Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009

Catalunyawww.cgtcatalunya.cat Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juliol-agost 2009 • número 108 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

He sortit de casai m’he perdut

Diss

eny:

Pat

rícia

Car

les,

“He

sorti

t de

casa

i m’h

e pe

rdut

” (fra

gmen

t).

En les últimes setmanes ha-vien cobrat protagonismeles insistents declaracions

de destacats banquers, pressio-nant a Rodríguez Zapatero sobreles receptes a aplicar per a, se-gons ells, combatre la crisi. Entreuns altres, tant Miguel Ángel Fer-nández Ordóñez, governador delBanc d'Espanya, com Jean-Clau-de Trichet, president del Banc Cen-tral Europeu, s'han emprat a fonsper a marcar la “full de ruta” del Go-vern espanyol en dos sentits: Un,la creació urgent d’un altre fonsmultimilionari de rescat per a labanca, que ja han aconseguit. Idos, la proposta d'una altra “refor-ma laboral”, entesa aquesta com laflexibilització, precarització i indivi-dualització de les condicions detreball, i l’abaratiment de l'acomia-dament.Independentment del nul aval de-mocràtic d'aquests gurús de les fi-nances (qui els ha elegit?), un sesorprèn de la cara dura amb que lidicten l'agenda al govern i, sobre-tot i principalment, com aquesta in-gerència té èxit i determina, en toto en part, l'acció del submís execu-tiu de Zapatero. Aquesta pressió jaha donat els seus fruits i suposa,d'entrada, la creació de l’anomenat“Fons de Reestructuració Ordena-da Bancària” (FROB), dotat inicial-

ment amb 9.000 milions d'euros (javan dedicar altres 9000 al rescatde Caja Castilla-La Mancha), am-pliables a 99.000, dels quals espodrà disposar aquest mateix anyde fins a 36.000. Cal recordar que,anteriorment i segons diversesfonts, havien estat ja posats a dis-posició, per a “ajudar a la banca”,fins a un total de 150.000 milions,entre ajudes directes, indirectes oavals. I mentre se saquegen d'a-questa manera les arques públi-ques, alhora es van “madurant” lescondicions per a un altre tipus ro-batori als treballadors: una altra“reforma laboral”, a costa de l'ocu-pació, de la negociació col·lectiva idels drets laborals.L’aclaridor del cas és la lògica i evi-dent connexió i interrelació entreuna mesura i l'altra. L'efecte “RobinHood al revés” funciona pels vasoscomunicants que connecten l'opu-lència amb la precarietat, els privi-legiats amb els exclosos, els lla-dres amb les seves víctimes. Elsconductes del sistema expandei-xen la metàstasi del càncer finan-cer, que produeix efectes devasta-dors en milions de treballadors,homes i dones que perden la sevaocupació, que s'empobreixen, quees precaritzen, que es desesperen.L'exclusió social cada vegada s'es-tén més als segments vulnerables:

joves sense futur, vells sense re-cursos, immigrants sense drets.És un insult a la raó que, en una si-tuació que es deteriora cada dia,enmig d'un empobriment generalit-zat dels treballadors i de la ciutada-nia, que la prioritat governamentalsigui salvar banquers. A aquests,que són responsables de la crisi,per la seva avarícia especulativa,per l'asfíxia creditícia, pels seuspresumptes delictes, en comptesde dur-los davant dels jutges, se'lsfan suculents (i inútils) regals demilers de milions d'euros. Alhora,s'avorta qualsevol tímid intent dereforma fiscal tendent a gravar lesrendes altes, i tota la política eco-nòmica gira sobre l'eix de la co-rrupció i el desequilibri a favor delsde sempre.Seria convenient que prenguéssim

consciència que, o bé ens plante-jam acabar amb el càncer, o ellacabarà amb nosaltres. No sembladolenta idea que suméssim cadavegada més veus contra tanta des-vergonya. Hauríem de calcularcada dia les necessitats socials ur-gents que es podrien satisfer, ambles astronòmiques quantitats de di-ners públics posades a disposiciód'aquests delinqüents socials. Sisom capaços d'arribar a saber lasuma total dels “plans de rescat debanquers”, potser pugam arribar aprendre consciència de la grandà-ria del robatori, de la dimensió delcàncer.NOTAArticle de Pep Juárez, Secretarid’Acció Sindical CGT Balears, queel Col·lectiu Catalunya assumeixcom a editorial.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Juliol-agost de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comerç, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected], tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialLa metàstasi financera

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:CCooll··lleeccttiiuu CCaattaalluunnyyaa:: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pau Llonch, Blai Dalmau, Eugeni Rodríguez,Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-DídacPiñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Col·lectiu Tortuga, Ecologistes en Acció, Ferrocarril Clandestino,TLN-100% Renovables, Kasal Okupat del Prat, Pep Juárez, CSO l’Eskerda, Alerta Solidària,Coordinadora Antirrepresiva del Garraf, Roger Cremades, Som lo que Sembrem, Richard Stallman,Jaume Gimeno, Sico Fons, Gianni Sarno i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. CCooll··llaabboorraacciioonnss aa:: ccaattaalluunnyyaaccggtt@@ccggttccaattaalluunnyyaa..ccaattNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 29 de junyde 2009.

GGeerraarrdd BBaattaallllaa,, ddee SSoomm lloo qquuee SSeemmbbrreemm,, ddaavvaannttllaa nneeggaattiivvaa aa ddeebbaattrree llaa IILLPP ssoobbrree ttrraannssggèènniiccss

“La societat ha fet un encàrrec alparlament, i no l'ha acceptat; la

democràcia ha tocat fons"

Agurrelj


REPORTATGEEls situacionistes no creaven cultura, sinóque s’apropiaven d’ella amb l’objectiude destruir l’ordre existent

L’AVENTURASITUACIONISTA

3

En una societat sense classes no hi hauràmés pintors

Més enllà de l’artText: Blai Dalmau (*)

Imatge: Patrícia Carles, “La força de l'habitud 6”

La Internacional Situacionistava néixer al 1957 a partir dela fusió de tres grups pre-

existents: el grup psico-geogràficde Londres, el Moviment per unaBauhaus Imaginista i la Internacio-nal Lletrista. Cada un dut a termeen els darrers anys experimenta-cions creatives i vitals encaminadescap a la superació de l’art conven-cional i la subversió cultural. Unade les principals tesis d’aquestsgrups era que la tasca genuïna del’art modern consisteix en despertarla creativitat que dorm en tots no-saltres: mitjançant la ruptura ambels convencionalismes i l’art mori-bund dels museus cal promoure l’e-closió d’un art popular, experimen-tal, fundat per homes i doneslliures, basat en la passió vital i laproliferació dels desitjos. Així doncs, els membres de la novaorganització provenen majoritària-ment dels medis artístics, però re-butgen ser identificats com a artis-tes. Creuen que cal anar més enllàde la vella concepció de l’art, ja ob-soleta, i recercar els mitjans adientsper provocar una revolució vital,cultural i política. Les primeres lí-nees del document fundacional dela IS expliciten clarament el seu ob-jectiu: “Pensem que cal canviar elmón. Volem el canvi més allibera-dor possible de la societat i de lavida en que ens trobem. Sabem queaquest canvi es possible mitjançantles accions apropiades. El tema que ens ocupa es precisa-ment l’ús de certs mitjans d’acció iel descobriment de nous –que espoden identificar fàcilment en eldomini de la cultura i de les cos-tums– aplicats a la perspectiva deuna interacció de tots els canvis re-volucionaris.” (1)

La Construcció deSituacions

S’anomenen situacionistes perquèel seu programa fonamental consis-teix en la construcció de situacions.

Si l’essència de l’art convencionalés la plasmació de sentiments iidees en un obra, els situacionistesadvoquen per suprimir i superaraquesta forma de creativitat mitjan-çant les situacions, “moments devida construïts concreta i delibera-dament per a l’organització col·lec-tiva d’un ambient unitari i d’un jocd’esdeveniments” (2). Les vellesdisciplines artístiques no quedenabsolutament negades, sinó integra-des en la unitat superior que és la si-tuació: “En una societat sense clas-ses no hi haurà més pintors, sinósituacionistes que, entre altres acti-vitats, pintaran”(3). Conseqüent-ment, en un dels seus primers pam-flets, la secció francesa de la Ia ISes dirigeix als “productors de l’artmodern” de la següent forma: “Siesteu cansats d’imitar runes, si ussembla que les repeticions frag-mentaries que s’esperen de vosal-tres estan superades abans d’existir,poseu-vos en contacte amb nosal-tres per organitzar en un pla supe-rior les noves possibilitats de trans-formació del medi ambient”. (4) La situació no és objecte de con-templació o consum cultural: és unmoment viscut i creat conscient-ment pels seus actors. Aquesta és,pels situacionistes, la pràctica quepot fer de pont entre la societat mer-cantil-espectacular i la societatpost-revolucionaria. Alhora, és elmitjà per realitzar el programa detot art modern: fer de la vida un art ide l’art la vida. En la construcció desituacions, desapareix la fronteraentre creador i públic: “La cons-trucció de situacions comença des-prés de la destrucció moderna de lanoció d’espectacle. Es fàcil veurefins a quin punt el principi mateixde l’espectacle està lligat a l’aliena-ció del vell món: la no intervenció.”(5)

L’Art Situacionista

No obstant, cal comentar el que aprimera vista sembla una contradic-ció inherent als situacionistes: afir-men que l’art convencional està ob-solet, però tot hi així, alguns d’ellspractiquen puntualment disciplines

artístiques tradicionals, com el ci-nema o la pintura. Aquesta és unacontradicció aparent o superficial:sorgeix al prescindir de la dialècticaque utilitzaven els situacionistesper comprendre la realitat i la sevapròpia acció. La Internacional Si-tuacionista declara viure en unaèpoca pre-situacionista, en que l’artconvencional té que ser negat i su-perat i la revolució social té que serconsumada per passar a una èpocaplenament situacionista. No hi pothaver veritable construcció de si-tuacions fins que no es transforminles condicions col·lectives d’exis-tència. Per tant, en aquest estadid’impàs, és perfectament possiblefer servir les velles arts, tot afirmantles seves insuficiències i utilitzant-les com a mitjans per anar mésenllà. Així, per exemple, ja des delprimer numero de la revista, els si-tuacionistes constaten alguns usospossibles del que consideren l’artmés important de la societat moder-na, el cinema: “Podem distingirdues utilitzacions posibles del cine:en primer lloc, el seu ús com aforma de propaganda en el períodede transició presituacionista; des-prés, el seu ús directe com a ele-ment constitutiu d’una situació rea-litzada”. (6)Les obres artístiques de la Interna-cional Situacionista són més aviatescasses en comparació amb les te-òriques. No obstant, la força ex-pressiva i el talent creatiu que tras-puen aquestes obres és força

rellevant des del punt de vista de lahistoria de l’art d’avantguarda. Unbon exemple d’obra artística situa-cionista és el llibre “Mémories”.Dos mesos després de la fundacióde la Internacional Situacionista, eljove Guy Debord escriu una carta alpintor danès Asger Jorn, amic icompany seu als inicis de l’aventu-ra situacionista, per demanar-li quecreï unes “estructures portants”composades de línees i taques decolors, per a un llibre que està ide-ant. Aquestes composicions hau-rien de ser el suport de les paraules,paraules que Debord no va escriure,ja que el llibre que ideava estavacomposat íntegrament d’“elementsprefabricats”, de cites que estaventretes de les fonts més diverses: au-tors com Shakespeare, Pascal, Bau-delaire; manuals escolars de geo-grafia i història; articles científics;novel·les policíaques, etc. La co-berta de la primera edició estavafeta de paper de vidre. L’objectiuera clar: es tractava de fer veure queallò no era un llibre, o almenys noera un llibre com els altres: era unallibre-arma capaç de destruir els lli-bres junt als quals fos col·locat enuna prestatgeria. Els situacionistesno creaven pròpiament cultura, sinóque s’apropiaven d’ella amb l’ob-jectiu de destruir l’ordre existent. Aquesta forma d’apropiar-se de de-terminades expressions culturalpre-existents, i conferir-les a unsentit nou al integrar-les en una“construcció superior” és el que es

va conèixer amb el nom de “détour-nement”, que podem traduir com atergiversació, desviament o sostrac-ció. Gairebé totes les obres artísti-ques situacionistes utilitzen aquestatècnica, ja que pels situacionistes ésuna tendència permanent de laavantguarda actual. Els situacionis-tes elaboren “detournements” decòmics, cançons i fins i tot de pel·lí-cules senceres, com el cas de RenéVienet, que realitza “détourne-ments” de pel·lícules eròtiques ibèl·liques japoneses en que suplan-ta els diàlegs originals per conver-ses de teoria i estratègia situacionis-ta, produint un efecte xocant icòmic.

NOTES(1) Debord, Guy; “Informe sobre laconstrucción de situaciones y sobre lascondiciones de la organización y la ac-ción de la tendencia situacionista inter-nacional”; Documento Fundacional,1957. Archivo Situacionista Hispano:www.sindominio.net/ash(2) Definiciones; Internacional Situa-cionista, Vol.1, p.14; Traficantes deSueños, 2004.(3) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit. (4) Internacional Situacionista, vol.1,p.30.(5) Debord, Guy; “Informe...”, doc. cit.(6) “Por y contra el cine”; InternacionalSituacionista vol.1 p.10.

(*) Els articles sobre el situacionismes’han extret de la revista “Detouréné”,núm. 2 (2009).


REPORTATGE

Blai DalmauImatge: Patrícia Carles, “La força de l'habitud 3”

(fragment)

Les influències que es donencita en el rerefons de la Inter-nacional Situacionista són di-

verses: surrealisme, dadaisme, anar-quisme, Marx i Engels, GoergLukács, revolucions com la Comunade Paris o la d’Hongria al 1956, elconsellisme, la revista “Socialisme oBarbàrie”, etc. A través dels textossituacionistes trobem un repàs a al-gunes d’aquestes corrents i idees,una anàlisi i balanç dels seus èxits ifracassos, dels seus encerts i lesseves misèries. La IS té l’objectiu deconstruir una teoria crítica realmentexplosiva en les condicions de vidade la seva època, una teoria que faciconscients i explicites aquelles ideessubversives que ja es troben deforma subconscient en la ment detots. Per aconseguir-ho, és indispen-sable extreure conclusions a partirde retocar, actualitzar, criticar, supe-rar i combinar les formulacions an-teriors del projecte revolucionari i deles avantguardes artístiques.

Poesia moderna itransformació social

L’esperit dels situacionistes, en ter-mes generals, es podria resumir comla feliç trobada entre l’esperit deRimbaud i el de Marx. Si Rimbaudaspirava a “canviar la vida” i Marxproclamava que era necessari “trans-formar el món”, la IS comprèn queles dos coses van indivisiblement lli-gades. No és possible una transfor-mació del món sense un canvi en elcomportament, els valors i les pas-sions de les persones.Aquí rau la crítica de la IS a la figuradel militant tradicional: aquest pre-tén abolir les estructures capitalistessense qüestionar ni modificar l’ús ila percepció de la vida quotidiana.

Radicalitzar el joc de la vida, inten-sificar i ampliar els moments no-me-diocres, fer de l’existència de cadas-cú un combat apassionant contra laalienació, l’avorriment i la passivitatimperants en la societat moderna,heus aquí el programa dels situacio-nistes. La propagació d’aquest canvivital comporta inevitablement untrastocament de la societat especta-cular-mercantil. Però alhora, aquestacanvi vital no pot ser consumatsense una transformació radical del’ordre establert. Així doncs, la revo-lució política i la cultural s’impli-quen mútuament. La realització dela poesia moderna i del socialismeautogestionari són les dos cares de lamateixa moneda, són aspiracions in-dissolublement aliades. Aquesta ésla pedra angular de tota la teoria i lapràctica situacionista. Cal dir, tanmateix, que la trajectòriade la Internacional Situacionistaevoluciona, en termes generals, desde l’art cap a la política. Si bé les dosfacetes romanen sempre unides, éstambé cert que gradualment la Inter-nacional Situacionista anirà abando-nat la faceta experimentadora i artís-tica per aprofundir en la teoria iestratègia revolucionaria. Així, du-rant els últims anys de la vida delgrup, del 1968 al 1972, la Interna-cional Situacionista se centra gairebé exclusivament en anàlisis de lasocietat espectacular i les pràctiquessubversives d’arreu del món. Aques-ta evolució anirà també acompanya-da d’algunes expulsions: els mem-bres de la IS que romanen enposicions merament artístiquessense endinsar-se en les possibilitatsrevolucionaries de l’època seranconsiderats, a mesura que passa eltemps, com la “dreta” de la Interna-cional Situacionista, i exclosos perobstaculitzar l’avanç de la tasca his-tòrica situacionista.

Crítica de la mistificacióstalinista

El grup intel·lectual Socialisme oBarbarie i la revista homònima du-gueren a terme als anys 50 una criti-ca profunda del marxisme tradicio-nal i especialment, van despullar lamés gran mistificació i parodia delprojecte revolucionari contempora-ni: l’estat totalitari de la URSS. Enun moment en que la ceguesa demolts encara veia en la URSS unmodel a seguir (Sarte, per exemple,afiliat al Partit Comunista Francès,d’orientació stalinista), la Interna-cional Situacionista agafa l’entorxaencesa per “Socialisme o Barbàrie”afirmant que la URSS no és unaaltre cosa que una variant de la so-cietat espectacular-mercantil. Per laInternacional Situacionista, mentreoccident viu en un capitalisme libe-ral o burgés, una societat de l’espec-tacle difús, a la URSS hi trobem uncapitalisme estatal o burocràtic, unasocietat del espectacle concentrat.

En els dos sistemes es manté l’ex-plotació, l’opressió i la manca decontrol dels proletaris sobre lesseves condicions d’existència. De-bord explica perfectament les varia-cions entre una i altre forma de capi-talisme en el llibre “la Societat del’Espectacle”, i com ambdós mante-nen una il·lusòria oposició, amb l’a-nomenada guerra freda, que serveixal manteniment de l’ordre establerten els dos costats. Es tracta d’una ri-valitat superficial entre dues formesde poder, que com a tals, mantenenun pacte tàcit per continuar domi-nant en els seus territoris.

Més enllà del’anarquisme i elmarxismeLa Internacional Situacionista no erapròpiament ni marxista ni anarquis-ta. Conserva elements del dos co-rrents i els integra, superant la velladicotomia històrica.Tot i que Debord sovint dóna mos-tres de gran respecte per Marx i En-gels, anomenant-los “uns altres méssavis que jo” (1), al llibre “La Socie-tat de l’Espectacle” afirma que ja enles paraules de Marx trobem en estatembrionari el que després seran elsgrans errors del marxisme: el deter-minisme històric i economicista, queel converteix en ideologia separada.Ken Knabb, escriptor nord-americàd’orientació situacionista, explicabreument la diferencia entre la teoriai la ideologia d’aquesta manera: “enla teoria tu tens a les idees; en la ide-ologia les idees et tenen a tu”(2).Així, el materialisme històric es con-verteix fàcilment en ideologia, alpretendre ser una ciència social perpredir el curs de la historia i l’accióde les masses, com si d’una formulamatemàtica es tractés, oblidant queles persones són els constructorslliures de la seva història col·lectiva. D’altra banda, la Internacional Si-tuacionista valora molt positivamentla revolució espanyola de 1936 afir-mant que és la temptativa que méslluny ha arribat en la dissolució de lasocietat de classes i la construcciód’una organització genuïnament au-togestionària a gran escala. Com esben sabut, la revolució espanyola eramajoritàriament d’inspiració àcrata:un dels seus principals actors va serla CNT. No obstant, això no treu queels situacionistes siguin crítics ambles mancances i debilitats en les que,segons ells, tendeix a caure l’anar-quisme: una perspectiva poc històri-ca i dialèctica de la transformaciósocial. Resulta infructuós pretendretransportar a la realitat una prefigu-ració estàtica, uns esquemes morals,sense arrelar-se en el moment histò-ric present, analitzant les seves ne-cessitats, possibilitats i lluites efecti-ves. Una bona teoria crítica mantéuna relació dinàmica amb la pràcti-ca: la teoria s’inspira i analitza lapràctica; la pràctica s’orienta i esde-

vé conscient de si mateixa amb la te-oria. Així, una teoria crítica ha deestar a l’altura dels temps, en conti-nua reactualització, per donar res-posta a les necessitats, desitjos iperspectives de cada moment histò-ric. Això és també el que els situa-cionistes critiquen de l’anarquisme,que sovint esdevé un corpus ideolò-gic petrificat transmès del passat alpresent sense esforç de renovació.

Els Consells Obrers

Els Consells Obrers són el mitjà i elfi organitzatiu del projecte revolu-cionari modern pels situacionistes.Són l’òrgan on és realitza la demo-cràcia directa i total. Per això aparei-xen espontàniament en tots els mo-ments de lluita radical i popular.L’extensió dels Consells a tots elsàmbits de la vida social (producció,distribució, barris…) és el camí versl’autogestió generalitzada. No obs-tant, per emprendre aquesta camí calsuperar els seus dos grans obstacles:les insuficiències, il·lusions i mistifi-cacions en l’interior dels consells i larepressió dels poders exteriors. Un llibre que probablement va exer-cir una notable influencia en els si-tuacionistes és “Els ConsellsObrers” de Anton Pannekoek, escrital 1942, on s’hi descriu clarament elfuncionament i la potencialitat d’a-questa forma organitzativa aplicadaa gran escala: “L’organització delsconsells teixeix una matisada xarxade cossos que col·laboren a través dela societat regulant la seva vida iprogrés d’acord amb la seva pròpia illiure iniciativa. I tot el que es discu-teix i decideix en els consells adqui-reix el seu poder real per la com-prensió, la voluntat, l’acció de lahumanitat treballadora mateixa.”(3) Els consells són grups de delegatsescollits per les assemblees i perma-nentment revocables, que tenen unsmandats concrets. S’encarreguen dela coordinació de l’activitat de diver-ses assemblees. El situacionistaRené Riesel afirma en el seu anàlisisdels Consells: “El Consell pretén serla forma d’unificació pràctica delsproletaris, que s’apropien dels mit-jans materials i intel·lectuals percanviar totes les condicions existentsi realitzen soberanament la seva his-toria. El Consell pot i ha de ser la or-ganització en acció de la conscienciahistòrica.” (4) No obstant, en comparació a altrestemes, el situacionistes no dediquenmoltes paraules a parlar dels Con-sells. Això no significa que no siguiuna qüestió important en la teoria si-tuacionista: és una perspectiva queapareix sovint, com a horitzó delprojecte revolucionari, però mai ésàmpliament desenvolupada com al-tres temes situacionistes (la supera-ció de l’art, l’espectacle, etc.), pro-bablement perquè consideren que lateoria consellista ja ha sigut satisfac-tòriament tractada per autors com

Pannekoek o Castoriadis, i que latasca original situacionista és unaaltra.

Estrategs de lasubversió

La Internacional Situacionista esconcep com una organització bel·li-gerant amb el poder establert i elsseus defensors. El domini de l’art dela guerra és, per tant, una necessitatde primer ordre. Per això els situa-cionistes coneixen els teòrics de laestratègia i el desenvolupament deles grans batalles històriques. In-fluencies com el general Sun Tzu, eltinent Carl Von Clawsewitz o La-wrence de Arabia són presents en elrerefons situacionista, i especial-ment en l’hàbil instigador de la sub-versió moderna que és Debord, quearriba a crear un complex joc detaula anomenat “joc de guerra”. Enla seva autobiografía, Debord dedicaun capítol sencer a la guerra, on ob-serva, entre altres coses: “No ignoroque la guerra és l’àmbit del perill i ladecepció; potser fins i tot més quealtres facetes de la vida. No obstant,aquesta consideració no ha dismi-nuït l’atracció que he sentit peraquesta.” (5)Tal com mana una de les primeresmàximes de l’art de la guerra, la In-ternacional Situacionista és habi-tualment reservada en quant a la lò-gica de les seves operacions imètodes de lluita. No obstant, a l’ar-ticle detall del Joc de guerra creatGuy Debord“Tècnica del copeja-ment del món” del número 8 de larevista, Alexander Trocchi, fent unaexcepció a aquesta regla, dóna unesquantes nocions sobre l’estratègia si-tuacionista: “Nosaltres hem descar-tat ja tota idea d’atac al descobert.L’esperit no pot afrontar la forçabruta en la batalla oberta. La qüestióconsisteix més aviat en comprendreclarament i sense prejudicis quinessón les forces que s’exerciten en elmón, la interacció de les quals farànéixer el futur: i llavors, amb calma,sense indignació, per mitjà d’una es-pècie de jujitsu espiritual que enspertany en virtut de la nostra intel·li-gència, modificar, corregir, compro-metre, desviar, corrompre, erosio-nar, abatre; ser, en definitiva, elsinspiradors d’allò que podem ano-menar la insurrecció invisible.”(6).

NOTES(1) Debord, G.: Panegírico, p.50.(2) Knabb, K.: The Joy of Revolution,1997.(3) Pannekoek, A.: Los Consejos Obre-ros, p.114.(4) Riesel, R.: “Preliminares sobre losconsejos y la organización consejista”,Internacional Situacionista vol.3, p.588.(5) Debord, G.: Panegírico, p.50.(6) Trocchi, A.: “Técnica del golpeo delmundo”, Internacional Situacionistavol.2, p. 114.

Influències i objectius

Catalunya. Juliol-agost de 2009 5

REPORTATGE

L’empremta situacionistaBlai Dalmau

Imatge: Patrícia Carles, “La força de l'habitud 4”

Especialment en la seva pri-mera etapa, la InternacionalSituacionista tenia seccions

en diversos països (Escandinava,Alemanya, Anglaterra, Italia i Fran-ça). No obstant, mai va comptarprobablement amb més de 70membres, i en alguns moments,eren 20 o 30. Aquest reduït nombreno es deu a falta de candidats, sinóa l’alt nivell d’exigència –coherèn-cia, capacitat, actitud, coneixe-ments, etc.- per ser acceptat com amembre. Però tot hi ser pocs, laseva força va ser incommensurable.Trobem escassos exemples en lahistoria d’un grup tant reduït depersones que sense ocupar cap po-sició de poder, tinguin un efecte tanprofús en la consciencia i els esde-veniments de la seva època. Això esdeu a que, com deien ells mateixos,la seva força de xoc radicava enallò qualitatiu, i no en allò quantita-tiu. Els situacionistes s’autoimpo-saren una exigència tan alta, es fi-xaren una missió tan apassionant, irealitzaren la seva tasca amb unaaudàcia i Una economia d’energiestan eficaces que les seves tesis van

resultar una inspiració commove-dora arreu del món dels anys 60 i70. El seu estil lúcid, provocador ielegant també contribuí en granmesura en l’atracció que exercien.Encara avui perdura notòriamentl’estela situacionista en l’infinitudde discursos i pràctiques.

L’Escàndol d’Estrasburg

Un dels moments clau de la propa-gació de les tesis situacionistes vaser el anomenat “Escàndol d’Es-trasburg” de 1966. Un grup d’estu-diants afins als situacionistes va serescollit per dirigir l’aparell burocrà-tic del sindicat estudiantil de la uni-versitat d’Estrasburg i acte seguit esva posar amb contacte amb la Inter-nacional Situacionista. Al cap depoc temps els diners del sindicatd’estudiants van ser desviats, és adir, no es van utilitzar per assump-tes del sindicat sinó per imprimirmilers de còpies d’un pamflet d’a-gitació situacioncita. El primer diade curs de la universitat, quan elsestudiants s’assentaven a l’auditoriper escoltar el discurs inaugural delrector, es van trobar a sobre de cadataula un misteriós opuscle amb eltítol “Sobre la miseria del medi es-

tudiantil” i de subtítol “consideradasota els seus aspectes econòmics,polítics, psicològics, sexuals eintel·lectuals”. Atònits, mirant-seels uns als altres amb cares que ana-ven del horror a la sorpresa, els es-tudiants van llegir aquesta afiladacrítica de la universitat capitalista iels seus integrants, que començaamb aquestes paraules: “Podemafirmar sense gran d’equivocar-nos, que després del policia i el sa-cerdot, l’estudiant és a França el sermés universalment depreciat.” (1)

Maig del 68

Però indubtablement el momenthistòric on trobem la major relle-vància situacionista és el maig del68. Els situacionistes digueren queells es limitaven a portar gasolinaallà on hi havia foc, i probablement,sense la “gasolina” situacionista, elmaigdel 68 no hagués esdevingut elgran incendi que va ser. Les tesis si-tuacionistes es troben al darrere

dels fets més revolucionaris del 68,que en són la seva expressió pràcti-ca. Fins i tot, podem pensar el maigdel 68 com una gran situació propi-ciada per l’esperit situacionista, és adir, una moment viscut i construïtcol·lectivament, amb autèntica co-municació, intensitat vital, passiócreativa, joc i transformació social.Sindicats, partits i grupuscles es-querrans tradicionals es van limitargeneralment a seguir els esdeveni-ments, però no en van ser pas elsimpulsors, sinó en molts casos, totel contrari. No va ser la militànciapolítica tradicional, sinó l’esponta-neïtat popular animada per la cons-ciencia de que es podia acabar ambl’ordre establert, i que calia fer-ho,el que va produir el maig francès.La percepció de que els desitjos ipossibilitats de la població van moltmés enllà del que pot oferir el siste-ma capitalista, va ser la veritablegasolina que hi havia al 68, i aques-ta gasolina va ser abundantmentsubministrada i cuidadosament re-

finada pels situacionistes. Cal dir també que ningú, excepteels situacionistes, havia previst queun aixecament com el del 68 podiasucceir en una època daurada pelcapitalisme. En efecte, els anys 60van ser un període d’apogeu econò-mic sense iguals en la historia delcapitalisme. El creixement econò-mic era aclaparador i l’atur gairebéinexistent. I és en aquest momenttant saludable per l’economia mer-cantil quan els situacionistes es-criuen que l’avorriment, el tedi, lamediocritat i l’alienació de la socie-tat capitalista moderna provocavenuna insatisfacció latent que, en casde trobar una adequada forma d’ex-pressió, podia posar cap per avall atot un estat modern de la nit al dia. Iaixò és precisament el que va suc-ceir el maig del 68.

NOTES(1) Internationale Situationniste,“Sobre la miseria en el medio estudian-til”. A.S.H.

Blai Dalmau

El context en que vivim avui ésbastant diferent del que visque-

ren els situacionistes, i fins i tot, delcontext en què visqué Debord alsseus últims anys de vida, la dècadadels vuitanta. Per això, gran part dela seva teoria cal reformular-la i ac-tualitzar-la per a que esdevingui útilen la pràctica, com ells mateixosvan fer amb les teories precedents. Avui ja no ens trobem en una èpocad’auge econòmic com els anys 60,sinó tot el contrari. El capitalisme,per la seva pròpia gestió irracional,està conduint a la humanitat sence-ra cap a l’abisme. La crisis multidi-mensional (econòmica, ecològica,política, psicològica, cultural...)

fruït de les dinàmiques del mercaten la seva fase neoliberal s’entrella-ça amb la crisi sistèmica, fruït de lautopia del creixement exponencialindefinits. Ambdós crisis comencena afectar amb força a tothom, i sem-bla ser que aquest fet no deixaràd’augmentar en els propers temps.Així, a la insatisfacció, l’alienació,l’avorriment i la mediocritat que elssituacionistes denunciaven en lavida quotidiana dels anys seixanta isetanta, avui s’hi sumen el malestari la precarietat. La inseguretat labo-ral, la privatització d’allò públic, ladissolució dels teixits comunitaris,els transtorns psicològics, el dete-riorament ambiental i la desigualtatsocial s’aguditzen a cada any quepassa. Algunes de les tesis situacio-

nistes continuen sent correctes enaquest nou escenari mundial; altress’han de corregir i ajustar.Probablement, per exemple, la tàc-tica de provocació dels situacionis-tes era útil i necessària per despertarles consciències de la societat aco-modada dels seixanta, però avui endia seria fútil, en el nou context deprecarietat i malestar. Més adientsembla l’estratègia de tendir pontsde confiança i suport mutu entreprojectes autònoms, teixir xarxesde cooperació ciutadana, construirde forma implacable un model so-cial alternatiu des de les petites ac-cions del dia a dia. Avui no es tractatant d’atacar o derrocar el sistema(que ja cau per si sol), sinó d’orga-nitzar la desafecció que sentim, sor-

tir de l’imaginari dominant i cons-truir alternatives a la precarietat im-perant.Avui en dia, els nous movimentssocials (decreixement, cooperati-ves, cultura lliure, okupació, movi-ments assemblearis, etc.) i lesnoves teories de transformació sis-tèmica (com el projecte de la De-mocràcia Inclusiva) semblen havercomprès la lliçó del maig del 68: noes pot canviar les estructures de lasocietat d’un dia per l’altre. És ne-cessària una transició, més que unarevolució. Al maig del 68, de la nital dia milions de persones es van ra-dicalitzar i van proclamar que vo-lien abolir el capitalisme. L’espon-taneïtat fou aclaparadora, peròtambé va ser la gran debilitat del

moviment. L’aixecament popular ila negació del capitalisme anavenen la bona direcció, però mancavauna pràctica auto-organitzativa iuna consciència democràtica hege-mònica, amb un projecte incipientper posar en marxa una nova socie-tat.Existeixen doncs notables diferèn-cies entre l’època dels situacionsi-tes i la nsotra. Tanmateix, avui endia, la crítica radical del capitalismetardà és la única teoria capaç dedonar una explicació satisfactòriaals grans fenòmens del nostretemps. Per elaborar aquesta crítica iarticular la contestació pràctica, l’a-ventura de la Internacional Situa-cionista és indubtablement un bonpunt de partida.

