Governança oberta, mòbil i en xarxa

1 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0

GOVERNANÇA OBERTA, MÒBIL I EN XARXAMàster d’administració i govern electrònic i d’anàlisi política – UOC

Jordi Graells i Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.es


Massa governs oberts


Profusió del terme

‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0


Ens calen pautes



youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU

Estàndards de govern obert de la XIP

http://www.youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU

http://www.youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU


xarxaip.cat@xarxaip

facebook.com/xarxaipslideshare.net/xarxaipyoutube.com/xarxaipflickr.com/xarxaip

La Xarxa d’Innovació Pública incorpora el potencial de les xarxes socials a la cultura, operativa i estratègia de l’Administració, per fer-la més participativa i innovadora.Per això, a la XIP conviuen persones de moltes procedències, amb una missió conjunta (innovar i canviar l’Administració) i amb un ideari mínim comú. Els xipaires treballen en xarxa i per projectes.

Què és la XIP

http://www.xarxaip.cat/

http://www.twitter.com/xarxaip

http://www.facebook.com/xarxaip

http://www.slideshare.net/xarxaip

http://www.youtube.com/xarxaip

http://www.flickr.com/xarxaip


Per posar d’acord moltes persones al voltant d’uns objectius mínims

Estovar conceptes, obrir les ments, relativitzar les veritats de sempre...

8

http://bit.ly/INprendedoresESP

http://bit.ly/INprenedors

INprenedors: emprendre des de dins


http://bit.ly/INprendedoresESP

http://bit.ly/INprenedors

http://www.slideshare.net/slides_eoi/libro-inprendedores


Canvi en totes les organitzacions. En la:

1.Cultura. Definir clarament l’objectiu i revolucionar l’actitud actual dels professionals i els directius.

2.Organització. Els processos s’han de dissenyar per servir l’objectiu. A l’Administració, si no ajuden el ciutadà, cal ser valents i canviar-los.

3.Lideratge. Més que jeràrquic, connector (Gary Hamel). El líder ha de construir l’entorn per col·laborar i innovar.

4.Entorn. Taules rodones en comptes de taulells, comptes de xarxes socials (i no burofaxs), espais d’innovació (i no compartiments tancats), programari en línia i col·laboratiu (més que correus electrònics i programes en local…).

!Noves organitzacions per al segle XXI


Open Government Standardswww.opengovstandards.org

http://www.opengovstandards.org/

http://vimeo.com/73681408


OGP – Open Government Partnership

www.opengovpartnership.org


http://www.opengovpartnership.org/


OGP London Summit: Oct 30 to Nov 1


Open Government Guide www.opengovguide.com


http://www.opengovguide.com/


Guies de pautes i bones pràctiquesTransparència, rendició de comptes i capacitació dels ciutadans.

www.transparency-initiative.org


http://www.transparency-initiative.org/


I a l’Estat espanyol? www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ

www.civio.es


http://www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ

http://www.civio.es/

http://www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ


La realitat...


La governança en una situació límit


Una tecnologia que ho canvia tot


>yo

utu

be.

com

/wat

ch?

v=Y

1L2s

At9

lxU

O cómo separar la yemade la clara del huevo

Però que també escampa coneixement

http://www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxU


I posa en entredit les velles pràctiques


Transparència


Control de les despeses dels governs

http://bit.ly/golfmilitar


http://bit.ly/golfmilitar


La Llei de transparència del Govern central

24 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0

Transparència: web gencat


Transparència: infografies



>[...]

Transparència: col·lecció ‘Govern Obert’



Amb la nova llei aprovada (publicada al BOPC):

1.Estan afectats per la Llei també els ens locals, les universitats i altres actors públics (persones físiques o jurídiques que exerceixen serveis d’interès general o universal o bé que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, fundacions del sector públic, col·legis professionals i corporacions de dret públic en el que afecta a les seves funcions públiques, consorcis i altres ens participats majoritàriament per administracions...).

S’està treballant en l’evolució del web de transparència de gencat perquè sigui el portal de transparència de tot Catalunya.

2.El web de transparència de gencat incorporarà l’accés al formulari electrònic que permetrà sol·licitar i obtenir en un termini màxim d’un mes aquella informació que no s’estigui oferint en el web mateix.

Llei 19/2014 de transparència catalana

http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b468.pdf


La Llei també preveu que des del portal de transparència s’ofereixi::

1.Registre de grups d’interès (lobys)

2.Canals de participació ciutadana

3.Sistemes d’avaluació ciutadana dels serveis i de les polítiques públiques

Principals novetats de la Llei catalana

I també que la Generalitat dissenyi, desenvolupi i

gestioni el portal de transparència de totes les administracions catalanes.


