6
Batallaires (continuació). Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio. I vosté, assegut al seu PC? Alipio Nogales a Rafael Gumucio 1 , a Twitter 2 . Si s’ha d’elegir una causa, imaginava que era més urgent la dels xiquets i xiquetes que es continuen cremant mentre escric. Una de les respostes posteriors de l’escriptor. El mateix dia que parlava sobre la manipulació de “la ferocitat dels i les batallaires” 3 , l’escriptor xilè Rafael Gumucio començava el seu propi joc. Dos dies abans, s’havia iniciat el gran incendi que ha devastat els barris pobres dels turons de Valparaíso. Han mort 15 persones i han estat damnificades milers més, que han perdut el que tenien amb les seues cases. Valparaíso és un amfiteatre en tres terrasses formades pels 42 turons que envolten el pla. La ciutat planificada arriba fins a una certa altura i, més amunt, l’espai és dels barris de callampas 4 , favelas, ranchos i villas, que la televisió d’ací sempre ens ha mostrat com a una forma molt llunyana de desordre i abandó. Molta gent ha oblidat que aquesta és la terra del barraquisme, del Somorrostro, del Camp de la Bota, de Montjuïc… De les barraques que s’emportà la riuada de 1957 a València o la de 1962 al Vallés, tragèdies tan “imprevisibles” com la de Valparaíso i amb les mateixes víctimes. Aquesta és la terra on les barraques mai s’han deixar d’alçar i on cada vegada més gent es veu abocada a alçar-les. Gumucio començà amb aquesta piulada: “Hipsters foren a salvar gatets i gossos mentre Valparaíso cremava i milers de compatriotes lluitaven per les seues vides. Vergonya aliena” 5 . Parlava de les persones que s’organitzen per a intervindre a les tragèdies en ajuda de nohumans. El seu “argumentari” no va més enllà dels tòpics 1 L’enllaç era aquest: https://twitter.com/rafaelgumucioa/status/455507936790720512 . El compte ja no està operatiu. 2 https://twitter.com/papasiel 3 Animalisme CAT, 14/04/2014, MasterChef, Celia i els batallaires, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/masterchef-celia-i-els-batallaires.html 4 BBC, 15/04/2014, Paula Molina, Incendio en Valparaíso: la fragilidad de la ciudad Patrimonio de la Humanidad, http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140414_chile_valparaiso_incendio_planificacio n_ao.shtml 5 Glamorama, 14/04/2014, Destrozan al escritor Rafael Gumucio por mensaje sobre animales quemados en incendio de Valparaíso, http://www.glamorama.cl/articulo/noticias/2014/04/10- 5145-9-destrozan-al-escritor-rafael-gumucio-por-mensaje-sobre-animales-quemados-en.shtml Un home que ha patit l’incendi protegeix el seu gos.

Batallaires (continuació). Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Gumucio començà amb aquesta piulada: “Hipsters foren a salvar gatets i gossos mentre Valparaíso cremava i milers de compatriotes lluitaven per les seues vides. Vergonya aliena”...En resum, típic i tòpic pensament immobilista, que es veu a ell mateix com a raonablement conservador del sistema vigent, malgrat les seues injustícies segures, front a l’avanç per camins de l’esperança i futur...

Citation preview

Page 1: Batallaires (continuació).  Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

Batallaires (continuació). Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio.

I vosté, assegut al seu PC? Alipio Nogales a Rafael

Gumucio1, a Twitter2.

Si s’ha d’elegir una causa, imaginava que era més urgent la

dels xiquets i xiquetes que es continuen cremant mentre

escric. Una de les respostes posteriors de l’escriptor.

El mateix dia que parlava sobre la manipulació de “la ferocitat dels i les batallaires”3, l’escriptor xilè Rafael Gumucio començava el seu propi joc. Dos dies abans, s’havia iniciat el gran incendi que ha devastat els barris pobres dels turons de Valparaíso. Han mort 15 persones i han estat damnificades milers més, que han perdut el que tenien amb les seues cases.

Valparaíso és un amfiteatre en tres terrasses formades pels 42 turons que envolten el pla. La ciutat planificada arriba fins a una certa altura i, més amunt, l’espai és dels barris de callampas4, favelas, ranchos i villas, que la televisió d’ací sempre ens ha mostrat com a una forma molt llunyana de desordre i abandó. Molta gent ha oblidat que aquesta és la terra del barraquisme, del Somorrostro, del Camp de la Bota, de Montjuïc… De les barraques que s’emportà la riuada de 1957 a València o la de 1962 al Vallés, tragèdies tan “imprevisibles” com la de Valparaíso i amb les mateixes víctimes. Aquesta és la terra on les barraques mai s’han deixar d’alçar i on cada vegada més gent es veu abocada a alçar-les.

