Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067

El primer diari gratuït i independent de Lleida

Visita’ns també a:

14 DE MARÇ DEL 2013

PUBLICITAT

La capital del Pallars Jussàcanvia els LED perquè araalternin les dues figures

Paritathome-donaals semàforsdeTremp

MARTA LLUVICH (ACN)

p. 11

PUBLICITAT

L’IPC del febrer aLleida, el que més pujade tot l’Estat espanyol

p. 07

L’antiga comissaria deSant Martí acolliràequipaments socials

p. 07

‘Caçat’ un motorista a198 km/h a Camarasaquan el límit era de 90

p. 11

MOSSOS D’ESQUADRA

NÚMERO 1.735 ANY 8

Francesc I, el primerPapa de Llatinoamèrica

p. 03 i Edit. p. 05

Bergoglio, jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel compromis amb els pobresREUTERS

Francesc I saludant els fidels que es van congregar ahir al vespre a la plaça de Sant Pere després que sortís escollit com el 266è Papa

02 D'INTERÈS BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

PUBLICITAT

ServeisTELÈFONS

Seguretat

Emergèncias 112

Mossos d’Esquadra 973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000

Policia 091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà900 101 062

Guàrdia Urbana 092/973 700 600

Urgències mèdiques

ICS 973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200

Hospital de Sta. Maria 973 727 222

Urgències Tàrrega 973 310 852

Comitè Anti-sida 973 221 212

Alcohòlics Anòmims 629 779 654

Comedores compulsivos 676 060 624

Fibrolleida 649 873 838

Creu Roja

Lleida 973 279 900

Agramunt 973 390 880

Balaguer 973 445 795

Cervera 973 532 084

Les Borges Blanques 973 143 493

Mollerussa 973 711 282

Tàrrega 973 500 679

Serveis funeraris 973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent973 501 503

Bus Lleida-Andorra 973 352 379

Estació d’Autobusos 973 268 500

FARMÀCIES D’AVUIDe 09.00 a 22.00 h

Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)

Anadon. Balmes, 44

De 22.00 a 09.00 h

Prat. Bruc, 30 (Cappont)

FARMÀCIES DEMÀDe 09.00 a 22.00 h

Garrós. Prat de la Riba, 53

Villalonga-Pifarré. Hostal, 2 (Bordeta)

De 22.00 a 09.00 h

Bendicho-Isanta. Passeig de Ronda, 139

AL·LÈRGIES

Parietària 1 =Gramínies 1 =Olivera 0 =Avellaner 1 =Auró Negundo 1 =Freixe 1 =Melcoratge 0 =Om 1 =

Pi 1 =Plàtan - -Pollancre 2 ASalze 2 =Vem 2 DXiprer 4 =Alterania 2 =Cladosporium 3 =

De l’11 al 17 de març

Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

El temps a Lleida

Continua l’ambientd’hivern, les nevades alPirineu i el fort ventEl sol dominarà arreu excepte al Pirineu, onnevarà, sobretot al vessant nord. Seran entreabundants (quantitats superiors a 5 cm i defins a 10 cm) i molt abundants (fins a 20 cmen 24 hores). Les temperatures matinalsbaixaran arreu, en especial, a la muntanya.Les màximes, tot i fer sol, baixaran i esmantindrà l’ambient gèlid i de ple hivern.També cal estar en alerta amb el vent, ambcops forts de tramuntana.

07.11 h19.03 h

Creixent

www.bondia.cat meteo@bondia.cat

DIVENDRES DISSABTE

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

03AVUI

L’argentí Jorge Mario Bergoglio,nou Papa amb el nom de Francesc IEl nou pontífex és jesuïta, té 76 anys i no estava entre els noms que sonaven com a papables

AGÈNCIES. CIUTAT DEL VATICÀ

El nou Papa de Roma és l’argen-tí Jorge Mario Bergoglio, de 76anys i fins ara cardenal de Bue-nos Aires, que ha triat el nom deFrancesc I. Després de la fuma-ta blanca, pocs minuts desprésde lessetde la tarda,elnoupon-tífex va trigar poc més d’unahoraensortira labalconadacen-tral de la plaça de Sant Pere delVaticà, plena de fidels expec-tants.Elcardenalprotodiaca, Je-an-Louis Tauran, va pronunciarles famoses paraules habemuspapam i va anunciar que Bergo-glio havia estat escollit nou Pa-pa per part del conclave formatper 115 cardenals.

JorgeMariaBergoglio,queésjesuita, és el primer Papa ame-ricà. De fet, és el primer cop queels cardenals trien un pontífexde fora d’Europa. A més, el nomde Bergoglio no apareixia a lestravesses dels últims dies entreels papables. En la seva primeraintervenció pública com a pontí-fexhafetreferènciaaaquest fet:“Elscardenalshananatabuscarel Papa gairebé a la fi del món,peròestemaquí”.Unade lespri-meres coses que va fer va serpregar per Benet XVI i va resarjuntament amb tota la plaça elPare Nostre i l’Ave Maria. A mésdebeneirels fidels,Francesc Ivainstar els fidels cristians a fer elcamí conjuntament amb ell, un“camí d’amor, fraternitat i confi-ança entre nosaltres”.

Nascut a Buenos Aires peròamb arrels italianes, Bergogliova estudiar Enginyeria Química,però posteriormentva escollir elsacerdoci. Amb 21 anys, va en-trar a la Companyia de Jesús il’any 1969 va ser ordenat sa-cerdot.

El papa Francesc I en el moment en què va sortir del balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà

REUTERS

PUBLICITAT

El primer que no éseuropeu

Fins ara era el cardenalde Buenos Aires però té

arrels italianes

“Amor, fraternitat iconfiança”

“Els cardenals han anata buscar el Papa gairebé

a la fi del món”

‘Rival’ deBenet XVI iprogressistaBergoglio, vist com un cardenalmoderat i progressista en uncontext molt conservador, éstambé afí a les reformes al si del’Església. El pontífex número266 de la història de l’Esglésiacatòlica, és el primer provinentde l’AmèricaLlatina,elcontinenton hi ha més catòlics. No partiaentre els favorits. I tampoc com-pleix un dels supòsits que esdonava per fet: que el nou Papaseria jove. Francesc I té 76 anysi és el més gran de la majoria depossibles candidats que haviensonat. Cal recordar que, a més,en el conclave de 2005, Bergo-gliovaserelprincipal rivaldeJo-seph Ratzinger per a ser escollitpontífex.

S’IMPOSA EN LA CINQUENA VOTACIÓ I DESPRÉS DE DUES ‘FUMATES’ NEGRES

La xemeneia de la CapellaSixtina de Sant Pere del Va-ticà va exhalar el fum blancpocs minuts després de lessetde latarda.Concretamenta les19.08hores i fentembo-girelsmilersdefidelscongre-gats. Després, esva dur a ter-me el ritu d’acceptació perpart del nou pontífex, el can-vi d’ornaments, així com elritud’obediènciaperpartdelscardenalspresentsa laCape-lla Sixtina. Moment de la ‘fumata’ blanca a la Capella Sixtina

‘Fumata’ blanca a les 19.08 hores

04 OPINIÓ BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

Cartes al director

Vagi per endavant que quanhom està al bell mig de granstransformacions socials, com ésel cas, costa saber exactamentquè està passant. La feina delshistoriadors serà explicar elscanvis socials que es produ-eixen des del tombant del segle.Tanmateix, caminar en la incer-tesa és feixuc i hom demana re-ferents i explicacions per mirard’escatironsom. Imalgrat lesdi-ficultats d’encertar-la, convé ar-riscar alguna resposta des deCatalunya estant.

Primer. El context està mar-cat per la greu crisi econòmicaque dura ja 5 anys. La manca decreixement econòmic es produ-eix, a més, quan s’ha endegat unprocés de consolidació fiscal deproporcions enormes. L’econo-mia catalana està tenallada pelsdeutes acumulats en temps demal govern, pel dèficit fiscal es-tructural iper lesobligacionsques’imposen des de la Unió Euro-peaidesde l’Estatespanyol,queno trasllada amb equanimitat ales comunitats autònomes lesobligacions que li són imposa-des en matèria de dèficit públic.

La repercussió en termes dedesocupació és gran i produeixmolt dolor en les famílies i per-sones afectades. La Generalitatha hagut de reduir de 5,7 mi-lions d’euros diaris la seva des-pesadurantelsdosdarrersanys.Un esforç ingent fet a contracor

La Federació de Gremis de laConstruccióde lesTerresdeLlei-da enceta una nova etapa po-sant l’accent en la principal xa-cra que amenaça el nostre sec-tor: l’intrusismeprofessionalques’hi constata d’un temps ençà.

Tot i que no es coneixen da-des concretes de quin és el per-centatge d’intrusisme que s’hiregistra en aquesta activitat, lapercepció que no tothom fa les

nir-ne 86.094. I tot apunta quela sagnia de treballadors i decentres de treball que tanquencontinuarà sent molt greu si noes prenen mesures que tinguinuna ràpida incidència en un sec-tor que es troba en caiguda lliu-re. En aquest sentit, cal ressal-tar que la contractació públicahacaigutun42,8%el2012,des-prés d’haver-ho fet un 72,8% el2011.

És hora, doncs, de capgirarlasituació idesdelaFGCseguiml’estela de la campanya Amb to-tes lesgarantiesendegadaarafaun anya COELL per tal de digni-ficar la situació del sector i peralertar la societat de l’ intrusis-mequeminvalespossibilitatsdeles empreses.

En primera instància, busca-rem la necessària complicitat del’Administració, associacions,col·legis professionals, entitats,comunitats de propietaris i ad-ministradors de finques per taldedisminuir lacompetènciades-lleial. Precisament l’eliminació

de l’intrusisme serà un dels fac-tors que contribuirà a revifar elsector.

Així, demanarem una impli-cació més directa als ajunta-ments, instant-los a que no es li-mitin a cobrar la taxa que pagaqui comença una obra —en elcas dels particulars— sinó quetambé comprovin que darrered’aquestaobrahihaunaempre-sa que compleix tots els requi-sits, que està formada i acredi-tada i que a més sigui solvent.Cal que els ajuntaments, fentús de les seves facultats, dema-nin als particulars sol·licitantsd’una llicència d’obres quin és elnom del contractista que execu-tarà l’obra, el qual ha d’estardonatd’altade l’IAE ienel regis-tre d’empreses acreditades(REA).

En segon terme, advertint isensibilitzant els consumidorsperquè optin per contractar em-preses legalment constituïdes,tot recordant-los les responsa-bilitats civils i legals que re-

cauen sobre ells en cas de triarperfilspocqualificats isensega-rantiesa l’horadeduratermelesobres.

Per últim, també ens mos-trem a favor de propostes i ac-cions expressades des del sec-tor,comara l’aprovaciód’una lleiòmnibusquepermetésrevifar laconstruccióatravésdediferentscanvis legals. D’altra banda,també compartim la necessitatde dotar- se d’una llei contra lamorositatquefixiels terminisdepagament de les empreses alsseus proveïdors i també delsclients a les empreses.

En definitiva, des de la Fede-ració de Gremis de la Construc-ció de les Terres de Lleida se-guirem recolzant la qualitat deles nostres empreses davant elrisc que suposa l’ intrusisme. Éshora de tornar a saber apreciarel valor de la feina ben feta i dedipositar laconfiançaenelspro-fessionalsqualificatsexigint-losel millor servei i la màxima ga-rantia de qualitat.

i perquè no hi ha més remei,que no pot no deixar seqüeles,encara que es malda per prote-gir els elements essencials de lasocietat del benestar. Sap ungreu infinit i més quan la rique-sa del país permetria d’evitar lesretallades.

Segon. Catalunya està abo-cada a fer un procés imprescin-dible per poder garantir el ben-estar dels seus ciutadans i noquedar com un ens residual:exercir el dret a decidir adreçata la sobirania. L’agenda social ila nacional són la mateixa cosai totes dues s’han de preservar,per tant, alhora. L’Estat espa-nyol, que procura ocupar la to-talitat de l’espai polític en unaposició de domini—la legisla-cióeducativa, lacomercial i laderegulació de l’administració lo-cal, en són exemples— intentaamb tots els mitjans desestabi-litzar el procés cap al dret dedecidir. A la vegada, aquest ma-teix estat està en crisi i és inca-paç de formular un projecte en-grescador per al conjunt del seuterritori.

Tercer. La crisi de credibilitatde lapolítica ielspolíticsambelscasos de corrupció (en molts ca-sos presumpta en no haver sen-tència inapel·labledelstribunals)arrossega descrèdit envers lesinstitucions, precisament quanmés convindria tenir-hi con-fiança atesa la dificultat extre-ma del moment. Itàlia és el mi-rall que ens retorna la mirada.

