Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.

La gran majoria de lesvíctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida.Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…

El major nombre de víctimes són visons.Les seues gàbies són quadrats asfixiants, masmorres que envolten unamiserable fracció d’espai que molts individus comparteixen fins al dia del seu assassinat. Una gàbia pot empresonar fins a 8 visons, generalment femelles amb les seues cries. Passen el dia caminant amunt i avall, sense parar, com si cercaren la vida dins de l’aigua que els ha estat robada. Els comportaments estereotipats són un símptoma clàssic de la més absoluta derrota psicològica. Altres gests repetitius, com saltar sobre les parets de la gàbia o els moviments rotatius de cap, són signes de neurosi o, en el pitjor cas, de psicosi. Aquest deteriorament els porta, en molts casos, al canibalisme: a l’infern de la “granja”, es poden veure animals sense extremitats que esperen el seu final.

Els mètodes de matança estan pensats per a no fer malbé les pells. El trencament a colps de les vèrtebres cervicals és poc utilitzatperquè necessita molta ma d’obra. És més comuna la mort per monòxid de carboni, a petites cambres connectades a una màquina o al tub d’escapament d’un vehicle, o l’electrocució anal. Les dues condemnen les seues víctimes a un patiment inimaginable, literalment cremades per dins per les descàrregues o asfixiades durant un temps que es fa etern, amb el coll i el cap estirat cap amunt per a cercar un racó sense aire enverinat. I, com si no tingueren prou, moltes sobreviuen i són espellades vives.

Els animals salvatges també són víctimes d’aquesta indústria. Atrapats amb llaços (pel coll o pel cos) i amb ceps (per les potes) pateixen agonies de fins a una setmana, quan són rematats per la gent que ha parat les trampes. Els visons o els castors són caçats amb trampes col·locades a nivell de la superfície de l’aigua, que els mata per ofegament després de minuts de lluita que es

Font: Igualtat Animal. Pell és assassinat

(http://www.pielesasesinato.com/)

“La granja”.

Les gàbies.

Les ferides i mutilacions.

fan eterns. Aquest sistema evita les pèrdues que es generen a terra, ja que molts animals aconsegueixen escapar de les trampes després d’haver-se arrencat l’extremitat atrapada, són destrossats per l’atac d’un depredador o, simplement, la seua lluita frenètica per la llibertat fa que, una vegada mort, la pell estiga tan ensangonada i feta malbé que no tinga cap valor. Alguns càlculs situen els “malbarataments”, com els anomena la indústria, en més del 25% dels animals matats o malferits1.

Friends of Animals2 (FOA) ha calculat que un abric de pell de ¾, segons el tipus, necessita 8 foques, 15 castors, 16 coiots, 18 linxs, 20 llúdrigues, 40 mapatxes, 42 raboses roges, 45 opòssums, 50 martes, 50 rates mesqueres o 60 visons. Segons dades publicades per l’Organització empresarial espanyola de la pelleteria (OEEP), el valor de les vendes mundials de pells al detall, durant el 2010, superà els 14.000 milions de dòlars i representà un increment del 5’9% respecte a l’any anterior3.

A mitjans del 2008, equips d’investigació d’Igualtat Animal4 començaren un treball d’investigació que els portà a conèixer

l’infern. Hores de gravació i centenars de fotografies a la meitat dels centres d’extermini de visons que hi ha a l’estat espanyol, a terres de Castella, Galiza, Euskadi i Catalunya, es feren públiques amb la campanya Pell és assassinat5, el novembre de 2009. La indústria pelletera, que portava anys clamant contra les accions animalistes (sobre tot, d’Igualtat Animal) ha reaccionat i ha aconseguit el que volia: una campanya de criminalització del moviment amb dotze persones detingudes i acusades de delictes que no han comés, tres de les quals passaren 19 dies a presó com a mesura “preventiva”. L’OEEP es felicita per aquestes maniobres que, segons diu a la portada de la seua pàgina6, confirmen les seues denúncies. No falta un enllaç a l’article de Rafael Méndez a El País7, en el que es relaciona les persones imputades i les organitzacions amb fets de tota mena sense aportar cap prova8.

Informació TVAnimalista, 12 persones activistes detingudes

http://vimeo.com/25501132

L’OEEP, en un clar exemple d’afirmació desconnectada9, es vol presentar com la víctima d’un moviment totalitari que no dubta en cometre delictes i que atempta contra la llibertat d’elecció, de

1 Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, 2006. P. 116-121. 2 http://www.friendsofanimals.org/programs/fur/index.html 3 OEEP, notícia del 31.03.2011. El bilió anglosaxó són 1.000 milions. http://www.oeep.net/es-organizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-mas-noticias-_-publicaciones.html 4 http://www.igualdadanimal.org/ 5 http://www.pielesasesinato.com/ 6 http://www.oeep.net/index.html, a 25/07/2011. També podem trobar dos comunicats de resposta a la campanya Pell

és assassinat, una guia de seguretat i jornades de comunicació amb especial referència a les persones activistes pels

drets dels animals, comunicats per les accions a Passarel·la Cibeles…

http://www.oeep.net/es-organizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-mas-noticias-_-publicaciones.html 7 El País, 10.07.2011, Auge y caída del ecologismo radical.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Auge/caida/ecologista/radical/elpepisoc/20110710elpepisoc_3/Tes 8 Una de les acusacions habituals és que el moviment animalista ha provocat un desastre ecològic amb la solta de

visons. Fa anys que els estudis científics assenyalen la pròpia indústria com a responsable de la introducció dels visons

americans als ecosistemes ibèrics. Villergas, Jerusa. Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó americà

a Espanya. http://animalismecat.blogspot.com/2011/07/roba-i-esclavatge-ii-depurant_02.html 9 Tom Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries

d’explotació animal. Jaulas vacías. El desafío de los derechos animales. Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos

para dialogar sobre animales, 2006. P. 87-89.

