SOS barris

2

Grup Municipal Socialista www.grupsocialistesbarcelona.cat [email protected]

3


Índex

I. #Sos Barris, el projecte 5

II. Anàlisi i accions als barris participants del projecte

Barcelona Vella Barris del Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

13

La Barceloneta 19 La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell 24 El Poble sec 29 El Carmel 34 La Teixonera 37 Sant Genis dels Agudells 40 Can Baró 42 Canyelles 45 la Guineueta 48 La Prosperitat 51 Les Roquetes 54 La Trinitat Nova 57 Verdun 60 Can Peguera 63 Porta 65 El Turó de la Peira 68 Vilapiscina i la Torre Llobeta 71 Torre Baró 74 Vallbona 77 Ciutat Meridiana 80 Baró de Viver 83 El Bon Pastor 86 La Trinitat Vella 90 El Besòs i el Maresme 94 La Verneda i la Pau 97

4


5


I. SOS Barris, el projecte

Introducció

Barcelona, en el moment en què es van constituir els ajuntaments democràtics, era una ciutat grisa, amb pocs recursos econòmics i amb greus problemes urbanístics. Una ciutat que agrupava tots els serveis en un únic centre on les decisions es prenien sense comptar amb els ciutadans. Una ciutat on els barris eren dormitoris, estaven mancats de serveis, i on molts no tenien ni tan sols transport públic. Eren barris perifèrics sense veu. Teníem veïns i veïnes però no ciutadans i ciutadanes.

Instaurada la democràcia al 1979, i al llarg dels trenta i dos anys de governs de progrés, encapçalat pel Partit dels Socialistes de Barcelona, a la ciutat s’ha tingut molta cura de treballar per convergir cada cop més entre els barris de la ciutat

Avui, el 2013, quan per primera vegada, la vara de comandament del Consistori està a les mans de un govern de dretes, la amenaça principal de la nostra ciutat, és el creixement sostingut de la desigualtat. La distància entre el barri més ric i el més pobre ha saltat de quatre a set vegades en mitjana de renda dels seus habitants i, en alguns cassos s’observa el perill de la guetització. Es a dir, barris sencers que poden quedar marginats pels seus alts índexs de pobresa i per les conseqüències que aquesta genera. Combatre aquesta tendència és, segurament, la tasca principal que l’ajuntament hauria d’endegar.

Per això presentem el projecte #Sos Barris,

- donat que l’Alcalde TRIAS ha abandonat els barris mes vulnerables i fràgils, - perquè ES URGENT que la ciutadania recuperi la confiança en la classe política, - perquè ES URGENT establir plans específics per lluitar contra la desigualtat

social a tots els racons de Barcelona, - perquè ES INDISPENSABLE que la gent dels barris es mobilitzin,

i aquestes mobilitzacions s’han de portar a terme amb la implicació d’associacions, entitats i moviments veïnals, però també, amb l’indispensable lideratge municipal.

La iniciativa que des del PSC i el Grup municipal Socialista de l’Ajuntament de Barcelona hem endegat va en aquesta direcció. Hem prioritzat aquells barris que avui estan més castigats per la crisi, i al llarg dels mesos de setembre i octubre, hem fet assemblees amb ciutadans i ciutadanes i representants de les entitats en els barris on els indicadors són més alarmants. Els hem escoltat, hem creat sinergies i Hem recollit les seves reivindicacions i les seves necessitats.

6


29 barris de la ciutat han estat els protagonistes del projecte #Sos Barris. Per que necessiten un govern actiu per aplicar polítiques socials que redueixin les desigualtats socials.

Els barris son: el Raval; el Gòtic; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; la Barceloneta; La Marina de Port; La Marina del Prat Vermell; Poble sec; el Carmel; la Teixonera; Sant Genís dels Agudells; Can Baró; Canyelles; la Guineueta; la Prosperitat; les Roquetes; la Trinitat Nova; Verdun; Can Peguera; Porta; el Turó de la Peira; Vilapiscina i la Torre Llobeta; Torre Baró; Vallbona; Ciutat Meridiana; Baró de Viver; Bon Pastor; Trinitat Vella; el Besòs i el Maresme; la Verneda i la Pau.

