28
EFICÀCIA DE LA SACAROSA ORAL I EL CLORUR D’ETILÈ EN LA REDUCCIÓ DEL DOLOR DE L’ACTE VACUNAL EN NENS < 2ANYS Neus Méndez Trulla1; Antonia Parra De La Cruz1; Albert Font Escuder1; Isabel Carvajal Lizano3; Tatiana Valencia Ichazo3; Gloria Ruiz Aragón3; Oscar Rosell Nebreda3; L. Castellarnau Bertran2; Pablo Javier Ercoli3; Jordi Fàbrega Sabaté3 1. Infermeria Pediàtrica. CAP La Seu d' Urgell, Institut Català de la Salut, 2. Llevadora, Unitat MaternoInfantil de l'Alt Urgell i Fundació Sant Hospital de la Seu d' Urgell; 3.Pediatria dels Pirineus, SCCLP3

Estudi del dolor vacunal en lactantes

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Estudi del dolor vacunal en lactantes

EFICÀCIA DE LA SACAROSA ORAL I EL CLORUR D’ETILÈ EN LA

REDUCCIÓ DEL DOLOR DE L’ACTE VACUNAL EN NENS < 2ANYS

Neus Méndez Trulla1; Antonia Parra De La Cruz1; Albert Font Escuder1; Isabel Carvajal Lizano3; Tatiana Valencia Ichazo3; Gloria Ruiz Aragón3; Oscar Rosell Nebreda3; L. Castellarnau Bertran2; Pablo Javier Ercoli3; Jordi Fàbrega Sabaté3 1. Infermeria Pediàtrica. CAP La Seu d' Urgell, Institut Català de la Salut, 2. Llevadora, Unitat MaternoInfantil de l'Alt Urgell i Fundació Sant Hospital de la Seu d' Urgell; 3.Pediatria dels Pirineus, SCCLP3

Page 2: Estudi del dolor vacunal en lactantes

INTRODUCCIÓ

El procediment de vacunació està considerat la font més freqüent de dolor iatrogènic en els nens.

Durant els dos primers anys de vida és quan més nombre de vacunes reben.

Page 3: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Vam pensar si es podia disminuir el dolor

en l’acte vacunal aplicant alguna mesura i valorant la seva eficàcia.

Page 4: Estudi del dolor vacunal en lactantes

OBJECTIUS

Objectiu general. Valorar si amb l’administració d’analgèsia

s’aconsegueix disminuir el dolor en l’acte vacunal.

Objectius específics. Valorar si, en els nens/es de 2-11 mesos,

l’administració de sacarosa oral al 24% abans de l’acte vacunal disminueix el dolor.

Valorar si, en els nens/es de 12-24 mesos,

l’aplicació de Cloretil abans de l’acte vacunal disminueix el dolor.

Page 5: Estudi del dolor vacunal en lactantes

METODOLOGIA

Estudi analític cas- control prospectiu.

S’han vacunat un total de 270 nens/nenes de entre 2 mesos i 2 anys, durant 6 mesos, del 1/7/2012 fins al 31/12/12 al CAP de la Seu d’Urgell, pels 3 infermers/es de pediatria.

Page 6: Estudi del dolor vacunal en lactantes

METODOLOGIA

Del 1/7/12 al 1/10/12 s’han vacunat 135 nens/es sense cap intervenció, valorant el nivell de dolor amb l’escala FLACC.

GRUP CONTROL

Del 1/10/12 al 31/12/12 s’han vacunat 80 nens/es entre 2-12m amb adminsitració de sacarosa i 51 nens/es entre 12-24m amb l’aplicació de cloretil, valorant també el grau del dolor amb la mateixa escala esmentada.

GRUP INTERVENCIÓ

Page 7: Estudi del dolor vacunal en lactantes
Page 8: Estudi del dolor vacunal en lactantes

METODOLOGIA

A més a més del nivell de dolor, també s’ha relacionat amb el sexe, el nº de vacunes administades, l’hora de la vacuna i l’estat del nen/a a l’hora d’entrar a la consulta.

Anàlisis estadístic mitjançant programa Gstat versió 2.0.

Page 9: Estudi del dolor vacunal en lactantes

PACIENTS I MATERIAL Nens de 2 m-11m Administrar 2ml de sacarosa 24%, dos minuts

abans d’administrar la vacuna. És un preparat que ens suministra la farmàcia

de l’hospital.

Page 10: Estudi del dolor vacunal en lactantes

PACIENTS I MATERIAL

Nens de 12m -24m Aplicar Clorur d’etil (Cloretilo Chemirosa) al

deltoides, a una distancia de 10-15 cm, durant uns 5 segons, fins que aparegui una zona blanquinosa.

Page 11: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Que sabem del clorur d’etil?

L’aplicació tòpica cutània del clorur d’etil en forma d’aerosol sobre la zona, provoca el ràpid refredament dels teixits superficials, gràcies a l’evaporació accelerada, provocant un efecte anestèsic de les terminacions nervioses. L’efecte anestèsic és transitori i dura aproximadament uns 30 segons desprès de la seva aplicació. No s’absorbeix per vía cutànea, per lo tant, no té efectes a nivell sistèmic.

