LES PROTEÏNES VEGETALS

www.meditacionesculinarias.com

PRINCIPALS FONTS DE PROTEÍNES:

• LLEGUMS

• SEITÀN

• TOFU I DERIVATS

• FRUITS SECS

• LLAVORS

ALTRE FONTS:

• ALGUES

• POL·LEN

• LLEVAT DE CERVESSA

• SÓN LES LLAVORS QUE CREIXEN A LES BEINES DE LES PLANTES

LLEGUMINOSES.

• EL CONTINGUT PROTEÍNIC DELS LLEGUMS ÉS D’UN 20% SI SÓN

SEQUES I D’UN 25% SI SÓN CUITS.

• CONTENEN PROVITAMINA A i VITAMINES DEL GRUP B.

• EL SEU CONTINGUT EN MINERALS VARIA SEGONS L’ESPÈCIE, PERÒ

ES POT DESTACAR QUE SÓN RICS EN CALCI, FÓSFOR, POTASI,

MAGNESI I FERRO.

• CONTENEN UNES SUBSTANCIES INHIBIDORES DE LA DIGESTIÓ DELS

HIDRATS DE CARBONI QUE FAN QUE LA SEVA ABSORCIÓ SIGUI

MOLT LENTA, COSA QUE ELS FA MOLT INDICATS PELS DIABÈTICS.

• CONTENEN FIBRA SOLUBLE (HIDRATS) QUE PROVOQUEN

FLATULÈNCIES PER LA SEVA FERMENTACIÓ A L’INTESTÍ.

• MONGETA O FESOL

• CIGRONS

• LLENTIES

• PÈSOLS

• FAVES

• SOJA

• (CACAUET)

• (ALFALS)

POSAR EN REMULL UN MÍNIM DE

6-8 HORES (ALCALINITZAR)

ESCÒRRER, RENTAR

UTILITZAR AIGUA DE QUALITAT

(NO DE L’AIXETA-clor fluor)

AFEGIR UN TROS D’ALGA KOMBU

O WAKAME

PORTAR A EBULLICIÓ SENSE TAPAR

ESCUMAR

COURE A PRESSIÓ O NO

NO POSAR SAL FINS AL FINAL DE

LA COCCIÓ

• AMANIDES (A L’ESTIU)

• VERDURES

• ALGUES (AJUDEN A LA SEVA DIGESTIÓ)

• PATÉ

• SOPES (A L’HIVERN), ESTOFATS…

• CEREALS I/O PASTES (DEPENEN TIPUS DE DIETA)

• GERMINATS

ES PODEN PENDRE TOTS EL DIES

• ELS LLEGUMS GENEREN CALOR INTERIOR, ENERGIA ,VITALITAT, SATISFACCIÓ…

• SÓN ALTAMENT NUTRITIUS.

• HAN SIGUT SEMPRE UN INGREDIENT BASE A L’ALIMENTACIÓ.

• AVUI DIA “NO HI HA TEMPS PER CUINAR-LOS…” FEM SERVIR ENVASATS QUE PUNTUALMENT ESTÀ BÉ, PERÒ NO ÉS EL MÉS RECOMANABLE.

• ELS LLEGUMS COM ELS GRANS DELS CEREALS TENEN LA CAPACITAT DE GERMINAR, ÉS A DIR, SÓN UNA PLANTA EN POTENCIA. HI HA VIDA!

• QUAN UN PLAT L’EL·LABOREM AMB TEMPS I AMOR (POSEM LA NOSTRA CONCIENCIA), ELS MENJARS SURTEN BONS SEGUR, PLENS DE VITALITAT I ENERGIA

• NO BARREJAR DIFERENTES LLEGUMINOSES A LA

MATEIXA RECEPTA O MATEIX ÀPAT.

• AMB UN EXCÉS D’ESPÈCIES I PICANTS, PERQUÉ ENS

PRODUIRAN MÉS GASOS.

• AMB UN EXCÉS DE CÍTRICS O VINAGRES

• AMB TEMPEH

• AMB FRUITA

100gr Kcal PROTEÍNES GRASSES

TOTALS

HIDRATS

DE

CARBONI

FIBRA CALCI FÓSFOR MAGNESI FERRO FLUOR

CIGRONS 305 20 3,4 48,6 9,5 110 428 108 6,5 …

FAVES 309 24 2 48,9 22 90 380 160 9,5 …

MONGETA

BLANCA294 22 1,6 47,8 19,2 105 430 130 6,1 0,09

LLENTIES 310 23,5 1,4 50,8 10,6 74 412 77 6,9 0,03

SOJA 453 37 23,5 23,5 11,9 260 590 250 8,6 0,36

VALORS NUTRICIONALS D’ALGUNS LLEGUMS

• ÉS UN PRODUCTE ORIGINARI D’ORIENT.

• EL TOFU EL PODRIEM CONSIDERAR COM UN FORMATGE VEGETAL QUE S’OBTÉ DE LA LLET COAGULADA DE SOJA.

• ÉS RIC EN PROTEÍNES,(MOLT MÉS DIGERIBLES QUE LES ANIMALS) I BAIX EN CALORÍES

• NO CONTÉ COLESTEROL

• NO CONTÉ ANTIBIÓTICS NI HORMONES UTILITZADES EN L’ENGROSSAMENT DELS ANIMALS.