Mesuresradicalsper tallardesoca-rel tota ombra de corrup-ció en l’administració dels as-sumptes públics són imprescin-dibles. Les 51 propostes del pre-

sident Mas tenen aquestafinalitat. També és convenientl’actuació ràpida de la justícia idels partits per apartar els quitraeixen el codi ètic comuna-ment acceptat o tenen compor-taments indeguts, així com cer-car formes de restitució de l’ho-nor d’aquells que hagin pogutser injustamenttractatsL’hones-tedat personal no precisa, però,decapnormaiés lamillorgaran-tia per servir el bé públic.

Pertant, i comaprimeracon-clusió, lasituacióésambivalent.Grans dificultats en un momentespecialment il·lusionantenquèCatalunya es planteja de fer elseu propi camí. El problema ésque en els tres àmbits assenya-lats cal avançar al mateix tempsi de manera reeixida, perquè es-tan íntimament relligats. Senserecuperació de la credibilitat delapolíticadifícilmentesresoldràla crisi i s’avançarà cap a la so-birania. I sense lasobirania tam-poc la crisi econòmica i la credi-bilitat institucional faranpassosendavant definitius.

Segonaconclusió.Enaquestsmomentsésquanlaunitatde lesforces polítiques catalanes peraconseguir reeixirenelstresàm-bitsésfonamental.Enaltresàm-bits la discrepància és ben pos-sible i convenient. Cal diàleg, re-sistència, voluntat d’entesa i desuperació del mal moment i ma-joriesbensòlides.Noésuna llui-ta per les essències, sinó per lacontinuïtat d’una forma de viu-re, d’organitzar-nos socialmenticulturalment.L’objectiués lasu-pervivència de la nació i el pro-grés social i el de tots i cadascundels ciutadans.

Què està passant? Què convé fer?

coses com cal és ben palesa, es-pecialmentpelquefaareformesi rehabilitació, no tant en obrapública, per raons òbvies.

Iésprecisamentperdefensarels interessos de les empresesagremiades que sí compleixenamb rigor amb les seves obliga-cions tributàries que la Federa-ció emprén una lluita aferrissa-da contra l’intrusisme per tald’evitar que la construcció iniciïuna deriva sense retorn.

La crisi ja ha tocat prouaquest sector queveu com dia adia perd assalariats. Les dadesde l’INSS revelen que la cons-trucció catalana va perdre al2012 un total de 29.591 treba-lladors assalariats i 3.450 autò-noms afiliats a la Seguretat So-cial.Aixímateix, l’EPAdel4t. tri-mestre de 2012 constata que ala demarcació de Lleida hi havia13.500 ocupats en el sector en-front els 19.400 del mateix pe-ríode de 2011. I en un any, Cata-lunya ha passat de tenir 91.087empreses de la construcció a te-

Salvem la natura deles ‘urpes’ delconsistori de BorgesRamon Camús Cortés. Presidentdel PP de les Garrigues i veíafectat i indignat.

Al mateix temps que a Lleidaes feia Fira Natura, a les Bor-gesdecidienacabaramblavi-da de 12 pins espectaculars.A cop de motoserra, un a un,han anat caient sense pietat .Sembla que no pugui ser, oi?,doncsesjala2avegadaendosanys que aquesta tala es pro-dueixsensecapnecessitat.Totperlaincapacitatdel’equipdegovern del moment. Fa dosanyserad’ERC, iavuieselgo-vern de CiU. L’excusa que fanservir és sempre la mateixa:que si estan desarrelats, quesisónmassagrans,quesiem-bruten la gespa... Aquest cop,a més, han decidit que en elseullocconstruiranuna2apis-cina, que deixant de banda desicalono,eracompatibleambla conservació dels pins. Peròelsquepensemaixíheminten-tat de totes les formes possi-bles arribar a un entenimentamb l’Ajuntament. Hem reco-lllit firmes, on hem vist el su-port de moltes persones queestimen la natura, i especial-ment gent jove, que no es po-dia creure que algú pogués, nitan sols pensar, en tallaraquests arbres. Desgraciada-ment,nilesconversesambl’al-calde, ni les signatures, ni elscomunicats a la premsa hanservit de res. En canvi, sí hemvist un desinterès total i ab-solutperpartdelconsistori en

respectariconservarunarbratque era l’enveja de molts po-bles de les Garrigues i d’ar-reu, que donarien el que fospertenirelboscdepinstanes-plendorós que fins ara teníemi que amb l’execrable acció del’Ajuntament ha quedat feritde mort.Ésindignantqueelsrepresen-tants que tria un poble i que,en teoria, han de preservar iconservar el patrimoni ciuta-dà es dediquin a tot el contra-ri. Els nostres fills i néts teni-en tot el dret de gaudird’aquests pins que han trigatmés de 40 anys en créixer perdonar-nos la seva ombra, i encanvinoméshantardatunpa-rell de dies en eliminar. Fran-cament, no ho podem enten-dreimoltmenysjustificar;méssi tenimencomptequel’actu-al alcalde fa 2 anys ens va do-nar suport contra la tala d’ar-bres que es va produir en elmateix recinte de les piscines.És clar que llavors era a l’opo-sicióilluitantperl’alcaldia,quealafivaassolir.Comespotte-nir tan poca memòria?I ara, curiosament, la junta lo-cald’ERCesmanifestacontra-ri a la tala, quan va ser qui vaimpulsar una acció calcada ala que estem vivint avui. O ai-xòésfaltadecoherència,ovo-len enganyar a algú.Nomésensquedaesperarqueen les futures accions del’Ajuntament, com la renova-ció de l’Avinguda FrancescMacià,onaranohihaniunsolarbre, es consciencessin queésdeltotnecessariplantarinopas arrencar.

L’intrusismea la

construccióIS

BN18

86-6

883.

Dip

òsit

lega

lL-6

1-20

06.C

ontr

olde

PGD

.

El diari no es

Josep Maria Gardeñes

President de la Federació de Gremis dela Construcció de les Terres de Lleida(FGC)

Ramon Farré Roure

Delegat del Govern aLleida

05OPINIÓBONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

10 raons del perquè esticen contra de la reforma delmón local que proposa el mi-nistre Montoro:

1. Perquè la Generalitat deCatalunya té competènciesplenes en el món local i, pertant, aquest avantprojecte dellei NO pot ser d’aplicació aCatalunya ja que vulnera elmarc competencial català.Aquesta competència no vaser ni retallada ni amputadapelTribunal constitucional ca-duc en la seva sentència del2009.

2. Assenyala culpables jaque apunta tots els ajunta-ments com a principals res-ponsables del dèficit públic del’Estat i només són alguns elsque s’han passat en la despe-sa. Només una dada: l’Ajunta-ment de Madrid té més deuteque tots els 947 municipis deCatalunya junts, inclòs el deBarcelona. Si el món local ésun problema, que parlin ambMadrid i que no ens hi posin anosaltres.

3. Ataca la democràcia jaque anul·la la capacitat dedecisió dels ajuntaments i, pertant, la capacitat de decisiódels ciutadans i ciutadanes decada municipi. És l’antítesi delcamí cap a una democràciamés participativa. Cal fer es-ment al fet que l’únic que vo-ten de manera directa els ciu-tadans són, precisament, elsseus representants munici-pals.

4. Mostra desconeixençadel territori. Volen sacrificarels petits municipis de menysde 5.000 habitants, ja que esfixa, per llei, la possibilitatd’eliminar-los (perdre el nomi la realitat jurídica) si no com-pleixen uns paràmetres exclu-sivament de costos. A Cata-lunya, el77’8% dels municipis

tenen de menys de 5.000 ha-bitants, és a dir , dels 947 mu-nicipis catalans, 737 tenenaquestes característiques.

5. Retalla la capacitat dedecidir al voler imposar un noumarc competencial per als mu-nicipis de menys de 20.000habitants. Aquests represen-ten el 93’34% del nostre paísi és que només 63 dels 947municipis catalans tenen mésde 20.000 habitants. A les ter-res de Lleida, tant sols la ca-pital supera aquesta xifra. Ai-xò vol dir que 230 municipislleidatans corren el perill quese’ls modifiqui el marc compe-tencial i es converteixin ensimples oficines administrati-ves sense autonomia de deci-sió ni cap responsabilitat o, enel pitjor dels casos, de desa-parèixer.

6. Amenaça serveis i iden-titat municipal perquè, al mo-dificar el marc competencial,posa en risc la inversió i el fo-ment de la cultura pròpia,l’educació, l’esport, el lleure,l’ajut social, les polítiques deserveis a les persones... Tam-bé posa en qüestió la super-vivència de serveis públicscom escoles bressol, escolesde música, piscines cobertes,programes de foment de l’ocu-pació, formació, promocióeconòmica... El que s’hauriade fer és reformar el model

de finançament de les corpo-racions locals amb la finalitatde tenir suficient autonomiafinancera per a exercir les se-ves competències.

7. Oculta intencions ja queés una cortina de fum populis-ta, perillosa i demagoga. Sotal’excusa de la crisi, les du-plicitats i els sous dels càrrecselectes locals, s’amaga unavoluntat recentralitzadora derecuperació competencial perenfortir l’Estat i debilitar elsmunicipis i les comunitats au-tònomes.

8. Anem enrere al reforçarel paper de les diputacions,carregant-se el principi de“proximitat” que exercim elsmunicipis. No es té en comp-te la realitat territorial cata-lana ni el paper dels consellscomarcals.

9. Esdevé una intervenciópura i dura ja que es dóna ma-jor protagonisme als secreta-ris i interventors municipals.Aquests hauran de fer complirun centre de cost municipalsense tenir en compte cap al-tra funció ni finalitat. Ciutatsgrises, sense valor afegit,adormides, sense poder aju-dar a la societat civil, entitats,clubs esportius... Control sí,intervenció i fiscalització No.

10. La gestió municipalequival a gestió de persones i,per això, cal mostrar un rebuigfrontal i sense matisos aaquest avantprojecte de llei.Racionalitzar, revisar, replan-tejar i reinventar són concep-tes que fa temps que des delmón local de Catalunya ja es-tem aplicant. No neguem quetot és pot fer millor, que totpot ser més eficient i sosteni-ble, però tampoc no podemoblidar que la gestió munici-pal és, sobretot, una gestió deciutadania, de persones. Nopodem desnaturalitzar i des-humanitzar la funció socialque exerceix dia rere dia elmón local. Si perdem huma-nitat no serem millors ni segu-rament, tampoc, els quadra-ran sempre el números.

Sobrelareformadelmónlocal

Madrid apunta totsels ajuntaments coma responsables deldèficit públic i solssón alguns els que

s’han ‘passat’

La gestió municipalequival a gestió de

persones i, per això,cal mostrar un

rebuig frontal al’avantprojecte legal

Des que el procés sobiranis-ta del nostre país ha anat aga-fant embranzida, la societat ci-vil catalana està donant contí-nues mostres de maduresademocràtica, i alhora, des delgovern de Catalunya esva avan-çant, amb pas serè i ferm, perestablir les bases legals del re-ferèndum pel dret a decidir. Cal,com així està succeint, que lesdues forces es complementin iinteractuïn, i els polítics escol-tin una ciutadania que, malgratel context de crisi i patiment so-cial, vol fer sentir la seva veu.

Malauradament, i com mésferma i clara és la determinacióde la societat catalana, s’alcendes de l’Estat espanyol veuscontràries a la llibertat d’un po-ble a poder expressar la sevavo-luntat de futur. Un exemple re-cent i extremadament clarifica-dor ha estat l’expedient desanció obert al fiscal generalde Catalunya, pel simple fet demanifestar-se a favor que elnostre poble tingui el dret de po-der dir, democràticament, allòque vol esdevenir. És una de lesdarreres mostres de la minsacultura democràtica del governde l’Estat i, particularment enaquest cas, de la politització dela justícia. Tanmateix, i gairebéen paral·lel, el govern de Cata-lunya ha constituït la Ponència,amb absoluta prioritat, que re-dactarà la llei de consultes, pertenir-la enllestida de cara al re-ferèndum del 2014. Cal, doncs,i malgrat els intents matussersde boicot, continuar treballantper aconseguir la nostra fita.

En aquesta línia, el món localté molt a dir. Les administraci-ons municipals hem de fer sen-tir la nostra veu, per pura res-ponsabilitat política envers elmoment històric que estem vi-

vint. És per aquesta raó que elConsell Comarcal del Segrià, enel darrer ple, ha aprovat una mo-ció en la qual dóna suport a ladeclaració de sobirania i el dreta decidir del poble de Catalunya.El món municipalista també hapatit l’ofec financer, legislatiu iadministratiu que el govern del’Estat ha endegat. El seu pro-jecte de reforma de la Llei de Ba-ses de Règim Local és un atacdirecte a la cultura administra-tiva municipal històricament ar-relada en el nostre país. L’apri-mament, abusiu i absolutamentestèril, dels que jo anomeno“serveis de primera trinxera”, ique són la base de la cohesió so-cial de la nostra ciutadania, n’ésel clar exemple. Aquest fet re-força encara més la necessitatque el Consell Comarcal del Se-grià, com ja han fet altres con-sells, doni el seu clar recolza-ment al dret a decidir i suport ala declaració de sobirania delnostre país.

