Arguments, nmero 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments cr­tics per entendre la crisi actual

  • View
    163

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

"Quan la jogina es trenca. Arguments crítics per entendre la crisi actual" recull textos de Carles Sastre ("Dèficit i endeutament") i de l'economista i premi Nobel Joseph Stiglitz (La caiguda: sense producció, sense idees noves, en què es basa la nostra economia?) Publicació de la Federació de serveis de la CSC

Text of Arguments, nmero 2 : "Quan la jogina es trenca" Arguments cr­tics per entendre la...

  • 1. Argumentsun altre pensament s possible nm. 2 maig de 2011 federaci de serveis www.fserveis.intersindical-csc.cat Quanlajoguinaestrenca Arguments crtics per entendre la crisi actual Arguments

2. Quanlajoguinaestrenca Arguments crtics per entendre la crisi actual fsfederaci de serveis intersindical-csc Argumentsun altre pensament s possible nm. 2 maig de 2011 3. Argumentsun altre pensament s possible Edita: Federaci de Serveis de la Intersindical-CSC Recerca i coordinaci de continguts: Secretaria dOrganitzaci de la FS Continguts en aquest nmero: - Article de Carles Sastre Secretaria Nacional dAcci Sindical de la Intersindical-CSC - Article de Joseph Stiglitz: www.sinpermiso.info Disseny i maquetaci: Departament grfic de la Intersindical-CSC Aquesta publicaci s de lliure distribuci i s. Es prega, per, citar la font en cas de reproducci total o parcial dels continguts. 4. Deute, dficit, endeutament Carles Sastre Argumentsun altre pensament s possible 5. Arguments Nmero 2 maig de 2011 Intersindical-CSC Federaci de Serveis 5 Aclarim tres conceptes sobre deute. Quan un pressupost genera dficit no hi ha al- tra manera que lendeutament per tal de poder fer front a les despeses. Aquest en- deutament t un cost financer, amortitzaci ms interessos. Si gastem ms del que tenim o no paguem o ens endeutem, posposem el pagament amb un cert cost. En general, els conceptes que generen ms despesa a un estat sn protecci social, sanitat, ensenyament, seguretat interior... El nivell de dficit i per tant dendeutament, aix com les possibilitats de fer-hi front, estar condicionat pel creixement econmic, per la generaci de riquesa, pel nivell dingressos (fiscali- tat) el nivell de la despesa... Per tant al final la lgica sembla molt simple; a ms ingressos ms recursos i a menys despesa menys dficit. Dita aquesta obvietat la realitat econmica s ms complexa. Si els majors ingressos venen per crei- xement econmic la qesti pot ser senzilla. Si cal incrementar la fiscalitat la cosa es pot complicar: incrementem les retencions, els subjectes imposables?. Si la menor despesa ve per menors necessitats, pot ser fcilment assumible. Si cal retallar despesa mantenint o incrementant les necessitats, llavors cal triar i aix pot tenir un cost poltic, social i econmic important. El smil amb una economia domstica -tant dingressos, tant de despesa, dficit, deute/ estalvi- no funciona a gran escala. Aix ja va quedar clar a la depressi del 29 i a les receptes per sortir-sen. Sense demanda, i -segons la recepta- sense demanda agregada (famlies, empreses i administraci) no hi ha reac- tivaci econmica. Una cosa s dficit laltra deute i en definitiva es tracta del funcionament global de leconomia. Cal distingir tamb entre deute brut, que seria el total del que es deu, i deute net que seria el que es deu a inversors privats o aliens. Deute, dficit, endeutament Deute, dficit, endeutament El perfil Carles Sastre es Secretari Nacional dAcci Sindical de la Intersindical-CSC. 6. ArgumentsNmero 2 maig de 2011 Intersindical-CSC Federaci de Serveis 6 El Pacte dEstabilitat de la Uni Europea estableix els lmits tant del dficit com del deute pblic. El dficit, diferncia en un exercici entre ingressos i despeses, sestableix en un 3% del PIB (el total de riquesa produda en un any), i el deute pblic, la quantitat que lEstat deu (lacumulat que, per dir-ho dalguna manera, es deu a tercers), est limitat a un 60% del PIB. Tots aquests criteris han saltat pels aires. A desembre del 2010 el deute pblic alemany, parlem de leconomia ms potent de la Uni Europea, s del 75% del PIB, disparat pel rescat de la banca. En aquest cas el creixement econmic el fa assumible; el 2010 el creixement de leconomia alemanya sha situat al 3,6 del PIB. Dit aix cal tamb aclarir que el consum de les famlies ha crescut noms un 0,5%. Hi ha, per tant, un problema de fons. Lestancament de la demanda interna a Alemanya est indut per lestancament dels salaris i la disminuci de les rendes del treball respecte les rendes del capi- tal. Aquesta situaci es conseqncia de les poltiques dels darrers governs, i les incorporacions dels treballadors dAlemanya de lest i altres zones amb costos salarials ms baixos. El motor de leconomia alemanya sn les exportacions. Aix ha provocat una gran concentraci de capital que sha dedicat a comprar deute extern o injectar liquiditat a la banca. Bona part de la bombolla especulativa immobiliria sha nodrit daquests fons. A lestat espanyol, el nivell de dipsits de la banca espanyola era insuficient per fer front als requeriments de crdits. El problema s tornar els crdits que la banca espanyola t pendents amb tercers -bancs i entitats dinversi-. Garantir aix amb fons pblics s el que es coneix com rescat de la banca. I el nivell Lescenari europeu El motor de lecono- mia alemanya sn les exportacions. Aix ha provocat una gran concentraci de capital que sha dedi- cat a comprar deute extern o injectar liqui- ditat a la banca. Bona part de la bombolla especulativa immo- biliria sha nodrit daquests fons 7. Arguments Nmero 2 maig de 2011 Intersindical-CSC Federaci de Serveis 7 dexposici al risc de la banca alemanya i francesa respecte al sistema financer espanyol s enorme Alemanya s el primer exportador mundial de mercaderies, per davant de la Xina i els Estats Units. I s el tercer productor dun sector tan important com el lautomoci.