• ÉS RIC EN ISOFLAVONES I EN CALCI.

• NO ES FAN SERVIR CONSERVANTS, NI COLORANTS…

• SI ES QUALLA AMB NIGARI (MAGNESI NATURAL), TÉ UN 23% MÉS DE CALCI QUE LA LLET DE VACA.

• ÉS RIC EN FERRO, FÓSFOR, SODI, POTASSI I VITAMINES GRUP B i E.

HI HA MOLTES VARIETATS DE TOFU.

ES POT CUINAR DE MOLTES MANERES:

• VAPOR, SALTEJAT, ESTOFAT, FREGIT, ARREBOSSAT, PATÉ…

NO ES RECOMANA BARREJAR AMB CERTS ALIMENTS:

• FRUITA FRESCA O SECA

• EDULCORANTS (DOLÇ)

• EXCÉS D’ESPECIES

INGREDIENTS:

• 200 G DE SOJA GROGA (REMULLADA EN 1 LITRE D’AIGUA DURANT 10 HORES, RENTADA I ESCORREGUDA)

• AIGUA

• SOLIDIFICANT: NIGARI (2 CULLERADES PER CADA 100GRS DE SOJA)

MATERIAL NECESSARI:

• CASSOLA O RECIPIENT ALT

• COLADOR GRAN

• GASES

• CULLERA DE FUSTA

1. BULLIR 1,25 L.

2. POSAR LA SOJA AMB 0,5-0,75 L. D’AIGUA I FER PURÉ AMB

BATEDORA O TRITURADORA, MÁXIMA POTENCIA UNS 3

MINUTS APROX. FINS QUE OBTENIM UNA PASTA MOLT

CREMOSA.

3. AFEGIR EL PURÉ A L’AIGUA BULLENT.

4. FER-HO BULLIR A FOC ALT, VIGILANT QUE NO ES CREMI NI

ES SURTI. ANAR-HO MOVENT AMB LA CULLERA DE FUSTA.

5. QUAN L’ESCUMA COMENCIA SOBRESORTIR APAGAR EL FOC

I VOLCAR-HO AL COLADOR AMB LES GASES. EL LÍQUID

CAURÀ A LA CASSOLA (LLET DE SOJA) I LA POLPA QUEDARÀ

AL COLADOR (OKARA). PRENSAR-HO PER TAL D’OBTENIR

TOT EL LÍQUID POSSIBLE.

6. TORNAR A FER BULLIR L’OKARA AMB MIG LITRE D’AIGUA PER

ACABAR D’EXTREURE TOT EL POSSIBLE DE LA SOJA.

7. FER BULLIR LA LLET RESULTANT A FOC ALT DURANT 5-7

MINUTS. RETIRAR DEL FOC I AFEGIR EL SOLIDIFICANT.

REMOURE PERQUÉ ES DISSOLGUI CORRECTAMENT.

8. DEIXAR REFREDAR UNS MINUTS.

9. COLOCAR UNES GASES EN EL COLADOR I AFEGIR-HI EL

TOFU QUE COMENÇA A SOLIDIFICAR-SE.

10. PRENSAR-HO BÉ I DEIXAR TAPAT AMB UNA GASA,M UN

PLAT, I ALGO QUE PESI A SOBRE.

11. TREURE EL BLOC DE TOFU I DEIXAR-L’HO AMB AIGUA FREDA

DE QUALITAT UNS 5-10 MINUTS FINS QUE LA SEVA

CONSISTENCIA SIGUI FERMA.

12. JA ESTÀ LLEST PER CONSUMIR.

IMATGE DEL LLIBRE:”LAS PROTEÍNAS VEGETALES”, MONTSE BRADFORD

• PODEM COAGULAR LA LLET DE SOJA DE DIVERSES MANERES:

• AMB VINAGRE

• SUC DE LLIMONA

• AIGUA SALADA

• ENCARA QUE LA MILLOR OPCIÓ ES FER-HO AMB NIGARI NATURAL QUE S’OBTÉ DURANT EL PROCÉS D’EL·LABORACIÓ DE LA SAL A PARTIR DE L’EVAPORACIÓ DE L’AIGUA DE MAR. CONTÉ PRINCIPALMENT CLORAT DE MAGNESI.

• GENERALMENT SE L’HI HA DE FER UNA PRE-COCCIÓ.

• EN AMANIDES (PRÉVIAMENT SALTEJAT, PER EXEMPLE)

• EN SOPES, CREMES, ESTOFATS…

• AMB CEREALS INTEGRALS, PASTA…(DEPEN TIPUS DIETA)

• PLATS EL·LABORATS COM:

MANDONGUILLES, CROQUETES, HAMBURGUESES…

• AMB PEIX

• ALGUES

• VERDURES

• PATÉS, SALSES, ETC.

• ES RECOMANA MENJAR TOFU ENTRE 2 I 4 VEGADES A LA SETMANA

• LA SEVA NATURALESA ÉS FREDA I DISPERSA LA ENERGIA , PER TANT COM PASSA AMB EL TEMPEH, SI NO S’HA DE CUINAR APLICANT COCCIONS LLARGUES, ÉS MILLOR FER-LI UNA PRECOCCIÓ PER TAL DE FACILITAR LA SEVA DIGESTIÓ.

