Anàlisi Qualitativa dels Fons d’Inversió Socialment Responsables comercialitzats

a Espanya

1

a Espanya

Carles Escolano

Barcelona, 12 d’Abril de 2011

Taula de continguts

• Antecedents i objectius• Valoració d’empreses socialment responsables• El Mercat ISR a Espanya

• Evolució i característiques principals• Tipus d’actius en els que s’inverteix

2

• Tipus d’actius en els que s’inverteix

• Sectors i zones geogràfiques

• Anàlisi qualitativa dels actius• Enfocament per a la selecció d’empreses• Empreses analitzades

• Aspectes identificats en l’anàlisi

• Conclusions i Recomanacions

Empreses i inversions socialment responsables

Org

anitz

acio

ns Org. caritatives / ingressos

per donacions

Empresa amb

beneficis socials

Negoci amb

objectius socials

Negoci socialment

responsable

Negoci generant

beneficis per activitats

caritatives

Empresa comercial

Àrea en la que les organitzacions són definides, de forma poc precisa, com empreses socials

Org. caritatives /

comerç i contractes

públics

Font: Venturesome (superior) y JPA Europe Limited (mig i inferior)

FilantropsValor combinat amb

reutilització del capital

Inversió socialment

Responsable

Inversió purament comercial

Mot

ivac

ióIn

vers

ors

ImpacteImpacte

(però esperant un ús eficient del capital)

Guany financer però no a expenses d’altres

persones o del planeta

Només guany

financer

Antecedents

• En els darrers anys hi ha hagut nombroses iniciatives per impulsar les pràctiques ISR/RSC en les empreses i els agents d’inversió.

• Les pràctiques ISR són de caràcter voluntari i en molts casos genèriques. Existeix una escassa regulació al respecte.

• Hi ha una gran varietat de metodologies per avaluar les empreses. En nombrosos casos donen resultats contradictoris.

• Debat sobre la conveniència d’invertir part del Fons de Reserva de la Seguretat Social en fons ISR.

• Estudis realitzats en altres països mostren que els actius en els que inverteixen aquests fons no difereixen massa dels fons convencionals.

Objectius i àmbit de l’estudi

Objectius• Conèixer la situació actual dels fons ISR a Espanya,

analitzant els actius en els que inverteixen.• Pressionar al sector per avançar en el desenvolupament

de la ISR.de la ISR.

Àmbit• Fons ISR comercialitzats a Espanya i actius amb seu (o

cotitzats) a Europa.• No inclou l’anàlisi de fons de pensions que apliquen

pràctiques de ISR en la gestió de les seves carteres.

Estratègies dels fons d’inversió socialment responsables

- Exclusió total - Exclusió parcial (funció implicació)

Implicacióactiva

(engagement)

GESTIÓANÀLISIS DESINVERSIÓ

Criteris negatius o excloents

Criteris positius- Fons Temàtics- Best-in-Class

Enfocaments combinats

Votació en juntes

d’accionistes

Temps de vida del procés d’inversió

Font: Estratègies ISR al llarg del procés d’inversió (Basat en PRIME Toolkit)

Empreses socialment responsables Dimensions avaluades i exemples d’indicadors

Econòmica

Govern corporatiu:• Codis de conducta / anti-corrupció• Relació amb accionistes • Informació a diferents stakeholders

Econòmica• Ingressos obtinguts• Retorn a l’accionista

GovernCorporatiu

Social Mediambiental

• Retorn a l’accionista• Impostos pagats• Gestió del risc

Mediambiental• Política i Sistema de gestió ambiental• Eco-eficiència• Biodiversitat

Social• Pràctiques laborals• Drets humans• Atracció i retenció del talent• Filantropia

Empreses socialment responsables Índex i estàndards

Índex borsaris• Dow Jones Sustainability Index (DJSI), • FTSE4Good (del Financial Times Stock Exchange), • ASPI Eurozone• Ethibel Excellence Index. • Ethibel Excellence Index.

Estàndards• UN Global Compact (UNGC)• Principis d’Equador (EP)• Principis per a la Inversió Responsable (UNPRI)• Global Reporting Initiative (GRI)

El Mercat ISR a EspanyaCaracterístiques generals

• El mercat retail de la ISR a Espanya evoluciona molt lentament. La inversió es dóna quasi exclusivament en el mercat institucional.

• La rendibilitat de la inversió socialment responsable no és menor i el risc no és major que en la inversió convencional.

• L’evolució dels fons ISR ha estat menys dolenta que la dels fons convencionals durant la crisi financera.