Gumucio començà amb aquesta piulada: “Hipsters foren a salvar gatets i gossos mentre Valparaíso cremava i milers de compatriotes lluitaven per les seues vides. Vergonya aliena”5. Parlava de les persones que s’organitzen per a intervindre a les tragèdies en ajuda de nohumans. El seu “argumentari” no va més enllà dels tòpics

especistes de sempre: els éssers humans conscients sempre han d’estar per sobre de la resta d’animals instintius, encara més davant la misèria i més encara en cas d’urgència, de situacions límits, on aquest principi ha de funcionar com a una “prioritat mínima”.

En resum, típic i tòpic pensament immobilista, que es veu a ell mateix com a raonablement conservador del sistema vigent, malgrat

1 L’enllaç era aquest: https://twitter.com/rafaelgumucioa/status/455507936790720512. El compte ja no està operatiu.2 https://twitter.com/papasiel 3 Animalisme CAT, 14/04/2014, MasterChef, Celia i els batallaires, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/masterchef-celia-i-els-batallaires.html 4 BBC, 15/04/2014, Paula Molina, Incendio en Valparaíso: la fragilidad de la ciudad Patrimonio de la Humanidad, http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140414_chile_valparaiso_incendio_planificacion_ao.shtml 5 Glamorama, 14/04/2014, Destrozan al escritor Rafael Gumucio por mensaje sobre animales quemados en incendio de Valparaíso, http://www.glamorama.cl/articulo/noticias/2014/04/10-5145-9-destrozan-al-escritor-rafael-gumucio-por-mensaje-sobre-animales-quemados-en.shtml

Un home que ha patit l’incendi protegeix el seu gos.

Page 2: Batallaires (continuació).  Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

les seues injustícies segures, front a l’avanç per camins de l’esperança i futur. Ho deixa més clar a l’article victimista que ha signat a The Clinic6 i on apareix el tòpic dels tòpics7: Hitler i el seu fals vegetarianisme8.

En aquesta història, les respostes amb seny són les protagonistes. El desacord, el rebuig i la indignació amb arguments, sense caure en cap trampa. Anaven acompanyades de fotos de professionals del salvament que rescaten animals per tot el món, i també de persones bomberes i carrabineres a l’incendi de Valparaíso. Hi havia fotos i vídeos de persones afectades que salvaven els seus animals, que ploraven la seua mort.

Aquestes respostes generaren un debat on Gumucio es posà en evidència. Parlà de “dos Xiles” i es volgué presentar com a defensor dels “xiquets pobres”, carrabiners i bombers en lluita pels humans “iguals”, front a les “nenes i nens rics amb roba vintage”, amb “causes europees” (com qui defensa els drets LGTBI a alguns països d’Àfrica) i que no entenen el patiment de la gent pobre. Només li hagueren de recordar que ell no s’havia mogut de la seua privilegiada talaia de Santiago per convertir-se en jutge del que feia la gent que estava fent alguna cosa.

No podien faltar les comparacions estrambòtiques: “Els i les pobres no són leals, ni tendres com les mascotes, parlen i tenen idees pròpies, no són domesticables. Això explica que la seua causa siga menys trendy que la dels animals. L’amor pel semblant qüestiona, dol, decep, això explica que molta gent preferisca la defensa de qui no es pot revelar”. “Els animals no són pobres, ‘lletjos’, ni exigeixen, ni conversen. Són els millors damnificats i damnificades, que no et parlen. Molt còmode”.

És l’antiga estupidesa de la baralla per les engrunes, on qui suposadament pateix un perjudici menor dins del sistema d’opressió és assenyalat o assenyalada com a culpable davant qui pateix el suposat perjudici major. Aquesta manipulació si que té molt a veure amb Hitler i el nazisme. Fins i tot, Gumucio converteix la total vulnerabilitat dels animals, la seua incapacitat per defensar-se i la seua necessitat d’una veu dels i les sense veu9, en un “privilegi”. Insuperable.