• SOBRETOT DE CARA A ÈPOQUES FREDES, O PERSONES AMB CARÉNCIA DE MINERALS, DE PES, DÈBILS, ETC, S’HA D’APLICAR LA PRECOCCIÓ.

• PRECOCCIÓ DEL TOFU:

1. TALLAR EL TOFU A TROSSOS IGUALS

2. AFEGIR AIGUA QUE NO ARRIBI A CUBRIR, DUES CULLERADES DE SALSA DE SOJA I UN TROS D’ALGA KOMBU.(GINGEBRE OPCIONAL)

3. COURE DURANT UNS 10-15 MINUTS

4. AQUEST PROCÉS ENS FACILITA TANT LA DIS¡GESTIÓ I ASSIMILACIÓ, COM EL SEU EQUILIBRI ENERGÉTIC.

• EN JAPONÉS SIGNIFICA “ESCORÇA HONORABLE”.

• LA POLPA DE LA SOJA ENCARA ESTÀ CRUA I PER PODER

UTILITZAR-LA S’HAURIA DE COURE 1HORA I MITJA A L’OLLA A

PRESSIÓ AMB UN TROS D’ALGA KOMBU.

• ES UN ALIMENT RIC EN FIBRA I CONTÉ APROXIMADAMENT UN

17% DE LES PROTEÍNES TOTALS DE LES LLAVORS DE SOJA.

• COM QUE ÉS UNA MICA INSÍPIDA, S’ACOSTUMA A FER SERVIR

AMB ESTOFATS, COM A SUBSTITUT DE L’ARRÒS EN

L’EL·LABORACIÓ DE SUSHI, O ES POT FERMENTAR PER

OBTENIR EL TEMPEH.

• TAMBÉ ES FA SERVIR COM A ALIMENT PEL BESTIAR.

• ÉS UN PRODUCTE ORIGINARI D’INDONESIA QUE

S’EL·LABORA A PARTIR DE LA SOJA GROGA (COM EL TOFU).

• EL TEMPEH ESTÀ PARCIALMENT CUINAT I FERMENTAT, ÉS PER

AIXÒ QUE CONTÉ MÉS FIBRA I VITAMINES QUE EL TOFU.

• ES CONSIDERA UN RECONSTITUYENT DE LA FLORA

INTESTINAL.

• 100 Gr. CONTÉ APROXIMADAMENT : 19-20 % DE PROTEÏNES

D’ALTA QUALITAT.

• AL CONTRARI DEL QUE PODRIA SEMBLAR, ÉS MOLT DIGERIBLE.

• NO CONTÉ COLESTEROL I NOMÉS UN 7,5% DE

GREIXOS, QUASI TOTS NO SATURATS.

• CONTÉ VITAMINES DEL GRUP B. ÉS LA FONT VEGETAL MÉS

RICA EN B12.

• DURANT LA FERMENTACIÓ S’ELIMINEN LES SUBSTANCIES

INHIBIDORES QUE IMPEDEIXEN L’ASSIMILACIÓ DELS MINERALS

DE LES LLEGUMS (ÀCID FÍTIC , FITASA, FITINA).

• GRÀCIES A LA FERMENTACIÓ ES PRODUEIXEN AGENTS

NATURALS ANTIBIÓTICS QUE ACTUEN CONTRA CERTS

MICROORGANISMES PATÒGENS.

• CONTÉ UN ANTIOXIDANT NATURAL QUE EVITA QUE ES FACIN

MALBÉ ELS GREIXOS DE LA SOJA I PRESERVA DE MANERA

NATURAL LA VITAMINA E.

• CONTÉ MOLTA FIBRA.

• EN CRU: REFREDA, DISPERSA L’ENERGIA.

• ES NECESSARI COURE’L, SI NO HO FEM ENS PROVOCARÀ TRANSTORNS DIGESTIUS :GASOS, FLATULENCIES, INDIGESTIÓ.

• PASSA EL MATEIX QUE AMB ELS LLEGUMS CUÏTS DE FORMA INAPROPIADA.

• NO BARREJAR EL TEMPEH: (PROVOCA PROBLEMES

DIGESTIUS)

• AMB EDULCORANTS

• AMB UN EXCÉS D’ESPECIAS O VINAGRE

• AMB ALTRES LLEGUMS

• AMB FRUITA FRESCA O SECA

• EL PRIMER DE TOT ÉS SABER SI EL TEMPEH ÉS CRU O CUÏT.

• SI ESTÀ CUÏT, CAP PROBLEMA, S’ESCALFA I LLESTOS.

• SI ESTÀ CRU I NO VOLEM APLICAR CAP COCCIÓ LLARGA (ESTOFAT, SALTEJAT LLARG, SOPA, FORN…) ÉS RECOMANABLE FER UNA PRECOCCIÓ, JA QUE DURANT EL PROCÉS D’EL·LABORACIÓ LA SOJA NO HA ESTAT CUÏTA DEL TOT.

• PRECOCCIÓ:

1. TALLAR EL TEMPEH CRU A TROSSOS IGUALS

2. AFEGIR AIGUA QUE CUBREIXI A LA MEITAT

3. AFEGIR SALSA DE SOJA (SHOYU) I UNA TIRA D’ALGA KOMBU O WAKAME.

4. TAPAR I DEIXAR COURE UNS 15-20 MINUTS A FOC MIG-BAIX.

5. JA EL PODEM UTILITZAR COM VOLGUEM: PLANXA, SALTEJAT CURT, AMANIDA, ARREBOSSAT, FREGIT…

INGREDIENTS:

• 1 Kg DE GRANS DE SOJA BLANCA

• 30 g DE VINAGRE DE POMA

• 1 CULLARADETA DE FERMENT PER TEMPEH (Rhizopus oligosporus).

