Click here to load reader

Habilitats socials

  • View
    184

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Habilitats socials

  • 1. HABILITATS SOCIALS natlia moll

2. Habilitats socials 3. Marc teric La nostra salut mental i lequilibri personal estan molt relacionats amb la forma en qu vivim les relacions interpersonals. La convivncia, com ens sentim amb els altres, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Viure amb els altres s un art que es pot aprendre no noms per caure b, sin perqu la integraci social s un factor clau del benestar emocional. 4. Habilitats socials Les habilitats socials sn una srie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desigs i drets de lindividu, sempre duna manera adequada i de manera que resolguin satisfactriament els problemes amb els altres. Si dominem aquestes habilitats podrem aconseguir satisfaccions en lmbit de la famlia, de les amistats, en les relacions amoroses, a lhora daconseguir una feina, de relacionar-nos amb els nostres caps i companys de feina i de convncer de les nostres actituds o dels nostres plantejaments. 5. Habilitats socials Les habilitats socials impliquen un control de les prpies emocions i requereixen una maduresa emocional segons l edat de cadasc. Aquestes saprenen per observaci de models i per la tcnica dassaig i error. 6. Factors que intervenen Les habilitats socials sn conductes, verbals i no verbals, que faciliten una relaci interpersonal assertiva. Sn verbals perqu la major part de la nostra comunicaci didees es fa mitjanant paraules, i sn no verbals perqu bona part de la comunicaci, principalment en els seus aspectes emocionals i afectius, es realitza no verbalment: per la mirada, el somriure, els gestos de la cara i de les mans i la distncia entre els interlocutors. Per ser socialment hbil cal aprendre a captar aquests missatges no verbals i a emetrels oportunament. 7. Assertivitat qu s? 8. Assertivitat L'assertivitat s la capacitat d'autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix a ser capa de plantejar i defensar un argument, una reclamaci o una postura des d'una actitud de confiana en un mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que s correcte. 9. Empatia qu s? 10. Empata L'empatia s la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments. Sembla ser que s un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'altruisme i la comunicaci). Si b s una qualitat innata (totes les persones sn capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les prpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjanant l'educaci en valors, la meditaci o prctiques com el voluntariat, entre altres. Les persones emptiques sn capaces d'escoltar els altres, i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser ms obertes i intellectualment estimulants i, en conseqncia, resulten ms populars i reben ms reconeixement social. 11. El llenguatge no verbal Lexpressi de la cara s un factor que cal tenir present, el rostre expressa sis emocions fonamentals: por, rbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha tres zones de la cara que representen aquestes emocions: el front amb les celles, els ulls i la zona inferior de la cara. 12. El llenguatge no verbal La mirada Mirar als ulls o a la zona superior de la cara ajuda a establir el contacte i, depenent de com siguin aquestes mirades, sexpressen les emocions: es considera ms properes les persones que miren ms el seu interlocutor, per no si s de forma fixa i dominant. Mirar poc pot ser signe de timidesa. La mirada acompanya la conversa: si mirem quan escoltem animem laltra persona a comunicar-se. En canvi, mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en ms convincent. 13. Llenguatge no verbal El somriure Denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicaci. Per si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferncia o incredulitat. 14. Llenguatge no verbal La postura corporal Els gestos del cos expressen com se sent interiorment la persona dacord amb la seva manera de seure, de caminar Es pot transmetre esceptisisme (encongint-se despatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferncia (asseient-nos gaireb estirats quan alg ens parla). La distncia fsica entre persones que es comuniquen tamb indica la proximitat emocional entre aquests individus. Dos cossos propers expressen proximitat afectiva. Girar l esquena o mirar cap a un altre costat s una manifestaci de rebuig o desgrat. Un cos contret expressa decament i manca de confiana en si mateix; un cos expandit, expressa tot el contrari. 15. Llenguatge no verbal Els gestos Els que es fan amb les mans i el cap acompanyen i emfatitzen el que es comunica amb la paraula o el silenci. 