autoritzada per la Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, que, amb més de vuitanta alumnes matriculats, imparteix classes de grau elemen-tal així com de tots els instruments pertanyents a la banda de música, a Alcanar i Les Cases.

Actualment dirigeix la banda i l’escola de música en Rogelio Rodríguez i Múria, que es va incorporar a l’entitat l’any 2006.

La seua presidenta, des de 2004, és Fani Pla i Sancho.

«FANTASIA PER A CLARINET I ORGUE»

No és molt habitual en la història de la mú-sica trobar obres per a duets on un dels inte-grants siga l’orgue. Però el mestre Valls volia unir dos dels instruments que més s’estimava en una obra de caràcter únic. El seu primer instrument va ser el clarinet, que va aprendre a tocar a la Banda Municipal de Música amb el mestre José Quiles. I després va cultivar amb un grau molt elevat d’excel·lència l’altre instrument de la seua vida: l’orgue.

L’Agrupació Musical Canareva actua a l’auditori de Barcelona. Estiu 2009

38

L’obra comença amb un Maestoso a manera d’introducció per part de l’orgue que estableix d’entrada un aire proper a l’atonalitat que tro-barem com una constant en tota la peça. Sem-bla inspirar-se una mica en l’univers musical del compositor francès Oliver Messiaen. Des-

prés trobem un primer tema molt àgil a càrrec del clarinet acompanyat d’una harmonia sin-copada a la part de l’orgue. A la part central es van combinant fragments a càrrec dels dos instruments amb l’aparició d’un segon tema més expressiu en temps ternari.

Concert 25è Aniversari


Un solo de l’orgue i una fermata on el clari-net demostra el seu virtuosisme ens conduiran a la recuperació del tema inicial fins a arribar amb bon ritme als compassos finals. Tot i la desproporció entre la potència dels dos instru-ments Valls aconsegueix establir un equilibri i fer que cap dels dos quede anul·lat per l’altre.

No sabem amb molta exactitud la data d’aquesta composició, però podria coincidir amb l’etapa en què el mestre va fer diversos concerts d’orgue per tot l’Estat espanyol i per l’estranger. Rogelio Rodríguez Múria n’ha fet l’arranjament per a banda i clarinet solista.

Falles de Benicarló

40

Nascut a les Cases d’Alcanar (Tarragona), completa la seua formació a l’Escola de Músi-ca de Barcelona (Guildhall School) amb Joan Enric Lluna i a la Royal Academy of Music de Londres. Paral·lelament ha cursat estudis de Filosofia a la Universitat Jaume I, de Cas-telló.

També ha estat premiat en els concursos

de JJMM d’Espanya (Madrid), Palau de la Música de Barcelona, el Greoffrey Hawkes Clarinet Prize de Londres, el BBC Young Ar-tists’ Forum i el John Ireland Chamber Music Competition.

Ha col·laborat amb la Interregionales Sim-

phonieorchester, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orquestra Simfònica del Liceu, Euro-pean Union Chamber Orchestra, Orquesta Sin-fónica Isla de la Palma (Canàries), l’Orquesta de

SOLISTA:JOSEP SANCHO

Josep Sancho


Castilla-León, i Orquestra del Teatre Lliure. En el terreny de la música de cambra ha col·laborat amb membres de l’Ensemble Intercontempora-ine (Piano-Trio de París), l’ensemble Barcelona 216, els Quartets Casals, David, Brotsky, Ysaÿe, Con Tempo i l’Octet Schubert.

Especialment interessat en la divulgació de la música actual ha fundat el Trio Guinjoan i l’Orquestra Cambra XX de la qual és clarinet solista. Col·labora freqüentment en festivals de música contemporània, i destaca la seua especial participació en el Festival Donatoni de Londres, i en el festival de Música Contem-porània d’Alacant.

Ha gravat per a Ràdio Nacional d’Espanya

RNE-2 i RNE-4, Catalunya Música, Televisió de Catalunya (TV3), BBC Radio3 de Londres, King FM Radio de Seattle, Polskie Radio (Po-lònia) i RTV Slovenija (Eslovènia), on ha en-registrat la Sonata en Fam Op.120 de Brahms amb l’orquestració de Berio i el Concert per a Clarinet i Orquestra de Janez Gregorc.

Com a professor ha impartit classes magis-trals a diverses ciutats espanyoles, Washing-ton University (Seattle), Vancouver Universi-ty, Victoria University (Canadà) i a Polònia a

l’Acadèmia Chopin de Varsòvia. Actualment és professor dels cursos d’especialització musi-cal de clarinet de Sada (Galícia)

“ Les peces, difícilment podien haver estat interpretades amb tanta expressivitat i encert estilístic.” Així qualifica el Financial Times de Londres a Josep Sancho, guanyador del primer premi en l’International K. Penderecki Music Competition de Varsòvia, i un dels cla-rinetistes més creatius de la seua generació.

