Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2007 • número 89 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Mèxic, lluites i alternativesMèxic, lluitesi alternatives

Foto

:D

ídac

Sal

au

Des de fa uns anys hi ha un

nou concepte que corre per

la xarxa d'internet del nostre

país: es tracta de la Catosfera.Aquesta "Catosfera" vindria a ser el

nom que rep la blogosfera catala-

na, el conjunt de blogs (o blocs, en

català normatiu) escrits en català i

la comunitat virtual que existeix al

voltant d'aquests blocs. Aquest

terme va ser inventat pel blocaire

català Toni Ibáñez el 6 de gener de

2005 i s'ha popularitzat enorme-

ment des de llavors, apareixent en

diversos llibres, articles i treballs de

recerca.

El cas és que l'entitat Òmnium

Cultural (http://omnium.cat) va con-

vocar un concurs per tal de trobar

els 200 webs de la Catosfera. Entre

els 200 webs triats hi apareix el

web de la Confederació General

del Treball de Catalunya

(http://www.cgtcatalunya.cat), amb

el comentari següent: "És un webamb molta informació sobre sindi-calisme, moviments socials, el móndel treball... i el segon més visitaten català sobre sindicalisme. Peròté el valor afegit de ser un node demoviments socials no només sindi-cals."

El nostre és l'únic web sindical

citat en tota la llista de 200 llocs

webs seleccionats. Ni el lloc web

de la CONC, ni el de la UGT de Ca-

talunya, ni molt menys cap altre

dels sindicats que un pensaria que

serien més visitats en principi pels

visitants del web d'una entitat com

Òmnium Cultural.

Evidentment no ens pujaran els

fums al cap amb tot això: la blogos-

fera catalana encara és molt petita

i, si un es para a observar aquests

webs i blocs premiats, es trobarà

immers dintre del joc de les absèn-

cies i de les presències. Dintre de

les absències remarcables hi ha

llocs web de referència dintre de

l'àmbit català que no apareixen ci-

tats (com per exemple, el node bar-

celoní de la xarxa Indymedia) i, si

enlloc d'això volem fixar-nos més

aviat en les presències, podríem

citar per exemple el lloc web del pe-

riodista neoliberal (és un eufemis-

me) Salvador Sostres. Probable-

ment a ell tampoc li agradarà ser

citat junt a nosaltres...

Tot i això, per nosaltres ha estat

molt engrescador saber que som

l'únic lloc web sindical citat per

aquesta votació. Malgrat tot, els

200 webs mencionats que ens

acompanyen en aquesta selecció

no deixen de ser un bon recull del

bo i millor de la xarxa internet en

llengua catalana. Saber què som

allà, sense buscar-ho, comprome-

sos únicament en la difusió de les

notícies, articles i convocatòries

que ens són pròpies, és una satis-

facció. Si el lloc web de la CGT de

Catalunya és mencionat en aques-

tes votacions enlloc d'altres que te-

òricament haurien de tenir més po-

tència i capacitat com per passar

davant nostre, és conseqüència

probablement a l'esforç de tots elscompanys i les companyes de la

Confederació que ens han anat

passant les informacions i col·labo-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.es. Tel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialCelebració al Col·lectiu Catalunyai a la CGT: finalment, visibles!

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada,

Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo-

ren en aquest número: Pep i tu, SAT, Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas,

Correllengua, CASC, Antonio Pérez Collado, Assemblea per la Comunicació Social, Tanquem les

Nuclears, Miquel-Dídac Piñero, Enric Marco, Josep Manel Alarcó, Federico Solano, Francesc Arnau,

Federació d’Entitats Ecologistes, Contrainfos, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de

CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada); Jordi Sàlvia, Pau Juvillà i Ariadna Nieto. Il·lustracions:

J. Kalvelldo. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscrip-

cions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a:catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 5 d’agost

del 2007.

Lluís Maria Xirinachs

“Cal lluitar contra el fort

per deixar de ser febles,

i contra nosaltres mateixos,

quan siguem forts”

Còmic - Ácido Crítico

rant en la mesura de les seves pos-

sibilitats en omplir el nostre lloc

web de continguts.

Aprofitem l'ocasió per avisar-vos

que s'apropen novetats dintre del

nostre web:

“Com a conseqüpeia dels atacs

continus, intrusions i problemes

que ha hagut de passar el nostre

web diverses vegades per part d'e-

lements crackers, problemes que

no només ens afectaven a nosal-

tres, sinó també al servidor on el

tenim allotjat (Pangea - Comunica-

ció per a la Cooperació) i donat que

aquests problemes estaven oca-

sionats principalment pel tipus de

programari vulnerable utilitzat fins

ara en el nostre gestor dinàmic de

continguts que feiem servir, hem

decidit canviar de programari a un

altre de més segur, i que probable-

ment ens donarà millors resultats

en el futur. Però malauradament,

per tal de fer això, no ens ha quedat

cap més remei que decidir el dur a

terme momentàniament un mante-

niment mínim del web, actualitzant

notícies, però deixant d'actualitzar

la primera pàgina del mateix, cen-

trant-nos en canviar el format del

web, renovant-lo completament. Us

agraïm la vostra comprensió”.

Secretaria de RelacionsInternacionals de la CGT

M èxic viu una situació quepodem definir com d'ex-pansió dels moviments

social, indígenes i insurgents.-Atès que és un país amb més de

100 milions d'habitants i un sistemasalvatgement oligàrquic, caciquil imercenari, on els EUA tenen enor-mes interessos econòmics, les res-postes populars estan sent reprimi-des amb una enorme violència perpart d'una classe política cent percent corrupta. Tot val per ocultar se-grests, assassinats, violacions,…

-La insurrecció és eminentment

indígena, encara que també hi hasuports dispersos d'altres sectors(Oaxaca, Juárez,…) en nuclis ur-bans (universitat, barris, joves, ma-quiles,..). L’EZLN juga un paperfonamental com referent ètic imoral de les lluites el que garanteixa les seves propostes un respectesocial indiscutible. L'Altra Cam-panya mexicana aglutina ara a lamajor part de les lluites d'un extrema un altre de Mèxic.

-L’ELZN representat per la Co-missió 6a de l’EZLN com nucli decoordinació, l'Altra Campanya coma forma d'extensió de les lluites aMèxic i la Comissió Intergalàcticaper al desenvolupament internacio-

nal, són les formes adoptades pelzapatisme mexicà en la fase actual.

-Tota aquesta estratègia es fona-menta sobre la base de l'autonomiasocial desenvolupada pel trinomiComunitats/Municipis/Caragols enla construcció del seu propi projec-te i al marge/front/contra l'Estat,dintre d'un procés de compromístransformador que sorgeix de lapròpia identitat tradicional i d'unareafirmació en els valors propis quepot sorprendre a qualsevol observa-dor aliè.

-L'aposta del zapatisme clara-ment insurgent i horitzontal va defi-nint, modelant i impulsant un movi-ment els senyals d'identitat del qual

es van estenent. L'aposta antielecto-ralista que s'ha manifestat amb cla-redat enfront de l'estratègiaPRD/AMLO i els seus aliats de lesesquerres més institucionalistes,enllaça obertament amb movimentspopulars i revolucionaris ja exis-tents durant les últimes dècades ialhora impulsa de manera decididala presència activa de nous col·lec-tius en una línia més autònoma, lli-bertària, punk,….

-Les repressions dels últimsmesos a Atenco i en Oaxaca donenla mesura de fins a on pot arribar elnivell de repressió del govern mexi-cà, al mateix temps que desenvolu-pa un programa de militarització de

la societat mexicana a tots els ni-vells.

-La lluita a Oaxaca té els seuspropis components i les seves prò-pies formes. L'APPO no és l'EZLNi les gents de L'Altra de Oaxacaestan dividides d'una banda entrequi aposten perquè l'APPO sigui"l'organització" que englobi tota lalluita o bé els que aposten perquèpugui arribar a ser una "marca"electoral en si mateixa. D'altrabanda, hi hauria qui se situa a l'AP-PO i a “l'Altra” i qui per recel prefe-reix lluitar fora de l'APPO (col·lec-tiu zapatista, ràdio caputxa, tots

Catalunya. Setembre de 2007

REPORTATGEMèxic ha esdevingut un espai important per ales lluites anticapitalistes mundials des d’unpunt de vista no burocràtic i llibertari

MÈXIC

3

L’EZLN va suposar lairrupció d’una novamanera de fer políticasense prendre el poder

Un laboratori d'idees i lluites

Afermem el suport i compromís amb les lluites socials de Mèxic

continua a la pàgina 4 >

Col·lectiu CatalunyaEns els últims anys, els diversos estats de Mèxic estan esde-venint una mena de laboratori on es couen lluites i idees degran interès per als moviments socials que aspiren a uncanvi radical de societat. En aquestes pàgines del “Catalun-ya” oferim unes pinzellades d'allò que s'hi està generant: elzapatisme, posat en escena de nou fa uns anys de la mà del'EZLN des de Chiapas i estenent-se per Mèxic i a nivell inter-

nacional, una mostra més d'això en seria la II Trobada entreels pobles zapatistes i els pobles del món realitzada el passatmes de juliol; les lluites populars a Oaxaca, que han generatàmplies mobilitzacions i una fortíssima repressió per part del'Estat exemplificada en la detenció de quatre companyes ca-talanes una de les quals entrevistem en aquest mateix núme-ro a la contraportada, exponents innovadors d'aquestes llui-tes en serien l'Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca(APPO) o Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Li-

bertad (VOCAL); l'anarquisme, en procés de reorganització iextensió, com es pot veure en la realització de la Trobada In-ternacional Anarquista realitzada el passat juliol a Mèxic DF;i lligat amb tot això, el compromís ferm de la CGT amb aques-tes lluites, la decicida voluntat d'estrènyer relacions i decol·laborar-hi de forma solidària, com és el cas de l'agerma-nament amb el Municipi Autònom i Rebel Ricardo FloresMagon i de donar-los suport contra la repressió que pateixenper part d'Estat, cacics, exèrcit i policia.

Foto

: Díd

ac S

ala

u

Catalunya. Setembre de 20074

REPORTATGE

Campanya d'aportacions solidàries amb elMunicipi Autònom i Rebel Ricardo Flores Magón

Realitzada la segona trobadaentre els pobles zapatistesi els pobles del món

presos, moviment de resistència lli-bertària,…).

-Juntament amb el EZLN i din-tre del món indígena cal ressaltarl'enorme importància del CongrésNacional Indígena, també impul-sors de L'Altra Campanya, ambenorme influència entre els poblesindígenes de diversos estats.

-L'Altra quant a organització vaa poc a poc i està molt lluny deconsiderar-se com a estructura jaque els límits de pertinença són fle-xibles i s'aniran definint durantbastant temps, conformada per per-sones i organitzacions que ara nocomparteixen totes les actuacions ipropostes. No obstant això, per anosaltres és ja un magnific referentdel conjunt mexicà.

-Si l'Altra va a poc a poc, l'Inter-galàctic (com a espai de coordina-ció) va molt més a poc a poc. Con-siderem que en aquest momentencara es necessita mostrar al mónla fortalesa del món insurgent i en-fortir el contacte del món amb lescomunitats.

-Per a la CGT el zapatisme, coma instrument de lluita a Mèxic, desd'una perspectiva anticapitalista ihoritzontal i, sobretot, la societatinsurgent que sorgeix del territorirebel per construir “altre món”, sóndos referents de primer ordre i hande ser per a nosaltres una prioritatde lluita i reivindicació per contri-buir a la seva expansió i la seva de-fensa.

Compromisos de la CGT

1. Mantenir obert el treball de CGTde col·laboració i difusió sobre larealitat de les lluites a Mèxic.2. Mantenir l'impuls a la nostra Co-missió de Solidaritat amb Chiapas(www.cgtchiapas.org) i el suport

directe a les comunitats.3. Estendre, des del nostre acorddel XV Congrés d'adhesió a la 6a,el nostre compromís amb el zapa-tisme mexicà a través d'un suportglobal a l'activitat del conjunt deles lluites i resistències mexicanes,donant un suport preferent a L'Al-tra Campanya. 4. Preparar una campanya antire-pressiva i de suport a les/els pre-ses/os com a conseqüència de lesmúltiples repressions obertes aMèxic, en coordinació amb el za-patisme i L'Altra.

5. Preparar la possibilitat d'obrir undebat sobre sindicalisme anticapi-talista i antiautoritari en coordina-ció amb el zapatisme i L'Altra.6. Assumir i preparar una Campan-ya de denúncia i solidaritat davantuna possible acció futura repressi-va del govern mexicà contra lesComunitats rebels de Chiapas.7. Desenvolupar i potenciar el co-neixement, en el conjunt de l'afilia-ció de CGT, sobre el zapatisme,“L'Altra”, les comunitats indígenesi el conjunt de les lluites i resistèn-cies mexicanes.

Comissió Confederal deSolidaritat amb Chiapas de laCGT

Des de la Comissió Confederalde Solidaritat amb Chiapas de

la CGT, es porta a terme una cam-panya continuada de recollida d'a-portacions econòmiques per ajudara desenvolupar els projectes d'auto-gestió del Municipi Autònom iRebel Ricardo Flores Magon, ambel qual la CGT està agermanat.

L'agermanament és una formade vincular les comunitats indíge-nes de Chiapas amb grups, comu-nitats i municipis de tot el món. Elsmembres de la societat civil i lescomunitats indígenes poden aixíenfortir les seves identitats i formesde resistència, entenent que el veri-table agermanament no és allò quese'ls pugui aportar econòmica i ma-terialment sino el fet de manteniruna relació i una comunicació en

tots els aspectes, compartint expe-riències, coneixements, problemes,lluites, il·lusions i esperances, po-sant en practica l'ajut mutu.

La CGT, a través de la ComissióConfederal de Solidaritat ambChiapas, es va agermanar amb elMunicipi Autònom i Rebel Ricar-do Flores Magon. Des de llavors esmanté una relació d'intercanvi i su-port, amb visites i reunions periò-diques, aportacions econòmiquesper a projectes en el municipi (edu-cació, sanitat,...), i suport polític ala lluita zapatista.

Participa en lacampanya

Per això, des de la CGT reafirmemel nostre suport a la seva lluita i a lareivindicació dels seus drets. Peraixò des de CGT recollim aporta-cions econòmiques per al desenvo-lupament de projectes autogestio-

naris en el municipi agermanat Ri-cardo Flores Magon o per fer fronta altres necessitats que sorgeixin aChiapas.

Podeu omplir un butlletí de do-miciliació bancària detallant lavostra aportació, nom, telèfon i co-rreu de contacte, i les vostres dadesbancàries. Aquest butlletí es trobaen uns tríptics informatius quepodeu trobar en els locals de laConfederació General del Treball obé demanar a la Comissió Confe-deral de Solidaritat amb Chiapas:info@cgtchiapas.org

També podeu fer ingressos di-rectes de forma periòdica al comp-te 0049-0001-53-2110066664 delSCH a nom de la Comisión Confe-deral de Solidaridad con Chiapasde la CGT, indicant qui fa l'aporta-ció i especificant "apoyo a proyec-tos de Chiapas".

Més informació al webwww.cgtchiapas.org

Secretaria de RelacionsInternacionals CGT

El 28 de juliol de 2007, va fina-litzar a Chiapas la II Trobada

dels Pobles Zapatistes amb els Po-bles del Món. Encara que inicial-ment estava previst que el recorre-gut passés pels cinc CaragolsZapatistes: Oventic, Morelia, LaGarrucha, Roberto Barrios i La Re-alidad, finalment es va decidir, permotius logístics i principalment cli-matològics, concentrar-lo en elsCaragols d’Oventic, Morelia i LaRealidad. Això no va disminuir, enabsolut, els continguts de la troba-da, ja que hi van participar en lesdiferents taules companyes i com-panys de tots els caragols.

Cal destacar la brillant organitza-ció i acollida. En els tres caragolshi havia menjadors populars, dis-pensaris de salut, zones d'acampa-da, lavabos, etc. Tampoc cal passarper alt els actes culturals (obres deteatre, contes, poesies, balls, can-çons populars…) que es van portara terme tots els dies després de lestaules de treball.

La participació internacional vaser d'unes 3.000 persones de païsoscom Líban, Indonèsia, Corea, Ve-neçuela, Índia, Bolívia, Estat es-panyol, Croàcia, Nova Zelanda,entre molts altres, pertanyents atots els continents.

A aquesta II Trobada estavenconvidades diverses organitza-cions, algunes integrades a ViaCampesina, de diferents països ique van participar de forma activa,ja que comparteixen amb el poblezapatista la seva lluita per la defen-sa de la terra. Durant la trobada, al-gunes d'elles com el MST de Bra-sil, van explicar les sevesexperiències entorn d'aquesta lluitai l'engegada d'una veritable refor-ma agrària, reforma promesa repe-tides vegades per Lula, però que noacaba d'arribar i que probablementno es faci efectiva mai.

Al llarg de les diferents plenàrieses va poder escoltar la veu dels i lesveritables protagonistes de totaquest procés, explicant amb totluxe de detalls com s'organitzen perexercir, encara que amb les lògi-ques limitacions, que la salut siguiun dret i una pràctica real en lesseves comunitats i no un discursbuit.

Això es veu a simple vista, perexemple, amb la implantació denombroses mesures higièniques ide prevenció de malalties, així comla construcció de clíniques, la for-mació de promotors de salut, etc.Per altra banda destaca el gran es-forç que s'esta fent en matèria d'e-ducació enfront de l'oblit sistemàticque sofrien. Els i les promotores

engeguen el pla educatiu acord alsinteressos i realitats de cada muni-cipi autònom, adequant-se així elcontingut de les matèries a lesseves necessitats.

L'autogovern, a través de la Jun-tes de Bon Govern (JBG), segueix,entre altres principis, el de manarobeint. Aquest procés que va co-mençar en el 2003 amb la creaciódels caragols es caracteritza per l'e-lecció directa dels seus represen-tants per tots els membres de lescomunitats, la rotativitat en els cà-rrecs i la participació de tots elsmunicipis que conformen el territo-ri zapatista. Des de les JBG s'apor-ten solucions als diferents proble-mes creant els diversos canals dediàleg amb la finalitat d'arribar a laresolució dels conflictes mitjançantel consens.

Les dones, com la resta de donesdel món, també duen la seva revo-lució dintre de la revolució i aquívan donant pasos endavant, obte-nint els seus avanços i fent veureals companys que també existei-xen. Aquests avenços es fan visi-bles de diverses formes: en la nom-brosa participació d'elles en lesJBG, com a coordinadores locals ide municipi, així com pertanyentsals diferents comissariats d'aques-tes juntes. També són promotoresde salut i educació i hi ha hagut,durant tot la trobada, una presènciamés que visible en les diferents tau-les.

I com a prova d'aquest avanç lacompanya Everilda, candidata amembre del Comitè Clandestí Re-volucionari Indígena, va convidarla resta de dones del món a la IIItrobada dels pobles zapatistes ambels pobles del món. Aquesta troba-da serà de dones, estarà dedicada ala Comandanta Ramona i se cele-brarà a La Garrucha a finals de des-embre. Segons Everilda els homestambé hi podran assistir: "Dema-nem als companys homes que ensajudin amb la qüestió logística i pu-guin escoltar-nos, però calladets".

La delegació de la ConfederacióGneral del Treball en aquesta tro-bada va estar formada per 10 perso-nes de diferents parts de l'Estat es-panyol. Seguint la trobada des delseu començament, vam veure i es-coltar, igual que la resta de les i elsparticipants, com s'organitza, desde baix i a l'esquerra, una societatalternativa a l'oficial. Ens van mos-trar amb fets reals i a pesar de lesdificultats, que és possible la cons-trucció d'una societat basada en lademocràcia directa, la justícia i laigualtat a partir del suport mutu idel treball col·lectiu, doncs aques-tes gents van decidir fa temps dur ala pràctica la rebel·lia i la desobe-diència enfront del mal govern.

> ve de la pàgina 3Va finalitzar el 28 de juliol a Chiapas

Catalunya. Setembre de 2007 5

REPORTATGE

Trobada Internacional Anarquista

Webs per seguir-ne l'actualitat

http://www.vocal.lunasexta.org

Qui integrem actualmentaquest espai anomenatVOCAL som individus

autònoms, col·lectius llibertaris,espais autogestionats, persones an-tiautoritàries, organitzacions ma-gonistes, col·lectius zapatistes,grups anarquistes, barricaders i ba-rricaderes, i integrants de l'Assem-blea Popular dels Pobles d'Oaxaca(APPO) i alguns integrants deL'Altra Campanya. Tots i totes acti-vistes del moviment social actualen la regió mexicana d'Oaxaca.

Aquest espai es planteja comuna forma de conjuntar els esfor-ços autònoms del poble d'Oaxacamobilitzat, els quals participem ac-tivament en el moviment socialformant part o no d'estructures or-ganitzatives com ho és l'APPO ique ens preocupem per mantenir elnostre moviment social fidel alsseus principis, autònom i indepen-dent dels partits polítics i reivindi-cant la forma assembleària com laforma més justa i harmònica d'arri-bar a entendre'ns, autoorganitzar-nos i autogovernar-nos, on elsacords del poble no es basin en lacompetència de majories contraminories, ni en altres formes d'im-posició que comunament exerceixel poder dels de dalt, sinó, en unarelació de respecte mutu entre totesles parts del poble.

En aquest espai lluitem per laconstrucció, enfortiment i enllaçd'autonomies, ja que considereml'autonomia dels pobles, grups,col·lectius, individus, organitza-cions i altres, com una alternativareal d'oposició al sistema de governautoritari actual. L'autonomia, coma procés de construcció d'altres rea-litats que mostrin que hi ha unaaltra manera de canviar les cosesdes de l'arrel on els pobles decidei-xin les seves pròpies formes i ma-neres de vida i no des de les institu-cions de poder que solamentreformen els espais opressius i re-pressius com els partits polítics queprodueixen tirans, cacics i autorita-risme en les persones que accedei-xen a ells per mitjà de llocs d'auto-ritat. És per això que els treballsd'aquest espai no es veuen limitatsals temps electorals, ja que ambells o sense ells l'autonomia avançaen l'organització i proposta de l'al-tra societat possible.

En el moment actual del movi-ment, davant els processos electo-rals, que han estat presentats comuna possibilitat per assolir la victò-ria de la nostra lluita, creiem que és

necessari acudir amb les nenes,nens, dones, homes, pobles i re-gions del nostre estat que es vanacostar i participen en aquest granmoviment precisament per la inde-pendència i autonomia pel que faals partits polítics, per confirmar,als que compartim aquesta idea,que aquesta situació és una cir-cumstància i que haurem de sortirendavant dels processos electorals,més enfortits i més madurs per en-frontar les envestides dels governsdel poder que serveixen als interes-sos dels amos dels diners que sónels causants originals de la desgrà-cia dels pobles, com Ulises RuizOrtiz i Felipe Calderón, entre al-tres.

L'assemblea estatal de l'APPO,dels dies 10 i 11 de febrer va deter-minar que l'APPO com a movi-ment no participés en el procéselectoral, decisió que és respectuo-sa dels principis de l'APPO en elsentit que no seria un partit polític,es va acordar que seran com a or-ganitzacions que decideixin parti-cipar en el marc de la seva autono-mia però es va acordar que capcandidat podrà utilitzar ni el nomni la relació de la seva organitzacióamb l'APPO per fer-se campanya ique els regidors que participin en elprocés electoral haurien de deixarel càrrec de regidor amb caràcterd'irrevocable des del moment quesigui acceptada la seva candidaturaper algun partit polític, sent la par-ticipació de l'APPO estrictament elconvocar a un vot de càstig contraels candidats d'Ulises Ruiz i elsseus aliats.

Observem que tant dintre comfora de l'APPO, el poble mobilitzatcomparteix la idea de la necessitatde conservar el nostre movimentindependent i autònom dels partitspolítics, ja que la història del nostrepaís ha demostrat que en diferentsmoments i circumstàncies tots elspartits polítics han reprimit i

atemptat contra els interessos legí-tims del poble. L'APPO, dintre delsseus acords, determina que no creuque els partits polítics responguin ales necessitats del poble i confirmaque la lluita del poble d'Oaxaca vames allà de qualsevol procés elec-toral.

La germanor entre nenes, nens,dones, homes i el poble en generalno es dóna en el moment d'unamarxa o en un míting on necessà-riament es dóna la diferenciació onalguns sempre parlen i altres solsescolten, aquesta vinculació ha dedonar-se en les colònies, escoles,pobles, comunitats, regions, amb ladiscussió i amb l'acció, i corresponal poble mobilitzat l'establir aquestdiàleg, l'APPO, els col·lectius ipersones que de manera indepen-dent participem en aquesta lluitaperò sobretot és del poble on neixl'organització i representativitatd'aquesta lluita.

Volem el que en aquest momentper als governs i patrons criminals iexplotadors és el pitjor delicte,volem justícia, dignitat, no tenirpor d'expressar les idees, no serdiscriminats pel nostre color, pen-sament, llenguatge, gustos, volemaliments guanyats amb el nostretreball i que no ens robin els rics,volem usar la nostra energia creati-va per al bé comú, volem la lliber-tat dels nostres presos i preses.Volem la llibertat de triar la nostraforma de viure i que no ens impo-sin mentides, violència i les sevesformes de govern, sabem que aixòque volem és correcte i just. Bus-quem agermanar-nos en aquestalluita des de baix, amb tots i totesles que en la ciutat i les regionshem ofert la resistència en contradels amos del poder i dels diners,busquem agermanar les nostres ex-periències de lluita fins a l'últimracó del nostre estat, busquem pla-ticar i intercanviar amb els homes idones d'Oaxaca.

Veus a Oaxaca perconstruir autonomia

i llibertat

http://espora.org/encuentrolibertario/

AAmèrica, i a Mèxic en con-cret, creix el descontenta-ment i a pesar de les grans

ofensives de l'Estat i les multina-cionals són milions que es rebel·lendia amb dia. Aquesta lluita quoti-diana i ancestral per l’alliberamentens obliga a prendre el nostre llocen la construcció de la llibertat.L'experiència ens ha ensenyat queel millor camí per a l'emancipacióés l'organització. Però tota organit-zació necessita el suport de lesidees per poder realitzar un treballefectiu i no contradictori, de tal ma-nera que pugui no imposar sinó in-clinar cap a la pràctica llibertàriales múltiples manifestacions derebel·lia.

Per això, des de col·lectius comBiblioteca Social Reconstruir, laFederación Ecatepec Anarquista, la5ta Brigada, Multiforo CulturalAlicia, l’Okupación Ché Guevara,Acción Antidominante, FRUL iChanti Ollinva, es va convocar in-dividus i col·lectius a participar enuna trobada internacional anarquis-ta que va tenir lloc els dies 8, 9 i 10de juliol a la Ciutat de Mèxic.

En la Trobada InternacionalAnarquista hi van participar més de300 anarquistes. Els acords d'a-questa plenària van ser:

1- La realització de la SegonaTrobada Anarquista que es farà al'Estat de Guadalajara i on es pro-posa que tingui el caràcter de duracords i propostes concretes discu-tides abans.

2- Crear una pàgina web anar-quista, a més d'integrar companys ales llistes de la xarxa amb la inten-ció de solidificar la comunicació.

3- Intensificar la campanya d'a-lliberament de les preses i presospolítics, amb especial èmfasi en elsanarquistes.

4- Participar en les mobilitza-cions en contra de l’ASPAN al mesd'agost i en el campament contrales fronteres, al novembre.

5- Continuar discutint sobre elsacords i temes de les taules, do-nant-li especial èmfasi al tema de lapedagogia llibertària.

Les ponències van ser molt ri-ques, tractant no solament la histò-ria sinó també la participació delmoviment llibertari en els movi-ments socials actuals. Es van pre-sentar els casos de presos polítics,d'igual manera els companys delCIPO van denunciar la seva actualproblemàtica en la comunitat deSan Isidrio Aloapan.

En les taules de treball es vantractar temes com comunicació ianarquisme, feminisme, pedagogiallibertària, anarquisme i propostes,etc. Van donar la seva ponència ipropostes els companys de laXarxa de Biblioteques i CentresSocials Llibertaris de Monterrey,Guadalajara, Oaxaca, Estat deMèxic i DF. Dintre de les activitatsprogramades hi ha impulsar la se-gona Fira del Llibre Anarquista quees durà a terme en l'Estat de Mon-terrei a l'octubre i la conformaciód'una Biblioteca en la presó d'Ixco-tel Oaxaca.

-www.oaxacalibre.orgWeb amb informació sobre activi-tats i actualitat.-www.nodo50.org/cipo/Web del Consejo Indígena Popularde Oaxaca Ricardo Flores Magón.-www.vocal.lunasexta.orgWeb de Voces Oaxaqueñas Cons-truyendo Autonomía y Libertad.-www.cgtchiapas.org Web de la Comissió de Solidaritatamb Chiapas de la CGT.-chiapas.indymedia.org/ Web del node de Chiapas de laxarxa contrainformativa Indyme-dia.

-chiapas.pangea.orgWeb del Col.lectiu de Solidaritatamb la Rebel·lió Zapatista de Bar-celona.-www.ezln.org.mes Web de l’Ejército Zapatista de Li-beración Nacional (EZLN).-http://www.enlacezapatista.ezln.org.mx/ Web de La Otra Campaña.http://www.enlacezapatista.ezln.org.mx/comision-sexta Bitàcora en línia de la ComisiónSexta del Ejército Zapatista de Li-beración Nacional.

Foto: Pau Juvillà

Secció Sindical SFF-CGTTarragona

L a CGT ha guanyat el con-flicte col·lectiu interposatper la supressió de torns de

nit de venda, informació i atencióal client a l'estació de ferrocarril deReus.

La direcció executiva d'Esta-cions de Viatgers d'Adif va prendrela decisió de forma unilateral dedeixar des de l'1 de gener de 2007l'estació de ferrocarril de Reussense servei de venda de bitllets iatenció al viatger, entre les 22 i la 6hores en haver suprimit el torn denit. La supressió d'aquests serveis,que encara continua, suposa unadisminució en la qualitat del serveipúblic que Adif està obligada adonar als usuaris i que en aquestcas suposa deixar sense megafo-nia, informació i venda de bitlletsdurant la nit, un horari que afectaels trens expressos amb destinacióBilbao i Madrid, els primers trensamb destinació Tarragona-Barce-lona. A més a més, s'han suprimitdiürns Reus-Madrid, el que privaels ciutadans i ciutadanes de Reusd'un servei de qualitat per facilitarla seva mobilitat.

