DEL DESERT A LA MARMUDELLA PEL PARE BARTOLO I LES SANTES 

Distància: 12 km 

Desnivell: 500 mts 

Dificultat: mitjana 

Temps: 5 hores

Descripció del recorregut:

Eixim des del Convent cap a la Porteria Alta. Ací s'ha rehabilitat un "antro" i l'ermita de Sant Joan i la del Carme, que estan a la vora i a la mateixa porteria. No passem exàctament per la porteria sinó que deixem a l'esquerra les ermites i la porteria i seguim per la dreta, per una senda oberta per tal de no passar per allí i molestar els ermitans que ocasionalment fan retir espiritual, i de seguida eixim de les terres del Desert (o dels frares) i entrem a la finca de la Bartola. Seguim ací pel camí de la Pobla que passa per dalt del centre d'interpretació del Parc Natural, i que ix a la pista del Desert o del coll de la Mola. Arribats a la pista l’hem de seguir amunt passant per la fonteta de i, deixant-la enrere enfilem cap al coll de la Mola per on travessa la serra el camí de la Pobla. El camí de la Pobla continua per l’altra banda baixant cap al poble i per ell s’ha traçat el PR-CV-422. Des del coll hem d'agafar un senderol que puja cap a la dreta per on continua el PR, indicat amb un cartell que assenyala la direcció del Bartolo . La primera pujada ens farà suar de valent, però quan recuperem l'alé podrem començar a disfrutar de la senda que recorre tota la divisòria fent voltes entre les grans penyes de rodeno i sota l'ombra dels pins, i que ens mostra un paisatge espectacular amb la mar a la nostra dreta i les serres i planes de l'interior a l'esquerra. Arribem així al cim del Cantal Gros abans de baixar fins al coll de l’Ondí per tornar a pujar més suaument al Caragol de Panxa. Des d’ací baixem un poc i fent l'última pujada arribem a la nova creu del Bartolo. Des d'ací seguim un tros de pista fins al camí asfaltat que puja a les antenes, que agafem uns metres per a deixar-lo per la dreta directes cap al cim. El cim del Bartolo, vértex geodèsic de primer ordre, i els seus voltants es troba ara ocupat per grans antenes de totes les maneres: ràdio, televisió, telèfon, etc. però entre totes aquestes noves construccions encara es conserva la vella ermita de Sant Miquel on es recloïa el Pare Bartolo, que li ha donat nom al cim, i al seu costat encara es troben les restes de la vella creu dinamitada a la guerra del 36. Baixem seguint el camí asfaltat fins a una revolta on agafem un camí formigonat a la dreta. Seguim baixant fins que es fa de terra i quan comença a planejar l'abandonem per una senda a l'esquerra que s'endinsa al pinar passant vora una bassa. Passem un collet quasi imperceptible i de seguida arribem a un trencall de sendes, a l'esquerra tornaríem a la creu, seguirem a la dreta baixant vora el barranc de la Creu, sempre per la banda esquerra envoltats de pinets que han crescut després del gran incendi del 1987. La baixada és llarga, però quan ja duem mitja horeta arribem a un replanell on trobem uns cartells indicadors d'un recorregut del parc natural. Hem de seguir-los

per la dreta passant per tota l'ombria de la Lloma en un bonic i planer recorregut que ens passa per sota de l’agrupació més gran d’alborços de tota la serra. Un poc més avant passem sota el Racó dels Pardos i continuem camí avant fins que arribem a una ampla pista que baixa del Bartolo a les Santes i que hem de seguir a l'esquerra travessant el Pinar Fosc que es va salvar dels grans incendis del 87 i 92. Després d'un quilòmetre de baixada arribem per fi a la font de les Santes, i uns metres més avant a l'ermita de les Santes, on hi ha tauletes i paelleros, a més d'un alberg, i on encara podem trobar a l'ermità els dies festius. Just des de darrere de l'ermita, ix un camí de ferradura, un poc tapat per la vegetació degut a no ser massa transitat, i que puja per sota d'un pinar de pi blanc amb abundant sotabosc d'argelaga, romer i coscoll. El camí va fent revoltes remuntant tot el Cara-sol de les Santes, fins arribar a l’assolat mas de Pauler on, des de la vella era, mou una pista ara mig perduda que continua per damunt del camí que duiem fins assolir un collet on, tot just transpondre'l, trobem un bassot al punt on arriba una pista en bon estat traçada per damunt de l’antic camí de les Masmudelles. Seguim la pista a l'esquerra i avall, baixant per una zona de vegetació oberta cap a uns masetets, entrant uns centenars de metres després en un espés pinar en part de rodeno, que cobreix el barranc i partida de les Masmudelles, per on ara baixem. Seguim baixant poc a poc, per un llarg barranc entre muntanyes fins que després d'un collet, enfilem una baixada més pronunciada i eixim finalment del pinar arribant al pla, on deixem un camí a la dreta i, travessant bancals d'ametlers arribem a un ample camí de terra, el camí dels Poblatins, que hem de seguir a l'esquerra fins a la via de servei de l'autovia on acaba el recorregut.