Com a solista i músic de cambra ha ac-tuat a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia, Eslovènia, Canadà, Estats Units, Jordània, Tunísia, Marroc i arreu de l’Estat espanyol.Recentment ha estat convidat de solista per l’European Union Chamber Orchestra i amb les orquestres de Granollers i Almeria fent gira amb Plácido Domingo.

El futur immediat el porta a Barcelona, Va-lència, Madrid, Navarra, Lisboa, Coimbra i al festival de música contemporània de les Illes Açores on actuarà amb l’acordionista Gorka Hermosa –amb qui fa duet els darrer cinc anys amb gran acollida per part del públic i de la crítica musical interpretant peces clàssiques, contemporànies i música de fusió–.

42

teix en una de les bandes més antigues de Ca-talunya, i amb més tradició. Fou encapçalada durant més de 30 anys pel mestre Julio Castell Selma, entre altres bons directors. Actualment és dirigida pel director Pascual Arnau Beltrán i compta amb una plantilla de 94 músics. En-

La fundació de la Banda Municipal de Música d’Alcanar data del 3 de juny de 1845, quan la reina Isabel II concedí a l’escultor ca-nareu Miquel Gisbert al seu pas per Alcanar, uns instruments de música en agraïment a un dels treballs d’aquest. Aquesta data la conver-

BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA

Plaça de bous de Vinaròs. Any 1951. La Banda Municipal obté el primer premi al concurs Alarde Musical


tre les actuacions que cal destacar al llarg de la història de l’entitat hi ha els intercanvis amb el Complesso Bandistico Fornoveso, di Taro (Italia, 1989), el realitzat amb la Sociedade Fi-larmonica Matos Galamba, d’Alcasser do Sal (Portugal, 2003) o amb la Banda de Música la Tafallesa (Navarra, Sant Fermins del 2006).

També cal destacar la participació de la banda al programa de TVE Gente Joven l’any 1985, el concert del 150è aniversari de la Ban-da celebrat a Alcanar el 1995, o el concert rea-litzat a l’Auditori de Barcelona el 2006.

El passat 19 d’abril de 2009 la Banda Mu-nicipal escrivia una nova pàgina de la seua his-tòria participant al III Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia, on va rebre el 2n premi de la segona secció.

La Banda està d’enhorabona ja que aquest no és el primer cop en la seva història que ha guanyat un premi en un concurs per a bandes de música. L’any 1951 sota la batuta del mes-tre Castell la Banda guanyava el primer premi en el concurs ‘Alarde Musical’ que es dugué a terme a Vinaròs i on hi participaven totes les Bandes de la comarca i també del nord de Castelló. El pianista Leopoldo Querol, va fer entrega a la Banda Municipal de Música de les dos-centes pessetes corresponents al primer premi.

«CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA»

Sens dubte, l’obra cabdal de José Antonio Valls, i que ens dóna una idea del que haguera pogut arribar a ser la seua trajectòria musical, és el concert per a piano i orquestra. Una obra que el mestre va composar amb tota l’estimació, com si engendrés un fill. Inspirada en la músi-ca de jazz que tant li agradava, el concert per a piano representa l’encontre entre Gershwin i Bach, la fusió entre el contrapunt i fuga, i el ragtime i el blues.

Només el mestre Valls podia aconseguir reeixir en aquest intent sublim. El concert s’estructura de forma clàssica en tres movi-ments. El primer, un Allegro Moderato, co-mença amb una cadència del piano que ens in-

Santa Cecília 2008

44

trodueix el primer tema contestat després per l’orquestra. Aquest tema principal s’anirà al-ternant amb altres temes secundaris que aniran desenvolupant tant el solista com l’orquestra. L’homenatge a Bach el trobem a la part central del moviment en forma de fuga. Una cadència brillant del piano ens aboca al tema principal en tutti de tota l’orquestra al final d’aquest pri-mer moviment. El segon moviment, un Andan-te expressivo, és un monument a la sensibilitat i l’apassionament. Una bellíssima melodia de

l’oboè és recollida i completada pel piano. Des-prés ens anirem trobant diferents variacions d’aquest tema romàntic en la flauta o el clari-net. De forma malenconiosa, el piano recupe-ra el tema que es va apagant lentament fins al final. El tercer moviment, Allegro con fuoco, és més enèrgic en els ritmes i en els temes que s’aniran succeint. Des d’un bon començament notem que s’estableix com una batalla entre el piano i l’orquestra, amb diversos temes que s’aniran alternant cada vegada de forma més

Auditori Barcelona 2006


contundent, fins a arribar a la fermata del so-lista. Aquesta part no s’ha interpretat gaires vegades, perquè el mestre Valls la va pensar com una improvisació en forma de “jazz ses-sion” on el solista demostra les seues dots vir-tuosístiques, però és realment la que dóna tot el sentit al concert i la que resumeix els temes dels tres moviments abans d’iniciar la con-clusió. Aquesta, amb l’entrada de l’orquestra, arriba de forma frenètica en un tutti de tots els instruments que tanquen el moviment i el con-cert amb una gran espectacularitat.

