La CGT pensa que la obligació dels sindicats és informar sempre als treballadors (per això us comuniquem regularment tota la informació que està al nostre abast, incidim que no podem informar-vos dels pactes que es fan a la Mesa Sectorial ja que no hi tenim presèn-

cia).

Un exemple recent és el cartell que vam treure arrel d’una convocatòria urgent per part de la direcció on se’ns notificava que donaven 54 interinatges a diferents categories. Nosaltres ho vam qualificar de manera positiva però insuficient, ja que no tornem als paràmetres del 2011 i que categories com la funció administrativa o tècnics d’anatomia patològica no han

estat inclosos.

Sembla ser que alguns s’han molestat per avançar-nos a donar informació (bones noticies)

als treballadors respecte als nous interinatges de diferents categories.

Els sindicats que formen part de la Mesa Sectorial de Sanitat (SATSE, CATAC, CCOO, UGT, MC) ja disposaven d’aquesta informació dies abans que ens ho notifiqués oficialment

la empresa.

A les 14´45 h del dijous 30 d’octubre l’empresa ens va informar a TOTS els sindicats amb

representació al Joan XXIII.

DONAR INFORMACIÓ ALS TREBALLADORS ÉS OBLIGACIÓ DE TOTS ELS

SINDICATS, I NO ÉS EXCLUSIVA NI EXCLOENT!

EN TEMPS D’ELECCIONS......

SEMBLA QUE DEL BOSC SURTEN ROVELLONS

Página 2

Amb les retallades per part del nostre govern, l’absència laboral per incapacitat temporal per malaltia va passar de ser un dret adquirit a un motiu de penalització i poder retallar-nos més diners. Des del 19 de març del 2013, un decret llei en matèria de retribució dels emple-ats públics ens van tornar el dret a, al menys, poder estar hospitalitzats o intervinguts qui-

rúrgicament sense tocar-nos la butxaca.

Tal és així que, TOTES les situacions d’incapacitat temporal en la que es necessiti hospita-

lització i/o intervenció quirúrgica, s’han de percebre el 100% de les retribucions des del pri-mer dia i amb efectes retroactius des del 15 d’octubre de 2012. I remarquem TOTES per-què hi ha hagut alguns companys que han hagut de justificar que la seva intervenció quirúr-gica era necessària i no d’estètica, al·legant que les intervencions per estètica no es cobra el 100%. Només s’ha d’acreditar mitjançant la presentació d’una sol·licitud que se us ha de

facilitar al departament de RRHH de l’hospital amb l’informe mèdic i tancat amb un sobre.

“En la situació d'incapacitat temporal amb hospitalització i/o intervenció quirúrgica i també la derivada de processos oncològics, es percebran el 100% de les retribucions des del pri-mer dia, amb efectes retroactius des del 15 d'octubre de 2012. Aquestes situacions seran acreditades mitjançant la presentació d'una sol·licitud amb la documentació acreditativa dels supòsits excepcionals, que s'adjuntarà dins d'un sobre tancat (model de sol·licitud an-nex a la instrucció 1/2013). Aquestes situacions es produeixen quan comportin hospitalitza-ció o intervenció quirúrgica, amb independència que sobrevinguin amb posterioritat a l'inici de la incapacitat i sempre que es corresponguin amb el mateix procés patològic, així com les derivades de processos oncològics. La prestació reconeguda per la Seguretat Social es complementarà, des del primer dia, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdi-

ques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la incapacitat.”

Decret Llei 2/2013, de 19 de març

http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/

menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?action=fitxa&documentId=631478

IT PER INTERVENCIÓ QUIRÚRGICA

Página 3

Amb la llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2012, s’e-

s’establia des de l'entrada en vigor, que la jornada general del treball del personal del sec-

tor públic, no podia ser inferior a les 37 hores i mitjana setmanals de treball efectiu de mitja-

na en còmput anual. Això es traduïa en una jornada anual de 1.664 hores i de 1.500 hores

per als treballadors de l’ ICS que presten servei en horari nocturn, en l’actualitat de 1650 al

torn diürn i 1480 al nocturn.