Transparency International Spain

www.transparencia.org.es

http://www.transparencia.org.es/

http://www.transparencia.org.es/


Participació


https://petitions.whitehouse.gov

Noves portals: We The People



http://barcelonagovjam

.wordp

ress.com

Noves fórmules de participar


http

://id

eeso

bert

es.g

enca

t.cat

Open ideas: Idees obertes gencat

http

://b

locs

.ge

ncat

.cat

/blo

cs/A

ppP

HP

/ge

ncat

/201

3/0

2/12

/idee

s-o

bert

es-

per

-mill

orar

-els

-se

rvei

s-m

obi

ls-i-

pro

posa

r-ne

-de-

nous

/


Aportacions socials: votades i comentades

https://please.to/


Per preguntar als ciutadans allà on sónI escoltar-ne la veu. Si ho fem des d’un sistema extern, ha d’estar justificat per a l’Administració (perquè n’obté avantatges) :

1. Simplificació del procés de suggeriments (feedback) i recepció de les idees de manera ordenada i ponderada socialment per la comunitat mateixa.

2. Integrable a qualsevol canal mòbil, web, codis QR... I adaptable amb mòduls multimèdia (Youtube...).

3. Gestionable des d’un sol lloc.

4. Personalitzable (web per gestionar-neels continguts), interactiu (publicació per notificació push i correu electrònic als ciutadans que s’uneixin a la idea), social (compartició de les idees amb la comunitat pròpia) i mesurable (veure impacte de les idees i poder-les comparar).


Altres models


[...]

www.pledgebank.com

Organitzar amb imaginació l’acció col·lectiva


38 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0appgree.com

Amb aplicacions mòbils

39 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0yopolis.com

O portals web


Per què polítiques públiques de participació ciutadana?

1. Enriqueixen les polítiques públiques orientades a donar resposta a les actuals demandes de la societat.

2. Milloren la transparència de l’acció de govern.

3. La deliberació col·lectiva sobre els afers públics incrementa el sentiment de pertinença i apodera la ciutadania.

4. Millora l’eficiència de l’acció de govern perquè ajuda a prendre decisions. Desbloqueja posicions enquistades i, quan no ho aconsegueix, palesa l’existència de debat públic independent també de la decisió pública que s’acabi prenent.

La ciutadania en polítiques públiques 1/4

@FrancescSoler


La ciutadania en polítiques públiques 2/4Deliberació per a una participació de qualitat

-Deliberació. Argumentacions per arribar a consens o per ajudar el govern a prendre les decisions amb més coneixement.

-Metodologia ordenada en els debats socials.

-La transparència és la clau de la participació perquè ofereix la informació de les polítiques públiques i explica els límits per no generar falses expectatives.

-Mecanismes de retorn (explicar aportacions de la societat que s’han incorporat), seguiment (com s’implementa la política pública) i avaluació (rectificar i/o millorar la participació).


La ciutadania en polítiques públiques 3/4Elements de participació

-Mapeig dels agents públics de la participació.

-Formes: processos participatius, espais estables de participació (sovint regulats i al voltant de determinat sector, com les dones, els joves...), tallers de participació (més planificats), grups de discussió (de composició més aleatòria), etc.

-Eines TIC. Correu electrònic, bústia ciutadana, formularis i eines Internet:

• Centralitzar en un sol espai

• Fòrum amb registre previ

• Dinamització del debat


La ciutadania en polítiques públiques 4/4Problemes i límits en la participació ciutadana

-Tensió entre l’statu quo, que vol mantenir el rol actual, i la societat civil, que reclama més espais de participació.

-Poca maduresa participativa en els actors públics (ciutadania, empreses, entitats, polítics i funcionaris). Això comença a canviar per l’efecte de les xarxes. Efectes de la bretxa digital.

-Cultura participativa del món associatiu poc representativa i diferent del nou tipus d’associacionisme internàutic. Cal entendre, aquí, molt bé l’efecte de les causes a Internet, com la gent s’afegeix i es desapunta d’un repte/un objectiu/una campanya...

http://bit.ly/ciudadaniared


[...]

Ciberactivisme a Internet

Peña-López, I. (2013). Informació, Internet i participació ciutadana. III Jornades Internacionals de Comunicació i Societat. Universitat de Girona, 8 de novembre de 2013.