El Grup Municipal Socialista ha elaborat un document específic per a cada un d’aquests 27 barris on hem fet diagnosi dels indicadors disponibles i els programes que s’han desenvolupat en els darrers anys, així com les propostes que teníem des del grup socialista per aquest mandat. Els documents que fan referència a cada barri formen part d’aquest document. Han estat part important del procés i seran part de les propostes que formularem.

La ciutat i els barris

Durant els primers trenta dos anys de democràcia, Barcelona s’ha transformat. L’acció de l’ajuntament encapçalat pels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu ha estat importantíssima. En la millora de la qualitat urbana de tots els barris de la ciutat a través d’actuacions a l’espai públic i la construcció d’equipaments; amb un procés de descentralització que tenia com objectiu principal apropar l’ajuntament al ciutadà i millorava la qualitat democràtica a través dels deu districtes de la ciutat; aconseguint la recuperació del govern metropolità que ha permès la integració urbana de la gran ciutat; i, finalment, iniciant un segon procés de descentralització per tal de reforçar el paper dels 73 barris com a primer nucli on es genera convivència a la ciutat.

Les ciutats d’avui han crescut i s’han transformat en grans àrees metropolitanes fins el punt que ja costa saber on comencen i on acaben. La modernització i extensió dels transports urbans fan que els ciutadans i ciutadanes es belluguin de manera quotidiana d’un municipi a un altre: per treballar o estudiar, per fer compres, per activitats de lleure o per visitar familiars i amics.

Quan més gran es fa la ciutat, més ens ha de preocupar que funcioni el més petit i proper. O dit d’una altra manera, a tothom li agrada viure a la gran ciutat, la que facilita els serveis de qualitat, oferta cultural molt diversa, oportunitats de tota mena,

7


però, alhora, ens agrada no perdre allò que converteix un grup en una comunitat. No s’hauria de perdre aquest espai a mig camí de la llar familiar i la gran ciutat, allà on encara coneixem pel nom a molts dels nostres veïns i veïnes.

A Barcelona cada barri és diferent i, a les antigues viles que envoltaven la ciutat medieval o en els barris d’arrel obrera construïts a partir dels anys cinquanta, encara si respira l’aire de la proximitat entre els veïns.

Avui, Barcelona és el tot, i a la mateixa vegada és la suma dels seus 73 barris. De la mateixa forma, Cada barri s’ha convertit en una “petita Barcelona”, per tant, dins la gran ciutat el barri és un espai confortable, que a més de satisfer les necessitats bàsiques dels seus habitants, ha de fer-ho amb qualitat humana, generant entorns acollidors, espais públics amigables i propers.

L’excusa de la crisi i la nul.la acció dels governs actuals de CIU tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, no pot servir per destruir el model. Trenta dos anys d’esforços i de treball promovent, defensant i afavorint la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, independentment del barri on hagués nascut, de les seves condicions socials o econòmiques en néixer. Està en joc la cohesió social que a més de ser el màxim exponent de justícia social i de la igualtat d’oportunitats, és també un factor clau de competitivitat econòmica i projecció internacional.

Per això estem obligats a reflexionar sobre com s’ha de preservar i millorar la cohesió social i la qualitat de vida a la ciutat i, en particular com es tradueix això en un programa d’acció en els barris. És el programa #SOSBARRIS.

La crisi i les polítiques d’austeritat

L’evolució dels indicadors socials dels barris en els darrers anys, són molt preocupants, pel continu creixement de les desigualtats socials, per l’augment de la vulnerabilitat i del risc d’exclusió social degut a la crisi econòmica i a les polítiques públiques de contenció de la despesa. Tots plegats som testimonis de com cada cop els pobres són més pobres i els rics més rics.

Com es pot veure en el gràfic, la Renda Familiar Disponible indica l’augment de les desigualtats a la ciutat i es veu com els barris amb rendes més baixes empitjoren mentre que els barris amb rendes altes aquestes s’incrementen notablement.