El Sindicat Federal Ferroviari-CGT ha desenvolupat un intenstreball, la cronologia del qual és lasegüent:-5 de gener. La CGT envia unacarta a l'alcalde de Reus i una nota

de premsa als mitjans de comuni-cació provincials denunciant públi-cament l'actuació d'Adif.-16 de gener. La CGT envia carta atots els grups municipals de l'Ajun-tament de Reus informant-los de lasituació i proposant-los una reunió.-19 de gener i 14 de febrer. Reu-nió amb els grups municipals deReus (CiU i ICV-LP-EUiA) quedonen suport a la reivindicació. -25 de gener. La CGT presentaconflicte col·lectiu per modificacióde condicions de treball i per omis-sió de negociació per part d'Esta-cions-Adif. -20 de març. Reunió amb l'alcaldede Reus, el qual es compromet aenviar una carta als presidents d'A-dif i Renfe-Operadora mostrant laposició de l'Ajuntament favorablea la reposició del torn de nit i sol·li-citant la reposició dels trens Alviaque enllaçaven Tarragona i Reus

amb Madrid. Aquests escrits sónremesos per l'Ajuntament en dataimmediatament posterior a la reu-nió. -12 d'abril. Se celebra judici pelconflicte col·lectiu interposat perCGT.-El 18 d'abril. Entrevista ambERC al Parlament de Catalunya. -30 de maig. El president deRenfe-Operadora contesta l'alcaldede Reus explicant-li les meravellesde l'arribada de l'AVE a 15 quilò-metres de la ciutat, i que en un pe-ríode d'uns 6 mesos va augmentarla freqüència dels trens en un166%, i les places en un 247%. Lareposició dels trens a Madrid no éstinguda en compte perquè aug-mentaria el temps de viatge alspassatgers que agafen el tren a Bar-celona. Sobre la reposició del tornde nit, s'especifica que és comptèn-cia d'Adif. Fins a la data no tenim

coneixement que Adif hagi contes-tat a l'alcalde.-25 de maig. Sentència juficial fa-vorable: “…estimant la demandade CGT sobre conflicte col·lectiucontra l'empresa Adif. He de decla-rar i declaro la nul·litat de la mesu-ra adoptada per l'empresa sobre su-pressió del torn de nit i he decondemnar i condemno a l'expres-sada demandada a estar i passarper l'anterior declaració i al resta-bliment dels gràfics sobre torns detreball acordats per les parts endata 4-1-2006”. Aquests gràficscontemplen la presència de treba-lladors en el torn de nit. -L'empresa, però, recorre la sen-tència, mostrant de nou el seu veri-table caràcter, per la qual cosa, demoment, no reposarà aquest torn,encara que obre la possibilitat dereposar-lo en funció de les contrac-tacions temporals que li poguessinautoritzar.

Des del SFF-CGT es desenvolu-pa un intens treball amb l'objectiud'aconseguir la reposició del tornde nit i denunciar davant els mit-jans de comunicació, usuaris delferrocarril i responsables polítics laprecarització del servei públic fe-rroviari, potenciant l'Alta Velocitaten detriment del ferrocarril con-vencional. La sentència favorablesuposa un triomf a la insistència ila lluita pel manteniment dels llocsde treball i contra les decisions uni-laterals de l'empresa.

TREBALL-ECONOMIAEl compte on es pot col·laborar econòmicamentamb els companys represaliats de SitelBarcelona és el 2100-0647-90-0200229088

Sovint, el nostresindicalisme nodefensa només iesdevé propositiu

CGT fa que es reobri de nitl‘estació de tren de Reus

Catalunya. Setembre de 20076

Concentració pel cas del treballador de Parcs i Jardins de BarcelonaFrancisco Jurat davant la falta d'actuació de la Inspecció de Treball

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

E l 19 de juliol, un grup de dele-gats de Seguretat i Salut del

Sindicat d'Administració Públicade CGT, es van concentrar a la Ins-pecció de Treball de Barcelona iposteriorment van accedir a la 5aplanta, i van ser rebuts per la capd'Inspecció, M. Nieves Solanes, ipel responsable de Seguretat iSalut, als quals la vídua del com-pany Francisco Jurado va lliurar unpastís amb una vela encesa que re-cordava l'any de la mort del com-pany.

L'acció es va efectuar perquèdesprés d'un any de la defunció delcompany, la Inspecció de Treballencara no a resolt sobre el fet esde-vingut. El malestar i indignació vaser exposat als responsables d'Ins-

pecció, esperant que s'impliquin aresoldre la ineficaç actuació del'inspector responsable del cas.

Accident laboral, la negligènciaempresaral i la ineficacía de l'Ad-ministració

L'empleat de Parcs i Jardins deBarcelona Francisco Jurado vamorir d'un infart provocat per unainsuficiència respiratòria el 20 dejuliol passat, un dels dies més calo-rosos de l'estiu, durant la seva jor-nada al parc de Diagonal Mar. Ju-rado havia demanat mesos enrereun trasllat pels problemes respira-toris que patia, però no se li haviaconcedit. A més, l'1 de juliol ja vatenir un primer ensurt a la feina i,malgrat que es va passar tota unanit ingressat, l'empresa no va ferconstar enlloc l'incident i va man-tenir Jurado al mateix lloc de tre-ball, on feia una jornada intensiva

de set hores diàries en torns de 10dies seguits treballant i amb tempe-ratures que al juliol van superar els30 graus.

El treballador havia sol·licitat elcanvi de lloc de treball, i va lliurarinformes mèdics al servei de vigi-lància de la salut i al departamentde personal que aconsellaven queel treballador no havia de treballaramb canvis ambientals, humitat oelevada calor. Recordem que elmes de juliol del 2006 va ser espe-cialment calorós. Malgrat tot això,el treballador no va ser traslladat aun lloc de treball compatible ambla seva problemàtica de salut. Des del 20 de juliol del 2006 quees va produir la mort, han transco-rregut 12 mesos i la Inspecció deTreball encara no s'ha pronunciatni resolt i no hi ha realment unmotiu perquè no ho hagi fet. Re-

cordem que les circumstàncies dela mort del treballador van ser con-siderades per la CGT com de ne-gligència en la gestió, i és per aixòque es va posar la denúncia contraParcs i Jardins per negligència.

Dotze mesos després dels fets laInspecció de Treball sembla haver-se inhibit i ha evitat pronunciar-se,no sabem per quin motiu. O sí.Una resolució que reconegui laclara negligència per part de la di-recció de l'Institut generaria unaresponsabilitat inalienable, i elmàxim responsable de la Preven-ció de Riscos i de la Seguretat i dela Salut dels treballadors és la Ge-rència i la Presidència del InstitutMunicipal de Parcs i Jardins del'Ajuntament de Barcelona, qui nopodrien eludir les seves responsa-bilitats.

Acomiaden dosdelegats deCGT a SitelBarcelonaFederació Local CGT Barcelona

El passat 27 de de juny l'empre-sa de Telemàrqueting Sitel a

Barcelona va presentar expedientdisciplinari al company Alexis,membre del Comité d'Empresa perla CGT. Dies després, va fer el ma-teix amb el company Sergio, que amés és el secretari general de laSecció Sindical de CGT a l’empre-sa. S’hi plantejava la presumpta co-missió d'una falta molt greu percausar desperfectes en edificis del'empresa i inutilitzar instal·lacionsd’aquesta tipificada en l'art. 68.5del Conveni Col·lectiu de Telemàr-queting.

Des de la creació de la SeccióSindical s'ha reclamat a la direccióde Sitel un local per fer-hi les tas-ques sindicals. Primer l’empresadeia que si no teen representació alComitè no en podien tenir peròquan en van aconseguir tampoc elsel van donar, pel que van denun-ciarl’empresa a Inspecció de Tre-ball. I quan CGT va obtenir set de-legats, tampoc.

Com no disposava de local, laSecció Sindical va organitzar lesseves permanències setmanals en-front del centre de treball muntantun “xiringuito" al carrer.

Malgrat els reiterats incompli-ments de l'empresa, la Inspecció deTreball no va resoldre la problemà-tica del local. Va haver-hi canvid'inspector i a començar de nou….Així que, després de més de noumesos d'espera, els companys deSitel van prendre la decisió d'habi-litar dos locals buits i sense ús enl'empresa. No va haver-hi destros-ses ni danys, sinó l'exercici d'undret negat reiteradament.

Aquest és el motiu de l'expedientcontradictori que ha finalitzat ambla comunicació d'acomiadamentper a Alexis i Sergio, contra el quals'ha posat la correponent demanda.

Ara la CGT demana el vostre su-port i solidaritat per a poder ferfront a aquest conflicte. Per això,s'ha previst un compte de solidari-tat per a afrontar les despeses deri-vades de la defensa jurídica aixícom l'ajuda econòmica perquè elscompanys puguin subsistir fins quees regularitzi la seva situació en l'I-NEM, fins que no siguin readme-sos. El compte en què podeu col·la-borar és:2100-0647-90-0200229088 (Nooblideu indicar qui realitza l'ingrési com a concepte AcomiadamentSitel).

S'han previst diferents actes per aexigir la readmissió immediata.

Catalunya. Setembre de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

La memòriahistòrica de lasenyoreta deMeiràs

Emili Cortavitarte Carral

Afinals d’agost, Carmen FrancoPolo, filla del dictador, negava

l’entrada en el Pazo de Meiràs auna delegació de la Direcció Xeralde Patrimoni de Galícia que voliainspeccionar l’edifici i els jardinsannexos per procedir a la declara-ció de bé d’interès cultural.

Les anomenades Torres de Mei-ràs van ser residència de l’escripto-ra Emília Pardo Bazan. Però, enplena Guerra Civil, un grup d’em-presaris gallecs van adquirir elpazo mitjançant una subscripciópopular “sui generis”, consistent enaportacions d’institucions públi-ques del règim i recaptacions vo-luntàries d’un dia de sou als funcio-naris de la nova administraciónacional i als obrers d’empresespropietat d’adeptes al nou règim, ien pomposa cerimònia el van llui-rar al Caudillo que establiria en ellla seva residència oficial d’estiu.

La propietat inicial va ser am-pliada amb expropiacions o com-pres, de vegades sense indemnitza-ció, i consta en el registre de lapropietat a nom de l’esposa del dic-tador, Carmen Polo.

Ara, la Xunta no pretenia una ex-propiació, ni tan sol una investiga-ció de possibles afectats per lasubscripció popular o les expropia-cions. Només catalogar i avaluarl’estat de conservació dels jardins idels edificis.

Mentrestant, la llei de punt finalen què es va convertir l’exemplartransició democràtica espanyola noha estat trastocada 32 anys després.La tova proposta de Ley de memo-ria historica del PSOE té totes lespaperetes per no ser aprovada enaquesta legislatura.

A aquestes alçades de la pel·lícu-la, en que ni tan sols hi ha un reco-neixement explícit que el GloriosoAlzamiento va ser un cop d’estatcontra un sistema i un govern de-mocràtics i legitíms i que el seudesenvolupament posterior va serun exemple més de dictadura fei-xista homologable a les de Hitler iMussolini i per tant condemnable iil·legítim (lleis, sentències,...), quinsentit té que CiU demani que es re-coneguin també els “excesos i acti-tuts arbitràries” en la reraguarda re-publicana?

Estem davant d’una tàctica perno enfadar més el PP per si torna agovernar? Es tracta de defensar lesessències catòliques i de la sagradapropietat? De mantenir el pacte detransició?

Mentre, la senyora CarmenFranco sí que té memòria històrica.

Secció Sindical de CGT a l’Hospital de Viladecans

“Sindicalisme combatiu,democràtic i de lluita”

E N T R E V I S T A

Josep Garganté-Quan apareix la Secció Sindical

de CGT a l'Hospital de Vilade-

cans i quin és la seva història?

-Es va fundar el 9 de juny de 2004.Mesos abans va començar la in-quietud per la precarietat laboralque existia a l’ICS i vam començara informar-nos. Vam conèixer sin-dicalistes de sanitat de la CGT iens van explicar la lluita contra laprecarietat. A més, just en aquestsmoments, el 25 de març, amb l'aju-da de dos bons amics vam crar lapàgina web www.nofijos.com perpoder unir i informar tots els treba-lladors i les treballadores de la llui-ta del personal no fix. Durant unany i mig vam desenvolupar unsindicalisme combatiu, democràtici de lluita.

Al març de 2005 s'inicia unaevolució de canvis ja que a l'hospi-tal hi va haver una sanció encober-ta a uns companys que pertanyiena un sindicat majoritari, la sanció lava imposar la direcció amb el su-port d’aquest sindicat. Nosaltrs elsvam donar tot el nostre suport mo-bilitzant-nos solidàrament.

Alhora, vam presentar una de-núncia judicial contra el ICS recla-mant cobrar els triennis per al per-sonal precari i la sentència ambdata del 13 de juliol de 2006 (jutjatsocial 27) va ser favorable en pri-mera instància perquè el treballa-dor demandant cobrés la paga detriennis. Tres anys de lluita sensehores sindicals però que han valgutla pena. Actualment, hem consoli-dat una secció sindical seriosa i tre-balladora, a més hem creat unblogspot a Internet http://cgthospi-talviladecans.blogspot.com/ per-què altres companys puguin veurela nostra feina i ho puguin aprofitaren altres llocs de treball.

No fa falta dir que la coherència,valor i integritat demostrada pelscompanys de CGT ens va captivar.Ens vam adonar que en un momenthistòric en què el paper del sindica-lisme es veu tan deteriorat, tant perla falta de principis i de directriuscom per l'excés d'oportunistes i depersones sense escrúpols infiltra-des en el seu si, el de CGT era elmodel de sindicalisme que teníemganes de fer.

-Sabem que heu tingut eleccions

fa poc, com van ser els resultats?

-El 14 de març de 2007, es van ce-lebrar les eleccions en l'Hospital deViladecans (ICS). Aquesta és laprimera vegada que CGT es pre-sentava com a candidata i els treba-lladors ens van donar contundent-ment. De 496 electors van votar353, la participació va ser del71,17 % (segon hospital dels vuitque té l’ICS), CGT va obtenir mésdel 33 % dels vots i és la primeraforça sindical a l'Hospital. La nos-tra Junta de Personal queda repre-sentada per 4 delegats CGT, 2 deCCOO, 2 de Metges Catalunya, 1 e

SATSE, 1 de SAE i 1 d’UGT, aixòha fet també que obtinguem la pre-sidència i la secretaria de la J.P.

-Quin és la situació general en el

sector de la Sanitat i quins són

les vostres reivindicacions a l'-

Hospital de Viladecans?

-La sanitat pública està sofrint im-portants canvis que, a groso modo isegons ens expliquen els polítics,pretenen augmentar quantitativa-ment les prestacions sanitàries,però tenint com base el seu impor-tant dèficit de finançament, dèficitaquest determinat per uns pressu-postos sanitaris insuficients quesemblen no plantar cara ni a la de-mografia ni a l'evolució tecnològi-ca. Com a conseqüència, aquestsraquítics pressupostos generen unmodel de gestió sanitària economi-cista i privatizador.

Per aquest mateix camí, a Cata-lunya acaba d'aprovar-se la Llei delICS, que obre les portes de la sani-tat pública a la gestió privada i quesi més no atorga a l’ICS la condi-ció de client preferent del SCS pera la prestació de serveis sanitaris.

Els treballadors i les treballado-res de Viladecans reivindiquen tre-ballar en unes condicions dignessense càrregues de treball, que s'a-pliqui la Llei de prevenció en totsels llocs de treball realitzant un es-tudi de cada lloc i adequant-lo, es-tabilitzar la plantilla i que es faci elnou Hospital en els terminis que enel seu moment es van donar i queno s'estan complint.

-Com és la vostra manera de tre-

ballar com Secció i com ha estat

la resposta de la plantilla?

-Des que la Secció Sindical va ob-tenir representació en la Junta dePersonal gràcies a la victòria obtin-guda en les eleccions, vam seguirla línia d'actuació la qual es basa enun contacte directe amb el treballa-dor, a fi de poder escoltar les sevesdemandes, necessitats, preocupa-cions i intentar arribar a una fi sa-tisfactòria. Som un equip jove, uniti amb una àmplia diversitat/visiód'opinions la qual cosa fa que sem-pre busquem el millor resultat peral treballador.

Una de les nostres majors basesés la nostra transparència, d'aixòque sempre estiguem informant alstreballadors. La nostra Secció noés corporativista, aquesta compostper tres col·lectius, dos diplomatsd'infermeria, tres celadores i unaauxiliar d'infermeria, i tenim lesportes obertes a qualsevol col·lec-tiu que necessiti el nostre suport…

La Secció Sindical està compos-ta per Juanma Martín (SecretariaGeneral), Eliana López (Secretariad'Organització), Montse Vilar (Se-cretaria de Formació), AlbertoRojas (Secretaria d'Acció Sindi-cal), José Luis Holguera (Secreta-ria d'Administració ) i Jesús Rubio(Secretaria de Prevenció - SalutLaboral).

LA MIRADAINDISCRETA

En lluita a Roca Sanitaris SA de Viladecans contra un possible ERO

Secció Sindical CGT-Roca ()

Per protestar per la política dedestrucció d'ocupació portada

a terme per Roca Sanitaris SA i perdonar suport als companys aco-miadats i a la resta de membres dela Secció Sindical de CGT queestan patint l'assetjament i la perse-cució per part de l'empresa, el 25de juliol la Federació ComarcalBaix Llobregat de CGT va convo-car una concentració enfront de les

portes de l'empresa a ViladecansL'empresa acababa de comuni-

car al Comitè unes modificacionsen els torns de treball sense possi-bilitat de negociar, que s'aplicarienal personal que treballa en horarirotatiu (6 dies de treball i 3 defesta), el qual passaria a treballarjornades de 12 hores diàries, entorns de matí i nit, i amb 2 dies la-borables i 2 de festa. Aquestes con-dicions són totalment inviables jaque es destinen a personal que sol

estar realitzant un esforç físic con-siderable. Jornades de 12 hores ai-xecant vàters de 35 quilos a uns rit-mes altíssims podria equiparar-seamb que t'enviïn a galeres com alscondemnats.

Així mateix, l'empresa tambéhavia comunicat un ERO que alprincipi afectaria 48 treballadors iestaria vinculat a mobilitat. AquestERO consistiria a enviar durant unany a l'INEM a aquests treballa-dors podent ser els seus llocs su-

plerts per personal d'altres sec-cions. Molt ens temem que la ideade l'empresa és aprofitar l'ERO pera anar enviant personal d'altres sec-cions al torn rotatiu inicialmentdescrit amb la convicció que da-vant el canvi tan dràstic de les con-dicions de treball i desgraciada-ment les dolentes condicions desalut de gran part de la plantillaacabin demanant el compte com jaha passat anteriorment amb altrepersonal traslladat a aquest torn.

D'esquerra a dreta: Alberto Rojas, José Luis Holguera, Montse Vilar, ElianaSánchez, Jesús Rubio i Juanma Martín.

Catalunya. Setembre de 20078

TREBALL-ECONOMIA

Federació de Sanitat CGTCatalunya

Encara que sembli un contra-sentit, la conversió de l'Ins-titut Català de la Salut (ICS)

en empresa pública (que no és elmateix que servei públic) suposal'inici de la seva privatització.

A finals dels anys 80, Reagan iThatcher van començar el desman-tellament de la medicina pública ila seva privatització. El 1991, l'In-forme Abril a l'Estat espanyol japroposava les formes de gestió pri-vades per als centres sanitaris. Pelrebuig que va produir es va retirarcom a pla i els consorcis, funda-cions, concessions i externalitza-cions s'han anat aplicant com a fetsconsumats. La cirurgia rendible iles proves diagnòstiques es derivenmassivament a la privada. Les in-versions tecnològiques en els cen-tres públics s'han aturat i no es re-noven els aparells. A l'Estatespanyol hi ha continuïtat entre elsprimers governs del PSOE, els delPP i el de Zapatero en el fet d'asfi-xiar financerament la despesa pú-blica social i la sanitària en particu-lar.

La mesura més eficaç per provo-car el deteriorament és la congela-ció o reducció de la despesa sanità-ria pública, la qual cosa produeixla sobrecàrrega dels serveis, l'aug-ment de les llistes d'espera diag-nòstiques i quirúrgiques i el dete-riorament global de la qualitat.Però si a la despesa sanitària públi-ca li restem la despesa farmacèuti-ca, que és el 20% i la més gran dela UE15 (per la capacitat de pressióde la patronal farmacèutica), lla-vors ja la nostra despesa sanitàriapública no farmacèutica en propor-ció al PIB és la pitjor de la UE15.Amb la reducció de pressupost vela reducció de llits hospitalaris finsa 3,71 llits per cada mil habitants(2,4 públics), el nombre més baixen tota la UE15, i continua baixant.Pensem que el nombre de personalsanitari per llit en la privada és unterç del de la pública. Un altre fac-tor és l'elevada temporalitat delpersonal, que en la sanitat públicacatalana supera el 30% de la planti-lla.

Des de la CGT es denuncia lapolítica privatitzadora de la SanitatPública a Catalunya, tant per partde CiU com del Tripartit, on l'any2002, ja el 40% del pressupost sa-

nitari públic es dedicava a concertsprivats. Ara, el Tripartit "d'esque-rres" de Montilla té al Parlamentun projecte de llei per convertirl'Institut Català de la Salut (ICS) enun proveïdor més de l'assistènciasanitària, lligat al dret privat i per-dent la titularitat dels serveis sani-taris de la Seguretat Social a Cata-lunya (amb capacitat perendeutar-se i sense haver de sotme-tre's a cap intervenció prèvia). Totaixò pot suposar el cop definitiu ala sanitat pública catalana i a lescondicions de treball dels treballa-dors i treballadores de l'ICS.

Per què s'està contra laprivatització encobertade l'Institut Català dela Salut (ICS)?

El govern del Tripartitt va assumiren el Pacte del Tinell el compromísde millorar les condicions assisten-cials i de treball en la Sanitat du-rant aquesta legislatura. No obstantaixò, i a pesar de manifestar a lapremsa que es construiran méshospitals, com el del Baix Llobre-gat i serveis d'atenció primària,amaguen la titularitat dels propie-

taris i, sobretot, quins beneficis ob-tindran del seu negoci. Se sap queel model serà de concessió d'obrapública o concessió administrativa,el que permetrà per primera vega-da les empreses privades gestionardirectament parcel·les del ServeiCatalà de la Salut amb un clarafany de lucre. En definitiva, estracta de seguir les orientacions del'Organització Mundial del Co-merç (OMC) i l'Acord General deComercialització de Serveis(AGCS) pel qual seran les multina-cionals a través de la gestió dels es-tats les qui obtindran els beneficisde la privatització dels serveis pú-blics i faran de la salut un negoci.

Les propostes de reforma sanità-ria de la Conselleria de Salut i laseva responsable Marina Geliestan cada vegada més pròximesals sectors empresarials partidarisde la desregulació del sistema pú-blic, que plantegen que els incre-ments de la despesa sanitària nosón assumibles, ocultant que Cata-lunya és el país de la Unió Europeaamb menor despesa del PIB en Sa-nitat i la menor ràtio metge / infer-mera per habitant.

La Llei per convertir l'ICS en un

proveïdor d'assistència sanitària,subjecte al dret privat i privatitzantla titularitat dels serveis sanitaris,amb capacitat d'endeutament i ob-tenció de beneficis, és un clarexemple de política neoliberal queaugmentarà les diferències socialsentre qui pugui pagar la sanitat pri-vada, i una sanitat de caràcter as-sistencial a l'estil EUA que ha de-mostrat ser un fracàs en termes desalut de la població i en termeseconòmics per encarir el productefinal en introduir tantes empresesintermediàries amb cap altre objec-tiu que l'obtenció de beneficis. Elprojecte de llei introdueix també lacontractació de personal laboral,no estatutari, i proposa la circula-ció de treballadores i treballadorsentre centres i serveis de diferenttitularitat, sigui pública o privada.Aquesta és la proposta que presen-ta la XHUP, la patronal sanitària,que la Conselleria de Salut, co-mandada pel PSC està disposada aaprovar per Llei en el Parlament deCatalunya.

Un govern d'esquerra nacional(PSC, ERC, ICV) no pot destruir lasanitat pública, resultat de les llui-tes del moviment obrer al llarg del

Un nou model de privatització, quan empresa pública no és servei públic

Contra la privatització del'Institut Català de la Saluten fer-ne empresa pública

L’ALTRA REALITAT

Conveni deBanca, un sítàctic

Pepe Berlanga

E l passat mes de juny, la CGT,conjuntament amb CCOO i

UGT, va signar el XXI ConveniCol·lectiu estatal que ha de regir lescondicions sociolaborales dels tre-balladors i treballadores del sectorbancari per als pròxims anys.

A primera vista pot semblar unafita sense importància, no obstantaixò, aquesta actuació va ser adop-tada després que en els diversos te-rritoris els sindicats sectorials queconformem la Federació decidís-sim en nodrides assemblees d'afi-liats subscriure l'esmentat acord.

Les circumstàncies en les qualses va produir aquesta determinacióno deixen de ser especials. És laprimera vegada que la CGT signaun Conveni d'aquesta envergadura,àmbit estatal i sectorial, el qual amés és d'aplicació a més de110.000 assalariats repartits pertots els territoris que conformenl'Estat espanyol. Segurament, algúpensarà que és sens dubte insufi-cient, fins i tot que no era necessà-ria la signatura del nostre sindicat,opinions respectables, però el con-junt de l'afiliació ha considerat que,a pesar d'això, la CGT modelava lanostra presència en el sector ator-gant conformitat als acords arri-bats.

Si bé els continguts finalmentaconseguits no són la totalitat delque reclamàvem en la nostra inicialplataforma de negociació, no ésmenys cert que amb la signaturahem recuperat capacitat adquisitivai es garanteix aquesta per als anysfuturs.

De la mateixa manera, no deixade ser simptomàtic que recuperemla perduda clàusula de revisió i ac-tualització salarial amb caràcter re-troactiu, que havíem perdut pelcamí fruit de les nefastes negocia-cions que en períodes anteriors ha-vien mantingut altres sindicats,sent aquesta reivindicació un delscavalls de batalla de la Confedera-ció General del Treball i que hemestat defensat sols en les taules denegociació des que hi vam accedirl'any 2002 .

Tal com va manifestar el nostresecretari general en l'acte de la sig-natura, aquesta no implica cap ces-sió de drets com succeïa en etapesanteriors, havent aconseguit unguany net que beneficia tots els tre-balladors i les treballadores, sobre-tot els que menys guanyen.

Consegüentment i partint de lapremissa que no ens és possible enuna única jugada solucionar tots elsantagonismes arrossegats d'etapesanteriors, amb aquesta signatura esdóna un punt d'inflexió.

Catalunya. Setembre de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

El Prat

Vicent Martínez

Actualment estem immersos enun debat mediàtic sobre la ne-

cessitat, inqüestionada, del creixe-ment de l'aeroport del Prat. I dic in-qüestionada, perquè ningú espregunta a qui li interessa realmentaquesta expansió ilimitada i devo-radora de les infraestructures, sinóque es dóna per suposat que ens in-teressa a tothom. A Catalunya, comarreu del món, patim el problemaque molts dels debats no inclouenla perspectiva de classe, i es dónaper suposat que el que vol la classeempresarial és el que vol i necessi-ta tothom: perquè els seus paràme-tres són els únics vàlids.

De l'aeroport del Prat, molts copsnomés es parla de les necessitatsempresarials: el creixement per fermés negoci, més diners, i treure'nmés benefici. Però no es parla de laprecarietat laboral o dels salaris ex-horbitants dels executius. Un amicem conta, en una conversa de cafè,que a TV3 van treure una notícia alrespecte (de les poques que surten)i els treballadors en qüestió vanhaver d'ocultar la seua identitat perpor a represàlies: és aquesta la de-mocràcia? Per què ningú es preo-cupa d'aquesta manca de llibertat isí d'altres? Com és que aquesta in-creïble situació de "terrorisme" psi-cològic empresarial no ocupa lesmateixes portades que la punyeteraampliació de l'aeroport del Prat?

I d'això molts cops ni els matei-xos treballadors ens n'adonem decom la perspectiva o les necessitatsempresarials estan més presents alnostre imaginari que les nostrespròpies necessitats. O de ser solida-ris amb els altres. La vaga de l'anypassat en el Prat, per part d'uns em-pleats, va ser mostrada pels mitjanscom un acte d'irresponsabilitat,però gairebé ningú explicava elsproblemes de precarietat laboralque tenien aquells treballadors. Ami em va tocar agafar un viatge aBerlín el dia següent de la vaga ivam patir un endarreriment impres-sionant i una falta d'informaciótotal, per unes empreses que no vansaber gestionar la situació. Pot servaig ser temerari en ple momentd'histèria, però a mi se'm va ocórrerdir que malgrat que m'havia perju-dicat, entenia els treballadors: "jotambé he estat a un comité d'em-presa i a vegades intentes negociar iper a tu la vaga és l'últim recurs,però hi ha empresaris que si no fasuna vaga no cedeixen en res". Iaquest comentari va merèixer latotal desaprovació dels meus com-panys de viatge i algú va arribar adir que havien d'anar a la presó.