MATERIAL NECESSARI:

• UNA OLLA GRAN (7 LITRES APROX).

• UN RECIPIENT DE FANG O HACER PER POSAR EN REMULL LA SOJA.

• UN COLADOR

• 2 DRAPS DE CUINA DE COTÓ

• EL MÉS “PROFESSIONALS” UN TERMÓMETRE DE CUINA

• UNA SAFATA GRAN DE VIDRE ALUMINI O ACER INOX.

• BOSES DE PLÀSTIC 10X10 O 10X15

1. PASSAR LA SOJA PER UN MOLINET DE CEREAL O ALGO SEMBLANT PER TAL DE PARTIR-LES PER LA MEITAT. SERVEIX UN MORTER I PACIENCIA.

2. POSAR EN REMULL DURANT UNES 6 A 18 HORES.

3. S’HAN D’ANAR RETIRANT LES PELLOFES QUE VAGIN SURTINT.

4. COLAR, RENTAR I POSAR A COURE AMB AIGUA QUE CUBREIXI DURANT UNS 30 O 40 MINUTS AMB EL VINAGRE (ÉS OPCIONAL).

5. PASSAT AQUEST TEMPS, COLAR MOLT BÉ.

6. EXTENDRE LA SOJA A SOBRE DEL DRAPS DE COTÓ PER TAL DE QUE ABSOBEIXIN TOTA LA HUMITAT POSSIBLE.

7. DEIXAR REFREDAR FINS ARRIBAR A UNA TEMPERATURA APROXIMADA DE 35ºC I AFEGIR-HI EL FERMENT BARREJANT TOT MOLT BÉ.

8. OMPLIR LES BOSSES DE PLÀSTIC (LES QUALS HAUREM FORADAT PRÈVIAMENT PERQUÉ PUGUI RESPIRAR) AMB LA SOJA, TOT FENT UN ROTLLO O UN RECTANGLE COM VOLGUEU.

9. PRENSAR-HO BÉ I DISPOSAR LES BOSSES A SOBRE D’UNA SAFATA FORADADA O UNA REIXETA.

10. HO DEIXAREM FERMENTAR ENTRE 2 I 3 DIES A UNA TEMPERATURA CONSTANT DE 30ºC.

IMATGE DEL LLIBRE: “LES PROTEÍNAS VEGETALES” MONTSE BRADFORD

• ÉS UN PRODUCTE ORIGINARI D’ORIENT.

• ÉS DE COLOR FOSC I AMB UN GUST QUE POT RECORDAR UN BROU DE CARN.

• VA SER UN ALIMENT DERIVAT DEL PROCÉS D’EL·LABORACIÓ DEL MISO.

• S’OBTÉ PER UN PROCÉS DE LA FERMENTACIÓ DE LA SOJA AMB AIGUA I SAL, DURANT UN PERIODE MÍNIM DE 3 ANYS.(DEGRADACIÓ DE LES PROTEÍNES,GLÚCIDS I LÍPIDS PER ENZIMS)

• CONTÉ ENTRE UN 10% - 18% DE SAL, PER TANT ÉS POT FER SERVIR COM UN SUBSTITUT DE LA MATEIXA.

• QUAN A LA SEVA COMPOSICIÓ SE LI AFEGEIX BLAT, LLAVORS ÉS DIU SHOYU.

• ALCALINITZA LA SANG

• ES PODEN TROBAR UNA GRAN

VARIETAT DE SALSES DE SOJA.

• NO TOTES SÓN REALMENT SALSA

DE SOJA, HA DE TENIR UN PROCÉS

DE FERMENTACIÓ I ENVELLIMENT

DURANT 3 ANYS.

• SI SÓN SALSES “INDUSTRIALS” ÉS

MILLOR DESCARTARLES JA QUE ELS

PROCESOS DE FERMENTACIÓ NO

SÓN ELS NATURALS I A MÉS SE’L HI

AFEGEIX GLUTAMAT

MONOSÓDIC.

• ÉS UN PRODUCTE QUE ACIDIFICA

LA SANG I DESMINERALITZA.

TAMARI

5,5% DE PROTEÏNES

60% AIGUA

9,5% HIDRATS DE

CARBONI

80 mg CALCI

7 mg FERRO

19% SAL

SHOYU (BLAT)

9,5 DE PROTEÏNES

55% AIGUA

5,7% HIDRATS DE

CARBONI

144 mg CALCI

4,5 mg FERRO

17% SAL

• ÉS UNA PASTA QUE S’OBTÉ PER LA FERMENTACIÓ DELS GRANS DE

SOJA (SOLA O EN COMBINACIÓ D’ARRÓS O ORDI)

• PER CONSEGUIR LA FERMENTACIÓ, SE LI AFEGEIX UN FONG:

ASPERGILLUS ORIZAE (KOJI)

ASPERGILLUS SOYAE (KOJI)

SACCHAROMYCES ROUXII.