8


Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona

Districtes 2008 2011 Població RDF* Població RDF*

Barcelona 1.615.908 100.0 1.615.985 100.0 Ciutat Vella 111.636 71.1 104.056 77 Eixample 265.866 114.9 264.997 112.0 Sants-Montjuïc 181.432 80.7 182.771 75.1 Les Corts 82.489 140.0 82.340 141.4 Sarrià-St. Gervasi 142.665 177.6 144.791 178.9 Gràcia 122.088 103.2 121.430 105.8 Horta-Guinardó 170.427 86.7 169.512 80.3 Nou Barris 167.433 70.1 167.548 61.6 Sant Andreu 145.443 82.5 146.956 74.1 Sant Martí 226.429 87.5 231.584 81.7 Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona *RFD: La Renda Familiar Disponible per habitant és un indicador que medeix la capacitat de les famílies

Les pensions no contributives i les pensions assistencials són també dades de gran importància que ens mostren com una part dels ciutadans i ciutadanes necessita prestacions socials per poder subsistir.

Pensions no contributives de la Seguretat Social

Tipus de pensió 2008 2012 Invalidesa

Beneficiaris a 31 de desembre 7.648 8.144 Import anual (€) 36.344.549 42.384.102 Jubilació Beneficiaris a 31 de desembre 7.977 7.315 Import anual (€) 34.195.205 34.725.470 Subsidi de Garantia d’Ingressos Mínims per a persones amb discapacitat

Beneficiaris a 31 de desembre 282 156 Import anual (€) 656.245 349.585 Font: Ajuntament de Barcelona. Departament Estadística.

La taxa del risc de pobresa indica el percentatge de persones que es troben per sota del llindar de pobresa. La comparació entre les taxes de risc de pobresa abans i després de les transferències socials és un indicador de l’efectivitat redistributiva del sistema de protecció social. Veiem amb preocupació com ha augmentat la taxa de risc de la pobresa després de les transferències. Si bé en el 2008 la taxa era un 15,7% al 2011 és d’un 20,3%. Això vol dir que el sistema de redistribució de renda que han estat les transferències socials, no acompleix en aquests moments la funció pel que havia estat pensat.

9


Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials

Transferència 2008 2011 Abans de totes les transferències socials (%) 35.3 48.5 Després de pensions, abans d’altres transferències (%)

18.1 30.7

Després de totes les transferències (%) 15.7 20.3 Font: Enquesta de Condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya. Dades ciutat de Barcelona

Treball

La precarietat del treball i el fort increment de persones en atur són els factors que més incideixen en la vulnerabilitat de les persones. En el gràfic podem observar com el nombre de persones aturades de llarga durada a la ciutat ha crescut un 175,9% entre el desembre del 2007 i agost del 2013, passant de 16.304 persones a 44.978 persones. Des de desembre de 2012 l’increment ha estat del 21,9%.

Així doncs, precarietat en el món laboral i increment de l’atur, són les dues cares de l’empobriment que s’està donant a la societat. Un empobriment que està colpint molt durament i per primera vegada de manera generalitzada a la classe mitja de la ciutat.

Evolució de l'atur de llarga durada registrat (més d'un any) a Barcelona

(*) Dades a agost de 2013

10


La disminució dels recursos destinats a polítiques actives d’ocupació per part dels governs de l’estat, de la Generalitat i de la ciutat està sent un greu error perquè es perd un important instrument de reciclatge professional, de millora de la ocupabilitat i d’inserció laboral.

Prestacions i Renda Mínima d’Inserció

Les dades de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) a la ciutat posen de manifest com ha anat disminuint el nombre de persones beneficiàries de la RMI, a partir del 2010 amb motiu de l’enduriment en l’accés d’aquesta prestació, fins a la seva gairebé desaparició.

Renda Mínima d’Inserció a la ciutat de Barcelona. Evolució 2008-2012

Any Nombre total beneficiaris Nombre infants a càrrec Total expedients 2008 5.072 1.512 2.697 2009 6.144 1.980 3.415 2010 7.675 2.425 3.828 2011 5.851 1.867 2.987 2012 5.230 1.709 2.654

Font: Ajuntament de Barcelona. Dades del Departament d’Estadística. La lectura d’aquestes dades, constaten com és de difícil en aquests moments accedir a la RMI. Aquesta era una eina molt útil com a últim recurs, donat que per algunes persones de la nostra ciutat, aquesta RMI era la única font d’ingressos per poder de fer front a les despeses imprescindibles per sobreviure. CiU excusant-se en la necessitat de portar a terme polítiques d’austeritat justifiquen les retallades, fins a la pràctica desaparició de les prestacions socials. Ara mateix el que tenim davant és una important retallada de l’Estat de Benestar i dels drets socials conquerits al llarg de més de trenta anys.

