ELS REGISTRES

Tirant lo Blanc

Anna Serrat MondeloMarta Pinillo GarcíaCristina Muñoz NavarroLaura Bota PuigdevallHelena Guillén Lòpez

ÍNDEX

1- Els registres

2- Registre culte

3- Registre estàndard

4- Registre col·loquial

5- Conclusió

6- Bibliografia

ELS REGISTRES

El registre lingüístic és el conjunt de variables contextuals, sociolingüístiques i d'un altre tipus que condicionen la manera en què una llengua és usada en un context concret.

Dins dels factors variables que caracteritzen el registre lingüístic tenim:

-El tipus i estatus del receptor amb el qual s'estableix la comunicació. -El tipus de via o canal comunicatiu o segons la situació que s'expressa. -Els usos i costums socials de la societat en la qual té lloc el fet comunicatiu.

• Registres formals: es caracteritzen per la selecció per part de l'emissor dels recursos lingüístics adequats, i l'ús del llenguatge de forma cuidada. Es classifiquen en :

- Culte - Estàndard

• Registres informals: solen donar-se en la comunicació familiar o entre amics. El registre col·loquial o familiar es caracteritza per la falta de planificació, la preferència per les estructures simples i l'expressivitat del parlant. En alguns casos de la novel·la també hi podem trobar el registre vulgar.

REGISTRE CULTE

El nivell culte és una varietat del llenguatge amb un alt grau de formalitat. És aquell que té un nombre més gran de recursos gramaticals i és capaç d'adaptar-se millor a les diferents situacions de comunicació per obtenir més expressivitat, matisos i precisió. Els seus tres condicions principals són un pronunciació acurada, una sintaxi complexa, i un lèxic variat i precís. Es manifesta en la llengua escrita, però això no significa que no es donin situacions comunicatives orals en què sigui necessari el seu ús: discursos polítics, sentències jurídiques ...

En el llibre de Tirant lo Blanc el trobem sobretot en les escenes de guerra i també en les lletres de batalla.

“Que qualsevol cavaller que vulgui fer armes a tota ultrança vingui al nostre hostal, el qual reconeixerà per la seva divisa. […] I la punta de diamant,

espasa de quatre pams amb capagorja, atxa de mà i el cap una celada amb bavera, fins que la batalla arribi a la fi que desitgem.” (p.76)

REGISTRE ESTÀNDARD

El nivell estàndard o mitjà és una variant del codi culte que respecta les normes de correcció, però sense extremar les exigències cultes. Aquesta varietat apareix exigida per la necessitat d'unir una forma de parlar que respongui al normal. La varietat estàndard representa l'ús correcte de normes però pot de vegades transgredir les regles del codi.

Aquest és el registre majoritari de la novel·la.

“Al mig de la plaça hi havia instal·lada una gran cadira mòbil molt ricament guarnida, en la qual seia la sàvia Sibil·la noblement abillada, i als seus peus seien totes les deesses amb les cares cobertes.” (p.169)

REGISTRE COL·LOQUIAL

El registre col·loquial és una varietat diafàsica oposada a l'estàndard i al llenguatge vulgar. Ara bé, hem de tenir clar que un registre no és una varietat estàtica de la llengua, sinó un conjunt d'estratègies comunicatives dependents del tipus de situació contextual.

El podem trobar en les escenes eròtiques i amb caràcter amorós, i també en alguns diàlegs.

“I encara que era molt bella, les calces vermelles i el capell per tot abillament la desfavorien tant que semblava un diable.” (p.186)“Desprès va agafar la mà de Tirant i la va posar sobre els pits de la Princesa i ell li va tocar les mamelles, el ventre i el secret.” (p.187)

Culte Estàndard Col·loquialFer arnes Enfrontar-se LluitarUltrança Fins a la Mort Fins a dinyar-laDivisa Per a la seva

estructuraPer a la seva forma

Instal·lada Situada PosadaSàvia Aciençada LlestaSecret Vulva FigaMamelles Pits Melons

CONCLUSIÓ

En el llibre hi podem trobar els tres registres indicats anteriorment i per cada escena podem diferenciar cada registre. La majoria està en un registre estàndard de l’època de l’autor.

CONCLUSIÓ

En el llibre hi podem trobar els tres registres indicats anteriorment i per cada escena podem diferenciar cada registre. La majoria està en un registre estàndard de l’època de l’autor.