Sistema representatiu.

El debat sobre la falta de representativitat generada pel sistema electoral ha estat plantejat des de molts fronts, fins i tot des d’alguns partits polítics amb representació a la baixa1. Bàsicament, les propostes d’aquest tipus rebutgen:

- Les llistes tancades. Son vistes com un tot o res que serveix per a amargar darrere les sigles persones prepotents, passavolants o desconegudes sense cap tipus de discurs ni proposta; gent dels aparells dels partits i clientela de qui talla l’abadejo, o tot un exèrcit de persones imputades per corrupció que busquen un càrrec-escut per a fer front a la justícia. La primera alternativa és la de les llistes obertes per a votar persones (fins i tot, de llistes de partits diferents). També es pot optar per un sistema d’elecció directa com el nord-americà, amb circumscripcions ajustades per a l’elecció d’una persona representant cadascuna.

- La regla d’Hondt2. És un sistema per a assignar la representació política injust perquè la concentra en mans de

les opcions més votades. És una fórmula matemàtica, que, amés de premiar la concentració de vot, inhabilita qualsevol alternativa distinta al vot a una llista o candidatura que supere totes les barreres electorals establertes. Com que es fa una taula amb totes aquestes opcions i es parteix del nombre de vots que han obtingut, no tenen cap incidència ni els vots a les opcions que no han superat les barreres, ni el vot en blanc, ni el vot de càstig nul, ni l’abstenció.

L’alternativa a la regla d’Hondt és un sistema per quotes3 (Hare o Droop), que dóna una representació estrictament proporcional.

- Les distintes modalitats de barreres electorals que s’han d’assolir per a obtindre representació política. A les eleccions municipals, autonòmiques i estatals, van des del 3% a la circumscripció fins al 5% de tot l’electorat. Sovint, deixen sense representació candidatures que l’obtindrien sense eixes barreres.

- El sistema electoral per circumscripcions provincials de les eleccions estatals i autonòmiques. Deixa sense representació les opcions minoritàries que, amb el seu vot dispers per tota Espanya (o per tota la comunitat autònoma) no aconsegueixen la representació que correspondria a la suma de tots eixos vots.

- La representació mínima garantida per a províncies amb poca població perquè, lògicament, també distorsiona la proporcionalitat de la representació política respecte al nombre de vots obtinguts.

El protagonisme del debat, però, es centra en la proporcionalitat. Una mostra és la reivindicació del moviment Democracia Real Ya!: al punt 5 de l’apartat 7 (Llibertats ciutadanes i democràcia participativa) del seu document de propostes4, es reclama la modificació de la llei electoral per a garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional, que no discrimine cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tinguen la seua representació al legislatiu. Després de les manifestacions del 15 de maig, alguns textos ja parlaven de llistes obertes i circumscripció única. Es pot llegir al document datat el 20 de maig de 20115, que tenia com a primer punt: canvi de la Llei electoral per a que les llistes siguen obertes i amb circumscripció única. L’obtenció d’escons ha de ser proporcional al nombre de vots.

1 http://izquierda-unida.es/node/1924 2 http://ca.wikipedia.org/wiki/Mètode_d%27Hondt 3 http://ca.wikipedia.org/wiki/Representació_proporcional 4 http://www.democraciarealya.es/?page_id=234 5 http://www.rtve.es/contenidos/documentos/propuestas_movimiento_15M.pdf

La Constitució espanyola estableix que les circumscripcions electorals per a les eleccions al Congrés han ser les províncies6. La llei electoral7 estableix que cadascuna de les 50 províncies elegirà un mínim de 2 de les 350 persones diputades, i que Ceuta i Melilla elegiran un mínim de 1 cadascuna8. Els 248 escons que resten es reparteixen proporcionalment, respecte cens electoral (nombre de persones votants a cada circumpscripció i relació amb el total espanyol):

Escons per territori: 102 (29’14%).

- 2 x 50 províncies: 100 escons. 1 escó per Ceuta + 1 escó per Melilla.

Escons per cens territorial: 248 (70’86%).

- Es divideix el cens de persones amb dret de vot a Espanya (segons l’INE9, 35.588.025 a 01.04.2011) entre els 248 escons, i s’obté la quota per escó (en aquest cas, 143.500 vots). Amb aquesta quota, es fa el repartiment provincial.

TOTAL: 350 escons.

Madrid és la circumscripció amb més gent censada, i li corresponen els 2 escons inicials més 32 per població (4.610.579 persones censades / 143.500 = 32 escons, amb un residu de 18.579 persones). A banda de Ceuta i Melilla, Sòria és la que menys en té. No arriba a la quota (77.524 persones) i, inicialment, es queda amb 2. Però un repartiment a partir de la divisió exacta deixa sense assignar 24 escons, que s’atribueixen als residus majors (entre els quals està Sòria). El resultat és que Madrid elegeix 34 escons i Sòria elegeix 3. Si calculem el nombre de persones votants per escó, en Madrid és molt major que en Sòria: 135.605 a 25.841.