Es cert que, tot i l’increment constatat en el pressupost municipal a les polítiques d’atenció social s’ha anat produint cada any, aquest increment no està sent suficient per pal.liar l’augment de persones que necessiten suport degut al desmantellament que, de manera velada s’està fent d’un conjunt de polítiques socials que han anat conformant l’Estat de Benestar i que han configurat els drets de la ciutadania.

Els impactes que es deriven de la crisi –atur, atur de llarga durada, necessitats alimentàries, beques menjador, suport per a llibres escolars, ajuts per a l’habitatge,...- s’ha traduït en un increment exponencial de les demandes en els serveis socials municipals, tenint en compte que una part també és deguda al sobre empobriment provocat per l’esgotament o la reducció de les prestacions socials dels governs de l’Estat i de la Generalitat.

11


Els ajuts d’inclusió social gestionats pels centres de serveis socials són els que estan donant cobertura a les necessitats bàsiques de les persones i/o famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Les dades del darrer informe sobre els ajuts d’inclusió social facilitat pel govern municipal mostren com s’han hagut d’incrementar els recursos destinats a habitatge i mostren com, junt amb les necessitats alimentàries, han estat una prioritat de les demandes efectuades.

La pobresa energètica ha estat un altre dels factors que està afectant a les famílies de la nostra ciutat. No poder fer front a les factures de la llum o de l’aigua afecta el benestar de moltes famílies i de molts infants de la nostra ciutat. Es tal l’increment que s’està produint en aquest sentit, que el pressupost municipal d’enguany contempla una partida destinada a la cobertura d’aquesta nova cara de la pobresa.

Canvi de paradigma

Aquests increment de les necessitats de les famílies, comporta necessàriament, que el nostre grup municipal plantegi al govern de la ciutat a fer un replantejament dels criteris pel qual s’atorguen els ajuts socials. Els actuals criteris responen a una situació anterior a l’actual crisi. Podem afirmar que aquesta revisió milloraria la cobertura de l’actual situació en què es troben molts ciutadans i ciutadanes.

La sortida de la crisi serà lenta i deixarà moltes persones damnificades pel camí. No ens podem quedar amb els braços creuats. Ens cal començar el disseny de polítiques més properes a partir del coneixement de la realitat, de les necessitats i de les característiques pròpies de cada barri.

En aquest sentit, les ciutats poden jugar un paper fonamental per superar aquestes situacions, fomentant polítiques actives d’ocupació; millorant la protecció social per garantir la cohesió social; reforçant l’educació i la formació, etc. Barcelona és una ciutat que sempre ha tingut la capacitat d’aixecar-se davant les dificultats impulsant prioritàriament polítiques públiques dirigides a mantenir la cohesió social.

Barcelona és una de les ciutats que, es troba en millors condicions per fer front a l’impacte de la crisi econòmica. Haver desenvolupat eines de governabilitat pròpies, com la Carta Municipal, i haver identificat i adoptat formes de gestió municipal innovadores com la descentralització , la gestió rigorosa dels recursos econòmics, però també gestió del deute local o el partenariats públic-privat, per posar altres exemples, ens permeten avui estar en la primera línia de les ciutats europees i mundials.

Avui, l’equilibri social a Barcelona s’ha modificat substancialment. Estan apareixent nous factors de risc que provoquen desequilibris . Els impactes de la crisi estan sent colpidors: atur, atur de llarga durada, joves sense feina o amb treballs precaris, desigualtats, reducció dels ajuts socials, reducció dràstica de la RMI, reduccions de les prestacions per a les persones dependents, retallades sanitàries. Una crisi que, està desmantellant els pilars de l’Estat del Benestar, un model de serveis i garanties socials

12


per a tots els ciutadans i ciutadanes i que incrementa la desigualtat social i l’empobriment dels ciutadans i ciutadanes.