Aquest procés que ja no témarxa enrere, ha de ser, per de-finició, profundament democrà-tic, transparent, amb voluntatde diàleg, garantint la cohesiósocial, amb esperit europeista iamb voluntat participativa. Unprocés en el què el poble de Ca-talunya pugui accedir al seu au-togovern, històricament reivin-dicat. Des del Consellvolem do-nar suport a aquest dretinalienable, i alhora encoratgemels segrianencs i segrianenquesa participar-hi activament. Mal-grat els intents d’estroncar lanostra fita. Malgrat tot, amb pasferm i mirant cap al futur.

Amb pas ferm,pel dret a decidir

DIRECTORIEdita: Bondia Lleida SLPresident: Jaume Ramon i Solé

Director: Josep Ramon RibéRedacció: Albert GuerreroDirector comercial: Carles Jiménez.Administració: Arancha PajueloMaquetació: J. Torrelles i Juanma PaquicoCoordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona

Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.Telèfon: 973 260 065.Correu electrònic: info@bondia.cat.

Web: http://www.bondia.cat/

EditorialQuan la ‘fumata bianca’ va sortir ahir a última hora de la tarda per la xemeneia de la CapellaSixtina, poques eren les travesses que havien inclòs Jorge Mario Bergoglio entre els candidatsamb possibilitats, però al final, aquest jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel seu compromísamb els pobres, va ser escollit com a successor de Benet XVI. En plena crisi dels escàndols enquè viu immersa l’Església catòlica, la ràpida elecció del nou Pontífex, de conegut caràcterconciliador, també suposa dues novetats importants a la història del Papat: és el primer queescull el nom de Francesc -és dirà, doncs, Francesc I- i també és el primer no europeu, enaquest cas llatinoamericà. Un Papa diferent per fer front als ‘bíblics’reptes que se li presenten.

s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).

Francesc I, el primer Papa llatinoamericà

Els ‘serveis deprimera trinxera’ sónla base de la cohesió

Les administracionslocals hem de fer

sentir la nostra veu

Marc Solsona Aixalà

Alcalde de Mollerussa idiputat de CiU alCongrés dels Diputats

Pau Cabré Roure

President del ConsellComarcal del Segrià

06 OPINIÓ BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

Hesentidounanecesidaddees-cribirdearquitecturay,sobreto-do,para losarquitectos,quehoyen día estamos en las horas másbajas de nuestra historia, o me-jor dicho, de la historia del mun-do y de su sociedad en constan-te evolución. He querido titularademás estas reflexiones, aligual que en la época romana orenacentista lohicieronVitrubioo Palladio, que de alguna ma-nera definieron nuestra profe-sión, formación, habilidades yconsecuentementenuestrasop-ciones varias de servicio a la so-ciedad para la que trabajamos.

Que se haya destruido nues-tra profesión, entendida desdeel punto de vista clásico al quemuchosdelosmayoresnosafer-rábamosypor laqueíntimamen-te suspiraban los jóvenes; clara-mente era de esperar pues nopodíamantenersepormástiem-po en un mundo en que la espe-cialización y el gran mercadorequieren equipos multidisci-plinaresparadarrespuestasglo-

Transcric de l’escrit ReflexionsdecapdesetmanadeMartaAlòsaquest paràgraf: “De fet, són elsestats que de forma continuadavulneren sistemàticament elmoll de l’os de la democràcia. Al’Estat espanyol hi ha tantsexemples que si volguéssim noens deixarien veure la Hum delso! I això és perquè, tot i quepobres de nosaltres encara ensho creiem, la democràcia no ne-cessariament genera demòcra-tes”. D’aquí el títol d’aquest co-mentari: Democràcia, d’onvéns?

Generalment quan parlem deDemocràcia —el govern del po-ble— mirem cap l’Atenes clàssi-ca. Els atenesos van inventar elmotperdefinirunsistemadego-vernde laciutaten laqual lesde-cisions es prenien en assembleade ciutadans, no per un rei o unemperador. Els drets de ciu-

Y ahora, de repente, la grandepresión, el caos, la ruina totalde una profesión a la que de unplumazo le han arrancado unmontón de pieles de soberbia yvanidad. Hoy, como en los sue-ños de las desnudeces del Dan-te en los infiernos de La DivinaComedia; tenemosurgentemen-

te que taparnos ejerciendo nu-estracapacidaddediseñar unoscastos y humildes harapos paraque, poco a poco, generen unanueva moda para cubrir las ver-güenzas. Y quién sabe si tri-unfaremosenello.Yesoque,Co-co Chanel, nunca estudió estéti-ca, nicomposición,nianálisisdeformas ni resistencia de materi-ales.

Los arquitectos en Españahemos vivido un mundo de Ali-cia en el país de las maravillas,sin preocuparnos en mirar enperspectiva de gran dimensión,quéestabasucediendoenel res-to del mundo, cómo se movíanlas piezas del caleidoscopio delasprofesionesyhaciadóndeca-minaba la oferta-demanda delpromotor-usuario.

Hace escasas semanas visi-té en Dubai a un joven inge-

niero de caminos españolque trabajaba para una

firma multidisciplinaritaliana,allí instalada,

y respondiendo amuchos y buenos pro-

yectos; pero curiosamen-te, el ingeniero tenía

responsabilidadesde arquitecto en la

partedelproyectoquele habían asignado.

Pero días des-pués, enMuscat-Omán, meentre-

visté con una ar-quitecta alemana que eravicepresidenta de una fir-

ma de ingeniería, responsablede nuevos proyectos de ma-rinas portuarias deportivas ycomplejos turísticos en la costaomanípróximosaYemenoales-trecho de Ormuz. ¡Curioso!

Poreseterrenosemuevenlosdestinos de los profesionales dela arquitectura y, hoy día, paranadavalen lasposturascomolasque hemos mantenido hasta elmomento; para casi nadavaldráel refugiodel funcionariadoylas

sillasopoltronasde lasadminis-traciones públicas; y los y las ar-quitectas tendremos que abrirbien nuestro campo de visión,afinarelobjetivoyventilar losal-veolos pulmonares; pero, sobretodo, creer en nosotros mismos,ennuestrabuenaformaciónyenaquellacapacidadquedebemostenerparahacerarquitecturaso-cial, arquitectura de la ingenie-ría, de la empresa, de la econo-mía, del derecho, de la inves-tigación, del comercio, deldiseño, delmarketing, de lahis-toria, de la filosofía, de la moda,del buen gusto, de la educación,delcivismo,de lacocina,del tex-til… y de un millar de posibi-lidades más.

Vayamos pues descubriendoesainfinidaddecaminosquepo-demos seguir y recuperaremosbásicamente nuestra autoesti-ma,volveremos a creer en noso-tros y en lo que somos capacesde hacer, dejando de recelar si-empre de las competencias quenosusurparonynosusurpan, la-mentando nuestros perdidosprivilegios; pues no dudo un ins-tantequesinostocahacer laca-lle, la haremos mejor que nadiey serán todos los demás qui-enes entonces deban ponerse acubierto.

Y para muestra un botón. Enpocos meses asistiremos a lapresentación de un libro de po-emasdeunarquitecto, ilustradocondibujosypinturasdeotroar-quitecto.

Ese es, indudablemente, elcamino a seguir.

tadaniaexcloïenamésdelamei-tat de la població, ja que elslimitaven als ciutadans baronsadults (majors de 30 anys), lliu-res (no esclaus), nascuts a Ate-nes i amb un nivell econòmicadequat. Per tant, les dones, elsnens, els esclaus i els estrangersno tenien dret a participar enlesassemblesonesdiscutienelsaferspúblics.Peraixò,semblan-ça que hi ha entre la democrà-cia atenesa i l’actual és en elnom, ja que la nostra democrà-cia es basa en els drets humans.

De lapregunta:quèesprimerl’ou o la gallina? En podem feraquesta altra: que és primer lademocràciaoeldemòcrata?Evi-dentment la resposta és bensenzilla: primer es el demòcrataque crea la democràcia la fi-losofiapolíticaqueregula lacon-vivència dels ciutadans. La De-mocràciatalcornI’entenemavuiva néixer acabada la guerra dela independència de les colò-nies nord-americanes de la me-tròpoli i la Constitució redacta-da. Els pares de la recent procla-mada Constitució eren fervents

cristians i el text constitucionalcontenia una implícita ense-nyança bíblica. Per trencar ambels absolutismes monàrquicsexistents a Europa van crear lafigura de President, sent el pri-mer George Washington que vadirigir laguerracontraelsangle-sos. Washington només va go-vernar dues legislatures de qua-tre anys, introduint la tradicióque va durar fins Franklin Roo-sevelt que ho va fer durant qua-tre legislatures. Desprès de Ro-osevelt es va fer una esmena ala Constitució en la que es limi-ten els mandats presidencials adues legislaturesdequatreanys.

Recordem les paraules deMarta Alòs: “La democràcia nonecessariament genera demò-crates”.Sieldemòcrataeselpa-re de la democràcia, d’on surt eldemòcrata? Pel que es veu elshomes per naixement no en sóndedemòcrates.Lacorrupciópo-lítica laveiem arreu. Allí on hi hahomes que remenen les cireresi, segons la possibilitat de posarla mà al calaix floreix la corrup-ció. Si la macrocorrupció no es-

tàmésestesaésperquènoexis-teix la possibilitat d’exercir-la.Allí on hi la possibilitat de posarla ma al calaix es manifesta lacorrupció política que tant ensindigna.

Cristina Sen diu: “En un mónsense horitzó clar i en constantva i vé els dirigents actuals esmouenen la foscor, imésvalpri-mer mirar cap a dins”. Si aques-ta mirada cap a dins es fa desdela imparcialitatperpoderveu-re aquest interior tal com real-ment és es descobrirà queaquest amagatall, que no és vi-sible des de l’exterior, és un poude corrupció.Aquest reconeixe-ment es la primera passa vers laregeneració interior. La visió dela realitat del que hi ha en àni-ma pot fer exclamar: “Senyor,tingues pietat de mi que sóc pe-cador” I aquest reconeixementporta a creure que Jesús és elSalvador que amb la seva sangvessada en el Gòlgota li netejala putrefacció interna. Arribat aaquest punt la persona es con-verteix en un fill de Déu. Ara,amb el reconeixement de l’exis-

tència d’un Déu personal ambqui es pot dialogar porta a recti-tud del salmista: “...Tu escrutesel meu caminar i el meu repo-sar, i coneixes íntimament totsels meus senders... Examina’m,oh Déu, i coneix el meu cor: pro-va’m, i coneix els meus pensa-ments, mira si hi ha algun camídolent en mi, i mena’m pel camíetern” (Salm 139).

La corrupció política ques’amaga sota de la catifa a mésde manifestar la perversitat hu-mana innata, porta a creure quees pot robar impunement. Noesaixí.MésaviatoméstardDéurevisa els llibres i dóna a cadas-cúsegonselqueesmereix.Enelmoment que l’ésser humà reco-neix semblantment el salmistaque Déu observa tots els seusmoviments i que coneix tots elspensaments més íntims, aquestconeixement frena els impulsosd’untar-se els dits d’oli. És certque en aquest món actual nos’extirparà del tot la corrupció,però si abundessin més els ver-taders cristians, indiscutible-ment minvaria.

Democràcia,d’onvens?

DeArquitectura

Arquitecto

Mariano Gomà Otero

Octavi Pereña i Cortina

bales a la actual arquitectura.Nos ha pillado la ola como cuan-doel tsunamideTailandiaalcan-zó a los despreocupados turis-tas al sol, o a la sombra de unatoldilla bebiendo un coco-loco.

Seveíaveniryno loquisimosver, vivíamos en una burbujasemejante al mundo de la fiebredel oro; nuestras estructuras or-ganizativas profesionales mira-ban para otro la-doo,simplemen-te, de reojo a lasparcelas de in-fluencia y poder.Y dicho sea de pa-so, no sé muy biena qué me recuerda cu-ando veo nuestro actualdía a día social.

Seguíamos sien-do losarquitectosconsueños de star system,de edificios emblemáti-cos y supuestamenteprestigiosospremiosFAD,sindarledema-siada importancia aladecoración, restau-ración, rehabilitación, diseño in-dustrial, actividad pluridiscipli-nar,especialidadenestructuras,instalaciones, geotecnia, lumi-notecnia, hidráulica, energía so-lar,medioambiente,energíasal-ternativas; y porqué no, lite-ratura, poesía, dibujo, artesplásticas, creatividad en sus in-finitasvariables;yun largo etcé-tera de actividades para las quenuestra formación técnico-hu-manística,esdesuponernosha-bía preparado.

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

07LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

El Ministeri de l’Interior i l’Ajun-tamentdeLleidavanarribarahira un acord per desencallar la si-tuació de l’edifici de l’antiga co-missaria del carrer Sant Martí,propietat d’aquest ministeri ique es troba en desús des del2008 quan la Policia Nacionalva traslladar el servei d’expedi-ció de documents a les actualsinstal·lacionsdeJaumeII.Així, laPaeria es va comprometre a feruna valoració econòmica del’edifici iabuscar,posteriorment,una parcel·la municipal resi-dencial d’un valor similar per apoder materialitzar una permu-ta. La Paeria preveu destinarl’edifici a equipaments de cairesocial.