• LA FERMENTACIÓ TRANSFORMA ELS NUTRIENTS I ELS FA MÉS

DIGERIBLES, I AJUDEN A RECOMPONDRE LA FLORA INTESTINAL.

• LES PROPIETATS DEL MISO ES MANTENE SINO ES PASTEURITZA NI ES

FA BULLIR, AIXI CONSERVA LA SEVA FORÇA ENZIMÀTICA.

• ÉS RIC EN VITAMINES

A, B, E, B12, MINERALS, CALCI, FERRO, MAGNESI, AMINOÀCIDS

ESSENCIALS…

• COM LA SALSA DE SOJA, S’HA D’UTILITZAR EN PETITES

QUANTITATS.

• ES FA SERVIR PRINCIPALMENT PER A SOPES, COM A CONDIMENT AL

FINAL DE LES COCCIONS, AFEGIT A PATÉS VEGETALS…

• EL MISO ES POT CONSIDERAR UN MEDICAMENT PER LES SEVES

PROPIETATS ALCALINITZANTS I DEPURATIVES DE LA SANG.

• HI HA ESTUDIS QUE HAN DEMOSTRAR QUE EL MISO POT AJUDAR A

PREVENIR EL CÀNCER, SOBRETOT EL D’ESTÒMAC (MELANOIDINA).

• TAMBÉ S’HA COMPROBAT LA SEVA EFICÀCIA PER PROTEGIR DE LES

RADIACIONS (Kazumitsu Watanabe), REDUEIX LA DESTRUCCIÓ DE

LES CÈL·LULES DEL INTESTÍ PRIM. UN DELS SEUS COMPONENTS: LA

CIBICOLINA S’UNEIX A LES PARTÍCULES RADIOACTIVES I FACILITA LA

SEVA EXPULSIÓ DE L’ORGANISME.

HATCHO MISO

• EL·LABORAT NOMÉS AMB SOJA.

• ÉS EL MÉS RIC EN PROTEÏNES(21%) I EL MÉS BAIX EN HIDRATS DE CARBONI (12%) I AIGUA (40%).

• ÉS EL DE GUST MÉS FORT I SALAT.

• ÉS RECOMANABLE QUAN FA FRED O ESTEM DÈBILS.

GENMAI MISO

• EL·LABORAT AMB

SOJA, ARRÒS INTEGRAL

, ASPERGYLLUS ORYZAE I ES

FERMENTA UNS 18 MESOS.

• ÉS DE SABOR SUAU I

AGRADABLE

KOME MISO

• ÉS COM EL GENMAI, PERÒ

ES FA SERVIR ARRÒS BLANC.

• FERMENTA MÉS

RÀPIDAMENT.

• TÉ GUST MÉS DOLÇ.

• ÉS MILLOR PER A L’ESTIU.

MUGI MISO

• O “BARLEY MISO”

• S’EL·LABORA AMB SOJA I

ORDI (KOJI).

• DE GUST INTERMIG.

• ÉS EL QUE TÉ MÉS

ACCEPTACIÓ A OCCIDENT

PEL SEU GUST.

MISO BLANC: SHIRO MISO

• COLOR MÉS CLAR, MÉS

DOLÇ, LA SEVA

FERMENTACIÓ ÉS MÉS

CURTA (UNES SETMANES).

ES FA AMB ARRÒS KOJI .

CONTÉ NIVELLS ALTS

D’HIDRATS.

MISO VERMELL: RED MISO, AKA-MISO

• (RED MISO O AKA-MISO):

CONTÉ ARRÒS BLANC, ORDI I

SOJA. LA SEVA FERMENTACIÓ

ÉS D’UN A TRES ANYS. CONTÉ

NIVELLS ALTS DE PROTEÏNA.

• CONEGUDA COM A PROTEÏNA DE SOJA.

• (TSP O TVP : TEXTURED SOY PROTEIN)

• ÉS UN SUBPRODUCTE QUE S’OBTÉ DURANT EL PROCÉS

D’EXTRACCIÓ DE L’OLI DE LA SOJA.

• S’EL·LABORA UNA FARINA JA SENSE L’OLI I MITJANÇANT UN

PROCÉS D’EXTRUSSIÓ ES TRANSFORMEN EN GRÀNULS.

• ÉS DE GUST POC MARCAT I QUAN ES REHIDRATA OFEREIX

UNA TEXTURA APTA PER A MOLTES EL·LABORACIONS.

• LA SEVA TEXTURA IMITA FÀCILMENT A LA DE LA CARN PER

TEXTURA I CONSISTÈNCIA.

• ÉS MOLT IMPORTANT QUE SIGUI D’ORIGEN ECOLÒGIC.

• ÉS UN PRODUCTE ORIGINARI D’ORIENT.

• ÉS LA PROTEÏNA QUE CONTENEN ALGUNS CEREALS, EL GLUTEN.

• EL GLUTEN ÉS UNA BARREJA DE PROTEÏNES:

GLIADINA: LI DONA COS.

GLUTEÏNA (GLUTENINA): LI DONA ELASTICITAT

• ELS CELÍACS NO PODEN PRENDRE SEITÀN!!

• LA TEXTURA DEL SEITÀN RECORDA A LA DE LA CARN, PERO SENSE PRESENTAR ELS INCONVENIENTS D’AQUESTA.

• ÉS UN ALIMENT FÀCIL DE DIGERIR, APTE PER A DIABÈTICS.