Aquesta relliscada de Gumucio és, però, un bon exemple de la baralla de batallaires a

6 http://www.theclinic.cl/ 7 The Clínic, 14/04/2014, Columna de Rafael Gumucio: Odio Animal, http://www.theclinic.cl/2014/04/14/columna-de-rafael-gumucio-odio-animal/ 8 Per enèsima vegada: Hitler mai fou vegetarià. Les fonts són molt clares: la propaganda nazi mostrava i molta gent veia com a “vegetariana” la seua dieta amb predomini dels vegetals, i ell parlava sovint del seu “vegetarianisme”. Serví per a la seua imatge de persona treballadora, austera i enemiga dels luxes. El que passava realment és que Hitler patia problemes estomacals crònics des de jove i que el principal tractament d’això era la seua dieta, que es saltava constantment: exigia gaudir de luxes culinaris molt cars, especialment el caviar rus que devorava en grans quantitats, i era addicte a plats bavaresos com les salxixes, les mandonguilles de fetge i la carn de caça. A més, no suportava els arguments del pacifisme i la compassió amb els altres animals que solien defensar moltes organitzacions vegetarianes, prohibides pel nazisme com qualsevol altra organització aliena al seu moviment. 9 Del poema The Voice of the Voiceless, d’Ella Wheeler Wilcox (1850-1919). Al llibre Poems of experience, 1910. http://www.ellawheelerwilcox.org/poems/pvoice5.htm

Carrabinera amb un gos. Valparaíso.

Page 3: Batallaires (continuació).  Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

la peixera. S’aferrà a la primera eixida de to com a un clau roent, i s’autoerigí en màrtir quan, després dels insults, aparegueren les amenaces. Fins i tot a les seues filles. No deixaren de ser casos testimonials, però aparegueren. L’article de Glamorama que “relata els fets” tampoc deixa escapar l’oportunitat de manipular la realitat d’algú que s’ha posat en evidència i presentar-lo com a un savi cremat a la foguera de la inquisició. Tampoc deixa passar l’oportunitat de donar publicitat a la seua última novel·la.

El quan fet les persones animalistes a Valaparíso és tota una lliçó per a nosaltres. I el que ha fet alguna gent des de sa casa, també.

Betas (continuación). Los de Valparaíso y la atalaya de Gumucio.

I usted, sentado en su PC? Alipio Nogales a Rafael Gumucio10, a Twitter11.

Si se tiene que elegir una causa, imaginaba que era

más urgente la de los niños y niñas que se siguen

quemando mientras escribo. Una de las respuestas

posteriores del escritor.

El mismo día que hablaba sobre la manipulación de la “ferocidad de los y las betas”12, el escritor chileno Rafael Gumucio comenzaba su propio juego. Dos días antes, se había iniciado el gran incendio que ha devastado los barrios pobres de los cerros de Valparaíso. Han muerto 15 personas y han sido damnificadas miles, que han perdido lo que tenían junto con sus casas.

Valparaíso es un anfiteatro en tres terrazas formadas por los 42 cerros que rodean el plano. La ciudad planificada llega hasta una cierta altura y, más arriba, el espacio es de los barrios de callampas13, favelas, ranchos i villas, que la televisión de aquí siempre ha mostrado como una forma muy lejana de desorden y abandono. Mucha gente ha olvidado que ésta es la tierra del barraquismo, del Somorrostro, del Camp dela Bota, de Montjuïc… De las chabolas que se llevó la riada de 1957 en València o la de 1962 al Vallés (Catalunya), tragedias tan “imprevisibles” como la de Valparaíso y con las mismas víctimas. Ésta es la tierra donde las chabolas nunca se han dejado de levantar y donde cada ver más gente se ve abocada a levantarlas.

Gumucio empezó con este tweet: “Hipsters fueron a salvar gatitos y perros mientras Valparaíso quemaba y miles de compatriotas luchaban por sus vidas. Vergüenza ajena”14. Hablaba de las personas que se organizan para intervenir en las tragedias en ayuda de nohumanos. Su “argumentario” no va más allá de los tópicos especistas

de siempre: los seres humanos

10 L’enllaç era aquest: https://twitter.com/rafaelgumucioa/status/455507936790720512. El compte ja no està operatiu.11 https://twitter.com/papasiel 12 Animalisme CAT, 14/04/2014, MasterChef, Celia i els batallaires, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/masterchef-celia-i-els-batallaires.html 13 BBC, 15/04/2014, Paula Molina, Incendio en Valparaíso: la fragilidad de la ciudad Patrimonio de la Humanidad, http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140414_chile_valparaiso_incendio_planificacion_ao.shtml 14 Glamorama, 14/04/2014, Destrozan al escritor Rafael Gumucio por mensaje sobre animales quemados en incendio de Valparaíso, http://www.glamorama.cl/articulo/noticias/2014/04/10-5145-9-destrozan-al-escritor-rafael-gumucio-por-mensaje-sobre-animales-quemados-en.shtml

Un hombre que ha sufrido el incendio protege a a su perro.

Page 4: Batallaires (continuació).  Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

conscientes siempre tienen que estar por encima de la resta de animales instintivos, todavía más ante la miseria y más todavía en casos de urgencia, situaciones límite, donde este principio tiene que funcionar como una “prioridad mínima”.