Col·laboració


Treball col·laboratiu en CoP a la Generalitat

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0

CoP a l’Administració

A l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en comunitats de pràctica a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

Interactuen a la plataforma de treball col·laboratiu e-Catalunya


Com el programa Compartim

Col·lectiu educadors socials- CoP: Mobilitat segura (8 membres).

- Període: any 2008

- Eina : repositori de documents

- Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa.

- Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivament al 100% de la població reclusa.

- Cost edició en paper del Programa de mobilitat: 1.800 €


L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.

Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona2. Estalvi de temps:

500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

Amb bons resultats Impacte = Y1 – Y0


Per on comencem?


Evolució cap a les xarxes i la mobilitat

Multicanalitat

Amb el nou model, el ciutadà pot iniciar una interacció a través d’un canal i consultar-ne l’estat o també acabar-la en un altre de diferent d’una manera consistent i coherent.

Per això, l’Administració ha de tenir eines i procediments per fer una gestió i una operativa integral dels diferents canals (interoperables):

-processant en temps real aquesta informació de context.

-disposant d’una visió completa dels indicadors clau.


Obrint dades


A les portes d’un gran canvi


Sobretot per l’efecte de les macrodades (big data) en governs i ciutadania

http://graells.wordpress.com/2013/09/01/les-macrodades-bid-data-als-governs


I dels formats semàntics en el coneixement


Les empreses que presten serveis públics

De telefonia, electricitat, gas, aigua... també han d’obrir dades.



I per al conjunt d’empreses i sectors

ww

w.c

ent

rode

inn

ovac

ion

bbva

.co

m/e

vent

os/2

6377

-tal

ler-

de-i

nnov

a-c

hal

len

ge-b

ig-d

ata

Com el sector financer



emergence © green.thumbs

flickr.com/photos/greenthumbs/3244645344

L’open data crea noves oportunitats



Alguns indicadors:

- Posada en marxa el 2010.

-Més de 1.400 conjunts de dades, principalment fitxers.

Usos de les dades.

A. Desenvolupar iniciatives de serveis i negoci. Apps de tercers:

- Aplicacions mòbils (apps de trànsit, allotjaments turístics, agenda cultural, cercador de feina, estat de servei de Rodalies).

Generalitat: què s’obre i per a què 1/3


- Aplicacions web i ginys (widgets) que s’insereixen a diaris digitals d’abast nacional i comarcal i que informen en temps real de serveis de la Generalitat.



B. Retre comptes i complir amb el principi de la transparència (portal)

- Pressupostos 2014, 2012, 2011 i 2010

- Indicadors d’ocupació pública

- Estadístiques de gestió hospitalària i salut, de gestió de centres educatius



Tasques derivades de l’Acord de Govern de 31 de juliol de 2012:

1.Inventari del conjunt de dades públiques de la Generalitat i dels organismes que en depenen, no processades ni transformades, susceptibles de ser obertes.

2.Calendari per publicar esglaonadament les dades de l’inventari en el web de Dades obertes, prioritzant-hi les que aportin millors oportunitats de negoci a l’emprenedoria.

3.Publicació de l’inventari i del calendari al web de Dades obertes i al portal de transparència.

4.Implementació de serveis oberts http://serveisoberts.gencat.cat amb conjunts de dades importants i de gran volum per ser consumits en temps real (equipaments, licitacions, agenda...).

5.Adequació [federació] del catàleg actual als estàndards europeu i estatal: interoperabilitat i reutilització internacionals.

Projectes en curs a la Generalitat

62 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0catalunyadadescat

Catalunya Dades, organitzats en xarxa


Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de dades obertes


A les xarxes socials


Els governs a les xarxes socials: els EUA



flickr.com/photos/briansolis/5610145329

Tenir una estratègia a les xarxes



¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Plataformes intermèdies d’edició.

3. Nous continguts.

4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes.