• UNS 180 GRS DE SEITÀ CUBRIRIEN LES NOSTRES NECESSITATS DIÀRIES DE PROTEÏNES, APORTANT NOMÉS 140 Kcal. (LA CARN APORTARÍA EL DOBLE DE Kcal)

• ES POT PRENDRE SEITÀN 3, 4, O 5 VEGADES A LA SETMANA.

• INGREDIENTS:

• FARINA AMB ALT

PERCENTATGE DE GLUTEN

(POT SER INTEGRAL O

BLANCA)

• AIGUA

• MATERIAL NECESSARI:

• 2 BOLS O RECIPIENTS

FONS (OLLA)

1. BARREJAR LA FARINA AMB AIGUA I FER UNA MASSA COM SI FOS PER A FER PÀ. UNS 15 MINUTS.

2. PODEM RESERVAR UNA MICA DE FARINA PER SI ENS FA FALTA DURANT L’AMASAT.

3. POSAR LA MASSA EN UN BOL AMB AIGUA QUE CUBREIXI DURANT UNS 30-45 MINUTS.

4. SI LA MASSA ÉS UNA BOLA MOLT GRAN, FER TROSSOS QUE SIGUIN FÀCILS DE TREBALLAR I COMENÇAR A RENTAR-LOS DINS EL BOL AMB AIGUA.

5. AMASSAR LLEUGERAMENT, APRETANT PER TAL D’ALLIBERAR EL MIDÓ QUE ANIRÀ ENBLANQUINT L’AIGUA.

6. CANVIAR L’AIGUA DURANT EL PROCÈS DE RENTAT (EN PRINCIPI UNES 3,4 O 5 VEGADES), O FINS QUE L’AIGUA NO QUEDI BLANCA.

7. PREPARAR UN CALDO AMB VERDURES, GINGEBRE, SALSA DE

SOJA, ALGA KOMBU O WAKAME, ETC…

8. HI HA QUI ABANS DE POSAR EL GLUTEN AL CALDO, EL FA

BULLIR UNS MINUTS EN AIGUA PER FIXAR LA PROTEÏNA.

9. QUAN COMENCI A BULLIR, AFEGIR EL GLUTEN, REMOURE

UNA MICA AMB DELICADESA I FER-HO COURE UNA HORA

MÉS O MENYS A FOC BAIX.

10. S’HA DE MANTENIR EL SEITÀN COBERT MENTRE DURI LA

COCCIÓ.

11. ES POT GUARDAR UN COP FRED A LA NEVERA UNS 3 O 4

DIES AMB L’AIGUA DE COCCIÓ I L’ALGA KOMBU.

• ES POT UTILITZAR EN SOPES, CALDOS, ESTOFATS…

• ARREBOSSAT, FREGIT, SALTEJAT…

• A LA BRASA…

• AMB CEREALS (DEPENEN DIETA): CANELONS, LASANYA,

PASTA…

• CROQUETES, LLIBRETS, HAMBURGUESES….

• EN ENTREPANS…

• AMB VERDURES…

SEITÀN BOU PORC

PROTEÏNES % 24,7 20 16

HIDRATS DE

CARBONI %

3,7 0 0

GREIXOS % 0,30 13 24

MINERALS % 1,05 2,03 2,12

SAL (NaCl) 0,78 4,5 4,5

Kcal. EN 100 gr. 110 192 280

• TANT ELS FRUITS SECS COM LES LLAVORS CONTENEN:

20-25% DE PROTEÏNES D’ALTA QUALITAT.

40-50% DE GREIXOS NO SATURATS

10-20% D’HIDRATS DE CARBONI

CONTENEN MINERALS, OLIGOELEMENTS COM:

MAGNESI,FERRO, CALCI, MANGANÈS, ZINC, FLUOR.

• LES LLAVORS SÓN UNES DE LES MILLORS FONTS DE VITAMINA

E (GIRASOL, SÈSAM, CARBASSA…).

• ELS GREIXOS QUE CONTENEN SÓN RICS EN ÀCIDS GRASSOS

ESSENCIALS (OMEGA-3 I OMEGA-6).

• LES LLAVORS ESTÀN VIVES!!

100gr./mg SODI POTASSI CALCI FÒSFOR MAGNESI FERRO

AMETLLA 20 835 252 454 170 4,7

ANACARD 15 552 31 375 270 2,8

AVELLANA 2 630 225 330 150 3,8

CACAUET 5 706 59 372 163 2,1

CASTANYA 2 707 33 87 45 1,4

ANOU 2 570 87 410 135 2,1

PINYÓ 2 600 12 605 251 5,2

FESTUC 6 1020 130 500 160 3,4

GIRASOL 2 725 100 618 420 7

SÈSAM 4,5 458 783 607 347 10,0

COMPOSICIÓ MINERALS EN FRUITS SECS I LLAVORS

• ELS PODEM INCLOURE A QUALSEVOL PLAT DE

CEREALS, PROTEÏNES, O HIDRATS…

• EN AMANIDES, PLATS DE

VERDURES, ALGUES, POSTRES, SOPES, ETC…

• NO ENGREIXEN PERÒ TAMPOC CONVÉ ABUSAR-NE, JA QUE

SÓN MOLT CONCENTRATS ENERGÉTICAMENT.