Aquesta normativa es completa amb el RDL 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per ga-

rantir l'estabilitat pressupostària i el foment de la competitivitat, que establia a més reducci-

ons de dies de vacances i de dies de permís retribuït per assumptes particulars.

A causa de la reducció de les vacances, els dies d'assumptes particulars i, per contra, de

l'augment de jornada, les cartelleres de treball de molts treballadors, de diferents categories

professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII, concretament dels que presten serveis

en serveis que requereixen l'atenció continuada al pacient (24 hores), fan que hagin de tre-

ballar en algunes ocasions durant 8, 9, 10, 11 i 12 dies seguits, sense cap descans ni dia

festiu.

Fins i tot, sovint, es dóna la circumstància que no es respecten les 12 hores de descans

entre jornada i jornada que estableix l'Estatut dels treballadors en l'art. 34.3 i la Llei

55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut

en l'art. 51.2:

"Entre el final d'una jornada i el començament de la següent han de passar, com a mínim,

dotze hores. "

Respecte al descans setmanal, les esmentades cartelleres també incompleixen l'art. 52 de

la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis

de salut, ja que en el seu art 52 determina:

«1. El personal tindrà dret a un període mínim de descans ininterromput amb una durada

mitjana de 24 hores setmanals, període que s'incrementarà amb el mínim de descans diari

previst a l'article 51.2. (...)

3. En el cas que no s'hagués gaudit del temps mínim de descans setmanal en el període

establert a l'apartat anterior, es produirà una compensació a través del règim de descansos

alternatius que preveu l'article 54.

.

CARTELLERES DE TREBALL

Página 4

La manca de descans setmanal, la reducció de dies lliures i l'augment de la jornada la-

boral comporten evidents perjudicis per a la seguretat i salut dels treballadors, més en-

cara per als que presten serveis a torns i / o en horari nocturn, tal com queda reflectit a

l'Avaluació específica del RISC psicosocial", elaborada en el mes de setembre de 2010,

en la que es determina que les característiques de les condicions de treball i de la seva

organització afecten la salut de les persones a través de mecanismes psicològics i fisio-

lògics, denominats estrès. En un estat, segons diu l'esmenta't informe, que es caracterit-

za per alts nivells d'excitació i angoixa, amb la freqüent sensació de no poder fer front a

la situació.

Entre els principals factors desfavorables que propicien l'estrès destaca la inseguretat

davant els canvis de torn, horari, etc., la impossibilitat de controlar el temps de treball i la

falta de suport social a causa de l'alta precarietat laboral.

Aquests fets els hem posat en coneixement de la Direcció i de la Unitat Bàsica de Pre-

venció de l'Hospital, en diferents ocasions, ja que entenem que amb aquesta distribució

i augment de la jornada laboral, s'empitjoren considerablement les condicions de treball,

i es posa en risc la salut dels treballadors, la qual cosa implica també un pitjor servei i

atenció als pacients, donada la manca de voluntat de la Direcció i en absència de la mo-

dificació de les cartelleres, van denunciar aquests fets, i estem a la espera de resposta

judicial.

No obstant això, i malgrat les diverses propostes de cartelleres que hem presentat, com

a alternatives, a la Direcció, i a la sol·licitud dirigida a la Unitat Bàsica de Prevenció de

Riscos per tal que realitzés una Avaluació de Riscos sobre les cartelleres i els efectes

per la salut dels treballadors, ara com ara no han pres cap mesura al respecte, tenint en

compte que el col·lectiu de treballadors han de suportar jornades maratonianes de tre-

ball a torns sense descans diari ni setmanal, en contra del que s’estableix legalment.