Sisena edició:Octubre 2013

Institucions que decideixen se presents a les xarxes socials...


http://ow.ly/8HS4L

... amb planificació


Els governs a les xarxes: Catalunya 1/2Mapa de xarxes gencat:Incloent-hi els comptes múltiples (35 Trànsit per eixos viaris,

24 ofertes de feina per categories i 15 Rodalies per línia). Això és, 222 comptes simples

ww

w.g

enca

t.ca

t/xa

rxes

soci

als/

ca/d

irect

ori-x

arxe

s-ge

nca

t.ht

ml


Diferents tipus de perfils a Twitter:

1. Twitter per relacionar. Creen relacions amb les persones en xarxa. Ex. @gencat y @meteocat

2a. Twitter per informar. Emeten missatges unidireccionals a persones subscrites. Ex. @emergenciescat

2b. Twitter per informar (automatitzat). Missatges unidireccionals emesos de manera automàtica. Ex. R2-R16 de @rodalies

3. Twitter per atendre. Atenció i resposta a preguntes i dubtes que formula la ciutadania. Ex. @012

Comptes i perfils especialitzats gencat


Sisena edició:octubre 2013

Videoclip 012 redes sociales gencat

Guia de xarxes socials de la Generalitat


Fluxograma de la Generalitat


Aquest és el procediment:

1. L’ens responsable demana a l’àrea directiva poder disposar d’un conjunt de comptes de correu corporatiu genèriques per a l’obertura de comptes a xarxes socials. Es tracta de comptes que portaran com a denominacions codis correlatius per facilitar-ne el maneig.

2. El departament (o marca o organisme en qüestió) exposa al formulari de preobertura l’objectiu segons el qual necessiten disposar d’un compte o perfil a xarxes socials. També s’han d’explicitar les persones responsables de la gestió, el públic objectiu (target) i els comptes de xarxes socials amb les que es vulguin referenciar (benchmarking). Aquests comptes amb els quals es compararan obliguen la unitat sol·licitant a estudiar com ho fan organitzacions similars.

3. Quan l’ens responsable rep la petició d’obertura de compte a xarxa social a través del formulari de preobertura, s’obre amb un compte de correu corporatiu genèric, amb una contrasenya, que es desen en una base de dades degudament securitzada.

4. Quan s’obre el compte de xarxa social, s’aplica el nom del perfil o compte seguint el sistema de nomenclatura exposat.

5. Se li aplica la imatge corporativa corresponent (avatar i fons de pantalla o background), regulada al manual d’identitat corporativa i a la guia.

6. Per evitar que la persona responsable del compte conegui l’adreça i contrasenya, es procura habilitar un entorn intermedi de gestió de publicació a xarxes socials.

Procediment d’obertura 1/2


7. A continuació, es donen permisos d’edició a la persona responsable del compte o del perfil de la xarxa social o repositori en qüestió.

8. En el cas de Twitter pot ser, per exemple, TweetDeck. No cal, doncs, que la persona entri a Twitter per publicar, sinó que l’ens responsable creï el compte a TweetDeck i el connecti amb Twitter. Aleshores dóna accés al compte de TweetDeck als usuaris editors de l’organisme sol·licitant perquè puguin editar i publicar tots els continguts. D’aquesta manera el compte de correu principal i la contrasenya queden restringits i es preserva la continuïtat del compte de Twitter per a la posteritat.

9. Quan en el formulari de preobertura es demana presència a Facebook, l’ens responsable prepara una pàgina en què figurarà amb el rol d’administrador i invitarà els gestors del ministeri, marca o organisme públic peticionari. Tot seguit es procedirà a registrar la denominació de la URL de comunicació (vanity o URL) des d’on es podrà accedir a una informació mínima de la pàgina sense necessitat d’estar connectats a Facebook).

10. Per a la resta de repositoris/xarxes, l’ens responsable pot arbitrar algun sistema tècnic que permeti editar continguts als responsables d’edició però sense que coneguin la contrasenya. En el cas de repositoris de vídeos, fotografies i diapositives, es pot plantejar, per exemple, l’ús de la versió portable d’un navegador des d’on l’ens responsable hagi configurat l’accés als esmentats repositoris a través d’un controlador (driver) que pugui funcionar com a màscara per al coneixement de la contrasenya i , fins i tot en algun cas, deixar alguna sessió de l’aplicació oberta o concedir contrasenyes temporals per poder configurar algunes funcionalitats.

11. En el cas de dispositius mòbils, l’ens responsable es pot encarregar de configurar-los per continuar garantint el no coneixement de les claus de l’aplicació.

Procediment d’obertura 2/2


Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare

Indicadors de qualitat

I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluen els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials.

Estadística de xarxes socials Generalitat


Fitxa avaluació de xarxes Generalitat



A partir del quadre de control es mantenen i/o tanquen comptes/perfils.

Quadre de control de xarxes Generalitat


1. Les xarxes socials tenen com un punt d’origen un web o un bloc corporatiu. Són, per tant, un altaveu i mai un substitut d’aquests canals. En una institució, la línia editorial ha de coincidir, doncs, amb la del lloc web oficial. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals.

