� de �1 3Estrès, por i litres de llet.

Em torne a sorprendre davant l’explotació animal què, quan topa amb inconvenients per a desenvolupar-se dins de la nostra societat canviant, utilitza els animals com a pretext i empra conceptes que són intrínsecs a ella, però, com que en eixe context no li serien imputables, els carrega cínicament d’un sentit pejoratiu.Aquestes coses, curiosament, solen estar relacionades amb el santificat món del pasturatge i la ramaderia extensiva, tradicional. Allò que es tergiversa com a ramaderia “ecològica”, ja que una ramaderia mai pot ser ecològica pel seu cost ambiental en fem, emissions i consums, per la seua nul·la productivitat alimentària en comparació amb la producció agrícola i per coses com que, fins i tot el ramat de muntanya, ha de ser alimentat amb pinsos durant una part important de l’any. El títol de la notícia és el següent: l ’ i n c r e m e n t d e t u r i s t e s a Campdevànol [Ripollès] estressa les ovelles 1. Gira al voltant de la 1

denúncia del Quim Canal, un ramader i formatger que fa 18 anys que viu amb la seua família al municipi i 9 que treballen com a persones ramaderes i productores de formatge. El reportatge

mostra sa casa, Cal Paraire 2, amb 2

la tenda on venen la seua producció de formatges, iogurts i brossat 3 amb el nom de Bac 3

d’Estiula. El problema és que aquesta casa està situada a tocar del camí que porta als set gorgs del torrent de la Cabana 4, un espai natural idíl·lic que els caps de setmana, els festius i la temporada d’estiu 4

atrau milers de persones visitants. S’arriba a pics d’entre 1.800 i 2.000 persones al mes d’agost, i són comunes les actituds incíviques i poc respectuoses amb l’entorn: acampades en zones naturals, aparcaments que bloquegen els camins i que envaeixen els terrenys privats, grans quantitats de deixalles… El debat sobre la gestió d’aquesta massificació està encara obert 5 i la 5

TV3, TN cap de setmana-migdia 11/10/2015, Marta Gibert, Oriol Durà, http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-1

migdia/lincrement-de-turistes-a-campdevanol-estressa-les-ovelles/video/5556703/

Diari de Girona, Jordi Remolins, 12/10/2015, Ovelles estressades per la massificació d’un torrent a Campdevànol, 2

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/10/09/ovelles-estressades-massificacio-dun-torrent/747277.html

Fet amb el sèrum de la llet, que és un subproducte de la coagulació en la producció de formatges.3

http://www.els7gorgsdeltorrentdelacabana.cat 4

Ripollès.info, Arnau Urgell, 26/09/2014, Campdevànol es mou per «salvar» el massificat torrent de la Cabana, http://5

www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/24813/campdevanol/es/mou/salvar/massificat/torrent/cabana

Massificació de les set gorges del torrent de la Cabana, a l'estiu i a l'hivern.

� de �2 3gent de Cal Paraire és molt crítica amb la forma de fer de l’ajuntament, fins al punt d’haver decidit deixar la casa i el poble per a cercar una nova ubicació al Ripollès. Irònicament, les persones visitants han estat una de les raons de ser de la formatgeria de pastor Bac d’Estiula, que també ven als mercats de la zona. Eren, però, senderistes que porten productes rurals exòtics, artesanals i cars a la seua taula de ciutat i, perquè no dir-ho, urbanites que es fan passar per gent experta en gastronomia, com aquella que ix als anuncis de fabada Litoral. La major part de la munió de visitants dels set gorgs, però, fa tot el contrari: es porta de casa el dinar fet amb productes del supermercat.I, en la bateria d’arguments de la gent de Cal Paraire, les ovelles han passat a ser les principals víctimes de la massificació. Diu el Quim Canal que “tota la gent que puja es dedica a picar les ovelles a l’esquena, hi ha qui els fot puntades, hi ha qui no agafa be el gos i deixa que els mossegui… Les ovelles s’espanten, van amunt, avall… Es disgrega el ramat, o tornen a l’estable, hem de tornar a provar de baixar. I sempre tenim el mateix problema”. I, encara més important: “amb estrès, les ovelles fan menys llet i la que fan és més dolenta. L’últim any n’han produït 2.000 litres menys”.