Página 5

RESOLUCIÓ DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL,

SOBRE LA DENUNCIA PER LES CONCETRACIONS

DE C02 I LA CLIMATITZACIÓ DE LA 1ª I 6ª PLANTA

Página 6

SI ÉS LLUITA ÉS POT GUANYAR!

Página 7

Últimament veiem molts cartells explicant la mobilitat voluntària, però no veiem res sobre els criteris que determinaran quins interinatges són els afectats. Potser és que a la Mesa Sectorial no hi ha hagut acord? Creiem que no és ètic que esperin fins a l’últim moment per dir els criteris de cessa-ment dels interinatges afectats ja que pels treballadors tindrà unes conseqüències que

s’han de tenir en compte. No volem que a cada centre es facin a la carta, segons els interessos que tinguin les parts, ens sobta que sàpiguen les dates aproximades de tots els processos de trasllats i a data d'avui no hagin dit res dels criteris. Això fa malpensar!

MANCA DE CRITERIS EN ELS TRASLLATS

Página 8

En un veritable infern és ben bé en el que han convertit entre tots, d’un costat la direcció i de l’altre la “comparsa” o resta de sindicats (CCOO,UGT,CATAC, SATSE i MC), un altre

dret dels treballadors.

El moviment intern es va crear per tal de poder facilitar la mobilitat dels treballadors mitjan-çant un acord signat entre els diferents sindicats (CATAC, CCOO, MC i SATSE) i la direc-ció l’any 2002. El seu objectiu era: “Regulació condicions per les adscripcions voluntàries a diferents llocs de treball i torns al personal afectat”. Aquest acord precari i farragós tant en

proposta com en execució, va quedar obsolet ja fa temps.

Amb motiu de la convocatòria que va tenir lloc l’any 2008, ja es va veure que l'esmenta't acord no afavoria en cap cas els interessos dels treballadors i per contra permetia fer i des-fer a la direcció totes les irregularitats possibles amb el consentiment inestimable de les for-ces sindicals aleshores amb representació i principals artífices de l'Acord. Arran d’aquella convocatòria i tot el que va suposar, la direcció i els sindicats van comprometre’s a revisar i actualitzar l’acord existent. Donat el poc interès palès per ambdues parts (empresa i sindi-

cats) es va deixar arxivat el tema per a properes ocasions.

La nostra secció sindical des de que forma part de la Junta de Personal (abril 2011), ha es-tat reivindicant la importància que té i representa aquest acord per els treballadors del nos-

tre hospital.

El 16 de juliol de 2012 i sense comptar amb el suport de CGT (que es va oposar), la “comparsa” i l’empresa van signar un nou acord que en cap cas complia amb les mancan-ces existents denunciades des de el nostre sindicat. Per aquest motiu tots els sindicats sig-nants es van posar d’acord en que CGT no formés part de la Comissió de Seguiment del

Moviment Intern, i en conseqüència van decidir excloure’ns del procés.

Fruit d’aquest nou “vodevil”, a causa de la insatisfacció generalitzada entre els treballadors, la Direcció es va veure obligada a suspendre i anul·lar el Moviment Intern de DUI, conse-qüència de la pasterada de l'Acord, a hores d’ara els treballadors segueixen esperant una

convocatòria de Moviment Intern digna.

Pactes i més pactes, que potencien de cada vegada més les desigualtats. Tot plegat acaba

transformant alguns sindicats en gestors, més que en lluitadors.

MOVIMENT “INFERN”

Página 9

S´ ha aconseguit una infermera més pel torn de nit a la 3ª planta d’hospitalització.

La CGT ha denunciat per activa i per passiva la manca d’una DUI més durant el torn de nit

en el servei de cirurgia.

La sobrecàrrega de treball que suposava què dos infermeres haguessin d’ocupar-se de 38 pacients quirúrgics, feia que tot plegat repercutís en el descans i el benestar dels mateixos, doncs les activitats programades d’infermeria acabaven entre les 2-2:30h de la matinada, i

es reiniciaven a les 6h; això sense comptar amb tot el que sorgia durant la resta de la nit.