En resumen, típico y tópico pensamiento inmovilista, que se ve a si mismo como razonablemente conservador del sistema vigente, pese a sus injusticias seguras, frente al avance por caminos de esperanza y de futuro. Lo deja más claro en el artículo victimista que ha firmado en The Clinic15 y donde aparece el tópico de los tópicos16: Hitler y su falso vegetarianismo17.

En esta historia, las respuestas con sensatez son las protagonistas. El desacuerdo, el rechazo y la indignación con argumentos, sin caer en ninguna trampa. Iban acompañadas de fotos de profesionales del salvamento que rescatan animales por todo el mundo, y también de personas bomberas y carabineras en el incendio de Valparaíso. Había fotos y vídeos de personas afectadas que salvaban sus animales, que lloraban su muerte.

Estas respuestas generaron un debate y Gumucio se puso en evidencia. Habló de “dos Chiles” y se quiso presentar como defensor de los “niños pobres”, carabineros y bomberos en lucha por los humanos “iguales”, frente a las “niñas y niños ricos con ropa vintage”, con “causas europeas” (como quien defiende los derechos LGTBI en algunos países de África) y que no entienden el sufrimiento de la gente pobre. Sólo le tuvieron que recordar que no se había movido de su privilegiada atalaya de Santiago para convertirse en juez de lo que hacía la gente que estaba haciendo alguna cosa.

No podían faltar las comparaciones estrambóticas: “los y las pobres no son leales, ni tiernas como las mascotas, hablan y tienen ideas propias, no son domesticables. Eso explica que su causa sea menos trendy que la de los animales. El amor por el i la semejante cuestiona, duele, decepciona, eso explica que mucha gente prefiera la defensa de quien no se puede revelar”. “Los animales no son pobres, ‘feos’, ni exigen ni conversan. Son los mejores damnificados y damnificadas, que no te hablan. Muy cómodo”.

Es la antigua estupidez de la pelea por las migajas, donde quien supuestamente sufre un perjuicio menor dentro del sistema de opresión es señalado o señalada como culpable ante quien padece el supuesto perjuicio mayor. Esta manipulación si que

tiene mucho que ver con Hitler y el nazismo. Gumucio incluso convierte la total vulnerabilidad de los animales, su incapacidad para defenderse y su necesidad de una voz de los y las sin voz18, en un “privilegio”. Insuperable.

15 http://www.theclinic.cl/ 16 The Clínic, 14/04/2014, Columna de Rafael Gumucio: Odio Animal, http://www.theclinic.cl/2014/04/14/columna-de-rafael-gumucio-odio-animal/ 17 Por enésima vez: Hitler nunca fue vegetariano. Las fuentes son muy claras: la propaganda nazi mostraba y mucha gente veía como “vegetariana” su dieta con predominio de vegetales, y él hablaba a menudo de su “vegetarianismo”. Sirvió para su imagen de persona trabajadora, austera y enemiga de los lujos. Lo que pasaba en realidad era que Hitler sufría problemas estomacales crónicos y que el principal tratamiento para eso fue su dieta, que se saltaba continuamente: exigía disfrutar de lujos culinarios muy caros, especialmente el caviar ruso que devoraba en grandes cantidades, y era adicto a platos bábaros como las salchichas, las albóndigas de hígado y la carne de caza. Además, no soportaba los argumentos del pacifismo y la compasión con los otros animales que solían defender muchas organizaciones vegetarianas, prohibidas por el nazismo como cualquier otra organización ajena a su movimiento.18 Del poema The Voice of the Voiceless, de Ella Wheeler Wilcox (1850-1919). En el libro Poems of experience, 1910. http://www.ellawheelerwilcox.org/poems/pvoice5.htm

Carrabinera amb un gos. Valparaíso.

Page 5: Batallaires (continuació).  Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio

Pero este resbalón de Gumucio es, también, un buen ejemplo de la pelea de betas en la pecera. Se aferró a la primera salida de tono como a un clavo ardiendo, y se autoerigió en mártir cuando, después de los insultos, aparecieron las amenazas. Incluso a sus hijas. No dejaron de ser casos testimoniales, pero aparecieron. El artículo de Glamorama que “relata los hechos”, tampoco deja escapar la oportunidad para manipular la realidad de alguien que se ha puesto en evidencia y presentarlo como un sabio quemado en la hoguera de la inquisición. Tampoco deja pasar la oportunidad de dar publicidad a su última novela.

Lo que han hecho las personas animalistas a Valparaíso es toda una lección para nosotras y nosotros. Y lo que ha hecho alguna gente desde su casa, también.