Page 12: Estudi del dolor vacunal en lactantes

VARIABLES

Dia Hora Sexe Nombre de vacunes Tipus de vacuna Escala del dolor (FLACC) Edat Plor abans de vacunar

Page 13: Estudi del dolor vacunal en lactantes

RESULTATS

Page 14: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Sexe i dolor vacunal

0

10

20

30

40

50

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció del sexe

nens nenes

n 270 (142 vs 128 cada grup)

P= ns

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 15: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Hora i dolor vacunal

0

10

20

30

40

50

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de l'hora

de les vacunes administrades

matí tarda

n 270 (185 vs 85 cada grup)

P= ns

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 16: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Col·laboració del nen i dolor vacunal

0

10

20

30

40

50

60

70

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció del plor

tranquil plor

P < 0.0001

n 270 (243 vs 27 cada grup)

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 17: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Nombre de vacunes i dolor

0

10

20

30

40

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de les

vacunes administrades

1 2 3

P < 0’001

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable n 268(90 vs 123 vs 55 cada grup)

Page 18: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Nombre de vacunes i dolor sense administrar analgèsia

0

5

10

15

20

25

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de les

vacunes administrades

1 2 3

P = 0’012

n 133(44 vs 66 vs 23)

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 19: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Nombre de vacunes i dolor administrant analgèsia

0

5

10

15

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de les

vacunes administrades

1 2 3

n 135 (46 vs 57 vs 32)

P < 0’0018

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 20: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Grau de dolor en funció de l’analgèsia (Si/No)

0

10

20

30

40

50

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de

l'analgèsia

Analgèsia No analgèsia

P=0.009

N 270 (135 cada grup)

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 21: Estudi del dolor vacunal en lactantes

< 1 any (Sacarosa)

0

10

20

30

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de

l'analgèsia

Analgèsia No analgèsia

n 154 (80 vs 74 cada grup)

P=0.1212

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 22: Estudi del dolor vacunal en lactantes

0

5

10

15

20

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Escala del dolor en funció de

l'analgèsia

Analgèsia No analgèsia

n 116 (61 vs 55 cada grup)

P=0.0067

>1 any Cloretil

0 No dolor

1-2 Dolor leve

3-5 Dolor moderado

6-8 Dolor intenso

9-10 Máximo dolor imaginable

Page 23: Estudi del dolor vacunal en lactantes

CONCLUSIONS

El sexe i l’hora no influeix en el grau del dolor. El nombre de vacunes si influencia en el grau del

dolor, tot i que la gran diferència és entre l’aplicació de 1 a més vacunes.

La relació si el nen està tranquil o plora durant la consulta té una clara influència en el grau del dolor.

El màxim dolor imaginable(9-10) no és predominant, el de més incidència és el dolor intens (6-8), seguit del moderat (3-5).

Page 24: Estudi del dolor vacunal en lactantes

CONCLUSIONS

Hi ha una diferència significativament estadística en la disminució del dolor en l’acte vacunal si apliquem cloretil als nens entre 12m-24m.

No hem tingut un resultat significatiu que ens demostri que la sacarosa és efectiva per disminuïr el grau del dolor en nens entre 2m-11m, tot i que s’aprecia una tendència en aquesta línea.

Page 25: Estudi del dolor vacunal en lactantes

DISCUSSIÓ No hem trobat cap estudi previ de

l’aplicació de clorur d’etil relacionat amb les vacunes (pel que no sabem si pot interferir en l’eficàcia vacunal, tot i que sembla poc provable pel seu mecanisme d’acció i vida mitjana), però si com anestèsic local en tractament previ intervencions quirúrgiques menors i en venopunció.

Page 26: Estudi del dolor vacunal en lactantes

DISCUSSIÓ Caldria ampliar l’estudi per saber si

altres tècniques (com la distracció) podrien ajudar a disminuir el grau del dolor.

Donat els resultats d’aquest estudi estem aplicant en l’actualitat cloretil en nens > 1 any.

Page 27: Estudi del dolor vacunal en lactantes

Agraïments

A tot l’equip de Pediatria dels Pirineus

A tots els pares/mares que han col.laborat

amb els seus fills a l’estudi.

Page 28: Estudi del dolor vacunal en lactantes

BIBLIOGRAFIA

Fernández, C. T. G., & Medina, I. M. F. (2012). Revisión bibliográfica en el manejo del

dolor neonatal. ENE, Revista de Enfermería., 6(3). Ettlin, G., Lain, A., Aldao, J., & Bustos, R. (2006). Eficacia de la sacarosa oral en la

analgesia para procedimientos dolorosos habituales en neonatología. Archivos de Pediatría del Uruguay, 77(3), 250-256.

Guía de práctica clínica: Reducing the pain of childhood vaccination: an evidence-based clinical practice guideline. Entidad: Help ELiminate Pain in KIDS (HELPinKIDS) Team, Canada. Cita: CMAJ 2010; 182: E843-55.

Kassab M, Foster J, Foureur M, Fowler C. Soluciones de sabor dulce para el dolor durante procedimientos relacionados con el uso de agujas en lactantes de un mes a un año de vida. Cochrane Database of Systematic Reviews 2013 Issue 2. Art. No.: CD008411. DOI: 10.1002/14651858.CD008411

Pillai Riddell R, Racine N, Turcotte K, Uman L, Horton R, Din Osmun L, Ahola Kohut S, Hillgrove Stuart J, Stevens B, Gerwitz-Stern A. Tratamiento no farmacológico para los procedimientos dolorosos que se les realizan a los lactantes y los niños pequeños. Cochrane Database of Systematic Reviews 2011 Issue 10. Art. No.: CD006275. DOI: 10.1002/14651858.CD006275

Uso de cloruro de etilo tópico para disminuir el dolor asociado a la punción venosa LÓPEZ CASTILLA JD, BENÍTEZ GÓMEZ IL, SOLANO PÁEZ P, MELLADO TRONCOSO E, GARCÍA

ZARZA N, LOSCERTALES ABRIL M Revista Española de Pediatría 2009;65(6): 547-550