• Els fons ISR gestionats per gestores estrangeres (€ 4.871 milions el 2008) van ser molt més grans que els gestionats per gestores espanyoles (€ 729 milions)

El Mercat ISR a Espanya Tipus d’actius en els fons ISR el 2008

Comercialitzats a Espanya i gestionats a l’estranger

Comercialitzats i gestionats a Espanya (Excloent BBVA Solidez)

Otro; 1,5%

Efectivo; 15%Efectivo;

19%

Otro; 0%

Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.

Acciones; 53,5%

Bonos; 30%

Acciones; 48%

Bonos; 33%

Tipus d’actius en els fons ISR el 2009 Distribució sectorial dels fons ISR

Serv. Empresas

Serv. Financieros

Bienes de consumo

Bienes industriales

Energía

Serv. públicos

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00% 25,00% 30,00%

Software

Hardware

Medios

Telecomunicaciones

Salud

Serv. consumidores

Gestoras extranjeras Gestoras españolas

Font: Fons ISR inclosos a l’Observatori de la ISR d’ESADE 2009.Dades extretes de www.morningstar.es el Setembre/Octubre de 2010.

Anàlisi qualitativa dels actiusEnfocament per a la selecció d’empreses

66Fons ISR

(Observatori 2009)

59 Fons analitzats

(Dades disponibles)

43 Entitats

281 Entitats

20 Entitats

55 Entitats

361 Actius

• Espanyoles o• Top 30 Global

• Europees• No públiques

• Top 10 Espanya• Top 10 Europa• Màx. 2 per sector i país

Anàlisi qualitativa dels actius Empreses seleccionades i analitzades

ENTIDAD PAÍSTOTAL

(Milers €)# fons Categoria

BBVA S.A. Espanya 128.977 6 Banc Nacional

Caja De Madrid Espanya 91.497 3 Caixa d’Estalvis

HSBC Holdings PLC Regne Unit 29.608 14 Banc Estranger

Caja De Ahorros De Salamanca Espanya 29.361 1 Caixa d’Estalvis

United Utilities Group PLC Regne Unit 19.512 2 Aigua / Serveis Públics

Iberdrola Espanya 18.753 7 Energia / Serveis Públics

Royal Dutch Shell PLC Regne Unit 17.790 11 Petroli i Gas

Snam Rete Gas Itàlia 17.696 1 Gas / Serveis Públics

Credit Suisse Suïssa 15.093 4 Banc Estranger

Danisco Dinamarca 13.663 2 Alimentació

Vestas Wind Systems A/S Dinamarca 13.482 4 Energies Renovables

Vodafone Group PLC Regne Unit 13.240 10 Telecomunicacions

Nestle SA Suïssa 12.186 11 Alimentació

Abengoa, S.A. Espanya 9.629 1 Contractista General

Acciona,S.A. Espanya 8.717 1 Diversificat

Novartis AG Suïssa 6.366 8 Farmacèutic

Telefónica, S.A. Espanya 5.360 7 Telecomunicacions

Banco Santander S.A. Espanya 4.332 8 Banc Nacional

Gamesa Corporación Tecnológica, S.A. Espanya 1.499 1 Energies Renovables

EDP Espanya 541 3 Energia / Serveis Públics

Anàlisi qualitativa dels actius Aspectes generals identificats

Favorables Desfavorables• Govern Corporatiu: poques

discrepàncies (tot i haver-hi marge de millora).

• El impacte econòmic de les empreses és enorme (facturació, llocs de treball,

• Totes les entitats espanyoles tenen societats en paradisos fiscals (excepte Caja Salamanca).

• Dediquen importants esforços en lobbying per influir en les lleis.és enorme (facturació, llocs de treball,

impostos).

• Totes les empreses realitzen accions socials (p.e. projectes educatius).

• La majoria de treballadors disposen d’un bon entorn per treballar.

• Els casos conflictius semblen relativament petits respecte al compte de resultats (econòmics).

lobbying per influir en les lleis.

• A l’Amèrica Llatina i l’Àsia hi ha nombroses denuncies:– Pràctiques anti-sindicals, reducció de

plantilles i foment de subcontractació.

– Impacte ambiental i social de grans projectes energètics.

– Les empreses espanyoles s’han beneficiat de privatitzacions i compten amb el recolzament del govern.

Anàlisi qualitativa dels actius Aspectes sectorials identificats

• Totes les entitats financeres participen en el finançament de la indústria militar i/o de projectes amb importants impactes socials i/o ambientals.