Des del Grup Municipal Socialista ho tenim clar. El paper de l’Ajuntament ha de ser actiu a l’hora d’aplicar polítiques que redueixin les desigualtats.

El Consell Econòmic i Social de Barcelona, en una declaració l’any 2010, afirmava al voltant de les repercussions econòmiques de la crisi a la ciutat: “Una ciutat ha de superar al llarg de la seva història diferents crisis per a la seva supervivència. Barcelona s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’adaptació a les noves realitats mitjançant grans projectes de ciutat”

Per poder treballar l’origen de les desigualtats cal atacar a fons problemes socials, que es repeteixen generació rere generació i que ens reprodueixen els mateixos patrons i manera de fer.

Ens cal pensar apostes contundents, valentes, profundes, innovadores que col·loquin en l’horitzó noves esperances, noves oportunitats.

Barcelona ho pot fer, és una ciutat que ha sabut aixecar-se en moments de dificultats. Barcelona ho ha fet en altres moments.

13


II. Anàlisi i accions als barris participants del projecte

BARCELONA VELLA, AVUI

Indicadors socials

Indicador Ciutat Vella Barcelona Població 1 104.442 (6,4%) 1.620.943 ( 100 %) Població estrangera 5 43.944 (42,6%) 280.047 (17,4%) Superfície (km2)5 4,4 102,2 Densitat (hab.km2)5 23.819 15.818 Nombre de llars1 41.648 660.232 Sense estudis1 7.970 (8,5 %) 114.911 (8.2%) Estudis primaris1 26.687 (28,6%) 290.399 (20,6%) Batxillerat elemental1 17.288 (18,5%) 280.652 (24,9%) Batxillerat superior1 17.997 (19,3%) 351.208 (24.9%) Estudis universitaris1 23.363 (25,0%) 370.058 (26,3%) Establiments turístics5 207 552 Nombre d’ habitacions5 10.839 34.889 Oferta de places5 19.778 64.981 Nombre taules terrasses5 3.459 22.504 Superfície terrasses m25 9.986 58.539 Població més gran de 65 anys que viu sola1

5.037 87.955

Índex de solitud 65 anys i més 1

32,5 25,7


37,9 31,3

Índex de sobre envelliment 4 57,7 55,3 Esperança de vida en néixer1 79,5 82.8 Renda familiar disponible2

Barcelona índex=100 77 100

Atur registrat 3 9.525 112.192 Atur registrat més de 12 mesos3

3.480 44.778

(1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013

14


Accions desenvolupades pels governs de progrés

El barris del que denominem la Barcelona Vella que són els barris de Raval, Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera han viscut en els últims anys diferents actuacions que pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants, aquests barris són els més densos de la ciutat i tenen els edificis més antics i una part important no tenen ascensor el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de casa seva per manca d’accessibilitat tot això comporta que Ciutat Vella tingui l’índex d’esperança de vida més baix de la ciutat.

Els barris de Ciutat Vella estan composats per una població jove que en la darrera dècada ha mostrat un canvi sòcio-demogràfic amb un augment de la població estrangera, que representa els valors més alts de la ciutat, i un menor nivell educatiu malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.

Quant als hàbits de vida de la població de Ciutat Vella , a l’igual que a la resta de Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.

Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès per convertir els barris de Ciutat Vella en un altre espai d’acollida (que sempre ha estat) en aquest cas pel turisme, no volem caure en la “turismefòbia” al contrari, considerem que en aquests moments tot contribueix, però no és la solució exclusiva.

Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris per crear consciencia d’identitat de barri i de tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida, s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.

El regim de tinença majoritàriament és de lloguer en contrast a Barcelona ciutat i un gran número de finques són de propietat vertical, amb necessitat se rehabilitació i manca d’ascensors. Ara els propietaris busquen recuperar les rentes de l’increment del valor els immobles del centre històrics, posats en valor per les inversions públiques, a tot això l’afegim:

15


Els governs de progrés a Barcelona, han tingut molta cura de treballar per escurçar la distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en conclusió d’enfortir la cohesió social.