Quan vam renunciar a lluitar ide-ològicament en allò més concret?Quan vam decidir només de gransideals i no de com afecta la nostramanera de veure el món a les cosesmés petites i pràctiques?

segle XX, el mateix moviment quevota en bona part socialista creientque millorarà les seves condicionsde vida i que se sent traït per un go-vern social-liberal cada vegadamés prepotent. Mesures encamina-des al fet que els usuaris i usuàriespaguin una part dels costos sanita-ris a més de les cotitzacions a laSeguretat Social a través dels sala-ris, suposen gravar l'economia dela classe treballadora mitjançantimpostos indirectes. La solució ésapujar els impostos directes a quiprodueix el gran frau fiscal, aixícom limitar els beneficis de lesmultinacionals de la Farmàcia,Farma Indústria, creant la pròpiaempresa de fàrmacs genèrics per aCatalunya que a més de respondrea l'interès comú, generaria llocs detreball de qualitat. El "copaga-ment" no és la solució, perquè amés de gravar les rendes més bai-xes, sobretot als pensionistes, s'hademostrat que és car per al sistema. No s'ha d'oblidar que la Conselle-ria de Salut va constituir un "Comi-tè de savis" de la Salut amb la fina-litat de buscar fórmules perracionalitzar i finançar la despesasanitària. Els objectius d'aquestainiciativa intenten tornar a reeditarles recomanacions de la Comissió

Abril Martorell, evitant els errorsque la van fer fracassar en un mo-ment polític de major organitzaciói lluita de l'esquerra social i, sobre-tot de major pes d'Esquerra Unida.El Departament de Salut va crearen el 2004 la "Taula Social per a unAcord Marc de Recursos Humansdel Sistema Sanitari Catalá".Aquesta Taula es va crear amb lafinalitat de "optimitzar" l'ús del seupersonal, sigui aquest del ICS o dela XHUP. En realitat estan parlantdel transvasament de recursos hu-mans entre tot el Servei Catala dela Salut, el que suposa retallar dretsdels treballadors, i la reducció deplantilles, sobretot del ICS, per aequiparar-nos a les pitjors condi-cions de la Xarxa. És a dir, equipa-ració a la baixa de condicions sala-rials i de treball.

La CGT demana al conjunt deles forces sindicals, i sobretot a lesorganitzacions de classe, constituirun front únic per evitar un nouacord lesiu per al conjunt dels tre-balladors sanitaris. Han hagut depassar 15 anys de l'aprovació de laLlei 15/1990 perquè es desenvolu-pi un decret, amb data 27-9-2005,de participació dels centres hospi-talaris gestionats per l'ICS. Aquestdecret ordena la participació co-

munitària amb criteris de gestióbasats en la desburocratització idescentralització de la presa de de-cisions.

Però aquesta no és la participa-ció que es desitjava quan en la Lleies parlava de la creació de "Con-sells de Salut". Aquests estavenpensats per a la participació de lesorganitzacions sindicals i socials,fonamentalment associacions deveïns i veïnes, que eren els òrgansde proximitat als usuaris de la Sa-nitat Pública. Per contra, aquest de-cret crea uns òrgans burocràtics enels quals domina la participació deldirector del Departament de Salutcom president, vicepresident un al-calde o alcaldessa, un o una repre-sentant de l'hospital i nou vocals,entre els quals un serà nomenat perl’ICS, un o una pel servei territorialdel Departament de Salut, dues enrepresentació d'alcaldes o alcaldes-ses, un en representació de les co-marques, un o una representantdels col·legis professionals o asso-ciacions empresarials. Dels nouvocals dues seran representants deles organitzacions sindicals majo-ritàries i un o una més de les asso-ciacions de veïns. És a dir, del des-envolupament de la Llei 1990quant a participació ciutadana a

través dels Consells de Salut,només han quedat un màxim detres persones en un òrgan de nouamb funcions consultives i amb unpresident que tindrà vot de qualitat.Aquestes comissions es reunirancada tres mesos i les decisions esprendran per majoria. Queda clar,doncs, que la participació comuni-tària en la gestió de la sanitat públi-ca pagada amb els impostos de totsqueda reduïda a l'absurd.

Com a exemple, només cal ana-litzar els hospitals de la Vall d'He-bron: privatització de les cuines,bancs de sang, servei de manteni-ment, ressonància magnètica, pàr-quing privat en un espai públic, úsgratuït de l'espai públic per a em-preses privades, creació de funda-cions, falta d'inversions per a per-metre la privatització. A tot aixòcal afegir la precarietat laboral, l'a-mortització de places, la no convo-catòria de places estatutàries, elnotable augment de la productivi-tat sobretot del personal qualificat,els canvis obligats d'horaris, lapressió a la prejubilació senseacord sindical, o la precarització deles condicions laborals que tot ple-gat serveix per a visualitzar la dete-rioració de la sanitat pública dia adia.

Davant d'aquesta situació de pri-vatització de la sanitat i del deterio-rament de les condicions laboralsés urgent reaccionar. Contra elspactes de les burocràcies dels granssindicats, han de reunir-se les sec-cions sindicals i les juntes de per-sonal per a debatre i construir unaplataforma conjunta, connectaramb les associacions de veïns i lesplataformes en defensa de la sani-tat pública, l'Associació de Profes-sionals de la Sanitat Pública, elsmoviments socials, partits, sindi-cats, que permeti crear un frontampli i evitar la privatització d'unbé comú com és el dret a la salut dela ciutadania.

Per tot això es fa una crida a lamobilització contra la reconversióde l'Institut Cataà de la Salut enempresa pública.

Més informació a

www.nofijos.com

Secció Sindical CGT Mahle

Després de la vaga convocadaper la CGT a l'empresa Mahle

de Vilanova i la Geltrú el passat 25de maig, i en vista de que la nego-ciació del nou conveni col.lectiucontinuava estancada per la postu-ra de l'empresa de tancament alsplantejaments del comitè d'empre-sa, on CGT és el sindicat majorita-ri, es va decidir reprendre les mobi-litzacions amb una novaconvocatòria de vaga i una mani-festació.

Per a la CGT hi ha dos punts bà-sics: per una banda, una posiciócontrària a la inclusió en el nou

conveni del quart i cinquè torn queproposa l'empresa (treballar dis-sabtes i diumenges) i, en canvi, síque s'hauria d'incloure poder co-brar el cent per cent d'una baixa de60 dies, i es demana l'augment enconsonància amb el de l'IPC. Amés, s'està totalment en contra dela possibilitat d'acomiadamentd'una part de la plantilla, amb quel'empresa amenaça en els últimsmesos.

Vaga els dies 18 i 20de juliol

En l'assemblea general de treballa-dors de Mahle SA, i després d'in-

formar sobre l'última reunió amb ladirecció per a la negociació delconveni col·lectiu 2006 (encara), id'anunciar el bloqueig de les nego-ciacions sense arribar a cap acord,el Comitè d'Empresa amb majoriade CGT va plantejar fer 2 dies devaga, el 18 i 20 de juliol, sent ratifi-cada aquesta proposta per una ma-joria indiscutible dels treballadors.

El dia 18 de juliol es va portar aterme una concentració en la portade l'empresa al matí, i en els poste-riors canvis de torn.

La totalitat dels empleats deMahle van secundar la vaga convo-cada per la Confederació GEneraldel Treball. El dia 20 es va fer una

manifestació pel centre de la ciutat,amb assistència de més de 200 per-sones, acabant en la plaça de l'A-juntament.

Iolanda Sánchez, primera tinentd'alcalde de l'Ajuntament, acom-panyada per Josep-Tomàs Álvaro,segon tinent d'alcalde, i MíriamEspinàs, regidora d'Educació i Tre-ball, es van reunir un cop acabadala manifestació, amb els represen-tants del comitè d'empresa deMahle.

Els sindicalistes van demanar alconsistori la seva col·laboració il'administració local es va oferir afer de mitjancera entre l’empresa ila part obrera.

Nova vaga a l'empresa Mahle de Vilanova i la Geltrú

QUI PAGA MANA

10 Catalunya. Setembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Col.lectiu Catalunya, FEMEC-CGTi Secció Sindical CGT Telefónica

Els treballadors i treballado-res de contrates, subcontra-tes i autònoms de Telefóni-

ca estan portant a terme un procésde lluita i mobilitzacions a nivellde Catalunya per aconseguir unesmillors condicions laborals peraquest sector, que tot i que peltipus de treball realitzat hauriad'estar dins les telecomunicacions,es regeix actualment pels convenisdel sector del metall. El col.lectiuinclou a Catalunya entre 1200 i1500 treballadors pertanyents a 18empreses de primer nivell i unacinquantena de segon nivell sub-contratactades per Telefònica, quetreballen més de dotze hores al dia,amb un règim de festius que noestà regulat i amb uns mitjans deproducció cada vegada més preca-ris. Els treballadors estan farts deles pèssimes condicions de treballque imposa la multinacional Tele-fònica, que van empitjorar encaramés amb el nou contracte integralde manteniment signat al maig. Amés, la situació de molts reparti-dors, càmeres, vehicles, escales,etc., incompleix la normativa desalut laboral.

Les mobilitzacions per a recla-mar millores salarials i laborals engeneral que evitin la precaritzaciósalvatge, s'han desenvolupat espe-cialment a la demarcació de Barce-lona, tot i els intents d'estendre-lesa les demarcacions de Lleida, Gi-rona i Tarragona, i es van iniciaramb una manifestació el 22 dejuny a Barcelona, seguint els acordpresos en la 4a assemblea de treba-lladors/es de contrata, subcontrata iautònoms que treballen per a Tele-fònica, realitzada el 16 de juny. Lamanifestació va tenir lloc primer aGran Via de l'Hospitalet de Llobre-gat i després pel centre de Barcelo-na des de Plaça Universitat. Com acontinuació, el 6 de juliol es vaportar a terme una concentraciódavant del centre Estel de Telefóni-ca a l'avinguda Roma.

Per donar suport a la lluita, elssindicats CGT, Cobas i En Cons-trucció van realitzar una convoca-tòria de vaga en suport a l'Assem-blea de Treballadors/es deContrates, Subcontrates i Autò-noms de Telefònica, per al diven-dres 29 de juny, que s'allargariafins dilluns 2 de juliol, però un de-fecte de forma en la convocatòriava aconsellar aplaçar-la fins el 20de juliol.

Les reivindicacions principalsde la convocatòria eren les se-güents:

- Contractes fixos, tenint encompte que el treball realitzat per

les contrates és permanent i fins itot amb previsió creixent.

- Exigir a les empreses que com-pleixin el principi sindical de "aigual treball, igual salari", augmen-tant significativament els sous basefins a arribar a nivells similars alsque perceben pel mateix treball elstreballadors de Telefònica.

- Reduir la Jornada vigent i regu-lar i compensar els treballs de dis-sabte i diumenge amb un dia delliurança en compensació. Elimi-nació de les jornades que superenles 40h setmanals o les 1650anuals.

- Que es cotitzin a la seguretatsocial i que paguin totes les horesextraordinàries.

- Garantia de subrogació de per-sonal en cas de finalització d'acti-vitat d'una empresa per a totes lesempreses. No limitació ni penalit-zació en cas de canviar d'empresacontractista.

- Compliment efectiu de la legis-lació vigent en matèria de salut la-boral, amb aplicació de la normati-va acordada en l'empresa principalTelefònica. Pla de formació tècnicai en salut Laboral per mitjà de cur-sos presencials en hores de treball.Cursos reals en salut laboral i com-pliment efectiu de la legislació vi-gent que és la de Telefònica.

- Davant les innovacions perma-nents en telecomunicacions i tele-màtica, garantia de donar tota laformació necessària per a actuaramb qualitat, dintre de jornada la-boral. Exigir a l'empresa que esreuneixi a negociar de bona fe ambla representació legal pertinent delstreballadors per a solucionar elsproblemes.

- Cessament de l'actuació del'empresa en matèria d'acomiada-ments i expedients disciplinaris in-coats a treballadors amb retiradade targeta.

Valoració positiva de lavaga

El 20 de juliol es va iniciar final-ment la vaga indefinida de diven-dres a dilluns convocada per l'As-samblea de Treballadors/es deContrates, Subcontrates i Autò-noms de Telefònica. Segons elsseus càlculs el servei d'atenció aavaries i instal·lacions de línies te-lefòniques i ADSL va resultarafectat en un 50% en la provínciade Barcelona i un 80% en la capi-tal. A més, es va realitzar una con-centració davant la seu central deTelefónica a plaça Catalunya. Totaixò suposava haver aconseguituna fita important. Per primera ve-gada, s'havia fet vaga coordinadaentre diferents empreses contrac-tistes i subcontractistes. Això obriamoltes expectatives d'augment departicipació de la plantilla, quehavia hagut de vèncer les amena-ces, els xantatges i la desinforma-ció constants per part del conglo-merat format per Telefònica i lesEmpreses Contractistes.

El comitè de vaga valorava lavaga portada a terme entre el 20 i el23 de juliol com un èxit, ja que esva aconseguir paralitzar gairebé to-talment les centrals de la capital iprovíncia com Catalunya, Traves-sera, Sant Pau, Guipúscoa, Loreto,Arenas, Clot, El Prat, Vilanova,Sitges, Castelldefels, Santa Colo-ma, Sabadell, Terrassa, Cerdanyolai altres en menor mesura, encaraque important com Via Augusta iCerdà, entre altres, demostrant ca-pacitat d'organització i que la vagaes notés en el servei. Els piquets in-formatius van treballar bé i vanaconseguir el seu propòsit: trans-metre als companys el missatgeque la lluita és vital per al seu futuri que calia parar. Tot just hi vahaver incidents remarcables apesar de les provocacions de les

empreses: segurates enviats per al'ocasió, esquirols d'altres provín-cies, amenaces dels comanda-ments...

Calia continuar amb la lluita, peraixò es va enviar una carta a lesempreses de contrates per a oferir-los la possibilitat de negociar ambel comitè de vaga, format per com-panys de contrates i subcontrates.Es va acudir el 24 de juliol a l'as-semblea general que convocarenCCOO-UGT metall en els localsd'UGT per reclamar que s'afegissina la lluita i donessin suport a la mo-bilització, en lloc de plantejar lesseves reivindicacions unilateral-ment. També es va acordar estarpresents en la taula de negociacióde setembre, entenent que la lluitaés la que l'ha propiciat i la que faràque la negociació arribi a bon port,així com reclamar també queCCOO i UGT obrin aquestes tau-les de negociació en tot l'Estat es-panyol, i no només oportunista-mente on estem de vaga.

A partir d'aquí, es van plantejardues postures bàsiques: la de conti-nuar la vaga el divendres 27 de ju-liol i la de suspendre temporalmentla vaga (sense desconvocar-la) finsa setembre. Finalment es van pren-dre els següents acords:

1.- Enviar una carta a les empre-ses de contracta instant-los a nego-ciar aspectes bàsics de les reivindi-cacions, com salaris, jornada,contractació i salut laboral. Instar ala Generalitat que convoqui de noua la mediació.

2.- Suspendre la vaga fins al 15de setembre, data que es reunirà lataula de negociació UGT-CCOOamb la patronal, pressionant aaquesta taula perquè la negociaciósigui efectiva i no una mera panto-mima dels seus components.

3.- Convocar l'assemblea gene-ral de treballadors de contrates,subcontrates i autònoms per al 5 de

La lluita de les contractes isubcontractes de Telefónica

Deutsche Bankdeixa definançarexperimentsamb animals

Òscar Horta i participants de lalluita contra HLS

M itjançant la campanyaSHAC, Deutsche Bank ha

decidit tallar les seves relacionsamb el laboratori d’experimentacióanimal Huntingdon Life Sciences.Ja són més de 500 les empreses quehan acabat per abandonar HLSarrel de la pressió exercida pergrups d’alliberament animal, entreells, activistes de l’Estat espanyolque han contribuït a posar HLScontra les cordes amb protestescom la que va tenir lloc fa unes set-manes a Barcelona a la seu princi-pal de Deutsche Bank o els nom-brosos sabotatges contra altresempreses en diversos punts de lapenínsula.

Després de Deutsche Bank que-den molts altres punts on atacar laindústria de l’experimentació ambanimals, hi ha molts responsablesrere la masacre que s’està duent aterme dins HLS, i nosaltres noestem disposades a enfortir la sevaimpunitat amb el nostre silenci.

Alguns resultatsEleccionsSindicalsRemolques Maritimos (gestora

de les unitats de Salvament Ma-

rítim)

Col·legi TècnicsCCOO, 1 delegat; UGT, 2; i CGT,6.Especialistas CCOO, 1 delegat; UGT, 2; i CGT,5.

Unipost

Agrupació de centres (Cerdanyola,Barberà, Sant Cugat i Igualada)Col·legi Especialistes i no qualifi-cats: CGT, 1 delegada; CCOO, 2; iUGT, 1.Col·legi de Tècnics Administratius:UGT, 1 delegat. ManresaCol·legi ÚnicCGT, 1 delegada; USOC, 2; UGT,1; CCOO, 1.

Buc Hospital Juan de la Cosa

Sindicat de Treballadors de la Ma-rina Mercant (STMM-CGT), 3 de-legats; CCOO 1; UGT, 1; i CSIF, 0.

Catalunya. Setembre de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya i ‘Directa’

Després de tres anys de batallalegal durant els quals tots els

jutjats i tribunals anteriors havienreconegut la improcedència delsacomiadaments d'un grup de treba-lladors i treballadores de Correos aLleida, a mitjans de juny el Tribu-nal Suprem va assentar, a partir dela sentència d'un cas, un nou criteria seguir pels jutges i magistrats detot l'Estat. A partir d'aquest nou cri-teri, Correos tindrà carta blanca percontinuar mantenint contractesirregulars i efectuar acomiada-ments sense causa.

Aquest és el cas de dues treballa-dores i un treballador de Correos aLleida afiliats a CGT, que van seracomiadats el maig de 2004 aprofi-tant la convocatòria d'un concursde places de carters.

Segons remarca l'advocada de laCGT de Ponent, els tres treballa-dors afectats tenien contractes irre-gulars, una situació similar a la de30.000 treballadors de Correos atot l'estat espanyol, atès que porta-ven des dels anys 80 encadenantcontractes de treball temporal d'in-terins per cobertura de vacant.Aquest és un tipus de contracte quela llei obliga a extingir en unmàxim de tres mesos si no s'ha co-bert la plaça.

Tot va canviar a partir de 2001,moment en que l'Estat opta per laprivatització de l'empresa conver-tint-la en una societat anònima, toti ser de titularitat pública, amb elbeneplàcit dels sindicats majorita-ris CCOO i UGT. A partir d'ales-hores, Correos va perdre els privi-legis propis de l'administració i vahaver-se de regir segons les matei-xes normes que la resta d'empresesprivades que operen en el sector,precisament en nom de la lliurecompetència dins del mercat. Però com ja ha passat en altres sec-tors econòmics privatitzats, Corre-os y Telégrafos SA ha acabat eri-gint el seu monopoli, ajudat, entre

d'altres factors, per un tracte defavor per part del poder judicial.En aquest sentit, Correos estavadefensada en aquest cas de Lleidaper l'advocada de l'Estat, encaraque es tracta d'una empresa mer-cantil, malgrat que amb la llei a lamà ja no pot continuar encadenantcontractes temporals per sobre delstres mesos, i manté en aquesta si-tuació il·legal milers de treballa-dors.

Una sentència de l'AudiènciaNacional de fa un parell d'anys vadictaminar que tots eren fixos deplantilla, després d'un judici inter-posat per CGT i altres sindicats,enfront de CCOO i UGT que van

posar-se del costat de l'empresa.Aquella sentència va ser un granèxit, però tant Correos com els sin-dicats majoritaris van recórrer lasentència al Tribunal Suprem, elqual ara ha anul·lat la decisió del'Audiència Nacional. A partir d'a-quell moment, Correos va comen-çar una reestructuració de perso-nal, convocant concursos percobrir milers de places de carterssense tenir en compte tota la bossade treballadors/es que seguien in-definidament temporals amb anti-guitats de 15 a 30 anys a l'empresa.

Des de la CGT de Ponent es de-nuncia que es va aprofitar això pertreure's de sobre delegats i afiliatsde CGT, aquest seria el cas delstres treballadors de Lleida, als quevan fer fora per presentar-se a l'e-xamen voluntari quan el dret a pro-mocionar és un dret i no una obli-gació. Des de CGT Ponent esconsidera que aquests treballadorsja eren fixos per frau en la contrac-tació, així s'anaven guanyant elssuccessius judicis fins que va arri-bar el cas al Tribunal Suprem.

El futur de milers de treballadorsi treballadores de Correus es veuara influenciat per aquesta sentèn-cia que crea doctrina, tot i que eltema no quedarà definitivamenttancat fins que es pronunciï el Tri-bunal Constitucional.

setembre per decidir si la vagavaria de format i passa a fer-se dedilluns a divendres, excloent el capde setmana, però estrenyent en elsdies laborables.

4.- Acudir a les reunions plante-jades per empreses com Cobra oAbentel, mantenint principis bà-sics com: no divisió de la negocia-ció en empreses soltes; unitat depersonal de contrates, subcontratesi autònoms, rebuig de qualsevolclàusula que impedeixi seguir ambla mobilització conjunta, etc.

5.- Mantenir durant el mes d'A-gost un servei d'atenció sobre re-presàlies empresarials: acomiada-ments, discriminacions opersecució.

6- Reunió tècnica del comitè devaga el 8 d'Agost.

La mobilitzacióconjunta

Telefònica va tenir el passat any6.000 MM d’euros de beneficis. Osigui, 1 bilió de pessetes. Una em-presa que ha reduït la seva plantilladràsticament en els últims anysconvertint aquesta ocupació encentenars d'empreses subcontrac-tades. Només a Catalunya treba-llen actualment entre 1.200 i 1.500persones en aquestes empreses.

Totalment desregulats, duen 12anys de relacions laborals basadesen la precarietat, la temporalitat,falta de garanties, jornades abusi-ves i sous aconseguits a força d'ho-

res extres no declarades. 12 anys,sense activitat sindical ja que qual-sevol intent de convocar eleccionssindicals o alguna reivindicació esconvertia normalment en acomia-dament.

El referent d'aquests treballadorshan estat els companys de Telefò-nica que, fent el mateix treball,tenen unes condicions molt mi-llors. Per això, després d'algunscontactes, el Comitè de Telefònicade Barcelona i de la resta de Cata-lunya va decidir coordinar i donarsuport al plantejament de lluita peruna part important de les plantillesde les contrates.

La patronal va respondre aco-miadant a tres companys del comi-tè de vaga, negant la legalitat de lamateixa i plantejant que és unavaga contra el penós conveni delmetall de Barcelona signat feia pocpels sindicats majoritaris. Però entot cas va haver de presentar-se a lamediació convocada per la Gene-

ralitat el 17 de juliol amb el que vahaver de reconèixer l'existènciad'un conflicte.

Els sindicats majoritaris CCOO-UGT, que no han fet res en 15 anyscontra aquesta situació de precarie-tat i esclavitud, van haver de sol.li-citar de manera urgent una media-ció per a no perdre el carro enaquest sector. CGT ja hem advertitals companys afectats que la nego-ciació del conveni del metall deBarcelona i Tarragona ha significatun empitjorament de condicionsper als metal·lúrgics i que les rei-vindicacions de millores salarialsles haurien de defensar per sobred'aquests sindicats que ens tenenacostumats a dilapidar la força deles mobilitzacions dels treballa-dors/es.

Però les plantilles i els pocs co-mitès existents, no pensen baixar elnivell de la seva rebel·lia. Pot serque recondueixin la vaga, peròestan fermes en la seva decisió de

no aguantar més temps la precarie-tat en la qual viuen. I sobretot CGTels anem a ajudar a defensar la sevareivindicació de "a igual treball,igual salari" i arribar a les mateixescondicions salarials i socials queels companys/es de Telefònica.

Aquesta vaga permetrà negociaramb més força a la part sindical en-front de la patronal. La negociació,sense pressió dels treballadors, s'hademostrat sempre inútil i contra-produent. Per a mostra, no hi hamés que veure el conveni del Me-tall. Un conveni signat des de ladesmobilització, des de l'apatia i ladesinformació de totes les planti-lles, des del convenciment que lescoses només poden anar a pitjor.Nosaltres no volem un conveniaixí, volem un que sorgeixi de lail·lusió i de la lluita necessària pera canviar les coses i aproximar-nosen tant que sigui possible al conve-ni de Telefònica, és a dir que amb 8hores de jornada diària tinguem unsou que ens permeti viure digna-ment.

La patronal i el tàndem CCOO-UGT estan maniobrant per carre-gar-se aquest procés de lluita, in-tentant reconduir la situació iprocurant dividir els treballadors.El seu objectiu es presentar unacord que reculli algunes reivindi-cacions amb l'esperança d'aturarunes mobilitzacions que no contro-len.Més informació en el blog-web:

www.teleafonica.net

El Suprem legitima la contractació irregular i els acomiadamentsque es practiquen a Correos

FESIBAC-CGT

E l 21 de juny, la ConfederacióGeneral del Treball (FESI-

BAC-CGT), així com CCOO iUGT, va signar el Conveni deBanca sobre la base de la propostafeta per la patronal AEB. La CGT,després de consultar en assembleesla seva afiliació a nivell estatal, vadecidir signar valorant que era po-sitiu fer-ho, com a conseqüènciadel fet que algunes de les reivindi-cacions que fa anys que s’exigei-xen s'hi han complert:

-Es recupera la clàusula de revi-sió amb endarreriments que, a par-tir de l'any 1992, van cedir els al-tres sindicats signants i que vansuposar importants pèrdues depoder adquisitiu per als treballa-dors i les treballadores durant totsaquests anys.

-S'aconsegueix un quart de pagaper productivitat (no pensionable anivell dels complements de pen-sions dels bancs però sí per a lapensió de la Seguretat Social) queconnecta amb la nostra reiteradapetició de recuperar el que s’haperdut. És especialment beneficio-sa en els bancs amb menys pagues iper als treballadors i treballadosamb salaris menors.

-Es millora el pas a salari nivellVIII, que té una major incidènciaen els salaris més baixos.

-S'aconsegueix millorar la pen-sió de viduïtat (6.000 euros) que laBanca s'havia estalviat a causa deles pujades de la Seguretat Social.

-També es milloren diversostemes com préstecs habitatge,ajuda alimentària, etc. S'inclouenaixí mateix aspectes sobre igualtat,assetjament, etc.

En resum, es defensa que la pre-sència de la CGT en la Taula Nego-ciadora, a causa del suport obtinguten les passades eleccions sindicals,ha contribuït decisòriament a aca-bar amb un estat de coses veritable-ment negatiu, que s’arrossegavades de fa molts anys i que araacaba.

Per altra banda, si bé la CGT vadecidir signar aquest Conveni perresultar una millora sobre els con-venis anteriors i que no suposa capcessió a la patronal. La posició del'AEB, i dels bancs que la compo-nen, és no només excessiva (acausa dels beneficis obtinguts) sinótambé irresponsable ja que deixensense tancar aspectes totalment de-terminants per als treballadors i lestreballadores de Banca. La signatu-ra de la CGT en aquest Conveni ésresultat d'haver obtingut una partde les reivindicacions de treballa-dores i treballadors.

Junt amb CCOO i UGT

La signaturade la CGT alConveni deBanca, un “sícrític”

12 Catalunya. Setembre de 2007

TREBALL-ECONOMIA

CGT Sector Mar i CGT Balears(www.cgtbalears.org/)

E l 29 de maig es va iniciaruna vaga en els remolca-dors de l'empresa Remol-

canosa, empresa privada que ex-plota en règim de monopoli aquestservei en el Port de Palma de Ma-llorca, vaga per exigir el compli-ment de l'actual Conveni Col·lec-tiu, incloent el règim de descansos,vacances, jornada màxima anual ila resta de normativa en vigor, i dela legislació bàsica en matèria deprevenció i seguretat laboral en elsRemolcadors que operen en el portde Palma de Mallorca. La vaga,convocada pel sindicat de Treballa-dors de la Marina Mercant(STMM) i la CGT Sector Mar,amb el suport de la CGT de Bale-ars, va ser secundada des del seuinici per les tripulacions dels tresbucs en vaga.

Davant la fermesa dels treballa-dors, l'empresa va demanar auxilidavant el delegat del Govern a lesIlles Balears qui va dictar una reso-lució que deixava buida de contin-gut la vaga. El delegat del Governprioritzava així els interessos del'empresari sobre el dret constitu-cional a l'exercici de la vaga, po-sant els dos únics bucs -que erenoperatius abans de la vaga- en ser-vei durant les 24 hores del dia. Amés, l'empresa va donar de baixaen la Seguretat Social tots els tripu-lants sense respectar que formavenpart del Comitè de Manteniment iSeguretat. Per això, el STMM i laCGT van emprendre accions judi-cials contra la resolució de la dele-gació del Govern així com contral'empresa per atemptar contra eldret de vaga. Per la seva banda, laCapitania Marítima de Palma i laDirecció General de la MarinaMercant, respectant la vaga convo-cada, van impedir l'enrolament detripulants evitant que la pretensióde Remolcanosa de substituir tre-balladors en vaga es portés a terme,pretensió que constituiria un delic-te contra els drets dels treballadors.

Donada la intransigent actitudde l'empresa, el STTM i CGT vanconvocar de nou vaga el 19 dejuny, aquesta vegada amb caràcterindefinit. Mentrestant, el Comitèd'Empresa estatal controlat perUGT exercia de “veu del seu amo”i escenificava la celebració d'unacomissió paritària a Vigo, per dic-taminar que l'empresa compleix al100% el Conveni Col·lectiu, do-nant-li “solidaris arguments” a Re-molcanosa per castigar aquells

companys que davant l'abandona-ment dels representants d'UGTs'han vist forçats a reivindicar peraltres vies el compliment de lesseves condicions laborals.

El que està passant amb els tri-pulants dels Remolcadors dePalma és vergonyant i vergonyós, ideixa en evidència la fragilitat delsnostres escassos drets. L'empresa,davant la nova convocatòria devaga, amb la total col·laboració deldelegat del Govern de Balears, vaestablir de nou uns serveis mínimsabusius per donar plena satisfaccióals plantejaments caciquils de Re-molcanosa i de la Capitania Maríti-ma que va furgar en una normativaarcaica per autoritzar l'embarca-ment d'esquirols.

Com a complement a aquesta si-tuació, Remolcanosa, en demostra-ció de l'exposat i amb plena volun-tat de conculcar els drets delstreballadors, i d'utilitzar la coacciói la repressió com mecanismes decontrol de la situació, en lloc deldiàleg i el pacte, es va dedicar asancionar tots els treballadors va-gistas amb tres mesos d'ocupació isou, basant-se en el fet que la vaga(convocada en manera, forma itemps completament legals i co-rrectes) era il·legal, atorgant-se pertant Remolcanosa també la condi-ció de jutge i part, sense necessitatque cap tribunal així ho establís.