Aquesta càrrega de treball generava al personal una situació de pressió, així com d’imp-otència al no poder dur a terme la feina en el temps establert per garantir el descans i ben-

estar dels pacients i prestar l’atenció necessària per a la seva salut.

Estem contents, però estarem pendents perquè això no sigui temporal, sinó definitiu i així

poder donar la atenció de qualitat que els pacients es mereixen.

PUNT POSITIU

PUNT NEGATIU

La figura del/la TCAI a les plantes primera i vuitena d´ hospitalització.

Aquestes dues plantes comparteixen al dematí una TCAI que està 3´5h. a cada servei i no-

més de dilluns a divendres.

Els caps de setmana aquesta “mitja” presència desapareix i es queda una TCAI sola per a

tot el servei.

Al torn de tarda i de nit n’hi ha tant sols una durant tota la setmana.

La primera planta la ocupen, (sense tenir en compte els pacients ectòpics que sovint ocu-pen els llits) les especialitats de otorrino i hematologia, sobretot aquests darrers, són paci-ents molt fràgils, que necessiten cures especials i de manera molt continuada. A més, molts han de ser aïllats durant llargs períodes de temps, cosa que provoca un augment de les

càrregues de treball especialment per a aquest grup de professionals.

A la vuitena planta es troben els pacients de cardiologia.

Habitacions dobles que haurien de ser individuals per les seves dimensions, cosa que fa que la feina dels professionals sigui encara més dificultosa, i sobretot, que no hi hagin uns

mínims de intimitat per a les persones ingressades.

També es tracta d’un tipus de pacient fràgil i amb limitacions de mobilitat, que demanda

atenció en especial de la TCAI.

Nosaltres sols volem fer la feina ben feta i amb condicions.

Això que els de “dalt” anomenen Qualitat Assistencial oi?

Nosaltres com a CGT seguirem “clavant la banya” fins aconseguir que s’augmenti el

nombre de TCAI en els torns de matí i de tarda, i els caps de setmana.

Página 10

QUÈ PASSA AMB LA NOSTRA PAGA EXTRA?

L’eliminació de la paga extra és una mesura que el Govern de la Generalitat aplica des de

2012 i que suposa una reducció del sou d’un 6% a un 8%.

Cal recordar que la “paga extra” no és un regal. És part del nostre sou que es distribueix

en 14 pagues. NO és una gratificació que pot traure’ns segons el criteri de qui paga el sou.

Segons la Generalitat, la paga extra robada, serà novament abonada el 2015. Cal dir que als funcionaris de la resta de l’Estat Espanyol, els retornaran el 25% de la única paga extra que van perdre al 2012 en metàl·lic, i no en fons de pensions com s’havia anunciat inicial-

ment.

Cal dir que en cap moment la Generalitat ha parlat de retornar els diners robats, que en total són l’equivalent a tres pagues extraordinàries (corresponents als anys 2012, 2013 i

2014)

Des de la CGT, pensem que els diners corresponents a les tres pagues extra també han de ser retornats als treballadors (incloent els interessos) el més aviat possible, ja que no no-

més ens baixen el sou, sinó que cada any puja el cost de la vida.

Página 11

Amb l’excusa de la crisi econòmica s’està alimentant i utilitzant un procés irreflexiu i acce-lerat de privatització del sistema sanitari públic, no derivat de l'evidència empírica, sinó de la combinació d'una ideologia dogmàtica que santifica el privat i condemna el públic, al costat de la recerca de benefici i àrees de negoci per part de determinats grups. Els ciuta-

dans seran els perdedors.

El 13 de març del 2013 es va signar un Conveni Marc de Col·laboració, Coordinació i Coo-peració en matèria de Salut del Sector Sanitari per al Tarragonès i Baix Penedès, el 25 de Juny d’ enguany es va signar el desplegament d’aquest Conveni Marc que va començar amb la creació d’una Comissió encarregada de dur a terme la tasca de desmantellar el sis-tema públic de Salut: els Centres d’Atenció primària i els hospitals Joan XXIII i Verge de la

Cinta (Tarragona i Tortosa respectivament), en favor d’interessos privats.