També diu que els gossos solts maten les gallines, i que hi ha dies que es poden comptar més de 150 gossos amb els seus amos. El reportatge mostra diversos gossos, però són xicotets i a tots els porten lligats, excitats per la presència de les ovelles i estirant les corretges per a apropar-se a elles. Es poden comptar 4 més, tots solts: són els gossos pastors que obeeixen les ordres del Quim Canal. Ací està la clau: de l’estrès que parlem és d’aquell “no normatiu”, d’aquell que no forma part del tipus concret d’explotació animal en que consisteix el pasturatge i, en un sentit més ample, la cria d’ovelles amb els formatges com a producció principal. Hem de tindre en compte que el “treball” dels gossos pastors juga amb les seues adaptacions depredadores i amb les de supervivència de les ovelles, que es refugien en el ramat per a fugir d’un depredador. Això, per suposat, és causa d’un fort estrès, major que el que provoca un gos mascota que va lligat i, en tot cas, idèntic al d’un gos mascota dels que van solts i que el pastor identifica com a font d’estrès sense cap dubte. De l’estrès “normatiu”, però, no s’ha de parla segons la ramaderia. Per això, una ovella pateix estrès no normatiu, inadequat, quan té a tocar un gos mascota, però pateix un estrès adequat quan l’empaita un gos pastor per a que no deixe mai el ramat, malgrat que es puga sentir atreta per unes pastures. El de l’explotació és l’estrès indiscutible.Aprofundim encara més en l’estrès i la por de les ovelles mentre les esquilen, mentre les immobilitzen, les manipulen i les fan moltes ferides. I pensem en tot allò que fa falta per a la producció de formatge i que ens porta a aquell impagable reportatge, precisament, sobre l’ovella

Dalt: el Quim Canal i la Gemma Povill amb les ovelles de Cal Paraire al darrere.Baix: Cartell que assenyala el camí de la formatgeria Bac d’Estiula.

� de �3 3ripollesa 6, o al naixement del Pepet i a 6

seua presentació davant les càmeres de El Foraster 7. El patiment, la por, la 7

tristesa i, per suposat, l’estrès de l’explotació no es poden mesurar.Molt resumidament: les explotacions làcties diversifiquen tot el que poden les seues produccions i, en el cas de les ovines, s’obté i es comercialitza la llana dels animals. No s’ha d’oblidar que la llet s’obté d’animals mamífers, i que els animals mamífers s’han adaptat per a alimentar amb llet LES SEUES CRIES durant les primeres fases del seu creixement. Sempre s’ha de fer criar un animal mamífer per a que “done” llet, perquè sense cria no n’hi ha de llet. Les explotacions ramaderes fan criar els animals un mínim d’una vegada a l’any. En moltes explotacions, aquestes cries ni tan sols tasten el sabor de la llet i, en tot cas, si ho fan només serà durant els seus primers dies de vida. Son l’esquer que fa aparèixer la llet, però la llet no és per a elles. Les cries, per tant, són altre subproducte o producte afegit de l’explotació ramadera en forma de carn de vedell, de cabrit o, en el nostre cas, de xai. Són cries que es degollen i es trossegen per a obtindre uns pocs quilos de carn, després d’haver viscut estabulades la major part de la seua vida. En tot cas, i com expliquen al reportatge de l’ovella ripollesa del que hem parlat, com més

prompte se les puga matar serà més rendible, si es pot col·locar al producte com a “exquisit”. Ací, tornen a entrar en joc els urbanites de la fabada Litoral i les seues carteres plenes de targetes.Quantifiquem mentalment l’estrès que pateix una ovella mentre l’esquilen, el que pateix mentre l’inseminen artificialment, quan li furten la seua cria, mentre la crida desesperadament i la cerca sense èxit durant dies, mentre la munyen, mentre l’empaiten els gossos, quan està malalta i feble i ha de perseguir el ramat igualment, quan la munten a un camió perquè ja s’ha fet major i no es productiva, mentre espera en la fila de l’escorxador, mentre olora, veu i xafa la sang de les altres ovelles i els xais com els que ella a parit, mentre els veu penjats de les potes, mentre li disparen al cap una bala captiva, mentre la degollen i es mou compulsivament per a lluitar per la seua vida fins que es queda sense forces, mentre la comencen a esquarterar encara viva. Ho podem comparar amb l’estrès generats pels visitants urbanites als set gorgs de Campdevànol, contra el que clama Quim Canal.

Animalisme CAT, 21/01/2011, La llet, la llana i l’escorxador. Més clar, aigua, http://animalismecat.blogspot.com.es/6

2011/01/la-llet-i-lescorxador-mes-clar-aigua_21.html

Animalisme CAT, 18/03/2015, Benvingut al món, Pepet. El corder de “El Foraster”, http://7

animalismecat.blogspot.com.es/2015/03/benvingut-al-mon-pepet-el-corder-de-el.html?q=Benvingut+al+món,+pepet

Xai separat de sa mare i marcat per a l’escorxador, intenta tornar amb ella.