L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat, s’han traduït en un conjunt de programes pensats per fer dels barris de Ciutat Vella uns barris de qualitat, cohesionat físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar la densitat d’un barri amb gran projectes :

Del Liceu al Seminari on es concentren una tercera part dels espais culturals de Barcelona (CCCB, MACBA, Biblioteca de Catalunya , Universitat... o la reconstrucció del Liceu, la reforma de la Gardunya i els entorn del Mercat de la Boqueria o el trasllat pendent de l’Escola Massana. La creació de l’eix cultural Centre cultural del Born amb museu Picasso , Mercat Santa Caterina I Palau de la Música.

L’obertura de la Rambla del Raval, que és el gran col·lector que ha millorat la qualitat i el perill constant d’inundacions que patia el Raval fins els inicis d’aquest segle, així com la dels carrers Allada Vermell, Pou de la Figuera i l’avinguda Cambó i el que va representar la recuperació de les casernes del Convent de Sant Agustí.

La pacificació del transit, amb la dedicació de carrers exclusius per a vianants i la recollida pneumàtica d’escombraries han estat grans aportacions.

Estabilització de la població.

Població autòctona envellida - Població jove immigrant.

Elevada taxa d’atur en especial masculí i jove

Escola pública multicultural. Baix índex de

natalitat. Esperança de vida més baixa de

la ciutat. Persones beneficiaris de pensions assistencials i no

contributives i un baix nivell educatiu

Població en risc d’exclusió social .

16


La nostra assignatura pendent continua sent el barri Gòtic, ens vàrem preocupar d’obrir espais però la pressió especulativa del turisme amb interessos de molts particulars inversors va per davant dels possibles plans de l’administració.

Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, el parc de la Ciutadella i la connexió de La Barceloneta amb la resta de ciutat resta pendent.

Amb la descentralització Ciutat Vella va fer un espectacular salt endavant, qualitatiu i quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que han tingut com a eix prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania del districte i que s’han anat modificant i adaptant als nous temps, les noves demandes i les noves necessitats.

La recuperació de Ciutat Vella és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que té nous reptes:

L’atracció de Barcelona com a destí turístic a escala mundial, i de manera especial la gestió del turisme al districte.

L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle econòmic expansiu i la crisi econòmica.

La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania. Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i el

monocultiu comercial

Entre tots hem aconseguit que Ciutat Vella sigui un referent respecte:

Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat. De la diversitat de formes de vida i de costums. Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món, a la

cultura i a la modernització”. Dels nous formats de turisme. De un comerç actiu i innovador que cerca l’excel·lència. D’atracció de població universitària. L’aplicació d’una normativa especifica que tingui en compte les característiques i

usos del territori. De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic.

Els governs socialistes han tingut en l’actuació al centre històric una prioritat, amb la intenció de propiciar la integració, l’equilibri i la normalització del barri en relació amb la resta de la ciutat. El balanç del procés seguit per Ciutat Vella és un balanç positiu pel que fa al desenvolupament urbanístic i la generació d’equipaments de qualitat. Tenim millor urbanisme i millors equipaments pensats per al benestar.

Per això els socialistes hem treballat amb els plans d’usos i els plans de barri, des de fa anys han estat les eines que s’han utilitzat per a garantir el que hem denominat mixtura d’usos, una eina que ha servit per a dinamitzar en els seus moments, evitar el monocultiu d’activitats i evitar la pressió immobiliària tant a veïns com a comerciants, així com ha servit per potenciar la rehabilitació d’edificis i habitatges.

Ciutat Vella s’ha beneficiat de tres plans de barris, un finalitzat el de Sant Pere i Santa Caterina i els altres dos actualment en execució: el del barri de la Barceloneta i el de

17


Raval sud. Això ha significat un capacitat inversora en els barris extraordinària que tot si ha millorat els barris en aquests moment s’està patint una expulsió de veïns i veïnes i especialment famílies dels barris que no poden fer front al creixent augment dels preus de lloguers dels habitatges motivat per la forta demanda del mercat hoteler i turístic i les perspectives obertes pel nou pla d’usos pactat entre el PP i CiU.