El divendres 1 d’Agost, inici del període estival per excel·lència, el Govern de CIU, amb el

suport d’ ERC, ha activat el nou ens de Tarragona que ha de regular la Sanitat.

EFECTES i CONSEQÜÈNCIES

L’ús dels hospitals i dels treballadors per generar una doble llista d’espera, pública i priva-da, que segons les possibilitats econòmiques dels pacients, siguin atesos abans o des-prés. Prestamisme laboral encobert. Amb l’excusa de no desplaçar als pacients, es desplaça-rà els treballadors; en principi seran els metges, però desprès veurem altres col·lectius laborals. D’aquesta manera es precaritzaran les seves condicions laborals. Que el personal que treballi al nou ens, amb idèntica categoria professional i fent la matei-xa feina, tindrà drets, deures i remuneracions econòmiques diferents segons la titularitat del seu centre de procedència. Múltiples estudis internacionals, publicats en prestigioses revistes científiques posen de manifest que la mortalitat és superior en els pacients atesos en centres sanitaris amb ànim de lucre, un 2% en adults, un 8% en pacients crònics i un 9,5% en nadons. La Sanitat Pública és la única que pot assegurar la qualitat i la universalitat de l'assistèn-cia, per això hem de denunciar que es desviïn els diners públics de la nostra assistència sanitària a cap empresa. L'objectiu fonamental de les empreses és l'obtenció de beneficis, per això la sanitat privada és més cara que la pública. Majors costos dels projectes enfront de les alternatives convencionals, per almenys dos motius: en primer lloc els costos financers que suporten les empreses privades són diver-sos punts superiors als del deute públic, i en segon lloc cal pagar els beneficis que obte-nen les empreses que gestionen els centres sanitaris.

NI PLANS FUNCIONALS,

NI CONSORCIS ENCOBERTS

Página 12

No existeix transferència real de risc. Donada la impossibilitat de tancar els centres sanita-ris per l'obligació de l'Administració Pública de prestar atenció sanitària a la població, les empreses adjudicatàries poden forçar la negociació en un joc de "tot o res", que els permeti re negociar condicions per fer sempre rendible la concessió. En cas de "fallida" del projecte, els costos de l'Administració Pública serien molt alts en les operacions de rescat. Si les condicions contractuals inicials han estat molt inferiors a l'evo-lució dels costos, tal com ha succeït en diversos exemples del Regne Unit, la generació de dèficits en les empreses adjudicatàries acabarà sent assumida pel sector públic. S'estaria davant d'un exemple de socialització de pèrdues i privatització de beneficis. Deteriorament de la qualitat. El contractista està obligat a complir amb un termini de lliura-ment i un pressupost fix, la qual cosa es tradueix en deficiències en la construcció, ins-tal·lacions i manteniment, o en la qualitat de prestació dels serveis En el cas de les conces-sions sanitàries administratives el problema s'aguditza davant la dificultat de mesurar la qualitat dels serveis clínics. Alts costos de transacció derivats del disseny, planificació i control del contracte concessio-nal. L'Administració pública ha de crear i dedicar importants recursos especialitzats a la gestió de les concessions.

Opacitat del sistema, donat el seu caràcter comercial i l'existència de mercats secundaris.

Com es veu, es tracta d’un engranatge de lleis, normatives, acords, decrets, pactes, nome-naments que donen cobertura legal al nou ens jurídic que alhora és un fet objectiu i real:

engolir-se l’ ICS.