L’actualitat dels situacionistes

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

Des de la CGT veiem ambindignació l’huracà deslli-gat arran de la crisi econò-

mica, contra assalariats, pensionis-tes i ciutadania en general i laparticular violència, menyspreu ixantatge de polítics, governadordel Banc d’Espanya, presidents dela Banca espanyola i grans Empre-ses.La destrucció d’ocupació, més de 4milions de desocupats (camí ja dels5 milions), no obeïx només a les“regles de la producció”, sinó queen la seva base es troba una de lesmajors reestructuracions dutes aterme pel capital en aquest país,que ha decidit continuar amb elmodel de competitivitat “espan-yol”.El model passa per la disminucióde les rendes salarials, bé per pèr-dua de salaris totals al perdre’s l’o-cupació, bé per les renúncies sala-rials en els convenis, bé pel pas al’economia submergida i sensedrets o bé per proteccions d’aturescasses. Hi ha més d’1 milió depersones, condemnades a les ren-des de “beneficència”, ara redeno-minades d’inserció social. Al ma-teix temps es força a milions depersones a mantenir un deute per-manent amb els bancs si volen se-

guir sobrevivint i no ser desnonatsde les seves cases o dels supermer-cats.Aquest model a "l’espanyola" d’a-baratiment de costos “ad infini-tum”, s’imposa “manu militari” entotes les facetes de la vida de lespersones assalariades: acomiadanta milions de treballadors amb la le-gitimació del Govern i del Parla-ment; les Administracions Públi-ques a través de les sevesConselleries de Treball a cada Co-munitat Autònoma i els Tribunalsde “Justícia”; congelant les pujadessalarials pactades en els convenis iinclusivament aplicant reduccionssalarials amb la excusa d’inflaciónegativa o el pur i dur xantatge detancar l’empresa i, sense donartreva, deixar a la “sort” del mercata cada hipotecat (milions) ques’enfronti ell solet, a la usura i ro-batori legalitzat dels banquers su-permilionaris.El PSOE, i no diguem el PP, nonomés han mancat d’una certa sen-sibilitat democràtica -adoptar me-sures pel bé públic, significa queaquestes mesures ajudin a la majo-ria social i necessàriament a les“víctimes”, és a dir assalariats iciutadans-, sinó que fora de totprincipi democràtic han anat a l’as-salt dels drets més bàsics de la ma-joria social: treball, rendes sala-

rials, pensions, habitatge, protecciósocial, per a lliurar el públic, l’eraripúblic als interessos de la banca ide les grans empreses, bé de l’auto-mòbil, bé del maó, bé del capital fi-nancer.Les mesures últimes del PSOE,aplaudides pel secretari general del’OCDE (el cap de les patronalsmundials dels països més desenvo-lupats), ni van en la direcció d’unmodel més sostenible, ni de bontros van en la direcció d’un canvide model social que acabi amb lesdesigualtats i les injustícies, per arestablir la cohesió social.Tot el contrari, contra les crisis del’habitatge i les grans infraestructu-res, més diners públics per a resta-blir el compte de resultats de les 7o 8 Grans Empreses Immobiliàriesi Constructores amb els seusBancs, encara que sigui construintinfraestructures que no necessitem.Contra la crisi mediambiental i cli-màtica, més diners públics per a lesmultinacionals de l’automòbil,sense cap garantia sobre l’ocupa-ció. Contra la crisi del treball, mésdiners públics, per a garantir “con-tractes precaris i escombraries”fins que l’assalariat doni les “grà-cies” per treballar. Contra la criside protecció social (pensions sufi-cients davant qualsevol contingèn-cia), més diners públics per a rebai-

xar els impostos als Empresaris, ieximir-los de les seves cotitzacionssocials, i el treballador que es jubiliel dia anterior al seu enterrament,per a d’aquesta manera tenir di-ners, l’estat, l’erari públic i seguirabonant 1 milió d’euros per perso-na als 561 executius de les 35 Em-preses de l’Ibex (Bancs, Telefòni-ques, Constructores,Multinacionals).La concepció del bé comú enaquest país especialment, només téun desenvolupament: els interessosparticulars de Banquers i GransEmpreses. I solament serveix per ales grans retòriques mitineres dequalsevol signe polític, però ningú–fins a ara-, s’enfronta al conflictesocial plantejat per la burgesia i elempresariat en aquest país.Des de la CGT exigim donar lavolta a aquesta situació, transfor-mant la realitat des del compromísamb el repartiment del treball i dela riquesa. Conscients que sola-ment la mobilització dels treballa-dors i treballadores pot modificarles coses, mantenim la nostra cridacap a la vaga general.Prou de malversar els recursos iserveis públics - Contra la injustí-cia capitalistaParem la tirania bancària – Pel re-partiment del treball i la riquesaFa falta ja una vaga general.

TREBALL-ECONOMIARemarcar com a elements negatius la pocapresència de joves, treballadors de sectorsprecaris, immigrants i dones

Es van prendreacords per construirun model socialllibertari

Les mesures anti-crisi i laconfrontació social oberta


Lamultinacionalitaliana Pirellipresenta unERO per als 491treballadors dela planta deManresa

Col·lectiu Catalunya

La multinacional italiana Pirelli,fabricant de pneumàtics, va

presentar el 15 de juny un expe-dient de regulació d’ocupació(ERO) que afecta la totalitat delstreballadors que encara queden a lafàbrica de Manresa, 491 persones, isuposa l’extinció de la totalitat decontractes de la fàbrica de Manresa.Fa un any, ja havia presentat unERO per a 260 treballadors més.D’aquests 491, 130 podran reincor-porar-se a diferents projectes de lacompanyia.De fet, Pirelli va presentar, com aalternativa al tancament de la fàbri-ca, el manteniment de tres activitatsdiferents, que seran molt menys in-tensives en mà d’obra: un centre lo-gístic per a la distribució de pneu-màtics a la península Ibèrica(activitat que començarà a principisdel 2010), un centre d’investigació idesenvolupament que permeti ini-ciar els estudis de viabilitat del des-envolupament industrial de plaquesfotovoltaiques d’alta concentració iel reciclatge de pneumàtics, que esfaria amb altres socis.Des del mes de febrer, 170 treballa-dors han marxat de Manresa ambbaixes incentivades.


TREBALL-ECONOMIA

El XVI Congrés Confederal de laCGT aposta per la convocatòria

d’una vaga general per a la tardorSecretaria Comunicació

CGT Catalunya

El diumenge 7 de juny finalit-zava el XVI Congrés Confe-deral de la Confederació Ge-

neral del Treball (CGT) celebrat aMàlaga els dies 4, 5, 6 i 7 de junyen el Saló d’Actes de l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria Infor-màtica i Telecomunicacions de laUniversitat de Màlaga. Durant tresdies es va debatre i acordar la pos-tura social i sindical de la CGT perals pròxims quatre anys.Al congrés van acudir-hi uns 500delegats i delegades dels diferentssindicats comarcals, provincials ilocals de la CGT de tot l’Estat es-panyol, representant 105 sindicats,d’un total de 160 que estan adheritsactualment a la CGT. Pel que fa aCatalunya, on la CGT hi té 45 sin-dicats, només van assistir al con-grés de Málaga 22 sindicats.

S’aproven nous acordsper a l’acció sindical isocial del sindicatEn el congrés ses van aprovar di-versos acords a nivell sindical i so-cial, remarcant els d’acció sindical,amb un elaborat anàlisi de la situa-ció actual del capitalisme i el neoli-beralisme a nivell estatal i interna-cional; la definició d’una estratègiad’actuació per a defensar els dretsdels treballadors i les treballadores,basada en la consolidació del nostremodel sindical, la defensa del sec-tor públic, la lluita contra l’atur i laprecarietat, el rebuig dels ERO; lanecessària ampliació del treball for-matiu, de l’acció social i de les rela-cions internacionals; els criteris dela negociació col·lectiva; i un marcreivindicatiu global basat en el re-partiment del treball i la riquesa, elsdrets i serveis socials per a tots itotes, la sostenibilitat i l’autogestiócom a mitjà i com a finalitat.També es va aprovar un completpla de treball per aconseguir laigualtat real i efectiva entre homes idones en el món laboral, un pla queva més enllà de la llei d’Igualtataprovada pel govern i que inclou unllistat de mesures de cara als plansd’igualtat i la negociació col·lecti-va. Així mateix també es va analit-zar aquesta nova modalitat de tre-ball que és el teletreball, i lesconseqüències negatives que impli-ca per a la lluita sindical i les condi-cions laborals, i es va acordar fo-mentar la coordinació de lesseccions sindicals del sector de lesTecnologies de la Informació i laComunicació. Com a element no-

vedós, es va acordar considerar laprostitució com un treball, reclamardrets laborals per a les prostitutes,impulsar la seva sindicació i auto-organització, al mateix temps quees reclama la persecució del tràficde dones i l’explotació sexual. Comque el tema ha suscitat un encésdebat al si del sindicat, es constatala necessitat de seguir reflexionantal voltant de la prostitució i tot allòque implica, i consolidar un posi-cionament assumit el més àmplia-ment possible dins la CGT.En el terreny de l’acció social esvan prendre acords per avançar enla construcció d’un model social lli-bertari, la defensa de les llibertats,dels drets socials i dels serveis pú-blics, i l’autogestió com a eina per aconstruir un nou model de societat.També es va criticar la participacióelectoralista per innecessària i insu-ficient, i es van prendre acords peravançar en la construcció d’unmodel agroecològic, en defensa dela sobirania alimentària, l’agricul-tura ecològica, el comerç just, l’e-conomia social i el cooperativisme,contra els transgènics, en defensade la sanitat pública, en defensa de

l’okupació, contra l’especulació icontra els criteris de creixement in-sostenible del capitalisme.Finalment, es van prendre acordsen defensa de la utilització d’unllenguatge no sexista dins el sindi-cat; en defensa d’uns serveis finan-cers públics, democràtics i al ser-veis dels treballadors/es i lasocietat; per la promoció de la pe-dagogia llibertària i en defensad’una escola pública, de qualitat,laica, autogestionària i llibertària;per la creació d’una Comissió Con-federal de Joves de la CGT dinsl’àmbit de la Secretaria d’Acció So-cial; i per la realització d’un progra-ma d’actes en diverses ciutats du-rant l’any 2010 per celebrar elcentenari de la creació de la CNT.D'aquí fins al proper congrés es vaacordar, conjuntament amb Bala-dre, estendre dins i fora del sindicatel concepte de renda bàsica, expli-cant-ne les seves característiquescom a element per a combatre laprecarietat, la pobresa i l’exclusiósocial.La convocatòria d’una vaga generalcontra la crisi provocada pel siste-ma capitalista va planejar durant tot

el congrés. En aquest sentit, es vaacordar convocar un ple extraordi-nari de la CGT per a després del’estiu, en el qual es valoraria la si-tuació existent i la possibilitat deconvocar una vaga general per a latardor, conjuntament amb altressindicats i moviments socials. Lacrida a una vaga general també vaser la principal reivindicació ex-pressada en la manifestació convo-cada per la CGT que, aprofitant larealització del congrés, va recórrerel dia 5 els principals carrers delcentre de Málaga, amb una partici-pació d’un miler de persones.En el congrés es va triar un nou se-cretariat permanent estatal de CGT,del que formen part: Jacinto Ceace-ro (Secretari General), Ángel LuisGarcía (Acció Sindical), Luis Fran-cisco Romón (Organització), LolaVicioso (Administració i Finances),Joan Clúa (Comunicació), PalomaMonleón (Acció Social), José Ma-nuel Muñoz (Formació i Jurídica),Desiderio Martín (Salut Laboral),Isabel Pérez (Dona) i José PascualRubio (Relacions Internacionals).També s’ha escollit Antonio Carre-tero com a nou Director del periò-

dic Rojo y Negro, Txema Berrocom a Coordinador de la revistaLibre Pensamiento i Vicente Blan-co com a Coordinador del projectede Ruesta.

La necessària autocrítica

Aquest congrés segurament no pas-sarà a la història com un dels mesdestacats i recordats, ni pel seu des-envolupament ni per la trascendèn-cia dels acords adoptats, si més noha servit per esdevenir un punt detrobada de la militància i captarl’estat actual de l’organització. Estàclar que hi ha moltes coses a millo-rar en el tema d’organització delscongressos, des dels errors en l’ad-missió de determinades ponències(com l’antiavortista que va desper-tar un rebuig generalitzat) fins a lamecànica lenta de desenvolupa-ment del congrés, amb el primer diai mig de preàmbul i tots els puntsimportants debatuts la tarda del dis-sabte i el matí del diumenge, en quees va haver de debatre i prendreacords sobre els temes més impor-

segueix a la pàgina següent


TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Parcs i Jardins

El 18 de juny els jardiners/esvan fer vaga i es van mani-festar per Barcelona des de

la seu de Medi Ambient de l’Ajun-tament fins a la plaça Sant Jaume,on es van concentrar en protestaper la gestió de l’Institut Municipalde Parcs i Jardins. La plantilla vaplantar-se davant els greus atacsque estan sofrint, portant a termeuna aturada de dues hores i la ma-nifestació pel centre de la ciutat.Durant tot el recorregut els prop decinc-cents jardiners/es van cridar,van fer soroll i van animar lamarxa amb la banda de música quehavien muntat, que va dedicar “lacucaracha” a l’estimada presidentaImma Mayol.La manifestació va començar des-prés de concentrar-se davant de laseu de l’Àrea de Medi Ambient del’Ajuntament de Barcelona on esvan llançar desenes de rotllos depaper higiènic perquè els políticsnetegin les seves vergonyes. Du-rant tota la manifestació es van cri-dar consignes en contra de les pri-vatitzacions, les contractacions adit i la gestió de l’esquerra pija. Ala porta de l’Ajuntament van llan-çar botes i sabates de la feina enmenyspreu de l’actitud repressora iantiobrera de la gestió municipal.La direcció de l’Institut Municipalde Parcs i Jardins, presidit per laregidora de ICV-EUiA ImmaMayol, signa acords amb la planti-lla que després incompleix siste-màticament, tot això amb la passi-vitat del Consell d’Administració ide l’alcalde del PSC-PSOE JordiHereu.Un exemple d’això és l’últimaoferta pública d’ocupació acabadael 2008, de la qual encara hi ha per-sones esperant per ocupar el seulloc de treball fix. No obstant, sor-prèn que prop de 50 persones esti-guin treballant en aquest Institut(tècnics en la seva majoria) sensehaver superat cap procés de selec-ció de personal com està establertper a les administracions públi-ques. D’altra banda, pretenen nocontractar personal eventual per acobrir les vacances d’estiu (en ab-sència del 33% de la plantilla), queés la temporada amb més necessi-tats de treball, com s’ha vingut fenten anys anteriors el que suposa unabandonament i el consegüent de-teriorament de les zones verdes dela ciutat.Altres exemples són la privatitza-ció de serveis propis de Parcs i Jar-dins sense justificació adequada; la

no normalització del sistema retri-butiu mantenint plusos foscs i pre-mis de milers d’euros a certs treba-lladors; no es cobreixen les placesvacants per jubilacions o les neces-sitats evidents amb promocions in-ternes, sinó amb adjudicació defuncions a dit («que avui et dono idemà et llevo»); tampoc complei-xen acords presos sobre adaptacióde llocs de treball per motius desalut. Bloquegen qualsevol possi-ble diàleg per donar sortida aaquesta situació d’incomplimentsdel conveni.No són gratuïtes les desenes de de-núncies interposades contra Parcs iJardins en tots els àmbits de la jus-tícia (Inspecció de Treball, Magis-tratura, Contenciós-Administratiuo Tribunal Penal).Aquesta situació, que es perllongades de fa més de dos anys, ha arri-bat a l’instant que l’Assemblea deTreballadors ha decidit donar unpas més en les seves accions i con-vocar les mobilitzacions del dia 18de juny.

Parcs i Jardins deBarcelona imposa unasanció de suspensiód’ocupació i sou durantseixanta dies alSecretari del Comitèd’Empresa

El dia 10 de juny la Direcció deParcs i Jardins va imposar una san-ció de suspensió d’ocupació i soudurant seixanta dies i el seu imme-diat compliment (de fet comença-va el dia 11) al Secretari del Comi-tè d’Empresa, Carlos Bernal, deCGT.El perquè d’aquesta sanció és el fetque no presentés les fulles d’hores

sindicals, entenent l’empresa peraixò que no ha acudit al treball,malgrat que "l’acusat" hagi fet elseu treball, reunint-se amb un o di-versos membres de la Direcció, oamb l’inspector de treball, o exer-cint les seves funcions de secretarien la seu del Comitè, en el centrede manteniment de Canyelles ihagi estat vist per gran quantitat detreballadors i treballadores, d’unsaltres i altres membres del Comitèi el sens fi de comandaments inter-medis així com la Cap d’Àrea queen aquest centre té les seves ofici-nes.Tampoc, pel que sembla, serveixenper res tots els faxos, comunicats,peticions i altra documentació queCarlos, en l’exercici de les sevesfuncions ha anat remetent regular-ment a la Direcció l’empresa.Sembla ser que tampoc serveix laseva presència en les reunions delComitè, així com no serveix laseva rúbrica en tota la documenta-ció, com per exemple les actes,pertanyents a l’activitat d’aquest…L’única cosa que sembla ser que ésvàlid és el fet d’enviar a RecursosHumans unes fulles signades pelseu responsable conforme fa ús d’-hores sindicals, sent que en el casdel secretari com del president delComitè aquestes són un crèdit ad-dicional per a l’exercici de lesseves funcions.Perquè ho entengueu clarament, ésel mateix que si l’única justificacióvàlida per a demostrar que cadascúdesenvolupem el nostre treball ésel fet de fitxar o que el nostre res-ponsable ens inclogui en la fullad’assistència.Què més dóna si després anem decompres, al bar o a casa a dormir,si no val el fet d’haver segat tal su-perfície de gespa o que ens hagin

vist els nostres companys o caps…Doncs en el cas de Carlos és el ma-teix: malgrat haver plena constàn-cia que ha exercit la seva labor,sent coneixedora d’això l’empresano reconeix aquest fet per que lifalten uns papers… Paper mullat,perquè la presentació d’aquestesfulles, la funció real de les quals ésla comprovació que els delegats idelegades fan l’ús del nombreexacte de les hores sindicals queels corresponen i no es passen, noque efectivament les empren en lesfuncions que els competeixen.Quin sentit té aquest absurd?Doncs està clar com l’aigua, lapura represàlia, la pataleta davantla mobilització de la plantilla per alluitar per allò que és just per alcomú dels treballadors i treballa-dores de Parcs i Jardins. Quan perfi, a contra corrent fins i tot de partdel Comitè s’aconsegueix organit-zar un acte de pressió útil per a re-vindicar qüestions importants, al-gunes gairebé “històriques” com elcompliment dels acords de conve-ni, surt l’empresa amb aquestes.Un acte lesiu contra la llibertat sin-dical i, per tant, contra el legítimdret dels treballadors i treballado-res a reclamar el propi, l’aconse-guit ja. No ens equivoquem, no ésaquest un acte de repressió a unapersona, a un organisme o a un sin-dicat, és la repressió a tota unaplantilla figurada en aquell que vaser escollit per a representar-la sin-dicalment.Per tot això, i perquè si ajupim elcap ara ja no haurà qui l’aixequi,hem de mobilitzar-nos. Si no, laDirecció de Parcs i Jardins de Bar-celona se sentirà forta per a sos-treure’ns cada vegada més els nos-tres drets i llavors, qui seran elssegüents?

Noves mobilitzacionsde Parcs i Jardins

de Barcelona

tants mentre moltes delegacionsanaven abandonant el congrés perretornar a les seves ciutats. O s’a-consegueix que al començar el con-grés les comissions de ponències jas’hagin reunit un o dos dies abans ipuguin presentar al ple del congrésels dictàmens de ponència, o el des-envolupament del comici es con-verteix en una lenta i farragosa ma-quinària, on tot l’important quedaper al final, entre presses, nervis icansament. El congrés es podriadesenvolupar en menys dies o, simés no, hi hauria més temps per aldebat i per prendre acords.Remarcar també com a elementsnegatius determinats tics i rutinesenquistades en l’organització, aixícom la poca presència de joves, tre-balladors de sectors precaris, immi-grants i dones. Som un sindicat onla militància és bàsicament mascu-lina (tres quartes parts dels afiliatssón homes) i treballa en sectorscom l’Administració Pública o enles grans empreses, on encara éspossible fer sindicalisme amb unmínim de condicions i garanties.En aquest sentit, també cal remar-car negativament determinades ac-tituds i opinions de caràcter mas-clista visualitzades en el transcursdel congrés, en les discussionssobre temes relacionats amb elsdrets de les dones i les problemàti-ques relacionades amb la violènciade gènere. Sembla que determinatssectors masculins de la militànciano volen perdre espais de "poder" icontrol davant l’emergent presèn-cia de la dona en els diversos àm-bits militants i organitzatius, i se-gueixen considerant les problemà-tiques de les dones com a qüestionssense importància. Cal un canvi d’actitud, especial-ment en alguns sindicats. I desen-volupar l’autocrítica, com a ele-ment necessari i imprescindible enqualsevol organització llibertària.Alguns i algunes es pensen que pelfet de ser una organització llibertà-ria i anarcosindicalista som la per-fecció personalitzada, el reflex de lasocietat llibertària a la qual aspi-rem, però lamentablement encaraens falta molt per arribar-hi, encaratenim molts errors per corregir iproblemes per solucionar, encaraestem massa influenciats pel siste-ma social que diem combatre.Per acabar aquesta crònica, desta-car la presència i intervencions enel congrés de representants d’asso-ciacions de recuperació de la me-mòria històrica, de Baladre, d’Eco-logistas en Acción, de les agru-pacions confederals de l’exili, i dedelegacions internacionals de di-versos sindicats llibertaris i alterna-tius: CNT, AC i SUD (França),USI, CUB i Unicobas (Itàlia), ESE(Grècia), SAC (Suècia), IP (Polò-nia) o IWW (USA-Regne Unit). Ladelegació de sindicalistes del SNA-PAP d’Argèlia no van poder assis-tir-hi al ser-los negats els visats perl’ambaixada espanyola.

ve de la pàgina anterior


TREBALL-ECONOMIA

Les irracionalitats de Correos a Badalona

Secció Sindical CGTCorreos Barcelona

Correos no va poder obrir l’o-ficina que volia posar enfuncionament el dissabte 23

de maig a les 9’30 hores a Badalo-na (c/ Sant Ramon 34-36), que noté llicència d’activitats econòmi-ques de l’Ajuntament i que està de-nunciada a la Inspeccion de Treballper tots els sindicats per incomplirla llei de prevenció de riscos labo-rals.En el matí del dissabte delegats deCGT I SIPTE vam estar des de pri-mera hora en aquest centre, que Co-rreos pretenia iniciés la seva activi-tat. A les 9’30 hores del matí vamrealitzar una trucada a la GuàrdiaUrbana de Badalona perquè aixe-qués acta de l’intent d’oberturasense el permís de l’Ajuntament iamb denúncies a Inspecció de Tre-ball.Però el pitjor de tot va ser constatarque a pesar d’haver anunciat alsveïns que la sucursal del carrer As-semblea de Catalunya estaria tanca-da i havien de dirigir-se a la delc/Sant Ramon a recollir els seus ob-jectes postals, els objectes postalsno havien estat traslladats, ni ha-vien estat connectats els sistemesinformàtics, ni tenien impresos, nitan sols estava el llibre de reclama-cions que diversos veïns havienvolgut utilitzar per a mostrar la sevaindignació i queixa i no van poderfer-ho.En resum no s’havia dotat l’oficinadels mitjans per iniciar la seva acti-

vitat, els treballadors van continuara l’oficina del carrer Assemblea deCatalunya sense treballar. Tot elque s’havia de traslladar i els objec-tes postals estava en dos camionsde mudances d’una empresa priva-da, una cosa que vam considerar to-talment fora de tota la reglamenta-ció, ja que quan un objecte postalpassa d’unes mans a unes altressempre es fa sota signatura.No obstant això aquell matí els ob-jectes postals van ser tractats, igualque les taquilles i les taules, sensecap garantia ja que en el seu trasllatno ho havia realitzat personal deCorreos, no posem en dubte la pro-fessionalitat dels treballadors de lamudança, però no entenem que s’-hagin trencat les normes internes deseguretat.Quines són les presses de Correusper engegar aquest local, encaraque no reuneixi condicions?, Doncsque està pagant un lloguer des de fa4 anys i al setembre se li acaba elcontracte. Qui pot entendre que s’-hagi fet aquest desembors de dinersquan no hi ha hagut cap activitatdurant 4 anys, per això tenen pressaperquè funcioni encara que siguiuns mesos i justificar la despesadels altres quatre anys que no s’hautilitzat.És una immoralitat cap als treballa-dors, el que se’ls pretengui fer tre-ballar en un local sense haver pas-sat l’Avaluació de Riscos Inicial,que no hi hagi vestuaris, que per lesseves mesures no cabran els 20 tre-balladors que aproximadament hande cabre, que els baixants dels habi-

tatges desprenen males olors, quefalten trossos dels sostres, que no tésortida d’emergència, i de cara alsveïns i transeünts les molèsties i elperill que van a sofrir per no haverun lloc especific per a la càrrega idescàrrega. Tampoc té el permís del’ajuntament d’obertura per a realit-

zar una activitat.La CGT denunciem aquest nou castant d’arbitrarietat empresarial i deirracionalitat laboral d’una empresaque no gestiona bé els seus recursosni se cessa als responsables.El dilluns 25 de maig vam tornar ales 8 del matí al mateix centre detreball. L’oficina de Correos de Ba-dalona seguia sense tenir activitat, apesar de tenir les portes obertes, noadmetent ni certificats ni paquetspostals, no acceptant sol·licituds delvot per correu i tampoc lliuren totsels objectes postals que estan en lesseves dependències encara que elsusuaris vagin amb els avisos de Co-rreos.Vergonyós, lamentable i tercer-mundista són les tres paraules quemillor descriuen la situació ques’està vivint en aquesta oficina deCorreos de Badalona. Des del dis-sabte 23 de maig s’hauria d’haverobert al públic aquesta estafeta deCorreos per a realitzar totes les fun-cions que té encomanada, admetre illiurar productes postals com pa-quets postals, certificats, etc.També en època d’eleccions estanobligats per llei a cursar les sol·lici-tuds del vot per correu, però sensepoder exercir aquest dret en aquestaoficina. Aquest fet s’ha denunciattant a Correos com a la Junta Elec-toral Provincial de Barcelona.

Una oficina sense mit-jans i sense serveis

El matí del dia 25, els delegats deCGT, SIPTE i CSIF vam posar unadenúncia a l’Ajuntament de Bada-lona en referència al fet que Corre-os no disposa de la llicència d’acti-vitats econòmiques per aemprendre l’activitat. En el propiinforme elaborat per Correos es re-coneix literalment que no s’ha rea-litzat el pla d’emergència, que elsquadres elèctrics manquen de sen-yalització i que els carros amb elsquals es treballa poden colpejar-los,que la porta d’evacuació s’obre capa endins, que les llums de la paretmanquen de qualsevol protecció i al’altura que estan poden ser copeja-des amb facilitat provocant la cai-guda dels tubs, que els ramillonsque formen el sostre presentennombrosos trencaments i algunesesquerdes que podrien ocasionarcaigudes de part dels citats rami-llons, s’observen humitats en el terçposterior de la paret esquerra,... iaixí tot l’informe. Comptat i debatut tot plegat, enstrobem davant d’un local que és in-salubre per als treballadors i quepot provocar accidents als usuaris.Malgrat tot, l’empresa ens va infor-mar que pensava mantenir el localobert.

Correos no obre una oficina a Badalona per no disposar de llicència d’activitats econòmiques, i a més està denunciada a la Inspecció de Treball


Els treballadors de TMBaplacen les mobilitzacions

fins a l'octubreComitè de Conveni

Autobusos TMB

El dilluns 22 de juny, els tre-balladors/es d’autobusos deTMB van tornar a mostrar el

seu malestar per la intransigènciade la Direcció en relació a la nego-ciació de conveni. Un 90% de laplantilla va secundar l'aturada decinc hores convocada pels sindicatsCGT, Actub i la Plataforma Sindi-cal d’Autobusos de Barcelona i unmiler van assistir a l’Assemblea re-alitzada al mig del carrer. Desprésde començar a negociar el properconveni col·lectiu el passat 6 demaig de 2008, les negociacions es-taven parades i no es veia cap pos-sibilitat d’acord.Molts treballadors van parlar enaquesta assemblea i van defensarmillores en les condicions dels des-cansos (que s’apliquin els 2 diessense augment de la jornada diària),millores en condicions econòmi-ques (que la paga d’objectius queno la cobri només una minoria del’empresa, sinó tota la plantilla) imillores en la contractació (que escreïn 500 nous llocs de treball enles mateixes condicions que els tre-balladors ja en plantilla).Un cop més, es va palesar que laidea de la Direcció de que els treba-lladors/es d’autobusos de TMB pa-guin la crisi i se’ls congelin les con-dicions laborals no ha calat entre laplantilla.