Ara els propietaris busquen recuperar les rentes de l’increment del valor els immobles del centre històrics, posats en valor per les inversions públiques.

Noves línies estratègiques L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.

El Districte com a Eix central de la ciutat: la realitat dels barris de Ciutat Vella és

també realitat de Ciutat. Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries

amb molta presència de ciutadania forana al districte. Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària des de el Parc de la

Ciutadella fins a la Plaça de les Drassanes i els usos dels edificis. Importància positiva i negativa de La Rambla i el Paral·lel en la interrelació

entre el territori de Ciutat Vella. Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una

planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port. Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associació de

Comerciants els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.

Promoure programes i tallers formatius per a joves i de reciclatge laboral.

Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la

convivència i estratègies antirumors. Els grups de ciutadans de procedències diverses: territoris i/o espais quins territoris ocupen, influencies i dominis.

Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la practica d’ activitats

artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.

18


Innovar en la gestió ambiental tant en la recollida de residus i com el control de soroll.

Seguir la tasca realitzada per el pla d’entorn i continuar el combat del fracàs

escolar amb implicació tots els agents de la comunitat (famílies, escoles, centres ocupacionals, associacions...) i que inclogui un servei públic de reforç escolar.

Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal·lació d’ascensors per fer accessibles

els edificis. Millora i ampliació equipaments hospitalaris i sociosanitaris.

Convivència veïnal i atenció a les persones.

Millora de la mobilitat.

19


LA BARCELONETA , AVUI

Indicadors socials

Indicador Barceloneta Ciutat Vella Barcelona Població 1 15.729 104.442 (6,4%) 1.620.943 ( 100 %) Població estrangera 5 4.735 (30,6%) 43.944 (42,6%) 280.047 (17,4%) Superfície (km2)5 1,3 4,4 102,2 Densitat (hab.km2)5 11.930 23.819 15.818 Nombre de llars1 7.115 41.648 660.232 Sense estudis1 1.685 (11,9%) 7.970 (8,5 %) 114.911 (8.2%) Estudis primaris1 3.784 (25,8%) 26.687 (28,6%) 290.399 (20,6%) Batxillerat elemental1 3.008 (21,3%) 17.288 (18,5%) 280.652 (24,9%) Batxillerat superior1 2.658 (18,8&) 17.997 (19,3%) 351.208 (24.9%) Estudis universitaris1 2.967 (21,1%) 23.363 (25,0%) 370.058 (26,3%) Població més gran de 65 anys que viu sola1

1.041 5.037 87.955


32,2 32,5 25,7

Índex de sobre envelliment 4

59.4 57,7 55,3

Esperança de vida en néixer

79,5 82.8

Renda familiar disponible Índex Barcelona=100

76,5 77 100

Atur registrat 3 1.506 9.525 112.192 Atur registrat més de 12 mesos3

574 3.480 44.778



El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col·locació de la primera pedra del que seria el barri marítim de Barcelona: la Barceloneta.

Un barri que ha viscut la contínua pressió residencial ja començada amb la divisió dels habitatges que, separats mitjançant un mur intern, van donar lloc als famosos "quarts de casa", entre 28 i 35 m2, que van allotjar famílies molt nombroses.

El barri de la Barceloneta ha viscut en els últims anys diferents actuacions que pretenien la millora de les condicions de vida del seus habitants, aquest barri un dels més densos de la ciutat i on trobem edificis més antics i una part important no tenen

20


ascensor, el que significa un aïllament de molta gent gran que no es mou de casa seva per manca d’accessibilitat, tot això comporta que la Barceloneta al igual que la resta de Ciutat Vella tingui l’índex d’esperança de vida més baix de la ciutat.

El barri de la Barceloneta està composats per una població més aviat envellida, on trobem una taxa de natalitat baixa , tot i que en la darrera dècada s’ha mostrat un canvi sòcio-demogràfic amb un augment de la població estrangera, i un menor nivell educatiu malgrat la millora en el nivell d’estudis de la població en l’ultima dècada.