Ni empresaris cacics, nigoverns que els doninsuport

Davant d’aquests fets el STMM ila CGT assumeixen totalment ladefensa dels drets dels treballadorsi actuen en conseqüència, engegant

totes aquelles mesures legals i sin-dicals oportunes per a acabar ambla persecució laboral i sindical queestan sofrint els nostres companys.La situació, bastant comuna en al-tres serveis públics privatitzats, ésla següent: el govern de torn mais'ha preocupat, en aquest cas, d'es-brinar en quines condicions esdóna el servei públic, quant alcompliment de normatives, o de siels bucs oferixen garanties d'opera-tivitat (o són material de desballes-tament, com és el cas), o de si enaquest servei públic es donen situa-cions d'il·legalitat laboral, incom-pliment de condicions mínimes dedescansos, prevenció de riscos la-borals, etc.

CGT i el STMM, en suport alsvaguistes, van convocar concentra-cions el 28 de Juny davant la seu dela Delegació del Govern a Palma iel 19 de juliol davant l'Edifici del'Autoritat Portuària de Palma, ivan obrir un compte de solidaritateconòmica per a poder mantenir lalluita, que el seu numero és: 2051 –0016 – 68 – 1070004050.

Intenten rebentar lavaga

Per intentar carregar-se la vaga el18 de juliol la direcció de l'empresaRemolcanosa va posar en servei unnou vaixell, de nom "Pau da Luz",fins llavors dedicat a la captura detonyina, per fer tasques de remol-cador. L'Autoritat Portuària de Ba-lears, sense resoldre definitiva-ment, va permetre que aquestvaixell comencés a fer serveis aempreses privades, en una acciófora del Decret de Serveis Mínimsde la Vaga en curs, i clarament

atemptatòria contra el dret consti-tucional de vaga.

El Jutjat social de Palma, davantla demanda de drets fonamentalspresentada per la CGT i el STMMcontra Remolcanosa i a la peticióde mesures cautelars per garantirels drets dels treballadors, desprésd'escoltar les proves presentadesper ambdues parts, va dictar ActaJudicial el 27 de juliol estimant po-sitivament la sol·licitud obrera i,per tant, va acordar “amb efectesimmediats la suspensió de la incor-poració al servei del remolc dintredel Port de Palma de Mallorca delbuc Pau da Luz i de la seva planti-lla”. Lamentablement, l'AutoritatPortuària no solament s'ha netejatles mans davant un conflicte delqual és part responsable sinó queha pres partit obert a favor de l'em-presa.

Una de les conseqüències visi-bles de la vaga va ser que un delsbucs de creuer més importants delmón, el Queen Elizabeth II, va co-municar a l'Autoritat Portuària deBalears el 2 d'agost que cancel·lavala seva visita al port de Palma per-què temia que l’afectés la vaga deremolcadors, mesura que podrienprendre altres creuers turístics.

Falta de seguretat enel port de Palma

La CGT i els treballadors de l’em-presa Remolcanosa van denunciartambé que el port de Palma nocompleix les mesures de seguretatadequades, ja que no s’hi respectenles distàncies, ni hi ha espais deli-mitats quan es realitzen determina-des activitats que en molts de casossón perilloses.

Vaga al Port de Palmacontra els incompliments

del Conveni a Remolcanosa

Realitzat aMadrid el Plede la Federaciód'Ensenyamentde la CGT

Federació d'Ensenyament CGT

La Federació d'Ensenyament dela CGT va celebrar un Ple Or-

dinari a Madrid, els dies 3 i 4 de ju-liol de 2007, com conclusió del tre-ball realitzat en el curs escolar2006/07, per a fer un balanç i valo-ració dels resultats de les passadeseleccions sindicals, plantejar les lí-nies de treball en futur i triar un nousecretariat.

Al Ple hi van assistitr delega-cions dels diferents sindicats quecomponen les federacions territo-rials que integren la Federaciód'Ensenyament, Andalusia, Aragó,Catalunya, Castella-Lleó, Madrid-Castella-la Manxa i Extremadura.

Les ponències presentades vanversar sobre l'anàlisi i valoració deles eleccions sindicals, el futur dela Federació d'Ensenyament, lesestratègies de comunicació premsai propaganda, secretaria de jurídica,acció sindical en l'ensenyamentprivat, educació i exclusió social demenors, acció internacional. Elsacords del Ple apunten cap a unapotenciació de la Federació d'En-senyament per al que es va aprovaruna secretaria de Comunicació,Premsa i Propagada encarregada decoordinar l'engegada d'una pàginaweb de la Federació que doni unamajor cohesió interna i presènciaexterior de la mateixa.

D'altra banda, la Federació d'En-senyament seguirà plantejant la co-ordinació de l'acció sindical entotes les Federacions Territorialsdissenyant per a això campanyesque incideixin en la defensa de l'e-ducació pública, contra els concertseducatius, contra la privatització iexternalització dels serveis educa-tius, denunciant la precarietat enles contractacions, defensant unaeducació laica, exigint un estatutdocent que millori significativa-ment les condicions de treball delprofessorat per al que precisa sernegociat amb la seva participació iaprovat en referèndum Així mateix,la Federació anirà ampliant i des-envolupant la seva acció sindical alsector de l'educació pública, l'edu-cació privada, l'educació universi-tària i l'educació no formal.

El nou secretari general i de jurí-dica triat ha estat Rafael Fenoy delsindicat d'ensenyament d'Algecirasi Emili Cortavitarte, del sindicat deBarcelona, com secretari d'AccióSindical, juntament amb AntonioDamián en la secretaria de Comu-nicació, Paloma Díez en la secreta-ria de Relacions, Ivana Turéganoen la secretaria d'Acció Social, Ja-cinto Ceacero com secretari deFormació i Antonio Marfil en la se-cretaria de Finances.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2007 13

Tema del mesL’esquerra real, lautòpica, és possible

Agafarien les armes

Francesc Arnau i Arias

Jo, que només sóc una miqueta racista,estic impressionat de fins a quin puntl'Anglada i els seus han pogut arribar amanipular la gent de Vic. El seu és elvot de la ignorància, i a Vic hi ha moltsignorants. Tants com per haver-li donatquatre regidors al seu partit neofeixistai mal anomenat Plataforma per Catalu-nya.

M'impressiona que el Cuní i la Raho-la, personatges televisius de moda, esdeixin arraconar d'aquesta manera pelsenviats de l'Anglada. De què té por, enCuní?

També m'impressiona la timidesaamb què reacciona la part de la societatvigatana i osonenca que se sent repre-sentada per les opinions que publica"El 9 Nou". No haurien de presentarl'Anglada com a un "triomfador" de leseleccions. No haurien de rebatre-li lesseves males intencions com si fossinopinions polítiques.

Em sembla escandalós que un se-nyor que es diu Nàsser Auquiad Labrai-mi, assessor jurídic de l'executivad’ERC-Vic, amb la seva submissió,conscient o inconscient, pugui arribar atrobar normal que, en alguna bibliotecapública d'Osona, tinguin el "MeinKampf" d'Adolf Hitler.

No em sembla suficient que ara alguncolumnista del setmanari "El 9 Nou"reconegui que, fa sis anys, un grup deciutadans i ciutadanes de la comarca javàrem intentar il·legalitzar la PxC, queencara es deia Plataforma Vigatana. Elsmateixos que aleshores deien que in-tentar una querella criminal contra l'An-glada i els seus era fer-los propaganda,ara són els qui reaccionen tan tímida-ment.

Tenim proves suficients per podertornar a posar una querella criminalcontra l'Anglada de manera que, amb elCodi Penal vigent a la mà, i sense ne-cessitat de recórrer a l'antidemocràticaLlei de Partits Polítics, qualsevol partitneofeixista sigui il·legalitzat.

Els Anglades que fins ara hem cone-gut sabem que no han dubtat, arribat elmoment, a agafar les armes i a metrallarel poble i després a internar els supervi-vents en camps de concentració. Aixòhaurien de tenir-ho en compte els capi-talistes i aprenents de bruixots que l'es-tan promocionant. Per això, i perquè,com deia Bertolt Brecht, "el monstresempre és viu i a punt de sortir del ven-tre de la bèstia" cal que fem algunacosa, ara que potser encara hi som atemps, abans que l'Anglada s'atreveixia lluir, a la vista de tothom, la pistolaque, avui, es veu obligat a portar ama-gada.

Antonio Pérez Collado,secretari general de la CGT del

País Valencià

Des de la mateixa nit del 27-

M (en què es van produir

les darreres eleccions al

Parlanent valencià) no han cessat

de produir-se reflexions i lamenta-

cions sobre els resultats que van

eixir de les urnes en la més recent

cita electoral. Vistes les coses

sense passió partidista de cap

tipus, no es pot negar que l'esque-

rra (inclús si incloem encara davall

esta denominació als tecnòcrates

del PSOE) ha rebut un sever cor-

rectiu, ja que ha estat incapaç de

recuperar ciutats i comunitats tan

valuoses com Madrid o València.

Els resultats del 27 de maig l'úni-

ca cosa que han posat en evidèn-

cia és el que ja se sabia: que la so-

cietat espanyola s'ha dividit entre el

conservadorisme ideològic i el neo-

liberalisme econòmic, que encar-

nen perfectament els xics i xiques

del PP, i la socialdemocràcia ena-

morada del lliure mercat, que de-

fensen a ultrança els nous socialis-

tes. Fora d'eixos dos grans blocs

només hi ha nacionalismes que

van al seu (com no podria ser

d'una altra forma) i una plèiade de

grupuscles comunistes o verds

(pàl·lids) que, a males penes,

poden optar a un grapat de dipu-

tats i regidors amb els que nego-

ciar amb algun dels grans a l'hora

d'agarrar un tros del pastís/poder.

Amb tals models d'oratòria i amb

projectes tan poc il·lusionants,

ningú hauria d'estranyar-se ja que

l'abstenció puge uns quants punts

cada vegada que som convocats a

les urnes. I això sense que els

grups partidaris de l'abstenció

(anarquistes i autònoms, especial-

ment) facen a penes campanya

contra la participació en les elec-

cions. L'anarcosindicalisme i la

resta de corrents del pensament lli-

bertari no compten en estos temps

del pensament dèbil amb la inci-

dència i l'activisme que van tindre

en la primera mitat del segle XX,

per la qual cosa l'alta abstenció és

en exclusiva el resultat de la políti-

ca que es practica des dels partits i

institucions.

Vist l'estancament de les posi-

cions; amb una dreta exultant i in-

sultant després dels seus èxits ac-

tuals, amb una esquerra

institucional que fa el que es puga

per situar-se en el disputat i tranquil

centre, i amb una altra esquerra

"radical" a la vora de l'extraparla-

mentari, que no veu més eixida

que l'entrada en les caduques insti-

tucions burgeses, és evident que li-

mitar-se a efectuar lectures de re-

sultats i a especular sobre possi-

bles coalicions per a un futur més

reeixit no serviran de molt a eixa

altra esquerra social que, ploga o

faça sol, hi haja eleccions o no,

continua bregant i ideant per un

canvi profund de societat. I que ho

fa diàriament, sense esperar als

quaranta dies de campanya de

cada quatre anys. Eixa esquerra

utòpica és hui possible; l'altra no,

perquè ella mateixa s'ha

invalidat.

És hora ja que ciutadans i

col·lectius, analistes i mitjans de

comunicació, pensadors i universi-

taris, canvien de xip i deixen de

veure en l'urna l'únic camí per al

canvi social. Fora de les institu-

cions del sistema es troba en els

nostres dies el més fresc i actiu de

les idees transformadores: en les

cimes contra la globalització, en l'e-

cologisme antiparlamentari, en

l'antimilitarisme, en el fenomen

okupa, en els moviments llibertaris

i autònoms, etc. és actualment on

es dóna un major grau de partici-

pació, d'il·lusió, de debat, de pro-

postes i projectes que s'oposen

frontalment al neoliberalisme eco-

nòmic i al pensament únic que

amenacen no sols les llibertats i

drets de tota la societat, sinó l'exis-

tència mateixa de l'espècie huma-

na.

Si es vol avançar cap a una so-

cietat més lliure i justa serà impres-

cindible que es trenque amb tot el

que constreny i reprimix les lliber-

tats individuals. Reivindicacions i

valors que fa segles van ser un es-

peró per a les lluites emancipato-

rias, com el vot o el parlamentaris-

me, han cobert ja el seu cicle i són

estratègies perfectament tolerades

i assumides pel capitalisme perquè

s'han revelat innòcues i sedants.

> OPINIÓ

OPINIÓ: L’Estat canalla i ‘La ley del número”

Federico Solano, SindicatMetall de la CGT, FederacióComarcal del Baix Llobregat

A propòsit de les eleccions que

anem vivint, reflexiono en veu alta

i pregunto si és convenient que el

moviment llibertari en general, i

l’anarcosindicalisme en particular,

es manifestin davant aquestes

noves convocatòries.

La reflexió crec que no està de

més, ja que aprofitant l'esdeveni-

ment, la crítica constructiva, la di-

fusió de les idees i el foment del

debat entre els nostres conciuta-

dans han de fomentar-se, ja que

curiosament trobem una genero-

sa ajuda, sembla que sense

saber-lo, ja que qui més propa-

ganda fa al nostre favor, són “ells”,

els polítics professionals, valedors

i mantenedores conscients de

l'actual i molt sibilí sistema neoli-

beral d'explotació capitalista.

Per més obstinació que posin

els uns i els altres, de tots els co-

lors: centralistes, independentis-

tes, socialdemòcrates, conserva-

dors, verds o acolorits, a mantenir

un poder per perpetuar un “Estat

… de coses” no deixaran de ser

més que una peça del puzle de

l’”Imperium del segle XXI, que és

una invenció nova per als annals

de ciència política, un imperi des-

cafeinat, una hegemonia global

que es recolza en els mercats lliu-

res, els drets humans i la demo-

cràcia, imposats per la potència

militar més sorprenent que el món

hagi conegut”.

Tornant a la pregunta llançada

de si hauríem de posicionar-nos

davant de les eleccions, jo consi-

dero que “no és la nostra guerra”,

igual que no solucionaran ni molt

ni poc els problemes de la gent,

del ciutadà del carrer. O és que

algú creu sincerament que la seva

qualitat de vida es veurà millorada

amb l'aposta per un partit o per un

altre, quan tots formen part del

suport del sistema. El poder els

sedueix tant que ben aviat se'ls

obliden les promeses, però no

s'obliden de retornar els préstecs

de les seves cares campanyes

electorals, que paguem tots via

pressupostos.

La banca sempre guanya. I ja

se sap: qui paga mana. Quan es

manté, i cada vegada sembla que

més, la bretxa entre la classe polí-

tica i el poble (vegeu les eleccions

autonòmiques a Catalunya i a An-

dalusia), és del tot recomanable

tornar a llegir “La llei del número”

de Ricardo Mella, que encara que

la seva publicació data de 1893

ajuda a refrescar les consciències

i “greixa” la nostra capacitat críti-

ca.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...GUILLERMINA PEIRÓ I OLIVES

‘La societat de consum va prostituir la classe obrera’Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, ens rep a casa seva a Mataró, on fem plegats un petit repàs de la seva vida militant i de la del seu pare.

Text: Xavier Roijals.Fotos: Dídac Salau.

-Jo em dic Xavi i ell, Dídac i som de laCGT de Catalunya...-Sou de la CGT, no? De la revista “Cata-

lunya”? Ja, ja, al primer número que va

sortir jo ja hi havia escrit, una carta

meva. Estava encara en aquell carrer,

l'Arc del Teatre, ai, imagina't...

-La primera pregunta era de preveureperò és aquesta: parlem del seu pare,com era en Joan Peiró?-Per definir al meu pare, fill meu, no hi ha

llibres ni enciclopèdies. Només et puc dir

una cosa, que era una persona coherent

amb els seus principis i que va morir pre-

cisament per ells. Era una persona que

era tan idealista i tan bo, una persona tan

excessivament bona, que a casa meva

hi havia el veritable comunisme llibertari.

Per a tot home que lluitava per les lliber-

tats de la persona humana i de Catalun-

ya, la porta de casa meva estava sempre

oberta. Només s'havia de dir que un era

un company perquè totes les portes se li

obrissin.

La prova de la coherència del meu

pare la tens en que va sacrificar tota la

família pel seu ideari. I encara, avui en

dia, perquè no hem volgut mai fer servir

el nom de Peiró com a bandera per solu-

cionar problemes personals que hem tin-

gut.

-Com percebia vostè la tasca sindicali política del seu pare? La família, comho vivia?-Això a casa meva, va ser la tragèdia. El

meu pare va fer gràcia a la meva mare,

perquè quan es van casar eren imber-

bes en aquella època. Al meu pare li

agradaven els toros, li agradava fer tea-

tre amb en Xirgu, com que era del Poble

Nou, però va començar a militar, i com

que era aprenent patia la tragèdia de la

vida de treballador, quan els vidriers

apallissaven els aprenents. Perquè en

aquella època, els aprenents no tenien

cap importància. I va començar a lluitar

per això... i així fins que va morir. Va ser

coherent amb els seus principis fins que

va morir.

I ara em diuen, com definiries al teu

pare?, i faig una comparació molt ‘tonta’,

però què per mi és molt vàlida. Jo com-

pararia al meu pare amb Jesús, Jesús va

ser un home que va lluitar per aliberar el

seu poble de l'esclavitud dels romans.

Això és la veritat i no com ho pinta l'es-

glésia: donar pa a qui tingui gana, aigua

a qui tingui set. I casa meva era això: a

casa meva entrava alguna cosa de men-

jar i es repartia a qui ho necessités, ho

entens?

Fixa't que quan vam passar la fronte-

ra, podent-la passar en cotxe oficial, la

vam passar a peu com tota la gent que hi

havia allà, i tota la tragèdia que passava

la gent republicana la vam haver de pas-

sar nosaltres. Perquè mon pare era això:

ell no podia escriure un article dient una

cosa i després fer una altra de diferent.

Les coses que ell escrivia eren la trajec-

tòria de casa meva, eren les coses que

hi vivíem. Era tan perfecte que fins i tot

aconseguia ser imperfecte.

-Vostè i la seva família van demanar larevisió de la condemna del seu pare ila Sala Militar del Tribunal Suprem elsla va denegar "per manca de provesque evidenciïn l'error de la sentèn-cia". Què en pensa de tot plegat?Pensa que encara es pot fer algunacosa?-Tot això ha estat una comèdia. Quan

van matar al meu pare, Europa estava

revolucionada i no es podia fer res. Al

meu pare el van jutjar, fixa't tu si és gros

això, amb el codi de la República. Enca-

ra hi havia el codi de la República.

Ara tot això de moment està tancat, i

pendent de negociació, ho porten els ad-

vocats.

-Vostè creu que se'ls ha donat prousuport en tot el procés de sol·licitudde revisió del cas del seu pare?-No t'ho puc dir jo perquè no ho sé, està

tot això tan embolicat.

-Recentment, s'ha vist que s’ha negattambé la revisió del cas a les germa-nes Puig Antich, semblaria per tantque la via judicial no acaba de ser l'a-dient. Al mateix temps, el govern vaaprovar l'any passat una llei anome-nada de "memòria històrica". Què enpensa d'aquesta llei?-Home, ja era hora que ho fessin, això de

la memòria històrica. Perquè és que la

gent no se'n recorda. La gent no en sap

res de res. La gent no en sap res de res i

no ho vol saber.

Quan la meva filla anava a col·legi, hi

anava a català, però anava a una escola

que es pugués sortir per la porta del da-

rrere, perquè hi anava la policia. Per

què? perquè jo volia que sapigues el ca-

talà, jo volia que sabés història, però és

que la gent ho va passar tan malament,

va patir tant, que dèiem als nostres fills

"tu no et preocupis i estudia que nosal-

tres ja hem patit prou". I nosaltres matei-

xos vam fer esborrar la memòria històri-

ca. Perquè no volíem que els nostres fills

patissin allò que havíem passat nosal-

tres. I va ser un error.

-Amb el pas del temps i la perspectivadels anys, com valora la figura del seupare?-Aquí a Mataró, vagi allà on vagi, quan

dic Peiró tothom em fa reverència, sigui

de dreta, sigui d'esquerra, sigui del nord,

sigui del sud. Per allà on va passar el

meu pare va passar la bondat.

Mira, fa poc aquí em vaig trobar un

senyor vellet i em va explicar com durant

la guerra el van agafar perquè era de

dretes i en Peiró va anar a la presó a

veure'ls i els va dir "mireu, jo sé el que és

estar a la presó i com les hores que s’hi

fan eternes. Jo els proposo si volen fer

cartutxeres per al front". Ara, els les pa-

gaven, eh! I gràcies a això, un cop aca-

bada la guerra, aquell senyor va muntar

un petit taller de marroquineria.

O sigui que allà on vagi jo, reverència

pel meu pare. M'assabento de coses

bones que havia fet el meu pare que el

pare no ens ho havia explicat ni a nosal-

tres.

-Vostè és la penúltima dels set fillsd'en Joan Peiró.Va anar a l'Escola Ra-cionalista que la Cooperativa delVidre i el seu pare van fundar a Mata-ró. Quin record té d'aquella experièn-cia educativa?-L'Escola, quan va entrar Franco la va re-

quisar. Igual que la fàbrica, que va anar a

mans dels ‘jefazos’del règim i va estar no

sé quants anys sense ser cooperativa. I

quan els la van tornar volien que fos una

cosa així com eclesiàstica. I la junta de la

cooperativa s’hi va negar. I llavors es la

van vendre i van fer-hi una llar d'infants.

Ell (Peiró) va fundar la Cooperativa, on

els aprenents eren sagrats. Va fundar

l'Escola del Forn del Vidre, on els mes-

tres eren partidaris de la CNT. Perquè

llavors -després va canviar, però llavors-

per ser de la CNT no havies de ser d'ide-

ari anarquista.

Jo me'n recordo que arribava a l'esco-

la i hi havia el retrat del Ferrer i Guàrdia.

Perquè era una escola moderna del Fe-

rrer i Guàrdia. Doncs allà, els mestres

ens van ensenyar què era la humanitat,

els dijous anàvem d'excursió i ens en-

senyaven aquelles coses de la natura. Hi

havia un ambient maco, un ambient que

donava gust. Quan parlo de la meva es-

cola, per mi va ser com un paradís. En-

cara me'n recordo d'aquella escola, per-

què va ser la representació de l'ideari del

meu pare. En aquella escola es vivia un

ambient de fraternitat.

-Quan passa a França, viu a Narbona,treballa a la verema i a causa de la pri-mera vaga de la seva vida, va ser aco-miadada. Què en recorda de tot allòen general i de l'experiència de l'exili?-Home, llavors jo tenia 14 anys. Vaig

complir els 15 just llavors. La vaga la vaig

fer amb 15. Nosaltres treballàvem a la

verema i els francesos portaven calçat i

nosaltres espardenyes. I va ploure. I no-

saltres vam dir: "no es pot treballar, ple-

guem". I ens van fer fora. La primera

vaga -en vaig fer moltes, jo-, però aques-

ta va ser la primera.

A Narbona hi havia molt refugiat però

l'ambient era molt maco. No hi havia en-

cara aquella cosa de si tu ets anarquista

o si tu ets comunista. No, no, érem els re-

fugiats. I tots ens ajudàvem.

-Quan torna a Catalunya, el 1945,manté el contacte amb la CNT, fa d'en-llaç, recull diners per als presos. Comva ser el retorn? Què en destacaria dela seva militància durant aquellsanys? -La militància era clandestina. A Mataró,

hi havia en Sisquet, hi havia en Porres,

tot era gent gran, i jo era la nena. I allà on

hi havia una miqueta de perill, qui

anava?, la Guillermina. Que s'ha d'anar

a tal lloc a portar això..., sent la nena no

despertava sospites...

Això ja ho feia a París. A París que es-

tava ocupat pels alemanys ja fèiem

aquestes coses. A dintre a París, ocupat,

entrava jo, hi entrava papers.

Aquí a Mataró, doncs, va ser el ma-

teix. Ara, Mataró està envoltat d'urbanit-

zacions, però en aquella època no hi

eren. I llavors on ens reuníem era als afo-

res. Quan va haver-hi el desembarca-

ment de l'Àfrica del Nord -que jo encara

estava a França- pels americans, Mataró

estava pres militarment, el sindicat ho

controlava tot... dipòsits d'aigua, tot, per

gent militant de la CNT de Mataró. Però

tot allò es va acabar.

-Després, a mitjans dels 70, es re-construeix el sindicat a l'interior delpaís, amb tota la il·lusió, però tambéamb tot un seguit de conflictes in-terns. Vostè participa en la recupera-ció del Sindicat Tèxtil de la CNT deMataró. I pateix amenaces de mort perpart d'una presumpta FAI... Com vaviure el procés de reconstrucció a l'in-terior i els conflictes interns?-No me'n parlis, no me'n parlis... Va

haver-hi un ple de la CNT aquí a les Ca-

putxines de Mataró i fixa't tu, els de Bar-

celona ens van assaltar el local. I tant

que a mi em van amenaçar de mort, en-

cara tinc els anònims, si voleu us els en-

senyo...

Un dia estava jo esperant a la cua per

cobrar la pensió i m'apareix un senyor i

em saluda, que jo no el reconeixia. I em

diu "soy Berrocal". Doncs amb aquest

pobre senyor vam haver de saltar de ga-

leria en galeria per sortir al carrer, per-

què ens havien assaltat el local. Li dic

"ahora no podríamos hacer eso, eh?"

"no, ahora no".

No sé quantes expulsions tinc jo de la

CNT, no sé. La primera va ser que aquí,

quan ens van donar el local, a mi em van

donar les claus i ens van posar dues

condicions: que no poséssim la bandera

i que poséssim un conserge. Això del

conserge vam evitar-ho, però la bandera,

doncs no la podíem posar. Un dia arribo

jo i veig la bandera i els la vaig demanar.

I em van dir "eres una fascista", no vul-

guis saber el que em van arribar a dir. I jo

els havia dit que havia donat la meva pa-

raula i que quan la dono la compleixo, i

en nom de la CNT no es posaria aquella

bandera. La que es va armar. Acorralant-

me aquí al darrere, dient-me feixista. No

vulguis saber el que he arribat a passar

per la CNT. I tot ens ho vam destruir. I la

gent que la va destruir va ser la gent que

l'hauria hagut de fer pujar.

Però la primera relliscada va ser allò

del Parc Güell i la segona, la intervenció

de l'exili. Els de l'exili van parlar d'una

manera al primer míting de Mataró que

ens volíem fondre.

-Donada la seva experiència política isindical, què en pensa de la situacióactual, com veu el món laboral i el sin-dicalisme a hores d'ara.-Mira, el pobre Xirinacs diuen que es va

fotre un tret del desencisat que estava.

Jo també estic tan desencisada..., per-

què no veig on agafar-me, no puc aga-

far-me per enlloc. Haver militat tant...,

haver sacrificat tant per arribar a aquest

punt..., tu creus que valia la pena? Tants

morts i tants sacrificis per arribar a

aquest moment que per una poltrona re-

neguen de tots els seus principis: home,

què és això?, quina lluita és aquesta?

Per la societat no, eh!, ni tampoc per re-

habilitar la classe obrera.

És que ara ja no n'hi ha de classe

obrera. Sempre faig broma: però jo dic

que la societat de consum ha prostituït la

classe obrera. "Compre hoy y pague ma-

ñana". Tu saps que a la CNT era prohibit

tenir la propietat privada, era una de les

coses més importants. Avui en dia, volta,

tothom és propietari. Què voldrà defen-

sar aquest tio?

I els sindicats -perdoneu-me si sou

sindicalistes-, però on són els sindicats?

Quan es va fer el Pacte de la Moncloa,

els sindicats es van tornar corretges de

transmissió de la patronal. I continuen

igual, en el nostre cas van prevaldre les

lluites internes sobre el benefici del tre-

ballador. I l'organització va desaparèixer.

On són els sindicats?

No són els sindicats allò que hi ha avui

en dia, almenys no de la mena que jo

tenia en ment.

-Darrerament, la seva activitat políticasembla que ha estat dirigida cap a xe-rrades divulgadores a instituts, so-bretot en relació al procés de revisióde la condemna de son pare. Comveu aquestes xerrades, què els ha ditals alumnes i com responen?-Mira, he anat a diversos instituts i en

tots un silenci sepulcral mentre parlo, i

després em fan preguntes. Va haver-hi

un, que en acabar la classe em va pre-

guntar: "Perdoni, però vostè encara creu

veritablement que va haver-hi l'holo-

caust?" "Tu encara preguntes avui en dia

si hi crec en això? Jo vaig treballar en un

taller durant l'ocupació envoltada de

jueus i tots explicaven el mateix. Imagi-

na't si hi crec".

Catalunya. Setembre de 200714 Catalunya. Setembre de 2007 15

“Per a tot home que lluitava per lesllibertats de la persona humana i de

Catalunya, la porta de casa mevaestava sempre oberta”.

“Per a tot home que lluitava per lesllibertats de la persona humana i de

Catalunya, la porta de casa mevaestava sempre oberta”.

> LES FRASES...

Els mestres ens vanensenyar què era la

humanitat, els dijousanàvem d’excursió i ensensenyaven aquellescoses de la natura.

Quan vam passar lafrontera, podent-la passaren cotxe oficial, la vampassar a peu com tota lagent que hi havia allà.

Amb el Pacte de laMoncloa, els sindicats esvan tornar corretges detransmissió de lapatronal.

La primera relliscada vaser allò del Parc Güell i lasegona, la intervenció del’exili. Els de l’exili vanparlar d’una manera queens volíem fondre.

A la CNT era prohibit tenirpropietat privada. Erauna de les coses mésimportants. Avui endia tothom éspropietari.

‘

‘‘

‘

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200716

L'any 1998, en el transcurs

d'unes jornades a Sallent en

memòria del company Agus-

tín Rueda, en Joan de la Llagosta

va fer veure la necessitat de reviure

la memòria de totes aquelles per-

sones que varen dedicar i donar la

seva vida a l'Ideal, a la lluita per la

libertat. A partir d'aquí s'encenia la

metxa i ens posàvem en contacte

amb gent de Berga, l'Hospitalet,

Barcelona, i preparàvem la primera

Marxa.

Al llarg de 10 anys han estat per-

sones i col·lectius de moltíssims

pobles i ciutats que hem participat

d'alguna manera en la marxa.

