MITOCÒNDRIA

Orgànul cel·lular on es produceix la respiració interna

CÈL·LULA

- respira- es nutreix- es reprodueix- mor

RESPIRACIÓ EXTERNAO PULMONAR

RESPIRACIÓ INTERNAO CEL·LULAR

Volum pulmonar: 4-6 litres2-3 l = capacitat inspiratòria/expiratòria2-3 l = capacitat residual

Volum sanguini: 5 litres2 l = pèrdua mortal

Volum líquid intersticial: 11 litres

Sistema linfàtic

ERITRÒCITS(glòbuls vermells)

APARELL RESPIRATORI

VIES RESPIRATÒRIES

PULMONS

APARELL

CIRCULATORI (o CARDIOVASCULAR)

VASOS SANGUINIS

COR

Les cèl·lules de l'organisme no respiren de l'aire exterior.

La major part de les cèl·lules de l'organisme no estan en contacte directe amb la sang.

Visió general de l’aparell respiratori

VIES RESPIRATÒRIES

- SUPERIORS

- INFERIORS

PULMONS

DIAFRAGMA

LES VIES SUPERIORS

Esófag(APARELL DIGESTIU)

coanes

Pas comú amb l'aparell digestiu

Amígdales

Funció:DeglucióRespiracióAudicióFonació

glotis

LES VIES SUPERIORS

Esófag(APARELL DIGESTIU)

coanes

glotis

Pas EXCLUSIU d'aire, separat de l'aparell digestiu.

Formada per l'os IOIDES i els cartílags tiroides i cricoides.

Funció:RespiracióFonació (cordes vocals)

Externament hi trobem les glàndules tiroides (sistema endocrí).

LES VIES INFERIORS

TRÀQUEACartílags en forma de CTapissat d'epiteli ciliat

BRONQUISBifurcacions de la tràquea que penetren en els pulmons.Cartílags en forma de O.Tapissat d'epiteli ciliat.

BRONQUIOLSRamificacions dels bronquis.Cartílags en forma de placa.

ELS PULMONSSón dos òrgans esponjosos, rosats, elàstics i lleugers que ocupen tota la cavitat toràcica exceptuant l’espai reservat pel cor, grans vasos i l’esòfag.

La bifurcació de bronquíols acaba en una gran quantitat de bronquiols respiratoris on es troben les superfícies respiratòries que són els sacs alveolars amb els alvèols.

Els bronquiols respiratoris no tenen plaques de cartílag sinó fibres de músculs llis i epiteli.

ELS PULMONS

ME

DIA

ST

Í

CAVITAT PLEURAL

PELL

COSTELLESMÚSCULS INTERCOSTALS

PL

EU

RA

DIAFRAGMA

FUNCIONAMENT DE LA RESPIRACIÓ

Procés que es realitza en 3 fases:

La ventilació L’intercanvi gasós La respiració cel·lular

VENTILACIÓ:Inspiració i expiració

INTERCANVI GASÓS

SANG PROVINENTDE LES CÈL·LULES

RICA EN CO2

SANG DIRECCIÓA LES CÈL·LULES

RICA EN O2

ALVÈOL PULMONARALVÈOL PULMONAR

ARTÈRIA

SANG OXIGENADAA ALTA PRESSIÓ

LÍQUID INTERSTICIAL

CAPIL·LARS

SANG DESOXIGENADA A BAIXA PRESSIÓ

VENA

LINFA

VASOS LINFÀTICS

CÈL·LULES

RESPIRACIÓ CEL·LULAR

CIRCULACIÓ DOBLE

• Dos circuits circulatoris: - MENOR O PULMONAR: sangre del cor, per artèries

pulmonars, als pulmons, on es produeix l'intercanvi de gasos i la sang retorna al cor per les venes pulmonars

- MAJOR, GENERAL O SISTÈMIC: la sang amb oxigen surt del cor per

l'aorta , es distribueix per tot el cos i retorna al cor per les venas cava.

SISTEMA VASCULAR:VASOS SANGUINIS

• Per on circula la sang.

- ARTÈRIES- VENES- CAPIL·LARS

ARTÈRIES Sang del cor fins als capil·lars

dels teixits.

Capa muscular desenvolupada

(són gruixudes) permetent

regulació del flux i de la pressió.

Molt elàstiques: el flux a impulsos

del cor passa a flux continu.

Capacitat de contracció i dilatació

segons necessitats del cos.

Només tenen vàlvules a la

sortida del cor, per evitar el

retrocés de la sang.

VENES Condueixen la sang des dels órgans i

parts del cos fins al cor.

Són menys elàstiques que les artèries.

Capa muscular menys gruixuda, ja que

la sang de retorn al cor no porta tanta

pressió.

L’ endoteli presenta vàlvules que eviten

retrocés de la sang i l’obliguen a circular

únicament cap al cor.

CAPIL·LARS Vasos microscópics que formen reds. Formats per una sola capa de cèl·lules (endoteli), el

què facilita l’intercanvi de substàncies. Les artèries arterioles capil·lars vènules venes

ANATOMIA DEL COR

Sang pobre en O2

Sang rica en O2

VÀLVULES CARDÍAQUES• Al cor hi ha 4 vàlvules:

- TRICÚSPIDE

- MITRAL

- AÒRTICA

- PULMONAR

ARTÈRIES MÉS IMPORTANTS

• ARTERIA AORTA

Es el vas de major diàmetre de l'organisme. Surt del VE, es dirigeix cap amunt, formant l'aorta ascendent, a continuació gira cap a l'esquerra (arc aòrtic) i després descendeix verticalment per davant de la columna vertebral fromant l'aorta descendent.

De cada una d'aquestes parts neixen branques cada vegada més fines (arterioles) que es dirigeixen als diferents órgans i teixits del cos on hi formen una fina red de capil·lars.

• ARTÈRIA PULMONAR

Surt del VD i es bifurca en dues branques, una per cada pulmó.

VENES MÉS IMPORTANTS

• Venes pulmonars

Surten dues de cada pulmó i porten la sang a l'AE.

• Venes cava

Són dues (superior i inferior) i porten la sang recollida del cos cap a la AD.

VASOS SANGUINIS DEL CAP

VASOS SANGUINIS DEL TRONC

VASOS SANGUINIS DE LES EXTREMITATS

FUNCIONAMENT DEL COR• El cor funciona com una bomba espiradora i impulsora

de sang.• Les aurícules espiren la sang de les venes i els ventricles

l’impulsen fent-la circular pels vasos sanguinis.• El cicle cardíac es deu a uns moviments, que són de

dues classes:- de contracció o sístole: durant el qual el cor es buida de

sang;- de dilatació o diàstole: durant el qual el cor s’omple de

sang.• Dins aquestes fases generals hi ha una sístole i diàstole

auriculars, i una sístole i diàstole ventriculars.• Les vàlvules eviten la circulació en sentit contrari.

1r – diàstole AE = s’omple de sang rica en O2 provinent de venes pulmonars, i diàstole VE que s’omple passivament;

2n – sístole AE s’omple el VE al màxim;

3r - sístole VE = es buida el VE per l’artèria aorta.

1r – diàstole AD = s’omple de sang pobre en O2 provinent de venes cava, idiàstole VD = s’omple passivament;

2n – sístole AD = s’omple el VD al màxim;

3r – sístole VD = es buida el VD per l’artèria pulmonar.