Quan hi ha una gestió privada de la sanitat es prioritza el benefici econòmic i els interessos empresarials en relació a l'atenció als pacients, per la qual cosa és d’esperar una pitjor atenció a la salut de les persones i estar atents a l’ índex de morbiditat. A més, si en el sis-tema de Sanitat Pública ja és difícil la transparència de la gestió i el control econòmic (almenys al Parlament s’han de donar comptes i se’n poden exigir explicacions), amb la

privada, com el seu propi nom indica, desapareix totalment la transparència de la gestió.

Des de la Secció Sindical de la CGT a Joan XXIII, no podem acceptar aquesta barbàrie de

derivar recursos públics, que paguem amb els nostres impostos, cap al sector privat.

Exigim la retirada immediata d’aquest “ens” i que la població de Tarragona pugui re-cuperar l’Hospital Joan XXIII com a centre de referència de la província, defensem les dotacions de plantilles suficients amb condicions professionals i de treball dig-nes per garantir l’eficiència i la qualitat de servei per tal de poder garantir l’atenció de

forma adequada de les necessitats sanitàries de la població tarragonina.

Página 13

PERSONAL DE LA FUNCIÓ ADMINISTRATIVA

De sempre s’ha sabut que el col·lectiu del personal de la funció administrativa en el nostre hospital han estat orfes i deixats a l’empara de la seva sort. Ara en l’actualitat més que mai, ja que fins i tot l’actual Directora de Centre la Sra. Dolça Cortasa, ha manifestat en més d’-una ocasió que aquest és un col·lectiu a extingir i a fer-lo desaparèixer. És qüestió de temps doncs que el nombre de professionals que venen desenvolupant aquestes tasques

passin a ser personal a extingir.

Mai s’ha sabut quantes places hi havia en el nostre centre d’aquesta funció, mai s’ha sabut quantes d’aquestes pertanyien al grup de gestió, quantes al de tècnic, quantes d'adminis-tratiu i quantes d'auxiliar administratiu. Això ha comportat que si hi havia un lloc ocupat per una persona amb certa titulació, fos la que fos, quant aquesta persona es mou o simple-ment, es jubila, la direcció la converteix d’avui per demà en el que amb ells els interessa

això sinó l’amortitza.

D’altra banda cal recordar el fet que la direcció es pren la llibertat d’escatimar en recursos humans fent servir les persones com si fossin peces d’escacs. Fent-les anar d’aquí cap allà, tres hores a un lloc i en acabar a corre-cuita, tres hores a un altre sense tenir temps de poder desenvolupar les tasques si més no amb les mínimes condicions. Això si, per seguir creant càrrecs nous, per això, si que hi han recursos. Recentment ha succeït un fet que ens demostra el concepte en que la direcció es pren aquest col·lectiu. Fa uns mesos des de la direcció territorial de l’àmbit de la primària es va decidir prescindir dels serveis de la perso-na que fins aquells moment havia dut a terme la gestió del personal administratiu en aquest àmbit. Com no podia ser d’altra manera aquesta persona, val a dir, de categoria diplomada en infermeria, ha deixat de caure en gràcia. Doncs be, en l’actualitat tot i haver estat apar-tada de les seves funcions, se li ha habilitat un espai (per l'adequació del que s’han hagut de millorar unes instal·lacions amb la corresponent despesa que això comporta), per ves a

saber quines tasques portarà a terme.

Una mostra més del poc que interessa aquest col·lectiu a l’empresa és el fet que els dar-rers anys la principal responsable a l’hospital ha estat una infermera inhabilitada per des-envolupar les tasques pròpies de la seva categoria però qualificadíssima per ballar-li l’aigua a la direcció. En l’actualitat cal recordar que l’actual responsable torna a ser una persona posada a dit per la direcció ja que per ocupar aquest càrrec no es va fer cap convocatòria. Al respecte cal recordar que quan es va succeir aquest “nomenament”, des de CGT es va oferir mitjançant assemblea oberta a tot el personal de la funció administrativa la possibilitat

d’impugnar-ho i denunciar-ho.

Per acabar-ho d’arreglar la direcció acaba de fer públic el nomenament de 54 nous interi-

natges i cap d’aquests correspon a la funció administrativa.