• El sector energètic té un immens potencial per contribuir al desenvolupament econòmic i social i simultàniament causar un impacte mediambiental (p.e. nuclear) i social devastador (p.e. biocombustibles).

• Existeix un intens debat i fortes pressions per part de la indústria sobre els cultius modificats genèticament.

• L’etiquetatge d’aliments (p.e. elaborats a partir de transgènics) i el marketing (p.e. alimentació infantil) són temes sensibles.

• En el sector farmacèutic els temes més controvertits són l‘accés als medicaments i la bio-pirateria (per part de les empreses).

ConclusionsAspectes positius i negatius

• Cada vegada són més els fons que integren aspectes de la ISR en la gestió de les seves carteres.

• Creixement lent del mercat per a inversors individuals .

• Existeixen importants

+ -

• S’està passant d’invertir en “qualsevol empresa ” a invertir en “les millors empreses ”.

• Les metodologies d’avaluació afegeixen noves dimensionsi poden ser adoptades per qualsevol inversor i/o empresa

• Existeixen importants contradiccions entre el que proclamen les empreses i les entitats de denúncia.

• L’economia social no està rebent inversions dels fons d’inversió socialment responsables

ConclusionsContradiccions en la valoració d’actius

Socialment responsable? Complexitat d’anàlisi

• Les accions socials són molt més visibles que les irresponsables.

• Es realitzen accions socials sense canviar el nucli d’activitats.

• La principal font d’informació és la pròpia empresa, sovint a través de qüestionaris.

• Els informes són ambigus i difícils de comparar. Els estàndards són

• Millor que una altra no implica ser socialment responsable.

• Existeixen fonts d’energia (nuclear) i/o tecnologies (OMG) sobre les que no hi ha consens.

• Complir la llei no implica que tots ho considerin socialment responsable (p.e. paradisos fiscals)

comparar. Els estàndards són voluntaris i el seu compliment manca d’auditories de seguiment.

• Com a molt, la informació està “verificada” (sense cap responsabilitat pel verificador).

• No està clar com es resolen els casos en els que hi ha contradiccions entre diferents fonts

ConclusionsFinançament de l’economia social

• No hi ha constància de que s’hagin fet inversions en entitats de l’economia social (ni en actius no cotitzats).

• La vocació inversora és un factor limitant quan es centra en actius de gran capitalització.

• El cost de l’anàlisi d’actius és més elevat en relació a la inversió que es pot realitzar degut principalment a que:

– Els requisits legals d’informació per a les PIMES són menors que els requerits a les empreses cotitzades.

– Es limita la grandària de les inversions per evitar el control de la gestió de l’actiu, augmentant la fragmentació de la cartera i el número d’actius a analitzar.

Recomanacions

• Millorar la transparència sobre els criteris que es valoren, com es valoren i les ponderacions dels criteris en la valoració final.

• Auditar la informació subministrada per la pròpia empresa.

• Establir la obligatorietat dels informes establint la informació a • Establir la obligatorietat dels informes establint la informació a incloure i la forma de presentar-la.

• Explorar la possibilitat de crear fons d’inversió ISR centrats en empreses de petita capitalització.

• Pensar com encaixar un fons d’aquestes característiques amb les necessitats i expectatives de les empreses de l’economia social.

Agraïments

• Narcís Sánchez, Xavi Teis y Maite Codina (FETS)

• Ramon Buira y Beatriz Fernández (Economistes sense Fronteres )

• David Sánchez y Alejandro González (Amigos de la Tierra )

• Luca Martinelli (Altreconomia.it )

• Víctor Maeso (SETEM) • Jesús Carrión (Observatori

del Deute i la Globalització ),• Pere Ortega (Centre d'Estudis

per la Pau J.P.Delàs ), Tierra )

• Mabel Bustelo y Miguel Ángel Soto (Greenpeace España )

• Erika González (Observatorio de las Multinacionales en America Latina )

• Gerardo Ríos y Marta Mendiola (Amnistía Internacional )

• Maria Prandi (Escola Cultura de Pau ),

• Teresa Royo (ECODES; EIRIS),

• Mercedes Valcárcel (CREAS y Fundación ISIS)

• Marta de la Cuesta (UNED).

Dades de contacte

Carles EscolanoResponsable de l’estudi[e]: carles@fets.org

[t]: 649 788 379

Skype: carles.es

Observatori de les Finances Ètiques (FETS)

Còrsega 288, 3r 2a

08008 Barcelona (España)

21

Narcís SanchezDirector

[e]: observatori@fets.org

www.fets.org

[e]: fets@fets.org

[t]: 93 368 84 81