La subdelegada del Governde l’Estat a Lleida, Inma Manso,van convocar la trobada en quèhi va prendre part la primera ti-nenta d’alcalde de la Paeria,Marta Camps, el secretari ge-neral de la Gerència d’Infraes-

LacomissariadeSantMartíseràpermutadaPaeria i Estat pacten una solució després de cinc anys

Imatge de la trobada entre la Subdelegació i la Paeria

SUBDELEGACIÓ

REDACCIÓ/ACN. LLEIDA

Es calcula que a la demarcacióde Lleida s’aboquen anualment425.000 litres d’oli al clavegue-ram. Una xifra que cada anydis-minueix gràcies a les iniciativesque fomenten el reciclatge i larecollida de l’oli usat. Unad’aquestes iniciatives és la qui-navanpresentarahirelGremideForners de les Terres de Lleida iShalomTaller, quevan signar unconveni per facilitar als fornersla recollida dels olis usats queprodueixen en la seva activitatdiària.Cadafornpotgeneraren-tre25 i50 litresd’oliusatalmes.

D’aquesta manera, l’acordpermet als forners, per una ban-da, complir amb la normativaque els obliga a fer-se càrrec del’oliusatper fregir i,peraltra,do-nar una oportunitat laboral apersonesenriscd’exclusióatra-vés del projecte de Shalom iqueactualmentdónafeinaatrespersones i a un monitor. Vuitforns de la ciutat de Lleida ja s’hihan adherit però es vol ampliara tota la demarcació.

Els lleidatans aboquen425.000 litres d’oli usatcada any al clavegueramCreixen les iniciativen que fomenten el reciclatge

Imatge de la presentació de l’acord

SALVADOR MIRET (ACN)

tructures i Equipaments de laSeguretatde l’EstatdelMiniste-ri de l’Interior, Rafael Ferrera, iel cap de l’Àrea d’Alineacions,ModestoDomínguez,per trobarunasoluciósobreel futurde l’an-tiga comissaria.

Manso va explicar que “eranecessaribuscarunasortidaque

només pot ser la venda de l’edi-fici o una permuta ja que no pre-veuen la cessió gratuïta delsimmobles”. Al seu torn, Campses va comprometre a valorarl’edifici de Sant Martí per tal depoder fer una permuta amb al-guna parcel·la municipal resi-dencial d’un valor similar.

Shalom recollirà l’olidels forners

Un forn gasta de 25 a50 litres cada mes

8 establiments ja s’hihan adherit

L’objectiu és ampliar-lo atota la demarcació

La Paeria reobre les fonts ornamentalsLa Paeria ha començat a reobrir aquests dies la trentena defonts ornamentals i les 240 d’aigua potable, coincidint ambmillors temperatures i un cop ja no hi ha perill de gelades. Amés, la Paeria està millorant la font de la plaça de la Pau.

HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)

Simulacre d’incendi al pàrquing de La LlotjaUna quarantena d’efectius dels Bombers van participar ahiral matí en un exercici en què es va simular un incendi al’aparcament subterrani de La Llotja. Van haver de rescatardues persones inconscients per inhalació de fum.

LAURA CORTÉS (ACN)

La Festa de Moros iCristians ja té cartellREDACCIÓ. LLEIDA

Eldissenyadorgràfic lleidatàEr-nest Casals és l’autor del cartellguanyador del 17è concurs decartells de la Festa de Moros iCristians de Lleida premiat ambun únic premi de 800 euros. Aaquesta edició s’hi han presen-tat un total de 12 obres d’autors.

Col·lisió entre tres cotxesa Ronda amb una feridaREDACCIÓ. LLEIDATrescotxesvanxocarahiralma-tí en cadena al Passeig de Ron-da.Els fetsvantenir llocpocdes-prés de les 10 del matí a la cruï-lla entre Ronda i Pius XII. Fruitde la topada, la conductora delsegonvehicle, unaveïna de Llei-da de 62 anys, va resultar feridalleu.

Pràctiques dels alumnesde Nutrició de la UdLREDACCIÓ. LLEIDA

L’Agència de Salut Pública deCatalunya (ASPCAT) ha signatun conveni marc de cooperacióamb la Facultat de Medicina delaUniversitatdeLleida(UdL)peral desenvolupament de pràcti-ques externes d’estudiants delGrau de Nutrició Humana i Die-tètica de la UdL. L’acord té unavigència de dos anys.

REDACCIÓ/ACN. LLEIDA

Els preus a Lleida van augmen-tar cinc dècimes al febrer en re-lació amb el mes de gener, se-gons va informar l’Institut Naci-onal d’Estadística(INE).

Després d’aquest comporta-ment intermensual, la taxa d’in-flació anual a Lleida ha quedatfixada en el 3%, dues dècimesper sobre de la registrada en el

conjunt de l’Estat espanyol i unataxa que està tres dècimes persota de la mitjana catalana queha quedat fixada aquest segonmes de l’any en el 3,3%, segonsl’INE. Amb l’increment de preusdel0,5%enrelacióambelgener,Lleida es va convertir en el terri-tori on els preus van pujar mésen tot l’Estat, compartint aquestlideratge amb Huelva.

Lleida lidera la pujadade preus al febrerIncrement de cinc dècimes i un IPC anual del 3%

Més de 33.000 alumnes ales activitats d’’eduCaixa’Un projecte impulsat per l’Obra Social “la Caixa”

REDACCIÓ. LLEIDA

Un total de 33.012 alumnes llei-datans van participar l’any pas-satalprojecteeduCaixa, que im-pulsa l’Obra Social “la Caixa”.Elprojecte englobarecursospe-dagògics innovadors, pràctics id’accés fàcil, amb proposteseducativespensadesperdesper-tarvocacionsemprenedores;po-tenciar vocacions científiques;difondre l’art i lacultura,aixícom

promoure el creixement perso-nal, fomentant els hàbits sa-ludables, l’educació envalors i lasensibilització social. El projec-te està adreçat a alumnes de 3 a18 anys, professors i Ampes.

Així, per exemple, el centresociocultural CaixaForum va re-bre19.521escolarso 7.366nensde Lleida van accedir a l’ofertade continguts online recopilatsal portal www.eduCaixa.com.

08 PUBLICITAT BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

09LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

Un any després de la sevacreació el -10 de març del

2012- aquest cap de setmanasecelebraaGirona l’Assemblea

General de l’Assemblea Nacio-nal Catalana. Entre altres qües-

tions,espassaràcomptesdelqueha passat en els darrers 12 me-sos, des de tots els punts de vista,tant polítics, com econòmics i so-cials. Però sempre partint de la ba-se de la gran manifestació de l’On-ze de Setembre, que va marcar unpunt d’inflexió a Catalunya pel mésd’un milió de persones que van sor-tir al carrer per demanar el dret a de-cidir.Des de la creació de l’Assemblea Na-cional Catalana, el lleidatà FerranAccensi lidera el moviment a les co-marques de la plana de Lleida. De ca-ra a les properes eleccions, es presen-ta per a ser membre del Secretariat Na-

cional de l’Assemblea.

Com ha evolucionat el moviment del’Assemblea Nacional a Lleida ençàla seva posada en funcionament?A Lleida, l’Assemblea Nacional Catala-na ha crescut exponencialment moltís-sim. Val a dir que, a nivell de Cata-lunya, ja tenim 14.000 socis de paga-

ment, a banda dels simpatitzants.Quan vàrem començar el mes de

febrer de l’any passat erem qua-tre persones i quan dic qua-tre vull dir exactament qua-tre. Ara ja som més de1.000persones lesquees-tem participant de les ac-tivitats que organitzem iens mobilitzem quan esdesenvolupen els actes.En aquests moments hiha un col·lectiu de gentque es belluga molt i se-gueix tots els passosque nosaltres estemfent.

Què ha trobat afaltar en aquestdarrer any a Lleida?Unadelesmancancesmés grans que hemtingut en aquest anyés que no hem acon-seguit la suficient co-laboració i comunica-ció amb la resta delsrepresentantsde l’As-sembleaal territori.Els

membresdelSecretari-at Nacional escollitsdins la Regió 6 -quepertanyena laplanadeLleida iquesóntres-no

hem treballat de mane-ra conjunta. Per això,

nosaltreselquefaremdesprésdel treballquehemdesenvolupat als pobles del Segria i Lleida capi-tal és establir un enllaç entre Lleida i el Secretari-at Nacional.

Per què a tots els partits els convé, segonsvosté, l’Assemblea Nacional Catalana?Davant tots els escàndols polítics que han sortit,davant dels descrèdits i tota la desafecció políti-ca per part de la ciutadania, l’Assemblea Nacio-nal ha generat una il·lusió que ha fet que la gentsurti al carrer i que estigui a favor de la indepen-dència i que es parli d’aquest col.lectiu. La gentque ara es manifesta a favor d’aquest moviment,era impensable que ho fes fa uns anys. Nosaltres,a l’Assemblea, tenimgent independentistadetotsels partits polítics. Perquè nosaltres no comptemamb partits polítics. Tenim a la gent i els mou unmotiu molt clar pel qual tots estem treballant. Nohi ha res més al darrere... perquè no esdevindrenun partit polític. A l’Assemblea s’hi poden trobarcòmodament la majoria de militants dels partitspolítics.

Com valora la declaració de sobirania perpart del Parlament de Catalunya?Bé, sense cap mena de dubte, ens trobem davantun pas importantíssim que l’Assemblea no pot fer.Nosaltres només ho poden proclamar els nostresrepresentantspolíticsatravésdelParlament.hemde tenir molt present que l’Assemblea només potmobilitzar la gent perquè els nostres partits polí-tics es belluguin ivagin en la direcció que l’Assem-bleaestàproposant.Ésunpasmolt fermque,mal-grat el que diguin des de Madrid, es tracta de lavoluntat d’un poble i, la veritat, és que és molt di-fícil anar contra la voluntat d’un poble. No estracta d’independitzar-nos del món, simplementvolem l’autodeterminació del nostre poble per ai-xípoderserunpaísmésdins laUnióEuropea(UE)i dins del seu marc legal. És un fet nou a la UnióEuropea perquè no ha tingut mai la secessió decap estat o de cap regió dins dels seus estats i, pertant, caldrà veure’n l’encaix. El que sí que és evi-dent és que tots els catalans som europeus i jatenim drets consolidats, igual que la resta d’es-panyols.

La societat catalana està preparada per auna consulta sobiranista?Lamajoriadelspartitspolíticscatalansestanafa-vor del dret a decidir. Penso que, dins la demo-cràcia, un dels moviments més importants que hiha és que la gent pugui opinar el que realment vola les urnes, sense sentir-se coaccionada a fer unacosa que no vulgui. Nosaltres, el que hem d’in-tentarésqueespugui feraquestreferèndum,mal-grat sabent, d’entrada, que els partits espanyo-listes utilitzaran com a escut elTribunal Constitu-cional (TC), la Constitució espanyola i tota classed’estratagemes amb el clar objectiu de desacre-ditar aquest referèndum. Nosaltres -i això és unsecret a veus- no ens la sentirem nostra aquestaConstitució, ja que no defensa els nostres drets.Tal i com va dir el fiscal general de Catalunya, ellleidatà Martín Rodríguez Sol -al qui van forçar aplegar per les seves declaracions-, hi ha espaislegals per poder fer aquesta consulta i, dins la le-galitat,nosaltres la farem.Queningúentinguicapdubte al respecte.

Entrevista Ferran Accensi

“Els polítics catalans necessitennodrir-se de l’Assemblea Nacional”

Tenim a la gent i elsmou un motiu moltclar pel qual totsestem treballant. Nohi ha res més aldarrere... perquè noesdeveindrem partit

10 PUBLICITAT BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

11COMARQUES

PUBLICITAT

Paritat als semàfors de TrempCoincidint amb el Dia de la Dona a Tremp s’ha iniciat la subs-titució de les LED dels semàfors de la ciutat per tal que alter-nin la figura d’un home i una dona.

MARTA LLUVICH (ACN)

64 persones donen sang a AlcarràsEl Banc de Sang iTeixits va tornar a instal·lar-se dimarts a Al-carràs, on s’aturarà tres cops més aquest 2013. Dimarts un to-tal de 64 persones van anar a donar sang a Lo Casino.

AJUNTAMENT D’ALCARRÀS

Vallverdagillita elstràmits perser una EMDREDACCIÓ. IVARS D’URGELL

Lanova lleide l’administració lo-cal que prepara la Generalitatpreveumantenir lesEntitatsMu-nicipals Descentralitzades(EMD) però no crear-ne de no-ves. És per aquest motiu que aVallverd d’Urgell han posat fil al’agulla per aconseguir ser unaEMD abans no entri en vigor lanovanormativa,segonsvaavan-çar ahir TV3.

