Unitat 3: Què podem fer?(espiritualisme versus materialisme 3) 

Espiritualisme versus materialisme

Plató Epicur

• Dualisme• Espiritualisme• Racionalisme• Ascetisme• Immortalitat de l

´ànima• Mort, és el pas a una

nova vida

• Fedó

• Monisme• Corporalisme• Empirisme• Hedonisme• Eternitat dels

components materials de la naturalesa humana

• Mort, desaparició de tota sensació

• Carta a Meneceu

•

•Contra el materialisme (text 9)

• Sòcrates- Plató observa amb preocupació com és possible que l´ànima acabi sent esclavitzada pel cos, que és la pretensió de tot plantejament materialista.

• El punt de partida és la força i intensitat com les sensacions de plaer i dolor ens afecten.

• De seguida, assenyalem al cos com el seu origen.

• Això ens fa creure que allò material (les coses visibles), la causa d´aquestes sensacions tan fortes i intenses, és la realitat més evident i verdadera.

• Contra el materialisme (text 9)

• La repetició continuada d´aquestes experiències van reforçant aquesta falsa creença, pròpia del materialisme (“cada plaer i dolor clava l´ànima al cos”).

• Fins al punt que l´ànima acaba encadenant-se completament al cos: creu, pensa i actua de la mateixa manera que ho fa el cos.

• D´aquesta manera, identificada plenament amb el cos, l´ànima corporeitzada queda condemnada a les múltiples reencarnacions, sense esperances de gaudir algun dia de la plenitud de la contemplació del món de les idees.

•Contra el materialisme (text 9)• El materialisme, per tant, tanca la

possibilitat de la salvació de l´ànima, del seu retorn al món de les idees.

• D´altra banda, el materialisme fomenta la por a la mort, ja que tan bon punt la mort ens visiti, l´ànima, que ha quedat tan unida amb el cos, compartirà el mateix destí del seu opressor material: quedarà completament disgregada, escampada i disseminada pels vents.

• El materialisme, amb el seu plantejament sobre la mort, no pot deslliurar-nos del temor, tot el contrari, afegeix un temor nou, el temor a deixar de ser, a no ser res, que és molt pitjor que el temor a un futur càstig.

•Contra el materialisme• Michel Onfray en Las sabidurías de la antigüedad (2006) proposa

una arriscada hipòtesi sobre l´objectiu profund de Plató, en el moment que escriu el Fedó: en aquest diàleg la seva filosofia constitueix una desautorització de les doctrines materialistes i hedonistes del seu temps, concretament les de Demòcrit i Aristip de Cirene, els autors que més van influir en la filosofia d´Epicur.

• Plató fuig de l´enfrontament directe, opta en canvi per una estratègia del tot diferent, la de silenciar el nom i les idees fonamentals d´aquests dos adversaris filosòfics.

• En el cas de Demòcrit, el silenciament és total: en cap dels seus diàlegs no es detecta la més mínima referència envers la seva persona i les seves idees.

• El cas d´Aristip, deixeble com Plató de Sòcrates, també és força significatiu: el seu nom només apareix citat a l´inici del Fedó com un dels que no va poder acompanyar el mestre en els seus últims moments de vida, tot i que residia a Egina, una localitat no massa lluny d´Atenes.

• Això és com dir, de forma subtil, que l´absència d´Aristip només demostrava o bé la seva manca de respecte per qui va ser el seu mestre o bé la seva covardia, per no atrevir-se per última vegada a confrontar els seus arguments als de Sòcrates.

• Plató excusà la seva inassistència en una malaltia inoportuna.

• EQUÈCRATES: I els presents, Fedó, qui eren?• FEDÓ: Dels del país hi havia l’Apol·lodor

aquest, Critòbul amb el seu pare, i a més Hermògenes, Epígenes, Èsquines i Antístenes. També hi havia Ctesip de Peània, Menexen i alguns altres del país. Em penso que Plató estava malalt.