Totes estàvem d'acord que cal re-

cordar i homenatjar aquelles per-

sones que mai es van rendir i van

afrontar la lluita de cara. Siguin per-

sones conegudes o anònimes.

Junts, sense sigles però amb, com

a mínim, una cosa en comú: l'amor

a la llibertat i el respecte i el reco-

neixement als maquis i la seva llui-

ta. Fent una recuperació de la me-

mòria valenta i insistent, al marge i

malgrat ajuntaments i poders diver-

sos.

Ben cert és que el terme maquis

va sortir de França com a definició

de tots aquells que van fugir a les

muntanyes per lluitar contra el fei-

xisme, dones i homes de diferent

ideologia units contra l'opressor

nazi, però, al nostre país i durant

gran part del règim franquista, els

resistents i revolucionaris van con-

tinuar sent del món llibertari.

Quico Sabater, Ramon Vila Cap-

devila, Marcel·lí Massana, i Josep

Lluís Facerias van ser, sens dubte,

els més clars exponents, però amb

ells varen lluitar moltes dones i

homes que, en la seva mesura, van

jugar un paper clau en la història

del maquis. Tots ells són mereixe-

dors de l'homenatge que durant

deu anys hem portat a terme des

de molts indrets.

Perquè cal que la seva lluita no

resti en l'oblit i per tal de recuperar

una memòria històrica quasi total-

ment esborrada pel règim franquis-

ta primer i pel seu continuador des-

prés. S'ha volgut excloure els

llibertaris de l'actual Memòria His-

tòrica ‘light’ i políticament correcta

tant en boca d'alguns. En funció

dels interessos econòmics i de par-

tit han volgut fer una segona transi-

ció que acabi d'esborrar tot allò

que, malgrat la farsa del 1978, en-

cara podia restar viu.

Nosaltres mai no hem demanat

subvenció, més que res per dignitat

històrica. Sempre hem sigut auto-

suficients en l'intent llibertari de

rescatar l'autogestió que ens dóna

llibertat d'acció. Perquè no només

reivindiquem els maquis sinó

també les seves idees i accions.

És per això que part de la comis-

sió organitzadora de la Marxa dels

Maquis ha decidit portar a terme

una jornada de celebració a la qual

tots i totes hi sou convidats.

50 anys de la mort deFacerias

Enguany fa 50 anys de l'assassinat

de Facerias (Barcelona 1920-

1957). En "Face" va ser un desta-

cat militant de les Joventuts Lliber-

tàries i va pertànyer al Sindicat de

la Fusta i posteriorment al d'Arts

Gràfiques de la CNT. Va anar vo-

luntari al front d'Aragó on va ser fet

presoner anant a para a les pre-

sons franquistes fins al 1945.

En sortir de la presó, va torna a la

lluita anarquista. Des de 1947 va

passar a la lluita contra el règim

franquista fent expropiacions a en-

titats bancàries, posant bombes a

edificis oficials de l'Estat i altres

atemptats contra el règim assassí

de Franco. Va actuar sobretot a

Barcelona, col·laborant puntual-

ment amb Quico Sabaté. Va actuar

també a Itàlia on va residir des de

1951 al 1957, i en tornar a Catalun-

ya va ser assassinat covardament

per la policia a Barcelona.

Jornada d'activitats aSallent, dissabte 29 desetembre

10 h. Sala Vilà i Valentí (c/ÀngelGuimerà 5)Inauguració de l'Exposició Gràfica

de la història de la Marxa dels Ma-

quis, i projecció fins les 13.30 h. de

vídeos biogràfics. Sortida per la

dignificació de l'espai Can Rocaus

(base del maquis).

14 h. Envelat de SallentDinar popular. Bo d'ajut 5 euros.

17 h. Sala Vilà i Valentí (c/ÀngelGuimerà 5)Projecció de la pel·lícula "Vivir la

Utopia", la última revolució social a

Europa.

18.30 h. Sala Vilà i Valentí(c/Àngel Guimerà 5)Xerrada-Col·loqui "Marxa-Home-

natge als Maquis. Recuperació po-

pular de la memòria històrica". In-

tervindran Dolors Marín, Pep Cara i

Joan Martínez.

21 h. Envelat de Sallent (c/Vergede l'Alba)Festa de cloenda, concert dels

grups Rauxa, Ràbia Positiva, In-

sershow i Tupolev. Bo d'ajut 5

euros.

Bons d'ajut 10 euros dinar ifesta. 5 euros només dinar onomés concert.Punts de venda: Balaguer (Bar

Xapó), Barcelona (El Lokal i Espai

Obert), Berga (Bar La Ginesta),

Lleida (Taverna La Falcata), Man-

resa (Cafè L'Havana), Preixens

(Kamilosetas Muskaria), Reus (Ta-

verna Campus), Sallent (Bar Ca-

magüey), Terres de Ponent

(Col·lectiu A les trinxeres).

Ple ordinari de laCGT de Catalunyasobre elfinançament de larevista “Catalunya”

Dissabte 6 d’octubre 10 horesLocal CGT, Via Laietana, 18, 9a planta

/(Sala Costa Font)

Ordre del dia:1. Elecció de la Taula.

a) Elecció de la comissió de credencials

b) Elecció de la comissió d’Escrutini.

c) Elecció de la comissió de ponències.

2. Finançament del “Catalunya”.

La data de celebració, lloc i l’ordre del dia

es van aprovar a la Plenària de Catalunya

de 12-04-06.

El termini de presentació de ponències al

Ple de Catalunya finalitza el dilluns 10 de

setembre a les 20 hores. La recepció de

delegacions (credencials i acords) s’inicia-

rà a les 9 hores del dia 6 d’octubre.

Convocatòria deConferènciaSindical estatal dela CGT

Eladio Villanueva Saravia,secretari general CGT estatal

Per acord de la Plenària Confederal del 26

de juliol de 2007, es convoca Conferència

Sindical pels dies 14, 15 i 16 de desembre

de 2007.

Ordre del dia:1. Eleccions sindicals

a) Informes dels resultats de l'últim procés

i conclusions.

b) Aliances, coalicions, candidatures con-

juntes… Anàlisis de situacions i possibili-

tats.

2. Acció sinical sectorial.

3. plicació de la Directiva Bolkenstein.

Defensa dels serveis públics.

4. Actualització de la negociació

col·lectiva.

Aplicació Llei Igualtat i Dependència

Tancament d'empreses i destrucció d'ocu-

pació

Segregacions, externalització i subcon-

tractacions.

Participació i comunicació eines bàsiques

per a l'actuació sindical

5. Iniciativa Legistiva Popular (ILP)

sobre l'art. 52.d Estatut dels Treballa-

dors

22 de setembre,‘sense cotxes i peldecreixement’

La Unió Europea "celebra" oficialmentel 22 de setembre com el dia sense cot-xes. Des de l'Entesa pel Decreixementes recupera el dia sense cotxes perdonar-li un altre caire, clarament trans-formador i reivindicatiu per aturar elscotxes, aturar aquest creixement infiniti salvar les ciutats, el territori, el planetai a nosaltres mateixes.

Podreu trobar informació actualitza-da a www.decreixement.net

> MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · ENREIXATS · Josep Manel AlarcóHORITZONTALS.- 1. Sumen la

Confederació. Ansa sense nanses.

2. Vall presa per guerrillers anar-

quistes i comunistes a Franco. Pot-

ser del Parlament i no acostuma a

fer massa servei. Jo, Malatesta. 3.

La Rosa de Foc llibertària. Victòria!

4. Revolució! Dóna canya al capital.

Mig armat contra l’ídem. Ara o ...

cap a la revolució. 5. Anar cap a l’í-

dem. És un ...amic, és un ... anar-

quista. Thomas el de la Utopia. 6.

Massa important diuen com per

deixar-lo a mans de la burgesia. El

Fossar de les Moreres podria ser-

ho. 7. Acràcia. Obrers. Mirant Occi-

dent, la tenen molts sindicats alho-

ra de firmar. Aquells quan

claudiquen. 8. El llibertari el teoritzà

Kropotkin. De relatiu. 9. Epicur més

que Plató ho era cap a l’esquerra.

Anarcosindicalistes Resistents.

Ritus sense principi ni final. 10. D’a-

cord camarada? Mitja rata. La seva

màxima expressió és l’anarquia.

11. Ho som sempre que mirem cap

a l’esquerra.

VERTICALS.- 1. Elaboració. 2.

Època històrica. Renegat i Aposta-

ta. Facis alguna cosa amb els ous.

3. Per llançar al bell mig. Fruita fe-

minista. Espanya És pana. 4. Ficà.

Rius de tinta inútils. 5. Roig. Esti-

mada. Per contra li van muntar el

Pacte de Varsòvia. Art capat. 6.

Faria més fàcil el camí la piconado-

ra socialdemòcrata. Comença i

acaba acaba. 7. Agent químic usat

durant la Iª Guerra Mundial com a

asfixiant amb nom clau “Estrella

Roja”. Serralada submergida mi-

rant la superfície. 8. Una de les mo-

nedes dels G8. Ma tallada. Inicials

marxistes. Riu sense desguassar.

9. Or requisat. Ni ... ni criats. Regi-

dor d’ERC a Barcelona marejat i

sense bici. 10. Andreu Nin a mig

enterrar. La rosa pansida esdevé

un enginy per fer-nos passar. Ca-

marada del llamp. 11. Pretenien ser

una alternativa al capitalisme

aquestes repúbliques.

SOLUCIONS:

10a edició de la Marxad’Homenatge als Maquis

Catalunya. Setembre de 2007 17

SENSE FRONTERESLa visió monocroma que pinta la societatisraeliana com d’un sol color i sensedissidències és totalment falsa

Com sempre,davant qualsevolagressió, hi harespostes diverses

AnarquistesContra el Mur(Israel) sol·licitaajudaeconòmica percontinuar lalluita

Anarquistes Contra el Mur /Anarchists Against the Wall

E ls creixents costos legals de lalluita conjunta palestina-israe-

liana contra l'ocupació ens obli-guen a fer aquesta crida urgent a larecerca de fons. Us demanem elvostre suport per tal de prosseguirel treball del col·lectiu israeliàAnarquistes Contra el Mur.

Durant els últims quatre anys, elcol·lectiu ha donat suport a la lluitapalestina contra l'ocupació israelia-na i, més específicament, contra elmur de segregació que està cons-truint Isareal per aïllar els territorispalestins de Cisjordània.

Setmana rere setmana, els/lesanarquistes contra el mur ens unima la resistència popular palestinacontra el mur en diverses zones dela franja occidental, incloent les lo-calitats de Bil’in a l'oest de Rama-la, al-Ma’asara i Ertas, al sud deBetlem, i Beit Ummar, al nord d'-Hebron.

Sovint, els activistes han estatdetinguts i denunciats per la sevaparticipació en la lluita. Per fortu-na, el col·lectiu està representat peruna dedicada advocada, GabyLasky.

L'advocada Lasky ha treballat in-cansablement defensant els activis-tes detinguts en manifestacions iaccions directes en la franja occi-dental i Israel.

A pesar que el suport legal queens proporciona exigeix pràctica-ment una dedicació a temps com-plet, va accedir a cobrar-nos tansols una quantitat simbòlica. Noobstant això, el col·lectiu no ha as-solit cobrir ni tan sols aquestaquantitat i ara devem aproximada-ment 30.000 euros pels costos le-gals de més de 60 processos judi-cials.

A més d'aquest enorme deutelegal, els activistes d'AnarquistesContra el Mur es veuen obligats agastar grans quantitats en trans-ports i trucades telefòniques.

Per favor, feu una donació queens ajudi a prosseguir aquesta llui-ta. Gràcies per la vostra solidaritat.

Per a més informació sobre lainiciativa Anarquistes Contra elMur, les nostres accions i com feruna donació visita la nostra pàginaweb: www.awalls.org o escriu-nosa donate@awalls.org

Col·lectiu Antimilitarista de SantCugat (CASC, casc@nodo50.orgi www.nodo50.org/casc)

A quest escrit és fruit delsapunts presos a l’entrevis-ta que vam tenir a Jerusa-

lem ara fa un any membres delCol·lectiu Antimilitarista de SantCugat (CASCwww.nodo50.org/casc) amb Ser-gio Yahni, ‘refusnik’ (insubmís)històric i codirector del AlternativeInformation Center (AIChttp://www.alternativenews.org/)

COL·LECTIUS

D’OBJECTORS I

INSUBMISOS

Yesh Gvul [Hi ha unlímit](http://www.yeshgvul.org/index_

e.asp)

Organització de ‘refusniks’ (insub-misos) selectius (es neguen a servirfora de les fronteres israelianes de1967, als territoris ocupats, pre-sons, etc.) encara que també accep-ten els insubmisos totals (es ne-guen a servir a l’exèrcit). Fundat al1982 arrel de la negativa d’algunsreservistes a servir al Líban durantla guerra. No nega la necessitatd’exèrcit i de fet defensa la impor-tància d’un exèrcit de lleva no pro-fessional. No es declaren ni sionis-tes ni antisionistes, no esposicionen sobre aquest tema.

Seruv [Coratge perrefusar]

(http://www.seruv.org.il/defaul-

teng.asp)

Organització fundada el 2002 de‘refusniks’ selectius, no accepteninsubmisos totals. Volen salvar l’e-xèrcit de si mateix impedint ques’utilitzi als territoris ocupats. Sio-nistes, consideren que negant-se aservir als territoris ocupats estandefensant el sionisme. Alguns delsseus membres van participar a l’úl-tima campanya al Líban en consi-derar que era una guerra defensiva.

Breaking the silence[Trencant el silenci]

(http://www.breakingthesilen-

ce.org.il/index_e.asp)

Organització de soldats que van fer

el servei militar als territoris ocu-pats, sobretot a Hebron, i que handecidit trencar el silenci sobre elque van fer durant la seva mili, do-nant testimoni dels maltractes a pa-lestins, tortures, vexacions, etc.,que van presenciar o en les qualsvan participar. Entre ells hi ha ob-jectors, però no es posicionensobre aquest tema, treballen sobre-tot amb soldats. Es podria conside-rar una Organització No Governa-mental.

A l’abril dels 2006 aquests tresgrups van formar Combatents perla Pau com a lloc de trobada entreobjectors, excombatents israeliansi palestins, més com lloc de refle-xió interna que de denúncia.

New Profile [Nou perfil]

(http://www.newprofile.org/de-

f a u l t . a s p ? l a n g u a g e = e n )

ONG feminista i antimilitaristaque defensa un canvi de la culturamilitarista israeliana. Dóna suportals joves que es neguen a anar alservei militar. A diferència dels al-tres col·lectius, qüestiona l’exèrcit ité l’objectiu de trencar la culturamilitarista mitjançant un treballeducatiu i polític. Tenen un fonseconòmic per ajudar els ‘refusniks’empresonats (els insubmisos nocobren sous mentre hi són a lapresó).

També hi ha un moviment auto-gestionat (col·lectius com Shmi-nistim i Free the Five) de joves es-tudiants que quan estan en cinquè,últim any de Secundària abans deser cridats a files, fan pública unacarta en què informen que es ne-guen a anar al servei militar.

En els últims dos anys hi ha setpresos d’aquests col·lectius. Tenenel suport de Yesv Gvul i New Profi-le.

PACIFISTES CONTRARIS

A L’OCUPACIÓ

Gush Shalom [Bloc perla pau](http://zope.gush-

shalom.org/home/en)

Grup pacifista escindit de ShalomAjshav format a l’entorn de UriAvnery.

Anarquistes contra elmur

(http://www.squat.net/antiwall/)

Es dediquen especialment a fer ac-cions directes no-violentes contrael mur, ara bàsicament les manifes-tacions dels divendres a Bil’in, alsterritoris ocupats, on participen pa-lestins, israelians i internacionals.Hi ha certa crisi al moviment per-què part de la població palestina deBil’in ha perdut interès en el treballconjunt.

Ta’ayush [Coexistència](http://www.taayush.org/)

Organització pacifista on treballenjunts israelians jueus i àrabs contrael racisme i la segregació, tant a Is-rael com Cisjordània.

Dones de Negre

Col·lectiu de dones israelianes quedes de 1988 surten cada divendresa una cruïlla de carrers de pobla-cions israelianes amb pancartescontra l’ocupació. La guerra delLíban ha trencat la unitat que hihavia.

Bat Shalom [Filles de lapau]

(http://www.batshalom.org/)

Organització feminista i pacifistade coordinació de dones israelia-nes jueves i àrabs. Treballen peruna coexistència pacífica.

ICAHD [Comitè israeliàcontra la demolició decases]

(http://www.icahd.org/eng/)

Israelians dedicats a la denúncia

i l’acció directa no-violenta con-

tra demolició de cases de pales-

tins.

Alternative InformationCenter [Centred’informació alternatiu]

(http://www.alternativenews.org

/)

Col·lectiu d’informació crítica is-raelià-palestí, amb seus a Jerusa-lem oest i Betlem.

Moviment contra laguerra i anticolonial

Així s’anomena a Israel el movi-ment de dissidència israelià que esposiciona contra la guerra i l’ocu-pació. Format per desenes de peti-tes ONG, grups autogestionats,col·lectius contraris a l’ocupaciócom els mateixos New Profile,Anarquistes contra el mur, Ta’a-yush..., organitzacions polítiquesde l’esquerra antisionista, sobretotHadash [Front democràtic per lapau i la igualtat, front popular delPartit Comunista Israelià, amb tresdiputats] i Balad [Assemblea de-mocràtica nacional, esquerra na-cionalista àrab-israeliana, 3 dipu-tats].

Van arribar a mobilitzar 10.000persones en les manifestacionscontra la guerra al Líban, quanabans com a molt en reunien 300persones. Diferenciats del Meretz-Yachad [Vigor-Junts, esquerra sio-nista, 5 diputats] i Shalom Ajshav[Pau Ara], els dos grans grups pa-cifistes israelians, que defensen unprojecte de pau, però accepten lescolònies dels territoris ocupats i re-butgen el diàleg amb Hamas.Aquests dos grups es van posicio-nar inicialment a favor de la guerraen el Líban per considerar-la de-fensiva, però davant la pressió delmoviment contra la guerra van aca-bar criticant l’expansió d’aquestaguerra.

Panorama del moviment pacifista, antimilitarista i

anticolonial a Israel

SOCIALL’apagada de Barcelona mostra que elmodel centralitzat energètic no ésl’adequat a les nostres necessitats

Col·lectiu Catalunya

E l passat 21 d'agost la com-panya de Terrassa LauraRiera, afiliada a la CGT, va

tenir un fill. Per això, una trentenade persones es van concentrar da-vant les portes del Mòdul Peniten-ciari de l'Hospital de Terrassa perfelicitar-la, i per recordar que japorta sis anys empressonada, desque el 26 d'agost de 2001 va ser de-tinguda al seu pis de Terrassa per laGuardia Civil espanyola i desprésde cinc dies de tortures va ser em-presonada a Madrid. En la concen-tració es van desplegar dues pan-cartes on es llegia: "BenvingutDídac, una raó més per seguir llui-tant" i "6 anys segrestada per l'estatno en fan oblidar, llibertat presespolítiques". Uns dies abans, el 10d'agost, ja s'havia realitzat al ma-teix lloc una altra concentració so-lidària.

També es van repartir comuni-cats on es denunciava els sis anysd'empresonament-segrest de laLaura. El Mossos d'Esquadra vanretenir i identificar alguns dels par-ticipants en la concentració.

Comunicat deSolidaritatAntirepressiva deTerrassa (SAT)

Sis anys segrestada, tot i així, laLaura ja és mare!!!

Ja fa sis anys que la nostra com-panya Laura va ser segrestada perl’estat capitalista espanyol. Va serla matinada del 24 d’agost del2001 quan tornava de les FestesAlternatives de Sants. En arribar a

Terrassa, la Guardia Civil l’espera-va al seu pis, la van detenir, li vanposar una caputxa al cap i la vanintroduir en un cotxe que la va con-duir directament a les dependèn-cies de la Guardia Civil de Madrid.Allí va estar durant cinc dies sot-mesa a maltractaments i tortures,tant físiques com psicològiques,que li van provocar greus ferides iseqüeles.

La Laura va ser detinguda perordre de l’Audiència Nacional,institució hereva del “Tribunal deOrden Público” franquista que esdedicava a perseguir la dissidènciapolítica a la dictadura. Va ser detin-guda en aplicació de la LegislacióAntiterrorista, una llei que vulneraels drets més elementals de la per-sona, que permet de dos a cinc diesd’incomunicació, que empara lestortures,... Una llei que ha estat de-nunciada per organismes estatals iinternacionals tant de juristes comde defensors dels drets humans.

Després de declarar davant deljutge i denunciar les tortures pati-des va ingressar a la presó de Sotodel Real a Madrid. Va ingressar enrègim de FIES, un règim excepcio-nal d’estricte control. Amb les co-municacions intervingudes, sepa-rat de la resta de preses, les visitesrestringides... També se li va apli-car la mesura il·legal de la disper-sió, consistent en mantenir la presalluny del seu lloc d’origen i entornsocial, i anar-la traslladant contí-nuament. En aquest periple, laLaura ha passat per més d’unapresó de Madrid, per Còrdova, perValència, per Múrcia, amb tot elque comporta per amics i familiars,a part dels problemes que li com-porta a ella adaptar-se a cada novapresó.

Tot i aquests anys de dur segrest,la Laura s’ha mantingut ferma, hamantingut el contacte amb la gentque lluitem des de fora, movimentssocials, antirepressius, festes alter-

natives,... I també s’ha mantinguten lluita a dins de la presó.

La seva vida a presó tampoc li vaimpedir que comencés una relacióamb el pres polític Diego Sánchez,amb el qual es va casar al 2004. Afinals del 2006 la Laura es va que-dar embarassada. Aquest mes d’a-gost del 2007 la Laura va ser tras-lladada de la presó de Can Briansal mòdul penitenciari de l’Hospitalde Terrassa per la proximitat delpart. Finalment, al vespre del dis-sabte 20 d’agost va néixer enDídac, amb 3,6 quilos i sense capcomplicació al part.

Des de Solidaritat Antirepressivade Terrassa volem felicitar la Laurai el Diego pel naixement del seufill, i seguim denunciant la seva si-tuació de segrest per part de l’estatcapitalista espanyol.

Volem els i les preses al carrer iles volem ja!!! Perquè la lluita ésl’únic camí!!! No ens faran creu-re!!!

Llibertat per a lespreses i els presospolítics! No ensfaran ceure!

Després de sis anys desegrest, Laura Riera ha detenir el seu fill a la presó

Xirinacs, mortd’un digne

Toni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de Catalunya

Ha mort Xirinacs, tal com ellmateix va anunciar fa uns

anys.Òbviament, la interpretació dels

gestos i paraules del Xirnacs no potanar en una direcció, i és que teniatants d’amics com d’enemics. Iquasi tots públics. Les seves parau-les i gestos no eren ‘sopa boba’, niactes per caure en l’oblid o la indi-ferència. Han sigut gestos i parau-les que l’han transcendit perquè nos’ha amagat, estigués o no equivo-cat (segons els infinits punts devista possibles). Xirinacs va donarla cara i el cos per allò en què creiai, sobretot, en com ho creia.

És ben cert que les darreres ge-neracions i els demagogs interes-sats (siguin propensament Xiri ono) només recordaran el seu radi-calisme en la lluita per la indepen-dència de Catalunya i el seu suportpúblic a Eta i Batasuna, que li vacostar la condemna de dos anys depresó. Una vegada més, el gest delcos i de la vida van perdre la batallafront al circ mediàtic de comunica-ció dels titulars dels mitjans en ferresums de subjecte i predicat, sensecomplements ni matisos.

La recerca d’una democràcia di-recta i participativa, l’establimentd’una justícia social, la no-violèn-cia com a estratègia de lluita, l’úsdels nostres cossos com a ens i ob-jectius a assolir la provocació coma eina necessària... estratègies, pot-ser massa complexes, pel món uni-forme i de pensament únic quevivim i que Xirinacs va assumir ielaborar, tot i el seu cost.

La tria constant de l’acció vital ipolítica d’en Xirinacs, fins i tot a laseva mort, ens ha de fer reflexionarsobre el “pragmatisme utòpic” a lapolítica, així ho va demostrar el Xi-rinacs al llarg de la seva vida: aban-donament del sacerdoci, multitudde vagues de fam, plantades demesos davant la presó i llocs pú-blics, entrades a la presó, o la cons-tant proposta de l’assemblearismed’arrel per construir formes alter-natives de fer política. I no es tractade fer un heroi, ni que ho siguin elsqui desitgem els mateixos canvissocials que ell; ben al contrari, estracta de ser persones dignes delplaneta que habitem. Potser amb lamateixa senzillesa i el sentit comúque regeix la natura des de fa mi-lers d’anys, i de la qual Xirinacs enva fer bandera.

Tot seria més senzill, sense capmena de dubte.

Catalunya. Setembre de 200718

BALA PERDUDA

Es presenta el Correllengua 2007, que començarà a BarcelonaLa Coordinadora d'Associacionsper la Llengua catalana (CAL) vapresentar el passat 19 d'agost en elmarc de la Universitat Catalanad'Estiu (UCE) l'onzena edició delCorrellengua. El Correllengua2007, amb el lema “Parla'm”, tin-drà quatre columnes que recorre-ran bona part de les comarques ca-talanes portant la flama de lallengua i acabarà el 3 de novembreamb una manifestació i un concert

a Perpinyà. Montserrat Roig, PereIV, Jaume Fuster i Maria AurèliaCapmany han estat els personatgesescollits per designar les columnes.Una de les novetats de l'ediciód’enguany és que el Correllenguacomençarà l'11 de setembre a Bar-celona aprofitant la Diada Nacio-nal de Catalunya. El portaveu de laCAL, David Vila, va justificar lasortida de les quatre columnes dela capital del Principat pel "rebuig

a la imposició de la tercera horad'espanyol per part de l'Estat i a lagenuflexió a què ens té acostu-mants darrerament la Generalitaten matèria d'immersió lingüística".La tercera hora estarà present endiverses activitats i es vincularà auna segona tesi del Correllengua:el bilingüisme defensat per dife-rents governs ha quedat superat. Aparer de Vila, "parlar de bilingüis-me avui, quan als Països Catalans

es parlen més de 300 llengües, ésser curt de mires". Per aquestmotiu, el Correllengua insistirà queel català sigui punt de trobada detotes aquestes comunitats lingüísti-ques. No debades, la CAL advocaper potenciar el català més enllàdel marc docent i fer esforços perestendre'n l'ús. Vila també va expli-car que confien en millorar les xi-fres de l'any passat, amb 400 muni-cipis i mig milió de persones.

Catalunya. Setembre de 2007 19

Contrainfos, Ogassa/el Ripollès

E l cos de Lluís Maria Xirinacsfou trobat enmig del bosc de

la pista d'Ogassa el passat 11 d'a-gost a mitja tarda. Un home que hipassejava el va trobar i tot seguit vaavisar els Mossos d'Esquadra. Du-rant les hores immediates desprésque es conegués aquest desenllaçmolt pocs polítics i mitjans de co-municació hi van dedicar massaparaules. Tots esperaven a veurequè deien els altres polítics, els al-tres mitjans. Es va reproduir la típi-ca cultura del "què diran?, què pen-saran?". La cultura delpolíticament correcte. Tot el con-trari del que representava Xirinacs.

El mateix Xirinacs va avançar-sea la resposta de la classe política enuna nota testimonial sobre la tauladel seu despatx a la FundacióRanda. Parlava d'haver viscut opri-mit durant 75 anys pels estats es-panyol, francès i italià i que voliaalliberar-se deixant aquest estatsamb un esclau menys, i a més, hovolia fer fusionant-se amb el boscon va voler viure les seves últimeshores. Però, a la nota també deiaque l'esclavitud venia de la covar-dia dels líders polítics massifica-dors del poble. La mateixa covar-dia en el moment de posicionar-sedavant la notícia de la seva mort.Això sí, un cop es va obrir la vedade les declaracions tots s'hi vanapuntar.

Al marge de la buidor informati-va sobre la seva mort a les portades

de diaris com “La Vanguardia” o“El Periódico”, les reaccions hanestat inevitables i en la majoria decasos profundament hipòcrites.Només llegint l'hemeroteca de fados o tres anys es fa prou evident.Lluís Maria Xirinacs no fou delsque un cop arribada la democràciava agafar una poltrona i va adoptarel discurs clònic de la classe políti-ca acomodada. Es tracta de l'únicpolític en actiu durant la transicióque ha passat per la presó 30 anys

després de la mort de Franco arrand'un delicte d'opinió, i no és que laresta de polítics no hi puguin anar ala presó, és que Xirinacs és l'únicque es va atrevir a dir el que pensa-va sense por a les conseqüències.Va passar per la Model 25 anysdesprés d'haver-s'hi estat plantat ales portes durant 19 mesos exigintla llibertat de tots els presos i lespreses polítiques. La causa del seuempresonament fou haver ratificatuna frase tan lúcida i raonable com

aquesta: ““Em declaro amic d'ETAi de Batasuna”, que certament vaigdir, que havia d'anar acompanyadade "i em declaro enemic de l'Estatespanyol" i que em vaig oblidar dedir. Aquesta frase és una aplicacióde la més pura doctrina no violentade Gandhi, que he predicat sem-pre: "El no violent, davant d'unconflicte violent, no pot restar neu-tral; cal que es declari amic de l'o-primit, de l'envaït, i que es declarienemic de l'opressor, de l'invasor".Són els tancs espanyols que ocu-pen el País Basc. Cap arma bascano vol conquerir Espanya.”

El retorn de Xirinacs a La Modelfou deliberadament silenciat ara fatres anys, era massa incòmodeenmig del debat sobre l'Estatut. Ales portes de la presó, tan sols hivan passar la nit una desena de per-sones amb cadires i sacs de dormirexigint el seu alliberament. Els po-lítics com Joaquim Nadal, Carod-Rovira, Jordi Pujol i tants d'altresvan callar. La millor opció enaquells moments, amb Xirinacsviu, era tractar-lo de boig, de per-sona que no hi tocava. Ara amb Xi-rinacs mort, tothom hi diu la seva ien treu cullerada, saben que el di-funt no podrà vomitar sobre les de-claracions políticament correctesque li han dedicat aquells personat-ges covards que ell mateix defe-nestrava a la nota manuscrita queva deixar com a preludi del seualliberament. Aquells que el vanmarginar i insultar ara l’homenat-gen i en defensen els seus ideals.