16. El llenguatge verbal El llenguatge verbal ens permet organitzar i conceptualitzar el pensament. Aprenem en la mesura que verbalitzem. Assimilem un concepte en la mesura que adquirim una paraula per definir-lo. 17. El llenguatge verbal La veu Les mateixes paraules amb entonaci diferent transmeten sentiments molt diversos com per exemple ironia, ira, excitaci, sorpresa o desinters. Un to somort s senyal dabatiment o depressi. Una conversa que es mant sempre en el mateix to resulta montona i avorrida i suscita poc inters. Es fa sentir ms, s a dir, comunica millor, la persona que juga amb les modulacions de veu al llarg de la seva xerrada. El to s a vegades tan important com el mateix contingut de les nostres paraules. 18. Llenguatge verbal Un volum alt de veu expressa seguretat i domini de la situaci, per quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot suggerir estats d'nim com debilitat o falta de confiana en un mateix per tamb confidencialitat i proximitat. Tamb s important tenir en compte la fludesa de la paraula i el ritme. 19. Les habilitats socials Tots aquests elements de conducta relacional sn eines de la nostra forma d'estar en societat i ens ajuden a relacionar-nos de forma ms eficient. Les habilitats socials sn conductes apreses i, per tant, les podem millorar. Faciliten la relaci amb altres persones i ens ajuden a ser ms nosaltres mateixos, reivindicant els nostres drets i peculiaritats sense negar els drets dels altres. El ms positiu s que faciliten la comunicaci i la resoluci de problemes amb d'altres persones. L'art de conviure amb els altres consisteix a no quedar-se curt i a no passar-se, sin en buscar un equilibri. 20. Vessant cognitiu i moral de les Habilitats SocialsLes habilitats socials requereixen unes habilitats cognitives prvies. Una persona no pot ser hbil socialment si no t pensament alternatiu, s a dir, si no veu diverses sortides a una situaci interpersonal, a un problema de relaci. 21. En aquesta vessant hi intervenen tres tipus de pensament: 1. Pensament causal: capacitat per fer un diagnstic interpersonal, per poder determinar qu est passant. 2. Pensament conseqencial: preveure les conseqncies dun fet i imaginarles amb encert, abans de fer o dir alguna cosa. 3. Pensament de perspectiva: Empatia, posar-se al lloc de laltre i saber sintonitzar amb la seva alegria, la seva tristesa, el seu entusiasme, els seus temors... 22. El creixement moral passa per diferents etapes que estan relacionades amb ledat i cal treballar-les per anar-les superant, per anar creixent com a persones. Segons Kohlberg existeixen sis estadis de creixement moral. 23. Kohlberg estadis de creixement moral 1. Heteronomia (del 0 als 5 anys): Quan el b i el mal determinen agents externs (pares, persones grans, laltre...). Actuen en funci del premi o cstig. 2. Individualisme (dels 6 als 10-11 anys): Es descobreixen les regles dels jocs i es compleixen, no per respecte als altres ni per por, sin per egoisme. La regla bsica daquest estadi s la llei de Tali: ull per ull. 3. Expectatives interpersonals (11- 12 fins als 20 anys): Propi de la pubertat i adolescncia. Ens movem pel desig dagradar i de ser acceptats. Es fa el que sespera de nosaltres, perqu ens considerin bons. 24. Estadis de Kohlberg 4. Sistema social i conscincia (entre els 20 i els 30 anys): Als 18- 20 anys comena ledat adulta pel que fa a la moral, s a dir, comena lautonomia moral. s una etapa de responsabilitat. s compleix amb lobligaci no per por ni per egoisme, ni per quedar b, sin per responsabilitat. Es fa all a que un s ha comproms per noms es limita al seu grup, famlia i amics, la resta no es responsabilitat seva. 5. Contracte social (entre els 20 i 30 anys): En aquest estadi es pensa i defensa els drets bsics de tots els ssers humans. 6. Principis tics (entre els 20 i els 30 anys): faig a laltre el que vull per mi. En lestadi dels que viuen, defensen i lluiten per la igualtat, el respecte autntic i lamor a tots els ssers humans. 25. Kohlberg. Desenvolupament moral Tothom parteix en el seu creixement moral del primer estadi, per no tothom arriba al sis. Per poder arribar al sis estadi s necessari desenvolupar: - El judici moral: la capacitat individual per emetre judicis de forma argumentada sobre all que est b i el que est malament en les conductes humanes, en la prpia i en les dels altres. - La comprensi crtica: capacitat de comprendre i cercar larrel dels problemes personals i socials, tenint en compte les diferents lectures que sen poden fer, adquirint actituds de comproms per millorar a nivell individual i social. 26. Per una bona relaci humana amb els altres cal disposar i creure en molts valors, s a dir, apreciar o considerar valuosament lamistat, la sinceritat, la fidelitat, el respecte, la justcia... s important que tinguem cura de les tres dimensions de la persona, la biolgica- psicolgica, social i moral. 27. Assertivitat Lassertivitat s un equilibri entre dos extrems, ser nosaltres mateixos i resultar convincents sense incomodar els altres, com a mnim no ms de limprescindible. La persona persuasiva, efica en la seva c