Cal recordar que actualmenta Catalunya hi ha 63 entitatsmunicipals descentralitzades, el85%delesqualssóna lademar-cació de Lleida. Baldomar, a Ar-tesa de Segre, és una de les dar-reres en constituir-se.

Pelegrí acut al Parlamentper als ajuts a la pagesiaREDACCIÓ. BARCELONA

El conseller d’Agricultura, JosepM. Pelegrí, va manifestar ahir alParlament la seva extrema pre-ocupació pel fet que el governcentral condiciona les ajudes ala pagesia a complir el dèficit.

Almacelles comença lesobres a la plaça FortunyREDACCIÓ. ALMACELLES

Almacelles ha iniciat els treballsprevis d’estudi del terreny i decales al llarg de la plaça For-tuny, a fi de donar tràmit al pro-jecte de reforma integral.

El PSC de la Seu d’Urgellurgeix la neteja del riuREDACCIÓ. LA SEU D’URGELL

PSC-Progrés de la Seu d’Urgelldemana una reunió urgent de lacomissió d’urbanisme per tal dedur a terme quant abans milloruna neteja del riu Segre a fi deprevenir possibles crescudes.

REDACCIÓ. CAMARASA

Els Mossos d’Esquadra van en-xampar diumenge passat al ma-tí durant un control de velocitatrutinari a la carretera C-13, ubi-cat al terme municipal de Cama-rasa, un veí d’Almacelles de 35anys quan circulava amb la se-va motocicleta a 198 quilòme-tres per hora.

En concret, el motorista de-nunciat anava a més del doblede la velocitat permesa enaquest tram de carretera, on lavelocitat màxima permesa és de90 quilòmetres per hora.

Arran dels fets, la policia ca-talana imputa al conductor delvehicle, que viatjava amb unapersona a la moto, un presump-

teautord’undelictecontra lase-guretat en el trànsit, ja que cir-cular amb un vehicle a una velo-citat penalment punible.

L’homehauràdecomparèixerquan sigui citat, davant del jut-jat d’instrucció en funcions deguàrdia de Balaguer.

Aquestnoés l’únicconductorque els Mossos han denunciataquest mes per conduir a velo-citats punibles. El passat 3 demar, la policia catalana va de-nunciar una veïns d’Arbeca quehavia estat interceptada con-duint a 124 quilòmetres per ho-ra a la carretera C-233 a Vilano-va de Bellpuig, en un tram on lavelocitat permesa és de 50 qui-lòmetres per hora.

El denunciat és unhome de 35 anys iveí d’Almacelles

Haurà de comparèixerquan sigui citat alsjutjats de Balaguer

Interceptat durant uncontrol rutinari de

velocitatSe l’acusa d’un

presumpte delictecontra la seguretat en el

trànsit

Unmotorista,‘caçat’a198km/halaC-13alseupasperCamarasaCirculava a més del doble de la velocitat permesa a la via

Unanimitatcontra lesservituds del’aeroportA les corts aragoneses

REDACCIÓ. ALGUAIRE

Les Corts d’Aragó van aprovarahir per unanimitat la propostaque insta el Govern autonòmic adirigir-se al Ministeri de Fomentper sol·licitar la urgent deroga-ció o correcció del reial decretque estableix les servituds del’aeroport de Lleida que afectena la comunitat.

EldiputatdelPARalaComis-sió d’Obres Públiques, ManuelBlasco, va defensar la neces-sitatdecontinuar lesaccionsen-gegades en defensa de les com-petències i interessos, tant au-tonòmics com municipals,derivats de les servituds aero-nàutiques de l’aeroport de Llei-da-Alguaire.

La proposta aprovada pre-tén respectar la participació icompetències d’Aragó.

12 GASTRONOMIA BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

13COMARQUES

El cel del Montsec ja té elcertificat Starlight a tocarEl COU rebrà l’acreditació oficial dijous que ve

REDACCIÓ. ÀGERLaFundacióStarlight,uncopdu-ta a terme l’avaluació de les au-ditories realitzades els darrersmesos, ha acordat la concessiódel certificat de Destí TurísticStarlight al Montsec.

El proper dia 21 de març, alCentred’Observacióde l’Universdel Montsec, el vicepresidentde la Fundació Starlight i direc-torgeneralde l’InstitutdeAstro-

física de Canàries, FranciscoSánchez, i el coordinador de laIniciativa Starlight, vinculada ala Unesco, Cipriano Marín, lliu-raran el diploma acreditatiu dela certificació i presentaran elcontingut de la decisió i unesrecomanacions per a la milloracontinuadadelprojectea les ins-titucions i al sector turístic.

El cel del Montsec és, doncs,un dels millors del món.

Enfarinades al sud i l’estde la Plana de LleidaLa neu dóna pas al vent i a fred de ple hivern

REDACCIÓ. LLEIDALa neu va fer acte de presènciaahir el sud i l’est de les comar-ques de Ponent. Les estampesd’enfarinades a les Garrigues,l’Urgell, la Segarra i el Solsonèses van repetir durant tot el ma-tí. Entrada la tarda, les nevadesesvan limitara l’AltPirineus.Se-gons el Servei Meteorològic deCatalunya(SMC),almigdias’ha-vien acumulat entre 15 i 20 cen-

tímetresdeneunovaalPirineus.Els altres protagonistes me-

teorològicsde la jornadavanserel fred de ple hivern, que va ferrecular de nou els termòmetres,i el fort vent que va començar abufar a partir de la tarda i queés previst que continuï avui. Aprimera hora i fins al migdia, lesventades, de més de 90 km/h,s’intensificaran a les comarquesdel Pirineus Occidental.

La Seu comença les obresde millora a les piscinesREDACCIÓ. LA SEU D’URGELLJa s’han iniciat les obres de mi-llora de les piscines de la Seud’Urgell.Elsoperaris retiren l’en-rajolat dels vasos de la piscinainfantil i de la seva platja.

Activitats per al jovent deGuissona pervacancesREDACCIÓ. GUISSONADel 25 al 28 de març el Casal Jo-ve de Guissona l’Escorxadorobrirà cada tarda amb l’objectiuque els joves puguin gaudird’aquest espai durant lesvacan-ces de setmana santa.

PUBLICITAT

REDACCIÓ. TÀRREGA

El 62% del públic de FiraTàrre-ga no paga per veure els espec-tacles, ja que tan sol veu espec-tacles de carrer gratuïts; el 24%assisteix a un o dos espectaclesde pagament, i tan sols un 11%paga per assistir a més de dosespectacles.

Sónalgunesde lesdadesquees desprenen de l’estudi que vaencarregar FiraTàrrega a l’em-presa d’estudis sociològics i demercat Ceres durant la darreraedicióde laFiradeTeatrealCar-rer a fi de conèixer el comporta-ment dels espectadors. Aquestestudi comptava amb el prece-dent del treball de prospecció ianàlisi que va realitzar els anys2000 i 2004 la Universitat deLleida.

Segons l’estudi elaborat perCeres, que es va fer públic ahir,el perfil de l’assistent a FiraTàr-rega és una persona d’entre 20i 39 anys, procedent de Catalu-

El62%delsespectadorsdeFiraTàrreganopagaNomés un 11% del públic veu més de dos obres de pagament

nya, que viatja en vehicle parti-cular, amb estudis universitariso secundaris, usuari d’internet,que s’està a Tàrrega una mitja-na de 2,40 dies i que ha assistita la Fira en més d’una ocasió.

Quant a la valoració que enfan, els usuaris es mostren bas-tant o molt satisfets amb la Fi-

ra. El 16% li atorguen un ex-cel·lent, el 58% un notable. Enuna escala del 0 al 10, la valora-ció mitjana del conjunt dels usu-aris se situa en 7,29 punts.

Cal destacar que ningú valo-ra la Fira per sota de 5 punts. El87%delpúblicdeclara lasevain-tenció de tornar en la properaedició de la Fira, el mateix per-centatge que considera que Fi-raTàrrega és un referent teatraldel país.

Finalment, el 91% dels usua-risdeclaraquerecomanarà laFi-ra a un amic o familiar.

Segons les dades recollidesen l’estudi, la quantificació delnombredevisitantsa la32aedi-ció de FiraTàrrega es va esti-mar en 146.948, xifra que fa re-ferència al volum de personesacumulat al llarg dels quatre di-es del certamen: 19.849 el di-jous, 31.992 el divendres,52.050 el dissabte i 43.057 eldiumenge.

LOURDES CARDONA. PUIGVERD

4.500 euros són els que neces-sita l’Associació Sant Jordi i elDrac de Puigverd de Lleida perfinançar la festa que fa 8 anysque se celebra en aquest muni-cipi del Segrià.

La retirada de bona part deles subvencions que rebia l’en-titat han fet que l’associació seles hagi hagut d’empescar perreunir els diners necessaris perfer un salt qualitatiu en les acti-vitats que tindran lloc el 21

d’abril. Per aquest motiu hancreat un projecte a la pàgina demicromecenatge Verkami a fi derecollir la suma necessària.

A menys d’una setmana per-què expiri el termini per recap-tar els diners, la festa de SantJordi de Puigverd ha recaptat2.070eurosgentilesade43me-cenes.Sinoarribaa laxiframar-cada, però, la festa no perilla si-nó que mantindrà el formatd’anys anteriors i es retornaranels donatius que s’hagin rebut.

Puigverd busca dinersper “millorar” Sant JordiNecessita 4.500 € i de moment en recapta 2.070 €

La pàgina del portal ‘Verkami’ a través de la qual es recapten els diners

Quin és el perfil delsvisitants?

Menors de 39 anys detot Catalunya ambestudis secundaris

Tothom aprova laFira de Teatre

9 de cada 10 usuarisrecomana el certamen a

amics o familiars

14 ACTUALITAT BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

Maurici Lucena (PSC) marca l’intenció de vot, al costat de Pere Navarro

ACN

PUBLICITAT

PUBLICITAT

AGÈNCIES. BARCELONA

El Parlament va aprovar amb104 vots a favor (un77%(, 27encontra i 3 abstencions la resolu-ció presentada pel PSC que de-mana que s’obri un procés de di-àleg entre la Generalitat i el Go-vern espanyol per acordar lacelebració d’una consulta legala Catalunya sobre el seu futur.Una proposta idèntica a la queja es va votar al Congrés delsDiputats, on per primer cop elPSCvavotar diferent del PSOE.El text va tenir el suport de lagran majoria dels diputats. Amésdelssocialistes,hivanvotara favor CiU, Esquerra i Iniciati-va. La CUP es va abstenir, men-tre que el PPi Ciutadans hanvo-tat en contra.

Abansde lavotació,PereNa-varro va assegurar que aquestacord majoritari d’ara s’hauriapogutaconseguirel23degener,quan el Parlament va aprovar laprimera declaració sobiranistaamb els vots de CiU, ERC i ICV.“Si estàvem d’acord amb el textque votem, per què no van co-mençarperaquí?”,esvaqueixar.Tambévaprometreestar“alcos-tat” de Mas per esgotar el dià-leg amb tots els actors polítics anivell estatal.

ElParlamentvotaafavordedialogarambl’EstatperlaconsultaLa proposta, presentada pel PSC, obté el 77% dels suports

AGÈNCIES. BARCELONA

Elconsellerd’Economia,AndreuMas-Colell ha xifrat en 50.948milions d’euros el deute públicde la Generalitat a 31 de de-sembre del 2012. Aquesta dadasuposa que, en només dos anys,el deute català s’ha incrementaten16.000milionsfinsasuposarun 25,6% del PIB.

L’increment de l’últim trimes-tre de l’any passat ha estat es-pecialment dur per a les finan-ces catalanes, que han vist com

l’endeutament creixia en 5.000milions d’euros. “És una xifraque impressiona”,va reconèixerel mateix Mas-Colell durant unade les seves intervencions alPle del Parlament.

Segons el conseller d’Econo-mia, aquesta situació financerade la Generalitat es deu tant ala conjuntura econòmica de cri-si com“a l’infrafinançamentquepateix la Generalitat, cosa quepesa molt seriosament”, va re-calcar.

50.948 milions, el deutepúblic de la GeneralitatHa augmentat en 16.000 en els darrers dos anys

Mas-Colell, ahir al Parlament

ACN

AGÈNCIES. BARCELONA

Els farmacèuticsvanacordar ini-ciar accions legals per exigir a laGeneralitat el pagament delsinteressos de demora conse-qüència dels impagaments deles factures per part del CatSa-lut. Aquesta és una de les tresmesures que els apotecaris handecidit emprendre, mentre vandescartar un nou tancament pa-tronal perquè consideren que el

queesvafera latardornovaser-vir per a res. Els farmacèuticstambé faran una manifestacióunitària a la plaça de Sant Jau-me la setmana que ve i reco-lliran signatures per demanar alParlament que l’administracióprioritzi el pagament dels medi-caments ja dispensats. El Con-selldeCol·legisdeFarmacèuticsde Catalunyava avisar que s’es-tà en “perill de desabastament”.