-el 60% de la producci est dedicada a lexportaci. Hi ha una important tendncia a la deslocalitzaci, que tamb sobserva a la indstria qumica. Recordem que Alemanya s el primer exportador mundial de productes qumics. La resta de produccions industrials estan amb dificultats apostant per la baixada de costos per mantenir competitivitat. El sector terciari, en relaci a la resta de pasos de la OCDE, no est suficientment desenvolupat. Entre 2000 i 2008 les exportacions alemanyes a leurozona van passar del 19% al 25% del PIB (aproximadament les dues terceres parts del total). Lampliaci a lEst i la desaparici del risc monetari a la zona euro van suposar uns ex- cedents dexportaci de 200.000 milions deuros. Numricament el resultat ha estat excellent, per els instruments que temps enrere servien -indepen- dncia del Banc Central Europeu, la seva obsessi per la baixa inflaci, la seva sobirania en poltica econmica...- globalment plantegen problemes dintre del sistema. Si tothom exporta, qu far Alemanya de les seves exportacions? El model est en crisi. Hi ha qui des dAlemanya comena a plantejar la necessitat urgent de reactivar la demanda interna, ms despesa en educaci investigaci i desenvo- lupament, un sector serveis ms fort Tamb hi ha qui replanteja la mecnica i la lgica econmica de la Uni Europea, i el paper del Banc Central. Una cosa s Frana i, sobretot, Alemanya, que en definitiva s qui controla el tim, i laltra la resta. El 17 de gener els ministres deconomia de la UE es plantejaven una ampliaci del fons de rescat creat a corre-cuita lany passat (actualment s de 750.000 milions deuros). Hi ha dues posicions enfrontades al respecte: duna banda Alemanya i Frana. De laltra, la resta destats. Hi ha qui des dAle- manya comena a plantejar la necessitat urgent de reactivar la demanda interna, ms despesa en edu- caci investigaci i desenvolupament, un sector serveis ms fort Tamb hi ha qui replanteja la mecnica i la lgica econmica de la Uni Europea, i el paper del Banc Central. 8. ArgumentsNmero 2 maig de 2011 Intersindical-CSC Federaci de Serveis 8 Tamb es van plantejar baixar els tipus dinters. Dues posicions divergents es van tornar a visualitzar: autoritzar al BCE la compra de deute pblic, posar en marxa lnees preventives de crdit, ampliar la capacitat real del fons de rescat (de fet aquesta s del 50%). En tot hi ha dues lgiques posicions en funci dels interessos particulars. Els instruments clssics que tenia el sistema per fer front a les fluctuacions econmiques (jugar sobre els tipus de canvi, devaluar la moneda, pujar-ne el valor, compra de deute pblic, moure els tipus dinters, emissi de moneda) estan en mans del BCE, que els utilitza en funci dels interessos de la part forta de la UE, bsicament Alemanya. Interessos que hores dara entren en clara con- tradicci amb la resta de membres de la UE. Per qui gosa ni tant sols sospitar que hi ha una crisi del model europeu? Parlar de dficits i de deute s parlar deconomia, de poltica econmica. Una mirada a lEstat espanyol El deute pblic de lEstat Espanyol sha incrementat en 9 anys (2000-2009) un 73,5%, i lestructura s`ha modificat; el 46% est en mans de compradors estrangers: amb dades del 2009 el primer inversor s Frana amb un 26,4%, la Xina amb un 18%, el Benelux un 15%. En 10 anys la inversi alemanya ha caigut del 12% al 7%. Hores dara Jap segurament t ms deute espanyol que Alemanya. La tendncia actual seria la duna major presncia xinesa en detri- ment de la resta i laparici dun nou comprador a lala, Rssia. Respecte al deute a nivell destat cal fer unes precisions. Si b el deute pblic El deute pblic de lEstat Espanyol sha incrementat en 9 anys (2000-2009) un 73,5%, i lestructura s`ha modificat; el 46% est en mans de compradors estran- gers. La tendncia actual seria la duna major presncia xinesa en detriment de la resta i laparici dun nou comprador a lala, Rssia. 9. Arguments Nmero 2 maig de 2011 Intersindical-CSC Federaci de Serveis 9 tampoc s desmesurat respecte a lentorn, s s cert que creix rpidament i que aix exigeix cada cop tipus dinters ms alts. El cost financer es dispara, els venciments es precipiten i la situaci destancament econmic s preocu- pant. Els problemes ms greus dendeutament els trobem, duna banda, en el deute privat, el de les famlies, que arriba a un 125% de la renda disponible (renda menys impostos directes), noms superat a Europa per la Gran Bretanya Daltra banda hi ha el deute de les empreses, el 140% del PIB i el major del nostre entorn europeu. Amb una demanda interna a mnims i una exportaci quasi inexistent cap a zo- nes dalt creixement econmic, ens t