2. Interacció i implicació. És vital respondre els dubtes i les qüestions que plantegin les persones usuàries. La interacció és l’ànima de les xarxes socials.

Criteris de comunicació a les xarxes 1/4: sobre les eines


1. Cal dominar el registre propi de cada xarxa social.

2. Síntesi i precisió comunicativa. Els missatges han de ser directes, precisos i atractius:

- Els missatges han de ser captivadors per propiciar un diàleg real i proper a la ciutadania.

- El missatge es redacta per ser reenviat i no sols perquè arribi. Ha de conferir prestigi a qui el reenviï. Un de mediocre no es reenviarà.

- El missatge ha de ser àgil, directe i enginyós. Comunicar ràpid és sovint més eficaç que fer-ho tard i amb més qualitat.

- L’ús de narratives simples serveix per contagiar el missatge.

- La contextualització del missatge és fonamental.

- El missatge ha de ser autèntic, no ha de maquillar ni amagar res.

Criteris 2/4: sobre el llenguatge


La imatge gràfica anima o no a la lectura d’un missatge a les xarxes:

- Tenir en compte els dos nivells de lectura (el primer és un missatge curt i el segon, el missatge de fons, sencer). Usar etiquetes (hashtags) i enllaços a Twitter.

- Acompanyar el contingut textual amb imatges, gràfics i infografies. El món de les xarxes és cada cop més visual.

Criteris 3/4: sobre la forma gràfica


Tenir una visió SEO (search engine optimization o tècniques per optimitzar la nostra presència als cercadors). Per afavorir la indexació de dades als cercadors i influir en el pes que tindrà la nostra institució a la Xarxa, podem utilitzar paraules clau segons cada matèria relacionada.

- Conèixer els horaris de tramesa que generin més viralitat perquè arribin al major nombre de persones

- Publicar un nombre de missatges coherent respecte a la xarxa social de què es tracti i a la nostra activitat com a institució per evitar la saturació de missatges.

Criteris 4/4: sobre l’editorialització


Quins comptes i perfils de xarxes socials es podrien activar a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Se’n podrien tancar alguns dels que ja teniu oberts? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de xarxes socials


Als serveis mòbils


Acord de Govern per a serveis mòbils:

1. Pautes per ordenar les iniciatives mòbils de departaments i organismes, que permetin incorporar-los a l’estratègia mòbil i multicanal de la Generalitat. L’organisme responsable de Serveis mòbils gencat és la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió.

2. Aprovació de la Guia de serveis mòbils de la Generalitat, que ajuda a alinear aquest canal amb els objectius de cada organisme i a aprofitar les capacitats pròpies dels serveis mòbils.

Guia gràfica per desenvolupar aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya: a piv.gencat.cat.

El canal mòbil a la Generalitat


Aplega les de Protecció civil, Trànsit, El Temps, Mou-te, FGC, Rodalies, DOGC, Residus, Equipaments, Monuments, mNATEC, Posa’t a prova, Carnet Jove, SITCRA (centres emissors TDT), InfoConsum, Palau Robert...

Properament incorporarà un canal de missatgeria instantània.

L’aplicació mòbil de gencat


De la consulta d’informació a la comunicació proactiva de serveis. Resultat: gencat app destacada als markets.

El servei d’avisos push


Citizen sourcing

El ciutadà com a sensor mòbil i proactiu = proveïdor de dades.

Com el cas de l’aplicació de gencat per mesurar la cobertura mòbil a Catalunya.

+ =

El mòbil, la innovació més disruptiva


Reconeixement corporatiu del BYOD (bring your own device) o consumerització



Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar directament la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar tercers? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de serveis mòbils

90 ‘Governança oberta, mòbil i en xarxa’. UOC - Jordi Graells Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015 CC – BY 3.0Chick broke the egg © sheilapic76 CC BY 2.0 flickr.com/photos/53344659@N05/4978438263 /

Perquè està naixent una nova manera de governar...



Posa-hi la teva foto!

... sent decisius a l’hora de generar valor per a la societat!


GOVERNANÇA OBERTA, MÒBIL I EN XARXA gràcies!Màster d’administració i govern electrònic i d’anàlisi política – UOC

Jordi Graells i Costa. Barcelona, 29 de gener de 2015

Government & Nonprofit

Governança oberta, mòbil i en xarxa