I és que les províncies conformen realitats molt diferents, i unes poques concentren la població i el cens electoral. La distribució fa que el nombre d’escons que correspon a eixes circumscripcions siga inferior al que resultaria d’un repartiment proporcional:

Un sistema estrictament proporcional, però, donaria el poder a l’electorat de zones urbanes, densament poblades, amb realitats i problemàtiques distintes del de les zones rurals. Podria obrir la porta a un greu perjudici per a persones que viuen a eixos entorns rurals, que necessiten d’equipaments i serveis necessàriament més costosos (sanitat, educació, etc.) o infraestructures menys utilitzades i menys reivindicades. Es tracta d’una inversió pública amb menys rendiment social en funció de la població i menys perceptible per a la majoria de l’electorat, però necessària per a una ciutadania que és tan ciutadania com la de les ciutats.

Al Principat, per exemple, Barcelona i les grans àrees urbanes al seu voltant concentren la major part de la població i del cens electoral. Sense mecanismes de compensació territorial, les problemàtiques específiques d’aquest territori podrien ser les úniques a defensar davant l’electorat, que podria elegir la seua representació sense tindre en compte les necessitats de la major part del país: ciutats petites, zones rurals, boscos i muntanyes, etc. La veu de la ciutadania d’aquestes zones podria no tindre cap influència i, aleshores, existiria un desequilibri per demografia clau a l’hora de decidir sobre un macroabocador nuclear o una línia de molt alta tensió, per exemple. Ja no valdria el principi “una persona, un vot”, perquè el vot de la persona de ciutat, condicionat per determinades realitats que són distintes a les d'una persona d'àmbit rural, tindria més pes.

6 Article 68.2 CE. 7 Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. 8 Llei electoral, art. 162. 9 http://www.ine.es/oficina_censo/cifras_electores.htm

Escons Províncies Total Escons Cens Vots per escó

Fins a 5. 28 106 7.736.806 persones 72.988’74

Entre 6 i 9. 17 123 12.413.048 persones 100.919’09

10 o més. 7 121 15.438.171 persones 127.588’19

TOTAL 52 350 35.588.025 persones 101.680,07

Els partits minoritaris tenen poques possibilitats d’obtindre representació a les circumscripcions que elegeixen pocs escons però, si pogueren sumar tot el vot que reben per a optar a una suma global de representacions, el resultat seria distint. La proposta d’Esquerra Unida consistia en la combinació de la circumscripció única amb l’aplicació d’un sistema de repartiment proporcional per quotes. Es tractaria de dividir el cens (o el nombre total persones que han votat a llistes, si baixem dels llimbs de la participació plena sense vots en blanc ni nuls) entre el nombre d’escons a elegir, i obtindre una quota que seria la referència de la representació.

Anem a l’exemple de les eleccions a Corts, amb llistes tancades de 350 candidatures, circumscripció única i una alta participació (per exemple: 31 milions i mig de vots a llistes, que donaria una quota per escó de 90.000). El nombre que ha rebut cada llista es dividiria entre 90.000 per a obtindre la seua representació, i es tindrien en compte els residus majors quan fera falta. El resultat beneficiaria les llistes minoritàries que recullen vots a tot l’estat i a aquelles que concentren el seu vot a zones amb molta població, com les grans ciutats10.

Aquesta proposta tenen la nació espanyola com a fonament de la seua lògica, es pensa des d’una perspectiva unitària, uniforme. Camufla aquest fet amb comparatives dels resultats de CiU o ERC amb un i altre model, amb una representació igual o fins i tot millor amb el sistema proporcional per a llistes tancades i amb circumscripció única11. Es tracta d’una manipulació que oculta que el seu vot és català, és d’un territori amb un percentatge de població alt respecte a la total de l’estat espanyol.

La circumscripció única perjudicaria a territoris com Euskal Herria, amb una població menor que Catalunya, com mostren els models comparatius citats anteriorment. Per exemple, a les eleccions municipals de 2011 votaren 23.944.868 persones a tot l’estat12. Entre elles, 313.151 votaren la coalició Bildu (31.835 a Àlaba; 124.772 a Biscaia; 119.537 a Guipúscoa i 37.017 a Navarra). Aquest resultat representa un 1’308% del totals de vots espanyols, i representa un 21’175% dels vots d’Euskadi i Navarra, amb major incidència a Guipúscoa (34’60%). Si foren els resultats d’unes eleccions a Corts, donarien:

1. Circumscripcions provincials + Regla d’Hondt: 3 escons per Guipúscoa (sobre 6); 2 per Biscaia (sobre 9); 1 per Àlaba (sobre 4) i 1 per Navarra (sobre 5). Total: 7 escons.

2. Circumscripció única + Sistema proporcional: entre 4 i 5 escons, depenent del repartiment per residus. Quota per escó: 65.632’429 (22.971.350 vots a llistes / 350 escons).

No s’han tingut en compte els vots en blanc i nuls, que podrien modificar aquests repartiments a la baixa. S’hauria d’establir si els vots nuls han de representar escons buits a les cambres de representació, tenint en compte que els nuls per rebuig actiu al sistema es comptabilitzen de la mateixa forma que els nuls per irregularitat o error. Crec que s’hauria de crear una categoria específica de “vot de penalització” que, sumat amb els vots en blanc, es traduïren en eixos escons buits. S'hauria de fer amb una papereta predefinida (com la dels partits) per a que la valoració de cada vot de penalització no es convertira en un problema, però això podria provocaria el rebuig de la gent antisistema de pedra picada.