En aquesta assemblea també s’hadecidit deixar passar l’època de va-cances per plantejar al setembre-octubre noves mobilitzacions méscontundents si la Direcció continuaamb la tònica de no posar ni uneuro de pressupost sobre la taula.També es va decidir portar a judicila posada en marxa de manera uni-lateral del servei Interlínies per partde la Direcció, un cop quedi clarque els sindicalistes de CCOO,UGT i SIT (que van signar l’acordara incomplert) no estan disposats a

posar la denuncia corresponent.En relació a la denúncia presentadapels treballadors/es en relació a l’a-cord dels 25 minuts, finalment, eljudici, que estava previst pel 22 dejuny, es va aplaçar fins a principisde juliol.Per últim, des de l’assemblea s’hadenunciat l’intent intimidatori de laDirecció contra els treballadors/es al’obrir darrerament 5 expedientssancionadors més (per enganxaradhesius, per opinar sobre els direc-tius i per desenganxar unes papers

de l’empresa). A aquests companysse’ls ajudarà amb els diners recau-dats durant l’assemblea i en prope-res recollides de diners entre tots itotes les treballadores.Després d’aquest toc massiu a laDirecció, els treballadors esperemque aquesta reflexioni i comenci aposar propostes de conveni que ge-nerin el suficient consens per queels treballadors i treballadors lespuguem acceptar. La plantilla esti-ma que amb la seva proposta es cre-arien 500 nous llocs de treball i, pertant, es podria posar un granet desorra per sortir d’aquest panoramade destrucció de feina.Per acabar de crispar més la situa-ció, la Direcció ha obert dos nousexpedients sancionadors a un con-ductor i membre de la taula nego-ciadora de conveni pel simple fetd’enganxar un adhesiu i per opinarsobre la Direcció de TMB.A la vegada, la mateixa Direccióestà tirant endavant de manerail·legal les seves propostes de con-veni que no han estat consensuades,ni acordades.D’aquesta manera, es cada dia mésevident que mentre, en la teoria, desde l’Ajuntament del PSC-ICV, ques’anomenen d’esquerres, diuen queels treballadors/es no hem de pagarla crisi, en la practica estan tractantd’imposar a Autobusos de TMB lacongelació de les condicions labo-rals que els seus “amics” sindicalsde la UGT han dut a terme a la

SEAT.Per a més informació: www.comitedescansos.blogspot.comPer veure la proposta de convenidels treballadors/es:www.cgtbus.com/docs/actualitat/plataformaconveni09.pdf

Un diari gratuït exposales problemàtiqueslaborals i de servei quepateixen els Autobusosde TMB

El 18 de juny, va aparèixer un diarigratuït que exposa les problemàti-ques laborals i de servei que patei-xen els autobusos de TransportsMunicipals de Barcelona.30.000 còpies d’aquest diari es vanrepartir entre la gent de Barcelonaper conèixer de primera mà quinaés la situació dels treballadors/esd’aquesta empresa i quines són lesseves demandes.De la mateixa manera, també s’ex-posava en aquest diari la retalladade serveis que s’ha dut a terme i elnombre de directius de l’empresa iels seus sous.El diari ha estat editat pel Comitède Conveni amb la col·laboració deles revistes Catalunya, Directa iL’Accent, i us el podeu descarregaranant al web:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle3019

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT CorreosVallès Occidental

Els delegats de CGT a Correosde Sabadell es van manifestar

el dia 9 de juny a l’entrada del localque té llogat Correos en el carrerIndustría 30 de Sabadell demanantausteritat a l’empresa i denunciantel malversament de Correos en lacontractació del local del carrer In-dústria 30. Els delegats sindicalsdenunciem que Correos té llogataquest local des de fa un any, senseposar-lo en servei, i que, segons lesremors que circulen pels centres detreball de l’empresa a Sabadell,l’empresa paga per aquest local unlloguer mensual de 6000 euros dediners públics.Pensem que és una vergonya ques’estiguin gastant tant diners pú-blics en el lloguer d’un local que nos’utilitza, mentre Correos s’oblidad’invertir en altres locals que ne-cessita aquesta empresa en la nostra

ciutat: la creació de noves sucursalsen l’Avinguda Matadepera, CanRull i Torre-romeu. Cal remarcarque Sabadell es troba a la cua en elcapítol de les inversions producti-ves de Correos en la nostra comar-ca.Al desembre de 2006, la Comissióde Foment i Habitatge del Congrésdels Diputats va aprovar millorar elservei de Correos en el Vallès. Desde llavors, la situació ha millorat enlocalitats com Terrassa o SantCugat, on s’ha incrementat el nom-bre d’oficines i d’empleats; mentrea Sabadell poques coses han can-viat.Avui dia, les deficiències de Corre-os en la nostra ciutat són múltiplesen matèria de locals. L’OficinaPrincipal (Via Massagué) està pen-dent de reforma des de l’any 2001.La Sucursal 2 (Ptge. Estudi) prestaservei a tota la zona nord de la ciu-tat (pràcticament a la meitat de lapoblació de Sabadell) i està gairebé

sempre sobrecarregada de treball;Correos necessitaria crear dosnoves oficines en la zona nord (Av.Matadepera i Can Rull) per a des-congestionar el treball de la Sucur-sal 2 i per a acostar el servei als ciu-tadans. La Sucursal 1 (Pl.Fontanella) està pendent del seutrasllat a un local més ampli i méscentrat dintre de la seva zona de re-ferència des de l’any 2006.En definitiva, la despesa de Correospel que respecta al lloguer del localdel carrer Indústria de Sabadell enssembla reprovable per tres motius:perquè és excessiva i es produeixen un local que no presta cap serveipúblic, perquè altres locals de Co-rreos a Sabadell que si presten ser-vei al públic necessiten inversionsurgents i, en darrer lloc, perquè totaixò succeeix en un moment deforta crisi econòmica en el qualse’ns demana als treballadors queacceptem una “contenció de la des-pesa”.

Els delegats de CGT a Correos de Sabadell contra el malversament a l’empresa

11

Prysmian executaun ERO encobert que Treball va denegar


Els treballadors de Prysmian,dedicada a la fabricació decables i sistemes d’alta tec-

nologia i telecomunicacions, vanpassar del 30 de maig al 2 de juny ales portes de la fàbrica a Vilanova ila Geltrú i van iniciar una vaga perreclamar que s’anul·lessin la vinte-na d’acomiadaments que va haver-hi 29 de maig i que van comportarl’inici d’una vaga indefinida de laplantilla. El comitè d’empresa (delque forma part la CGT) es va reunirel 2 de juny amb la Inspecció deTreball per denunciar l’execucióencoberta de l’ERO, i van comen-çar els tràmits judicials per buscarla nul·litat de les extincions de con-tracte de 19 treballadors.La Inspecció de Treball havia re-butjat finalment els arguments quePrysmian, l’antiga Pirelli, haviapresentat per justificar l’acomiada-ment de 47 persones de la plantillade Vilanova i la Geltrú a través d’unERO, amb l’argument de la dava-llada de les comandes i de l’activi-tat industrial. Manifestacions al ca-rrer, jornades de vaga, concentra-cions a les portes de la fàbrica i, finsi tot, una tancada del comitè dinsles instal·lacions de Vilanova vanser algunes de les mesures de pres-sió que van utilitzar els treballadorsper mostrar el seu rebuig a l’ERO.Un cop coneguda la negativa deTreball a l’ERO, Prysmian va deci-dir acomiadar 19 treballadors de lafàbrica de Vilanova i la Geltrú, quevan saber que ja no formaven part

de la plantilla en el mateix momentd’entrar a la fàbrica. D’altres es vanassabentar que passava alguna cosaperquè es van trobar al banc ingres-sos per valor de fins a 30.000 eurosa nom de l’empresa i en concepted’indemnització. La indignació i laràbia dels treballadors de l’antigaPirelli es va traduir en la convoca-tòria immediata d’una vaga indefi-nida que ja va tenir les primeresconseqüències el 29 de maig enforma de greus incidents amb elsMossos d’Esquadra, que van escor-tar els directius perquè poguessinabandonar la fàbrica.Els treballadors, que durant els inci-dents van tallar la carretera C-15, aescassos metres de la porta dePrysmian, es van replegar final-ment en vista de la retirada delsagents antiavalots. Durant els inci-dents a les portes de la fàbrica,algun dels manifestants van aprofi-tar la confusió i els aldarulls perpunxar les rodes de les furgonetesdels Mossos d’Esquadra.El comitè d’empresa sospita que els19 acomiadaments formen partd’una execució encoberta de l’ex-pedient d’extinció de contractesque la Inspecció de Treball va dene-gar a l’empresa, i tots ells ja figura-ven a la llista que Prysmian haviapresentat amb l’ERO. No es creuenque els motius econòmics estiguinal darrere dels acomiadaments, jaque en aquest cas creuen que hau-rien fet fora els més joves, que famenys temps que són a l’empresa, iho haurien fet amb temps per evitarles indemnitzacions. La majoria

dels afectats per les rescissions decontractes són treballadors afiliatsals sindicats i que havien formatpart de les candidatures en les últi-mes eleccions al comitè.Per això, el comitè i cada secciósindical van començar a fer els trà-mits per sol·licitar la nul·litat delsacomiadaments. Per altra banda,des del comitè temen que la direc-ció intenti dur a terme la trentena deprejubilacions que es van pactarinicialment durant les negociacionsper l’ERO, però que van quedaranul·lades en el moment que Tre-ball el va denegar. Tot i així, el co-mitè creu que, en aquesta situació,els treballadors en edat de prejubi-lació no acceptarien les condicionsque es van pactar inicialment i, en

el cas de voler plegar, no renuncia-ran a les indemnitzacions de 45 diesper any treballat que Prysmian nova voler concedir durant les nego-ciacions.El comitè de Vilanova i la Geltrú vafer arribar una carta a la direcciógeneral de Prysmian Europa, a Ità-lia, en què qualifica com a incom-petent la direcció local: «La situa-ció és greu i el comitè i elstreballadors tenim dubtes seriososde si el camí final porta cap al tan-cament de l’empresa amb la dinà-mica de l’actual direcció que, enlloc de dedicar-se a innovar, millo-rar la qualitat del producte i treba-llar el mercat per ampliar coman-des, es dedica a desestabilitzar laplantilla», sostenien en el comuni-

cat a la direcció.L’11 de juny, després de 14 jorna-des de vaga, els treballadors dePrysmian van decidir desconvocar-la i el dia 15 el comitè i la direccióde l’empresa van reprendre les ne-gociacions. La desconvocatòria esva fer després d’una votació moltajustada provocada pel fet quel’empresa va exigir a la plantillaque cessés la protesta per realitzarqualsevol negociació. Un delspunts que els representants de laplantilla van proposar a l’empresava ser una millora de les condicionseconòmiques dels 25 treballadorsque vol prejubilar. A banda de la ne-gociació, el comitè continua amb lavia jurídica per fer front als 19 aco-miadaments.

TREBALL-ECONOMIA


Seccions Sindicals CGTGrup Seat

El teatre mediàtic de la “conces-sió” del model Audi Q3 a la

factoria de Martorell ha demostrattres coses:- Que la congelació salarial nomésera per a posar-nos de genolls a laplantilla de SEAT i per a crear unprecedent contra 18 milions de tre-balladors. El 2% d’IPC previst pelgovern per a 2009 ho hem perdut isi no el reconquistamem en conve-ni, serà per a sempre.- Que cap sindicat ha portat el Q3.Es farà a Martorell perquè és unafàbrica molt competitiva, demos-trant-se amb l’adjudicació delmodel, a pesar de les noves condi-cions que pretenia imposar la Di-recció de SEAT després del refe-rèndum.- Que les presses per fer la consulta

abans de publicar-se el compte deresultats (+44,4 MM d’euros), vanser per manipular la decisió de laplantilla en la congelació salarial.És més, el xantatge exercit per VWcontra la plantilla de SEAT peraconseguir la congelació salarial acanvi del Q3, ha generat una des-motivació i insatisfacció general.Però atès que la decisió ja estàpresa, no hi ha cap excusa per aalentir el conveni col·lectiu i retor-nar a la plantilla, amb un bon acord,aquesta motivació.La CGT fa una crida a treballar uni-tàriament per aconseguir un bonconveni. Si alguna cosa demostraaquesta crisi és que les mesures deflexibilitat i els objectius d’abarata-ment infinit no han garantit ni elfutur ni les vendes. Per això, cal laconstitució de la Taula de Convenisense més demora i una negociaciótransparent, on la plantilla participi

i decideixi lluny de qualsevol xan-tatge. Els treballadors de SEAT ensmereixem, no només recuperar elperdut en els últims convenis, si notambé aconseguir unes condicionseconòmiques i socials acords ambel treball que desenvolupem i elsbeneficis que generem.La CGT no es resigna a acceptarsimplement la imposició de la con-gelació salarial. Creiem que amb launitat de la plantilla podem aconse-guir que es consolidi una paga queens permeti recuperar el perdutamb la congelació. Però sobretotaquest conveni ha de servir per aacabar d’una vegada per sempreamb els abusius ritmes de produc-ció, les actituds autoritàries d’al-guns comandaments, les RDE,l’externalizació de serveis per a fernegoci fins i tot amb la nostra salut,el no reconèixer els nostres dretsbàsics…

Per a la CGT la negociació del con-veni s’ha de centrar en el reparti-ment del treball i la riquesa mitjan-çant la reducció de la jornada il’augment salarial: 32 hores setma-nals i oficialía bàsica de 2ª comcompensació pel treball en equip.Disponibilitat del treballador i node l’empresa de la borsa d’hores.Un altre dels punts important per ala CGT és la transparència i regula-ció salarial dels directius incloent-los en el Conveni igual que la restade la plantilla. Si tant volen estal-viar des de la Direcció de SEATque s’estableixin un salari màxim.No és acceptable la congelació sa-larial a sous de 900 € i que la Direc-ció s’emporti desenes de milionsd’euros en salaris i primes. Per aixòesperem que se celebrin com mésaviat Plens de Comitès per a acor-dar la unitat d’acció entre tots elssindicats, cap a un bon conveni.

OPINIÓ: Ja no hi ha excuses: hem d’aconseguir un bon conveni a Seat


CIC-CGT

El passat 9 de juny la Coordi-nadora d’Informàtica i Con-sultoria de la CGT va con-

vocar dues concentracionssimultànies a Barcelona i Madrid,amb el lema "Contra la Precarietat,pel futur de la Informàtica". En unsector històricament desmobilitzatcom el de la informàtica, la CGTestà afermant la seva activitat sin-dical, creant noves seccions i co-mençant a tenir presència en el ca-rrer.La concentració més nombrosa vaser la de Madrid, amb unes centpersones que es van concentrar da-vant de la Patronal del sector, laAIC. A Barcelona la Coordinadoraes va concentrar enfront de les ofi-cines d’Atos Origin, empresa a laqual pertany Diego Pavía, el presi-dent de la Patronal del sector.

Pel futur de lainformàtica i contra laprecarietatEls/les informàtics/ques fem untreball central per a empreses de di-ferents sectors (banca, telecomuni-cacions, transports, indústria…)sense el qual no podrien funcionar.Realitzem la mateixa labor que elsnostres companys de les empresesmatrius però ens imposen unescondicions laborals molts pitjors:- Hores extra i ampliació d’horarisno compensats ni pagats.- Un tracte com treballador de se-gona o de tercera en molts casos.- Contínua perduda de poder ad-quisitiu.- Assignació de tasques de catego-ria inferior i/o superior per capritxdels nostres caps.- Menyspreu de la nostra labor pro-fessional.- Estrès. “Mobbing” (assetjamentlaboral). Treball sota pressió. Tornsil·legals de treball…La causa principal d’aquests pro-blemes està en la precarietat i lasubcontractació que dominen elsector. La subcontractació permet ales empreses matriu i les consulto-res mantenir-nos dividits i obligar-nos a acceptar una negociació indi-vidual de les condicions de treballen lloc d’una negociació col·lecti-va. La negociació individual ésgairebé sempre sinònim d’imposi-ció de pitjors condicions salarials,laborals i socials. Del que deixende pagar-nos es mantenen les em-preses de consultoria, on una sèriede directius viuen a tot luxe sensefer treball productiu.Però la subcontractació no nomésdegrada les condicions laborals,també degrada la informàtica. Enlloc d’apostar per la innovació tec-

nològica, la formació contínua i lainformàtica de qualitat, les consul-tores han convertit el sector en unjoc d’espabilats: aquestes empreses“càrniques” intenten vendre alsseus treballadors com si tinguessinmés experiència de la que tenen icolar els projectes sense preocupar-se per la qualitat. Les matrius in-tenten pagar el menys possible idesentendre’s de la informàtica pera estalviar-se el treball de gestionarla seva pròpia activitat.Amb un sector informàtic dominatper la subcontractació i l’externali-zació és molt difícil realitzar pro-grames i serveis informàtics dequalitat. La voluntat i l’esforç perfer bé el treball s’acaba esgotantquan ens adonem que les consulto-res menyspreen la informàtica,només miren els seus beneficis. L’-única cosa que oferixen a canvi sónpromeses buides de desenvolupa-ment professional. Quin desenvo-lupament professional ens podenoferir unes empreses “càrniques”que menyspreen el treball tècnic ique sobre valoren les tasques degestió?Les consultores han convertit el co-neixement i la competència tècni-ca, el veritable nucli de la informà-tica, en una cosa que fa nosa, unpas previ per a poder accedir a l’ú-nica cosa valorada, la gestió. D’a-questa manera la informàtica esdesprestigia entre la societat. Comes valorarà el nostre treball en lasocietat si no es valora en el seupropi sector, si per a les consultoresles tasques tècniques són pròpiesde principiants, dels quals encarano han pogut donar el salt a la ges-tió? A tot això se suma la crisi eco-nòmica d’origen financer. Les per-

sones parades són ja més de quatremilions, i això amb les menorsprestacions socials i l’Estat del be-nestar més raquític de tota la UnióEuropea. Quan davant el mésmínim descens de les vendes al’empresari li resulta més baratllençar a un treballador que mante-nir-lo en la plantilla (perquè té uncontracte temporal o poca antigui-tat), els acomiadaments es multi-pliquen. Per això l’Estat espanyolés capdavanter europeu en destruc-ció d’ocupació. I la patronal encaravol abaratir (facilitar) més l’aco-miadament com si no tinguessinsuficient amb haver acomiadat atres milions de persones en l’últimany. No en tenen prou que l’aco-miadament sigui lliure, el volen amés gratuït. La solució a l’atur i laprecarietat (dues cares de la matei-xa moneda) passa pel contrari delque demana la patronal: eliminar elfrau que suposa ocupar llocs fixosamb subcontrates o amb una suc-cessió de contractes temporals, li-mitar rigorosament els contractestemporals a les interinitats.Encara que en altres sectors com laindústria la crisi és real, en el sectorde la informàtica la situació és di-ferent: la crisi els impedeix a lesconsultores mantenir els ingentsbeneficis d’anys passats, però nojustifica de cap manera la campan-ya de terror que s’ha llançat des dela patronal, amb remors contínuesd’acomiadaments i ERO, un dego-teig continu d’acomiadaments dis-ciplinaris i algun que altre intentd’ERO, que el seu objectiu no ésaltre que dilapidar els pocs dretsque tenim i precaritzar encara mesels salaris i les condicions laborals.El pacte de l’Associació d’Empre-

ses de Consultoria (patronal delsector) amb els grans clients haestat clar: davant l’exigència d’a-quests de reduir un 10% les tarifes,la seva resposta ha estat accedir auna rebaixa d’entre el 3 i el 5 percent, mentre que els treballadorsassumirien la resta a força d’horesgratuïtes i compensacions no paga-des.Les treballadores i treballadors delsector de la informàtica som cons-cients d’aquests problemes, doncsels sofrim en les nostres pròpiescarns dia a dia, però ens falta serconscients que en les nostres mansestà la formula per a resoldre’ls. Ila formula és simple, organitzant-nos i lluitant per a exigir que elsnostres drets siguin respectats, pera acabar amb la subcontractació i laprecarietat en el sector, per a acabaramb el menyspreu a la informàticaper part de les consultores, perquèes valori d’una vegada per sempreel treball tècnic.Calia dir prou i per això vam cridara participar a les manifestacionsd’informàtics que la Coordinadorad’Informàtica i Consultoria deCGT convocava davant l’Associa-ció d’Empreses de Consultoria,una de les principals organitza-cions culpables de la situació a laqual hem arribat.Des de CGT treballarem per acon-seguir una informàtica basada enunes condicions de treball dignes,en la formació i la innovació, i noen les comissions de les consulto-ries. Pel futur del sector de la informàti-ca, nosaltres defensem que a igualtreball iguals condicions, i que calacabar amb la precarietat i la sub-contractació.

Contra la precarietat dels informàtics

TREBALL-ECONOMIA

Nova reformalaboral oabaratirl’acomiadament

Pepe Berlanga

Els empresaris de la CEOE,CEPYME i els seus economis-

tes a sou, el Partit Popular i els seusmitjans de comunicació, els ban-quers i el Banc d'Espanya, sospirenper una nova reforma laboral, diuenque per acabar amb la xacra de l’a-tur i crear ocupació, encara que cer-tament el que pretenen és abaratirl’acomiadament.El que no expliquen és que l’arren-cada d’aquesta crisi de què tant esparla ha estat essencialment finan-cer, especulatiu; restrictiu del crè-dit, la bombolla immobiliària i elsimpagaments que genera, amb ni-vells d'endeutament insuportableper als promotors en no poder ven-dre les seves construccions ; menorconsum... Mantenen que la caiguda de l'eco-nomia es produeix per la descom-pensada indemnització que peracomiadament cobren els tempo-rals dels fixos. Per aquesta raó elque necessiten és que el cost passi aser de 20 dies per any amb unmàxim de 12 mensualitats, queaplicar aquestes mesures és inevita-ble si volem superar l’actual reces-sió econòmica i salvar l’ocupació.També s'obliden que el Dret laborales va instaurar per a protegir al mésfeble i que al cap i a la fi, si deixemde ser fariseos d'una vegada persempre i diem el nom de cada cosa,el que estan proposant és la reformade l'acomiadament improcedent, ésa dir, acomiadament sense motiusuficient i, conseqüentment, el quebusquen és poder acomiadar a preude saldo. Obliden que les reformeslaborals aprovades en anys ante-riors, cinc des de l'aparició de l'Es-tatut dels Treballadors en 1980, jahan rebaixat la indemnització a 33dies, que totes elles ja han desple-gat un ventall de qüestions que elstoleren que, per causes objectives,econòmiques o de producció, espugui acomiadar i, d'altra banda,sempre poden acudir als expedientsde regulació d’ocupació.Amb aquest panorama, per què tantde soroll?, necessiten altra reformalaboral?L'avarícia és mala consellera iaprofitant-se de la crisi i que, permantenir el lloc de treball, algunsestan disposats a qualsevol solució,pagant un altíssim preu, doncs això,carreguem-nos la gallina dels ousd'or. A cap d'ells se'ls haurà ocorre-gut que els responsables de la crisisón els que haurien d'assumir laresponsabilitat del que ha passat icomençar per reduir-se el sou i aca-bar d’una vegada per sempre ambles prebendes de què encara gau-deixen.

L’ALTRA REALITAT


L’acord amb el Ministeri deFoment permet desconvocar lesvagues 9 i 10 de juny a Renfe

SFF-CGT

En la matinada del dia 9 dejuny, es va arribar a un acordamb el Ministeri de Foment

i el President de l’empresa per a ga-rantir la continuïtat de RENFE-Operadora en la prestació del serveide les Proximitats de Barcelona. LaGeneralitat, que en tot momenthavia estat pendent del que estavapassant, no va enviar representantsa la reunió.El document subscrit, obliga queRENFE-Operadora tingui un con-tracte programa amb el qual mate-rialitzar el procés de transferènciade competències a la Generalitat deCatalunya, sense que això suposisegregar de l’empresa el personal iel material ferroviari necessari per arealitzar el mateix. La Generalitatde Catalunya tindrà així les facul-tats de gestió de les Proximitats deBarcelona. D’aquesta manera éspossible fer la transferència decompetències sense trencarRENFE, pretensió del Ministeri deFoment i Generalitat recollida en elseu document d’esborrany d’acord.Les organitzacions sindicals delComitè General d’Empresa podremcontrolar el procés de negociació

mitjançant una comissió creada al’efecte, procés que haurà de culmi-nar en la signatura d’un contracteprograma entre RENFE-Estat-Ge-neralitat de Catalunya en l’horitzódel 31 de desembre del 2010.CGT valora positivament l’acordarribat per tot el Comitè Generald’Empresa, acord aconseguit grà-cies a les ganes de lluita, acumula-des durant anys, que molts treballa-dors havien expressat durant elperíode d’assemblees, fet aquestque no ha passat desapercebut. Eltreball d’unitat sindical realitzatentre les organitzacions sindicals hadonat un rendiment, que ens recor-da que units som molt més forts.Les mobilitzacions es posposen,entenent que s’han obert vies de so-lució al problema, però en cas queen aquest o altre escenari tornin aplantejar la ruptura de l’empresa,reprendrem immediatament la con-flictivitat que avui hem aparcat.

Comunicat del ComitèGeneral d’Empresa deRENFELes organitzacions sindicals queformen el Comitè General d’Em-presa de Renfe Operadora (CGT,

CCOO, SEMAF, SF, UGT), perunanimitat, van arribar a un acordamb el Ministeri de Foment que ga-ranteix que Renfe Operadora conti-nuarà prestant el servei de transportde viatgers per ferrocarril de rodaliade Barcelona. Els aspectes més destacables de l’a-cord aconseguit són els següents:- El Ministeri de Foment, la Gene-ralitat de Catalunya, Renfe Opera-dora i les organitzacions sindicalshan acordat la constitució d’unataula de negociació i seguiment enla qual estaran presents les autori-tats ferroviàries, Renfe Operadora iles organitzacions sindicals.- Aquesta taula negociadora partici-parà en cadascun dels processos de-rivats de la materialització de latransferència entre l’AdministracióGeneral de l’Estat i la Generalitatde Catalunya, amb l’objectiu que lanegociació estigui conclosa en l’-

horitzó del primer semestre de2010 .- Totes les parts manifesten la vo-luntat d’assolir un acord per a laconsecució d’un nou Contracte-Programa entre RENFE Operadorai la Generalitat de Catalunya per ala prestació dels serveis de rodaliade Barcelona.- Renfe Operadora continuarà pres-tant el servei fins a assolir acord enel nou contracte programa entreRenfe Operadora i la Generalitat deCatalunya per a la prestació delsserveis de rodalia de Barcelona.- Renfe Operadora negociarà ambla Generalitat de Catalunya el noucontracte programa basant-se enparàmetres objectius negociats prè-viament amb les organitzacionssindicals.- Les organitzacions sindicals pos-posen les mobilitzacions actual-ment convocades pel CGE i les or-

ganitzacions sindicals partícips delmateix.El Comitè General d’Empresa va-lora positivament l’acord aconse-guit, que només ha estat possibleper la fermesa i determinació ambla qual s’ha actuat de manera con-junta contant amb el suport de totsels ferroviaris i ferroviàries.Amb aquest acord, s’obre un nouperíode en el qual les organitza-cions sindicals que componen elComitè General d’Empresa deRenfe Operadora han de continuaramb la labor iniciada per al desen-volupament i compliment dels dife-rents punts de l’acord, si bé, el puntde partida per a aquest treball s’haestablert sobre la base que RenfeOperadora prestarà el servei detransport de viatgers per ferrocarrilde rodalia de Barcelona, premissabàsica imprescindible per a superarl’actual conflicte.

Sindicat Federal de Telefònica de la CGT

El 23 de juny es va celebrar laJunta General d’Accionistes de

Telefònica. Entre altres dades, esvan donar a conèixer els magníficsresultats econòmics que ja s’obte-nen en 2009: 17.703 milions d’eu-ros d’ingressos consolidats en elprimer trimestre de l’any i unOIBDA de 5.354 milions d’euros,superior, fins i tot, al del 2008. Elsresultats xoquen de front amb l’a-larmant crisi econòmica que tor-nem a patir.És l’enèsima provocada per un sis-

tema despietat que insisteix a ferpagar els seus errors als treballa-dors amb la mateixa medicina desempre: Nova reforma d’un “mer-cat laboral” desestructurat gairebéper complet que genera molta ocu-pació precària i molt de pressa,però que igual de ràpid la destrueïx.No és el mercat laboral el que gene-ra la crisi; és el propi sistema capi-talista qui mostra una vegada mésla seva inviabilitat; una fórmuladesproporcionada basada en una re-lació de 1 a 10 entre el capital pro-ductiu (real) i el capital financer(virtual); seqüela d’autèntiques or-

gies especulatives o, el que és elmateix, la USURA més feroç.Però nosaltres, al contrari del quediuen els “experts financers” -elsmateixos que ens van ficar en lacrisi: senyors del FMI, del BancMundial, directius de les grans cor-poracions i comissaris econòmicsde la Unió Europea- apostem, noper una reforma del mercat laboral,sinó per una reforma del mercatempresarial. Són els empresaris elsculpables d’aquesta situació:només en el nostre país i en menysd’un any han generat més d’un1.000.000 de desocupats.

Per això, aquesta reforma del mer-cat empresarial haurà de concretarmesures que exigeixin a Telefònicacrear llocs de treball estables i dequalitat. Perquè la nostra compan-yia no només és famosa pels seusrobusts beneficis, ho és també perser una de les empreses que mésllocs de treball destrueïx. El seu re-curs als ERO s’ha convertit en laseva política laboral més activa: Enels últims 6 anys de bonança eco-nòmica va destruir gairebé 15.000ocupacions. És hora que facin galade la seva Responsabilitat SocialCorporativa i es "mullin" d’acord

amb els informes en els quals asse-guren mantenir la capacitat de ge-neració de riquesa.És hora que renunciïn a l’acomia-dament i abandonin la política delmal contracte amb la qual ja em-pren a més subcontractats que apersonal de plantilla. Volem que escomprometin amb la societat, quefacin marxa enrere i que abandoninla seva voracitat econòmica; volemque torni aquella Telefònica de ladècada dels 80, capaç de generarmilers de llocs de treball, amb sousdignes i jornades compatibles ambla vida familiar.

La Confederació General del Treball exigeix a Telefònica en la junta d’accionistes menysbeneficis i més ocupació de qualitat

TREBALL-ECONOMIA

414

TREBALL-ECONOMIA

Nou puntd’assessoramentlaboral a SantsA partir del proper 6 d’octubre, de19 a 20 hores, al Centre Social deSants (C. Olzinelles 31), l’Assem-blea de Barri ha organitzat quinze-nalment un punt d’assessoramentlaboral gratuït i obert a solucionarels dubtes laborals i de pensions dela Seguretat Social.Moltes persones no arriben a recla-mar els seus drets a causa d’un des-coneixement generalitzat sobreaquesta matèria, fet que permetque els empresaris imposin situa-cions il·legals a les feines o quemolts treballadors no exerceixinels seus drets. L’objectiu del pro-jecte és apropar la informació enaquesta matèria a les personesafectades, com una eina més en ladefensa dels drets dels treballa-dors. Com a exemples pràctics, el Puntd’Informació servirà per assessorarels veïns i veïnes en casos de càl-culs de quitances ('finiquitos'), aco-miadaments, baixes, pensions aturo situacions de maternitat, entremolts d’altres. La iniciativa parteix d’un grup desindicalistes i advocats laboralistesque participen en l’Assemblea deBarri, i es plateja esdevenir amb eltemps també un grup solidari i d’a-juda per organitzar respostescol·lectives per denunciar situa-cions laborals al barri.Per sol·licitar assessorament al

punt es pot trucar al 93 331 10 07per demanar hora de dilluns a di-vendres al Centre Social de Santsde 18 a 21 hores.cooreu: [email protected]

Butlletí sobre lautilització fraudulentadels contractes d’obra iservei

La Secció Sindical de CGT Gear-

box, amb la valuosa col·laboraciódel dibuixant Manolito Rastaman,ha editat un número especial delseu butlletí "Libre Expresión"sobre els contractes d’obra i serveique es donen en l’empresa Gear-box, modalitat de contracte ques’està utilitzant de forma fraudu-lenta en aquesta i en moltes altresempreses.Com considerem que pot ser d’in-terès general i pot ser d’utilitat enaltres empresa, us podeu descarre-gar l’arxiu en pdf al web:

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article3024En la seva pàgina webwww.cgtbarcelona.org/cgtgearboxa més està penjat un A4 de majorqualitat i un A3 de molt bona quali-tat llest per a imprimir com a qua-dern.

Concentració a HayesLemmerz de Sant JoanDespí en solidaritatamb la secció sindicalde CGT

El 16 de juny la Federació Comar-cal del Baix Llobregat de la CGTva convocar una concentració al’entrada de la factoria de HayesLemmerz de Sant Joan Despí.Aquesta empresa acumula ja unllarg historial d’assetjament contrala CGT, però últimament ha incre-mentat la seva campanya per des-gastar a la secció sindical de laCGT, amb expedients disciplinariscontra delegats i afiliats, amb elclar objectiu d’utilitzar la por coma element per evitar el nostre crei-xement a l’empresa.Fins ara totes les sancions han estatrecorregudes en els jutjats i guan-yades, però l’empresa segueix en-davant amb seva estrategia de des-gast, tant psicològicament comeconòmicament.Per això es va convocar aquestaconcentració en solidaritat amb elsnostres companys, contra la repres-sió i l’assetjament que pateixen.

(IN)SEGURETAT LABORAL

La cara ocultade la llibreria“La Central”

Sindicat de la Informació i ArtsGràfiques CGT Barcelona

Marx deia: “els treballadorstenen més necessitat de res-

pecte que de pa”. El gerent de la lli-breria La Central, a pesar de tenirels escrits de Marx i altres pensa-dors de l’emancipació obrera ben amà, només sembla interessat en elbenefici econòmic que li reporta lavenda oblidant la responsabilitatsocial de tota empresa, incomplintla normativa laboral i utilitzant elsacomiadaments per a provocar lapor i imposar la submissió.I afirmem això perquè en la llibre-ria La Central no existeix el respec-te cap als treballadors. Entenem perrespecte el poder exercir lliurementel dret fonamental a disposar de re-presentació sindical, sense queaquells que reclamin aquest dret oque prenguin disposicions per aportar-lo a terme, siguin automàti-cament acomiadats. A La Centralaixò ja ha passat massa vegades.L’última a l’abril, quan el promotorde les eleccions sindicals del ma-gatzem, afiliat a la CGT, va ser aco-miadat l’endemà passat que se licomuniqués a l’empresa la convo-catòria d’eleccions sindicals.Entenem per respecte el qual la lleilaboral vigent sigui aplicada: queels treballadors puguin realitzar elseu descans reglamentari sense co-accions ni amenaces, que les horestreballades que sobrepassin les esti-pulades pel conveni siguin retribuï-des, que les pujades de l’IPC anualsno es facin, al·legant que “hi hacrisi”, en Tiquets Restaurant ja queels treballadors de la llibreria LaCentral tenen necessitats més ur-gents que la de sortir a sopar fora,com serien pagar hipoteques o llo-guers.Entenem per respecte el que les re-gulacions en matèria de salut labo-ral siguin fidelment observades: enel magatzem en el qual es treballa,entre altres irregularitats, existeixperill d’esfondrament del sostre, nohi ha sortida d’emergència i a l’hi-vern la temperatura és inferior a ladel carrer. Entenem per respecte elque qualsevol persona entén perrespecte: que no es cridi ni amenacien el lloc de treball, que davant elmenor qüestionament de les condi-cions no se’ls digui “si no t’agrada,t’en vas”, que no s’imposin mesu-res laborals absurdes desoint lesopinions de qui les sofreixen.Mentre cara al públic tot es mostraimpecable, els treballadors estanfarts de suportar l’altra cara, la carabruta i despòtica, la cara que ens re-trotrau a una època on la vulneracióde drets fonamentals estava a l’or-dre del dia. Per això denuncieml’incompliment de la legislació la-boral vigent, l’assetjament i a la re-pressió sindical, i exigim la read-missió del company acomiadat!