Les farmàcies, en perillde desabastamentNo hi haurà un nou tancament patronal

Titlla de “paròdia” laconsulta de les MalvinesAGÈNCIES. BUENOS AIRES

La presidenta argentina, Cristi-na Fernández, va qualificar de“paròdia” ide“reuniód’okupes”la consulta a les Malvines de se-guir sent un colònia britànica.

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

15ESPORTS

Curves Lleida - C/ Ramon Llull, 16973 22 95 68 - 25004 (clot de les granotes)

PUBLICITAT

PUBLICITAT

AGÈNCIES. BARCELONA/MÀLAGA

Màlaga i Bayern completen elcartell dels quarts de final de laLliga de Campions. Els altres sisequips classificats són Barça,Madrid, Juventus, PSG, Galata-saray i Borussia Dortmund. Elsorteig, amb tot el quadre com-plet, tindrà lloc demà.

Elsandalusosvaremuntar l’1-0 de l’anada contra l’Oporto. Is-co (minut 43) i Santa Cruz (77)van capgirar l’eliminatòria. Encanvi, el Bayern de Munic es vaclassificar tot iperdre (0-2)con-tra l’Arsenal. Els alemanys havi-en guanyat 1-3 a Londres.

SATISFACCIÓ BLAUGRANAD’altra banda, la satisfacció

era total ahir al FC Barcelonadesprés de la remuntada contrael Milan (4-0). Leo Messi, a la

Sorteig demà ambuns quarts de luxeBarça, Reial Madrid,

PSG, Juventus,Galatasaray i BorussiaDortmund completen el

quadre

Messi i Busquets,contents

“Què feliç que sóc!Sabíem que podíem.

Necessitàvem un partítaixí amb un Camp Nouaixí”, diu l’astre argentí

MàlagaiBayerntambéseranalsquartsdefinaldelaCopad’EuropaDeixen fora Oporto (2-0) i Arsenal (0-2), respectivament

REDACCIÓ. AUSTIN

Marc Márquez va ser el més rà-pid al nou circuit nord-americàd’Austin en la primera jornadadels tests privats que es fan enaquest traçat. El de Cervera vaaprofitar que aquest és un esce-nari inèdit per a tots els pilots deMotoGP per demostrar que elseu procés d’adaptació a la ca-tegoria és molt ràpid.

El pilot de Cervera va ser 4dècimes més ràpid que el seucompany d’equip Dani Pedrosai sis sobre Jorge Lorenzo. A

l’abril, el circuit d’Austin acolliràper primeravegada el Gran Pre-mi dels Estats Units de motoci-clisme.

Les Honda van acaparar unavegadaméselprotagonismeperdavant de les Yamaha. Márquezva aconseguir amb el millortemps (2.04.619) i va ser l’úniccapaç de baixar del 2.05, des-présdecompletar55voltes,ambun avantatge de gairebé mig se-gonambelseucompanyd’equip(2.05.047),queharodatunami-ca més (59).

Márc Márquez, el mésràpid al circuit d’AustinAquesta temporada s’hi correrà per primera vegada

El cerverí, en l’espectacular traçat americà

REPSOL MEDIA

Plata per a dos equips de la Universitat de LleidaL’equip femení de futbol sala de la Universitat de Lleida es vaproclamar ahir a Tarragona subcampió universitari de Cata-lunya. El futbol masculí de la UdL també va ser segon.

UDL

18.389 participants a laMarató de BarcelonaAGÈNCIES. BARCELONA

La Marató de Barcelona comp-tarà diumenge amb 18.389 par-ticipants de 81 països, una xifraque la consolida entre les cincgrans curses d’Europa.

Autocar d’aficionats delLleida per anar aTudelaREDACCIÓ. LLEIDA

El Lleida Esportiu organitza unnou autocar per als aficionatsper al partit de diumenge a Tu-dela. El preu és de 10 euros i noinclou entrada.

xarxasocialxinesaTencentWei-bo, va assegurar: “Que feliç quesóc!Sabíemquepodíem.Neces-sitàvem un partit així amb unCamp Nou així. Hem fet un granpartit”. Sergio Busquets, en ro-da de premsa, va assegurar que“sempre he vist grans remunta-desalBarça iarapodremdirquetambé en vam aconseguir una”.

En un altre ordre de coses, eldirector esportiu del Barça, An-doniZubizarreta,vaexplicarqueTito Vilanova està bé de salut, ique la temporada que bé seràl’entrenador del primer equip:“Sí, serà l’entrenador de l’anyque ve”. “Roura ha estat sot-mès a una pressió molt exigent.Ha assumit un rol que no era elque estava previst amb moltadignitat”, va comentar el direc-toresportiudelBarçaenunaen-trevista a RAC1.

16 PROPOSTES BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

ALBERT GUERRERO. LLEIDA

Tenia el somni d’escriure un llibre i ho ha aconseguit. Elgironí David de Pedro ens presenta La revelación deQumrán, una novel·la d’intriga i aventures amb el rera-fons de la lluita entre la maçoneria i l’Opus Dei. Més en-llà del text, cal destacar que és un llibre que l’ha fet ellal 100%. És a dir, des d’escriure’l, a corregir-lo, editar-lo i promocionar-lo. Sense editorials pel mig. De fet, haviatjat tot sol fins a Lleida per donar-se a conèixer.

· Primer de tot, explica’ns que podem trobar en lateva primera novel·la? Quin és el perfil de lector?És una novel·la que té moltes coses. Hi ha intriga,aventura, història, acció, humor, sexe o religió.Tampochi falta la polèmica perquè toco temes com l’Opus Dei.He intentat que, malgrat que la trama pugui semblarcomplicada, sigui un text àgil i fàcil de llegir.

· Quin és el perfil de lector?Jo crec que el poden llegir tot tipus de lectors però tinclasensacióés idealperapersonesde30a50anys.Pen-sa, però, que són capítols curts i el lector no es perdrà.El llibre es pot llegir en una setmana. A més, el protago-nista principal és una persona normal, maldestre, comqualsevol de nosaltres. En definitiva, una persona prò-xima i això crea empatia amb el lector.

· Maçoneria i Opus Dei. Dos temes ambclarobscurs i complicats de tractar?Hi ha una feina de documentació molt important peròno he parlat amb persones que formin part de la maço-neria o l’Opus Dei per no “manipular” la novel·la. Pen-

sa que són organitzacions mil·lenàries, que havien es-tat vinculades i, fins i tot, han passat a ser rivals.

· Hi ha influències d’altres llibres com el Codi daVinci?Si i no. Et diria, sense cap tipus de pretensió, que a unlector del Codi da Vinci li agradarà la meva novel·la. Arabé, també he dir que és un tipus de lectura diferent.

· Has tardat uns quants anys en escriure el llibre.Per què?El projecte el vaig iniciar fa 15 anys però el vaig deixara mitges. Fa dos anys ho vaig reprendre amb la força iintensitat suficient per acabar-la. Ha estat un procésllarg però que ha valgut la pena.

· El llibre és 100% teu. És a dir, a bandad’escriure’l, l’ha corregit, l’has editat. Per què?Sí, ho he fet tot. A banda d’escriure’l, he fet la correccióortotipogràfica, el disseny, la maquetació, he escollit eltipus de lletra, etc. I evidentment, tota la promoció.

· Es ven en format digital, està al rànquingd’Amazon. És una manera de sobreviure?És una alternativa. Pensa que d’aquesta forma es ven atot el món. De fet, del miler d’exemplars venuts, la mei-tat s’han comprat a Amèrica. És xocant. A més, ara perara, venc més llibres a Amèrica que aquí.

· De moment, aquesta novel·la t’ha portat méspèrdues que beneficis (econòmics)?Ara per ara, més pèrdues. Per exemple, el fet de veniraquí a promocionar-me ja és una despesa. Però és elmeu somni.

· T’han trucat d’alguna editorial per publicar-lo oper tractar algun nou projecte?No. I en cas que em truquessin, no sé què faria. El fun-cionament actual de les editorials, en general, no emconvenç. Pensa que, per exemple, en digital, i si el llibrel’hagués editat una editorial, valdria fins a cincvegadesmés.

· Quins són els teus objectius de futur?Pel que fa a la novel·la, hi haurà una segona i una ter-cera part. La segona és una mena d’”spin off” (és a dir,el seu protagonista ja surt a ‘La revelació de Qumrán’),que està mig escrita i que espero que surti abans de fi-nals d’any. I pel que fa a la tercera, ja tinc els personat-ges definits. Pel que fa a la meva trajectòria com a es-criptor, em vull crear una imatge de marca.

· De fet, et dius David Pérez. Per què elpseudònim de David de Pedro?Per visió de futur. Si fas una cerca al Google hi ha mili-ons de resultats de David Pérez. En canvi, amb Davidde Pedro apareixo al capdamunt. A més, Pérez, vol dir“filldePedro”.Ésadir,ésunsimple jocambelmeunom.

“És una novel·la que té moltes coses.Intriga, aventura, història, acció,homor, sexe, religió i polèmica”

Entrevista David de Pedro, autor de ‘La Revelación de Quimrán’

“És xocant, ara per ara, venc mésllibres a Amèrica que a Catalunya”

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

17PROPOSTES

Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26La vida de Pi (+7). 16.45Lincoln (+7). 19.10, 21.50Gangster Squad (Brigada de élite) (+16). 16.10, 18.15Blue Valentine (+16). 20.20, 22.20El lado bueno de las cosas (+12) (HD). 17.10Las flores de la guerra (+12) (HD). 19.20, 22.00

Principal Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38Argo (+7) (HD). 16.00, 18.05, 20.10, 22.15

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 -www.laurenfilm.esLa jungla 18.20, 20.30, 22.30Siete psicópatas. 16.15Hermosas criaturas. 19.00, 22.00Si fuera fácil. 16.20Dando la nota 16.00, 18.05, 20.15, 22.25Oz, un mundo de fantasía 16.30, 19.00, 21.45Mamá. 16.15, 18.15, 20.20, 22.20Parker 16.40, 19.10, 22.00Hansel y Gretel: cazadores de brujas. 16.30, 18.30,20.30, 22.30Los amantes pasajeros 16.45, 18.30, 20.30, 22.20Gangster Squad 16.10La trama. 18.15, 20.20, 22.25El lado bueno de las cosas. 16.45, 19.15, 22.00

Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. -www.funatic.esAquí y allá (apta) 15.00

Un asunto real (+12). 17.15, 19.50, 22.30Amor (+12). 15.10, 22.40Bestias del sur salvaje (+7). 17.00El gran milagro (+12). 19.00Una pistola en cada mano (+7). 21.00Searching for Sugar Man (apta). (VOS) 15.00Las flores de la guerra (+16) 16.30, 18.30, 20.10, 22.30

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó.Alpicat - Tel.: 973 70 63 50Oz: un mundo de fantasía (+7) (3D). °11.30, 15.40,18.05, 20.30, 22.50Oz: un mundo de fantasía (+7) (3D). °12.00, °14.20,16.40, 19.00, 21.20, •23.40Oz: un mundo de fantasía (+7) (3D). °12.40, 15.10, 17.30,19.50, 22.10, •00.30Parker (+16) °12.00, 15.35, 17.50, 22.05, 22.20, •00.30El lado bueno de las cosas (+12) °11.50, 15.45, 18.00,20.15, 22.25, •00.35Mamá (+12). °12.00, 15.00, 16.50, 18.40, 20.30, 22.20,•00.10Hermosas criaturas (+12) °12.10, 15.50, 18.05, 20.15,22.25, •00.35Django desencadenado (+16) 18.10, 21.10, •00.05Argo (+7) °12.20, °14.30, 16.40, 18.50, 21.00, •23.10El vuelo (+16). 16.30, 19.00, 21.30, •00.05Los amantes pasajeros (+16). °12.30, °14.45, 16.35,18.20, 20.05, 21.50, •23.40Hansel y Gretel: cazadores de brujas (+12). °12.10,°14.00, 15.45, 17.30, 19.15, 21.00, 22.40, •00.25

Dando la nota (+12). °11.50, °14.00, 16.10, 18.15, 20.25,22.30, •00.30El atlas de las nubes (+16). (HD). °11.45, 17.20, •23.35Hansel y Gretel: cazadores de brujas (+12). 20.25,22.10, •00.00Abuelos al poder (apta). °12.10, °14.25, 16.20, 18.15La trama (+12). 20.10, 22.10, •00.10Si fuera fácil (+16). °12.00, 16.20La jungla: un buen día para morir (+12). 18.50, 20.40,22.30, •00.20

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13.www.circusa.comParker (16). Dv. 22.30; Ds. 18.00, 20.10, 22.30; Dg.16.00, 18.10, 20.20; Dl. 22.15Oz: un mundo de fantasía (+7) (HD). Dv. 22.30; Ds.20.15, 22.30; Dg. 16.20, 18.20, 20.20; Dl. 22.15Ralph el destructor (apta) (HD). Ds. 18.15Hansel y Gretel (+12). Dv. 22.30; Ds. 18.15, 20.15; Dg.16.00, 20.15Argo (+7). Ds. 22.30; Dg. 18.20; Dl. 22.15

Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30.www.circusa.comOz: un mundo de fantasía (+7). Dv. 22.30; Ds. 20.10,22.30; Dg. 16.00, 18.20, 20.40; Dl. 22.15En Doraemon i les 1.001 aventures (apta). Ds. 18.15Mamá (+12). Dv. 22.30; Ds. 18.20, 20.15, 22.30; Dg.16.15, 18.15, 20.15; Dl. 22.15

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64.www.circusa.com

El vuelo (+16). Dv. 22.15; Ds. 22.15; Dg. 17.30, 19.45

Les aventures de Tadeu Jones (apta). Ds. 19.15.