• EQUÈCRATES: Hi havia alguns forasters?• FEDÓ: Sí, Símmies, el tebà, Cebes i Fedondes;

i de Mègara, Euclides i Terpsió.• EQUÈCRATES: I digues, hi eren Aristip i

Cleòmbrot?• FEDÓ: No, certament. Es va dir que eren a

Egina.• EQUÈCRATES: I hi havia algú més?• FEDÓ: Em penso que els que hi havia devien

ser aquests.

Plató, Fedó, 59b-c

Michel Onfray

Contra el materialisme

•La filosofia filoplatònica posterior va desenvolupar una expressió que Plató utilitzà per definir als materialistes en un diàleg anomenat el Timeo: amics de la terra.•Horaci, el poeta llatí, fou l´autor d´una imatge que des d´aleshores ençà vinculà la filosofia d´Epicur amb el porc: el poeta parla de la “porcada epicúria”, referint-se al tipus de doctrina a la que de jove havia estat vinculat.•Una de les tesis en les que insisteix l´epicureisme és en què la felicitat s´ha d´assolir en aquesta vida, no en un altre món immaterial i inaccessible.•Aquesta tesi immanentista és la més contrària al transcendentalisme defensat pel platonisme: la felicitat no és d´aquest món.•El porc, que per la seva fisiologia no pot aixecar el cap i contemplar el cel, és l´animal que millor reflecteix l´actitud més oposada al platonisme: un animal condemnat a la més radical immanència, brut i repugnant, amb el seu morro remena i remena els fangs més fastigosos, incapaç d´elevar la seva mirada envers el món de les idees, on es troba la veritat.

Antropologia dualista (text 7)

•En aquest text podem distingir tres parts:

1.Part ontològica (79a-b)2.Part epistemològica (79c-e)3.Part antropològica/conclusions (80a-c)

Antropologia dualista (text 7)

Part ontològica (79a-b):• Prenent com a punt de partida el seu dualisme antropològic,

distingeix dos tipus de realitat:1. Realitat visible (coses)2. Realitat invisible (idees)• Cadascuna d´aquestes dues realitats disposen de trets

característics que les identifiquen:1. Realitat visible: mutabilitat (és canviant)2. Realitat invisible: immutabilitat (és sempre idèntica a ella

mateixa)• Aquestes dues realitats corresponen a els dos components

de la naturalesa humana: cos i ànima.1. Cos i coses materials són afins per la seva visibilitat2. Ànima i idees són afins per la seva invisibilitat

Antropologia dualista (text 7) Part epistemològica (79c-e):

• Quan l´ànima està condicionada i dominada pel cos utilitza els sentits, és a dir, experimenta allò que és visible, està en contacte amb les realitats materials.

• En aquest nivell epistemològic, l´ànima no se sent a gust: s´extravia, pertorba i mareja.

• Quan l´ànima s´allibera del cos, aleshores entra en contacte amb allò invisible, el que és idèntic a ell mateix. Quan actua així aleshores es diu que l´ànima medita, pensa, contempla.

• És en aquell nivell epistemològic on l´ànima se sent més a gust perquè està en contacte amb realitats que s´assemblen a ella.

• Conclusió:1. L´ànima per naturalesa s´assembla més a l´invisible (les idees)2. El cos per naturalesa s´assembla més a allò visible (les coses)

Antropologia dualista (text 7) Part antropològica i conclusions (80a-c):

• Quan l´ànima i cos coexisteixen en una mateixa entitat, cadascuna desenvolupa tasques i funcions diferents:

1. El cos és esclau i ha d´obeir2. L´ànima és qui mana i ha de dirigir

• D´aquesta doble funció Plató “dedueix” una doble naturalesa:

1. El cos, perquè és qui obeeix, és mortal, humà.2. L´ànima, perquè és qui governa, és divina, immortal.

(veure text 6, l´argument que prova la immortalitat de l´ànima a partir de la seva simplicitat)

Antropologia dualista (text 7) Part antropològica i conclusions (80a-c):• D´aquest fragment que hem analitzat i de fragments

anteriors, Plató fa una relació d´elements identificadors dels dos components de la naturalesa humana:

• De totes aquestes característiques que recorden a la taula dels oposats de Pitàgores, Plató dedueix que la immortalitat és un element definitori que convé a la part espiritual de l´ésser humà, a l´ànima.