ASSETJAMENTS



Tema del mesBreu història del movimentLGTB. Quaranta anys després de Stonewall

Eugeni Rodríguez (*)

Enguany se celebren 40 anysde la revolta de Stonewall, pre-cursora del moviment d'allibe-

rament LGTB actual. La nit del 27 al28 de juny de 1969 al bar StonewallInn de Nova York un grup de trans-vestits, transsexuals, gais i lesbianes,després d'anys d'haver-se d'amagara la clandestinitat i l'anonimat van dir“prou de control policial”. La revoltade Stonewall va fer possible que sor-tíssim a l'esfera pública i que, d'ales-hores ençà, el preu a la nostra llibertatel poséssim nosaltres.Des del 1969, aquest moviment hapassat a l'Estat espanyol per quatreetapes. Un primer moment de conso-lidació i orgull, on es lluita per l'elimi-nació de lleis que atempten a la nos-tra llibertat (llei de “maleantes” i llei deperillositat social), una segona durantels ‘80, de presa de consciència delsnostres drets i reivindicacions (marca-des per l'aparició de la sida), i una ter-cera de diversificació del movimenten l'actual sopa de lletres (lg, glb, lgtg,lgtbqueer...) i a la que les administra-cions comencen a prendre's seriosa-ment neutralitzar un moviment quecomença a estar acomodat i que, pera major satisfacció capitalista, pot ge-nerar beneficis. Aquesta terceraetapa és la més perillosa. A finals dels

‘90 els grups més reformistes vanconsolidar la Federació Estatal deLesbianes, Gais, Transsexuals i Bise-xuals (FELGTB) com a interlocutorúnic de les institucions i dels mitjans,que anhelen comptar amb líders ho-mosexuals per a reforçar una imatgepública.En aquest procés de centralització

del moviment on l'aposta màxima ésla seva despolitització, el Govern es-panyol es troba amb un model a Ca-talunya, que no ha pogut neutralitzar.Per això, ara apostem per la denomi-nació ‘tranzmarikabollo’, una procla-ma que des dels marges –però mai almarge– recull la radicalitat, el sentitde classe i la no institucionalització de

les lluites per la diversitat sexual i d'i-dentitat de gènere. La quarta etapas'inicia el 2005 amb l'aprovació delmatrimoni homosexual com a pana-cea de tots els anhels i somnis delmoviment LGTB. Les administracionsi els seus satèl·lits reforcen el lamen-table espectacle amb exemples comel Pride de Madrid que “milió a milió

de participants” aviat superarà la po-blació de Madrid. En aquest joc derendibilitats polítiques, els grups de laComissió Unitària 28 de juny de Cata-lunya apostem per mantenir un diaque, com el de Stonewall, reivindicael carrer i les llibertats per damunt dedesfilades mediàtiques. Sortim a cri-dar allò que pensem i no pas allò quecomprem.Però enguany, la pedra a la sabata famal a l'empresariat rosa, que s'haconjurat per a consolidar un Pride aMontjuïc (Barcelona). Per això lestranzmarikabollos convoquem el 27de juny a la manifestació que des defa 30 anys fem a la plaça Universitatde Barcelona. Un model que combinala ràbia amb l'alegria i des de l'activis-me, sense negocis per cobrir ni políti-ques per amagar.Ens hi juguem la consolidació delmodel de mercat rosa. A 40 anys deStonewall, ens toca contraatacar itrencar amb el fals model clònic queperverteix la consciència de milersd'activistes que continuen lluitant perno haver de pagar ni deure res aningú. A 40 anys de Stonewall, enstoca resistir per a fer possible el mira-cle d'un moviment tranzmarikabolloque no pensa formar famílies i omplirlocals on amagar-nos.(*) Article publicat a “Diagonal”, tra-ducció al català d'Enfocant.net

Vicent Martínez

El 27 de juny es va celebrar a Bar-celona els 40 anys dels fets d'S-

tonewall, la revolta dels gais de NovaYork en contra de la repressió policialdels espais d’oci dedicats a aquestcol·lectiu. Aquesta revolta, que vadurar una setmana i que va portar aorganitzar barricades i aldarulls alsgais de la ciutat, és l’inici del movi-ment de gais, lesbianes i transse-xuals (GLT) modern. Aquest es ca-racteritza per revertir la actituddominant fins llavors: no és l’homose-xual o el transexual el malalt, és la so-cietat la malalta però no acceptar-los.Es posa en marxa un moviment detransformació social, que ha aconse-guit importants avanços al món occi-dental. Aquest any el 28 de juny s’ha organit-zat, com és habitual, per la Comissió28 de juny, formada per les associa-cions reivindicatives del movimentGLT. A Barcelona fa temps que hi ha

un debat entre el manteniment d’un28 de juny reivindicatiu (però festiu) iun altre també festiu però farcit d’inte-ressos comercials per desenvoluparl’oci consumista (essencialment) gai.També hi ha un posicions intermitgesque proposen agrupar ambdós sec-tors de forma diferenciada en un únicacte. D’això ja hi ha experiències quevan donar lloc a conflictes, la primeravegada que van participar els empre-saris dedicats a l’oci destinat a gaises van produir aldarulls. Fins i tot hi vahaver un primer assaig de celebraciónomés empresarial que aquest anyes torna a reproduir, quan escricaquestes línies. El capitalisme ens vol “integrar” coma consumidors, com a segment demercat i, per tant, diferenciar-nos i aï-llar-nos. Això implica consumir “gai”,en llocs específicament destinats aaquest públic, per mantenir més fàcil-ment viva aquesta pulsió consumista.Això es vol fer a partir d’un discursaparentment hedonista i de llibertat,

però en realitat de consum, frustrant,impersonal, classista i que generanoves marginacions per edat, persexe (sí, les lesbianes són menys vi-sibles), per cànons de bellesa, per es-tètica (modes), etc. Personalment la meua opció va seranar a la manifestació reivindicativaen una festa a l’aire lliure al centre deBarcelona. Tot i el descens de partici-pació (provocant per la doble convo-catòria que confon i el “boicot” dels lo-cals comercials), opino que és positiuque es creïn espais nous, alternatius,diferents on les persones GLT puguiexpressar la seva afectivitat. Espaislliures d’homofòbia, més que nomésper a gais, i espais, en definitiva onpoder gaudir de relacions personals(sexuals, afectives, emocionals) méssatisfactòries. Espais anticapitalistesper assolir un alliberament personalmés enllà de les dinàmiques de rela-cions personals frustrants que genera(competitives, consumistes, indivi-dualistes, etc.) aquest sistema.

OPINIÓ: Per l’alliberament de gais, lesbianes i transsexuals anticapitalista

Pau Llonch (*)

És molt interessant en molts aspectes, peròtotes les reflexions al voltant de la necessi-tat d'establir un cert conservadorisme entermes antropològics a les nostres propos-tes polítiques, un cert puritanisme com acontraposició al mecanisme de reproduc-ció capitalista basat en l'augment indefinitde les llibertats ("la libertad del ham-bre"...) o la seva posició en front les prope-res eleccions europees configuren un cor-pus discursiu que no es pot deixar perdre.Si al seu dia ja vaig tenir el plaer de relle-gir "Dejar de pensar" per ressenyar-lo,ara em costa de transmetre fins a quinpunt l'aportació que aquest gran home,durant els dos dies que vaig tenir el plaerd'escoltar-lo, m'ha descol·locat en algunescoses i m'ha reafirmat en la majoria d'al-tres. Sense més, aquí ho teniu.

- T'has mostrat pessimista a que s'esta-bleixin subjectes col·lectius revoluciona-ris aquí al vell continent... - Bé, és un problema que no té ja a veuresenzillament amb procediments de con-trol, repressius o de manipulació dels mit-jans de comunicació sinó amb processosmaterials d'erosió del què són els vinclesantropològics més bàsics. Ja no solamentels vincles polítics sinó les condicions ma-teixes que fan possible que després s'esde-vinguin els vincles polítics. Aquest vinclesantropològics s'han vist minuciosamentdestruïts al llarg de les últimes dècades perun capitalisme que ja no configura els seussubjectes als llocs de treball com deiaGramsci. Ell deia que la fàbrica era el llocde l'hegemonia i quan parla del taylorismeo del fordisme (de la racionalització ques'introdueix ens els processos laborals) ellconsidera que la fàbrica és el lloc de cons-titució d'hegemonia i per tant també decontrahegemonia. Ara seria mes aviat elcentre comercial com a emblema d'una

manera d'abordar la realitat. El mercat ésdoncs el principal generador d'hegemonia.Per tant, aquesta descomposició del sub-jecte col·lectiu té a veure amb processosmaterials associats a la mercantilitzaciógeneral de l'existència i a l'acceleració dela renovació de les mercaderies. I de lesmercaderies visuals, que és un concepte enel qual no s'insisteix suficientment al meuentendre. En una societat que no distingeixentre les coses de menjar, les coses a utilit-zar i les coses de mirar, el propi consumd'imatges és només una extensió del pro-cés digestiu. Estem ininterrompudamentconsumint imatges, consumint simulacres,dobles de les coses que es converteixen perun procés pervers en els originals als quetots aspirem. És una mica això, encendre latelevisió, encendre l'ordinador, escriure unmissatge al mòbil, passejar-se per un aero-port envoltats de pantalles enceses, totaixò contribueix igualment a aquest confi-nament de l'individu en un aparell digestiutotalitari en el context del qual no podemmirar, si no és per despullar d'existència elquè mirem. En aquest sentit, és difícil pen-sar en un món així i pensar al mateix tempsen compassió, en solidaritat, en compro-mís... són coses que estan radicalment imaterial excloses de l'horitzó...

- Però, sense ànim de provocar, si "Nadaque pensar" és un crit antipostmoderndirigit als que es van vendre a la transi-ció i van abandonar el marxisme, aquestdiscurs tant pessimista i radical episte-mològicament que considera que laimatge ha exorcitzat la realitat, que s'haabolit el temps i l'espai... no vé a repro-duir un discurs postmodern? - No el reprodueix sinó que el denunciaallà on ha donat vàries voltes de rosca, allàon ha suposat una descomposició de la raóa partir dels propis processos immanentsde la raó, que és una mica el què pretén eldiscurs postmodern. Ha arribat un punt en

el què s'ha produït un tancament categorialque s'ha d'assumir per denunciar-lo. S'had'assumir perquè si no, no tenim clar quel'enemic ja no és (malgrat segueixi mani-festant-se) una policia repressiva o un estatque il·legalitza partits i que segueix tortu-rant a les presons o detenint a joves mili-tants antiglobalització a tot el món sinónoves formes de dominació que són lesque configuren el subjecte. La repressiós'encarrega més aviat de neutralitzar, decombatre els residus resistents. Si algú esresisteix a ser configurat per aquests pro-cessos materials, llavors sí que es conver-teix en un terrorista contra el qual s'apli-quen tota una bateria de mesuresrepressives i legals. Però bé, és importantveure que tots aquests processos materialsdel capitalisme, del què s'anomena la so-cietat hiperindustrial, són decisius a l'horade construir nociutadans enfrontats entreells. En relació al segon aspecte, és veritat,a mi em preocupa molt que al final ens tan-quem, jo el primer, en discursos desmobi-litzadors, perquè el pessimisme pot ser-homolt. La por i l'alarma mai se sap com ges-tionar-les perquè poden tenir els dos efec-tes: sacsejada o indiferència. Però crec,primerament, que s'ha de recordar unacosa que pot ser molt poc estimulant, enrelació al context europeu, pèrò també ésun exercici de modèstia que crec que ensconvé fer des d'Europa entendre que la co-rrent principal de la història no passa pelvell continent: On estan els dos centres dedecisió dels destins de la humanitat enaquests moments? En dos llocs: el mónàrab, on jo diria que s'està jugant la super-vivència material de la humanitat, on hi hauna resistència antiimperialista (desgracia-dament no d'esquerres) i l'altre, AmèricaLlatina, on sí que estan succeint coses queanimen a l'esperança. Jo crec que s'ha d'a-prendre molt del què estan fent a unabanda i a l'altra i no deixar de fer cosesaquí. Hem passat moltes vegades durant laHistòria per períodes d'immersió comaquests. Aquí penso que el què és bàsic enaquests moments és el què fa la gent jovecom vosaltres a molts llocs: recuperar lescondicions antropològiques de la resistèn-cia. Estem gairebé al zero, com si ens ha-guessin arrancat els boscos, les herbes, l'-humus mateix i estiguéssim en el terrenypelat, completament nu. Llavors el quèhem de fer és treballar sabent que el tempsprem però que en qualsevol cas això ne-cessita temps i treball per recuperar lescondicions antropològiques de l'articulacióde nous subjectes, recordant que no s'hande confondre les condicions amb les solu-cions; la solució a l'existència de Repsol,Exhon, Roche o Montsanto no pot ser quequatre amics es reuneixin en un bar a fer

un seminari sobre Marx i a beure's unescanyes, però la possibilitat a llarg plaç d'a-cabar amb aquests enormes enemics té aveure amb el fet de fer-ho, de recuperar elsespais, els cossos, de fer-los convergir enun mateix lloc, de fer-los discutir. És el tre-ball que toca ara: restablir gairebé des dezero les condicions antropològiques quellavors permeten l'articulació de la respos-ta. I això penso que s'està fent i que s'haentès bé des de alguns espais de l'esquerraa l'estat espanyol. Entendre que ja nopodem comptar amb partits amb represen-tació parlamentària dels que es pugui espe-rar res i que s'ha de treballar des d'avall. Hiha paraules perilloses que els que prove-nim d'una tradició sòlida, marxista, institu-cionalista utilitzem i que fan una mica depor a alguns, com la paraula comunitat.

- Dius que el programa polític ha de serconservador en el terreny antropològic,reformista en l'institucional i revolucio-nari en l'econòmic. Creus que els moviments socials euro-peus postmur responen a aquestes ca-racterístiques? - Jo crec que no. No s'està fent i per diver-sos motius. M'agradaria distingir primerentre l'esquerra líquida, negrista, enfocadamés aviat al desig, la multitud, l'esponta-neïtat, que insisteix efectivament en el ca-ràcter emancipador de tots els processostecnològics que acompanyen el capitalis-me, i una altra més sòlida, més aviat insti-tucionalista de la qual jo formo part peròque segueix en alguns aspectes també en-ganxada a tradicions que s'han demostratfracassades. Aquestes dues posicions estanmolt acantonades en discursos poc oberts.Primerament, per què conservadors en te-rreny antropològic? Bé, doncs en això síque penso que comencem a estar força d'a-cord aquestes dues esquerres. Després dedècades en les quals l'esquerra marxista esva limitar a replicar i fins i tot a accelerarels conceptes desarrollistes i productivistesdel capitalisme penso que ara això ja hohem superat i entenem que és una concep-ció que condueix a un suïcidi global. Aixídoncs, en aquest aspecte, hi ha acord. Hemde canviar de model energètic, però tambérecuperar models de relació bàsics quetenen a veure amb els cossos, amb la rete-rritorialització de les resistències, i és enels aspectes vinculats a aquest darrer as-pecte on pot haver-hi algunes discrepàn-cies entre líquids i sòlids, però en termesgenerals hi ha acord. Llavors, reformistesen el terreny institucional: per una bandahi ha tota una tradició marxista que ha in-terpretat, erròniament al meu entendre,que la democràcia és tan sols una trampaestesa pel capitalisme, que l'enemic no era

només el capitalisme i els seus aparells deproducció sinó també les mal anomenadessuperestructures especulars que reflectien ireforçaven la subjecció capitalista. Jopenso que és un error i per això parlo de re-formisme en el terreny institucional.Gramsci ja va entendre molt bé que la de-mocràcia, la idea del dret, el vot universal,la sanitat i l'escola pública, la separació depoders, són conquestes obreres i campero-les que han costat molts morts. No tenimmés que dues alternatives: o la voluntat ola llei. O ens sotmetem a la voluntat d'altri,confiant que sigui una bona voluntat o enssotmetem a la llei. Naturalment, reivindi-cant la llei com allò que els homes i lesdones s'han donat a si mateixos quan estantranquils, recordant la idea de Voltaire.Estar tranquils és molt difícil, però peraixò es fan constitucions, que són deci-sions que tenen a veure amb allò que totscompartim i que volem no haver d'estar re-discutint constantment. Democràcia no ésque una assemblea d'Atenes discuteixisobre si s'han d'esclavitzar a totes les donesi nens de l'illa de Mitilene que acaben deconquerir en les guerres del Peleponès.Democràcia consisteix en què això no espugui votar i per això existeix una consti-tució que ha decidit sempre ja que hi hacoses que estan fora de discussió. Aquíveiem que no es pot tocar la constitucióper decidir que els pobles de la penínsulapoden autodeterminar-se però que hi ha uncrim terrible d'un nòvio que ha matat laseva xicota i sí que s'exerceixen pressions

per reestablir la pena de mort. Com que hiha molt dolor i tots ens hi solidaritzem...Doncs no, això és com concebre la demo-cràcia en termes plebiscitaris directes, comal circ romà. No és cert doncs, que les lleisles fan els rics per dominar-nos millor, leslleis els les hem arrancat als poderosos i elquè fan ells llavors és esquivar-les, violar-les, prevaricar, etc. Però no se'ls pot retreu-re res a les lleis ni a la democràcia. Aixòseria tan absurd com culpar als deu mana-ments el què hi hagi robatoris a mà arma-da. Això no s'acaba de comprendre bé.Però, per exemple, una de les grans virtutsdel què està passant a Amèrica Llatina ésprecisament que s'ha apostat, sí, pel socia-lisme, però amb democràcia. I tercer, revo-lucionaris en el terreny econòmic: Jopenso que en això sí que ens hem de posard'acord, no tant en el supòsit mateix com-partit que el capitalisme és irreformable(precisament s'ha de fer una revolució perpoder tots descansar i tornar-nos reformis-tes), si no en com funcionaria això que aracomença a anomenar-se el socialisme delS.XXI sense que ningú li hagi donat uncontingut concret (formes de propietat, ladivisió del treball, l'accés als mitjans tan deproducció com d'informació...)

- Per què consideres que la societat capi-talista és la primera societat primitivade la història? - És curiós perquè es parla de societat deconsum com si fos quelcom desitjablequan hi ha una contradicció en els termes,

entre societat i consum. Consum és el graóanimal de l'ésser humà, un esclavatge bio-lògic de l'ésser humà. Sí, necessitem con-sumir per renovar les nostres forces vitals.Això és el què fan bàsicament els animals.Una societat per tant que és només de con-sum és la més biològica i primitiva quepodem imaginar, que dedica tots i cada undels instants, dels gestos, dels esdeveni-ments exclusivament a reproduir-se biolò-gicament. Una societat que no distingeixentre les coses de menjar, d'usar i de mirarperquè se les menja totes indistintament, jasigui la carn o les catedrals o els paisatgesés de pura subsistència. I contràriament alquè es pensava no hi ha hagut mai cap so-cietat tant primitiva com perquè sigui con-siderada de pura subsistència. I quina és latrampa mortal d'això? La trampa és que elcapitalisme es reprodueix en base a aug-mentar les llibertats. És a dir, no és com al'Antic Règim, un model en el què siguiprioritària la repressió, a la qual s'hagi d'o-bligar als esclaus a cop de fuet a anar a lesplantacions. Formalment està molt ben es-tructurat mitjançant allò que s'anomenacontracte, segons el qual si un decideix ob-viar el despertador per anar a la feina potfer-ho, només passar a ser un aturat que ésquelcom pitjor en una societat capitalistaque ser explotat per un empresari. Per tant,en aquest aspecte no hi ha cap element re-pressiu. Però per altra banda, en l'àmbit node la producció sinó del consum, el què hafet el capitalisme és lligar els subjectescom a funcions de reproducció del sistemamitjançant l'augment permanent de les lli-bertats. És el sistema més tolerant delmón: tolera al mateix temps el vegetaria-nisme i el canibalisme, el racisme i l'antira-cisme, el pacifisme i la violència. L'exis-tència es redueix precisament al mercat. Elquè no es pot vendre és residual i per tantimmoral. Tot el què adquireix existèncial'adquireix només en el mercat i en la me-sura que l'adquireix és moral i legítim. Iatemptar contra el caràcter mercantil de lescoses és atemptar contra la tolerància i lallibertat i en definitiva contra l'existènciamateixa dels objectes. La particularitat,doncs, del capitalisme és que es repro-dueix en base a augmentar les llibertats.En front d'això què fas? I això és una cosaque l'esquerra s'ha de plantejar. L'esquerraha de reivindicar un cert puritanisme, unacerta repressió. Perquè vivim en el sistemamés repressiu que hi ha, perquè la llibertatbàsica que ha portat és la llibertat de lagana, la llibertat de tenir sempre gana. Iaixò és, si ho portem al camp del psicoanà-lisi, és com si hagués triomfat l'"allò"sobre el "superjo". La cultura en la civilit-zació bàsicament consisteix en la repressióde l'"allò". A Europa estem cometent l'a-

temptat suïcida més gran de la història,que no és el de les Torres Bessones, és sen-zillament anar al Carrefour a fer la com-pra. I suïcidar-se amb xocolatines, ham-burgueses i mòbils és tant plaent! El perillés aquest i ho veiem també a Cuba: hi hauna fractura generacional i els joves enaquests moments perceben com a retòric imoralista el discurs de la revolució. Clar,posa't tu a predicar puritanisme no consu-mista i austeritat a joves que volen deixar-se explotar tres mesos en una fàbrica perpoder comprar-se el què sigui.

- Has arribat a alguna conclusió en rela-ció al què s'ha de fer amb determinatsobjectes propis del procés tecnològic ac-celerat que semblen incompatibles ambl'humanisme marxista? - Un martell no serveix per cosir un botó iimposa certs gestos (puny tancat, doblegarel braç, posició corporal, imprimir unacerta força...) I un martell és una eina quecom a tal ens deixa encara un grau de lli-bertat força gran. Un pot utilitzar-lo o no.Si un ha de clavar un clau agraeix molttenir un martell, però si no ho ha de fer elmartell no genera per si sol la necessitatd'anar clavant claus allà on hom no neces-sita fer-ho. Amb l'ordinador no passa això.La nova tecnologia no constitueix einessinó òrgans, i és molt difícil aixecar-se pelmatí i dir "avui intentaré viure sense elmeu fetge o el meu cor". Davant d'ellstenim molt poca llibertat, i això no és unaqüestió menor. Per què un llibre com a talno ha esgotat les seves prestacions i lesseves potencialitats? (Estem demanant almón que s'habituí a navegar per internetquan la majoria de la humanitat no sap en-cara llegir...) Per què s'ha de continuar rei-vindicant la lectura encara sembli unatasca heroica i inútil? Perquè ens permetuna major llibertat. I s'ha de mesurar la lli-bertat per la mandra que generen les coses.És a dir, en front d'un llibre, com davantd'un martell, un ha de decidir si l'obre o no,si l'usa o no l'usa. Davant la televisió, l'or-dinador, el telèfon mòvil, gairebé no hi hamarge d'elecció. Jo no he vist a ningú quehagi de promoure l'ús d'internet o la televi-sió com passa amb la lectura. Fixeu-vos siés cert que fa un any vaig estar fent unaconferència per bibliotecaris i abans de laintervenció va parlar un noi lligat a unafundació governamental que deia que, alcontrari del què es creu, a l'Estat espanyoles llegeix molt. Davant de la perplexitat del'audiència, el noi va afirmar que es consi-derava un lector habitual aquell que llegeixdos llibres l'any. Jo li vaig preguntar si ellconsideraria un espectador habitual de te-levisió aquell que l'encengués dues vega-des l'any. O dues per setmana. I el mateix

amb internet. Això demostra claramentfins a quin punt és diferent l'ús d'una eina iun òrgan. Una televisió apagada és una ex-pressió de violència infinita. Això tambého explicava bé Günter Anders als anyscinquanta; de forma absolutament precur-sora va escriure un llibre de títol "l'obso-lescència de l'home", i la primera part estàdestinada a la televisió i vé a dir: "Deixem-nos de tonteries, davant la televisió un noés lliure". Hom dirà, bé, un pot encendre-lai apagar-la. Doncs no. Quan un ha intro-duït un aparell de televisió a casa seva jano és lliure de decidir entre aquestes duesopcions, perquè una pantalla apagada ésd'una enorme violència. Apagar una televi-sió és com prendre la decisió de practicarl'eutanàsia a un ésser estimat. Adonem-nosque la televisió està emetent les 24 horesdel dia, és un flux vital, és com el monitord'un cor que batega. I això és una batallaperduda, així que com a mínim pensemque significa col·locar suports com aquestsa les nostres vides. Suposa assumir la si-multaneïtat en front la successió, assumirla infinitat potencial davant la finitud quecaracteritza el cervell i el cos humà...

-Has participat darrerament en undebat encès en relació a les propereseleccions europees. Pots concretar-nosla teva opinió al respecte? - La meva posició és de moltíssima perple-xitat. No crec que tingui res més a afegir alque vosaltres mateixos penseu. Jo no hesigut mai militant de cap partit, visc a Tu-nísia i des d'allà contemplo sempre ambuna certa pesadesa, degut a la meva vincu-lació a diferents partits i sectors de l'esque-rra de l'Estat espanyol, el grau de divisióque existeix. Per una banda opino que Iz-quierda Unida no és refundable, que millorseria fins i tot que perdés la mínima repre-sentació institucional que té. I el malestaren relació a les eleccions té a veure ambque de sobte es presentin vàries forma-cions a les quals m'agradaria votar, els pro-grames de les quals pràcticament coinci-deixen i assumeixo i els candidats de lesquals conec i admiro per igual. Així queem sento com el burro de Buridán, davantde dues o tres forces i paralitzat. Jo crecque això és una senyal també de fins a quinpunt la corrent central de la història nopassa per Europa. Quant menys poder té laesquerra, quant més té en joc, més divisióhi ha. I llavors passem immediatament deMarx a Freud, perquè el què està en joc nosón els programes sinó quotes de podermínim, ambicions personals...

(*) Entrevista publicada sencera al web dewww.lafabrica.cat i fragmentàriament a“La Directa”.


Parlem amb...

Catalunya. Juliol-agost de 200916 Catalunya. Juliol-agost de 2009 17

> LES FRASES...

En unasocietat que

no distingeix entreles coses demenjar, les cosesa utilitzar i lescoses de mirar, elpropi consumd'imatges ésnomés unaextensió delprocés digestiu”

“Una televisióapagada és unaexpressió deviolència infinita”

“La solució al'existència deRepsol, Exhon,Roche oMontsanto no potser que quatreamics esreuneixin en unbar a fer unseminarisobre Marx

‘‘

‘‘SANTIAGO ALBA RICO, FILÒSOF

“Les lleis els les hem arrancat als poderosos”

> CONVOCATÒRIES



Secció Sindical CGT NISSAN

El 26 de juny, la Secció Sindi-cal de CGT a Nissan vaconvocar una concentració

davant els Serveis Territorials delDepartament de Treball a Barcelo-na, en defensa del mantenimentde la plantilla i contra el nou EROprevist per l’empresa amb el con-sentiment del sindicalisme institu-cional (CCOO, UGT, SIGEN-USO).El passat 25 de febrer, els sindicatsCCOO, UGT i SIGEN-USOC, ha-vien signat amb l’empresa un PlaIndustrial en el qual s’incloïa un ni-vell de plantilla de 2.800 persones,assumint un excedent de 1.680treballadors. Aquell dia, van crearuna taula de negociació amb unúnic objectiu: assumir que els tre-balladors de NISSAN sobrem ianar decidint com ens anaven aco-miadant.La CGT, ha defensat entot moment el manteniment de l’o-cupació per a tots els treballadors itreballadores. Nosaltres diem atotes les parts signants, que novolem aquest Pla Industrial, quevolem mantenir els nostres llocs detreball i que si tenen tan clar quesobren treballadors, que doninexemple i no donin ordres.La solució a la crisi, no passa pelsacomiadaments, acomiadamentsque en el cas de NISSAN, esdeuen a la voluntat de voler am-pliar els marges de benefici. Aco-miadaments pagats amb els dinersde les ajudes públiques. NISSANha rebut més de 100 milions d’eu-ros, encara sense mantenir l’ocu-pació dels seus treballadors, aju-des que serviran per a sanejar elsseus resultats econòmics.Per això demanem, des de la CGTel repartiment del treball, perquèpuguem treballar tots i totes. La so-lució ha de passar per no seguiraugmentant la borsa de l’INEM, hade passar per que tots puguemmantenir la nostra ocupació. Ladisminució de la jornada anual, dela jornada diària, dels feroços rit-mes de treball, etc, han de fer quees reparteixi el treball, perquè pu-guem treballar TOTS i TOTES .Hem d’acabar amb aquesta hipo-cresia dels sindicats subvencio-nats, que accepten totes les impo-sicions, tant empresarials comgovernamentals, acceptant reduc-cions de plantilles, acceptant ERO,acceptant pèrdues de drets, pel solfet de mantenir la cadira. Si els tre-balladors, si la societat en general,volem acabar amb aquesta menti-da, només ens queda una alterna-tiva, la LLUITA.Pel que fa a la situació concreta deNISSAN, des que es va iniciar totaquest conflicte, des de la secciósindical de la CGT hem defensat,el dret de tots els treballadors de

mantenir el seu lloc de treball. Laruptura de la unitat sindical amb laresta de sindicats ha estat motiva-da per l’obstinació de la CGT dedefensar que dintre d’aquestaplanta no sobra ningú, mentre queCCOO, UGT i USO assumien complantilla necessària, la dictaminadaper la Direcció de l’empresa i esdedicaven a buscar fórmules per areduir la plantilla, ja sigui amb bai-xes voluntàries o acomiadamentsforçosos.El passat 19 de juny de 2009 vatenir lloc la primera reunió desprésde la presentació de l’ERO de 581treballadors, la segona del períodede consultes. En aquesta reunió laCGT va exigir la retirada de l’ERO,ja que, com venim reiterant, l’ajus-tament de plantilla que pretenenrealitzar les parts signants del plaindustrial, es deu a raons de reduc-ció de costos, més que a necessi-tats reals de plantilla.Davant aquesta situació aquestsindicat va plantejar la possibilitatd’implantar mesures de reparti-ment del treball, que evitin la re-ducció de la plantilla, a l’espera del’augment de càrregues de treball.Existeixen possibilitats reals d’aug-mentar les produccions en breu, acausa de la situació de les plantesde Lutton (X-83) i Tailandia (X-61),fet reconegut per la Direcció del’empresa. Les mesures per al re-partiment del treball, passarien perla reducció de jornada diària ianual, eliminació dels “acords pro-ductius” (ritmes, coeficients de fati-ga, eliminació d’aturades,…) pac-tats en anteriors convenis.Això proposa Nissan: 649 baixes iprejubilacions, 100 llocs recupe-rats, 200 opció reingrés, 150 opcióreingrés per producció, 581 aco-miadaments per l’EROEl dia 16 de Juny de 2009 la Direc-ció de l’empresa va convocar a laplenària del Comitè d’Empresa deZona Franca i Montcada per a co-municar que existeix un excedentde plantilla de 931 treballadors,després que hagin abandonat lacompanyia 649 treballadors a dia31 de març de 2009 i s’hagi plante-jat la recuperació de 100 nous llocs

de treball.Des del passat 25 de febrer, diaque NISSAN i els sindicats sig-nants van pactar l’acord de Pla in-dustrial han passat quatre mesos,que han utilitzat per a negociar lasortida dels treballadors, no per agarantir-los el treball. És ara, quana l’empresa se li esgota el temps,quan decideix portar a terme la re-ducció de plantilla de manera for-çosa.La voluntat de l’empresa és tenirestablerta la plantilla mínima al se-tembre d’aquest any. La sortidaque ha plantejat la Direcció per aarribar a el projecte de planta esta-blert en l’acord de Pla Industrial,passa per:* Mantenir el pla de reingrés de200 treballadors, d’inscripció vo-luntària amb una tornada que tin-dria lloc màxim a l’abril de 2012 .* Proposar un pla de reingrés de150 treballadors, d’inscripció vo-luntària, vinculades a càrregues deproducció, que haurien de mante-nir-se durant 18 mesos.* Presentar un expedient de regu-lació d’extinció de contractes de581 treballadors.Des de la CGT, rebutgem no sola-ment la presentació de l’ERO perpart de NISSAN. Rebutgem plena-ment la reducció de plantilla quepretén fer la Direcció de l’empresa.Tornem a recordar que més de1.200 treballadors ja han abando-nat la companyia. Aquesta secciósindical sap (no és aliena a la si-tuació de crisi actual), que vivim enun context de baixa producció,però tornem a repetir que aquestasituació no se soluciona amb aco-miadaments, se soluciona ambmesures temporals, que mantinguil’ocupació i que faci que la crisi nola paguin els treballadors. És abso-lutament innecessari, que se se-gueixi parlant de reducció de treba-lladors.La CGT acordarà un nou calendaride mobilitzacions en els pròximsdies, per a donar resposta aaquesta nova agressió contra elstreballadors, que ha realitzat NIS-SAN, però mobilitzacions perquèels treballadors, puguin mantenir el

seu lloc de treball, no perquè siguinaltres sindicats els que negociïnels acomiadaments, voluntaris oforçosos.Des de la CGT plantegem els crite-ris i les propostes de negociacióque mantingui la plantilla sense ne-cessitat d’acudir als acomiada-ments, propostes que generenocupació en lloc de destruir-la:- Repartiment del treball, reduccióde jornada: (A l’augmentar les pro-duccions es tornaria a la jornadaordinària)Establir torns de treball de 6 horesdiàries en lloc de les 8 actuals.Nous torns de 8 a 14 i de 14 a 20hores, mantenint el nivell salarial.(A l’estil de Volkswagen a Aleman-ya).· Reducció de la jornada anual indi-vidual, passant de 218 NISSAN a214 SEAT.- Recuperació de la productivitat acàrrec del treballador.· Recuperar els 10 minuts depausa entrepà. (Perdut en el con-veni de 2004 signat pels altres 3sindicats)· Recuperar els coeficients de fati-ga. (Perdut en el conveni de 2004per aquests 3 sindicats)· Recuperar el ritme de treball al100 MTM. (Perdut en el conveni de2004 per aquests 3 sindicats)- Organització del treball.· Formació interna per a reubicar atreballadors per a evitar la realitza-ció d’hores extres. Actualment hiha departaments que continuen re-alitzant hores extraordinàries.· Creació de grups de treball tipusKaizen. (petits treballs: útils, ca-rros, pintat,… que evitin novescontractacions externes)Eliminació de la flexibilitat en dis-sabtes. Després d’una denúnciaplantejada, la inspecció de treballconsidera, la realització de dissab-tes cobrats exclusivament amb di-ners com hores extraordinàries.Des de la CGT seguirem reivindi-cant la nostra postura i compromíscontra els acomiadaments en llocde treballar, cap a la idea de la Di-recció de reduir la plantilla aprofi-tant-se del moment de crisi i de l’a-provació de la resta de sindicats.