El concert ha estat interpretat diverses ve-gades en la seua versió per a banda. De fet, el primer moviment el va estrenat el mateix Valls l’any 1982 amb la banda de l’Associació Mu-sical Ciutat de Benicarló i ell mateix al piano.

Per primera vegada, l’any 2007, va estrenar-se en versió per a orquestra a l’Auditori de Penís-cola, amb l’Orquestra Simfònica de Penísco-la, gràcies al bon treball del director Salvador Garcia.

La Banda Municipal obté el 2n premi de la segona secció en el III Certamen Vila de la Sénia 2009

46

SOLISTA:JESÚS LLAGOSTERA FIBLA

Músic canareu de contrastada formació, tan acadèmica (des del conservatori José Iturbi de Valencia a l´aula de Jazz i Música Moderna De Barcelona) com autodidacta.

Ben bé podria ser un d’aquells “filòfons”, com deia Satie, un enamorat del so, un músic davant de tot.

Al llarg de la seva dilatada trajectòria mu-sical ha estat músic d’orquestra, compositor de música per a publicitat, arranjador de seqüèn-cies per a música electrònica, professor, tècnic d’enregistrament d’audio, tècnic de so, pianista acompanyant…

Ha gravat un nombre important de CD’s, tant per a grups com per ajuntaments o solis-tes. Actualment ocupa el lloc de professor de piano de l’Escola Municipal d’Alcanar, de la qual va ser un dels principals impulsors.

La seva vinculació amb José Antonio Valls ve dels seus mateixos inicis com a músic, de fet, va haver-lo de substituir tocant els teclats a l’orquestra Papillón, de manera que les pri-meres classes d’harmonia les va rebre de tan il·lustre mestre, de manera que s’ha acabat de-dicant a la música per culpa seua.Jesús Llagostera Fibla


A partir de cert moment no existeix la pe-dagogia sinó l’enfrontament de personalitats que s’influeixen mútuament.

Si alguna cosa dóna valor a l’existència és l’accident de conéixer algú, la dimensió del qual no farà més que incrementar-se amb el pas dels anys.

La fortuna d’ésser al moment indicat al lloc exacte, l’atzarositat que sobrevola el devenir propi, són factors inefables però indelebles.

Una decisió presa en el moment oportú pot marcar una línia que, si es revela correcta afectarà la vida completa de qui la pren. Això és el que algunes persones trasmeten al seu entorn de manera, en la majoria dels casos, in-conscient. El gest que per a una persona pot resultar vívidament impactant, pot ser pràcti-cament inadvertit per a qui el provoca. La ca-pacitat de seducció no és quelcom fingible, la personalitat immensa no pot fer sinó mostrar-se malgré lui

Això era José Antonio Valls: possible-ment la personalitat més brillant que hem tin-gut el plaer de conèixer al voltant del món de la música. Una personalitat tan enlluernado-

ra, que va modificar la condició completa de Benicarló en relació a la forma d’entendre el fenòmen musical.

Ens va explicar no amb paraules sinó amb fets, què significava l’estima per la música, què podia ser una vida dedicada a ella.

Va produir monstres, com Goya. Va inocu-lar-nos un verí per al que mai no hem volgut trobar l’antídot.

Agraïment és una paraula que queda cur-ta per a definir el goig que durant tants anys es sent en saber que el que som actualment, té un origen datable, la imatge inesborrable d’una persona, sense la qual la nostra vida se-ria una altra.

Mai, des de la vostra ciutat veïna de Beni-carló, es podrà recompensar adequadament la vastíssima influència que el vostre conciutadà Jose Antonio Valls va tenir sobre unes quan-tes generacions de músics, molts dels quals avui en dia són professionals en exercici, i que no ho haguessin estat sense la seva presència.

Valgui aquest homenatge per a rendir me-rescut tribut a un músic que, per a nosaltres, músics de Benicarló, ho va representar tot.

DE BENICARLÓ....

48

AJUNTAMENT ALCANAR

Entertainment & Humor

Dos canareus del segle XX per la música.(Llibre del concert)