ànima cos

DivinaImmortal

Intel·ligibleUniforme

IndissolubleImmutable

HumanaMortal

SensibleMultiformeDissolubleCanviant

Antropologia monista

• L´epicureisme és sobretot una filosofia de la corporeïtat, com afirma Emilio Lledó (El epicureismo).

• El cos, tan desacreditat pel platonisme (presó de l´ànima), esdevé la pedra angular sobre el que constituirà tot el seu programa filosòfic. Per als epicuris res no tindrà sentit sense el cos. Les sensacions seran el criteris essencials de la veritat.

• El dualisme havia de ser superat, ànima i cos eren la mateixa cosa (allò que anomenem ànima és només un compost d´àtoms subtils).

• Tot coneixement té un origen corporal, amb els sentits els cossos comencen a prendre consciència de tot allò que internament i externa els envolta. D´aquí la seva opció per l´empirisme en contra del racionalisme epistemològic.

Antropologia monista

• Ànima i cos, lluny de ser termes antagònics, són dues formes de significar dues instàncies corporals, de la mateixa manera que el cap i les mans expressen dues parts d´un mateix tot.

• Només existeix la matèria, organitzada de diferent manera, però sotmesa a les mateixes regles, a les mateixes lleis atomístiques.

• L´ànima, per tant, mor al mateix temps que la resta del cos.

• Una i un altre es desfan, es disgreguen, es descomponen sota l´acció d´una idèntica força, la mort.

• El que diferencia l´ànima d´altres parts del cos és la seva composició: són àtoms de la mateixa naturalesa que els d´altres parts del cos, però més subtils.

Antropologia monista

• El cos, per tant, havia d´acceptar-se amb totes les seves limitacions, com l´única realitat que som (monisme antropològic) i com la veritable mesura de totes les coses.

• Amb aquest tomb corpori, la filosofia haurà de reduir les seves pretensions a la realitat física i terrenal i oblidar-se de les qüestions transcendentalistes dels platònics (immanentisme).

• Una felicitat que no pot ultrapassar els límits de la nostra corporeïtat.

• La plenitud humana només pot ser moderada, identifica amb una vida serena, en equilibri i harmonia amb la naturalesa, una impertorbabilitat anímica (ataràxia).

• Ser feliç és molt fàcil, l´important és no patir.

Antropologia monista

• La filosofia ha d´atendre en tots els aspectes la salut del cos. És una mena de medicina espiritual.

• El coneixement filosòfic en l´epicureisme té una doble funció:

a)definir amb claredat les necessitats i desitjos del cos;

b)alliberar-lo de tot allò que enterboleix el seu equilibri, la seva felicitat.

• Per això és tan important distingir entre les limitacions que imposa la naturalesa i les limitacions que no tenen un origen natural.

• L´anàlisi del plaers forma part de la concepció pràctica del coneixement pròpia de l´epicureisme. El coneixement ha d´orientar les nostres accions. El coneixement ha de lluitar contra les amenaces de la felicitat humana.

Antropologia monista• La filosofia ha de denunciar

aquests elements pertorbadors que condueixen la misèria física i moral de l´individu.

• Però la tasca de la filosofia no acaba aquí, la seva denúncia s´adreça sobretot a l´existència d´unes estructures polítiques, econòmiques i ideològiques que fomenten aquests plaers pertorbadors: hi ha societats que són autèntiques fàbriques d´objectes afavoridors de plaers tan innecessaris com artificials.

• La filosofia epicúria així aconsegueix partint de l´anàlisi de les necessitats corporals esdevenir un saber crític de la cultura, la societat.

• Les solucions que ofereix l´epicureisme són de dos tipus:

1.Global2.individual

Antropologia monista

•Alternativa global

• Implica la constitució de formes de relacions socials alternatives: col·lectivitats petites allunyades de les metròpolis, fonamentades en l´amistat i en un ideal de vida austera i senzilla.

•Alternativa individual

• Vinculada amb el càlcul de plaers i l´exercici de les virtuts de la prudència o moderació.

Alternatives de l´epicureisme