Mobilitzacions contra el nou ERO de la Nissan

Tinto de Verano2009: Refineria No Del 23 al 26 de juliol de 2009 a Ribera delFresno (Badajoz).Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant,menjant, cantant... contra la crisi i la refine-ria.

PPrrooggrraammaa pprroovviissiioonnaallEls matins s'abordarà el programa forma-tiu “Com sortir de la crisi en 4 sessions”.Objectius Al final del Tinto les persones participants: • Coneixeran les bases del sistema capita-lista. • Seran capaços de dissenyar estratègiesde canvi. Les sessions seran de 4 hores al matíamb un descans al mig. Per les tardes hihaurà lloc per als tallers que les personesassistents vulguin presentar.

SSeessssiióó 11:: De què vas Capital?. Dijous al matí. Ob-jectiu: Al final del procés formatiu les per-sones participants coneixeran les basesdel capitalisme.

SSeessssiióó 22::Per què aguanta el sistema? Divendres almatí. Objectius: Al final del procés forma-tiu les persones participants coneixeranels elements claus que sostenen el capita-lisme i quins són les estratègies de repro-ducció del capitalisme. Continguts: Sub-jectivitats del sistema capitalista. Paperdels valors (por). Escapada virtual. Paperde les tasques de cures i rols de gènere.

SSeessssiióó 33:: I no obstant això... es mou. Dissabte almatí. Objectiu: Al final del procés formatiules persones participants seran capacesd'analitzar els elements claus de proces-sos de resistència. Continguts: Experièn-cies de lluita locals i macro.

SSeessssiióó 44:: Línies de fugida. Diumenge al matí. Ob-jectiu: Al final del procés formatiu les per-sones participants seran capaces de reco-nèixer les esquerdes en el capitalisme.Continguts: Marges dintre i fora del siste-ma. Per les tardes es desenvoluparan tallersde diverses temàtiques. A més, hi hauràun complet programa cultural amb con-certs, exposicions i sortides a conèixer lazona!! I per als nens i nenes, el Mosto deVerano, perquè ells també juguin, es di-verteixin i aprenguin!

OOrrggaanniittzzeenn:: Baladre, CGT, Ecologistes en Acció, Pla-taforma Refineria NO i els col·lectius quevulguin sumar-se.MMééss iinnffoo:: www.nodo50.org/tintodeverano


SENSE FRONTERESEl document no justifica la venda de tirsd’artilleria i recanvis per a canons del’Exèrcit d’Índia

Som iguals. Homes i dones,negres i blancs.

La Lleid’estrangeriaens fadesiguals.Aturem-la

Ferrocarril Clandestino

Som iguals. Homes i dones, ne-gres i blancs. Ens ho ensenyen

a l’ escola. Ho comprovem quanens fem amics de Malik, Sumi,Carmen, Vladimir o Chin-tao. Somiguals. I, no obstant això, l’avant-projecte del govern de reforma dela Llei d'Estrangeria no diu el ma-teix: aprofondeix en la institucio-nalització de la desigualtat. Uns podem caminar pel carrersense por, sense que ens demaninla documentació i ens detinguin sino la portem; podem viure amb elsnostres pares i fills i cuidar-los;podem treballar amb contracte (isense la vulnerabilitat que compor-ta la seva absència); podem come-tre faltes administratives sense queens tanquin 60 dies en una pseudo-presó; els immigrants, no. I somiguals. Però no en drets. La crisi no és una desaparició sob-tada de la riquesa social produïda,sinó un col·lapse de l'actual modeld'acumulació basat en la produccióde desigualtat i la competència. Lariquesa que hem produït entre tots,en aquest món globalitzat, segueixestant aquí i el problema és el seurepartiment desigual. No serà deportant immigrants alsseus països d'origen, és a dir, ex-portant atur, com sortirem d'aques-ta crisi. Podem descobrir que tantuns com uns altres produïm riquesai preguntar-nos on dimonis estàaquesta riquesa, qui se la queda. Autòctons i immigrants, amb pa-pers i sense papers, podem unir-noscom iguals i buscar junts altra sorti-da a la crisi que no passi per la gue-rra a l'altre. Un petit pas en aquestabatalla és parar l'avantprojecte dereforma de la llei d'estrangeria. Ensatrevirem?

Més informació:www.transfronterizo.net

El Marroc es converteix enun dels millors clients de

les armes espanyolesCol·lectiu Tortuga

Les exportacions espanyolesd’armes van tornar a créixerel 2008, malgrat la crisi. Ho

van fer en un percentatge mínim,tot just el 0,2%; suficient, no obs-tant això, per consolidar el gransalt que es va produir en 2006 i si-tuar les vendes en el llindar delbilió d’euros anuals. Així ho re-flecteix l’informe presentat al Con-grés per la secretària d’Estat deComerç, Silvia Iranzo. El 40,7%de les vendes es van dirigir a paï-sos de la UE. I el 70,5% a socis del’OTAN; entre els quals destaquenNoruega (que va rebre la tercerafragata de les cinc comprades a ladrassana pública Navantia) i EEUU, tradicional client d’armes decaça i pistoles espanyoles.El més destacable, no obstant això,van ser les vendes al Marroc que,amb 113,90 milions d’euros (en-front de només 11,13 el 2007), esva convertir en el tercer client de laindústria militar espanyola i el pri-mer fora d’Europa. L’espectacularaugment de les vendes al veí delsud es deu, segons l’informe deComerç, a una comanda de 1.015vehicles militars tot terreny, queinclou des de camions cisterna finsa ambulàncies. I això que una delsjustificacions que ens donen per-què Espanya mantingui un exèrcit

és el "perill moro".No menys significatiu resulta l’in-crement de les exportacions a Co-lòmbia, que sumen 31,7 milionsd’euros (enfront de 16 el 2007) i laconverteixen en el segon client aLlatinoamèrica, darrere de Brasil.Les vendes a Colòmbia, sumidades de fa dècades en una guerracivil larvada amb la guerrilla de lesFARC, inclouen un avió de trans-port i vehicles militars.L’informe dedica un apartat espe-cial a les vendes a Israel, que vanser objecte de polèmica per coinci-dir la difusió de les xifres del pri-mer semestre de 2008 amb la cam-

panya de bombardejos de Gaza.L’any passat Espanya va vendre2,4 milions d’euros en armes al’Estat jueu (enfront de 1,5 milionsen 2007) i això, segons l’informe,perquè alguns enviaments es vanfer a càrrec de llicències concedi-des l’any anterior. El document su-bratlla que les vendes van corres-pondre a components de pistolesreexportades a Estats Units(128.170 euros); projectils per aprovar la torre de control d’un blin-dat suís Piranha; parts i peces d’ae-ronaus, ja retornades (36.400euros); targetes electròniques per aequips reexportats a Colòmbia i

Brasil; i sensors infrarojos per alsEF2000 fabricats al Regne Unit(2,2 milions d’euros).En canvi, el document no justificala venda de tirs d’artilleria i recan-vis per a canons de l’Exèrcit d’Ín-dia (1,9 milions); projectils il·lumi-nants de 105 mil·límetres per al’Exèrcit de Pakistan (199.412euros); o espoletes i adaptadors debombes per a la Força Aèria de SriLanka, (138.780 euros), que acabad’exterminar els últims reductes dela guerrilla tamil. A Veneçuela esvan vendre gasos lacrimògens pera la policia (111.450 euros) i a l’À-frica Subsahariana, rifles de caça.

Ecologistes en Acció

Ecologistes en Acció denuncial’aposta militarista de la UE

reflectida en els seus Tractats, laseva Doctrina de Defensa, la crea-ció de cossos militars i el seu des-plegament en el món, la despesamilitar, i el comportament de lesempreses i bancs europeus. Ecolo-gistes en Acció denuncia que la UEés un dels agents mundials de fa-bricació de guerres.Aquesta afirmació la fonamentenen diversos fets. D’una banda, sifem repàs d’alguns articles delTractat de Lisboa ara en vies d’a-provació, s’aprecia que "els Estatsmembres es comprometen a millo-rar progressivament les seves ca-pacitats militars a través de l’A-gència Europea de Defensa". A

més "l’Organització del Tractat del’Atlàntic Nord seguirà sent, perals Estats membres que formenpart de la mateixa, el fonament dela seva defensa col·lectiva i l’orga-nisme d’execució d’aquesta". Amés la Doctrina Solana sobre "de-fensa" (Una Europa Segura en unMón Millor) dóna suport i justificaels "atacs preventius", massiva-ment emprats en els últims conflic-tes de L’Iraq o Afganistan, al·ludinta les "missions de prevenció deconflictes" o la lluita "contra el te-rrorisme, fins i tot mitjançant el su-port prestat a tercers Estats per acombatre’l en el seu territori".Per a això, des de 2007, existeixuna Força de Reacció Ràpida de laUE destinada a intervenir fora delterritori de la Unió. Està dotadaamb 80.000 soldats. Ja hi ha tropes

amb l’emblema de la UE en llocscom Congo, Afganistan o Kosova.Aquesta aposta militarista per partde la UE, segons el parer d’Ecolo-gistes en Acció, respon a la sevanecessitat d’assegurar-se l’accés anous mercats globals, a recursosenergètics i matèries primeres, itenir àrees d’influència política ex-clusives que protegeixin a l’euroen els mercats internacionals. Totaixò es reflecteix en l’estratègia dela Unió "Europa global: competinten el món"L’organització ecologista tambédestaca que a Europa l’augment dela despesa militar en aquest últimdecenni ha estat d’un 16%, el queha contribuït a que la despesa mili-tar mundial sigui igual a l’ingrésdel 49% de la població mundial. Amés, 76 de les 100 primeres firmes

que venen armes són europees onord-americanes. I en tot aquestmarc, els bancs amb seu en la UE,com el BBVA, juguen un paper fo-namental. El BBVA finança a partdels majors fabricants mundialsd’armes (incloses les nuclears):Boeing (primera), EADS (sisena) iThales (desena), empreses que elGovern de Noruega ha exclòs delsseus Fons Públics. A més, el banccontinua sent accionista de maneradirecta o indirecta d’empreses es-panyoles d’armament com Indra,Ibérica del Espacio, Rymsa, Inmi-ze i Hisdesat.Per tot això Ecologistes en Acciódenuncia que en les seves comuni-cacions públiques la UE menteixal presentar-se com garant de lapau, ja que és un organisme que fa-brica guerres.

La Unió Europea: una de les fàbriques de guerra

SOCIALPossiblement mai havíem acabat un curs amb tantes amenaces sobre l’ensenyament públic

El SEC equiparapública i privada concertada

Més merda

Toni Álvarez

El Govern de Catalunya ja hadetectat quines són les necessi-

tats i prioritats de l’ensenyament alnostre país i per això ha creat el Plade seguretat als centres educatius2009-2011. No es tracta d’assegu-rar que els nens i nens aprenguinles competències bàsiques, no.L’esquizofrènic departament delconseller Saura ha elaborat un pro-grama on poder ensenyar l’impor-tant paper de la polícia catalana enla societat i que per demostrar-hoells mateixos s’encarregaran demoltes tasques que estan assigna-des als docents als centres escolars:resolució de conflictes, prevencióde conductes de risc, etc. Aquestpla va pel que fins fa poc tempsanomenàvem comunitat educativai haurem d’anomenar comunitatpanòptica. Com si als centres edu-catius no tinguéssim prou amb eldesmantellament de l’ensenyamentpúblic, ara veurem com es crimi-nalitza la vida als centres escolar jaque els mossos “previndran quemolestin els alumnes conflictius, amés de vigilar l’absentisme esco-lar, els robatoris amb violència icoacció, agressions al professorat,el tràfic i consum de drogues i estu-pefaents”. Conductes que, com to-thom sap, són quotidianes en elsalumnes dels 3 als 18 anys. No re-sulta sospitós l’intrusisme de lesforces policials a les escoles, noamaguen que no volen prevenirsinó adoctrinar des de tendresedats: volen ensenyar el poder deles armes i la força, que quedi benclar qui guanya en cas de dubte oconflicte: la policia. Fa mesos queexigim als departaments d’Interiori d’Educació que no deixin entrarpistoles a les escoles del país pelperill que signifiquen vers la cana-lla. L’única resposta clara quetenim de moment la va donar uncàrrec policial del Baix Penedès:“Abans nusos que sense pistola”. Com si les esquerres del governvolguessin maquillar els concertseconòmics a les escoles segrega-cionistes per sexe, raça i condicióeconòmica o dissimular la repres-sió policial brutal i salvatge, perdo-neu la repetició, pretenen queaquest pla de seguretat sigui la cul-minació de tals propòsits: donar se-guretat i cridar als quatre vents quesón el millor que hi ha. Fa pocsanys el tripartit anunciava que laseva política volia reforçar les tresM: metges, mestres i mossos. Ara,amb les noves propostes, tant pres-supostàries com ideològiques, lestres M queden així: Mes Merda deMossos. Adéu mestres i metges.20

BALA PERDUDA

Federació d’Ensenyament CGTCatalunya

La llum verda de la comissiód’educació al Parlament,després del joc del debat de

les esmenes presentades pels dife-rents partits polítics, associacions,empreses i sindicats, ens situa da-vant l’aprovació definitiva de laLEC al mes de juliol. Amb poqueso nul·les modificacions respectedel dictamen pactat en la seva inte-gritat per PSC, CiU i ERC i ambun alt grau de consens amb ICV-EUiA.Una llei d’educació que rebrà,doncs, el suport de manera directa iindirecta del partits del govern tri-partit i de la principal força de l’o-posició, d’esquenes durant doscursos a l’opinió del professorat del’ensenyament públic i dels seusrepresentants sindicals, que de ma-nera multitudinària i sistemàticahem manifestat el nostre rebuigamb vagues, concentracions, ma-nifestacions, signatures...Tot i que en el camí que ha seguitaquesta llei (bases, avantprojecte,projecte i dictamen) s’han eliminatarticles directes de menyspreu dela tasca docent i intents d’abordaruna privatització salvatge i desca-rada dels centres públics (gràcies ales mobilitzacions i no a la voluntatpolítica precisament) el documentdefinitiu referma tots els aspectesfonamentals amb els quals hem

estat en contra.No estem parlant d’uns apartatspolèmics, sinó d’una estructuraque al llarg de tot el cos de la llei,pretén convertir l’ensenyament pú-blic de Catalunya en una extensiósubsidiària dels centres privatsconcertats amb regles de funciona-ment comuns quant a finançamenti gestió. Ara el dictamen de la co-missió parlamentària ja és clar,estem parlant de la «concertació»dels centres públics.

El Servei d’Educació de Catalunyaequipara pública i privada concer-tada. Una igualtat peculiar que jahem pogut tastar prèviament a l’a-provació de la llei. Mentre que enels darrers mesos l’excusa de lacrisi ha servit el Departament perjustificar les nombroses retalladesde recursos humans i materials(substitucions, plantilles, projectes,oposicions, hores extres..), el dicta-men de la LEC garanteix l’incre-ment dels concerts a la privada ac-celerant l’equiparació salarial en 3anys pel professorat de la privada,creant fons d’inversió per la cons-trucció o l’ampliació i remodelacióde centres concertats, assegurant elfutur pels concerts dels centres queseparen nens i nenes, augmentantles etapes educatives que poden serconcertades...El dictamen incideix també en lacompetitivitat (zones educatives,adscripcions), la categorització (dereferència, normals i desafavorits)i la recerca de recursos econòmics(dotació de suficiència, projectes,concerts, sponsorització) dels cen-tres públics. Els Plans d’autonomiade Centres (PAC), en un futur pro-per comuns a tots els centres, ama-guen restriccions futures mitjan-çant els reajustaments de plantilles,l’autofinançament o la competiti-vitat de mercat entre els centres pú-blics.El paper d’autoritat màxima ambque defineixen a les direccions

cada cop amb més capacitat de de-cisió, té com a objectius retallar lademocràcia i el treball en equipdels claustres i, en la mateixa líniade l’empresa privada, repercuteixen les condicions laborals de lestreballadores i treballadors del sec-tor de l’ensenyament: els comple-ments de productivitat i més ven-tall salarial, les designacions a dit,més condicions de treball diver-ses...Per últim, cal una especial mencióal suposat finançament de la LEC.La promesa és situar la despesaeducativa a l’entorn del 6% delPIB català en els propers 8 anys.Però, despesa educativa no és elmateix que inversió pública i enca-ra menys inversió en la pública.Despesa educativa és la summa dela inversió del Departament (tanten pública com en concertada), dela inversió privada i de les despe-ses de les famílies en educació.Així doncs, agafant una xifra rei-vindicada per les organitzacions endefensa de l’ensenyament públic,ens podem trobar que en els pro-pers anys la inversió en els centrespúblics sigui percentualment infe-rior a l’actual.Podeu trobar un ampli i detallatanàlisi del dictamen del Parlamentde Catalunya sobre la LEC, al but-lletí “L’Esquerda” de juny, accessi-ble al web:www.cgtcatalunya.cat/cgtense/IMG/pdf/Esq_dictamen0609color.pdf


Dictamen del Parlament de Catalunya:

s’endureix la LEC


OPINIÓ-SOCIAL

Federació d’Ensenyament CGT Catalunya

El 10 de juny es va portar aterme una nova jornada demobilització contra la LEC.

Finalment la CGT va ser l’únic sin-dicat a convocar vaga la jornadasencera, la resta de sindicats vanconvocar una aturada parcial detres hores. Des de CGT enteníem que hi haviaprou motius per tornar a sortir a lavaga abans de que s’acabés el curs,contra la retallada de plantilles, endefensa de tots els llocs de treball iles condicions de treball, i per la re-tirada de la LEC1.- S’anuncia una retallada generalde plantilles i –sense poder-laquantificar una pèrdua de llocs detreball de molts dels nostres com-panys/es interins/es. La mesuraafectarà als centres i als serveiseducatius, com ara CRP i EAP, alsplans de formació,… Tot l’ensen-yament públic està afectat.2.- La mesura és conseqüènciad’una descongelació de les horesextres i comporta a més: una desre-gulació de les condicions laborals.3.- La segona conseqüència de leshores extres és un retrocés en laqualitat d’ensenyament per sobre-càrrega lectiva.4.- La LEC entra en el tram final,amb un retrocés important respecteal text enviat al Parlament. El Pacteentre PSC, CiU i ERC suposa unaugment enorme del finançamentde centres concertats (0-3, batxille-rat, FP, inversions públiques … )mentre es confirma tot el pla degestió empresarial de l’escola pú-blica, la seva privatització i jerar-quització És insultant com, mentrea l’escola pública s’ha produït unaretallada substancial de recursos, nis’anuncia una retallada proporcio-nal de recursos en els concerts i enel darrer període la Generalitat haentregat més de 25 milions d’eurosals centres privats concertats de su-portPossiblement mai havíem acabatun curs amb tantes amenaces sobrel’ensenyament públic. Calia doncsdonar-hi una resposta. Que la CGTconvoqués en solitari la jornadasencera de vaga obliga a una expli-cació. De fet no ho fèiem des de lalluita contra la sisena hora a primà-ria. Per què arribem a aquesta situa-ció que nosaltres no desitjaríem?La CGT havia estat insistint reitera-dament que la confrontació amb laLEC i la política educativa del De-partament només es podia aturaramb un encadenament de lluites–dèiem amb un pla de lluita- que

fes augmentar la pressió progressi-vament sobre el Departament. Lesconvocatòries despenjades de vaga,una ara, i molts mesos després unaaltre, crèiem que provoquen undesgast i pocs resultats per l’esforçque s’ha de posar per engegar cadacop tot el moviment. Malgrat noestar d’acord amb aquesta dinàmi-ca, mentre hi havia propostes delluita les hem seguit i impulsat, re-collint el sentiment que ens arriba-va de molts centres que demanavenunitat sindical.Però a la lluita contra la LEC –ja ala vaga del 19 de març- s’uneixenmesures (con les de les hores ex-traordinàries) que anticipant laLEC, suposen companys/es al ca-rrer i una desregulació de les condi-

cions de treball mai no viscuda al’escola pública. Vam demanar a laresta de sindicats que, després del’èxit de la vaga del 19 de març, esfixés una continuïtat amb una novaconvocatòria de vaga, però s’haanat ajornant. En els escrits unitariss’amenaçava amb vagues al maig ijuny, però sense concretar dates icomençar-ne la preparació. CGTvolia la convocatòria pel maig,però amb l’argument de les elec-cions europees, majoritàriament laresta de sindicats la situen el 10 dejuny.El 12 de maig finalment es feia pú-blica la data. Però a la darrera reu-nió ens trobem que la vaga quedavareduïda a un aturada parcial de treshores entre les 12 i les 15 i concen-

tracions descentralitzades a les13:30. Aturar les classes a migdia?A una hora del menjador? Per feraccions descentralitzades que altresvegades hem fet sense necessitat decap vaga? Així tenim alguna opciód’aturar les mesures del Departa-ment i de fer-nos sentir abans ques’aprovi la LEC?És en aquest punt que la CGT deci-deix mantenir el que fins feia pocera l’acord majoritari sindical: con-vocar vaga el 10 de juny, per fer-nos sentir davant el Parlament deCatalunya que no volem la LEC iper després anar a la plaça SantJaume de Barcelona i exigir la reti-rada de les mesures i la dimissió deMaragall. És per tot això i malgratsabem la dificultat d’aquestes datesque demanavem un esforç més ifeiem la crida a la vaga el dia 10.La nostra voluntat no era dividir,per això vam preveure que la mobi-lització de les 11 hores davant elParlament sigués compatible ambassistir amb la resta de sindicats ales concentracions del migdia.Per això volem insistir en que mal-grat les dificultats, pensem quementre hi ha companys i compan-yes que poden perdre els llocs detreball i que hi ha un atac tant greua l’ensenyament públic com el queconclourà al juliol amb la LEC,tenim l’obligació com a CGT detractar de donar resposta i us cri-dem a tots i totes a fer-la vostra do-nant suport a la convocatòria devaga.Més info a:www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Nova vaga de l’ensenyament públic

el 10 de juny a Catalunya

Tanquem lesNuclears voll’ús de lescompetènciesdel Parlamenten el temanuclear

TLN-100% Renovables

TLN-100% Renovables ensvam adreçar el 10 de juny a

tots els Diputats del Parlamentde Catalunya per demanar queusin les competències que tenenatorgades per crear una comissiód’investigació que determinil’estat real de les nuclears a Ca-talunya i l’impacte que provo-quen en les persones i el mediambient.TLN-100% EER considera queaquesta comissió ha de determi-nar les quantitats de radioactivi-tat que han abocat a l’aire i a l’ai-gua els 4 reactors existents aCatalunya, tant en condicionsnormals d’operació com en lesocasions en que han funcionatincorrectament; així com elsefectes sobre la salut de les per-sones i sobre els ecosistemes na-turals; també, les quantitats decombustible gastat i la de plutonigenerat.L’Estatut atorga a Catalunyacompetències exclusives i com-partides. En el cas de les exclusi-ves inclouen l’adopció de mesu-res addicionals de protecció isanejament dels recursos hídricsi ecosistemes aquàtics; i en pro-tecció civil, especialment en l’e-xecució de la seguretat nuclear.En el cas de les compartides in-clouen les matèries d’energia, lainspecció i control de lesinstal·lacions existents; en matè-ria de medi ambient, la regulaciói la gestió dels abocaments efec-tuats en les aigües interiors i deles aigües superficials i subterrà-nies que no passen per una altracomunitat autònoma; en ambientatmosfèric i de les diverses clas-ses de contaminació, i en actua-cions destinades a preservar,protegir i promoure la salut pú-blica en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat ani-mal amb efectes sobre la saluthumana, la sanitat alimentària, lasanitat ambiental i la vigilànciaepidemiològica .TLN-100%EER considera queaquest conjunt de competènciesdóna a la Generalitat capacitatd’investigar i incidir sobre la rea-litat de les tres centrals nuclearsque operen a Catalunya, i sobreles restes de la central clausuradade Vandellòs 1; una altra cosa ésque les forces polítiques mani-festin una voluntat equivalent ala que manifesten en altres temesque no afecten ni a la salut delshabitants, ni a la contaminaciódels ecosistemes de Catalunya.


Roger Cremades, ecologista i

divulgador ambiental

L'altre dia un alt càrrec paisat-gístic del govern valenciàconfessava en una tertúlia

que a dia d'avui no disposa de ferra-mentes suficients per a protegir elsòl agrícola front a les decisionsmunicipals de requalificar-los. Lafigura de Paisatge Protegit (sic.) dela Llei d'Espais Naturals tampoc noli serveix de res, confessava.Amb el Pla d'Acció Territorial del'Horta o sense, des de la Generali-tat mai s'han protegit les hortes demanera efectiva, aquestes estan enmans de les decisions dels Ajunta-ments. I de les expectatives que hiha al voltant d'elles, afegisc jo.Entre aquestes hortes n'hi ha unesque resulten extraordinàriament va-luoses des del punt de vista culturali que es troben situades al voltantd'Oriola i de València, sense que

això vulgui dir que les altres en tin-guen molt menys.El fet és que on la ciutat acaba i co-mença l'horta els llauradors tenen lacertesa que aquell sòl un dia o altreserà urbà, sobretot si a la zona hi hahagut processos especulatius. Açòés un handicap per a qualsevol pre-ocupació per millorar les pràctiquesagrícoles o tornar al cultiu ecològic,el propi de l'agricultura mil·lenàriade les nostres hortes -sense pestici-des ni adobs de síntesi- tot i que en-cara no s'hi parlara de permacultu-ra!Els problemes del paisatge agrícolatambé son els problemes de la reali-tat socioeconòmica del sector agrí-cola. Uns marges del preu final queno donen beneficis als llauradors,una població activa agrícola enve-llida i sense formació, clamorosesen són les excepcions. Així és difí-cil parlar d'agricultura ecològica, dequalitat, i d'associar-se per a contro-

lar els canals de distribució, una deles poques receptes que li queda al'agricultura del primer món.Anant així les coses, hi ha molta in-certesa al voltant dels escenaris fu-turs. Es considera beneficiós per ala societat el paper dels llauradorsal territori i el paisatge? Beneficiales ciutats que l'horta estiga cultiva-da? Justifica aquest benefici o ex-ternalitat de l'horta un pagamentcompensatori? Són preguntes queproperament es plantejaran al si dela societat valenciana, i que les po-lítiques agrícoles europees ja respo-nen positivament. Una altra resposta, aquesta vegadanegativa, és que el sector públic nodéu comprar tots els terrenys d'hor-ta i fer-los de gestió pública, ni potsubvencionar completament l'agri-cultura. Les fórmules mixtes degestió i finançament, la formació depersones específicament encamina-des a l'horta, la responsabilitat so-

cial corporativa de les empreses, lacustòdia del territori i les hortes so-cials són algunes de les ferramentesque poden garantir el futur d'algu-nes hortes. Un futur en el que l'Ad-ministració ambiental valencianahaurà de fer un paper que no se lidóna gaire bé, el de mediadora. Tot són frens i no hi ha ferramentes.No sabem què serà de les nostreshortes del dia de demà. Per cultivarcamps abandonats en alguns llocses planteja la relació entre les hortessocials i les persones amb possibili-tats d'entrar en la marginació, decara a gestionar l'agricultura desubsistència dels col·lectius mésafectats per la crisi. Qui sap si entreaixò i els terrenys cultivats per afi-ció podrem apaivagar els efectesdel minifundisme, una altra peçadels patiments de l'agricultura va-lenciana. Qui sap... De moment les nostres hortes ne-cessiten una norma del tipus de

l'anterior Pla General d'OrdenacióForestal, que va ser anul·lat pelTSJCV per contenir una disposicióque era contrària a dret. Una normaque delimite el sòl que ha de seragrícola per damunt de la voluntatmunicipal. Un marc que aprofiteper contribuir al nostre dret a la so-birania alimentària.En qualsevol cas hi ha gent que re-sisteix i que avança, en aquest tem-poral, entre d'altres hi ha el cas del'Enric Navarro, llaurador de l'hortaque narra la seua experiència i ex-plica que hi ha possibilitats reals deviure de la terra al tercer llibre de lasèrie País Valencià Segle XXI quepublica la Universitat de València.Veiem que els problemes del paisat-ge urbà es traslladen a l'agrícolafins i tot sense haver-lo envaït, i ésque avui en dia no té cap sentit par-lar de medi ambient si alhora no esparla també de la seva relació ambla societat.

OPINIÓ: El paisatge agrícola valencià: i ara què?

Roger Cremadesrogercremades.tk

El darrer informe sobre l’ur-banisme espanyol aprovatpel Parlament Europeu volia

fer entendre a la societat valencianaque la sostenibilitat, el dret a la pro-pietat i els interessos del conjunt dela societat han d’estar per damuntde tot en l’urbanisme. La privatitza-ció de la gestió del territori mitjan-çant figures com l’agent urbanitza-dor minimitza el control públic iaixò té les conseqüències que de-nunciava aquest informe. És obvique un urbanisme basat en els inte-ressos dels promotors i la connivèn-cia dels ajuntaments no pot trobarel seu reflex en els valors de la UnióEuropea.