• EL MÉS RECOMANABLE ÉS FER SERVIR ELS FRUITS SECS

LOCALS PEL TIPUS D’ENERGÍA QUE CONTENEN PER L’ÈPOCA

DE L’ANY.

• LES CREMES DE LLAVORS O FRUITS SECS ES PODEN

ALLEUGERIR AMB AIGUA CALENTA PER FER-LOS MÉS

DIGERIBLES.

• ÉS UN PRODUCTE NATURAL DERIVAT DEL POL·LEN QUE ES TROBA A LES FLORS, QUE AL SER RECOLLIT PER LES ABELLES PER A LA SEVA ALIMENTACIÓ, REP UN TRACTAMENT NATURAL QUE CONSISTEIX A BARREJAR-LO AMB NÈCTAR I MEL . HO FAN LES ABELLES, QUE HO AMASSEN I VAN FORMANT GRÀNULS DE POL·LEN.

• ES NECESSITA AL VOLTANT DE 2 MILIONS DE GRANS PER OBTENI-NER NOMÉS UNA CULLARADETA.

• EL POL·LEN S’HA FET SERVIR DES DE TEMPS MOLT ANTICS PER LES SEVES PROPIETATS MEDICINALS. SEGURAMENT PEL SEU EFECTE ENERGITZANT.

• ÉS UN ANTIOXIDANT NATURAL MOLT POTENT

• CONTÉ MOLTS NUTRIENTS:

• UNS 100 gr CONTENE LA MATEIXA QUANTITAT D’AMINOÀCIDS ESENCIALS QUE MIG KILO DE CARN.

• CONTÉ AMINOÀCIDS QUE AJUDEN A REGULAR EL SISTEMA

NERVIÓS (METIONINA), ALLEUJA LES MIGRAÑES

(FENILALANINA), MILLORA LA SON (TRIPTÓFAN), ETC…

• CONTÉ GRAN QUANTITAT DE MINERALS, VITAMINES I

OLIGOELEMENTS DE QUALITAT.

• COM ES PREN:

• S’ACOSTUMA A PRENDRE AL NATURAL O BARREJAT AMB

QUALSEVOL LÍQUID FRED O TEBI.

• LA QUANTITAT DIÀRIA RECOMANADA ÉS D’UN O DOS

GRAMS.

• S’OBTÉ DURANT EL PROCÉS DE FABRICACIÓ DE LA CERVESA. ES RECULL EL RESIDU DE LLEVAT EN LA FERMENTACIÓ BAIXA, ES PRENSA I ES SECA, OBTENINT UN “PA” QUE PULVERITZANT-LO OBTENIM EL LLEVAT EN POLS O “ESCAMES”.

• ÉS AMARG, PER AIXÒ S’ACOSTUMA A ESPECIFICAR QUE ESTÀ DESAMARGAT.

• ÉS RIC EN VITAMINES DEL GRUP B, PROTEÏNES I MINERALS (SELENI, ZINC, FÒSFOR, SOFRE, CROM, ETC.).

• CONTÉ ENTRE UN 40-50% DE PROTEÏNES, HI HA TOTS ELS AMINOÀCIDS ESENCIALS.

• ES RECOMANA PRENDRE UNA CULLARADA SOPERA PER DIA (ADULTS). EN AMANIDES, VERDURES, SOPES, PASTA, SUCS, ETC…

• VA MOLT BÉ PER PROBLEMES SISTEMA NERVIÓS, HEPÀTICS, DIABETIS, COLESTEROL, PERÒ NO CONVÉ ABUSAR.

• LES ALGUES CONTENEN PROTEÏNES D’ALT VALOR BIOLÒGIC, SENT EL CONTINGUT MÉS ALT EN LES D’AIGUA DOLÇA.

AIGUA SALADA: NORI 35% PROTEÏNES, DULSE 25%

AIGUA DOLÇA: ESPIRULINA 65% PROTEÏNES, ALGUES “AZUL-VERDE” 60%

• CONTENEN VITAMINES DEL GRUP B, A, C, E, ETC…

• CONTENEN MINERALS I OLIGOELEMENTS.

• SÓN RICS EN CLOROFILA I EN ÀCIDS GRASSOS ESENCIALS.

• LES ALGUES S’HAN UTILITZAT “ALMENYS” DES DEL 3.000 A.C.

• VA SER UN ALIMENT PROPI DE LA DIETA DELS: AZTECAS, VIKINGS, MAORÍS…

• PODRIEM CONSIDERAR QUE GRÀCIES A LA MACROBIÒTICA

S’HAN FET MÉS CONEGUDES A OCCIDENT.

• LES ALGUES QUE PODEM TROBAR MÉS FÀCILMENT SÓN:

KOMBU: PER COURE LLEGUMS, TOFU, ETC…DEPURA

ORGANISME, RICA EN MINERALS

DULSE: VIKINGS, RICA EN IODE, CALCI, FERRO

HIJIKI:RICA EN PROVITAMINA A, FERRO, IODE, CALCI i

POTASSI.

NORI: RICA EN MINERALS, ALT CONTINGUT PROVITAMINA

A, AJUDA A ELIMINAR GREIXOS

WAKAME: NUTRICIONALMENT SEMBLANT A LA KOMBU, RICA

EN CALCI I GRUPS VITAMINES B i C. ALT CONTINGUT

PROTEÏNES.