Des de el nostre sindicat volem recordar-vos que sense lluita no s’assoleix cap objectiu. Creiem que ja va sent hora de reivindicar els vostres drets i exigir d’una vegada que se us

consideri i reconegui la vostra feina.

PER UN COLECTIU DIGNE DE SER RECONEGUT I RESPECTAT.

Página 14

Ja s’acaba el 2014 i seguim tenint els mateixos problemes que els darrers anys amb el te-

ma de formació continuada.

Els principals motius de queixa dels treballadors continuen sent :

-La denegació de les hores que ens corresponen com a treballadors per a poder acudir als cursos que ens ofereix el departament de formació continuada. Volem recordar-vos que

en són 40 hores a l’any.

Us recomanem que ho demaneu per escrit amb l’imprès corresponent. Us ho han de retor-nar signat i en cas de denegació ha de posar-hi el motiu. Si no ho feu d’aquesta forma, no consta en cap lloc que us ho hagin denegat. Feu-nos-les arribar, així podrem demostrar que s’estan denegant drets bàsics com a treballadors, recollits tant en l’Estatut Bàsic de l’empleat públic (drets individuals), a l’Estatut Marc i al III Acord de Funció Pública. - Els criteris per ser admès a un curs. Actualment aquests són : personal fix, personal interí i personal eventual. Això és gràcies a un pacte que van signar,en el seu moment, alguns sindicats amb el de-partament de Formació Continuada,nosaltres demanem una revisió dels criteris de selecció doncs pensem que s’han quedat obsolets respecte a les necessitats formatives actuals del

personal sanitari i no sanitari.

Formació Continuada

Página 15

Què passa amb la disminució de personal els caps de setmana?

Què passa amb la barreja de patologies / especialitats a les plantes d’ hospitalització?

És que els dissabtes i diumenges no hem de fer la mateixa feina i tenir cura dels pacients

com la resta de la setmana?

Aquestes són algunes de les moltes preguntes que fem a la direcció d’ aquest hospital.

Volem denunciar la manca de personal els caps de setmana, afegit a la barreja d´ especia-litats en que estem immersos des de la tancada de llits permanent, que fa que pacients de

diferents especialitats hagin de ser ingressats amb pacients d’altres patologies.

Això provoca una sobrecarrega de treball al personal que pot derivar cap a errades huma-nes que poden tenir unes conseqüències negatives, ja sigui cap al pacient o bé cap al tre-

ballador mateix.

Nosaltres, els que treballem en precari el cap de setmana, convidem a les diferents direcci-ons d´ aquest Hospital( que treballen de dilluns a divendres), a treballar amb nosaltres i

que visquin les situacions i les mancances en les que ens trobem els caps de setmana .

ELS CAPS DE SETMANA A L’HOSPITAL

Página 16

FORMACIÓ E INFORMACIÓ

Página 17

L’ ICS està concatenant contractes d'un mes al personal. Això no ho fa perquè sí, això ho fa per diverses raons: els contractes d'un mes de durada no es-tan sotmesos a borsa de treball, a aquest personal, com se li fa la liquida-ció cada mes, no te dret a vacances, ni graciables, ni res (arriba a l’extrem què si a algú li deuen dies li diuen que ja li tornaran al pròxim contracte, però, i si no li fan el pròxim contracte? perquè si queda pendent algun dia no li paguen). Aquest tipus de contractació i a dit, dei-xa al personal indefens i a capritx de l'autoritat de torn (supervisora, cap o responsable).