El boom urbanístic 1997-2007 ensha deixat tocats. Hem patit un canvicap a un model urbà més dispers.Aquest model implica multiplicarla mobilitat amb vehicle privat, elque té unes conseqüències clares enla contaminació atmosfèrica perozó troposfèric i partícules en sus-pensió, cosa que disminueix l’espe-rança de vida de tota la ciutadania,segons ens recorda periòdicamentla Unió Europea en altres informes.També hem guanyat en superfíciesimpermeables i per tant en cabalspunta d’inundació. Un detall quecap estament públic s’ha dignat acalcular.Ja és hora que es pose damunt de lataula que als països on les políti-ques d'habitatge estan basades en ellloguer no els afecten els booms ur-

banístics, per exemple Alemanyaen 2004 no sols no patia un boomurbanístic, sinó que amb més po-blació que Espanya allà s’hi vaniniciar la tercera part d’habitatges.Alemanya en 2004 va iniciarmenys habitatges que en 2003,mentre que ací la tendència dels ha-bitatges lliures iniciats anava enaugment exponencial, ens trobà-vem de ple en el remarcable boomurbanístic. Aquest desenvolupament exacerbatha tingut conseqüències més quevisibles en el territori, la superfícieartificial, és a dir urbana, comerciali industrial del País Valencià hacrescut un 68% entre 1987 i 2007.Amb aquest creixement tan accele-rat probablement ja hi ha suficientsòl urbanitzat per als escenaris de

població previstos per al proper de-cenni, i possiblement per a méstemps. Tot això s’ha fet amb unsdesenvolupaments que no han pres-tat cap atenció als valors simbòlicsdel nostre territori, ignorant allòmés representatiu del nostre patri-moni natural i cultural, com si nofóra important tenir arguments quemostrar al turisme.Ara s’ha d’intentar, si encara potser, que el sòl urbà que s’ha produïtsiga funcionalment independent,que tinga una mescla d’usos urbansi activitats suficient per a què elsseus usuaris no passen més horesfent viatges de cotxe que de vacan-ces, com passa sovint a les ma-crourbanitzacions. Cal evitar lespolítiques municipals de producciód’entorns sense serveis oferts. Poca poc, entre la davallada d’ingres-sos i el cost del manteniment de lesinfraestructures de les urbanitza-

cions, anirem veient com nombro-sos ajuntaments es declaren incapa-ços d’assumir els serveis de tot elsòl urbà generat, com ja va passar aAltea el 2007. Mentre anem pensant en l’urbanis-me, les persianes dels habitatges demolts desenvolupaments urbanís-tics continuen baixades, junt alscartells de venda i lloguer. Fins aquan es quedaran així? Tenint encompte la crisi, i que tenim el terri-tori sembrat d’urbanitzacions senseedificar i d’altres edificades peròamb l’obra abandonada, no és fàcilrespondre a aquesta qüestió. El queés segur és que va per a llarg. Tot iaixò nombrosos municipis conti-nuen planificant la seua ordenacióurbana comptant amb la possibilitatd’un nou tsunami urbanístic, fentels ulls clucs davant el significatdels tres informes que han arribatde la Unió Europea.

Després de l’informe Auken

OPINIÓ-SOCIAL


OPINIÓ-SOCIAL

Contra elpensamentúnic, tambél’anticapitalista

Pep Cara (Berga)

Saber distingir amb claredat quit’explota, qui et controla o qui

et reprimeix no vol dir que hi hagiun sol camí per donar resposta entotes aquestes agressions. Massasovint sota el lema d’unitat se’nsofereix únicament subordinació.Des de l’anticapitalisme i l’antiau-toritarisme hi ha diverses formesde lluita i això no té perquè anar encontra de la “infectació” o de com-partir experiències; en canvi sí ques’oposa frontalment al pensamentúnic i a la subordinació de les unesa les altres. Per tal que no hi hagimassa conflicte la qüestió és bensenzilla: si no comparteixes unesmaneres de fer no hi participesperò tampoc hi fas ingerències des-honestes ni reprimeixes la “dissi-dència”. Si això no s’entén —i aramateix jo m’atreveixo a dir que nos’entén— doncs passa el que passai estem com estem. A ningú li hau-ria d’estranyar que hi hagi gent queaposta per anar a les eleccions percanviar les coses —tot i que moltsdels què ens diem anarquistes noens ho creguem pas— ni tampochauria de sonar estrany que altresno ens creguem de cap maneraaquests vells mètodes i que adver-tim que són una falsa drecera.La Marxa-Homenatge als Maquisja ha començat i tornen a ser moltdestacables, com ja és costum elsdarrers anys, tot el que es fa a po-nent; els trinxats, ja se sap. Tambéhi haurà actes a Vilanova, Sallent,Berga, Manresa, Sants, etc. A Girona ja es van fer en el marcd’unes jornades llibertàries. A KanKolmo el passat 31 de maig vamparlar sobre el maquis i la resistèn-cia llibertària al franquisme. Uncol·loqui molt aprofitat en un espaiokupat super xulo: hort, vivendes,centre social i tot al bell mig de Gi-rona, d’aquesta ciutat tant “superpija” que els hi han fet. Espero queduri molt Kan Kolmo, ja que tenenun projecte que val molt la pena.Tant la gent de Kan Kolmo com lade Can Rusk han de patir un con-trol diari exagerat, segurament deuser el preu de voler capgirar el sis-tema en una ciutat tant d’ordre itant rica com és Girona.Amb tot això, el dia 13 de juliol al’Audiència Nacional de Madridjutjaran la Núria i en aquest mateixmes a l’Alfonso —no als mossos—per allò del Kutoban. La Núria ésacusada pel fiscal de col·laboracióamb banda armada i li demanen 5anys de presó, 6.500 euros demulta i 15 anys d’inhabilitació ab-soluta. El màxim exponent de l’ab-surd i la repressió estatal. Ànims isort companyes. Salut i anarquia

SALUT I ANARQUISMES

Pep Juárez

L'admissió a tràmit, per partdel Tribunal Suprem, de laquerella contra el jutge Gar-

zón presentada pel grup feixistaManos Limpias (“digues-me delque presumeixes...”), suposa unaltre alarmant símptoma de la feblesalut democràtica que patim. Comhe escoltat dir, és tremend que elprimer imputat judicialment enaquesta matèria sigui algú que, mésenllà dels seus desvaris estel·lars, idubtoses i contradictòries actua-cions, va intentar obrir unes fossesamb milers de cossos de demòcra-tes assassinats, mentre que encarano s'ha dut davant els tribunals acap dels qui van omplir aquestesfosses de cadàvers.Tot aquest assumpte no solamentdeixa a les clares que l'ombra del“atado y bien atado” del dictador ésmolt allargada, fins al punt que,després de més de trenta anys de lateòrica “transició democràtica”,encara hagi jutges, com els del Tri-

bunal Suprem, que desenvolupin laseva tasca en sintonia amb la dicta-dura assassina. També, i és neces-sari assenyalar-lo, deixa en una pa-tètica nuesa a l’anomenada “Lleide la Memòria Històrica”, votadaen el parlament, entre d’altres, perpartits d'esquerra (també teòrica)com PSOE i IU a l'octubre de2007, i ratificada en el Senat al des-embre d'aquell any.Per intentar acontentar a tiris itroians, els redactors, i els diputats isenadors que van votar aquellaLlei, es van oblidar (se suposa quea consciència) entre d’altres coses,de temes tan cabdals coml'anul·lació de les sentències fran-quistes, permetent d'aquesta mane-ra que encara avui siguin conside-rats legalment com a delinqüentstots els demòcrates jutjats, con-demnats i moltes vegades assassi-nats, a través de processos ignomi-niosos. Per aquest motiu, avui dia,moltes persones com FranciscoGranado, Joaquín Delgado, JoanPeiró o Salvador Puig Antich se-

gueixin sent “culpables”, als ullsd'aquest anomenat ”Estado de De-recho”. D'igual manera, als responsablesd'aquesta Llei de (des)MemòriaHistòrica semblen no molestar-losla presència pública del franquismeen els nostres carrers, places iparcs. També amb voluntat de mit-ges tintes, la Llei permet la no-des-aparició de determinats símbolsfeixistes. Fins i tot des d'adminis-tracions governades per aquestasuposada esquerra es conservenmonuments que constitueixen au-tèntics insults a la democràcia.Sembla clar que aquest succedanilegal no serveix ni com rentat decara. Com exemples pròxims basticitar la decisió de l'Ajuntament dePalma (centre-esquerra, batlessadel PSOE) de conservar el monu-ment de la Feixina (dedicat als “ca-ídos” del creuer Baleares, vaixelldes del qual es va massacrar a lapoblació civil indefensa que fugiaal febrer de 1937 de la Màlaga as-setjada pels feixistes, i enfonsat per

l'Armada republicana al març de1938) o el monòlit de la Plaça de laPorta de Santa Catalina, en memò-ria de “los Jinetes de Alcalá” (29oficials de cavalleria colpistes, quees trobaven arrestats en Illetes aljuliol del 36, i que van col·laboraren el triomf del cop i en la repressióa Mallorca).Per si tot això fora poc, l'esmentadaLlei “de la Memòria” deixa unenorme buit respecte a les fossescomunes d'assassinats per la dicta-dura, en la mesura que no respon-sabilitza a les administracions pú-bliques de la localització,identificació i rehabilitació de lesvíctimes enterrades en elles. I d'a-quells pols, aquests llots. Deixarabandonats en aquesta tasca als fa-miliars i a les Associacions de Re-cuperació de la Memòria Històrica,a part de ser un acte de covardiapolítica, permet a alguns jutges fei-xistes, des de privilegiats tribunals,seguir tirant palades de terra sobreles fosses de les víctimes del fran-quisme.

Més terra sobre les fosses

“Democràcia, Salut i Bons Aliments”

Salvem la iniciativa legislativa popular sobre transgènics

Plataforma Som lo que Sembrem

La Plataforma Som lo queSembrem va convocar unamanifestació el diumenge

28 de juny, des de la Plaça de Cata-lunya de Barcelona fins al Parla-ment, a la que va assistir unes3.000 persones, per denunciar elvet que han imposat CIU, PP i PSCa la proposta de llei per debatre alParlament sobre els conreus i elsaliments transgènics, en contra delprocés participatiu en què més de105.000 ciutadans i ciutadanes detot Catalunya donaven suport a laIniciativa Legislativa Popular perdemanar la prohibició dels conreustransgènics d’ús agrícola, l’etique-tatge exhaustiu dels aliments re-produïts amb OGM, una moratòriaal desenvolupament de transgènicsi la investigació indenpendent delsseus efectes sanitaris i ambientals.CIU, PP i PSC actuen doncs unitsper aturar el procés de participaciódemocràtica sobre conreus agríco-les amb manipulació genètica.Finalitzada la manifestació, 5membres de Som Lo Que Sem-brem van iniciar una vaga de famen una autocaravana al costat delParlament, postura que volienmantenir fins al 2 de juliol, dia enque el Ple del Parlament que haviade decidir el futur la ILP per unaCatalunya Lliure de Transgènics.Catalunya ocupa el segon lloc en laproducció de conreus transgènics aEuropa. Les plantes transgèniquesd’ús agrícola són propietat d’un

grapat de gegantines corporacionsagroindustrials, contaminen elsconreus, acaben amb les varietatspròpies del país i fan inviable l’a-gricultura ecològica. Nombrososestudis científics adverteixen delsseus seriosos riscos per a la salut.El blat de moro Mon 810, propietatde Monsanto i prohibit a França,Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia,Hongria i Romania, es continuapromocionant a les nostres terres.Davant d’aquesta situació, empa-rant-se en l’Estatut d’Autonomia iseguint els passos establerts legal-ment, la plataforma Som lo queSembrem va presentar al Parla-ment de Catalunya una proposicióde llei per demanar la prohibiciódels conreus transgènics d’ús agrí-cola, l’etiquetatge exhaustiu delsaliments produïts amb organismesgenèticament manipulats, una mo-ratòria al desenvolupament detransgènics i la investigació inde-pendent dels seus efectes sanitaris iambientals.

En un procés participatiu de granabast, més de 105.000 ciutadanes iciutadans de tot Catalunya vandonar suport a la Iniciativa Legisla-tiva Popular. Ara, les cúpules deCIU, PP i PSC han respost a la vo-luntat popular presentant esmenesa la totalitat de la proposició en unintent de vetar el debat parlamenta-ri sobre conreus i aliments transgè-nics. Això suposa un menyspreucap als ciutadans i cap als 60 muni-cipis, 4 comarques i molts simpa-titzants i càrrecs locals d’aquestspartits favorables a la Iniciativa.En lloc de posar-se del costat del’Europa democràtica, dels països iles regions que protegeixen elsseus ciutadans i defensen el seu pa-trimoni agrícola i ambiental, CIU,PP i PSC s’alineen amb grans mul-tinacionals amb un llarg historialde pràctiques nocives i de cerca debeneficis privats per sobre de qual-sevol altra consideració.La societat catalana té dret a un tre-ball parlamentari sobre les implica-

cions dels conreus i els alimentstransgènics per a la salut, el mediambient i la sobirania alimentàriade les generacions presents i futu-res. Per ètica democràtica i sentitcomú, demanem la retirada de lesesmenes a la totalitat i la llibertatde vot per als parlamentaris d’a-questes formacions.Enmig del desencant polític queestem vivint en els darrers temps,PSC, CiU i PP han iniciat els trà-mits per avortar la Iniciativa Legis-lativa Popular sobre Transgènicsde la Plataforma ‘Som lo que Sem-brem’. Així pretenen respondre a lapreocupació activa de la societatcatalana per la seguretat alimentà-ria, el medi i el futur de la pagesiatradicional.Per intentar evitar aquesta manio-bra antidemocràtica, humiliant idel tot irresponsable, necessitem lavostra implicació. Depèn de la vos-tra participació que aconseguim fervisible la demanda social d’un noumodel alimentari, sanitari i pagès.


OPINIÓ-SOCIAL

Directa Baix Llobregat

El jutjat número cinc del Pratde Llobregat ha iniciat elprocés de desallotjament del

Kasal Okupat del Prat (KOP). Uncop arxivada la denúncia per la viapenal de l’empresa Fecsa-Endesa -propietària de l’espai de l’antigacentral elèctrica de la població-, elprocediment per la via civil consis-teix en l’aplicació de la llei hipote-cària contra els ocupants. L'assem-blea de l'espai okupat consideraque els deixa sense cap dret de de-fensa legal en posar com a condi-ció prèvia per oposar-se a la de-manda de desnonament elpagament d’una caució monetàriaproporcional al preu en què estàtaxat el local. Aquesta via, aplicadaactualment al CSO Bankarrota deCornellà i l’any 2004 al CSOAHamsa de Sants, comporta unaeina judicial “perfecta” per admi-nistracions, empreses i multinacio-nals afectades per processos d’oku-pació, en prioritzar la capacitateconòmica dels demandants i de-nunciats per sobre de qualsevolaltre condicionant. L'assemblea afirma que “s'eviden-

cia el desequilibri de criteris i la le-gitimació d’una justícia només pera rics” doncs en el cas del KOP-Alta Tensió, a aquesta indefensiólegal s’afegeix el fet que tot el pro-cés té com a objectiu el desallotja-ment dels okupants per enderrocarl’espai gràcies a un pla urbanísticposterior a l’okupació a l’entorn dela nova estació del TAV. Així, la in-tenció de Fecsa-Endesa no és utilit-zar l’espai ni rehabilitar-lo, sinóenderrocar-lo i cobrar la indemnit-zació per l'expropiació dels te-rrenys.

Quinze anys d’okupacióal Prat. Sis anys delKOP-AltaTensióDes de l’any 1994, en que s’oku-pen les Cases d’en Puig, al Prat deLlobregat hi han existit sis centressocials. El KOP-Alta Tensió va serokupat el 25 de gener del 2003 permés d’un centenar de persones, elmateix dia en que havien sortit vo-luntàriament de l’anterior, denomi-nat CSO Monmari, en arribar a unpacte amb els membres del Casald’Avis que allà s’hi havia de cons-truir. Des de llavors centenars de

persones i desenes de col·lectiushan generat nombroses activitatsdonant vida a un espai que portavamolts anys abandonat. Els mem-bres de l’assemblea del KOP haniniciat una campanya contra el pro-cés de desallotjament, recollint su-ports per mantenir l’espai i fent una

crida a la solidaritat per defensar-loi visibilitzar el conflicte social quesuposen els espais autònoms i au-togestionats, reiterant la necessitatde mantenir els centres socials ondesenvolupar les diferents expres-sions de lluita i dissidència denombrosos col·lectius i persones.

El desallotjament del KOP-Alta Tensió

es posa en marxa

Militarisme, sígracies!!

Pau Gomis

En sols una setmana s’han suc-ceït tres noticies decebedores.

Primer, la compra de 46 míssils decreuer Taurus, 57,59 milions d’eu-ros. Per defensar-nos de què? Dequi? Per convertir-nos en el segonusuari més important d’Europa,després d’Alemanya. Havent fet lacompra calia provar els engendres ien van llençar dos a un polígon detir a Sudàfrica. Només el lloguer deles instal·lacions costava 631.359euros, xifra a la que cal sumar elcost dels míssils i el desplegamentmilitar adient.La següent notícia decebedora ésque es malbaraten 46 milions d’eu-ros, en estavellar-se dos avions F-18 en unes maniobres a les illes Ca-nàries, sortosament no hi havíctimes... Sense comentaris.I després, la ministra Chacón anun-cia què enviarà 532 soldats més al’Afganistan. Sols la despesa d’a-quest enviament pujarà 44 milionsd’euros. I això és només la punta del’iceberg, ja que la despesa militarno disminueix mai. Mentre la po-blació assisteix muda al tancamentd’empreses i a l’augment de l’atur ide la necessitat, el govern socialistano escatima els diners ni per l’exèr-cit, ni per la banca. No oblidem que una de les causesdesencadenant de la crisi, junt ambel pic del petroli i l’esclat de labombolla immobiliària, és la guerracontra el terrorisme què van iniciarels EUA, i d’altres països, entre ellsEspanya, després de l’11 de setem-bre de 2001. Les guerres preventi-ves de l’Afganistan i l’Iraq han aca-parat una quantitat de recursos anivell mundial. Així aquests dinerssón recursos perduts que s’hagues-sin pogut dirigir a d’altres sectors.El cost d’un hospital es podria as-sumir amb els diners “estavellats”dels dos F-18. La despesa d’unmíssil Taurus seria suficient per ali-mentar 2.500 persones durant unany. Qui sí té interessos són empresesvinculades al sector armamentista,com Navantia, Arpa, Expal, ITP,ISDEFE i INTA. També són moltsels bancs que inverteixen en aquestsector (Santander, BBVA, Cajama-drid, etc). Mentretant, s’omplen lesoficines de desocupació. Les parrò-quies reparteixen aliments a milersde persones, molts municipis fanmans i mànigues per a crear ocupa-ció, els petits comerços tanquen, lesfamílies no poden pagar les hipote-ques, tota ajuda és poca perquè lespersones més febles econòmica-ment puguin mantenir-se surant,l’angoixa, l’incertesa i la desespe-ració s’estan instal·lant entre la po-blació... però el ministeri de la Gue-rra segueix malbaratant els dinersde tota la ciutadania.

TORNEM-HI

Assemblea del KasalOkupat del Prat

El jutjat número cinc del Pratde Llobregat va iniciar elprocés de desallotjament del

Kasal Okupat del Prat (KOP) ara fauns mesos. La denúncia de l’em-presa Fecsa-Endesa, propietària del’espai de l’antiga central elèctricade la població, comportava, un coparxivada la via penal ara fa unsanys, en l’aplicació per la via civilde la llei hipotecària. Aquesta viajudicial ens ha deixat a tots elscol·lectius i individus que utilitzeml’espai sense cap dret de “defensalegal”, en posar com a condicióprèvia per oposar-se a la demandade desnonament el pagament d’unacaució monetària proporcional alpreu en què està taxat el local. Això és el que va succeir el dia 23d’abril de 2009, quan en el judicipel desallotjament no vem tenir nitan sols dret a parlar ni defensar-nos en no aportar els diners dema-nats per fer-ho. El judici es va cele-brar després d’una sèrieinnombrable d’irregularitats en totel procediment per part del propijutjat: incompareixença del jutgeen la vista prèvia, la pròpia celebra-ció sense haver resolt cap dels re-cursos presentats pels denunciats,

la no citació judicial dels testimo-nis aportats, etc. Malgrat els esfor-ços per anular el dia del judici pertots aquests condicionants el jutjatva fer cas omís a les nombrosesevidències d’irregularitats i el vadeixar vist per sentència. Tot això,fa vergonyosament evident el des-equilibri de criteris i la legitimaciód’una justícia només per a rics. En el cas del KOP-Alta Tensió, aaquesta indefensió legal s’afegeixel fet que tot el procés té com a ob-jectiu el desallotjament dels oku-pants per posteriorment enderrocarl’espai, afectat per un pla urbanís-tic sobre l’entorn de la nova estaciódel TAV, posterior a l’okupació.Així, la intenció de Fecsa-Endesano és utilitzar l’espai ni rehabilitar-lo, sinó enderrocar-lo i cobrar lasucosa indemnització per l'expro-piació dels terrenys, i per això estroben totes les facilitats legals perfer-ho i una justícia parcial al seucostat. La pressió de l’ajuntamenten aquest sentit també ha estat de-terminant, el consistori d’IC-PSCen tot moment vol fer veure que nohi són part implicada, deixant lafeina bruta a l’empresa, de sotamàen tot el procés han actuat com apart implicada directament en pres-sionar a l’empresa per resoldre elmés aviat possible el cas a condició

de poder aportar l’indemnitzacióde diners públics que els donaran acanvi per la “feina ben feta” .Des de l’any 1994, en que s’oku-pen les Cases d’en Puig, al Prat deLlobregat hi han existit sis centressocials. El KOP-Alta Tensió va serokupat el 25 de gener del 2003 permés d’un centenar de persones, elmateix dia en que havien sortit vo-luntàriament de l’anterior en arri-bar a un pacte amb els membresdel Casal d’Avis que allà s’hi haviade construir. Des de llavors cente-nars de persones i desenes decol·lectius han generat nombrosesactivitats donant vida a un espaique portava molts anys abandonat. Els membres de l’assemblea delKOP estem decidits a defensarl’espai i iniciem una campanyacontra el procés de desallotjament,recollint suports i fent una crida ala solidaritat per visibilitzar el con-flicte social que suposen els espaisautònoms i autogestionats, reite-rant la necessitat de mantenir elscentres socials on desenvolupar lesdiferents expressions de lluita i dis-sidència de nombrosos col·lectius ipersones.A tots aquells que han utilitzat i uti-litzen el KOP, als que li han donatvida i als que creuen que aquestsespais són necessaris, ha arribat el

moment de posar-nos a treballarper defensar-lo. Ara és el momentde la solidaritat. Veniu al KOP i in-formeu-vos. Entre tots podemaconseguir-ho.

Breu explicació del procés pel desallotjament del KOP


SOCIAL

Assemblea del Centre SocialOkupat i Autogestionat

l’Esquerda de [email protected]

Des del 5 d’octubre l’ antigadiscoteca Metàl·lic, ambmés de 20 anys d’abandó,

va ser okupada per a realitzar-hi unCentre Social Autogestionat. Des-prés d’una intensa setmana de nete-ja on es van treure tones de brutíciai es va adequar l’espai, vam inaugu-rar l’11 d’octubre amb una xocola-ta, tallers de pintura per a la maina-da del barri, pintada de murals,roda de premsa, una assemblea iconcert acústic. Des d'aleshoress’hi han realitzat un bon nombre detallers (teatre, artesania, sanejamentd’armaris emocionals, malabars,“els grans també juguen”, castells),videofòrums, xerrades (cicle d’a-groecologia, presentació de publi-cacions com La Panerola i La Di-recta, solidaritat amb el col·lectiufeminista Cau de Llunes, monedescomplementàries …), sopars, con-certs i jam's musicals així com jor-nades de treball per a continuar mi-llorant l’espai.Políticament l’Esquerda no es ma-nifesta portadora de cap ideologiaen concret, tot i que s’escolta bas-tant el que diuen els veïns de baix al’esquerra.El local encara ofereix molt d’espaiper continuar-hi col·lectivitzant,gestionant, creant, al servei de totesles persones i associacions ques’involucrin en el seu ús. Al propietari, PROMYCSA (l’em-presa que gestiona el Diari de Ta-rragona), des d'un principi li vamcomunicar la intenció de dialogarper tal d’arribar a un acord, propos-ta que va ser rebutjada i contestada

per part seva amb una denúncia perla via civil. En cap moment el Diaride Tarragona ha fet públiques lesseves intencions d’ús d’aquestlocal, és més, ha dit que no pensautilitzar-lo per res, la seva únicaresposta ha estat defensar el seudret, com a propietari, a desallotjarla casa.Actualment estem en un procés ju-dicial per via civil on el dia 9 dejuny del 2009 tindrà lloc el judici.Després d’aquesta data el Diari deTarragona podria demanar l’execu-ció del desallotjament i el jutge,atorgar l’ordre d'aquest als Mossosd’Esquadra. Des del col·lectiu obertde persones que gestionen aquestespai considerem que la societatcivil de Reus i el Camp, encara hitenim molt a dir i a fer per tant en-geguem aquesta campanya per aque així sigui.

Donem-li la volta.Podem!

Donat que el Diari de Tarragonademostra la voluntat de retornarl’espai al seu anterior ús: cap, ensadrecem a totes les entitats icol·lectius que desitgin recolzar i/ofer servir aquest espai per tal deproposar-vos l’adhesió a la cam-panya també ens interessa l’Es-querda.La campanya consisteix en lo se-güent:1) Plantejar-se el perquè us interes-sa aquest espai i per a què el faríeuservir.2) Estar disposats a que es comuni-qui públicament en una roda depremsa i en la mateixa rebre unaclau de l’Esquerda.La clau serà real o simbòlica se-

gons si la voleu utilitzar realment ono. Si us plau, especifiqueu-ho.Aquesta roda de premsa es durà aterme en el marc d’una jornada po-pular amb cercavila, mercat d’in-tercanvi, dinar per a tothom, unamostra de tallers i per acabar unaassemblea amb les entitats i col·lec-tius adherits.Fins aquí servirà per a que el Diaride Tarragona es plantegi si treu lanoticia, si no la treu i com. Si no latreu, segur que altres publicacionsho faran. A partir d’aquí hi caben moltes op-cions. Entre elles, podem ser laforça suficient per a que reconside-rin la decisió de desallotjar l’es-querda i pugui consolidar-se comun altre espai de participació direc-ta per al poble, ciutadania, teixit as-sociatiu… en fi, per a la societatlocal i les persones.

També ens interessal’Esquerda

Campanya perl’absolució deNúria Pórtulas


El 7 de febrer de 2007 la NúriaPórtulas va ser detinguda a Gi-

rona sota la llei antiterrorista i em-presonada durant 4 mesos, d’on enva sortir en llibertat sota fiança. Laseva detenció va ser preparada iexecutada per l’Àrea Central d’In-vestigació dels Mossos d’Esquadradepenents d’Iniciativa-Els Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Ac-tualment s’ha de presentar un copper setmana i no pot traspassar lesfronteres estatals.El proper dilluns 13 de juliol l’Au-diència Nacional la jutjarà sota l’a-cusació de col·laboració amb bandaarmada amb una petició fiscal de 5anys de presó, una multa de 6.500euros i 15 anys d’inhabilitació ab-soluta.Des de la campanya per l’absolucióde la Núria es vol implicar elmàxim de gent per aconseguir proupressió social per tombar la peticiódel fiscal.Som conscients que la detenció iempresonament de la Núria no vaser una equivocació. La repressióde les persones i moviments com-batius (i especialment de les perso-nes que són solidàries amb els pre-sos i preses) no és un error sinó unaestratègia del poder per tal de cri-minalitzar-nos. Des de fa anys, elsmoviments socials som objecte dedetencions arbitràries, identifica-cions, multes i empresonaments.Cal la solidaritat als atacs cap alsengranatges d’un sistema que ennom del benefici econòmic i delpoder explota, humilia, tanca, tor-tura. Per aquest fet no ens podemoblidar de l’Amadeu, en Franki,l’Omar i tants d’altres represaliats.No podem continuar dient que aixòsón equivocacions. Sabem que és laresposta d’un sistema que utilitza larepressió de forma continuada con-tra aquelles persones que s’hi en-fronten.Cal actuar per l’abolició de la lleiantiterrorista i l’Audiència Nacio-nal; per la desaparició del FIES,l’aïllament i la incomunicació dinsles presons; per desemmascararaquesta pau que es basa fonamen-talment amb l’autoritarisme, l’ex-plotació i el domini; perquè en defi-nitiva, encara ens queden moltes(massa) raons per continuar llui-tant.Per això des de l’assemblea de su-port seguirem treballant per l’abso-lució del cas i la llibertat real i senserestriccions de la Núria, la fi de lacriminalització de les persones imoviments combatius i concreta-ment de la solidaritat amb les per-sones preses, i la fi de la impunitatde la que gaudeixen els poders polí-tics, policials i judicials.Per rebre informació periòdica es-criu a: [email protected]és informació: elsud.org/nuri/

Alerta Solidària, CoordinadoraAntirepressiva del Garraf i


El militant independentista i veíde Vilanova va rebre la confir-

mació de la sentència, ara ja ferma,que li imposa una pena de 100 diesde presó per la falta d'atemptat i le-sions contra un mosso d'esquadra.Subsidiàriament, la condemnasubstitueix aquests 100 dies en 400euros de multa. En Karim però, in-sisteix en que va ser ell qui va rebreels cops dels agents i per tant esnega a pagar la multa. Es castiga de nou la pobresa ambmesures com aquesta que permetenels qui tenen més diners eludir lapresó sense dificultats. És per això,que en un acte de coherència, i coma denúncia del caràcter classistad’aquestes mesures punitives

(penes-multa), en Karim ha deciditno pagar la multa i, per tant, l’Estatl’hauria d’emrpesonar durant 50dies. El dia 1 de juny, l'Ajuntamentde Vilanova i la Geltrú va rebutjarla moció de solidaritat presentadapel regidor de la CUP.Davant de la nova situació, AlertaSolidària, juntament amb la Coor-dinadora Antirepressiva del Garraf,donem per tancada l'actual fase in-formativa de la campanya i n'obrimuna de nova on la participació i lamobilització prendran el protago-nisme.Durant l'estiu anirem recollint ad-hesions al nou manifest (redactatexpressament per la nova situacióde sentència ferma i amenaça mmi-nent de presó) i preparant les prope-res accions de solidaritat a les qualsesteu tots i totes cridats a participar-

hi.D'entrada us demanem que difon-gueu aquest missatge, alerteu de'amenaça que recau sobre el Karimi que us adheriu al nou manifest en-viant-nos un correu a [email protected].

El Manifest pel Karim

1. Proclamem la nostra solidaritatamb en KarimAkbih Verdaguer, veíde Vilanova i la Geltrú, militant in-dependentista i sota amenaça decomplir 50 dies de presó per haver-se plantat al xantatge de la crisi eco-nòmica i al xantatge d'una multa de400 euros.2. Denunciem la injusta situaciód’amenaça de presó que ha se su-portar el Karim i lamentem quel’Estat vulgui empresonar algú que

comet el delicte de no romandrepassiu davant les problemàtiquessocials que està patint el nostrepoble.3. Remarquem el nostre convenci-ment que tot plegat és fruit d’uncontext polític pel qual, les autori-tats del país esmercen esforços persilenciar, criminalitzar i si cal, re-primir, aquelles expressions popu-lars que denuncien les conseqüèn-cies de l'actual fase econòmicasobre la classe treballadora catala-na.4. Finalment, exigim la no execucióde la sentència, ja que som majoriaels qui, com en Karim, som culpa-bles de l'únic delicte que aquí espretén castigar: treballar perquè nosiguem els de sempre els qui conti-nuem pagant els plats trencats delsistema capitalista.