La mort de Xirinacsdesencadena una marató

d'hipocresia política

SOCIAL

blablabla blablablablà

Josep Cara Rincón (Berga)

Les empreses de mòbils i lescaixes d'estalvi parlen de lli-

bertat però esclavitzen. L’Estat i lesseves sucursals s’omplen la bocade participació ciutadana i pobre detu si participes. Molts estatistes ipatrioteros pretenen alliçonar-nossobre l'alliberament. Alguns cape-llanots fan misses de revolució ifins i tot hi ha partits polítics quetenen la barra de parlar-nos desdels “moviments socials”. L’altredia parlava amb la Dolors i just lideia que els únics “moviments so-cials” que existeixen —o sigui,gent que es mou per aconseguir al-guna cosa— són visibles per a lesrebaixes. D’acord, no estava massaanimat. I és que no hi ha per tirar‘petardos’, bé, sí, de fet sí que hi hamotius de sobres per sortir a llençaro col·locar ‘petardos’, tot i que notinc gens clar que solucionés res.

La cultura de la delegació, la feen els polítics i en el ft que algú enssolucioni els nostres problemes i lacreença que per nosaltres mateixosno podem canviar res ha fet molt demal. Fins i tot gent amb conscièn-cia social abandona abans de llui-tar: això sí, participa de certa estèti-ca i vota no sé quins capellans.Quina pudor.

Segueixo pensant que hi ha moltper construir, però dins “la família”la gent no s’ho creu, militem po-ques i la majoria sense esma osense pensar en l’efectivitat (a“cops de pixa” que diu un amic),per no parlar dels capellans de“turno” que encara en queda algunfent nosa. Ens calen projectes am-biciosos, treballar fort i perdre lapor a mots com “organització”.Fora de “la família” jo pensava ques’havia avançat més en sentit an-tiautoritari però cal reconèixer queno és així i que sota els vernissos“assemblearis” encara es mantenenles pràctiques autoritàries i elsplantejaments acrítics de sempre.Seguirem, doncs, treballant per in-tentar alliberar-nos? Va, sí, peròprovem-ho ara amb ganes, ‘enserio’ o en broma però amb unamica més d’ànsia. Per mitjà de lapropaganda pel fet, és a dir, donantexemple de treball, lluita, d’integri-tat i per mitjà de l’acció directa éscom podem desenvolupar, viure iexpandir la Idea.

Aquest estiuot han passat proucoses: Marxa-Homenatge als Ma-quis a Bellver, a Berga maquis ifins i tot l’endemà “lletgis”, des-okupació de la casa que compartiala “Lluna Negra” a Vilanova, oku-pació dels llibertaris de Mollerussa,detenció i per sort alliberament d'u-nes companyes a Mèxic i aviat esfaran rovellons. Bé i per acabar, de-dicat avui a l’Àngel: tirem a terraels murs de les presons!

SALUT I ANARQUISMES

OPINIÓ: Vilanera, arquelogia i decreixement

Miquel-Dídac Piñero i Costa

Fa uns dies va morir un dels teò-rics internacionals del comu-

nisme dels consells, el companyd’Amsterdam Cajo Brendel, queconsiderava que els fets socials co-rresponen a les necessitats econò-miques capitalistes, cosa que de-mostra la seva força política davantla impotència de les ideologies i deles mobilitzacions d’origen especí-ficament ideològic, com ara, a ni-vell històric, el cas de l’abolició del’esclavatge als Estats Units, que esva fer a causa de la necessitat d’ex-pansió dels capitals nord-ameri-cans, una realitat que fa il·lusoril’esforç abolicionista militant demolts anys i de moltes energies

personals de lluita contra l’existèn-cia de l’esclavatge.

A l’Empordà tenim un cas clard’aquestes contradiccions del Ca-pital en l’afer de Vilanera, a l’Esca-la, una macrourbanització ambcamp de golf que finalment es vaaturar a causa que l’empresa Mi-quel Alimentació, amb seu a Fi-gueres, i terres a la masia la CasaNova del Marquès de Sentmenat il’Horta d’en Puig, que ja dins elterme de Bellcaire limiten amb elde l’Escala, intenta fer una urbanit-zació amb golf i no és possible do-blar o triplicar aquestes instal·la-cions a tocar unes amb les altres.

De moment, la Generalitat pro-tegeix la finca del mas Vilaneradins el Pla costaner i els terrenys de

Miquel Alimentació passen d’agrí-cola a terreny rústic, cosa que per-met una instal·lació esportiva pri-vada, tipus camp de golf itransformar en hotels la Casa Novai l’Horta. Al mateix temps, l’Ajun-tament de l’Escala junt amb l’Inca-sol expropiaran la part de Vilaneraque correspon a petits propietaris,parlem de la muntanya Rodona ipart Sud de la closa del Llop, unapart del jaciment arqueològic deVilanera, per edificar i vendre.

Aquesta lògica capitalista cor-respon a les mesures ambientalsreformistes de les indústries, elsajuntaments i també a nivell de lamobilitat en l’actual procés decanvi climàtic, esclat migratoriSud-Nord i pròxim col·lapse ener-

gètic del creixement il·limitat.A nivell d’espectacle global tro-

bem el Live Earth d’Al Gore i a ni-vell polític la cimera de Gènovadels dies 5 i 6 de juliol, on s’hanreunit les empreses multinacionalsmés grans per estudiar a l’entornde l’anomenat Pacte Global de lesNacions Unides la manera d’adap-tar el mercat pensant en el canviclimàtic i les seves problemàtiquesen l’economia política. Partint delfet que el canvi climàtic és una deles principals qüestions econòmi-ques d’aquestes empreses, l’ONUestableix aquesta plataforma glo-bal, fonamentada en un documentanomenat “Tinguem cura delclima: plataforma dels caps empre-sarials”.

Proposat per al Premi Nobel de la Pau per la seva lluita pacífica contra les presons i la dictadura feixista, haviadesenvolupat un projecte de base assembleària per a la independència dels Països Catalans

Foto: Jordi Sàlvia

Catalunya. Setembre de 200720

OPINIÓ-SOCIAL

Per un nou model energètic a Catalunya

La cultura del no i l'apagada de Barcelona

Federació Ecologistes deCatalunya(http://ecologistes.cat/)

L a Federació Ecologistes deCatalunya considerem queel model centralitzat de pro-

ducció elèctrica és el responsablede l'apagada de Barcelona, i que l'a-posta per la generació elèctrica dis-tribuïda hauria evitat una apagadad'aquesta magnitud. El Pla de l'E-nergia ignora la producció elèctricadistribuïda quan és una realitat enmolts països.

Les diferents informacions i ter-túlies al voltant de la gran apagadaproduida a Barcelona el passat 23de juliol van posar de relleu el des-coneixement tècnic de la societatquant a qüestions energètiques.S'ha parlat de mala sort, atzar, pocainversió i fins i tot algun políticsense coneixements tècnics ni ver-gonya ha dit que la culpa era de la“cultura del no” que s'ha instal·lat ala nostra societat, posant com aexemple l’oposició a la construccióde la línia d'alta tensió. Però a ningúli ha passat pel cap que es tractésd'una qüestió inherent a l'actual sis-tema centralitzat de producció elèc-trica.

És evident que, com sempre, elssenyors que critiquen l'anomenada“cultura del no” no s'han dignat allegir ni un sol dels nostres argu-ments.

El model elèctric actual estàbasat en un consum en constantaugment i en infraestructures de ge-neració de grans dimensions allun-yades dels punts de consum. Aixòfa que siguin necessàries grans lí-nies de transport elèctric. La xarxade transport porta l’electricitat amolta alta tensió (220 i 400 Kv) desde les grans plantes generadoresfins les subestacions de transforma-ció a on es redueix la seva tensió avoltatges inferiors. A partir d’a-quest moment és la xarxa de distri-bució la que s’encarrega del submi-nistrament fins els punts de consumdomèstics i industrials.

L’oposició a la MAT i elcanvi de model deproducció i consumenergètic

Evidentment, aquest model centra-litzat és molt sensible a problemestècnics en qualsevol de les sevesfases. De fet, el risc de caiguda delsistema (apagada) augmenta en re-lació directa a les distàncies que hade recórrer el llum. La gran apaga-da que està afectant Barcelona n’és

una prova fefaent.Davant d'aquesta situació, la fe-

deració Ecologistes de Catalunya faanys que demana un canvi demodel i, en conseqüència, s'oposa ala construcció de la línia de moltalta tensió entre els estats espanyol ifrancès. L’actual situació energèticaglobal (esgotament dels combusti-bles fòssils) i el problema del canviclimàtic (emissions de CO2) exi-geixen un canvi radical de modelenergètic i la construcció de laMAT només contribuirà a perpetuarla situació actual de centralització—i poca seguretat en el subminis-trament— i dependència de lesfonts fòssils —i els seus impactesambientals.

La gestió de la demanda i la mi-llora de l’eficiència energètica són,sens dubte, el primer pas. La pro-gressiva i total substitució de lesfonts energètiques no renovables,brutes i perilloses per les netes i re-novables, el segon. Paral·lelamentel model elèctric ha de descentralit-zar-se reduint al màxim els impac-tes a l’entorn i alhora garantint el

subministrament. La generació dis-tribuïda o microgeneració es l’úni-ca alternativa que cal considerar i amés presenta avantatges considera-bles.

La generació distribuïdapot garantir la qualitatdel subministrament iel menor impacteambiental La Generació Distribuïda (GD) ésla generació d’electricitat mitjan-çant instal·lacions que són prou pe-tites en relació a les grans centralsde generació, de forma que es pu-guin connectar en qualsevol puntd’un sistema elèctric. Aquestes tec-nologies no requereixen una xarxade transport elèctric a alta tensió.

Dit amb altres paraules: contrà-riament a la generació centralitza-da, la generació distribuïda es basaen un mallat de petites instal·la-cions generadores interconnectadesper una xarxa elèctrica de distribu-ció —no de transport a molta altatensió MAT— que permeten sub-

ministrar electricitat d'una manerafiable ja que en cas de fallada d'al-gun dels elements del sistema degeneració o distribució, qualsevolaltre el pot substituir. Fent un símilpodríem dir que és com el mallatd'ordinadors que configuren inter-net.

Imaginem que a Barcelona hi ha-guessin hagut centenars de petitesinstal·lacions de producció elèctricaen diferents punts de la ciutat inter-connectades entre sí i entre els con-sumidors finals i ens serà fàcilveure com no hi hauria hagut unaapagada com aquesta (veure qua-dre).

Les experiències a Dinamarca (el60% de les llars reben el subminis-trament de calefacció comunitària)i Holanda (l’ús de la microcogene-ració abasta el 52% de l’electricitatgenerada) mostren la realitat delsbeneficis de lla GD. Especialistescom l’OFGEM-DTI afirmen queun 40% de la demanda pot ser co-berta per la GD. Entitats com Gre-enpeace afirma que una “enorme”part de la demanda hauria de satis-fer-se amb la GD.

El Pla de l'Energia aCatalunya 2006-2015 ila generació distribuïda

I aquesta opció està prevista al Plade l'Energia de Catalunya? Doncsno, s'esmenta una sola vegada perjustificar l'augment de la cogenera-ció en empreses. Per contra, esparla de construir noves grans cen-trals de producció elèctrica queconsumeixen combustibles fòssils iprovocaran la duplicació de lesemissions permeses pel protocol deKyoto l'any 2015 i que seguirà

sense garantir un subministramentelèctric de qualitat als ciutadans.

Barcelona ambgeneració distribuïda

Seria possible actualment una Bar-celona amb generació distribuïda?És evident que sí, ja que les tecno-logies existeixen. La major partdels habitatges es podrien abastirelèctricament si utilitzéssim la su-perfície del terrat per a instal·lar-hiplaques solars fotovoltaiques per ala producció d'electricitat i dispo-sessin de sistemes d'emmagatze-matge d'electricitat per a les horesde menys producció. Aquest hauriade ser la infraestructura bàsica quedesprés s'haura de complementar.Per exemple, els hospitals, bibliote-ques, edificis municipals, etc. po-drien disposar de petits motors decogeneració que funcionessin ambgas i que aprofitessin la calor resi-dual per a la calefacció. El port deBarcelona i altres zones industrialsde la ciutat podrien tenir petitsparcs eòlics i hi podria haver petitescentrals distribuïdes en llocs estra-tègics de la ciutat per subministrarla potència necessària per a infraes-tru ctures com trens i metro.Instal·lacions com els semàfors oalgun tipus d'enllumenat podrienfuncionar amb plaques fotovoltai-ques pròpies i algun sistema d'em-magatzematge.

A més llarg termini, es podrientenir centrals fotovoltaiques de pro-ducció d'hidrogen a través de l'hi-dròlisi. Això permetria abastir elshabitatges a través de les anomena-des cel·lules de combustible queconverteixen l'hidrogen en electrici-tat i podrien alimentar cotxes i auto-busos que funcionessin amb hidro-gen sense emetre CO2.

Avantatges de lageneració distribuïda

-Augmenta la fiabilitat i seguretatde la xarxa. La multiplicitat depunts de generació, la seva proxi-mitat als punts de consum i el densmallat de la xarxa elèctrica fan queels fluxos elèctrics no es transportinlluny i siguin gestionables sensecomplicacions i per altra part la ca-pacitat de subministrar localmentles demandes suavitza les puntes dedemanda evitant la saturació delsistema.

-Millora considerablement l’efi-ciència ja que s’eliminen les pèr-dues pròpies de la transformació iel transport a llargues distàncies.

-És molt més adaptable als aven-ços tècnics. És molt més fàcil im-

Catalunya. Setembre de 2007 21

OPINIÓ-SOCIAL

Per unsindicalismemés intuïtiu (2)

Carlus Jové(contact@carlusjove.net)

A l’anterior columna es van co-mençar a plantejar diversos

assumptes: innovació versus so-brietat, adequació organitzativa alsparàmetres laborals actuals, bona imala literatura en la generació deconsignes. Potser abans de desen-volupar algun dels temes concrets,seria oportú aclarir una mica quèentenc per “intuïció”, aplicada a lapolítica i el sindicalisme.

Es mencionava l’eslògan “Notindràs casa en la puta vida” com amostra d’una política intuïtiva, és adir, d’una política que busca oataca els sentiments existents dinsla majoria de nosaltres. En certamanera, es podria dir que allò quepretén despertar la consigna ésaquell sentiment prepolític, és a dir,anterior a una consciència política-ment definida, que tots podem teniri del que no sempre en som cons-cients. A diferència d’una consignatipus “Prou especulació!” o “Vi-venda digna, ja!”, que pretén exal-tar un pensament ja existent en lament de qui el rebi, la primera potarribar a una audiència més àmpliai en absolut polititzada.

Seguint aquest eslògan, uncol·lectiu va fer un pas més enllà iva continuar “No tindràs vida en laputa casa”. Quanta profunditat entan poques paraules. Aquest darrerafegit redimensiona la demanda i latrasllada a un terreny molt mésbàsic: ja no es tracta de les nostrescases, sinó de les nostres vides, quemiserablement hi habiten dins. Lapetita volta de termes engrandeixl’ordre de l’eslògan, que passa deser purament polític a ser plena-ment existencial. La vida, aquest ésl’element clau, allò que ens estanrobant a totes hores, estiguem onestiguem. Les demandes, siguinpolítiques, sindicals o de qualsevolaltra mena, no poden obviar aques-ta dimensió, que actualment, per-duts els referents de la classe, pas-sen a un primer pla. Tant se val si etconsideres treballador, classe mitjao mileurista, t’estan prenent la vidai ho saps, perquè ho intueixes. Tot iaixò intentes viure al límit de lesteves possibilitats, com si allargantuna miqueta més el braç poguessisampliar el teu camp d’acció. Peròno és així, i també ho saps, o siguique acostumes a callar i assumir lateva condició. I és que hi ha tantescoses que sabem però que no ensatrevim a moure!

Potser m’equivoco, però tinc laintuïció que si punxem per aquífarem una miqueta de mal i que,amb el petit salt de dolor, engega-rem a córrer.

(Seguirà continuant)

plementar aquests avenços en peti-tes instal·lacions, més modulars,que en les grans infraestructurespròpies del model actual centralit-zat.

-Dóna lloc a un mercat basat enla competència real procurant tari-fes més econòmiques, serveis mésacurats i possibilitaria la lliureelecció de proveïdors. De fet, al síde la UE ja s’està debatent sobreaquesta qüestió (http://www.euro-activ.com/en/energy)

-Possibilita l’accés a la genera-ció d’energia elèctrica a la ciutada-nia. Associacions de veïns, coope-ratives, ajuntaments, petitesempreses,... passarien a ser submi-nistradors. A tall d’exemple, elsajuntaments no caldria que eixu-guessin el seu dèficit permetent laurbanització insostenible del muni-cipi. L’accés a l’energia (conside-rada com a un dret de les persones)es veuria garantit ja que passaria deser un hostatge en mans de gransempreses a ser un bé de lliure dis-posició.

-Aquest sistema més comunitariincidiria en un canvi d’actituds so-cials que procuraria un augment del’estalvi i un ús més eficient. Laproximitat i el coneixement popu-lar del que és la generació i la dis-tribució elèctrica acceleraria l’ad-quisició d’una nova cultura del’energia.

-Les afectacions a l’e ntorn deri-vades de la micro-generació sónpràcticament nul·les el que signifi-ca que tindria una gran acceptacióper la població afectada.

Desavantatges delmodel elèctriccentralitzat

El model elèctric centralitzat ensha portat a l’actual model elèctricel qual presenta una sèrie d’impor-

tants inconvenients des del punt devista estructural que suposa la cen-tralització (no analitzarem aquí as-pectes com la gestió de la deman-da, eficiència o ús de fontsrenovables).

-És molt ineficient, només eltransport elèctric comporta unespèrdues del 10% tant en les fasesde transformació com en el propitransport.

-És insegur ja que és molt difíciladministrar grans fluxos d’electri-citat com els que es produeixen enel mercat únic europeu. El risc decaiguda del sistema (apagada) aug-menta en relació directa a les dis-tàncies que ha de recórrer el llum.

-És poc fiable, ja que com la ge-neració i el transport es concentrenen poques infraestructures qualse-vol accident o avaria deixa fora deservei elements imprescindiblesper garantir el subministrament.Això comporta el desdoblament,per si de ca s, tant de plantes de ge-neració com de línies de transport.

-No ha permès els beneficis d’unmercat únic europeu. Contrària-ment a les expectatives que s’ha-vien creat, el desenvolupamentd’una gran xarxa elèctrica a on elssistemes elèctrics dels païsosmembres s’interconnecten nomésha servit perquè les empreses elèc-triques es fusionin entre si donantlloc a grans multinacionals que defet actuen com a monopolis impe-dint la millora de la qualitat delsserveis oferts i el manteniment d’u-nes tarifes elèctriques que no hanbaixat. La creixent preocupació ala Unió Europea per la seguretatdels subministraments i per la ins-tauració d’una competència real almercat elèctric europeu estan perfi-lant la Generació Distribuïda coml’alternativa a desenvolupar.

-Sense tenir en compte les cen-trals de generació, les grans líniesde transport i estacions transforma-dores causen afectacions de grantranscendència ja que afecten unasuperfície molt extensa i un gran

nombre d’habitants: - Econòmiques com les devalua-

cions patrimonials de les propietatsafectades, la incidència negativasobre activitats incipients (turismecultural, rural, etc.), i els danyseconòmiques als municipis.

-Paisatgística. No només la rela-cionada amb la pèrdua econòmicaque suposa el deteriorament depaisatges que serien un reclam tu-rístic, sinó també per la pèrdua quesuposa per al patrimoni col·lectiula transformació d’uns indrets quesón en realitat referents identitaris.

-Risc per a la salut humana i ani-mal ocasionat per l’exposició acamps electromagnètics, ozó iemissions sonores de baixa intensi-tat (leucèmia infantil i juvenil, tras-torns de la son, trastorns audi-tius....)

-Ecològica, actuant com a barre-ra que fragmenta els hàbitats natu-rals i com a obstacle contra el quecol·lisionen un nombre importantd’aus.

ALGUNA COSA ES MOU

OPINIÓ: La fal·làcia de la seguretat de les centrals nuclears

Coordinadora Tanquem lesNuclears

L’anàlisi de les dades d’inci-dències del Consell de Segu-

retat Nuclear posen de manifest lafal·làcia de la seguretat de les cen-trals nuclears i la necessitat de pro-cedir al seu tancament urgent i or-denat. La Coordinadora Tanquemles Nuclears (TLN) ha analitzat lesdades d’incidències del Consell deSeguretat Nuclear entre setembredel 2005 i juny del 2007, amb elque es posa de manifest l’elevatrisc de l’energia nuclear i lafal·làcia de la propaganda que lapresenta com una energia “segu-ra”. En els 22 mesos analitzats lescentrals nuclears de l’Estat han to-talitzat 93 incidències de funciona-ment, el detall de les quals es re-flecteix al quadre resum.

Destaca en el detall l’elevatnombre d’incidències de les cen-trals nuclears de Catalunya (un55,9 % del total) el que, a judici de

TLN, posa de manifest el preu quees paga per anys de funcionamentamb un elevat rendiment, especial-ment en el cas dels grups d’Ascódurant el final de la dècada dels 90.L’envelliment dels materials i lamultiplicació de problemes sónl’altra cara de la moneda delstriomfalistes comunicats del Foro

Nuclear en que es destacava que“el factor de capacitat era dels mi-llors del món”.

Resulta també il·lustratiu el de-tall de les incidències. Les 21 atu-rades de reactors (entre automàti-ques i no programades), les duesincidències caracteritzades com adeficiència en “mètodes de dis-

seny”, i tants i tants casos que espresenten com a fallides d’una in-dústria que intenta vendre la imat-ge de la seguretat i la fiabilitat. Percontra, les dades mostren que elfutur de l’energia nuclear es tansols una amenaça permanent i unafont d’ensurts i riscos, tant per Ca-talunya com per a tots els territorissituats en les rodalies de les cen-trals.

Tanquem les Nuclears consideraque l’increment d’incidències ésun avís clar de que el parc nucleares troba envellit, i que la seguretatde la societat, dels ecosistemes idel subministrament, aconsellenprocedir amb urgència a un tanca-ment ordenat de les centrals nucle-ars en funcionament, substituintl’energia que produeixen per l’ade-quada combinació d’estalvi, efi-ciència i generació elèctrica enbase a recursos renovables.

Nuclears? Tancament sí, gràcies.http://www.100x100renovables.net/

Quadre-Resumd'incidències per centralCentral Succés % % Catalunya

Ascó I 13 13,98

Ascó II 17 18,28

Vandellòs II 22 23,66

Total 52 Catalunya 55,91

Almaraz 8 8,60

Cofrents 15 16,13

José Cabrera 3 3,23

Garoña 8 8,60

Trillo 7 7,53

Total 93 100

Enric Marco

Ha marxat Pons Prades, i ho

ha fet deixant-me pendent

una trobada, una llarga

conversa i necessària explicació, i

sobretot, una sincera disculpa per

l'abús que vaig fer de la confiança i

credibilitat que li mereixia. Ni tan

sols vaig tenir ocasió d'assistir al

seu enterrament. Vagi això per en-

davant abans de fer memòria de la

meva relació amb qui va ser un

company tan responsable amb els

altres com coherent amb ell ma-

teix.

Probablement ens coneixíem de

molt abans, però el meu record

més proper el situa en el Sindicat

de Professions Liberals de la CNT

en el qual militaven o estaven afi-

liats per raons d'afinitat una gent

molt diversa, més amics de la dis-

cussió i el debat que no pas d'en-

frontaments ofensius o radicalis-

mes gratuïts, el que no vol dir que

els faltés coratge ni capacitat de

respondre adequadament, en

qualsevol cas, sempre es van mos-

trar respectuosos i complidors amb

l'organització llibertària.

Personalment, m'era difícil en-

tendre i veure plegats un Heribert

Barrera, l'inefable Baltasar Porcel,

en Domènech Serra Estruch i en

Josep M. Reguant, en Mossèn Dal-

mau i el mateix Pons Prades, l'A-

gustí Oset, l'Antoni Cuenca o en

Segura, en van figurar molts més,

gent de les arts i les lletres i polítics

esquerranosos que no puc recor-

dar perquè tampoc vaig tractar-los

gaire, però que mai van fer-nos

nosa, tot el contrari. Encara que

mantinguéssim diferències, més

aviat van ser-ho per qüestions

d'estratègies i acció que no pas de

caràcter ideològic.

No puc recordar que cap d'ells

portés la CGT a cap cruïlla, en

canvi sí que puc posar noms i cog-

noms d'alguns dels seus detractors

més durs i agressius, els quals he

vist després cobrint les llistes de

càrrecs alliberats en organitzacions

majoritàries i signant convenis i

compromisos, inclús n'he vist ocu-

pant càrrecs de regidors en ajunta-

ments. No cal dir-ho, i això ho

sabem la gent d'aquells temps, que

tampoc van faltar les oriflames dels

gurus des dels soterranis d'algun

sindicat amb menys afiliats que

metres quadrats, i que consti que

no critico, simplement constato.

Amb l'Eduard Pons vam estar en

llocs i fets, amb afinitats i solidari-

tats, compartint amistats i com-

panys. Vàrem coincidir en refle-

xions, propostes i alternatives al

món llibertari i en el procés revolu-

cionari de l'anarcosindicalisme.

També recolzant infinitat de causes

"perdudes", tapant forats i sense

fer mèrits cobrint mancances, i

molt especialment en aquella lluita

aferrissada pel “Diari de Barcelo-

na”, assumint la seva autogestió,

les lluites pels drets humans i les

idees, i el respecte per la vida i la

natura que van identificar el Brusi

d'aquella època.

Recordo aquella redacció de

"barra lliure", de gent atrafegada,

de nouvinguts i gent molt de torna-

da, d'aquells que amb el paper a la

mà consultaven una dada, escolta-

ven un consell o una afable recitifi-

cació d'en Pons Prades, o d'en Re-

guant, que redactava un article

amb més facilitat que no pas signa-

va la recepta mèdica, dels que van

trobar una tribuna des d'on fer-se

sentir. Jo també em trobava entre

aquell garbuix de principiants de

periodistes o simplement de gent

decidida a fer, per a les quals l'E-

duard era un referent.

Ens vam trobar en algun que

altre acte de presentació, en un

debat o una taula, sovint sense

gaire treva ni descans, sense sopar

ni copa, simplement un cafè a peu

dret. Ens fèiem una encaixada de

mans i marxàvem a complir una

altra feina. Després, les coses de

cadascú ens van anar allunyant. Si

la CNT havia estat un punt de refe-

rència i d'inflexió, les mateixes cri-

sis de l'organització confederal se

significaren com la dispersió de

moltes capacitats i voluntats. La

nostra relació podia haver quedat

aquí de no haver sorgit un fet que

ens va afectar singularment pel

desmesurat tractament amb què

es va presentar i que va crear una

situació anòmala, no desitjada per

cap dels dos. En el seu cas perquè

posava en entredit la seva rigurosi-

tat com a escriptor-historiador, i en

el meu perquè descobria una im-

postura. Ni l'un ni l'altre vam merèi-

xer aquest tractament.

He tingut dos anys per explicar-

me amb Pons Prades i estic segur

que ell ho hauria entès més que

ningú, probablement perquè està-

vem fets de la mateixa fusta, la de

lluitadors fins a la fi, que ens carac-

teritzà a l'un i a l'altre, i perquè ell

sabia sobradament que la història,

la meva i la de qualsevol altre, té

més d'una lectura i d'una versió.

Benvolgut company Pons Pra-

des, l'Enric Marco no et va engan-

yar en l'essencial quan et va pre-

sentar com a lluitador i resistent

antinazi, i actualment ja existeixen

les proves i documentacions que

així ho acrediten. Llàstima que en

el moment que em vas entrevistar

encara no havien aparegut i que va

ser únicament el meu testimoni

personal el que vas acceptar re-

fiant-te de la meva paraula. Gràcies

al bon fer de les autoritats consu-

lars, es va recuperar aquest capítol

que aclareix el meu pas i circums-

tàncies per Alemanya.

Actualment, vull recuperar la

meva credibilitat i sobretot el teu

bon nom com a historiador, per si

existís algun dubte. No pretenc

aprofitar l'ocasió per minimitzar les

meves responsabilitats en aquella

distorsió més que falsedat de la

història de l'Enric Marco que va

commocionar l'opinió pública.

És cert que l'Enric Marco no va

ser un deportat, sinó que va mar-

xar d'Espanya en una expedició de

treballadors espanyols a Aleman-

ya, però també és cert que, gràcies

a això, va tenir l'ocasió de fugir d'a-

quells dos primers anys de fran-

quisme, d'ofec, de clandestinitats i

persecucions, i de l'evasió del com-

pliment del servei militar franquista.

Possiblement els nostres insubmi-

sos i objectors de consciència de fa

uns anys en farien un judici ade-

quat, la gent que van viure els exilis

interiors per evitar fer el servei mili-

tar.

En aquell lloc de treball, a la

DWK, astillers de la marina de Kiel,

en una secció de manteniment de

la motorització de llanxes ràpides,

un lloc on no era fàcil el control del

treball ni dels treballadors, i on el

sabotatge era més fàcil que no pas

difícil, encara que no deixés de ser

perillós. Dissortadament, després

dels repetits atemptats que van so-

frir aquells superbs motors Merce-

des Benz, l'equip va ser apercebut

de negligència en el treball. No em

va salvar ni l'avís d'un company

alemany que em va prevenir que

estava vigilat per la Gestapo, la

qual havia introduït un agent en la

secció. Malgrat convertir-me llavors

en un treballador model, laboriós i

complidor, no vaig poder evitar la

meva detenció.