LLOCS D'INTERÉS DE LA RUTA: DESERT DE LES PALMES El Desert de les Palmes, declarat paratge natural protegit de la Comunitat Valenciana el 16 d octubre de 1989 . Enclavat en la província de Castelló forma part de cinc termes municipals: Cabanes, Benicàssim, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de la Plana. La superfície protegida ocupa un total de 3200 ha i la seua cota màxima correspon al pic del Bartolo (729 m), des d on s observa, en dies clars, la Reserva Natural Marina de les Illes Columbretes. Aquesta serra litoral ens ofereix gran riquesa natural, històrica i social. Són molts els tresors que amaga entre els seus barrancs, i que van ser determinants a l hora de declarar-lo paratge natural.

El nom de desert no té un origen geogràfic, ja que desert és el terme amb què els carmelites descalços designen aquells llocs solitaris i allunyats de la població, on es retiren per a dedicar-se a la contemplació i l oració. Ja que en la zona abundaven, i encara hui abunden, els margallons (Chamaerops humilis), el parc va passar a denominar-se Desert de les Palmes. EL BARTOLO El nom del cim del Bartolo es deu a Fra Bartolo, que fou el primer frare que va viure a l'ermita del cim. El cim també s'anomena Alt del Colomer o el Montsoriu, encara que el nom del Pare Bartolo s'ha imposat les darreres dècades. El cim del Bartolo és un vèrtex geodèsic de primer ordre i des d'ell en dies clars es veuen les illes Columbretes, el Montgó i fins i tot Eivissa. El geògraf i astrònom André Mechain es va instal·lar al seu cim el 1792 per a triangular amb Eivissa i el Montgó i medir així un meridià terrestre per tal d'extreure el metro , la unitat de mesura inventada pels revolucionaris francesos i usada actualment. ERMITA DE LES SANTES La primera constància d'una ermita dedicada a les Santes: Santa Àgueda i Santa Llúcia al paratge conegut actualment com les Santes data de mitjans segle XIV quan es va establir un ermità que la va posar sota l'advocació de les esmentades santes. L'edifici consta d'una sola nau amb volta de creueria amb dos arcs torals, entre els contraforts dels quals es troba el pòrtic d'entrada amb façana clàssica d'estil toscà. Es tracta d'un edifici de finals del segle XVI principis del XVII amb estil gòtic tardà, i on només arriba la influència renaixentista a la portada. Al segle XVII i coincidint amb la donació de la Mare de Déu del Buen Suceso es va ampliar l'ermita amb una capella barroca, amb cúpula, dedicada a la Mare de Déu, patrona de Cabanes, d'on venen en romeria tots els anys. BIBLIOGRAFIA:

● Marco, F. i Mateo, I. Desert de les Palmes. Rutas circulares. Paraje Natural. Diputació de Castelló, 2002

● Pedro de la Madre de Dios (1915) Desierto de las Palmas: monografia histórica, impresiones y recuerdos. Ed. Libreria Fenollera. Accessible a la web <http://hdl.handle.net/10234/3975>

● Blat, Vicente (1978) Historia del Desierto de las Palmas Ed. Unión Gráfica, Zaragoza

● http://elscaminsdeldesert.blogspot.com.es/