Fitxa tècnica

• Títol: La Mort de la Verge (La Mort de la Mare de Déu)

• Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà 1571- Porto Ercole 1610)

• Cronologia: 1605-1606• Estil: Barroc italià• Tècnica: oli sobre tela• Tema: religiós• Localització: Musée du Louvre (París)

Context Històric

• Barroc segles XVII-XVIII

• Període de Contrareforma

• Espanya entra en decadència política però té l’Edat d’Or pel que fa a la cultura

• Guerres per causes religioses

• Itàlia dividida en estats

• Art limitat pel Concili de Trento, que volia que l’art fos un mitjà de difusió del catolicisme

Michelangelo Merisi da Caravaggio

• Caravaggio és un dels pintors italians més importants del Barroc.

• Va ser un dels exponents més importants del naturalisme, un corrent que va nèixer en oposició als maniaristes.

• Va nèixer a Milà al 1571 i per causa de la pesta la família es va traslladar a Caravaggio.

• Van morir els seus pares, i a causa de la proximitat amb les poderoses famílies italianes Colonna i Sforza, li va nèixer l’interés artístic.

• Va estudiar art a Milà sent deixeble de Simone Peterzano (pintor maniarista deixeble de Ticià).

• Influenciat per: obres venecianes, Leonardo, naturalisme alemany i pintura Llombarda.

• Va treballar a Roma on va obrir un taller on ràpidament es va fer famós.

• Allà es va demostrar el seu mal caràcter degut a la vida irregular i la successió de baralles.

• Feia obres per encàrrec eclesiàstic, però moltes d’elles eren rebutjades per l’extremat naturalisme.

• El principal mecenes era el cardenal Francesco del Monte (ambaixador dels Medici a Roma).

• 1606 va matar a un home en una baralla amb espasa i va haver d’abandonar Roma, ja que estava condemnat a mort i els seus mecenes no el van poder ajudar.

• Posteriorment va estar a diferents llocs– Nàpols: on en un intent d’assassinat li van

desfigurar el rostre– Malta: va treballar pel Gran Mestre de l’Orde de

Malta, però per una baralla el tornen a empresonar. Surt gràcies a un suborn.

– Sicília: va treballar a Siracusa, Messina i Palerm.

• El seu caràcter va empitjorar fins el punt que es pintava a ell mateix mort (com Salomé sosté el cap de Joan Baptista, i David amb el cap de Goliat). Les obres van tornar-se molt més satíriques i burletes.

• El 1909 va tornar a Nàpols per intentar tornar a Roma (on era famós).

• Va morir a Porto Ercole al 1610, en una platja; o bé malalt de malària, o bé ferit per una baralla.

• Uns dies després es va signar el perdó papal.

• Utilitzava com a models gent del carrer, captaires i prostitutes.

• Es diu que tenia moltes amants i també es diu que era homosexual pel marcat erotisme de les figures masculines en alguns dels seus quadres com: El tocador de Llaüt o Noi amb un cistell de fruites.

Obra

• Característiques:– Naturalisme radical.

– Predomini de la figura humana molt detallada.

– Teatralitat i dramatisme (acció dramàtica).

– Tenebrisme - Clarobscur: llum i ombres molt marcades.

– Composició molt estudiada.

– No vol deixar indiferent a l’espectador.

– No feia esbossos previs, pintava del natural.

• Les seves pintures inicials eren natures mortes però la majoria de la seva obra posterior són pintures religioses.

• Era molt criticat pels models que escollia i per la forma cruament real d’interpretar la Bíblia.

• Predomini de les figures masculines de cossos marcats i imponents, alguns desprenen erotisme (cosa que li va portar problemes de “mals costums”).

• Un exemple de l’ús del clarobscur és “El sopar d’Emaús” que inicia la seva època de maduresa.

• Altres quadres importants:– La crucifixió de Sant Pere

– La vocació de Sant Mateu

La Mort de la Verge• Pintura a l’oli sobre llenç.

• Explica la mort de Maria (tema que no tracta la Bíblia i per això hi ha diferents versions).

• Feta el 1606 l’època de maduresa (just abans de marxar de Roma).

• Les figures gairebé tenen mida real.

• El centre d’atenció del quadre és la figura de la Verge.

• Estructurada en tres franges horitzontals:

- Superior: cortina vermella que ofereix teatralitat

- Central: els apsòstols i el cos de la verge

- Inferior: Maria Magdalena

• Utilització de la línia diagonal en el focus de llum i en la disposició del llit (els apòstols també estan disposats en escala).

• Realisme - Naturalisme total: presenta els personatges com a gent vulgar, utilitzava com a models persones del carrer (apòstols vells).

• Utilització del tenebrisme (estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur): focus de llum entrant per l’esquerra que il·lumina el punt d’atenció (la Verge) i deixa el fons totalment negre, aportant volum.

• Ambient humil.

• Colors foscos exeptuant el vermell de la Verge i el teló (motiu usual en els quadres fúnebres).

• La mare de Déu és representada com a una dona del poble, l’únic que evidencia la santedat és l’halo.

• No es representa una Verge ascendida en cos i ànima al cel, sinó una Verge mortal.

Personatges:

-La Verge Maria; morta al llit.

A la dreta inferior hi ha Maria Magdelena en una cadira plorant.

Darrera el cos de la Verge hi ha els onze apòstols descalços, entristits amagant-se les cares i mirant la Verge (uns en primer terme i altres al fons).

-L’home gran de l’esquerra és Sant Pere.-Al capçal del llit: Joan Evangelista

• Dos objectes marquen els límits espacials del quadre:

– una cassola d’aram (en primer terme)per netejar el cos.

– la cortina (al fons)

• Contorns delimitats i precisos amb pinzellada ben escampada.

• No hi ha res que indiqui la naturalesa sagrada de l’escena.

• Va ser un quadre molt polèmic i fortament rebutjat per l’església.

• Significat: -La mort de la Verge Maria tractada de manera realista.

- El raig de llum simbolitza la presència del seu fill (llum conceptual).

-Va utilitzar com a model de la Verge el cadàver d’una prostituta ofegada al riu Tíber (to blavós, ventre i peus inflats).

-El color vermell està assossiat a la humilitat.

-El verd de Sant Joan representa la reflexió davant la mort (vermell).

• Funció:

-Va ser encarregada per Laerzio Cherubini per decorar la capella de l’església de Santa Maria della Scala de Roma, però un cop acabada no la va acceptar.

-El Duc de Màntua va comprar l’obra per recomenació de Rubens.

-Després va passar per varies mans fins arribar al museu del Louvre.

• Influències:

- va marcar la pintura d’altres mestres del Barroc com Rembrandt i Velázquez.

- va restar en l’oblit durant molt temps després de la seva mort.

- pintors posteriors anomenats caravaggistes holandesos.

- Josep de Ribera “il hispagnoletto”.

- artistes del segle XIX com Géricault.