És cert que l'Enric Marco no va

estar, com afirmava en el teu llibre,

en un camp de concentració a l'A-

lemanya nazi, però sí que és cert el

seu empresonament pels nazis al

cap de tres mesos escassos de la

meva arribada. La meva detenció

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Setembre de 200722

> EL FAR

7) Poesia en acció

Ferran Aisa

Buenaventura Durruti l’agost de 1936,cap de la Columna que portava el seunom, va ésser entrevistat pel periodistadel Toronto Star, Van Pasen, que publi-carà un ampli reportatge del líder anar-quista sota el títol: “Dos millones deanarquistas luchan por la revolución”.El reportatge serà reproduït per lapremsa republicana. Van Pasen presen-ta Durruti als seus lectors canadencs i,després d’un llarg interviu sobre la si-tuació en què es troba la seva Columnaen la lluita contra el feixisme i sobre laposició de l’anarquisme vers el poder, lipregunta: “Aún cuando ustedes gana-ran, iban a heredar montones de ruinas-me aventuré a interrumpir su silencio-Durruti pareció salir de una profundareflexión, y me contestó suavemente,pero con firmeza: -Siempre hemos vivi-do en la miseria, y nos acomodaremosa ella por algún tiempo. Pero no olvideque los obreros son los únicos produc-tores de riqueza. Somos nosotros, losobreros, los que hacemos marchar lasmáquinas en las indústrias, los que ex-traemos el carbón y los minerales delas minas, los que construimos ciuda-des... ¿Por qué no vamos, pues, a cons-truir y aún en mejores condiciones parareemplazar lo destruido? Las ruinas nonos dan miedo. Sabemos que no vamosa heredar nada más que ruinas, porquela burguesía tratará de arruinar elmundo en la última fase de su historia.Pero -le repito- a nosotros no nos danmiedo las ruinas, porque llevamos unmundo nuevo en nuestros corazones -dijo, murmurando ásperamente.Y luegoagregó-: Ese mundo está creciendo eneste instante”. L’avantguarda revolucio-nària no és una altra cosa que poesiaen acció, és el motor de l’art de la insu-rrecció. La filosofia de Marx proposa elprincipi de l’ordre i de la creació, Baku-nin, per la seva banda, és partidari delcaos i la rebel·lió. André Reszler, a L’es-tètica anarquista, escrigué: “Per a Marxels déus són la passió eterna sensedesordre, per Bakunin, el gran exiliat,són la passió eterna en el desordre”. Elmón de les avantguardes que, seguintel paràmetre de Marx i Rimbaud, prete-nia canviar la vida i transformar la so-cietat ha desaparegut. El comunicat deguerra afirma que han estat vençuts elssomnis revolucionaris, tant artísticscom socials. Davant d’aquesta derrotadel somni, davant el realisme, noméscal parlar dels guanyadors, que no sónaltres que els que ajuden a apuntalar lacultura dominant del sistema capitalis-ta. Aquests, des de posicions postmo-dernistes s’han dedicat a gestionar la“cultura-espectacle”:“L’espectacle –diuGuy Debord- és l’hereu de tota la debili-tat del projecte filosòfic occidental”. Elrealisme contra l’avantguardisme és lavictòria de la vigília davant del somni,però com afirma Debord:“A mida que lanecessitat resulta socialment somnia-da, el somni es fa necessari. L’especta-cle és el malson de la societat modernaencadenada, que finalment no expressamés que el seu desig de dormir. L’es-pectacle és el vigilant del somni”.

Carta oberta d'EnricMarco a Pons Prades

Enric Marco en un acte públic abans que es descobrís la falsificació que havia fet de part del seu passat.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2007 23

Eduard Pons Prades, historiador llibertari

Ferran AisaEduard Pons Prades, que havia

nascut al carrer Guifré del Raval

de Barcelona el 1920, era fill d’un

ebenista valencià d’Alboraia de fi-

losofia anarcosindicalista i militant

del Partit Federal; la seva mare,

també valenciana, fou militant del

Partit Sindicalista. Pons Prades

fou alumne de l’Escola Raciona-

lista Labor, que dirigia Germinal

Puig Elias al carrer de la Cera (al

Raval); en aquest centre, que se-

guia la pedagogia de Ferrer i

Guàrdia, tingué de mestre el pres-

tigiós enginyer Albert Carsi. El

jove Eduard es va fer soci de l’A-

teneu Enciclopèdic Popular del

carrer del Carme, que aleshores

era una veritable Universitat Po-

pular. Seguint els corrents de l’è-

poca, va assistir amb freqüència a

les tertúlies de cafè, sobretot a les

que es realitzaven a l’Asiàtic del

Paral·lel de Barcelona.

Malgrat que la seva vocació era

l’ensenyament, va entrar a l’Esco-

la del Treball per aprendre l’ofici

d’ebenista, però la seva vocació i

els seus estudis van quedar trun-

cats per l’esclat de la Guerra Civil.

Pons Prades va viure la revolu-

ció amb passió i amb esperança,

un altre món era possible i els

obrers l’anaven construint. El jove

militant de la CNT va participar en

la socialització del ram de la fusta

i va col·laborar en el Consell Eco-

nòmic, que era un dels puntals de

la nova societat. Posteriorment,

es va adherir al Partit Sindicalista

d’Àngel Pestaña. L’any 1937, va

ingressar a l’Escola Popular de

Guerra a l’Escorial, adquirint du-

rant els cursos de capacitació mi-

litar el càrrec de sergent instructor

de metralladores i milicià de la

cultura, títol que va rebre del

poeta Miguel Hernández. Pons

Prades va combatre amb l’Exèrcit

republicà en els fronts del Guada-

rrama, Brunete, l’Ebre i el Segre.

El març de 1938, fou ferit en la de-

fensa de Barcelona, malgrat

aquest contratemps, Pons Prades

va col·laborar en l’evacuació de

ferits republicans dels hospitals

barcelonins fins a la frontera.

Amb el final de la guerra a Ca-

talunya, l’Eduard passà a França,

on fou ingressat a l’hospital de

Carcassona i, posteriorment,

s’enrolà als maquis i a l’exèrcit

francès, participant en els com-

bats d’alliberament de França.

També s’integrà en els grups de

resistència antifranquistes a Fran-

ça, formant part del grup Solidari-

dad Española, comandant un

destacament volant mixt de fran-

cesos i espanyols, de suport al

grup de Ponzán. Una de les mis-

sions d’aquest grup era salvar la

vida de jueus i aliats en territori

francès. Pons Prades formarà

part de l’exèrcit francès a les or-

dres dels generals Leclerc i De-

gaulle i intervindrà en l’allibera-

ment del departament de l’Aude.

Una vegada acabada la Guerra

Mundial amb la derrota dels

nazis, centrarà tota la seva força

humana en la lluita per l’allibera-

ment d’Espanya. Pons Prades

visqué exiliat a França i va partici-

par en la lluita dels maquis contra

el franquisme.Va formar part de la

Junta Española de Liberación, es-

sent detingut als Pirineus el 1946,

quan realitzava una acció guerri-

llera amb Quico Sabaté, però tres

setmanes més tard va poder es-

capar-se, gràcies al suborn del

coronel que instruïa el seu cas.Vi-

vint a França va iniciar la seva

gran tasca d’escriptor i historia-

dor, entre les col·laboracions de

Pons Prades destaquen els seus

escrits a la publicació Papeles de

Son Armadans, que editava Ca-

milo José Cela a Palma de Mallor-

ca.

L’any 1962 va retornar definiti-

vament a Catalunya, acollint-se a

una dels indults o amnisties de-

cretades per Franco, dedicant-se,

aleshores, a l’escriptura i al perio-

disme.

L’Eduard col·laborarà en la fun-

dació de l’editorial Alfaguara i s’a-

filià al Sindicat de Periodistes de

Catalunya. Va centrar la seva vida

en la investigació i la difusió de la

lluita dels combatents espanyols

contra el nazisme i contra el fran-

quisme. Fou un col·laborador as-

sidu de publicacions especialitza-

des com Historia y vida, Tiempos

de Historia, Nueva Historia i His-

toria-16.També deixà els seus es-

crits a favor de la causa de la lli-

bertat en els diaris: El Correo

Catalán, Diari de Barcelona, El

Periódico, El Correo de Andalu-

cía..., així com a les revistes: Ínsu-

la, Letras, Índice de las Artes, Po-

lémica, etc. També va col·laborar

en documentals com a guionista

o documentalista, entre els quals

cal citar La Guerrilla de la Memo-

ria. Entre els seus nombrosos lli-

bres destaquen Republicanos es-

pañoles en la II guerra mundial,

Españoles en los maquis france-

ses, Guerrillas española, 1939-

1960, Los niños republicanos en

la guerra de España, Los venci-

dos y el exilio, Años de muerte y

esperanza, Crónica negra de la

transición española, 1976-1985,

El holocausto de los republicanos,

Un soldado de la República i Los

que sí hicimos la guerra. En els

darrers anys va participar com a

polemista en les tertúlies de l’Ate-

neu Barcelonès i com a conferen-

ciant brillant en diversos espais

culturals.

Eduard Pons Prades estava

casat amb l’escriptora Antonina

Rodrigo, autora de biografies de

dones lluitadores i especialista en

el món cultural de la Segona Re-

pública. Pons Prades va morir el

28 de març a l’Hospital de Sant

Pau després de suportar una llar-

ga malaltia. Amb la seva mort

marxava un dels més importants

historiadors militants i autodidac-

tes del moviment obrer i de la

causa republicana. Malgrat tot la

seva vida no ha passat en va, ja

que ens ha lliurat a nosaltres i a

les generacions que vindran la

memòria d’una època turbulenta

però viva. La història d’uns homes

i dones que es van aixecar contra

la injustícia i enlairant la bandera

de la llibertat van lluitar, per la de-

fensa dels seus ideals, fins al

final.

Uns homes i dones que volien

aconseguir aquell nou món, que

com Durruti tots els revolucionaris

portaven al cor.

per la Gestapo a la matinada del 6

de març de 1942 en el barracó de

treballadors de la DWK va anar

acompanyada de la major brutali-

tat, així com també els sis dies d'in-

terrogatoris a la caserna de la Blü-

menstrasse, els quals podrien

omplir un relat de tortures i terrors

indescriptibles -la Gestapo no era

cap ens benevolent- als que van

seguir nou mesos d'internament al

penal de Kiel, dos-cents setanta

dies i dues-centes setanta nits d'in-

comunicació.

Rapat, desinfectat i numerat,

vestit amb el característic ‘drilich’,

uns calçotets llargs, prims com el

paper, una gorra, la ‘mutze’, que

cobria invariablement un cap pelat,

uns esclops i unes sabatilles del

gruix de mig dit. Un cullerot de

"cafè" i una llesca de pa de civada

als matins, quan feia una passa en-

davant per treure la cubeta i la

gerra, i més tard parar el plat, mig

litre de ‘suppe’, naps i cols, en molt

menor proporció que l'aigua que

l'acompanyava, unes cullerades de

llet agre o formatge fos, i un altre

mos de pa en arribar el vespre.

després d'un treball extenuant en

jornades de 10 a 12 hores de di-

lluns a diumenge al migdia. Els

dies festius de vegades una xarxe-

ta amb mitja dotzena de patates,

petites i negres, moltes vegades

podrides, bullides amb pell, la pell i

el podrit com a entrant, la resta, el

mos més exquisit. Una cubeta per

cagar i pixar i un grapat de retalls

de revistes en blanc i negre per ei-

xugar-me el cul. Una petita pica de

pedra adossada a la paret, sense

aixeta, on podia rentar-me amb

prou feina la cara, i posant-me de

puntetes, el cul, naturalment sense

sabó.

El mobiliari, una cadira i una tau-

leta sota una finestra inaccessible, i

una petita llitera metàl·lica abatible,

collada a la paret proveïda d'una

cadena per plegar-la i deixar lloc al

banc de treball que ocupava les

tres quartes parts de la cel·la, un

matalasset de dos dits de gruix i

una flassada que ni tapava ni evita-

va el fred. Una taquilla penjada

amb el plat i la cullera, una gerra

per a l'aigua i un llibre de salms bi-

lingüe llatí-alemany, a cara cara les

dues oracions, el que facilitava la

seva traducció. De març a novem-

bre, nou mesos, sense hores de

pati ni cap altra relació que la man-

tinguda amb el "Wachmeister" que

portava i recollia la feina, sense

altra lectura que aquell beneït llibre

de salms ni res per escriure.

Van transcórrer les llargues setma-

nes que van precedir el judici da-

vant l'alt tribunal d'Hamburg, aquell

temps en el qual ja coneixia els cà-

rrecs de què m'acusava el fiscal:

alta traïció, conspiració activa con-

tra el III Reich i atemptat amb vio-

lència contra la Constitució. Qual-

sevol d'aquests càrrecs podia

significar l'execució o com a mínim

una llarga condemna en un camp

de concentració.

No em va faltar la sort ni les

ganes de viure, i tampoc, gràcies a

la meva joventut, la capacitat de

somniar la llibertat i la vida més

enllà dels murs i els barrots, sos-

traure'm a la crua realitat que m'en-

voltava, imaginar els colors que

havia deixat de veure durant tot

aquell temps... Aquells vint dies en

cel·la de càstig, enreixat a les fos-

ques, com una bèstia, sota els

patis del penal de Kiel.

Estic segur que ho hauries entès

i que hauríem convingut en la im-

possibilitat de valorar si les presons

i penals com la Model, Caraban-

chel, Las Ventas o Les Corts van

ser més llevadores que els camps

de concentració franquistes o les

companyies de treball disciplinari.

Si va ser menys punyent la Ge-

fagnies Kiel que no pas el Lager de

Flossenburg.

Si els SS de la Blumen Strasse

eren més experts que els botxins

de la Via Laietana o si els exilis in-

teriors menys humiliants i difícils

que no pas els exilis fora de les

fronteres espanyoles.

Descansa en pau company! No

saps com sento no haver pogut ex-

plicar-t'ho.

> RACÓ TRANSVERSAL

Editors anarquistesde l’obra mestramarxista “ElCapital”, de Karl Marx

Pepe Gutiérrez-Álvarez

La recent publicació per part de la re-nascuda Editorial Libros de la Frontera(en el catàleg de la qual recordo unabella reedició del “Walden”, de Thore-au), de l'edició abreujada del socialistafrancès Gabriel Deville de “El Capital”,l'obra mestra de Karl Marx, i he de dirque amb un magnífic pròleg de MichaelHusson, ens permetrà recordar que al-tres tres edicions del mateix llibre vanser realitzades per tres personatgesque centan en la història de l'anarquis-me internacional.

Aquestes “vulgates”van ser pràctica-ment obligatòries per entendre tota labasida científica destil·lada per l'autoren el seu estudi de l'anatomia i natura-lesa de l'ordre capitalista. Es tracta d'untext que requereix un cert nivell d'estu-dis i dedicació i, per aquest motiu, aprec de Wilhem Liebknecht, es va con-vèncer a do Carlos que aquesta edicióera necessària.

En el cas de l'edició germana es vacrear una espècie de “petit comitè” for-mat pel mateix Liebknecht, Engels, i esva encarregar d'efectuar el resum un in-quiet “jove socialista” Johann Most en1877. Most seria, temps després, undels més coneguts partidaris de les“accions exemplars” i el seu nom figu-ra, entre altres moments, en els esdeve-niments de Haymarket a Chicago, i alcostat de la incombustible Emma gold-man, com a company i amant.

Dos anys més tard, l'encarregat del'edició italiana va ser el comte italiàCarlo Cafiero de qui existeixen diversesedicions castellanes.

Carlo Cafiero va ser militant al costatde Bakunin a l'Aliança Socialista i vaparticipar en els orígens de l'anarquis-me italià amb la següent particularitat:mai no va renunciar als seus criterismarxistes, així com tampoc a la neces-sitat de superar aquella fractura històri-ca.

La següent edició, un any més tard(1880), va córrer a càrrec de l'holandèsDomela Nieuwenhuis, que havia estatcapellà, després socialista marxista i enels anys noranta del segle XIX, un delspersonatges més rellevants de la “inter-nacional negra”, això també amb crite-ris molt propis... L'edició de Deville arri-baria el 1882, aprofitant un viatge–l'últim, moriria a l'any següent- a Parísper discutir parcialment amb aquest elseu propi resum.

Aquest és el que s'acaba d'editar enun bell llibre que apunta cap a la se-güent consideració: mai com fins a ara,en ple triomfal-capitalisme, ha estat tanvigent els criteris d'anàlisi de “El Capi-tal”. Evidentment, en el sentit dels seusmecanisme i raons, en la seva lògica in-terna...

O sigui que abans de recórrer a lesanàlisis actuals seria molt útil tirar unamirada cap al clàssic que, com tot clàs-sic, cal rellegir...

Marcel-lí Masana amb Eduard Pons Prades i amb Josep Ester.Fons Archiu CEJEB-Berga

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200724

Propostes i experiènciesmunicipalistes illibertàries recents

Pep i tu (“BerguedàLlibertari”)El “Projecte A”A les darreries dels anys vuitanta a

Alemanya s’iniciarà un projecte de

vida anarquista a molts nivells i de

caràcter municipal. Un dels impul-

sors del projecte i difusor arreu del

món també a través d’un llibre

(1986) va ser en Horts Stowasser,

un militant amb moltes, diverses i

llargues experiències que, amb

moltes altres persones, va apostar

per sortir del gueto i viure “l’anar-

quia ara”. El “Projecte A” és un pro-

jecte de vida anarquista, tant a ni-

vell econòmic i polític com

personal. Òbviament, no és un pro-

jecte només per a anarquistes. És

una aposta per no separar aquests

aspectes vitals: la feina, la militàn-

cia i la vida privada. Vol ser un pro-

jecte que en superar el gueto anar-

quista i el freqüent aïllament dels

projectes llibertaris arribi i porti l’a-

narquia al comú de la gent. És, per

tant, també una via que sense

voler substituir l’anarquisme més

pamfletari o la resta de projectes lli-

bertaris, vol ser una manera de

viure l’anarquia més hedonista i

completa. De fet, no substitueix les

lluites anàrquiques actuals sinó

que els vol donar una base sòlida

que ara no solen tenir.

La proposta es basa en l’anome-

nat “doble projecte” que consisteix,

de manera molt resumida, en una

empresa autogestionada, com una

cooperativa, que dóna beneficis

econòmicament parlant i que per-

met que un altre projecte no rendi-

ble econòmicament pugui tirar en-

davant. Els dos projectes (el

comercial i el polític) fan com una

simbiosi i els porten a terme les

mateixes persones que viurien en

comunitat. D’aquesta manera, s’a-

junta allò econòmic, allò polític i

allò personal i privat, evitant gran

part de l’esmentada fragmentació

de la vida. Aquesta proposta és un

esquema general que pot adaptar-

se a la diversitat llibertària i huma-

na. Es poden invertir els diners del

projecte més purament econòmic

en campanyes i lluites, no té per-

què ser sempre un doble projecte

tal qual i suposem que el fet de

viure en comunitat també podria

ser una cosa més o menys adapta-

ble a les realitats locals i personals.

D’aquesta manera, arribem a la

idea del “consell” que seria més

enllà de la federació i/o coordinació

dels diferents dobles projectes, i

més enllà de la gestió del fons

comú, tindria unes funcions que

vindrien a ser com les d’una as-

semblea municipal paral·lela a l’A-

juntament oficial. El funcionament

és totalment assembleari i horit-

zontal amb delegats rotatius, de-

mocràcia directa, segons ens diu

Stowasser, recollint la tradició de la

revolució social que al 1936 es va

viure a casa nostra. El consell,

però, no tindria funcions executi-

ves. Una experiència de democrà-

cia directa, intentant arribar al con-

sens, etcètera. Tota una dinàmica

revolucionària, vaja. La resta de la

població no en resta al marge, és

clar.

El “Projecte A” no pretén ser la

revolució però sí posar les bases

per fer-la possible. És una manera

que molta gent visqui l’anarquia,

l’autogestió de la seva vida. Pràcti-

ques aparentment reformistes que

van encaminades a la revolució so-

cial, sent doncs un pas previ i ne-

cessari per a la revolució social, de

manera que pot ser comparable a

Xerrades de la CGTde Sabadell

El passat 20 de juny, la secretària gene-ral de la CGT de Sabadell, Areceli Prie-to, va fer una xerrada sobre la dona i elmón laboral al local d’Obriu Pas de Bar-berà del Vallès. La xerrada estava orga-nitzada pel Kol·lectiu de Dones de Bar-berà, amb el suport del Casal de JovesObriu Pas, l’Ateneu de Barberà i la CGTde Sabadell.

D’atra banda, el 24 de juny es va rea-litzar una xerrada amb les treballadoresde l’empresa Clece-Girona a Badia delVallès, organizada per la CGT-Sabadell il’Alternativa d’Esquerres per Badia. Laxerrada estava inclosa en les Festes Al-ternatives de Badia i va comptar ambuna gran participació de públic.

A la terrassa de laCGT de Ponent

La CGT de Ponent va fer la seva tradi-cional festa de tancament de curs ambuna xerrada sobre la situacióde LauraRiera amb Josep Maria Pi i una festa ala terrassa dels seus locals.

Curs de formació deformadors de la CGTde Catalunya

Bruno Valtueña,Secretari de Formació CGT Catalunya

Els dies 15 i 16 de juny, es va celebrar elprimer curs de formació de formadorsen els locals de la CGT a Barcelona,amb una assistència de 16 companys icompanyes, afiliats i delegats de la CGTde Catalunya. Els objectius estaven en-caminats a:

-Contribuir a la formació dels forma-dors i formadores que desenvolupenaquestes tasques en els diferents ensde CGT.

-Aportar tècniques, estratègies, re-cursos i instruments didàctics i meto-dològics que garanteixin una formacióbasada en la participació i la col·labora-ció.

-En definitiva, aconseguir una forma-ció coherent amb els principis de la pe-dagogia llibertària, no autoritària i auto-gestionària, capaç de generar idesenvolupar el pensament crític, l'au-tonomia, el compromís de tota l'afiliacióamb els valors i el pensament anarco-sindicalista de la CGT.

>EL MOVIMENT

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2007 25

Salaris de ‘mercat’i/o esclaus‘postmoderns’

Joan Zambrana

Una de les injusticies mes sagnantsd’aquesta societat capitalista en quèmalvivim te que veure amb la remunera-ció del treball, i amb la vinculació d’a-questa variable als criteris de “rendibili-tat de mercat” que res tenen a veureamb les necessitats reals de la gent.

No és que cregui que tots som ba-baus i que ja ens agrada aquest sistemade societat “salarial” que potencia ladesigualtat “per sistema” fins a uns ex-trems de gran indecència ètica.

Molts de nosaltres tenim al cap i amés ens fa mal saber els “salaris” quecobren molts polítics, empresaris, es-portistes i la gent del ‘show business’,que poden arribar a guanyar en un anyel que molts de nosaltres no rebríem nivivint les set vides del gat.

Ens fa mal a la vista i a la nostra vida,però nois, encara no sabem (ja toca...ono) com ajuntar-nos per parar la misèriamoral i econòmica que aquest ‘modusvivendi’ genera.

Mentrestant, per la part de baix, moltagent no arriba a final de mes, i tant el“mileurisme” com l’estar “fora del mer-cat” salarial s’han convertit en unapràctica que s’està estenent com un in-cendi d’estiu. Parlant clar, les desigual-tats socials s’accentuen i per ara els“manaires”ni les saben ni les volen atu-rar.

Quan es fa una crítica del capitalismei dels seus criteris de remuneració sala-rial, hi ha molt gent que de seguida etpot titllar de populista. Amics, quan etcau al damunt aquest qualificatiu ja hasbegut oli... i, a vegades, és millor quepleguis veles perquè ja no et voldran niescoltar.

Seguirem, doncs, enfonsant-nos unamica més en el populisme i farem algu-nes d’aquelles preguntes que es feienels vells anarquistes i socialistes de fi-nals del segle XIX i principis del segleXX.

Qui i què és més important?, el que fael treball o el burgès que posa els di-ners?

Qui i què és més important?, el quevigila els treballadors o el que continuafent el treball?

Qui i qu`és més important?, el que fael pa, per posar un exemple, o el quejuga als molts jocs de pilotes que s’haninventat sota el nom d’”esport profes-sional”?

Per cert, crec que Ken Loach, en laseva última pel·lícula titulada “It´s a freeworld” s’ha apuntat a la moda “populis-ta” que m’estic inventant i desgranaamb la seva habitual saviesa com fun-ciona això de les ETT, la precarietat i eltreball esclau dels nous immigrants ales societats del capitalisme global.

La “llibertat-igualtat-fraternitat”, queera un dels signes distintius de les di-verses revolucions burgeses, ha quedaten paper mullat o, millor dit, en parau-les-mantra que són útils per seguir per-petuant un sistema d’explotacio diari iquotidià.

> CONTRAHISTÒRIA

la creació d’infraestructura durant

les dècades prèvies a la nostra re-

volució del 36.

Aquest projecte municipalista

naixia amb la idea d’expandir-se i

el procés estava bastant dissenyat.

Esdevenia un nou front per lluitar

contra el sistema estant entrellaçat

amb la resta de lluites llibertàries.

La síntesi del projecte segons els

mateixos protagonistes és: 1/ des-

fer la societat actual; 2/ aprendre,

experimentar i crear noves formes

de societat; 3/ donar exemple de

models autogestionaris a la pobla-

ció; 4/ combatre, fer innecessàries

i substituir les institucions estatals,

debilitant-les fins destruir-les; 5/ es

creen noves estructures millors; i 6/

mentre es fa tot això es viu modes-

tament i feliç.

Els mateixos autors assenyala-

ven des del principi, com a punts

dèbils del projecte: el més impor-

tant, la natura humana (problemes

irracionals, sentimentals...) i el pe-

rill que el sistema integri el projec-

te. Als anys noranta, el projecte va

funcionar a diverses poblacions

d’Alemanya. Horst Stowasser, per

exemple, estava a Neustadt, al

grup Wespe, en aquesta ciutat hi

havia més de deu empreses auto-

gestionades i unes vuitanta perso-

nes participaven del projecte. Al

dos mil sembla que el projecte s’-

havia estancat i en algunes pobla-

cions reduït considerablement. Les

dificultats, en aquest cas, tal i com

havien avançat, estarien més en la

línia dels problemes humans que

no pas la integració al sistema.

La Federació Municipalde Base d’SpezzanoAlbanese

Spezzano Albanese és una ciutat

calabresa de menys de 10.000 ha-

bitants i bàsicament agrícola on es

porta a terme una experiència co-

munalista i autogestionada enfront

del poder. Des dels anys setanta, hi

ha un grup anarquista molt actiu

sobretot en allò que fa referència a

la contrainformació, moviment es-

tudiantil, aturats i les problemàti-

ques territorials o de transport.

Igualment, a mitjans dels setan-

ta s’hi creà la Unió Sindical Zonal

(USZ) a partir de les assemblees

de treballadors, de les d’aturats i de

les d’estudiants. S’obta per un

anarcosindicat autònom sense in-

tegrar-se en la USI (secció italiana

de l’AIT) ni als Comitès d’Acció Di-

recta. L’acció dels anarquistes i la

USZ (200 amb 30 militants molt ac-

tius) de seguida topa amb les insti-

tucions, en debatre més enllà de

qüestions laborals i sindicals, tot

allò comunal i per tant denunciar la

corrupció de l’administració pública

en mans, des de feia anys, dels co-

munistes del PCI. La USZ tindrà

cinc anys de vida. Es denuncien

qüestions urbanístiques, es lluita

per la llibertat d’expressió, per l’ús

de l’espai públic, etcètera. Denún-

cies, repressió personal i intentar

integrar en el sistema la dissidèn-

cia van ser les armes de l’adminis-

tració. La USZ deixà d’existir però

els anarquistes segueixen mante-

nint-se organitzats. Al 1985, hi

haurà qui farà una llista alternativa

—la llista cívica— amb aspiracions

llibertàries, tot i que la majoria dels

llibertaris no hi participen. L’esmen-

tada llista acaba fent el que la resta

dels partits, engolida pel sistema.

Ja estem a principis dels noran-

ta. Els anarquistes convoquen una

assemblea a la qual assisteix mol-

tíssima gent i arrel d’aquesta as-

semblea es decideix construir una

alternativa als que havien governat

el poble durant més de vint anys i

així, al 1992, naixerà la Federació

Municipal de Base (FMB). Cal dir

que es proposa que facin una llista

alternativa per les municipals però

aquest camí fàcil no és acceptat no

tant per una qüestió ideològica sinó

per raons pràctiques (l’experiència,

els mètodes, etcètera). La proposta

es va anar escampant, mentre la

resta de partits feien campanya,

van obtenir moltes adhesions i fi-

nalment és va crear la FMB, un or-

ganisme autogestionat de contra-

poder amb funcionament llibertari.

La FMB divideix la seva activitat en

les qüestions laborals (agrupa tre-

balladors del camp, estudiants, ju-

bilats i treballadors en negre princi-

palment) i les territorials o de ciutat

(que agrupen els ciutadans en sen-

tit més ampli). Es funciona per ma-

jories, sense que la majoria obligui

la minoria a obeir. Davant el treball

capitalista o de l’Estat, es contrapo-

sa el treball cooperatiu (allunyat del

cooperativisme capitalista oficial i

abanderat per l’Estat). Fruit de l’in-

tent i del fracàs de privatització del

servei d’escombraries del poble, va

nàixer la cooperativa Arcobaleno,

que ara, a més, amb més gent,

també fa feines de pintura, neteja,

etcètera. També des de la FMB es

treballa les qüestions referents als

impostos municipals, les decisions

municipals es consideren il·legíti-

mes i es fan contrapropostes.

Igualment, s’han engegat campan-

yes contra la construcció d’un túnel

que havia de servir per enterrar va-

gons d’amiant, fins obligar a l’alcal-

de a no permetre aquest projecte.

També es lluita per tal que les ter-

mes d’Spezzano siguin de gestió

comunitària. L’experiència va anar

donant exemple i a diverses locali-

tats properes i no tan properes d’I-

tàlia s’han adaptat aquestes pràcti-

ques comunalistes de democràcia

directa, autogestionàries i llibertà-

ries que suposen un gradualisme

revolucionari allunyat dels planteja-

ments de Bookchin.