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig.www.circusa.com

Django desencadenado (+16). Ds. 18.15; Dg. 19.30; Dl.22.15

Las sesiones (+16). Ds. 22.30

L’origen dels guardians (apta). Dg. 17.00

El Casal C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45.www.circusa.com

En Doraemon i les 1.001 aventures (apta). Dg. 17.00

La jungla: un buen día para morir (+12). Dg. 20.00

Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 0064. www.circusa.com

Las sesiones (+16). Dv. 22.00

L’origen dels guardians (apta). Ds. 18.15

Volver a nacer (+16). Ds. 22.30; Dg. 17.00, 19.30; Dl.22.15

Planell C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88.www.circusa.com

Una pistola en cada mano (+7). Ds. 22.00; Dg. 18.50

Las ventajas de ser un marginado (+12). Dg. 17.00.

Teatre Municipal Pg Àngel Guimerà s/n. Balaguer- Tel.: 973 44 52 52. www.circusa.com Sense programació

Cinemes

ExposicionsPòsters d’Àlex TrochutVestíbul de la Facultat de Ciències del’Educació (Cappont). LleidaA les 12 del migdia.

Presentació de l’exposició de pòstersd’ÀlexTrochut,dissenyadorgràfic i il·lus-trador, a càrrec de l’artista. La mostras’emmarcaenelprojecteZonaBaixaiespodrà veure fins el 31 de maig.

FuturaSala d’exposicions temporals del Museude Lleida, Diocesà i Comarcal.A les 5 de la tarda.

Inauguració de l’exposició Futura, or-ganitzadaper lasalatemàticad’artsgrà-fiquesde laDiputaciódeLleida.Lamos-tra recorrer la història d’aquest caràc-ter tipogràfic, un dels més cèlebres delsegle XX. Es podrà visitar fins el 28d’abril.

La civilització dels ibersMuseu Comarcal de l’Urgell (CarrerMajor, 1). Tàrrega. De dilluns a dissabte,de 7 a 9 del vespre i diumenges i festius,de 12 a 2 del migdia i de 7 a 9 del vespre.

Mostra arqueològica sobre els ibers,que es podrà visitar durant tot el mesde març. L’exposició, de caràcter itine-rant, està impulsada per la UdL, l’IEI il’Ajuntament d’Arbeca, i se centra prin-cipalment en el paper que jugava el ca-vall dins la civilització ibèrica. Durantl’estadaaTàrrega,elMuseuafegeixa lamostra alguns elements singulars delseufons,exhumatsalPladelesTenalles.

Mart Terra: una anatomiacomparadaCentre Cultural de Mollerussa. Del 28 defebrer al 2 d’abril. A les 8 del vespre.

Els visitants podran aprendre per quèavui aquests dos planetes són tan dife-rents, malgrat que s’assemblen tant.

Myanmar UnpluggedClaustre de l’’Àrea Infantil i Juvenil de laBiblioteca Pública de Lleida.

Fins el 10 d’abril es pot visitar la mos-

tra fotogràficasobreBirmània,obradelprofessor de fotografia digital del graude Multimèdia de la UOC, Antoni Ma-rín.

EmanacionsSSTT Departament de Cultura. Lleida. Dedilluns a divendres (laborables). De les 9del matí a les 2 del migdia.

Fins el 29 de març es potvisitar la mos-tra Emanacions, de l’artista Isabel Ibars,dins del cicle d’exposicions de gravat:aliatgesgràfics,cincgravadoresdeLlei-da. La integren cinc mostres individu-als de diferents membres del Col·lectiud’Artistes de l’Assalt.

Dibuixar un punt, de JesúsMauriSala Gòtica de l’IEIA les 8 del vespre.Inauguraciódel’exposiciódeJesúsMau-ri, que es podrà visitar fins el 7 d’abril.

ProjeccionsVaig comprar una selvatropicalSala 3 de l’Espai Funàtic. LleidaA les 7 de la tarda.

Projeccióde Vaigcomprarunaselvatro-pical, on Jacob Andrén es planteja quèva passar amb els arbres d’una selvaequatoriana que un dia va voler prote-gir. La pel·lícula s’emmarca en el cicleCiutat del futur, ciència o ficció, un pro-jecte de divulgació científica per conèi-xer i entendre el futur.

ConferènciesLa plana salvatgeSala Magre (C/ Bisbe Torres, 2).A les 18.30 hores.

DinselcicledeconferènciesLleidad’ahiri d’avui el senyor Felip Gallart Ferrer, di-sertarà sobre Les terres de la plana llei-datanadurant les dues primeres guerrescarlines.La conferència està organitza-da per l’Esplai sant Anastasi, de la LlarBonaire i compta amb el suport de laPaeria i La Caixa.

Rituals funeraris a EgipteCaixaFòrum. LleidaA les 7 de la tarda.Els rituals funeraris: les concepcions en-tornde lamort i lavidaenelmésenllà,ésel tema d’una xerrada, que s’emmarcaen el conjunt de cicle de conferènciesqueesduenatermesobre lareligiódels

antics egipcis, paral·lel a l’exposició so-bre les mòmies.

El surrealismeSeu de Res non Verba.A 2/4 de 8 de la tarda.Elperiodista iescriptorPauEchauzofe-rirà una conferència sobre el surrealis-me.

La modernitat i la modernitattardanaAula Magna de l’IEI.A 2/4 de 8 de la tarda.

El filòsof i professor de la UB, Josep M.Esquirol, disertarà sobre la modernitati la modernitat tardana.

TeatreLa Passió de CerveraGran Teatre de la Passió de Cervera. De10 de matí a 2 del migdia. Per consultarles diferentes ofertes i venda d’entrades:www.lapassiodecervera.com

RepresentacionsTemporada 2013.

LlibresConflictes medioambientalsSeu de Res non Verba. Lleida.A les 18.20

Presentació del llibre Els conflictes me-diambientals a Ponent, i el blog Ecolo-gisme al dia, obra del professor DavidColell, membre de l’Ecoxarxa de Lleida.L’activitat s’emmarca en el cicle Scrip-tum, que se celebra a Lleida del 12 al 15de març.

Revista HawaaSeu de Res Non Verba. LleidaA les 18.40.Presentació de la revista Hawaa, fetaper un col·lectiu de dones àrabs, ques’inclou a la revista La Quera. La novapublicació,unainiciativaeditorialpione-ra a l’Estat, pretén acostar cultures i su-perar clixés i silencis sobre problemesde les dones.

Lliures o mortsSala polivalent de la Biblioteca deGuissona. A les 19.30 h.Novel·la històrica que ens permet co-nèixer laGuerradeSuccessióalPallars.L’acte serà presentat per Jaime Moya,membre de Segarra per la Independèn-ciai contarà amb la presència de Davidde Montserrat, un dels seus autors.

El mínim que es pot dirDivendres, 15 de març. Llibreria Caselles(C/ Major, 46, 3a planta). A les 19.30 h.

MemòriespolítiquesdeRaimonObiols,diputat socialista al Parlament Euro-peu. El llibre és un recorregut des de laclandestinitat dels anys seixanta fins al’actualitat. L’acte anirà a càrrec de l’al-calde de Lleida, senyor Àngel Ros.

Gent GranRiver Cafè. Del 14 de març al 25 d’abril(excepte Dijous Sant). A les 17.30 hores.

21a Edició de lesTardes de Ball per a laGentGran.Organitza:RegidoriadePar-ticipació Ciutadana, Gent Gran, Volun-tariat Senior.

ConcertsRobin WilliamsonCafè del Teatre de l’Escorxador. LleidaA les 10 de la nit.

Fundador de la llegendària IncredibleStringBand,WilliamsonarribaalCafèdel’Escorxador amb un nou disc LoveWillRemain, el segon produït pel segell ca-talà Quadrant Records. L’entrada cos-ta 12 euros, 10 si és reduïda.

OtelloSala d’actes del Rectorat de l’UdL.A les 19.00 h.Retransmissiódel’òperaOtello,deGius-seppe Verdi, dins el cicle Opera Obertael qual és un curs universitari d’inicia-ció a l’òpera, l’originalitat del qual rauen la transmissió en directe de cinc tí-tols de la temporada del Liceu i una endiferit delTeatro Real.

Audició de cordaCentre Cultural de Mollerussa.A 2/4 de 9 del vespre.Audició de corda d’alumnes de l’EscolaMunicipal de Música.

Música de cambraAuditori Municipal Enric Granados

A 2/4 de 9 del vespre.En el marc del cicle de música de cam-bra, la violinista Adriana Gabarrell i elpianista RamonAndreu conviden aviu-re una vetllada primaveral des del ro-manticisme. L’entrada costa 5 euros.

TallersExpressió creativaCasal Jove de Guissona. Tots els dijous.A les 6 de la tarda. Per a totes les edats,a partir de 4 anys. Preu: 30 euros/mes.

Un espai on desenvolupar les capaci-tats creadores . En el procés trobem cu-riositat, imaginació, risc, presa de deci-sions, diàleg... i sobretot creativitat. ElcurscórreacàrrecdeMercèSerraValls.Durada: 1 hora i 30 minuts.

Fem fills lectorsBiblioteca de Mollerussa.A les 2/4 de 8 de la tarda.Dins del cicle Fem fills lectors, el tragi-ner de contes, Pep Duran parlarà sobreel tema ‘Ensexpliquemanosaltresquanexpliquem contes?

ConcursosPepe Marin Rock Festival2013Per a més informació: consulta elfacebook del festival

Novaediciódelconcursdemúsicaorga-nitzatper l’AssociacióCulturalPepeMa-rínRockFestivalenelquepotparticiparqualsevol grup de Lleida i comarquesde Ponent, excepte els guanyadors del’edició anterior i del Directe 2013. Perinscriure’s cal presentar una maquetaambunmínimde3temespropis, lesda-despersonals i ladescripciódels instru-ments iplànolde l’escenaria l’Orvepard,EpapoLaMitjanaHardRock.El juratse-leccionarà 5 grups que actuaran el dia7de juny a la Boîte de Lleida. El terminide presentació és fins el 5 de maig. Elgrup guanyador com a premi actuarà ales festes de la ciutat.

EsportsSalut i amistatPlaça Joan Salat. CerveraA 2/4 d’11 del matí.

Novacitaambelcicledecaminades,or-ganitzada per la Paeria de Cervera.

Entra a bondia.cat si vols informar-te de més actes culturals

PROGRAMACIÓ I HORARIS DEl 8 AL 14 DE MARÇ. (°) Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres i dissabte.

18 OCI BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

2 46 5

Sudo

ku

El teu enginy i la teva constància t’aju-daran a resoldre un assumpte professi-onal que estava encallat. Les teves res-postes seran àgils i ràpides.

ÀRIES21 MARÇ-19 ABRIL

Per evitar un conflicte, preferiràs sortirperdent en un assumpte que afecta di-verses personeS. Reflexiona si has decontinuar amb elles.

TAURE20 ABRIL-20 MAIG

Hi pot haver novetats a l’àmbit del tre-ball.Etconvéestaratent ivigilardepropals teus competidors. Has de ser pre-vingut i no mostrar totes les cartes.

BESSONS21 MAIG-20 JUNY

Potser vulguis explorar altres facetesprofessionalsperquènoacabendeom-plir les que desenvolupes actualment oet cal relacionar amb gent diferent.

CRANC21 JUNY-22 JULIOL

Trobaràs la paraula precisa per a cadamoment isituació.Enelsaltrestrobaràsbona predisposició. És el dia perfecteper abordar un assumpte pendent.

LLEÓ23 JULIOL-22 AGOST

Gràcies a la teva esplèndida salut, nopares quiet a casa i t’apuntes a qualse-vol pla que se’t presenta. Estar tan ac-tiu t’ajuda a aclarir la ment

VERGE23 AGOST-22 SETEMBRE

Sentiràs que un assumpte familiar ésun llast per a tu. Et semblarà que si tuno tires dels altres, les coses no es re-solen. Adopta una actitud pragmàtica.

BALANÇA23 SETEMBRE-22 OCTUBRE

Fas bé en perdre els quilos que et so-bren,peròsiactuesper impulsosnomésaconseguiràs cansar-te i no aconsegui-ràs els resultats que desitges.

