LES CONSTITUCIONS CATALANES

© M

ovi

men

t ci

uta

dà

Pat

rio

tes

per

la

Dev

olu

ció

– w

ww

.dev

olu

cio

.cat

Antecedents de les Corts

Les assemblees de Pau i Treva de DéuEls antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. L'any 1192 el braç popular participà per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva.

La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la potestat judicial.

Antecedents de les Corts

Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català.

La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons I el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres pilars de la identitat política catalana.

Les Corts Catalanes

Assemblees i Corts de Jaume IEl 1214 se celebrà una assemblea convocada pel legat pontifici, el cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda (Lleida) que responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret. L'infant Jaume I, de 6 anys, hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les vil·les. Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època, però sense caràcter legislatiu.

Pere II el Gran institucionalitzà Les Corts reials de Catalunya l’any 1283, establint que: «Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers i dels ciutadans...».

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.

Les Corts Catalanes

Composició de les CortsLes componien el Rei i els anomenats tres braços de Corts: l'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició reial». La legislació es promulgava en base a l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament.

Lleis: les Constitucions generals de CatalunyaLes legislacions que es promulgaven en base a l'acord entre el rei i els braços (dret paccionat) s'anomenaven «Constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava les Constitucions, els Capítols de cort i els Actes de cort.

La Generalitat

A les Corts celebrades a Montsó l'any 1289 es va crear una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva.

A les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359, closes a Cervera, es pactà el 19 de novembre la designació de 12 diputats a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya, com a representació dels tres braços.

A les Corts de Barcelona de gener de 1413, el rei Ferran I acceptà una reforma que dóna autonomia a la Generalitat, regula la durada dels mandats, el procés electoral i les substitucions dels diputats.

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les Constitucions i altres lleis catalanes. Diputació del General és el nom històric de la Generalitat de Catalunya.

Les Constitucions Catalanes no eren feudals,...

Inviolabilitat del domilici: «La llar catalana, com a domicili de la família natural, la corporació, la comunitat, etc. es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugia en el seu domicili propi, no es castigat»

Inviolabilitat de les comunicacions: «A Catalunya, la correspondència es inviolable.»

Sobirania de la llei: « ... no és vàlida cap contravenció als usos, practiques, costums o Constitucions de Catalunya, encara que fos dictada pel rei ó llurs oficials.» «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentència donada.»

Garanties processals : «Les causes plenàries tenen de finir-se en el terme precís de 100 dies; si son apel·lacions en el de 50 i la causa de segona apel·lació en el de 10 dies comptadors des de el en què fou incoada la causa [...] Tants quants dies se passi d'aquesta regla, per fer la resolució, els perd el jutge, relator, magistrat ó de qui fos la culpa, de son respectiu salari.»

«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent»

...les Constitucions eren Drets ciutadans

Dret a una defensa justa«Inspirant-se en alts sentiments de justícia i humanitarisme, la Diputació Catalana donarà salari a dos advocats i a dos procuradors per a que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els litigants siguin pobres i no puguin sostenir defensor propi.»

Jurisdicció catalana«Com que les Constitucions i demés Lleis perquè es regeix la terra catalana, són elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i força per derogar ó esmenar les dites ordenances de mode que les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capítols de Corts, Constitucions, no deuen obeir-se ni acatar-se encara que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogènit seu.»

«A Catalunya no es cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.»

Dret de reparació«Si d'aquí en avant, per algun empleat públic fos fet dany ó perjudici a algun ciutadà de Catalunya serà immediatament reparat»

El rei jurava les Constitucions Catalanes

El jurament que el vinculava amb tot el Principat el formulava al Palau Reial i el seu pronunciament es notificava prèviament a tots els barons, nobles, cavallers i gentilhomes i als representants de les ciutats, viles i llocs reials del Principat, perquè poguessin ser presents a la jura i poguessin prestar després fidelitat al rei.

En el jurament que pronunciava el rei al Palau Reial, el rei jurava respectar: a) la carta de la venda de bovatge, herbatge i terratge i els usatges de Barcelona; les constitucions, capítols, actes de cort, ordenacions, llibertats, privilegis atorgats.

b) la unió dels Regnes d’Aragó, València i el Comtat de Barcelona, els Regnes de Mallorca i les illes adjacents i els Comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir i Capcir, amb els Regnes esmentats.

c) la confirmació de totes les Constitucions de Catalunya.

Defensant les Constitucions amb les armes

La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip III, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.El projecte fou rebutjat a les Corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de 1640, ja que un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar diners a Catalunya. Olivares va publicar la Unió d'Armes, malgrat que Catalunya no s'hi adherís.

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com Corpus de Sang (7 de juny de 1640). La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la masacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.

El President de la Generalitat, Pau Claris, havia proclamant la REPÚBLICA CATALANA el 16 de gener de 1641, i aquesta va durar fins al 30 de desembre de 1641.