Propostes demunicipalisme llibertaride Murray Bookchin

La proposta del recentment des-

aparegut Murray Bookchin passa

per fugir de la lògica industrial im-

posada pel capitalisme i l’Estat i

anar cap al comunalisme. Els va-

lors de la fàbrica no els considera

en absolut com a forjadors de cap

revolució sinó tot el contrari. En

aquest camí cap a la construcció

de comunes lliures i federades,

aposta per la recuperació de la “po-

lítica” que l’Estat ens ha pres retor-

nant al significat original de gestió

de la ciutat per part dels ciutadans

en llibertat i enfront de l’Estat i no

d’una forma estrictament social.

Bookchin pensa en la Comuna

de París i assenyala el seu fracàs

en el pas a la política delegada, en

l’estatalització. De fet, Bookchin

contraposa la ciutat, el municipi —

entès com a conjunt de ciutadans

lliures que es gestionen i es formen

a través de l’assemblea— a l’Estat,

a la delegació política i l’autoritaris-

me. L’autor parla del “poble”, que

ha de sorgir i que superant els inte-

ressos particulars de classe es fi-

xarà en l’interès general gestionat

des de la municipalitat llibertària.

L’autor reclama el comunalisme

anarquista enfront l’individualisme i

el sindicalisme, reclama el concep-

te històric de ciutat afegint la tradi-

ció llibertària i aposta per la recu-

peració de la política. D’aquesta

manera, aposta per la participació

a la política municipal, amb finali-

tats llibertàries tot treballant les as-

semblees de barri i de ciutat. Nega

que això hagi de desenvolupar en

parlamentarisme, i es reafirma en

que és de fet una activitat contrària

a l’Estat —tenen orígens i funcions

totalment diferents. Bookchin vol

superar la repugnància cap a les

eleccions, ja que no les considera

totes iguals, recordant que la políti-

ca pot estar estructurada en as-

semblees de barri, amb delegats

revocables, comptabilitat radical-

ment democràtica, etcètera.

Per acabar, cal tenir en compte

la crítica que fa Frank Mintz que re-

marca que l’estratègia de poder a

EUA és diferent a Europa on la pro-

posta de Bookchin no té cap sentit

ja que el sistema no deixa marge

d’actuació als municipis i, tot i reco-

nèixer que als EUA hi ha més

marge de maniobra, acaba senten-

ciant que malgrat tot la lògica de

poder que considera els ciutadans

com a menors d’edat és la mateixa

i acaba apostant per un anarcosin-

dicalisme que toqui de peus a terra

en col·laboració i sense descartar

un ampli ventall de lluites i mètodes

allunyats però a qualsevol partici-

pació política.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

‘Illacrua’ arriba al 150amb un dossier sobre elsPaïsos Catalans al 2022Facerías

JoniLa pressió per mantenir les coses tal icom han estat fins ara és molt gran.Som com som, no hem de tenir por, hohem d’encarar, acceptar i escampar, co-nèixer-te, reconeixer-te i no negar-te,això és la dignitat. El resultat del queens envolta som nosaltres mateixos iper això hem d’expressar clar i en veualta el que pensem i el que sentim, per-què és l’única manera que trenqueml’aïllament que imposa la societat capi-talista per tal de que creiem que sompocs o que som “alienígenes” en unmón que no està fet per a nosaltres.

Quan llegiu això ja haurà passat ladata del 30 d’agost, dia en què fa cin-quanta anys que es van carregar en Fa-cerias. Estic convençut que a la societatcatalana hi ha molta gent que voldriatrencar l’obligat aïllament social al quals’ha sotmès la memòria dels lluitadorsllibertaris que no es van deixar aixafarni pel feixista govern espanyol ni pelscapitalistes governs occidentals, inte-ressats principalment a trencar la quoti-dianitat revolucionària d’un importantsector de la població catalana. Aquestslluitadors, els maquis, eren unes dotze-nes d’individus que a nivell individualvan decidir no rendir-se i van aconse-guir mantenir encesa la flama de la re-sistència popular fins que, principal-ment, després del maig del 68, nouslluitadors, joves, van agafar la torxa quemai s’ha apagat des dels inicis de l’ex-plotació humana.

El proper dissabte 29 de setembre, seli retrà homenatge a Sallent, a en Face-rias i a tots els lluitadors, però també atots els companys que fa deu anys vaniniciar els actes de reconeixement a latasca d’aquestes persones, actes cone-guts com “La Marxa del Maquis”,aquests actes formen part de la quoti-dianitat del moviment llibertari, de lanostra feina de formigues, del dia a dia,inexistent per als qui ens controlen i di-rigeixen però importantissim per amantenir la presència a la nostra socie-tat.

La jornada finalitzarà amb una festetaa l’envelat de Sallent, amb música i mú-sics. És d’agrair que hi hagi grups musi-cals que s’apuntin a col·laborar desinte-ressadament en aquest tipusd’activitats, ja que per norma generalno escrita crec que és un dels pocsgrups professionals a qui es demana lacol·laboració, moltes vegades gratuïta,per a aquestes mogudes. Especialmentdifícil es la situació dels grups, ja quees demana a un col·lectiu professional(diverses persones que s’han ajuntatper treballar plegades) que assumeixicol·lectivament el que normalment sóndecisions personals.

Bé, al que anava, des d’aquí aprofitoper retre homenatge a tots els músicsque realment prenen part d’aquestesactivitats a consciència i, en concret,per personalitzar-lo d’alguna manera,als quatre grups que participaran a l’ho-menatge de Sallent: Tupolev, Ràbia Po-sitiva, Insershow i Rauxa. A tots ells, imolts més, gràcies.

Catalunya. Setembre de 200726

Col·lectiu Catalunya

La revista alternativa “Illacrua”,

editada en català des de fa

15 anys a Barcelona, i cen-

trada en la contrainformació, l'anàli-

si i la reflexió sobre la realitat dels

moviments socials als Països Ca-

talans, va treure al carrer el passat

mes de juny el seu número 150.

Aquest número era un extra de-

dicat totalment al dossier “Països

Catalans 2022” i presentava un

conjunt d'articles, alguns fent ba-

lanç dels moviments socials en el

període 1992-2007, i d'altres mi-

rant a 15 anys endavant amb la

vista posada en el futur del nostre

país l'any 2022.

Com a mitja de comunicació al-

ternatiu, realitzat amb altes dosis

de voluntarisme, “Illacrua” espera

seguir aportant el seu granet de

sorra al procés per construir un

altre món més just, lliure i sosteni-

ble.

Illacrua, Actualitat i Alternatives

és una revista mensual, d'actuali-

tat. Va néixer el 1992 i, de llavors

ençà, s'han editat més de 120 nú-

meros. Està especialitzada a trac- tar l'actualitat social, política i cultu- ral des de les anàlisis i les alternati-

ves que aporten els anomenats

nous moviments socials: l'ecologis-

ta, el feminista, el solidari, l'antifei-

xista, l'okupa... Ideològicament, és

una revista d'esquerres, alternati-

va, independent, compromesa so-

cialment, expressió dels nous mo-

viments socials i arrelada als

Països Catalans.

Des del seu naixement fins avui,

Illacrua ha passar de ser un mo-

dest projecte d'un petit col·lectiu

humà a esdevenir una realitat àm-

plia i consolidada. Avui, Illacrua és

ja una revista llegida per milers de

persones. Així mateix, és utilitzada

com a recurs pedagògic en centres

d'ensenyament i és una publicació

de referència per a la majoria de

grups i persones socialment i cultu-

ralment actives del nostre país.

Illacrua és una revista editada

per l'Associació Cultural Illacrua,

una entitat sense ànim de lucre

que té com a principal objectiu

crear espais de comunicació que

difonguin les idees transformado-

res dins de la societat catalana, de

Perpinyà a Alacant i de Fraga fins a

Maó. Més informació al web

www.illacrua.cat

> MÚSICS, MÚSIQUES IVOLTANTS

El Govern d’esquerres i catalanista amenaça de tancament a latelevisió dels moviments socials de la ciutat de Barcelona

Assemblea per laComunicació Social

El Govern català (a través de la

Direcció General de Mitjans Au-

diovisuals) va anunciar a l'Assem-

blea per la Comunicació Social

(ACS) el tancament de les emis-

sions de La Tele. La mesura, co-

municada el passat 5 de juliol,

contempla també l'aplicació d'una

sanció. La Tele de l'ACS actual-

ment no té llicència per emetre,

però està a l'espera de la convo-

catòria d'un concurs per obtenir-

la.

La Tele és una televisió comu-

nitària que emet la seva progra-

mació pel canal 52 UHF de Bar-

celona. La programació està

formada per materials que pro-

porcionen persones, entitats i

col·lectius socials i per materials

de producció pròpia. Aquest

mitjà de comunicació forma part

d'un projecte desenvolupat per

l'Assemblea per la Comunicació

Social (ACS), entitat sense ànim

de lucre que té com a objectiu

aconseguir el reconeixement d'un

espai audiovisual per als movi-

ments socials de Barcelona.

Des de la seva constitució, al

2003, l'ACS ha treballat per acon-

seguir que la Llei de la Comunica-

ció Audiovisual que regula l'es-

pectre radioelèctric a Catalunya

garanteixi l'existència i la sosteni-

bilitat a les ones de mitjans lliu-

res i comunitaris.

L'ACS va presentar les seves

reivindicacions a la comissió en-

carregada de l'elaboració de la

nova Llei Audiovisual, que es va

aprovar al desembre de 2005. El

text final d'aquesta llei recull, en

l'article 70, el reconeixement

dels "mitjans de comunicació

sense afany de lucre".

L'ACS forma part també de la

Red Estatal de Medios Comunita-

rios. Des d'aquesta xarxa s'està

articulant la reivindicació social de

la llibertat d'expressió a Espanya

(dret reconegut per l'article 20 de

la Constitució Espanyola), així

com del dret d'accés als mitjans

de comunicació. Aquestes reivin-

dicacions tenen com a objectiu la

inclusió dels mitjans comunitaris

a la futura Llei espanyola de l'Au-

diovisual (pendent d'aprovació).

Més informació sobre l'ACS i La-

Tele a www.okupemlesones.org

Neix el projecte editorial ‘Ecos”, que té la intenció de difondreexperiències diverses d’economia solidària

Col·lectiu CatalunyaEcos és un acrònim d'economia

solidària, una realitat empresarial

i social que es fonamenta en els

valors de la democràcia participa-

tiva, l'autogestió, la cooperació, la

responsabilitat social i el respecte

al medi ambient i l'entorn.

Ecos és també el nom d'una

cooperativa de serveis formada

per tres entitats de l'economia so-

lidària que comparteixen la con-

vicció que aquest tipus d'econo-

mia constitueix una alternativa so-

cial, ecològica i econòmica viable

i atractiva: El Tinter, una societat

laboral, i Ex-Libris i l'Apòstrof,

dues cooperatives de treball,

totes tres entitats del sector de l'e-

dició i les arts gràfiques.

Ecos és així mateix un projecte

editorial que neix amb l'objectiu

de contribuir a difondre l'econo-

mia solidària a través de l'edició

de qualsevol tipus de material que

contribueixi a promocionar-la,

projecte amb una col·lecció d'al-

ternatives de l'economia solidària,

en la que s'ha editat fins ara

"Book" sobre les aportacions en

disseny gràfic de Manuel Reyes; i

una col·lecció d'experiències d'e-

conomia solidària, en la qual

s'han editat "Mol-Matric, donant

forma a l'autogestió" sobre una

cooperativa del sector de la matri-

ceria sorgida arran del tancament

de l'empresa Talleres Alá; "Trèvol,

corredors de fons", amb la història

de dues dècades d'aquesta coo-

perativa de missatgeria; "La con-

questa de l'empresa", anàlisi de la

creació de les primeres Societats

Anònimes Laborals entre 1975 i

1983; i "El patrimoni cooperatiu",

un recorregut per més de 60 coo-

peratives catalanes. Més informa-

ció : www.ecos.coop

> IMATGES QUE PARLEN

“LaInternacional. Elnaixement de lacultura obrera”FERRAN AISAEditorial Base

Jordi Martí Font

“La Internacional”, subtitulat “El

naixement de la cultura obrera”, és

un altre dels llibres de la prolífica

ploma de Ferran Aisa. Aquest, pu-

blicat per l’editorial Base, inclou la

descripció de l’ampli panorama de

la culura obrera crescuda al voltant

de l’obrerisme internacional. Se-

guint el seu estil divulgador i alhora

savi, Aisa, ens dóna una visió com-

pleta sobre l’obrerisme a Catalun-

ya en els seus primers anys. Es

tracta d’un volum preciós perquè

arrencant d’aquests primers anys

ens aclareix el camí que aquesta

cultura va fer fins a ser determinant

per tirar endavant un model social

dissident amb el capitalista i autori-

tari Un model que des de l’obreris-

me acollirà marxisme i anarquisme

(el segon, majoritari) però alhora

desenvoluparà altres moviments

renovadors i d‘avançada en cada

moment com són la massoneria, el

catalanisme, el federalisme...

Partint del saber enciclopèdic de

l’autor, el llibre no és un estudi con-

cret i en profunditat sobre el tema

sinó que aquest el tracat més com

una gran fresc, en forma de pano-

ràmica, tot i que tenint com a autor

el Ferran és evident que alhora que

ens apropem a algun dels temes

que tracta ho estem fent amb qui

ha fet les investigacions de primera

mà, amb qui n’és màxim expert. La

voluntat pedagògica en el llibre és

evident, així hi trobem un text es-

merat i clar, amb moltes dades

però que no esdevenen problema

per entenre el marc general, les

idees referencials que conté.

Al llibre hi podem trobar dibuixat

amb ploma precisa però alhora en

forma generalista el món dels ate-

neus, les cooperatives, les mútues,

les escoles, les publicacions, el

dret a l’associacionisme, l’arrela-

ment de l’anarquisme, la Comuna

de París, l’escissió de la Internacio-

nal entre marxistes i bakuninistes,

la fundació dels partits socialistes,

els certàmens culturals, les lluites

obreres, la repressió, la reconstruc-

ció de l’AIT, el terrorisme i el nihilis-

me.

“Traficantes desalud”MIGUEL JARAIcaria Editorial 2007

Secció Sindical CGT Hospitalde Sant Pau(http://cgtsantpau.blogspot.com)

Treball rigorós de recerça d’infor-

mació i investigació que ens apro-

pa a la corrupció fomentada per la

indústria de les multinacionals far-

macèutiques. Documentat amb

fets reals ocorreguts a l’Estat es-

panyol.

Aquest és un dels primers llibres

en castellà que aborda aquesta te-

maatica com a conseqüència del

gran control que la indústria farma-

cèutica té sobre els mitjans de co-

municació. Un llibre que ens apro-

pa a una realitat silenciada però

que no és cap novetat pera la gent

que treballem a la sanitat.

S’hi explica, entre altres, com

compren els visitadors mèdics al-

guns metges i manipulen assajos

clínics a favor dels laboratoris, com

influexen aquests lobbis en les ins-

titucions sanitàries governamen-

tals.

‘Traficantes de salud’ són tots els

que fan de la seva feina al sistema

sanitari un lucratiu negoci i només

els interessa el benefici per sobre

de la salut de la ciutadania.

“La Comuna deParís i laRevolucióEspanyola”FEDERICA MONTSENYL’Eixam Edicions SLNovembre de 2006

Pau Juvillà

Tercer llibre de la magnífica col·lec-

ció “Roja i Negra” que continua la

reedició dels textos bàsics de l’a-

narquisme que iniciaren amb Luigi

Fabri i el seu llibre “Que és l’anar-

quia?”, posteriorment amb Leo

Tolstoi “El Poder” i ara amb aquest

discurs que pronuncià Federica

Montseny el 14 de març de 1937 al

cinema Coliseum de València.

El llibret s’inicia amb una breu

biografia de la qui fou figura clau de

l’anarquisme del segle XX escrita

per Susanna Tavera a la que se-

guiex el pròleg que realitzà l’oficina

d’informació, propaganda i premsa

del Comitè Nacional de la CNT-AIT

a la transcripció del míting-discurs i

posteriorment las transcripció ínte-

gra del parlament a València de

l’any 1937, en plena guerra civil.

La importància de la conferència

rau en que aquesta es produí en

un moment en que membres de la

CNT-AIT van entrar a formar part

del govern d’unitat de Largo Caba-

llero, entre ells la mateixa Federica

al capdavant del ministeri de Sani-

tat i Asistència Social. Es potser

per això que el discurs utilitza la

història de la comuna de Paris, de

la qual en fa un breu repàs, per re-

alitzar una mena de paral·lelisme

de l’Espanya d’aquells moments,

assetjada pel feixisme internacio-

nal i amb l’aïllament al qual estava

sotmesa per les grans potències

mundials amb l’assetjament de la

Comuna de París per part de la

“Santa Aliança”.

Es a través de la història de la

Comuna de París i del seu tràgic

desenllaç que realitza una crida a

la unitat, malgrat les desavinences

polítiques evidents en el si de la

República, tal com ella diu: “ací

estem, reunits, republicans, socia-

listes, comunistes, anarquistes,

homes de totes les tendències,

amb anhels polítics diversos.” junts

en la lluita contra el feixisme.

En definitiva, un discurs marcat

profundament per l’entrada dels

anarquistes al govern, una mesura

extraordinària enmig d’una guerra

contra el feixisme en la que Mons-

teny defensa la unitat en la diferèn-

cia. Un text per reflexionar i canviar

alguns tòpics i dogmes.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2007 27

Llibres

Els programes delcor i el nacionalisme(espanyol)

Josep EstivillVeure el programa del “tomate” és par-lar de les telescombraries, el mal gust iels valors més denigrants. Molta gentcreu que aquests espais venen la dro-peria i el no-res com els grans valorsper a la prosperitat. Hi ha persones quecritiquen l'explotació d'aquests valorsdes d'un òptica moral i els qualifiquende degradants socialment. És una lec-tura legítima. Nosaltres, però, preferimfixar-nos en els valors polítics que hi haal darrere d'aquests programes que nosón tan innocents com ens podríempensar.

El programa conegut popularmentcom “tomate” (que en realitat es diu“Aquí hay tomate”) té un repertori fix depersones que hi apareixen gairebé cadadia com si fossin uns veritables actorsen plantilla. I potser hi estan, en planti-lla. L'Ana García Obregón, la Belén Es-teban, la Pantoja, els mateixos del GranHermano que ja surten també en els al-tres programes, la duquessa d'Alba, elPaquirrín, la baronessa Thyssen, etc. Non'hi ha cap que tingui un ofici gaire co-rrent. La Rocío Jurado és una ‘folclòri-ca’ que es casa primer amb un boxeja-dor i després amb un torero, té una fillaque viu del “cuento” que es casa ambun guàrdia civil que resulta ser un xori-ço; la Isabel Pantoja es casa també ambun torero i després amb polític corruptei té un fill que també viu del “cuento”.En fi... Com és que no es casen maiamb un administratiu, una professorad'institut, un advocat o un botiguer. Opotser sí que ho fan, però llavors ja noresulten atractius a programa.

Si fem una classificació d'aquestsnoms els podem reduir al grup de lesanomenades “folclóricas” (a qui tambés’anomena “tonadilleras”), els toreros,els aristòcrates, les prostitutes, els polí-tics populistes, etc. Deu ser l'imaginaricol·lectiu de l'Espanya eterna.

I si féssim l'equivalent a Catalunyadel programa del “tomate”, qui creieuque hi sortiria? Gosaríeu dir noms?Potser la Mari Pau Huguet, el Dr. Corbe-lla, el Rudi Ventura o la Núria Feliu?Massa vulgars. Pura carrinclonada, ensatreviríem a dir. Segurament. L'imagina-ri col·lectiu del nostre país no dóna mésde si. Gent amb vida discreta dedicadaa la seva feina. L'imaginari espanyol ésmés exuberant. Converteix en mite elspolítics corruptes, els xoriços i les pros-titutes. Arriben a la fama per la simpatia.La picaresca de sempre. La del Segled'Or i el Franquisme. Els que visitavenel Palacio del Pardo ara visiten els pla-tós de Tele5.

NOTICIA CONFEDERALPublicació trimestral de la CGT del

Pais Valencià, actualitat sindical i so-

cial, av. del Cid 154, 46014 València,

www.cgtpv.org

Revistes

METRO DE PAPERButlletí de la Secció Sindical de CGT

del Metro de Barcelona,

www.cgtmetro.org /

cgtmetrobcn@yahoo.es

NIET@S DEL PUEBLOButlletí dels Joves Anarcosindicalis-

tes de la CGT de València, www.jo-

venesanarcosindicalistas.blogspot.c

om / nietosdelpueblo@gmail.com

LA GATETAButlletí informatiu del Comitè d'Em-

presa del Pius Hospital de Valls, on

CGT té la majoria de delegats/des,

gateta@piushospital.org

Pau Juvillà BallesterEl 13 d'agost, quedaven en llibertat

Laia Serra Perelló, Núria Morello

Calafeu, Ariadna Nieto Espins i

Ramon Sesen Marquino, quatre

activistes que havien estat detin-

guts el 5 d'agost a Oaxaca (Mèxic)

quan estaven amb un activista

d'una ràdio alternativa d'Oaxaca

(que va ser deixat en llibertat amb

fiança). La mateixa policia els va

robar la documentació i després

els va detenir per indocumentats.

Van denunciar maltractaments du-

rant la detenció.

Des del primer moment se'ls va

estar donant suport des de Barce-

lona, a través del Col·lectiu de Soli-

daritat amb la Rebel·lió Zapatista, i

des de Lleida, a través de la CGT i

altres col·lectius de la ciutat.

Per ampliar la informació hi ha

els webs:

http://chiapas.pangea.org, www.ro-

joynegro.info/2004 i www.cgtchia-

pas.org/

Li fem l'entrevista a l'Ari Nietoi,

periodista, col·laboradora d'aques-

ta revista, membre de la CGT de

Ponent i present a les llistes de la

Candidatura d'Unitat Popular de la

ciutat de Lleida (dues de ls organit-

zacions que els han defensat des

d’aquí), a casa mentre acaba el

dinar ràpidament i el mòbil no para

de sonar.

-Que hi passa a Oaxaca?-L'estiu de l'any passat en es van

produir les protestes dels profes-

sors i el seu posterior desallotja-

ment del Zócalo (plaça central de

la ciutat de Oaxaca) i es va produir

la constitució de l'Asamblea Popu-

lar de los Pueblos de Oaxaca

(APPO). Dins de l’APPO hi ha des

de sindicats fins a col·lectius de

mestres, col·lectius indígenes, en

general una representació de la so-

cietat civil de la zona de Oaxaca.

Aquesta assemblea des del pri-

mer moment ha vehiculat unes in-

quietuds respecte de la política re-

pressiva que duu a terme Ulises

Ruiz (governador de Oaxaca) con-

tra moviments socials, ciutadans i

contra qualsevol moviment crític.

Quan nosaltres vam anar allà hi

havia eleccions al Parlament de

Oaxaca el dia 5 i hi havia un estat

de calma tensa, pel centre de Oa-

xaca hi havia en tot moment patru-

llant molts policies. Després de les

protestes dels professors i de l'AP-

PO s'havia viscut un període de

calma però arran de la Guelaguet-

za alternativa (festa popular que se

celebra a Oaxaca) que havia orga-

nitzat el poble es van reactivar les

protestes, va haver-hi detinguts,

una forta càrrega policial i es va tor-

nar a reactivar el conflicte.

-Com es produeix la vostra de-tenció?-Havíem estat al centre del Zócalo

on encara hi ha el "plantón" i on la

gent de l'APPO fa difusió de tot el

que ha estat passant. Ho fan en el

Zócalo perquè es el centre de la

ciutat per on passen tots els turis-

tes i és la seva manera de donar a

conèixer la situació de Oaxaca.

Cap a les 21.30 de la nit, la poli-

cia, com cada dia, va desallotjar el

Zócalo i nosaltres vam marxar tran-

quil·lament per a buscar un lloc on

sopar. De sobte, de tres 'pick-ups'

sense logotipar baixen persones

uniformades de cossos que nosal-

tres deduíem parapolicials i que no

es van identificar en cap moment,

ens obliguen a posar-nos de cara a

la paret, ens registren d'una mane-

ra violenta i se'ns emporten. Ens

porten a un lloc que no sabem el

que era i on ens encaputxen. No

tenim clar qui eren ni ho podem as-

segurar, no sabem on érem i es allí

on se'ns van practicar el que ja

vam denunciar, agressions psíqui-

ques i psicològiques.

-I d'allà cap al centre d'interna-ment per immigrants?-D'allà a una comissaria on ens

prenen declaració i d'allà a instàn-

cies migratòries de Oaxaca on

estem dos dies i mig, posterior-

ment amb cotxe custodiat cap a

Ciutat de Mèxic a instàncies migra-

tòries del DF.

-La vostra llibertat es va aconse-guir en gran part gràcies a pres-sions de diferents organitza-cions, col·lectius (entre ells laCGT) i instàncies polítiques,com valoreu la resposta al vos-tre cas?-Ens va sorprendre molt, tenim

constància d'altres casos en què hi

ha hagut turistes com nosaltres

que han viscut situacions similars o

molt més greus com el cas d'Aten-

co a Guadalajara en què hi va

haver una deportació immediata i

no hi va haver aquest suport. Con-

siderem que en totes les situacions

com aquestes hi hauria d'haver

aquesta reacció. Nosaltres estem

molt agraïts perquè es evident que

estem aquí gràcies a tota la tasca

que s'ha realitzat.

Des del dia 10 quan es fa pública

la nostra situació es comencen a

moure iniciatives per totes bandes,

des de moviments socials, institu-

cions o la Universitat de Lleida, que

han tingut un pes clau en el desen-

llaç del nostre cas.

-Heu presentat una denúnciaper?-Hem presentat una denúncia en

diversos aspectes, hem denunciat

la desinformació absoluta que hem

tingut en tot moment, el tema de la

vulneració dels drets humans tant

a nivell físic com psicològic i el

tema del robatori.

-Què s'ha aconseguit amb lavostra llibertat?-S'ha aconseguit molt i penso que

des d'aquí no se n'és conscient.

Allà la gent no denuncia casos com

aquests i si ho fan queden total-

ment en l'anonimat i no arriben a

cap lloc, no tenen cap mena de

transcendència i, a part, la gent s'hi

juga la vida. No és fàcil denunciar

coses així, de fet el nostre advocat

en tot moment ens va preguntar si

nosaltres estàvem disposats a sig-

nar allò, ens preguntava si érem

conscients del que significava sig-

nar-ho.

A partir d'aquesta denúncia s'ha

destapat que Mèxic té un problema

greu: la vulneració de Drets Hu-

mans, amb la impunitat policial,

amb el tema de gestió política del

país.

Nosaltres volem que el que ens

ha passat i la nostra denúncia ser-

veixi com a catapulta perquè co-

menci a difon-dre's que la nostra si-

tuació no es única, que abans de

nosaltres han passat molts casos

com aquest, molt més greus que el

nostre, que serveixi de precedent

d'ara en endavant perquè no torni a

passar i en el cas en que ho faci

tant de bo es pugui gestionar com

s'ha gestionat el nostre cas.

-I ara què?-Volem tirar endavant el tema de la

denúncia fins al final, nosaltres

tenim clar que amb la denúncia no

n'hi ha prou, hi haurà d'haver una

tasca de difusió important i nosal-

tres estem disposats a fer-la.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

"Hem denunciat el nostre cas perquè no torni a passar"

ARIADNA NIETO, REPRESALIADA A OAXACADissidència

Jordi Martí Font

Mentre qui mani articuli la seva domi-nació al voltant dels mateixos eixosque ho fa fet sempre, no podem estar-nos de pensar, dir, fer i actuar com adissidents. No perquè el nostre plaervingui de la dissensió sinó perquè ésinacceptable aguantar qui des delpoder ens maltracta com a persones imembres de la seva comunitat... od’una altra... mentre ens reparteix unaorganització social que ens vol mante-nir esclaus d’una moral, d’una econo-mia i d’una autoritat alienes a les re-gles mínimes de la convivència sociallliurement acceptades.

La nostra dissidència és la dissidèn-cia respecte al no repartiment de la ri-quesa i a l’extensió de la misèria, ladissidència davant no valorar la cultu-ra més enllà del mercat, la dissidènciadavant les seves formes de relació hu-mana que volen úniques, la dissidèn-cia respecte al model autoritari de so-cietat, la dissidència davant les formesd’organització entre els individusd’una mateixa col·lectivitat, la dissi-dència davant el model de destrucciódel territori patrocinat pel règim delsbronzejats jugadors de golf.

I mai la dissidència respecte a la dis-sidència si aquesta s’organitza i es viucom a tornada al que ja hi havia, unapràctica ben comuna entre els joves-vells que reivindiquin, respecte a unacerta instal·lació de postures dissi-dents en el cos social, la tornada alstatu quo anterior a la nostra dissidè-nica. Mai hem abandonat aquest clossocial que defensen els joves-vellscom a “natural” però es veu que quanapunta el canvi la tàctica adoptada perells per aturar-lo és dir que ja som al’altre costat del riu i ens cal tornar acasa, a la seva casa, on tenen el domi-ni assegurat.

Ser dissident de la dissidència, en lamajor part dels casos, no és res mésque apuntalar el sistema tot i esperant-ne una bona paga (mai treballen gratis,els joves-vells). Per això, quan llegeixola colla dels articulistes nopensadorsque omplen les pàgines de la premsade quiosc, l’únic que se m’acut és pen-sar: “quanta misèria a la vostra edat”,“quin munt d’arrossegats que generaaquest vell món”. Reivindiquen serconservadors, amb adscripcions na-cionals diverses però amb un únicDéu: la societat de classes i la moder-nitat, entesa com a dictadura del pre-sent. Sabó necessiten! I nosaltres nofixar-nos-hi tant. Són els mateixos desempre, malgrat les màscares i lesnoves olors. Davant d’ells, també dissi-dència.

Líquiditat

Sovint la son em fa caure en el son iem deixo anar. El cos flueix líquid i esdeixa modelar pels contenidors queens tenen preparats. Sempre puc des-pertar-me’n i fugir amb un cop de capben donat, sobretot quan veig que elmotlle té la forma d’un taüt. Però ningúno sap què passarà demà.

"Tenim clar que ambla denúncia no n'hiha prou, cal fer unatasca de difusióimportant"

“S’ha aconseguit molt i penso que des d’aquí no se n’és conscient. Allà la gent no denuncia casos com aquests.”

'Mèxic té un problema: lavulneració de Drets Humans'> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...