Nou impuls en la campanya pel Karim per evitar el seuempresonament


Dinamita de cervell


> EL FAR

ÀCRATES I POETES

El antecedents de laSetmana Tràgica

Ferran Aisa

L’inici del segle XX crea il·lusions decanvi i les lluites obreres retornen a

la palestra. El moviment obrer es reor-ganitza cultural i socialment. Apareixenateneus, escoles, cooperatives, socorsmutus, societats d’ofici, grups d’afinitat,etc. Destaquen l’Escola Moderna, l’Ate-neu Enciclopèdic Popular, la cooperati-va Flor de Maig, la Previsió Obrera, i,fins i tot, la Caixa que neix amb la idead’ajudar a socórrer la vellesa dels treba-lladors. En el camp sindical es produeixl’aparició dels sindicats d’ofici quesuperen les velles societats de resistèn-cia. L’anarquisme obre intensos debatsa la premsa llibertària sobre la manerad’organitzar-se, d’actuar i de preparar larevolució. Els sindicats llibertaris dei-xen de ser hegemònics i comparteixenespai amb organitzacions socialistes,republicanes, catalanistes i lerrouxis-tes. En el camp polític triomfa l’esperit delpartit radical amb la seva oposició al ca-talanisme polític i amb el verbalisme de-magog dins del camp obrer. La lluitacontra el catalanisme, a més, té l’ingre-dient de la intervenció militar en els fetsdel “Cu-Cut!” i de “La Veu de Catalun-ya”. El triomf radical a les eleccions il’atac contra els periòdics catalanistesserà la base de la unitat de les forcescatalanes donant pas al naixement deSolidaritat Catalana. Aquesta platafor-ma la constituiran la Lliga, els partits re-publicans conservadors i els federalis-tes. Els obrers, per una altra banda,fomentaran l’aparició de SolidaritatObrera amb el concurs d’anarquistes,socialistes i republicans d’esquerres.Enmig d’aquest panorama l’Estat es-panyol viu una important crisi econòmi-ca, social i política. Les relacions entreEspanya i Catalunya són molt tenses,sobretot per l’actitud governamentaldavant dels fets anticatalanistes. Mal-grat la victòria electoral de SolidaritatCatalana, molt aviat sortirà a relluir l’an-tagonisme dels grups que formen laplataforma i, definitivament, es trenca-rà. Mentrestant el moviment SolidaritatObrera es decantarà cap al costat anar-quista. Socialistes i republicans bus-quen el seu propi camí fora de l’organit-zació sindical, ja sia potenciant la UnióGeneral de Treballadors o creant orga-nismes polítics adients als seus postu-lats. L’Estat espanyol per combatre lacrisi fomenta l’explotació de les minesde fosfat i altres minerals del Riff. Larebel·lió dels magrebís portarà a unanova guerra al Marroc que significarà lamatança inútil de molts joves en l’ano-menat desastre del “Barranco delLobo”. El govern cridarà els reservis-tes, tots ells obrers que, com que nopoden pagar la quota que els alliberad’anar a fer la guerra, són portats a pri-mera línia de foc. Aquest serà el motiud’una intensa campanya que desenca-denarà manifestacions contra la guerrai que serà l’origen de la Setmana Tràgi-ca de juliol de 1909.

Richard Stallman (*)Traduït per DL

El camí cap a Tycho va co-mençar per a Dan Halberten la Facultat, quan Lissa

Lenz li va demanar que li deixés laseva computadora. La seva s'ha-via avariat, i si no la hi demanava aalgú no podria acabar el projectesemestral. Ella no s'hauria atrevit ademanar-se-la a ningú, excepte aDan. Això va situar a Dan davantun dilema. Havia d'ajudar-li, però sili prestava la seva computadora,ella podria llegir els seus llibres. Amés de poder anar a presó durantmolts anys per deixar que algú lle-gís els seus llibres, la mateixa ideade fer-lo li va escandalitzar al prin-cipi.Igual que a tot el món, li havien en-senyat des del parvulari que com-partir els llibres era repugnant iequivocat, una mica que nomésfaria un pirata. I era molt probableque la SPA (Programari ProtectionAuthority, Autoritat per a la Protec-ció del Programari) els agafés. Danhavia après en la seva classe deProgramari que cada llibre tenia undelator de copyright que informavaa la Central de Llicències de qui,on i com ho llegia. (Aquesta infor-mació s'utilitzava per a agafar a pi-rates de la lectura, però també pera vendre perfils d'interessos perso-nals a comerciants).La pròxima vegada que la sevacomputadora es connectés a laxarxa, la Central de Llicènciesseria informada. Ell, com amo

d'una computadora, podria rebre elcàstig més sever, per no prendremesures per a prevenir el delicte.Per descomptat, podria ser queLissa no volgués llegir els seus lli-bres. Podria voler la computadoranomés per a escriure el seu projec-te. Però Dan sabia que ella erad'una família de classe mitja, i queamb prou feines podia pagar lamatrícula, i menys encara les quo-tes de lectura. Pot ser que llegir elsllibres de Dan fos per a ella l'únicaforma d'acabar els estudis. Sabia

el que era això: ell mateix haviahagut de demanar un préstec per apoder pagar els articles d'investi-gació que llegia. (El 10% dels in-gressos per aquest concepteanava a parar als investigadorsque havien escrit els articles. ComDan pretenia dedicar-se a la inves-tigació, tenia esperances quealgun dia els seus propis articles, sieren citats freqüentment, li propor-cionarien els diners necessaris pera pagar el préstec). Més tard Danva saber que havia hagut un temps

en el qual qualsevol podia anar auna biblioteca i llegir articles de re-vistes especialitzades, i fins i tot lli-bres, sense haver de pagar. Haviaestudiants independents que lle-gien milers de pàgines sense tenirbeques de biblioteca del Govern.Però en els anys noranta tant elseditors de revistes sense ànim delucre com els comercials haviencomençat a cobrar quotes per l'ac-cés a les seves publicacions. Capa l'any 2047 les biblioteques queoferien accés lliure a la literatura

El dret a llegir

acadèmica eren un record llunyà. Na-turalment havia formes d'enganyar ala SPA i a la Central de Llicències.Eren, per descomptat, il·legals. Danhavia tingut un company en la classede Programari, Frank Martucci, quehavia aconseguit una eina il·legal dedepuració, i l'havia utilitzat per a sal-tar-se el codi del delator de copyrightquan llegia llibres. Però l'hi havia con-tat a massa amics, i un d'ells li va de-latar a la SPA per a obtenir una re-compensa (els estudiants moltendeutats eren fàcilment temptatsper la traïció).En 2047 Frank estava en la presó, noper practicar la pirateria de la lectura,sinó per posseir un depurador. Danva saber més tard que va haver untemps en el qual qualsevol podia pos-seir eines de depuració. Fins i tothavia eines de depuració lliures, dis-ponibles en CD, o en la xarxa. Peròels usuaris normals van començar autilitzar-les per a saltar-se els delatorsde copyright, i va arribar un momentque un jutge va estimar que aquests'havia convertit en el principal úsdels depuradors. Això va provocarque passessin a ser il·legals, i s'em-presonés a qui els desenvolupaven.Naturalment, els programadors enca-ra necessitaven eines de depuració,però en l'any 2047 els venedors de

depuradors només distribuïen còpiesnumerades, i només a programadorsamb llicència oficial, i que haguessindipositat la fiança preceptiva per a co-brir possibles responsabilitats penals.El depurador que va utilitzar Dan enla classe de programari estava darre-re d'un tallafocs especial perquènomés ho pogués utilitzar en elsexercicis de classe. També era possi-ble saltar-se els delators de copyrightsi s'instal·lava un kernel modificat.Més endavant, Dan va saber que ha-vien existit kernels lliures, fins i tot sis-temes operatius complets lliures, capa la fi del segle anterior. Però nonomés eren il·legals, com els depura-dors, sinó que no es podien instal·larsense saber la contrasenya del supe-rusuario del sistema. I ni el FBI ni elServei d'Atenció de Microsoft anavena dir-te-la.Dan acabà per concloure que nopodia deixar-li la computadora aLissa. Però tampoc podia negar-se aajudar-li, perquè estava enamoratd'ella. Li encantava parlar amb ella. Iel qual li hagués escollit a ell per a de-manar ajuda podia significar que ellatambé li volia. Dan va resoldre el dile-ma fent alguna cosa encara més in-imaginable: li va deixar la computado-ra, i li va dir la seva contrasenya.D'aquesta forma, si Lissa llegia els

seus llibres, la Central de Llicènciescreuria que era ell qui els estava lle-gint. Encara que era un delicte, laSPA no podria detectar-lo automàti-cament. Només s'adonarien si Lissal'hi deia. Per descomptat, si la Facul-tat sabés alguna vegada que li haviadit a Lissa la seva pròpia contrasen-ya, seria el final per a ambdós comestudiants, independentment de paraquins l'hagués utilitzat ella. La políticade la Facultat era que qualsevol inter-ferència amb els mitjans que s'usa-ven per a realitzar seguiments de l'úsde les computadores per part dels es-tudiants era motiu suficient per aprendre mesures disciplinàries. Noimportava si s'havia causat algundany: l'ofensa consistia a haver difi-cultat el seguiment per part dels ad-ministradors. Assumien que això sig-nificava que estaves fent alguna altracosa prohibida i no necessitavensaber què era. Els estudiants no so-lien ser expulsats per això. Almenysno directament, Se'ls prohibia l'accésal sistema de computadores de la Fa-cultat, pel que inevitablement suspe-nien totes l'assignatures. Posterior-ment Dan va saber que aquest tipusde política universitària va començaren la dècada dels vuitanta del seglepassat quan els estudiants universita-ris van començar a utilitzar massiva-ment les computadores. Anterior-ment, les Universitats mantenien unapolítica disciplinària diferent: castiga-ven les activitats que eren nocives,no aquelles que eren simplementsospitoses.Lissa no va delatar a Dan a la SPA.La decisió de Dan d'ajudar-li els vaconduir al matrimoni, i també a qües-tionar-se els ensenyaments que ha-vien rebut de petits sobre la pirateria.La parella va començar a llegir sobrela història del Copyright, sobre laUnión Soviètica i les seves restric-cions per a copiar, i fins i tot la Consti-tució original dels Estats Units. Esvan traslladar a Lluna City, on van tro-bar a uns altres que també s'havienapartat del llarg braç de la SPA. Quanla revolta de Tycho va començar en2062, el dret universal a la lectura esva convertir en un dels seus objectiusprincipals.

(*) Aquest text ha estat pres de "Laruta cap a Tycho", una col·lecció d'ar-ticles sobre els antecedents de la Re-volució Lunar, publicada a Lluna City,en l'any 2096.



El dret a la lectura és una batallaque es lliura en els nostres dies.

Encara que poden passar 50 anysfins que la nostra forma de vida actualse suma en la foscor, moltes de leslleis i pràctiques descrites en aquestrelat han estat proposades, ja siguipel govern de Clinton, a EEUU o perles editorials. Només hi ha una ex-cepció: la idea que el FBI i Microsofttinguin (i ocultin) la contrasenya d'ad-ministració de les computadores.Aquesta és una extrapolació de lespropostes sobre el xip Clipper i altrespropostes similars de custòdia declau (key-escrow) del govern de Clin-ton, i d'una tendència que es mantédes de fa temps: els sistemes infor-

màtics es preparen, cada vegadamés, per a donar a operadors remotscontrol sobre la gent que realment uti-litza els sistemes. La SPA, que en re-alitat són les sigles de Programari Pu-blisher's Association (Associaciód'Editors de Programari), no és avuidia, oficialment, una força policial. Noobstant això, oficiosament, actua coma tal. Convida a la gent a informarsobre els seus companys i amics.Igual que el govern de Clinton, pro-mou una política de responsabilitatcol·lectiva, en la qual els amos decomputadores han de fer complir acti-vament les lleis de Copyright, si novolen ser castigats. La SPA està ame-naçant a petits proveïdors d'Internet,

exigint-los que permetin a la SPA es-piar a tots els usuaris. Molts proveï-dors es rendeixen quan els amena-cen, perquè no poden permetre'slitigar en els tribunals (Atlanta JournalConstitution, 1 d'octubre de 1996,D3.) Almenys un proveïdor, Commu-nity Connexion de Oakland, Califòr-nia, va rebutjar l'exigència i actual-ment ha estat demandat. Es diu quela SPA ha abandonat aquest plet re-centment, encara que pensen conti-nuar la campanya per altres vies. Lespolítiques de seguretat descrites en elrelat no són imaginàries. Per exem-ple, una computadora en una de lesUniversitats de la zona de Chicagomostra en la pantalla el següent mis-

satge quan s'entra en el sistema (lescometes estan en l'original en an-glès): "Aquest sistema només pot uti-litzar-se per usuaris autoritzats. Lesactivitats dels individus que utilitzinaquest sistema informàtic, sense au-torització o per a usos no autoritzatspoden ser seguides i registrades pelpersonal a càrrec del sistema. Durantel seguiment d'individus que estiguinusant el sistema inadequadament, odurant el manteniment del sistemapoden ser seguides també les activi-tats d'usuaris autoritzats. qualsevolque usi aquest sistema consenteixexpressament aquest seguiment i ésadvertit que si aquest seguiment re-vela evidències d'activitat il·legal o

violacions de les ordenances de launiversitat, el personal a càrrec delsistema pot proporcionar les provesfruit d'aquest seguiment a les autori-tats universitàries i/o als agents de lallei. Aquesta és una aproximació inte-ressant a la Quarta esmena de laConstitució d'EEUU: pressiona a totel món a la bestreta perquè cedeixien els seus drets.

(*) Copyright 1996 Richard Stallman.Es permet la còpia literal sempre ques'inclogui aquesta nota. Aquest article va aparèixer en el nú-mero de febrer de 1997 de Communi-cations of the ACM (volum 40 numero2).

Nota de Richard Stallman (*)

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA


Josep Llunas

Diu Raimon, la veu i el crit delpaís, que “Ell em va descobrirel país”; segons Jordi Pujol,

expresident de la Generalitat de dalt,ell “ha estat un dels sostenidors, delsque han aguantat la llengua i la cultu-ra catalana”; l’editor Josep Maria Cas-tellet afirma que “difícilment trobarema la segona meitat del segle XX unaaltra figura d’una influència tan gransobre la literatura dels Països Cata-lans”; l’escriptor Josep Iborra afirmaque a ell “no hi ha ningú que el poseen dubte com a escriptor”; el lingüistaVicent Pitarch deixa anar que ell “ésl’intel·lectual més lúcid que hi hahagut en tot el País Valencià al llargdel segle XX” (i un dels dos o tres delsPaïsos Catalans, afegeixo jo); la sevaobra “no és un document d’època,sinó d’actualitat” afirma el filòleg Anto-ni Seva; quan morí, Andreu Alfarocomprengué que s’havia quedat orfe“perquè havia perdut la persona ambqui jo em confessava cada setmana”;i Lluís Llach reconeix que ell “ens vaobrir les portes d’una catalanitat moltmés complexa, molt més àmplia, moltmenys egoista, molt més plural, moltdiferent”.Són algunes de les respostes a lestrenta-tres entrevistes que conté el lli-bre-dvd “Ser Joan Fuster”. Tres-cen-tes setanta pàgines editades per Al-bert Montón, Francesc Pérez iMoragón i Nel·lo Pellicer sobre unaidea del darrer, amb les entrevistescompletes i un reportatge en dvd delrealitzador Llorenç Soler produït pelTaller d'Audiovisuals i la CàtedraJoan Fuster de la Universitat de Va-lència. Cal recordar que Soler va serel director d’un altre grandíssim repor-tatge sobre aquest país que és elnostre: “Del roig al blau. La transicióvalenciana”.L’edició d’aquest llibre-reportatge ésuna molt bona excusa per tornar atreure a la llum l’obra de Joan Fuster,els seus llibres, les seves idees i laseva actitud. I ho és perquè des que

va morir al 92 fins ara la seva figuraha tingut una desigual valoració i vacamí de convertir-se en “allò que vaser”o “allò que tal vegada s’esdevin-gué”. El reconeixement a l’intel·lectuali a l’home cívic crec que no han estatsuficients, sobretot fora de l’àmbit es-trictament valencià. És a dir que siFuster hagués estat barceloní i ha-gués fet una tasca equivalent (ade-quada, és clar, a un context molt dife-rent al valencià com és el principatí)avui tindríem Fuster fins a la sopa iavui tenim Fuster només si el bus-quem i a vegades ni així. A Fuster elrecorden bàsicament els habitantsconscients del País Valencià, nacio-nalment i lingüística, i quatre més a laresta dels Països Catalans, en àmbitslingüístics, universitaris i d’historia-dors. Alhora, en determinats am-bients nacionalment conscients, elpensador de Sueca ha passat de serun assagista que esperonava la críti-ca i l’autocrítica a convertir-se en unaicona intocable, en un dogma més. Ija sabem que les icones només ser-veixen per ser adorades, per rendir-los tribut i reverència. Les icones noparlen i, en alguns casos com enaquest, no cal ni llegir-les, alhora queels seus fidels més fidels deixen anarun simple discurs monòton i irrebati-ble per explicar-lo a “les masses” queel Montaigne català mai no admetriacom a propi i ni tan sols inspirat en ell. Va ser a Sueca (a la Ribera Baixa) on,el 23 de novembre del 1922, naixiaJoan Fuster i Ortells. Ni el seu voltantfamiliar i d’amistats (amb un pare queva passar de ser líder dels carlins lo-cals a primer alcalde franquista de lapoblació sense deixar de fer imatgesde sants) ni els seus estudis de Dretfeien presagiar el cap tan ben moblaten múltiples facetes que aguantavauna ossada més aviat poc farcidacom era la seva. El cap, diguem-hotot, se’l va moblar ell mateix amb l’ad-quisició d’una immensa bibliotecaque ho incloïa gairebé tot. I el desigde saber va ser l’autèntic motor queconformà la seva vida i els seus tex-

tos.Des de Sueca, Fuster bastirà unaobra assagística de primera línia,construïda a partir de milers de lectu-res i l’assimilació i les bones diges-tions dels clàssics grecs, de la filoso-fia occidental i de la literaturacatalana de tots els temps, amb unaespecial atenció als autors valen-cians. Tot això passat pel seu tamísantidogmàtic. De cada un d’aquestsapartats, l’autor en traurà les partsmés racionals i, sobretot, les queposen l’ésser humà i la raó en el cen-tre, alhora que en literatura aprofundi-rà en el coneixement d’autors i obresque fins a ell, en molts casos, no ha-vien estat estudiats. La seva obra res-segueix els grans autors però tambéaquells que escriuen en els períodeshistòrics en què la llengua catalanaha estat més malament a nivell d’úsper una classe o altra. Il·lustrat, positi-vista i humanista, la seva veu esde-vindrà referent a tots els nivells i lli-bres com “El País Valenciano”,“Qüestió de noms” o “Nosaltres es va-lencians” passaran a ser considerats,per activa i per passiva, primer revul-sius i després clàssics per diversesgeneracions que, primer des de launiversitat i després des d’arreu, feienressorgir les ganes de llibertat en larecta final del Franquisme.Ara bé, més enllà d’aquests llibres es-devinguts autèntiques barricadesintel·lectuals pel que suposen de re-vulsiu i per l’enfrontament amb elssectors més immobilistes i espanyo-listes de la societat valenciana delmoment, Fuster té una obra amplíssi-ma que va des dels aforismes, en quèexcel·leix, fins a l’assaig de reflexiócultural i lingüística amb obres com“El descrèdit de la realitat” o “Les ori-ginalitats” i “Babels i Babilònies”. Per-sonalment, però, l’obra amb què emva obrir el cap al que deia i a com hodeia és el seu “Diari”, escrit entre1954 i 1960. Penso que a banda demolts temes que després esdevin-dran autèntics estudis a fons, el“Diari” té la virtut de donar-li una totalllibertat en l’expressió. Fuster sempreés lliure escrivint, però en aquestespàgines ho és encara més i en laseva lectura hi trobem un escriptorirreverent, sincer i cultíssim; jo diriaque és l’obra que més l’apropà a undels seus principals referents, Mi-chael de Montaigne. Alguns delsapunts que hi deixa em mereixen unaestima especial, per exemple el del23 de gener del 52, quan diu que “serlliure” equival, aproximadament, a “nohaver d’obeir”. És el Fuster més lliber-tari, i que em perdonin el mot les doc-tes patums universitàries i els regio-nalistes catalunyescos conservadors.Per mi, Fuster és un pensador lliber-tari exactament en el sentit que jodono a la paraula: aquell que defensala llibertat en tota la seva amplitud,començant per la defensa dels altres,els que per condicionants diversos nosaben ni tan sols què és la llibertat; i

ho fa amb la raó com a arma, cons-cient alhora dels greus desequilibrisque el seu exercici pot comportar. Enels diaris, Fuster reinterpreta al mar-quès de Sade, Chateaubriand, Eras-me, els existencialistes -sobretot Sar-tre i Camus tot i que no només- i, el29 de març de 1953, celebra el qua-tre-cents aniversari de la mort deFrançois Rabelais amb un text en quèel Fuster més gasiu i càustic es mos-tra totalment despullat i com el queés: un humanista amb totes les con-seqüències, fins i tot amb aquellesque incomoden els amos i el món del’alta cultura, uns espais que enaquell moment no coneixia tan deprop com anys després.Amb l’arribada de la democràcia for-mal a l’Estat espanyol, Fuster rebriael reconeixement general de polítics iintel·lectuals d’esquerres, alhora queera víctima de l’extrema dreta ambdos atemptats amb bomba i del re-buig d’àmplies capes de valencians ivalencianes espanyolitzats i folklòricsque passaven a considerar-lo el seuenemic número u. Aquesta posadaen el centre de la diana de les iresd’una part de la població era conse-qüència d’una campanya dirigidacontra la seva obra i contra qualsevolrastre de racionalitat, producte de lesmanipulacions finançades i expressa-des per una part important del poderpolític i mediàtic. Algunes de lesseves postures més intel·lectualistesajudaven a aquest enfrontament queavançarà en els anys vuitanta al PaísValencià de la mà d’UCD, de grupsregionalistes blavers i de l’extrema

dreta; i que avui encara dura. Aques-ta campanya antifusteriana l’obligà abuscar nous periòdics on guanyar-sela vida quan els del País Valencià elferen fora. Aleshores, fou acollit perla premsa “cotonera” catalunyesca ivisqué un anys dels seus articles quepublicà a “El Correo Catalán”.Als anys vuitanta i principis dels nor-anta del segle XX, Joan Fuster rebràel reconeixement unànime del mónde la cultura i de la Universitat, alhoraque d’una part important de la classepolítica valenciana més o menysd’esquerres, que alhora que l’admiras’aparta de les seves propostes cadacop de forma més clara. Havia escritja la majoria dels seus grans assajos ihavia recorregut un camí llarg i pled’obres destacades, rellegibles avuiencara i per molts anys com “Cansar-se d’esperar” o “El descrèdit de la re-alitat”, El 1992, als setanta anys, Fuster mori deixa darrere seu una obra que seràreivindicada només en part i que en-cara ara no podem llegir sencera,malgrat al mercat tinguem volumssolts de dues propostes incompletesd’Obra Completa. Joan Fuster és un exemple clar decom va aquest país -aquests països-que té nom plural i que pren forma avoltant de l’espai on es parla la llen-gua que li dóna nom: els Països Ca-talans. Malgrat que la llengua és l’ele-ment que configura la literatura, enquè s’inclou l’assaig, l’obra del deSueca continua sense rebre el reco-neixement popular que qualsevolautor en condicions semblants tindria

Joan Fuster, la mesura de totes lescoses


Catalunya. Juliol-Agost de 2009 29

ELS NENS PERDUTS DE TRAN-QUILITY BAYM. Verboud i J. Robert Viallet (2007)Documental sobre els centres alsEUA on els càstigs corporals i psí-quics formen part de la disciplina im-posada per doblegar els joves.

Pel·lícules

EL SIGLO DEL YOAdam Curtis (2002)Sèrie documental sobre l’auge i con-trol del consumisme en la democrà-cia moderna a partir de la persuasiódel consumidor amb la idea de la lli-bertat individual.

BARANMajid Majidi (2001)La història d’un grup de regugiats af-ganesos contada a través dels ullsd’un adolescent iranià. No se centraen els aspectes del conflicte políticsinó en el valor de la solidaritat.

THE OBAMA DECEPTIONAlex Jones (2009)Aquesta pel·lícula manté la tesi queel fenomen Obama és una estafacurosament dissenyada per l’elit fi-nancera de Wall Street i la ReservaFederal.

Jordi Martí Font

Al metro i al carrer, a totes les lli-breries del país i a l’interior de les

cases, des de fa uns mesos els llibresde Stieg Larsson són presents totho-ra i polvoritzen els rècords de vendesun darrere de l’altre. L’edició de lestres novel·les que formen de la trilogiaMillenium: “Els homes que no estima-ven les dones”, “La noia que somiavaamb un llumí i un bidó de gasolina” i“La reina al palau dels corrents d’ai-re”, ha trasbalsat la indústria editorialeuropea. En només tres novel·les,Larsson ens ha fet visible una Suèciaben allunyada dels tòpics que sovintalguns s’aprenen de memòria per nohaver d’estar permanentment obertsa nova informació. Larsson ens apro-pa al món que hi ha darrere del mirallde la Suècia socialdemòcrata enforma de novel·la negra. I ho fa ambun estil àgil i clar, amb un domini del’argument i els ritmes narratius es-pectacular, i amb uns personatgespeculiars i allunyats també dels tò-pics. El resultat són tres artefactes li-teraris que fan gaudir tant qui hibusca una bona història ben explica-da i punt com qui hi vol llegir el retratdecadent i alhora colpidor de les es-tructures socials del país de la social-democràcia. Tant de bo tots els ‘bestsellers’ fossin així.Larsson, mort d’un infart el 9 de no-vembre del 2004 just abans que espubliqués la primera de les obres, era

un periodista especialitzat en la de-núncia i l’elaboració d’informacions alvoltant de l’extrema dreta sueca. Alsvint anys ja era corresponsal als paï-sos escandinaus de la revista angle-sa “Searchlight”, especialitzada enantiracisme i antifeixisme i ja viviaamb Eva Gabrielsson, la seva com-panya durant 32 anys que no veurà niun cèntim de les seves milionàriesvendes perquè la seva unió vital erafeta sense papers. Larsson i Ga-brielsson s’havien conegut als 18anys en una manifestació contra laguerra de Vietnam. En aquell mo-ment, ell era membre del Partit Socia-lista i, als anys 80 del segle XX, elsdos se’n van anar a viure a Estocolm.Allí, Larsson va treballar, entre altresfeines, per a una important empresade publicitat i com a reporter a la gue-rra d’Eritrea; alhora, la seva militànciapolítica el va portar a ser membre dela Lliga Comunista de Treballadors,que va abandonar al 1987 molest perl’autoritarisme de l’organització.La seva feina en forma d’articles a laFundació Expo i a la revista del ma-teix nom, que havia fundat el 1995 ide la qual n’era el redactor en cap, lava reunir en cinc llibres, sempre coma coautor. Hi tracta àmpliament les re-lacions dels membres dels movi-ments racistes i d’extrema dreta ambl’’stablishment’ suec, de forma espe-cial amb el món industrial i financer.Allí com aquí, els feixistes organitzatsfa temps que han deixat de ser una

anècdota de cap de setmana per es-devenir una realitat preocupant. Defet, un company seu de professió vaser assassinat amb un cotxe bombaper l’extrema dreta sueca. Seria unabona iniciativa, ara que l’èxit de lestres novel·les ha estat impressionant,que alguna editorial s’interessés pertraduir els llibres que recullen els arti-cles i les investigacions del periodista,entre els quals destaquen, per exem-ple, “Extremisme de dreta” i “Els de-mòcrates suecs: el moviment nacio-nal”.Les tres novel·les de Larsson dotenels lectors de dos personatges quecaldrà posar en la nòmina de candi-dats a ser els veritables antiherois delsegle XXI. D’una banda, tenim el pe-riodista Mikael Blomkvist, que des dela revista “Millenium” es dedica a des-tapar escàndols financers i que fun-ciona com un alter ego de l’autor. Del’altra, hi ha la Lisbeth Salander, unajove ‘hacker’ de vint-i-pocs anys, unpersonatge que segons el mateixautor està inspirat en el personatgeinfantil i llibertari Pippi Langstrump.Amb ells, la trilogia novel·lísticatambé suggereix un camí: l’aliança dela saviesa amb la radicalitat, del pen-sament reflexiu amb la tècnica i la ra-pidesa, i de la sensibilitat amb la malabava... tot per fer front als mateixos aquè es va enfrontar Larsson tota laseva vida, feixistes i racistes, tant siporten el cap rapat com si vesteixenvestits cars.

en un país normal (perdoneu la re-consagrada expressió, però ara emcalia). I quan se’l reivindica, en la ma-joria de casos, es puja Fuster daltd’un cadafal des d’on se li fan dir dog-mes i dogmes com si es tractés d’unautòmat de fira en forma d’oraclegrec, ell mateix, en aquest cas mort ide qui es trien frases esparses perconfirmar dogmatismes propis.Ja em perdonareu, però penso queFuster més que cites el que ens dónaés actitud. Una actitud intel·lectualsempre preparada per esperonar elconeixement i el saber, sempre dispo-sada a convertir la raó –i per tant els

raonaments- en la qüestió central, fu-gint del dogma amb l’arma de la críti-ca sempre preparada per dispararbales d’ironia. Com en el cas de Mon-taigne, de qui és un destacat receptori interpretador, Fuster conrea la volun-tat de pensar en veu alta, pública-ment, en el seu cas per regenerar unpaís que no tenia ni nom, ni història,ni literatura... No es tracta de posar altars a capsant ni de vestir de verge immaculadaningú que no era verge ni immaculat(si ho hagués estat, tampoc ho farí-em) però sí de reivindicar el pensa-ment de qui ens fa pensar, les idees

de qui ens esperona a saber i aaprendre, els coneixements de quiens porta a adquirir-ne, a dubtar detot, a qui l’amor per la gent portava aesdevenir pensador, a qui abans queres era una persona lliure i culta. Talcom diu a “Ser Joan Fuster” l’exalcal-de de València Ricard Pérez Casado,“L’estímul a pensar en llibertat i desde la raó. Això és ser fusterià per mi”.I ja sabeu allò que deia... BertoltBrech? Hi ha gent que és necessària,una altra que és imprescindible... itota la pesca... Als Països Catalans,l’únic espai nacional que inclou l’in-dret on jo visc que parteix de la raó i

no de la força de l’Estat o de lesseves concessions, l’únic imprescin-dible és Joan Fuster. No és ell l’inven-tor de res, ja existíem abans, però síque és qui ho anomenà, qui ens dónaun nom, i només existeix allò que s’a-nomena, en aquest cas de forma plu-ral. I me n’alegro que hagi estat un nonacionalista qui hagi anomenat lameva nació, malgrat a alguns tot ussembli igual, aquesta característicaés radicalment diferent i és precisa-ment en aquesta diferència on estroba la raó de tot, la mesura de totesles coses: Joan Fuster. Només falta-ria! Cristo!

Stieg Larsson, periodisme de combat

EL CUÏRASSAT POTEMKINSergei M. Eisenstein (1926)El clàssic etern del geni del cinemasoviètic. La revolta dels marinerscontra els oficials com un preludi dela revolució. Un dels films més in-fluents de la història.



Pàgines web

Blai Dalmau

Tal com observa Arthur Scho-penhauer, la glòria eternad’un autor excepcional es va

formant en la seva posterioritatamb les opinions d’altres autorseminents, que dipositen successi-vament a la urna el seu vot signifi-catiu. Per això, “per norma general,la gloria és tant més tardana, quantmés durable ha de ser, perquè totel que és exquisit madura amb len-titud” (1). Guy Debord, principal ar-tífex de la Internacional Situacio-nista, és una figura queprobablement passarà a la històriacom una de les més fascinants delsegle XX. Des de finals dels anys90 fins avui hem vist una crescudaimpressionant del interès que des-perta la Internacional Situacionista,però especialment la vida i obrad’aquest autor, fet que s’ha mate-rialitzat, entre altres coses, ennombroses edicions de les sevesobres, antologies, estudis, projec-cions i biografies.Mentre va ser viu, Debord va con-demnar amb duresa l’ordre esta-blert en la seva època, i aquest elva condemnar a ell: “El més indul-gent dels segles, que per lo gene-ral ha trobat molt bo tot el que se liha imposat, m’ha jutjat amb moltaseveritat i encara amb una espècied’indignació.” (2). Debord, com elsaltres situacionistes, no es conte-nia en practicar l’art d’insultar, i òb-viament, això li va fer guanyar l’ani-madversió dels receptors del seumenyspreu. Probablement peraixò, després del misteriós assas-sinat del seu amic i productor Gé-rard Lebovici, Guy Debord va serobjecte d’un muntatge mediàticd’acusació i maledicència, al queell respongué amb l’opuscle “Con-sideracions sobre l’assassinat deGérard Lebovici”, on mostra elsmecanismes de la mentida perio-dística i lo infundat de les acusa-cions sobre la seva persona. Especialment en els últims temps,qui més qui menys, des d’una

perspectiva o una altra, tothompercep valors eminents en Debord.El que succeeix és que la radicali-tat d’aquest personatge extraordi-nari arriba molt lluny: mentre va serviu, Debordva refutar totes les va-loracions -també les elogioses-provinents de les esferes de l’es-pectacle mediàtic o de la intel·lec-tualitat establerta en el sistema.Per Debord, o s’està totalment encontra la societat del espectacle ono s’hi està: aquells que pretenencol·laborar amb l’espectacle i a lavegada donar-se-les de crítics ambaquest són impostors, o simple-ment, persones poc intel·ligents icoherents, que mereixen certa doside menyspreu. Això es pot veure,per exemple, en una de les sevespel·lícules: “Refutació de tots els ju-dicis, tant elogiosos com hostils,que s’han fet fins ara sobre el filmLa Societat de l’espectacle”. No és estrany que les paraules de-bordianes siguin difícils de maste-gar per a molts, que prefereixen ig-norar-les, banalitzar-les omistificar-les. Debord és una pedraa la sabata per l’exercici del poder,de la mentida i el simulacre a granescala en el societat espectacular.Debord molesta als interessos do-minants, que voldrien eludir certesqüestions sobre el sentit de la so-cietat en que vivim. Per això, conti-nuant amb Schopenhauer, podrí-em dir que: “(...) l’art d’ofegar perversament elsmèrits amb el silenci i amb una fin-gida ignorància, amb l’objecte d’o-cultar al públic el que és bo en pro-fit del que és dolent, ja era practicatper la canalla de l’època en quevivia Sèneca, com ho és per la ca-

nalla de la nostra i que, tant a unscom als altres, l’enveja els hi tancala boca.”Han passat quaranta anys des dela escriptura de la principal obra deDebord, però les seves tesis enca-ra són diagnòstics acurats de lamalaltia de l’època: l’autocràcia to-talitària de l’economia, que en laseva fase més desenvolupada, es-devé espectacle.