A una taula, durant el recompte: “Aquest dibuixet d’un cul, és nul o es penalització?”. Jo crec que les persones interventores del PP i del PSOE sempre demanarien nul, que hi ha molts culs autèntics, no dibuixats, que esperen el seu escó. Hores abans, l’antisistema era davant les paperetes, mirant el model de vot de penalització: “Jo sóc antisistema, i no pense emprar el vot antisistema que em marca el sistema. Vaig a ficar aquest dibuixet d’un cul”. Que el model de penalització fora el dibuixet d’un cul no hauria estat la solució, perquè molta gent antisistema el consideraria una burla. S’haurien de crear un mínim de dos models de penalització: el juvenil i popular, amb el dibuixet d’un cul, i el madur i culte, amb el fragment del poema de Bertolt Bretch que diu: Les grans personalitats diuen moltes coses estúpides. Consideren estúpida la gent. I la gent no diu res i els deixa fer. I així el temps va corrent.

Els debats sobre el sistema electoral no es solen relacionar amb el de l’Espanya federal que molta gent diu defensar. Es podria arribar a la conclusió que, en el cas de les eleccions a Corts federals i

10 http://noticias.lainformacion.com/espana/asi-seria-el-parlamento-segun-las-diferentes-leyes-electorales_GsPC5In02FQHKgSgoaWr57/ 11 http://www.pce.es/secretarias/seccomunicacion/tablonpl.php?id=100 12 http://resultados2011.mir.es/99MU/DMU99999TO_L1.htm

amb competències federals, el vot es podria repartir per nacions. Si els territoris castellans el concentraren en una circumscripció, es recolliria gran part del vot dispers d’Esquerra Unida o el d’UPA Dance (o Uniformidad, Pucherazo y Demagogia, o com es diga això). Em referisc, com a mínim, als territoris de Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, Castella - La Manxa, Extremadura i Múrcia. Cada nació podria establir, a la seua constitució federal, com s’elegeix la seua representació a les Corts federals.

Però, com que és massa embolic i parlar d’Espanya federal és de somiatruites, es millor el model de l’España Una Grande y Libre o Una y no Cincuenta y una, que això agrada, té anys d’experiència i és més fàcil d’aplicar. I és que hi ha gent que, per molt federal o fins i tot revolutionary que siga, és very spanish. Potser que facen números amb el seu nombre de vots totals però, el que l’engresca de veritat, és qualsevol proposta de tupinada pensada per a que la representació estiga en mans de qui la mereix: les opcions nacionals (que no nacionalistes). Una circumscripció única és millor per a fer política pensada en castellà i des del centre de Castella (amb la col·laboració del provincianisme de torn) sense haver de fer cas de les molestes i malintencionades reivindicacions perifèriques.

També s’hauria de parlar dels perills de les llistes obertes o de l’elecció directa. El model nord-americà ens mostra que qui té més diners crida més l’atenció o silencia a cop de campanya milionària les candidatures alternatives. Imaginem que les eleccions a l’Ajuntament de València es fan per sistema directe: 33 districtes electorals, amb un cens d’unes 17.568 persones votants cadascun, per a

elegir les 33 regidories13. A les eleccions de 2011, el PP ha estat la força més votada als 19 districtes electorals actuals14.

A quants districtes podria haver presentat batalla una candidatura d’un partit minoritari? Per a quantes campanyes específiques tindria recursos eixe partit? El pressupost d’aquestes campanyes podria fer front al de la candidatura vinculada al PP o al PSPV? Quina seria l’abstenció en un districte que només comptara amb candidatures del PP o del PSPV, a més d’alguna encapçalada per un empresari local, tipus Paco Roig, o per un cacic, tipus Carlos Fabra? Entre aquesta opció i l’actual, es situen les llistes obertes.

Les reformes electorals, si ha de ser per a generar un sistema més representatiu, no poden eliminar la identitat específica de les nacions no castellanes. No poden deixar sense veu les zones rurals. No poden imposar desequilibris pitjors que els existents. Si s’ha de modificar el sistema electoral i res més, es podria proposar l'eliminació de la Regla d’Hondt i l'aplicació d'un sistema proporcional, l'eliminació de les barreres electorals, la introducció de llistes obertes o mixtes, o la eliminació del sistema de circumscripcions provincials i l'aplicació d'un model ajustat a la representació nacional tot mantenint un sistema de compensació entre població i territori.

O, si no és massa demanar, el reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles.

13 El cens per a les eleccions de 2011 a l’Ajuntament de València ha estat de 579.733 persones votants. Dividit per 33 districtes, dona aquesta quota per regidoria (17.567’67). 14 http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU1746925099_L1.htm?d=3711&e=480

http://reformaleyelectoral.blogspot.com/ Blog que recull les propostes de reforma uniformitzadora d'Esquerra Unida, UPyD o Ciutadans - Partit de la Ciutadania.