ARAME: MOLT RICA EN IODE, CALCI, FÒSFOR, VITAMINES

A, B…CONTRA HIPERTENSIÓ, SISTEMA CIRCULATORI.

ESPIRULINA: ALT CONTINGUT PROTEÏNA, MINERALS I VITAMINES.

KELP:MESCLA DE 2 ALGUES, RICA EN IODE I ÀCID ALGÍNIC, VITAMINES I MINERALS.

AGA-AGAR: ES FA SERVIR COM A GELATINITZADOR, EN CALENT COM EN FRED, CONTRA ESTRENYIMENT. POSSIBLES AL·LÈRGIES!

COCHAYUYO: RICA EN CALCI I FERRO. RICA EN PROTEÏNES, ALT CONTINGUT FIBRA.

“MUSGO” DE IRLANDA: ES FA SERVIR COM A ESPESSIDOR(CARRAGENATS)

CHLORELLA: TÉ EFECTES ANTI-TUMORALS, RICA EN CLOROFILA, DESINTOXICA FETGE, INTESTINS…

LIQUEN D’ISLANDIA: ÉS RICA EN MIDÓ, ES FA SERVIR COM A MEDICAMENT MALALTIES PULMONARS, DEPURAR, CURAR FERIDES…

• SÓN MÉS FÀCILS DE DIGERIR QUE LES ANIMALS.

• NO CONTENEN GREIXOS SATURATS.

• POT DONAR-SE MALA ABSORCIÓ DEL FERRO (SOJA).

• LA SOJA PRODUEIX UREA COM A RESIDU. (COM LA CARN).

• SÓN MENYS ACIDIFICANTS DE LA SANG.

• CONTENEN MENYS PURINS.

• NO TENEN COLESTEROL.

• SÓN MÉS BARATES DE PRODUÏR I SÓN MÉS SOSTENIBLES.

• FERMENTEN A L’INTESTÍ, NO ES PODREIXEN.

• EN COMPARACIÓ AMB LES ANIMALS, TENEN MÉS MINERALS, VITAMINES, OLIGOELEMENTS I ANTIOXIDANTS.

• NO SOBRECARGUEN EL FETGE NI EL RONYÓ

• EXISTEIXEN ESTUDIS QUE DEMOSTREN QUE LES PERSONES

VEGETARIANES TENEN:

• 40% MENYS DE PROBABILITATS DE DESENVOLUPAR CÀNCER A

UNA EDAT PRIMERENCA.

• 300% MENYS DE PATIR CÀNCER DE COLON.

• 30% MENYS DE PATIR MALALTIES DE COR.

• 20% MENYS DE MORTS PREMATURES

• MENYS OBESITAT, HIPERTENSIÓ, INSUFICIÈNCIA

RENAL, DIABETES TIPUS 2, OSTEOPOROSIS I MALALTIES

CRÒNIQUES EN GENERAL

• DES DEL PUNT DE VISTA NUTRITIU CONSUMIR CARN ÉS

POSITIU.

• ÉS RICA EN PROTEÏNES COMLPLERTES, DE FÀCIL ASSIMILACIÓ.

• APORTEN QUASI TOTES LES VITAMINES DEL GRUP B

• APORTA ZINC, SELENI I FERRO QUE S’ASSIMILA QUASI EN

TOTA LA SEVA TOTALITAT.

• PERÒ NO ÉS IMPRESCINDIBLE SI PORTEM UNA DIETA

“EQUILIBRADA”

• ELS METGES SEMPRE RECOMANEN MENJAR MÉS

FRUITA, VERDURA, LLEGUMS, MENYS GREIXOS…

PER PRODUÏR 1Kg DE BISTECS SÓN NECESSARIS 7Kg DE CEREALS EN FORMA DE PINSO (20Kg SI TENIM EN COMPTE LES PARTS NO COMESTIBLES DE L’ANIMAL ALIMENTAT)

• ES NECESSITEN 7.000 LITRES D’AIGUA PER PODER CULTIVAR ELS CEREALS.

7Kg DE CEREALS PER L’ÉSSER HUMÀ SIGNIFICA:

• 21,300 CALORIES i 785 gr DE PROTEÏNA

1Kg DE CARN PER L’ÉSSER HUMÀ SIGNIFICA:

• 1,180 CALORIES I 210 gr DE PROTEÏNA

• PER PRODUÏR PINSOS ECONÒMICS EN ELS CONREUS ES FAN SERVIR: TRANSGÈNICS, PESTICIDES…

• EXEMPLE D’ALGUNES RELIGIONS…PROHIBICIÓ CERTS ANIMALS PER MENJAR.

SI COMENCEM A REDUÏR EL CONSUM DE CARN, EL

SISTEMA DE PRODUCCIÓ CANVIARÀ. DES DE

L’AGRICULTURA, GANADERIA, INDUSTRIA

ALIMENTÀRIA…

SI COMENCEM A CONSUMIR ECOLÒGIC LA

QUALITAT DELS ALIMENTS ES POT TORNAR A

RESTABLIR.

SI MENJEM MENYS CARN, LA NOSTRA SALUT

MILLORARÀ.

SI MENJEM MENYS CARN, LA SALUT DEL NOSTRE

PLANETA MILLORARÀ.

GRÀCIES PER LA VOSTRA

ATENCIÓ

www.meditacionesculinarias.com