Aquests tipus de contractes suposen un frau de llei, que només pot ser denunciat per qui ho pateix, però perquè no ho denuncien? La resposta és molt simple: no es denuncia perquè tenen por de que si denuncien no els tornin a contractar. Tots ens preguntem per què passa això, tant en els contractes mensuals com en els de substitucions de baixes, però això és conseqüència de l’Acord de la Borsa de Treball, signat per UGT i SATSE. Entenem que l’ ICS estigui interessat en aquest tipus d'acords, el que no entenem és que dos sindicats, un anomenat de classe i l'altre corporatiu, hagin signat una barbaritat així Davant això, només hi ha una solució: la derogació de l'Acord de Borsa de Treball, i això només s’aconsegueix amb la mobilització de totes i tots els afectats. Si esperem que ens ho arreglin els professionals de la Mesa Sectorial, estem arreglats!

CONTRACTACIÓ PRECÀRIA I PACTE DE LA

BORSA DE TREBALL: LES DOS CARES DE LA

MATEIXA MONEDA

Página 18

Des que al gener de 2012 la CGT va destapar l’informe del SEM (2010), que van difondre als mitjans de comunicació i que va tenir molta repercussió social, a la vegada que posà-vem en marxa una campanya per a reivindicar l’atenció adequada de tot tipus d’infart de miocardi amb elevació del segment (ST), en qual es necessita d’una angioplàstia primària (cateterisme cardíac).En la que denunciàvem la necessitat de què el servei d’ Hemodinàmica del Joan XXIII a Tarragona estigués obert les 24 hores, no hem parat de reivindicar l’atenció adequada les 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. En tot aquest temps, cada dimarts hem posat la taula per informar i recollir signatures al Hall del nostre hospital , amb la nostra protesta i les nostres reivindicacions, la CGT ha fet partícips també a la ciutadania tant de Tarragona com de les Terres de l’Ebre per lluitar pel que és un greuge comparatiu amb els ciutadans de Barcelona ( no som ciutadans de segona ). I no pararem fins a aconseguir-lo! Després d’haver realitzat tancaments de 24 hores a l’hospital, marxes des de l’hospital fins al Departament de Sanitat, actes de protesta, d’haver recollit en una primera campanya de recollida de signatures, més de 6.000 signatures, perquè l’ Hemodinàmica estigués oberta les 24 hores del dia, van aconseguir que el servei estigui obert tres hores més cada dia, inclosos els caps de setmana i festius, i seguim reivindicant que el servei d’ Hemodinàmica estigui obert les 24 hores del dia 365 dies l’any, i els ciutadans de Tarragona i les Terres de l’Ebre no hagin de desplaçar-se a Barcelona en ambulància jugant-nos la vida en el camí, ja que tenim 90 minuts de l’ inici de l’ infart fins a l’arribada a l’hospital, on s’ha de realitzar l'angioplàstia primària per poder desobstruir les artèries del cor i que el teixit cardíac no mo-ri. Tarragona és l’única província amb més de 800.000 habitants , on no es pot realitzar un cateterisme cardíac les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i per això van continuar amb la recollida de signatures, d’aquesta lluita que ja dura tres anys, i en la que ja s’han recollit més d'11.000 signatures i que pròximament lliurarem al Delegat Territorial de Sanitat, a l’-hora que seguim esperant l’anunci de l’ampliació definitiva a la que es va comprometre el Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, quan va vindre a anunciar l’ampliació d’horari. La secció sindical de la CGT agraeix a tots els treballadors i ciutadans que han col·laborat en la campanya Hemodinàmica 24 HORES TOT L’ANY

HEMODINÀMICA CARDIACA 24 HORES

Página 19

EL 29N MANIFESTACIÓ A LLEIDA!!

Página 20

Si vols contactar amb nosaltres pots fer-ho a través de:

Correu electrònic: sscgthospital@gmail.com

Telèfon: 977 29 58 00 Extensió 1306

Facebook: Hospital Joan Vintitres Cgt

Twitter: @CGT JOANXXIII

Ens pots trobar a la Secció Sindical, 3ª Planta edifici B

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 07:00 A 12:00H

15:00 A 17:00H

Si vols rebre informació de la nostra Secció mitjançant el correu

electrònic, envia'ns un mail amb les teves dades i t'afegiren a la

nostra llista de distribució.