Amb i contra el cineÉs al 1952 que Debord realitza elseu primer film “Hurlements en fa-veur de Sade”, presentat com unaaventura “per un terrorisme cine-matçgràfic”. Debord té vint anys.És un film sense imatges: pantallesblanques i negres s’alternen a labanda visual, mentre que la bandasonora emet frases dispars, sos-tretes de revistes, lleis, teoria sub-versiva… El film provoca l’escàn-dol en la seva estrena. Amb Crítica de la Separació, de1961, Debord ens transporta a lavivència dels primers anys del grupsituacionista parisenc, les sevesperspectives i opinions sobre lavida i la realitat que els envolta. Elfilm també reflexiona sobre el cine-ma mateix:“la funció del cinema ésla de presentar una falsa coherèn-cia aïllada, dramàtica o documen-tal, com a substitució d’una comu-nicació i d’una activitat absent”. Ésun dels films que millor transmet undels sentiments bàsics de l’autor:la nostàlgia d’una vida autèntica.Debord vol mantenir la flama d’au-tenticitat i transmetre’ns gust perella, per a què en volguem més.

Això ens diu amb vehemènciaaquesta pel·lícula: cal trencar ambla realitat social predominant pertrobar el conducte cap a una exis-tència plena, significativa i apassio-nant. L’última frase del film és unaclara declaració d’intencions delque serà la vida de l’autor: “tan solscomenço a fer-vos entendre queno jugaré aquest joc”.Resultat difícil trobar en qualsevolaltre obra de la segona meitat delsegle XX, crítiques tan dures a lavida quotidiana com les que pro-clama Debord a “In girum imusnocte et consumirum igni”. Aquestassaig audiovisual està composatde fortes martellades contra lesconsciencies acomodades. De-bord avisa als primers minuts delmetratge: “No faré en aquestapel·lícula cap concessió al públic” ial·lega, entre altres raons, que “fosl’època que fos, mai res importants’ha comunicat tractant amb mira-ments a un públic”(3). Acte seguitel film polvoritza qualsevol possibi-litat d’autosatisfacció dels especta-dors habituals del cine, mostrant lamisèria econòmica, vital, cultural icomunicativa que els caracteritza.Però Debord és un cineasta alhorapositiu i crític. Quan ataca l’aliena-ció de la vida moderna, ens adver-teix simultàniament de les poten-cialitats poètiques ocultes dinsd’ella. Així, en aquest film hi trobemtambé passatges emotius i inspira-dors, majoritàriament vívides i col-pidores memòries de l’aventura si-tuacionista. Cal no oblidar que queles martellades debordianes nosón merament destructives, sinóque, com les del escultor, pretenenmodelar bellament el seu material:la existència. NOTES(1) SCHOPENHAUER, Arthur; Arte del

buen vivir, p. 146; EDAF, 1993.

(2) Debord, Guy; Consideracionessobre el asesinato de Gérard Lebovici,Anagrama, 2001, p. 21.

(3) Debord, Guy; In girum imus nocte etconsumimur igni. Anagrama, 2000,

p.13.

Guy Debord, viu o mort

EDUCAR(NOS) FORO DE MADRES Y PADRES LIBERTARI@Shttp://www.nodo50.org/educarnos/index.phpFòrum de debat adreçat als pares i mares que consideren que l’educacióen llibertat ha de ser el centre de la formació constant de la infància.No ésun web acadèmic sinó d’intercanvi d’experiències, dubtes i recursos,

BARRICADA LIBERTARIAhttp://ar.geocities.com/barricadalibertariaweb/index.htmlWeb de difusió de l’ideal anarquista en tots els seus vessants. Conté arti-cles amb biografies dels principals personatges, les organitzacions la lite-ratura, els fets històrics. Força complet.

Curt de cervell

Sico Fons

Jo ssóc uuna mmica ccurt, ii ccom qque ssóc uunamica ccurt, nnecessite qque lles ccoses mme

les ffacen bben eexplicades; pperquè aanem aavore ssi mm’explique jjo aara.Jo eem ppensava qque eel ssimple ffet dde vvolerevitar qque lla lllengua ii lla ccultura ddel tteu ppaís(o ppoble, rregió, nnació, ccomunitat oo ttribu;com vvulgueu) ddesapareguen ddavant llapressió dd’una aaltra lllengua ppolíticament iimilitar mmés fforta, eera uuna qqüestió dde mmora-litat ii hhonestedat ccap aals tteus; oo pper ddir-hhod’una aaltra mmanera mmés cclara: ddefensarallò qque hhas mmamat, ttreballar pper lla lllenguadels tteus ppares ii aavantpassats, lla ddel tteucarrer, ddel tteu bbarri, dde lla tteua iinfància...Això eem ppensava jjo een lla mmeua iingènuaignorància. PPerò nno, aara rresulta qque vvénenells, eels aaltres, ii aamb eel sseu eexquisits ii mma-drinyelíssims mmodals, eem ccomuniquen qquesi ggose ffer oo ppensar ttal ccosa, éés pperquèsóc uun iintolerant iinconstitucional aantide-mòcrata ii ttambé uun nnacionalista ((llegiu aacíun bbon ggrapat dde cconnotacions ppejorativesi ddespectives ffarcides dd’indignació) aana-crònic.Ara vvénen eells ii eem ddiuen, ttot iinsinuant,burletes, qque ssóc uun aaixafaterrossos ccava-soques ((o ““paleto”, ssegons lla sseua eexquisi-da lllengua), qque hhe dde rrespectar ll’ordre vvi-gent ii qque aal ccapdavall aaçò éés EEspanya–Una, GGrande yy LLibre– ii qque ddeixe dde sserun ssomiatruites rromàntic. AAgraït hhauria ddesentir-mme. II ccontent dde ppoder bbeneficiar-me ddels iimpostos qque ppaguen TTOTS eelsespanyols ((sic!). II qque dd’on eem vvéneneixes rridícules vvel·leïtats ssi aara ssom ttotseuropeus ii aal qque hhem dd’aspirar éés aa uunmón mmés ccosmopolita, nnatural ii ssensefronteres ((i ssense eel mmeu iidioma?). AA mmiem ssembla, pperò, qque eel ccosmopolitismeserà ttan bboniquet ccom vvulguen eells, pperòque eel cconsidere mmés aaviat ccom uun lluxeque nnomés ees ppoden ppermetre eels ppoblesrealment llliures. II qque rrealment, ll’única ppà-tria qque rreconec éés eel mmeu iidioma.I ssi eels eesmente qque ssi, ddeixant aa bbanda eeltemes dde lles ffronteres, eem ssent ccom uunestranger een lla mmeua ppròpia tterra, ii qque ll’ú-nic qque ddesitge, ppobre dde mmi, éés ppodergaudir dd’escoles, ttelevisions, pperiòdics oo llli-breries een ll’idioma dd’ací, eells eem rrepliquenque qquins ccapricis mmés eestranys qque ttinc iiquines gganes dde ffer lla gguitza; ii qque eel qquehaig dde ffer éés ddeixar-mme dde ffrivolitats ssenti-mentals, ssi nno vvull qque mm’acusen dde bboignacionalista ((torneu aa lllegir aací uun aaltre bbongrapat dde cconnotacions ppejoratives ii ddes-pectives ffarcides dd’indignació), tterroristasubversiu, ffeixista aantiglobalitzador ii nno sséquantes bbarbaritats mmés.Així ddoncs, vvet aaquí eel mmotiu dde lla mmeuaperplexitat: pper cculpa, ssens ddubte, dde llameua eestulta bbadoqueria, jjo eem ppensavaque lles mmeues ppreocupacions ii iinquietudsem vvenien dd’un ccert rrespecte èètic eenvers eelmeu ppoble, qquan aara vva ii mm’assabente,gràcies aa eells, qque nno ssón nni nnacionalistes,ni tterroristes nni iintolerants nni ffeixistes, qqueen rrealitat ttot aaçò mmeu eem vve ddonat pper sserjo uuna mmica ccurtet. AAi, ccom dde ttrist éés nnotindre ttant dde ccervell ccom eels aaltres! NNi ddi-ners, nni eexèrcits, nni ppoder...

> OPINIÓ



Rastros de Dixan

DIVERSOS AUTORSVirus editorial, 2009, 144 pàg.

Redacció

Els atemptats del 11 de setem-bre a Nova York van obrir una

era en la qual la denominada«guerra de civilitzacions» i la crea-ció d'un nou enemic que la justifi-qués, l'islam, es van convertir en elpretext per a les ocupacions de L'I-raq i Afganistan i per a la febre se-curitaria en la qual encara caval-quen els Estats occidentals. Al'Estat espanyol, l'atemptat del 11de març de 2004 a Madrid, queacabaria amb la vida de 191 perso-nes, convertiria la lluita contra el«terrorisme yihadista» en una prio-ritat. Des de llavors i de forma in-justa, la població musulmana pas-saria a ser sospitosa i víctimapotencial d'una legislació antiterro-rista denunciada per tot tipus d'or-ganismes de drets humans.Malgrat que no s'ha tornat a pro-duir un sol atemptat com aquest, elque sí que s'ha multiplicat és unaactivitat propagandística que dibui-xa una imatge simplificada i bel·li-cista de l'islam que connecta ambuna islamofobia profundamentarrelada en l'imaginari cultural es-panyol. Des del 11-M s'han produït28 operacions contra presumptescèl·lules yihadistes, la majoria ba-sades en una doctrina d'acció pre-ventiva i paranoica. Representati-va d'aquesta política és la«Operación Lago», coneguda po-pularment com del «ComandoDixan», per les pólvores de deter-

gent aportats com prova per la po-licia, i que ridiculitzaren dit procés.L'operació que dóna origen aaquest llibre va ser engegada el 19de gener de 2008 a Barcelona i,segons les filtracions als mitjans decomunicació, amb ella s'havia evi-tat una massacre similar a les deMadrid o Nova York. Encara queno es van trobar ni armes ni explo-sius i a pesar de la fragilitat de la in-vestigació policial, des del primerdia els mitjans de comunicació vanvulnerar de manera flagrant la pre-sumpció d'innocència dels acu-sats. Alhora que van sembrar lasospita, publicant notícies sensecontrastar, sobre el conjunt de lacomunitat musulmana del Raval,de Barcelona i de Catalunya. L'o-cupació del centre de l'escena perpart de l'anomenat terrorisme yiha-dista ha servit per a difuminar lacomplexitat i heterogeneïtat de lespersones d'origen, cultura o religiómusulmana. Rastros de Dixan pre-tén comprendre i denunciar els dis-cursos que serveixen per a cons-truir el «tots terroristes» i lespràctiques estatals que violen sis-temàticament els drets fonamen-tals d'aquestes persones, a l'em-para d'una islamofobiageneralitzada de la qual són causai efecte.

“La clase obrerahace historia”

PACO ZUGASTIFundación Emmanuel Mounier,

2009, 140 pàg.

Redacció

Paco Zugasti és un militant de laCGT de Málaga que dedica

bona part de la seva activitat a tas-ques de formació.La història del moviment obrer ésuna història en curs, una històriainacabada. El llibre tracta de la llar-ga lluita de la classe treballadoraper aconseguir la seva emancipa-ció de les condicions d'explotació iopressió a que ha estat sotmesaen un sistema -el capitalista- en elque prevalen els interessos mate-rials d'uns pocs per sobre de lesnecessitats i aspiracions del con-junt de la humanitat.La història que aqui s'explica, com-pendiada, és la del vertent llibertario antiautoritari del moviment obrera l'Estat espanyol, des dels seusorígens fins a la fundació de laCNT.

“¡Viva lanatutaleza!”

JOSEP M. ROSELLÓVirus editorial, 2008, 88 pàg.

Redacció

Ala fi del segle XIX a la Françadel positivisme científic i de

l'auge del desenvolupament capi-talista, sorgeixen, entre els lliberta-ris, els naturien. La iniciativa par-teix d'Emile Gravelle amb lapublicació de "L’Etat naturel". Indi-

vidualment o en col·lectiu els natu-rien no només enalteixen la natura-lesa i denigren la civilització, tambéviuen o experimenten formesacords amb el seu pensar. Entreels seus principis hi figuren: que lamisèria no és inevitable; que ambla sola producció natural del sòls'obté l'abundància; que la salut ésla condició normal de la vida; queels mals físics (epidèmies, malal-ties i deformitats) són obra de la ci-vilització.

“Menorquins aMauthausen”

MIQUEL A. LIMÓN, JOAN F.LÓPEZ i XICU LLUYSes Voltes (CGT Balears), 2009,78 pàg.

Redacció

Primer llibre publicat per SesVoltes, projecte editorial de la

CGT de les Illes Balears, incloudos treballs, "Guerra civil i exili:menorquins entre l'horror de dosexterminis" i "Contra els pous del'oblit", així com un apèndix docu-mental amb la relació nominal delsmenorquins deportats a Mauthau-sen. El llibre vol cobrir un biut dei-xat per l'escàs interés mostrat perles institucions democràtiques me-norquines per rememorar l'holo-cauts nazi, el terror feixista i la bar-bàrie franquista.Ses Voltes vol ser un espai per a lautopia i la reflexió crítica, que co-mença a caminar des de Menorca.

Llibres

NOTICIA CCONFEDERALwww.cgtpv.org /Publicació de la CGT del Pais Valen-cià. Ofereix l’actualitat sindical i so-cial.

Revistes

EN VVEU AALTAwww.enveualta.wordpress.comPublicació intermitent que publica laXarxa Anarquista i es pot descarre-gar al web.

SOLIDARIDADwww.iww.org/esRevista internacional del sindicatIWW (Treballadors Industrials del Món),

EL LLIBERTARIOwww.nodo50.org/ellibertarioRevista llibertària que s’edita a Ve-nezuela i conté idees i propostesd'acció.

> L’ACRATOSCOPI

Rambo no es trobael cervell: elsTalibans no erenamics?

Jaume Fortuño

Al 1982 Rambo era el més anabolitzatdels milers de soldats que havien tornatdel Vietnam amb una salut mental des-trossada i incapaços de refer la sevavida. A la segona part (1985) torna a de-fensar la llibertat i la democràcia pelmón en alliberar presoners americansque encara restaven capturats pels“charlies” (vietcongs), una tasca elogia-da pel president Ronald Reagan queveié en Rambo “un lluitador dels repu-blicans” i una icona per mitificar el trau-ma del Vietnam, “aquella guerra que noens deixaren guanyar”. Fins a avui elsexagenari Stallone intenta desmarcar-se dels entusiastes comentaris de Rea-gan: “Rambo és neutral”, “les pel·lícu-les són violentes perquè la guerra ésaixí” ens diu l’actor, un home que tam-poc sobresurt per la seva intel·ligència. Però als meravellosos 80 amb totsaquells Chuck Norris i Equipo A, a l’è-poca on la guerra freda es resolía acops de puny en un ring entre RockyBalboa i Ivan Drago, durant aquellsanys feliços no s’havien de donar tan-tes explicacions per defensar l’inter-vencionisme militar dels EUA i lloar l’a-mericà armat que defensa la llibertat atrets. Rambo III (1988) fou la pel·lículamés violenta de la historia amb 221actes violents i 108 morts. Però el queresulta curiós és una trama argumentalque s’ha convertit en una broma invo-luntària perquè Rambo és enviat a l’Af-ganistan per ajudar els muhaidins acombatre als rusos i l’amenaça comu-nista, i lluita colze a colze amb els queun parell d’anys més tard instituirán elrègim talibà."Alexandre 'El Gran', Gengis Khan, An-glaterra y Russia van voler conquerir-nos, però mai vam ser vençuts" explical’amic afganès de Rambo, que podriasemblar el mateix Bin Laden de jovenet,i acte seguit l’heroi americà li fa sabercom d’orgullós se sent d’estar ambguerrers tan valents. Aquests diàlegsde rabiosa actualitat, les imatges de re-partiment armes entre els afganesos,l’assetjament als russos amb l’ajudadels amics talibans i la mort de desenesde sanguinaris comunistes són una de-lirant lliçó d'història amb la marca deldisbarat Made in Hollywood. Fins i tot,al final dels crèdits es diu: "Esta cintaestá dedicada a la valiente población deAfganistán y a todos sus guerreros mu-jaidines, verdaderos heroes de la liber-tad". Però els temps han canviat i la prepo-tència reaganiana ha mutat en un bel·li-cisme més humanitari; a la quarta part,Rambo ja no va manat per la CIA sinóque es un voluntari que defensa coope-rants i missioners. I l’Obama tant dema-nar col·laboració a Europa per l’Afga-nistan… perquè no envia l’heroiprejuvilat a Tailàndia de tornada capallà, a què es carregui a tots els terroris-tes tan ràpid com va matar a tots els co-munistes? Rambo sí que té pebrots,diria Reagan.

Text i fotos:Josep Llunas

Gianni Sarno és un investigadoritalià sobre el moviment llibertaridels anys trenta que està escrivintla seva tesi sobre Félix Carrasqueri la pedagogia llibertària dels anystrenta.

-QQuuèè eett vvaa aattrreeuurree ddee FFéélliixx CCaarrrraass-qquueerr??-El meu descobriment de Félix Ca-rrasquer va ser casual. El meu in-terès va sorgir llegint uns articlessobre la pedagogia llibertària delsanys trenta. Com molts altres delsmestres llibertaris, ell va ser autodi-dacta però hi va haver un elementafegit que em va interessar. Demolt jove, ell es va quedar cec iaquesta dificultat no el va limitar enla seva tasca de militant anarquistani de pedagog llibertari, sinó tot elcontrari. A més, ell no és conegutdins de l’àmbit llibertari italià i crecque seria interessant difondre lesseves obres i experiències allí. Al-tres pedagogs llibertaris són moltconeguts a Itàlia però no així Ca-rrasquer.-QQuuiinneess ssóónn lleess ccaarraacctteerrííssttiiqquueessdd’’aaqquueessttaa ppeeddaaggooggiiaa lllliibbeerrttààrriiaa eennqquuèè eellll eessttaavvaa iimmmmeerrss??-Ell s’inspira en la pedagogia quecomença en Ferrer i Guàrdia peròva més enllà, ja que també va estu-diar Dewey, Freinet... o sigui que téinfluències d’altres pedagogies noespecíficament llibertàries, de lespedagogies que podríem anome-nar progressistes de forma gene-ral. Ell se les va fer seves i les vaadaptar per fer-les sobretot auto-gestionàries.

Els objectius de la pedagogia lli-bertària de Félix Carrasquer que

intentarà posar en pràctica en duesexperiències pròpies són l’auto-gestió -i aprendre a través d’ella- ila solidaritat.-QQuuiinneess ssóónn aaqquueesstteess dduueess eexxppee-rriièènncciieess??-Les dues experiències més impor-tants que va tirar endavant, la pri-mera amb els seus germans, sónl’Escola Reclus de Barcelona, de1935 a 1936, i l’Escola de Militantsde Monzó, del 1937, durant lescol·lectivitats d’Aragó. Les sevescaracterístiques són semblants,segueixen la tradició llibertària, esbasen en la solidaritat, les classesmixtes de nens i nenes, la coope-ració... Tal com ja he dit abans, unelement seu molt personal i carac-terístic és l’autogestió. Ell veu enl’autogestió el fonament de la soli-daritat, el fonament de la futura so-cietat.

Mitjançant l’autogestió, els nensi les nenes poden aprendre a auto-governar-se i, com a conseqüèn-cia, viure sense autoritat, senseamos. Això ho intenta posar enpràctica a l’Escola Reclus. Allí no hiha un mestre que sigui l’autoritat,no hi ha classe frontal; els profes-sors hi són per suggerir quan elsinfants demanen ajuda. Són elsnens i les nenes qui s’organitza engrups i trien el seu treball. Són ellsmateixos qui organitza el materialescolar, el material didàctic, quigestiona l’escola. L’Escola Reclusestava íntimament lligada al movi-ment llibertari i neix a l’Ateneu Lli-bertari de Sants. En aquesta esco-la hi havia assemblees entrealumnes i mestres, entre mestres ipares... en què es discutien elsproblemes que hi havia a l’escola iels que hi havia a casa dels infantsreferents a l’escola.

Un altre tipus d’assemblees eraamb els amics de l’Escola i s’hi dis-cutien i es criticaven aspectes del’activitat escolar.

Pel que fa a la de Monzó, aques-ta neix durant la col·lectivitat de lalocalitat aragonesa. És una escolaper preparar de cara a la col·lectivi-tat. En l’ensenyament també hihavia una part pràctica i una partteòrica, ja que es volia evitar la divi-sió entre treball manual i treballintel·lectual.-UUnn ccoopp aaccaabbaaddeess aaqquueesstteess dduueesseexxppeerriièènncciieess,, qquuèè ppaassssaa aammbb FFéélliixxCCaarrrraassqquueerr??-L’experiència de Monzó finalitzaamb l’arribada dels ‘nacionals’. Ell,com molts altres centenars de mi-lers, ha de fugir a l’exili, però s’es-caparà del camp de concentració itornarà a Catalunya, a Barcelona,on intentarà reconstruir el movi-ment llibertari en la clandestinitat.Serà també secretari general de laCNT fins que serà detingut i em-presonat. El condemnen a 25 anysde presó i hi romandrà durant 12anys. Quan surt, marxa a l’Estatfrancès, fins a poc abans de lamort de Franco. Tornarà a Catalun-ya i es dedicarà sobretot a escriureper difondre la història de lescol·lectivitats. Morirà el 1993 a Thil,a l’Estat francès.-CCoomm ddeesseennvvoolluuppaa llaa sseevvaa vviiddaa mmii-lliittaanntt uunnaa ppeerrssoonnaa qquuee ccoomm eellll eessqquueeddaa cceeggaa aa llaa jjoovveennttuutt??-Tal com ell explica en la seva au-tobiografia, va començar a tenirproblemes de visió molt jove, peròaixò no va suposar un problema niel desanimà. La lectura serà unade les seves passions i sempre, obé llegint o bé escoltant, la va des-envolupar ja que, segons ell ma-teix, la seva vida no tenia sentit

sense llegir.-EEll sseeuu ttrreebbaallll ccoomm aa ppeeddaaggooggqquuiinnaa iimmppoorrttàànncciiaa ttéé ppeerr aall ppeennssaa-mmeenntt ppeeddaaggòòggiicc eenn ll’’aaccttuuaalliittaatt??-Tal com ja he explicat, moltes deles pràctiques de les seves duesexperiències avui en dia són practi-cades en moltes escoles i a la uni-versitat. Com que no hi havia mes-tre, sense activitat frontal, tampochi havia manual de text, pel que elsinfants acudien a la biblioteca o po-dien utilitzar els textos disponiblesper tirar endavant el seu treball.

Un altre element d’actualitat ésel treball en grup, el treball coope-ratiu, en què els infants aprenencol·lectivament.

També és de gran actualitat i demolt interès la pràctica autogestio-nària de l’ensenyament. Pensoque tal com suposaven molts lliber-taris, la llibertat s’aprèn practicant-la. De la mateixa manera, l’auto-gestió s’aprèn practicant-la. Aquestés una dels camins, encara avui,que ens pot conduir a viure senseque ningú ens mani i sobretot ambla pròpia responsabilitat.-II ddee lleess sseevveess iiddeeeess ssoobbrree llaa vviioo-llèènncciiaa,, qquuèè eennss eenn ppoottss ddiirr??-Ell pensava que com a humanstenim una part més animal i unapart més conscient. El seu rebuig ala violència, que segons ell veniade la part animal, va ser total, finsal punt de rebutjar, també, la vio-lència que utilitzaven alguns com-panys seus anarquistes. Pensavaque utilitzant aquesta part més ra-cional es podia construir una vidamés basada en la solidaritat i lacol·laboració.

Carrasquer pensava que la vio-lència anava en contra del treballcultural i pedagògic, que eren moltmés importants.


“Altres pedagogs llibertaris són molt coneguts però no així Carrasquer”

GIANNI SARNO, INVESTIGADOR DEL MOVIMENT LLIBERTARI

Paraules

Jordi Martí Font

ExèrcitAAggrruuppaacciióó dd’’iinnddiivviidduuss eenneemmiiccss ddee llaa ppaauuaammbb uunn bbaaiixx ccooeeffiicciieenntt iinntteell··lleeccttuuaall ii uunneessaallttrreess pprreessttaacciioonnss ccoorrppoorraallss qquuee oobbeeeeiixxeennttoott eell qquuee eellss sseeuuss ccaappss eellss mmaanniinn,, eessppee-cciiaallmmeenntt lleess oorrddrreess qquuee eellss ppoorrtteenn aa uuttiilliitt-zzaarr llaa vviioollèènncciiaa eenn ccoonnttrraa dd’’uunneess aallttrreessppeerrssoonneess.. AAqquueessttss iinnddiivviidduuss nnoorrmmaallmmeenntt,, sseerrvveeiixxeennppeerr mmaanntteenniirr eellss pprriivviilleeggiiss ddeellss ppooddeerroossoossoo,, ccoomm aa mmíínniimm,, lleess eessttrruuccttuurreess ssoocciiaallssddeessiigguuaallss.. SSii llaa ccoonnssttrruucccciióó hhiissttòòrriiccaa ddee llaa ppaarraauullaa nnoonn’’hhaagguuééss ppoossiittiivviittzzaatt bboonnaa ppaarrtt ddeellss sseeuussuussooss ddaavvaanntt ggrraann ppaarrtt ddeell ccooss ssoocciiaall,, ppoo-ddrrííeemm ddiirr,, ttaammbbéé,, qquuee eellss pprriinncciippiiss qquueeddiiuueenn qquuee ddeeffeennsseenn nnoommééss eess ppooddrraannaaccoonnsseegguuiirr,, pprreecciissaammeenntt,, qquuaann eellllss nnooeexxiisstteeiixxeenn..

SeguretatQQuuaalliiffiiccaarr uunnaa cciiuuttaatt oo uunn ppoobbllee ddee ““mméésssseegguurr”” ppeell ffeett qquuee ppeellss sseeuuss ccaarrrreerrss ss’’hhiippaasssseejjaa uunnaa ggrraann qquuaannttiittaatt dd’’iinnddiivviidduussoobbeeddiieennttss ii uunniiffoorrmmaattss aammbb ppiissttoollaa ii ppoorrrraaééss uunnaa aabbeerrrraacciióó lliinnggüüííssttiiccaa,, qquuee mmaallmmeettttaanntt eell ccoonnttiinneenntt ccoomm eell ccoonnttiinngguutt.. DDiirr qquuee llaa pprroolliiffeerraacciióó ddee ccààmmeerreess ppeerr ffiill-mmaarr eellss nnoossttrreess mmoovviimmeennttss aa llaa vviiaa ppúúbbllii-ccaa ffaa ccrrééiixxeerr llaa sseegguurreettaatt ddee llaa ggeenntt qquueeeennss eennvvoollttaa ééss eeqquuiivvaalleenntt aa ppeennssaarr qquueessoomm ffeelliiççooss ppeerrqquuèè qquuaann eennss ffeemm ppeessssii-ggoolllleess rriieemm..

CoherènciaSSii bbéé jjaa ssaabbeemm qquuee llaa ccoohheerrèènncciiaa aall cceennttppeerr cceenntt ééss ddiiffíícciill ssii nnoo iimmppoossssiibbllee,, tteenniimmccllaarr ttaammbbéé qquuee aassppiirraarr aa tteenniirr-llaa ttoottaa ééss ll’’-úúnniiccaa ggaarraannttiiaa qquuee tteenniimm ddee nnoo sseerr ccoommeellllss.. NNoo eess ppoott eenntteennddrree qquuee ssiigguueemm ccaappaaççoossddee ffeerr uunnaa ccrrííttiiccaa rraaddiiccaall ddee llaa ssoocciieettaatt oonnvviivviimm ii aallhhoorraa ssiigguueemm iinnccaappaaççooss dd’’aaffrroonn-ttaarr ccrrííttiiccaammeenntt lleess rreellaacciioonnss ddee ppooddeerr ii ddeemmiiccrrooppooddeerr qquuee aaqquueesstt ssoocciieettaatt ggeenneerraa..CCoomm nnoo eess ppoott eenntteennddrree qquuee ssiigguueemm ccaa-ppaaççooss ddee ssaabbeerr ii eenntteennddrree ccoomm eennss ddoommii-nneenn ii nnoossaallttrreess eexxeerrcciimm aallttrreess ttiippuuss ddee ddoo-mmiinnaacciióó iigguuaallmmeenntt nnoocciiuuss.. AAssppiirraarr aa llaaccoohheerrèènncciiaa sseerràà iimmpprreesscciinnddiibbllee ppeerr nnoo rree-ppeettiirr aallllòò qquuee hheemm eessttaatt ccaappaaççooss ddee ddeess-ccrriiuurree nneeggaattiivvaammeenntt..

ModernAAjjuussttaaddeess lleess mmiiddeess iiddòònniieess ppeerr ttaall qquuee eellvveessttiitt nnoo sseemmbbllééss vveessttiitt,, llaa ffrreeqqüüèènncciiaa ddeeppaass ddeellss iimmppuullssooss qquuee sseennttiiaa eenn ttaannccaarreellss uullllss ii aaccaarroonnaarr eellss ddooss mmuuggrroonnss llii ffeeiiaannoottaarr eell ccooss ii rreeccoorrddaarr qquuaann vvaa aarrrriibbaarr aacciiuuttaatt..EEllss ppaappeerrss ss’’aaccuummuullaavveenn ii lleess ffaaccttuurreess iilleess rreeccllaammaacciioonnss ffeeiieenn mmuunnttss.. EEnnmmiigg ddeellssrreeccoorrddss lllluunnyyaannss ddee ddiieess ppaassssaattss ii ffeelliiççooss,,ppeennssaavvaa llaa ffoossccoorr ddeell sseeuu ccooss ccoomm ssii nnooffooss rreeaall,, ccoomm ssii ppeennssaanntt-llaa eessddeevviinngguuéésslllluunnyyàà.. DDee nniitt,, eennvviiaavvaa ccoorrrreeuuss eelleeccttrròònniiccss aallsssseeuuss aammiiccss eenn qquuèè eellss ddeeiiaa ssoovviinntt qquuee,,mmaallggrraatt qquuee nnoo eerraa aammbb eellllss,, eellss rreeccoorrddaa-vvaa aammbb uunn rreeccoorrdd ffrreesscc ii pprriimm qquuee nnoo ss’’aass-sseemmbbllaavvaa ggeennss aall qquuee lleess ppeerrssoonneess ttee-nniieenn aabbaannss ddee ll’’aappaaggaaddaa ggeenneerraall.. II ééss qquueeeellss rreeccoorrddaavvaa eenn ffuuttuurr..

“Els objectius de lapedagogia llibertària deFélix Carrasquer sónl’autogestió i lasolidaritat”

“De molt jove, Carrasquer es va quedar cec i aquesta dificultat no el va limitar en la seva tasca de militant anarquista ni de pedagog llibertari, sinó tot el contrari”

“L’autogestió s’aprènpracticant-la”

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

News & Politics

Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009