Allò que significa un individu per a la indústria de la pell.

la qual es proclama abanderada. Aquesta llibertat consisteix en amagar-se darrere el marc legal vigent per a exigir actuacions contra el moviment pels drets dels animals, contra la llibertat de pensament, de consciència i d’opinió i contra la lluita pacífica per canviar allò que és injust. Com havien fet els traficants de persones esclaves contra el moviment abolicionista. Com feren i fan els masclistes que impedeixen que hi haja una societat lliure i igualitària per a totes i tots. Com fan totes aquelles persones que possen els seus interessos per davant del progrés.

L’OEEP no renúnciaa proclamar la seua preocupació pel benestar dels animals10. Diu que treballa per l’elaboració de legislacions i mesures de control que, això si, han de ser “viables”. És una mostra més de cinisme: pel que respecta a l’esclavatge, el seu “esforç” es tradueix en el Conveni europeu de protecció dels animals en explotacions ramaderes, del Consell d’Europa, i la Directiva 98/58/CE de l’UE11. Aquesta normativa “obliga” la indústria pelletera a donar els animals menjar i aigua, a usar gàbies que oferisquen l’espai adient segons l’experiència adquirida (pel propi sector) i a no fer-los patir innecessàriament. També “obliga” a tindre cura dels animals segons l’experiència adquirida. Com que la indústria no necessitala pell de les extremitats, no caldria intervindre davant les mutilacions (segons l’experiència adquirida).

Per la seua banda, el Reial Decret 54/1995, de 20 de gener, sobre la protecció dels animals en el moment del seu sacrifici o matança12, diu que no s’han d’aplicar mitjans d’atordiment si no es pot sagnar (matar) la víctima immediatament, com és el cas de les de la indústria pelletera. El concepte de patiment necessari és una fal·làcia que dona cabuda a quasi be tot i, per això, la cambra de gas i l’electrocució estan plenament reconeguts malgrat l’alt grau de patiment que generen.

El 5 de maig de 1945, tropes nord-americanes alliberaren Mauthausen i es trobaren amb l’horror de la Shoah13, del genocidi perpetrat pel règim nazi14. Després d’assumir el comandament, la primera ordre de l’oficial Richard R. Siebel fou la de soterrar més de 700 cossos que trobaren amuntegats, sense cap identificació. Durant els 35 dies següents, s’encarregà de coordinar l’assistència a les persones supervivents. Havien resistit les jornades de treball extenuants per l’escalera de la mort, 186 graons que pujaren des de la cantera fins al camp una i altra vegada carregades amb blocs molt feixucs, afeblides i

malaltes per la falta de menjar. Siebel calcula que, després de l’alliberament, moriren 1.300 persones més a Mauthausen15. Una gravació que es conserva al UnitedStates Holocaust Memorial Museum16 serví, amb moltes altres, per a deixar constància del que havia passat.

Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura

responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que

volen. Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa. P. 88. 10

L’OEEP promou un programa d’etiquetat d’International Fur Trade Federation (IFTF, Federació internacional del

comerç de pells, amb 42 membres de 35 estats). El programa s’anomena Origin Assured (OA) i pretén reforçar la

confiança de les persones consumidores en la procedència de les pells, garantint que procedeixen de països que

compten amb una legislació rigorosa i uns controls exhaustius del benestar animal. http://www.oeep.net/es-

organizacion-emprepresarial-espanola--de-peleteria-etiqueta-oa.html 11

http://animalismecat.blogspot.com/2011/07/animals-de-granja-marc-normatiu-europeu.html 12

BOE 15/02/1995. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1995-3942 13

http://ca.wikipedia.org/wiki/Holocaust 14

United States Holocaust Memorial Museum. http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007230 15 http://www.ushmm.org/wlc/es/media_oi.php?ModuleId=10007230&MediaId=7375 16 L’alliberament de Mauthausen, pel·lícula muda (1:35).

Ella, amb els xicotets. Per davant, 8 mesos a la gàbia.

Els testimonis de les persones que han sentit a la seua pell el terror dels animals, a dins d’una granja de visons, em recorden aquests altres testimonis de la història. Els arguments dels botxins em fan pensar en gent com ErichPriebke, un dels principals responsables de la massacre de les foses ardeatines de Roma17, que volgué justificar-se amb el compliment de les ordres quan fou descobert a Argentina, el 1994. O com els genocides que, després de torturar i matar milers de persones argentines durant el proceso18, s’amagaren darrere l’obediència deguda19.

Queda constància del que es fa des d’una i altra banda. Per un mon millor, pels drets dels animals. Per diners. Per ostentació.

http://www.ushmm.org/wlc/es/media_fi.php?ModuleId=10007230&MediaId=3346 17 http://www.youtube.com/watch?v=o9inxkW2YUc 18 http://ca.wikipedia.org/wiki/Procés_de_Reorganització_Nacional 19 http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_d'Obediència_Deguda