ESCORPÍ22 OCTUBRE-21 NOVEMBRE

A la feina, voldràs tenir-ho tot contro-lat i no deixar res a la improvisació. Se-ràstuquiestableixiunsterminispercul-minar els projectes en temps i forma.

SAGITARI21 NOVEMBRE-21 DESEMBRE

En arribar a casa podries trobar-te ambun problema que donaves per tancat.Aquesta vegada no deleguis a ningú iencarrega-te’n tu de solucionar-lo.

CAPRICORNI22 DESEMBRE-19 GENER

Tracta d’integrar-te més en algun cer-clesocialquefreqüentes,comelsamicsde la teva parella. Reconeix que tensprejudicis.

AQUARI20 GENER-18 FEBRER

Ets molt reticent als canvis, sobretot,als relacionats amb la teva imatge. Sor-prèn a tots ara amb un aire diferent oamb una roba una mica més atrevida.

PEIXOS19 FEBRER-20 MARÇ

Horòscop

Universitat de Lleidahttp://sudoku.udl.cat

Completael taulelldividitennouquadrats(81caselles),disposatsen nou files i columnes, emple-nant les cel·les amb números del’1al9sensequeesrepeteixicapxifra a la fila, ni a la columna, nial requadre.

N. 1.722

Solucions n. 1.721

63 14 2

1

6 95

93 5

1

1 94 8

24 27 3

9 1 2

52 4

2 7 45 6 93 8 1

9 6 53 8 14 7 2

1 3 84 7 29 5 6

7 9 58 3 64 1 2

1 2 67 5 48 3 9

8 4 32 9 15 6 7

6 2 39 5 81 4 7

5 4 86 1 72 9 3

7 1 93 2 46 8 5

BONDIADIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

19TELEVISIÓ

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins.14.00 Telenotícies comarques.14.20 El medi ambient.14.30 Telenotícies migdia.15.40 Cuines.15.50 La Riera.16.35 Divendres.18.10 Joséphine.19.57 Espai Terra20.20 El Gran Dictat21.00 Telenotícies vespre.21.50 Veterinaris22.30 Polònia23.10 Hawthorne.00.00 Lost girl.00.47 TR3S C00.53 Psychoville. Un rere

l’altre, els culpables vanarribant a l’hospitalpsiquiàtric. Qui els hi hacitat? I per quin motiuescabrós?

01.22 Comedy Inc.01.43 The League of Gentlemen.02.11 Divendres.03.41 Ritmes&Blues a l’estudi.05.41 Jazz a l’estudi.

07.50 Doraemon.08.42 El petit Nicolas.09.00 MIC.09.40 Els barrufets.10.55 Els misteris de l’Alfred

Eriçó.11.20 L’abella Maia.12.11 Gasp!12.50 La Betty atòmica.13.35 La lliga dels supermalvats.14.13 Fanboy i Chum Chum.15.00 Un drama total.15.24 One piece.16.37 El xai Shaun.17.00 MIC.17.48 Una mà de contes.18.00 L’abella Maia.18.50 Mofeta Kung Fu.19.30 Info K.19.44 Rekkit, el conill màgic.20.30 Tom i Jerry.20.55 Bola de drac.21.20 La Riera.22.05 Cinema 322.40 El documental23.42 La Sonora.00.16 Roberto Bolaño: la batalla

futura.01.10 TR3S C.

07.20 La doctora Quinn.08.05 8 al dia matí.09.05 Televenda.11.05 My Linving Room 2010.11.30 Migdia.13.30 Arucitys. Amb Alfons Arús16.30 La doctora Quinn. Sèrie.17.25 Pel·lícula. El club de la risa.

2000. EUA. Dir: Duaneclark. Int: Marlee Matlin,Camrym Manheim. Labella còmica JennieJamison sembla havercridat l’atenció del’atractiu caçador detalents Michael True.

19.05 8 al dia. Amb Josep Cuní.22.15 Gran cinema. Elisabeth:

l’edat d’or. 2007. RegneUnitat. Dir. Shekar Kapur.Int: Cate Blanchett, CliveOwen. La reina Isabel ITudor se sent atreta perWalter Raleigh, un corsaridedicat a desvalisarvaixells espanyols ambl’aprovació de la Corona.

00.25 Misteris... amb SebastiàD’Arbó.

01.25 Prison Break. Sèrie.012.05 Clips.

07.59 Cançó del Club Banyetes.08.00 Club Banyetes.08.15 Notícies vespre (red).09.00 Lleida al dia.10.30 Cafeïna (red).11.30 Tendències (red).12.00 Gentilisis (red).12.30 Mirades (red).12.50 Debat de Lleida Activa (r).13.30 Univers de formació.14.00 Notícies migdia.14.45 Aran TV.15.00 Cafeïna.16.00 Notícies migdia (red).16.45 Farmàcies (red).17.00 Promo.17.30 Gaudeix de la festa.18.00 De Tee a Green.18.30 Club Banyetes.18.45 Formula Pi.19.15 Arant TV (red).19.30 Esports en xarxa.20.00 Notícies vespre.20.45 El temps.20.49 Anem a dormir. Infantil.20.50 La conquesta de l’aigua.21.00 Central de neu.21.30 Lleida al dia.23.00 Al cap del dia.

06.00 Noticias 24 horas.06.30 Telediario matinal.09.00 Los desayunos de TVE.

Programa de análisis de laactualidad con entrevistasy tertulias.

10.15 La mañana de La 1.14.00 L’informatiu. Inclou El

Temps.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.15 El tiempo.16.30 Los misterios de Laura.17.40 Amores verdaderos. Serie.18.30 Tenemos que hablar.19.30 +Gente. Con Anne

Igartiburu i Roi Groba.21.00 Telediario 2.22.10 El tiempo.22.30 Cuéntame cómo pasó.

Descansen en paz.23.45 Un país para comérselo.

Ávila. Una santa cena. ConImanol Arias y JuanEchanove.

00.30 El debate de La 1. ConPilar García Muñiz.

02.00 La noche en 24h.03.30 TVE es música.

06.45 That’s English.07.00 Documental.07.55 Biodiario.08.00 Grandes documentales.08.55 Biodiario.09.00 Ruta Quetzal.09.35 Aquí hay trabajo.10.05 La aventura del saber.11.00 Documental.12.00 Para todos La 2.13.40 Cámara abierta 2.0.13.55 Comida global.14.50 Docufilia.15.35 Saber y ganar.16.05 Grandes documentales.18.00 Docufilia.18.55 Biodiario.19.00 Burgos, la tierra tal como

era.19.30 Para todos La 2.20.00 Las chicas de hoy en día.21.05 Docufilia.22.00 Cinefilia. La camioneta.23.35 Crónicas. Morir dos veces.00.25 La 2 Noticias.01.00 Días de cine.02.00 Somos cortos.02.25 Los conciertos de Radio 3.

06.30 Informativos Telecinco.Presentado por LeticiaIglesias y Ramón Fuentes.

08.55 El programa de Ana Rosa.Presentado por Ana RosaQuintana.

12.45 Mujeres y hombres yviceversa. Presentado porEmma García.

14.30 De buena ley. Laura, enrepresentación de suscompañeros de trabajo,acude al programa parareclamar a Álvaro, su jefe,que retire las cámaras devigilancia que situó en laoficina.

15.00 Informativos Telecinco.Con David Cantero, IsabelJiménez y Sara Carbonero.

16.00 Sálvame diario.20.15 Pasapalabra.21.05 Informativos Telecinco.

Presentado por PedroPiqueras y J.J. Santos.

22.00 Gran Hermano Catorce:Asómate.

22.30 La noche de José Mota.23.45 Gran Hermano Catorce: El

debate.02.30 Premier Casino.

06.15 Noticias de la mañana.08.55 Espejo público.12.00 Karlos Arguiñano en tu

cocina.12.30 La ruleta de la suerte.14.00 Los Simpson. Marge,

Homr y el deporte enpareja; Alrededor deSpringfield.

15.00 Antena 3 Noticias 1.15.45 Deportes 1.16.00 Tu tiempo.16.15 Amar es para siempre.17.30 El secreto de Puente Viejo.18.45 ¡Ahora caigo!19.45 Atrapa un millón diario.21.00 Antena 3 Noticias 2.21.30 Deportes 2.21.40 La previsión de las 9.21.45 El Hormiguero 3.0.22.45 Cine. La última puerta.

2004. EUA. Dir: GrahamTheakston. Int: AndyGarcia, Frances O’Connor,Angela Bassett.

00.30 Cine. Pasos en la sombra.2002. EUA. Dir: Ben Blot.Int: Alec Baldwin, PowersBoothe, Cosima Shaw.

02.00 Canal Bingo.04.45 Ganing Casino.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Al rojo vivo (red).09.30 Crímenes imperfectos.10.30 Crímenes imperfectos.

Ricos y famosos.11.30 Informe criminal.12.30 Al rojo vivo.14.00 La Sexta Noticias 1ª

edición. Presentado porHelena Resano.

15.00 La Sexta Deportes 1ªedición.

15.25 La Sexta Meteo 1ª edición.15.30 Así nos va.16.30 Bones. El hombre del

refugio.17.40 Más vale tarde.20.00 La Sexta Noticias 2ª

edición.20.55 La Sexta Meteo 2ª

edición.21.00 La Sexta Deportes 2ª

edición.21.30 El intermedio.22.30 The Walking Dead. La

semilla; Enfermo.00.00 Cine. Ninja. 2009. EUA.

Dir: Isaac Florentine.01.45 Astro TV.

07.00 El zapping de los surferos.08.45 Lo sabe, no lo sabe.09.30 Caso abierto. La promesa;

Una bala; Amor libre.12.30 Las mañanas de Cuatro.

Presentado por MartaFernández.

14.00 Noticias Cuatro.Presentado por HilarioPino.

14.50 Deportes Cuatro.Presentado por ManuCarreño y Manolo Lama.

15.45 Castle. El duelo; Anatomíade un asesinato.

17.45 UEFA Europa League:Levante-Rubin Kazan.

20.00 Noticias Cuatro.Presentado por RobertoArce y Mónica Sanz.

20.30 Deportes Cuatro 2.21.00 Lo sabe, no lo sabe.

Presentado por JuanraBonet.

22.30 Expedición imposible.Presentado por RaquelSánchez Silva.

00.30 Conexión Samanta. Vidaen un burdel; Gigolós.

02.30 La línea de la vida.04.00 Shopping.

TV3 Súper 3/33 8TV LleidaTV

La 1

La 2

Tele 5 Antena 3 La Sexta Cuatro

Llegeix-lo, passa’l, recicla’l.

14/03/2013

PUBLICITAT

Avui felicitem les MATILDE i lesFLORENTINA

PUBLICITAT

Vals un potosí! i lafinal de ChampionsEs veu que després de laremuntada del Barça,membres de la directivade l’equip blaugrana vancontactar amb la comissióde Vals un potosí! (escalaen hifi + concurs de laigualtat) per proposar-losun canvi de data, ja quel’esdeveniment de La Se-garrenca, inicialment pro-gramat per al dia 25 demaig, coincideix amb la fi-nal de la Champions. Elsimpulsors de la iniciativacreuen que el Barça hi ar-ribarà i, continuant amb elto irònic, consideren que“la coincidència d’ambdósesdeveniments de talmagnitud podria provocargrans pèrdues a l’equipblaugrana”. 15 de juny: no-va data de Vals un potosí!

TWITTER@saravilagalan«sentir tantes bajanades al Par-lament i al carrer és perjudicial xla salut? Hauré d’anar al metge,ahnoqaRossellónopucdema-nar cita»@ciutatbalaguer«Enhorabona@parcastronomic,la concessió del Destí TurísticStarlight és una gran oportuni-tatpel#Montseci#laNoguera.»

FACEBOOKSolidaritat Catalana Segrià«CorredorMADRIterrania laes-panyola.Espanyahatornataferuna nova jugada a Catalunya ifaràpassarelCorredorMediter-rani per Madrid i Saragossa.D’aquesta manera, el traçat noconnectaràValènciaambBarce-lona i deixa Castelló i el port deTarragonaaïllat.Ungreugemésdins de l’ofensiva que Espanyaestà intensificant contra Ca-talunya.»

XARXES SOCIALS F B OF E R B U L L I R L’ O L L A

CRISTINA FERNÁNDEZLa presidenta argentina qualifi-ca de “paròdia” i de “reuniód’okupes” la consulta a les Mal-vines, on el 99,8% dels votantsvolen seguir sent britànics.

PUNT I A PART

VÍCTOR ORRITL’Ajuntament deTremp ha inici-at la substitució dels LED delssemàfors per tal que a partird’araalternin lesfiguresd’unho-me i una dona.

Felices 18 de parte de tus primos y amigos

LA FOTOTECA

Des de Lleida moltes felicitats Ona!

Júlia cumple 7 años ¡Muchas Felicidades de toda la familia!