15
Escollim els elements que volem pel nostre escut

Decidim els símbols del nostre poble

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Decidim els símbols del nostre poble

Escollim els elements que volem pel nostre escut

Page 2: Decidim els símbols del nostre poble

· Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius.

PRINCIPA-T-CATALONA.Escut coronat amb les armes de Catalunya, sobre creu de santa

Page 3: Decidim els símbols del nostre poble

· L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat dotada d’autogovern.

Page 4: Decidim els símbols del nostre poble

· Els símbols representatius dels municipis i de les entitats municipals descentralitzades són l’escut i la bandera.

EMD’s

Municipis

Page 5: Decidim els símbols del nostre poble

· Els ens locals també poden dotar-se, a més dels símbols representatius de l’escut i bandera, d'un emblema com a símbol distintiu.

1· Escut d’armes

2· Bandera

3· Emblema

Page 6: Decidim els símbols del nostre poble

· S’entén per escut un símbol o ensenya format per una superfície entre línies, dita camper, on es representen diferents elements, dits càrregues heràldiques.

Page 7: Decidim els símbols del nostre poble

· En heràldica, la càrrega es refereix a tots aquells elements que es posen dins del camper d'un escut: les peces, els mobles i les figures.

· En heràldica, una peça és una càrrega que, col·locada damunt el camper de l‘escut, el limita mitjançant línies geomètriques de partició.

Una càrrega pot anar dins d'una altra càrrega.Així, diem que el pal del primer escut (una peça) està carregat d'una espasa (una figura) i, al segon escut, l'àguila (una figura) està carregada d'un escudet (unmoble).

Page 8: Decidim els símbols del nostre poble

· Els elements (figures) de l’escut s’han de fonamentar en fets històrics o accidents geogràfics, en característiques pròpies de l’ens local o en el seu nom.

(En qualsevol cas, s’han de respectar les normes de l’heràldica i, en particular, els criteris explícitament recollits en el Reglament dels símbols de la Generalitat de Catalunya)

Castellterçol: un castell i tres sols

Page 9: Decidim els símbols del nostre poble

· Fets històrics · Accidents geogràfics· Característiques pròpies · El seu nom

EMD Sorpe:

L'isard, un animal típic d'aquesta contrada pirinenca, és un senyal tradicional del poble, antic municipi avui integrat dins d‘Alt Àneu. Precisament l'isard de Sorpe apareix representat al tercer quarter de l‘escut d’Alt Àneu.

Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

Page 10: Decidim els símbols del nostre poble

· Fets històrics · Accidents geogràfics· Característiques pròpies · El seu nom

EMD Valldoreix:

La vall d'or és un senyal parlant referent al nom del poble; també la faixa ondada és un senyal parlant que al·ludeix al nom antic del terme, Aiguallonga. La domus, o casa forta, és una referència a l'antic castell de la quadra de Canals, avui en ruïnes.

Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

Page 11: Decidim els símbols del nostre poble

· Fets històrics · Accidents geogràfics· Característiques pròpies · El seu nom

EMD Tornafort:

El mur d'or sobre camper de gules són les armes dels vescomtes de Vilamur, als quals pertanyia el castell de Tornafort, simbolitzat aquí també per la muralla dalt d'un mont que representa la situació geogràfica del poble, al capdamunt d'un turó. Segons sembla, etimològicament Tornafort derivaria del llatí tormo forte, «penyal isolat fortificat»; en aquest sentit, aquestes són unes armes parlants. Les pinyes volen significar que la riquesa de Tornafort ha estat sempre el gran bosc que l'envolta, que és comunal.

Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

Page 12: Decidim els símbols del nostre poble

· Fets històrics · Accidents geogràfics· Característiques pròpies · El seu nom

EMD Rocallaura:

El jou i els bous són elements tradicionals de les armes parlants de Rocallaura, que fan referència al nom del poble (específicament al fet de llaurar), igual com el roc, afegit més modernament, arran de l'oficialització de l'escut. Tot i amb això, es tracta tan sols d'una etimologia popular, perquè el topònim Rocallaura sembla que prové de l‘’arab, amb el significat de 'morro de roca'.

Com és preceptiu en tots els escuts de les EMD, no porta corona.

Page 14: Decidim els símbols del nostre poble

· Correspon al ple de l’ens local o l’òrgan competent prendre l’acord d’adopció, de rehabilitació, de modificació o de canvi de l’escut, la bandera o l’emblema.

· La intervenció del Govern de la Generalitat es produirà:a) Quan l’escut o la bandera siguin susceptibles de ser confosos amb els d’un altre ens local.b) Ouan no es compleixin els requisits que estableíxen els articles 35 i 36 de la Llei 8/1987

Propostes d’elements i raons Consulta d’elements

que s’admetrien

Grup de treball i referendumInforme Generalitat

Aprovació en Ple

Page 15: Decidim els símbols del nostre poble

· Els símbols representatius i els distintius, degudament inscrits i publicats al DOGC, gaudeixen de la protecció que estableixen les lleis, i els ens que en siguin titulars han d'exercitar les accions procedents, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas, per tal de vetllar per l’ús i la defensa adequats.