La Barceloneta és un barri que manté amb més força un sentit de pertinença dels seus veïns al barri, una idiosincràsia pròpia de barri que vol mantenir la seva identitat molt rica amb una gent abocada a fer vida al carrer.

Quant als hàbits de vida de la població de la Barceloneta, a l’igual que a la resta de Barcelona, es mostra un augment de l’obesitat associada a un augment del sedentarisme. Respecte els consums, el tabaquisme disminueix en els joves, i cal destacar la disminució de tractaments per consums de drogues durant la darrera dècada, sobretot de consumidors d’opiacis.

Els fruits dels programes de millora de les condicions de vida, d’integració de la població, de millora de l’ús de l’espai públic, de qualitat de l’espai privat i les millores urbanístiques amb la construcció d’equipaments i serveis, estan motivant un interès per convertir els barri de la Barceloneta de nous residents molts de procedència de l’Europa comunitària i un altre espai d’acollida pel turisme; no volem caure en la “turismefòbia”, al contrari, considerem que en aquests moments tot contribueix, però no és la solució exclusiva. No podem admetre l’expulsió dels veïns del barri per la pressió dels mercats immobiliaris que es tradueix en un “mobbing” tant de veïns com de comerciants.

Tots els esforços per coordinar entitats i veïns dels barris per crear consciencia d’identitat de barri i de tenir un gran acord per la millora de les condicions de vida, s’han tirat per la borda amb les polítiques exclusives de CIU I PP.

El regim de tinença majoritàriament és de lloguer en contrast a Barcelona ciutat i un gran número de finques amb necessitat de rehabilitació i manca d’ascensors.

Així com l’increment del preu de lloguer o venda de m2 dels habitatges que s’ha incrementat exponencialment. A tot això l’afegim:

21


Els governs de progrés a Barcelona, han tingut molta cura de treballar per escurçar la distància cada cop més entre els barris de la ciutat. Les diferents propostes per la mixtura d’usos de tots els barris, amb activitat econòmica, residencial i oferta de lleure de qualitat; la inversió, tant en polítiques urbanístiques, com econòmiques com socials, tenien l’objectiu d’equilibrar els barris, d’oferir centralitats diverses, en conclusió d’enfortir la cohesió social.

L’ estratègia dels governs de progrés de la ciutat, s’han traduït en un conjunt de programes pensats per fer del barri de la Barceloneta un barri de qualitat, cohesionat físicament i socialment. La gran preocupació per obrir espai públic i baixar la densitat d’un barri amb grans projectes :

El principal l’obertura dels perímetres al mar amb la remodelació del passeig marítim i el poder comptar amb la recuperació de la platja .

Així com la permeabilitat amb el Port de Barcelona, i la connexió amb la ciutat. Amb la descentralització la Barceloneta va fer un espectacular salt endavant,

qualitatiu i quantitatiu, fruit d’una ferma aposta liderada pels socialistes i que han tingut com a eix prioritari la millora de la qualitat de vida de la ciutadania del barri i que s’han anat modificant i adaptant als nous temps, les noves demandes i les noves necessitats.

La Barceloneta ha format part del projecte de recuperació de Ciutat Vella on s’ha buscat assegurar la millora de la qualitat de vida per als veïns residents , amb una millora dels espai i públic i els equipaments necessaris , a través d’una eina que va ser el Pla Especial de Reforma Interior, però també de la remodelació del Port Vell, La, la transformació del espais ferroviaris, El Parc de Recerca Biomèdica o el Centre Superior d’Investigacions Científiques o les noves instal·lacions resultant de l’obertura de la Nova Bocana.

Perdua de families Gent Gran amb pocs recursos

Elevada taxa d’atur en especial gent jove

Escola pública multicultural. Baix índex de

natalitat

Persones beneficiaris de pensions assistencials i no

contributives Població en risc d’exclusió social .

Fracàs escolar

22


La recuperació de la Barceloneta és i ha estat un assumpte de la màxima prioritat. Que té nous reptes:

L’atracció de Barcelona com a destí turístic a escala mundial, i de manera especial la gestió del turisme.

L’arribada d’una important onada migratòria com a conseqüència del cicle econòmic expansiu i la crisi econòmica.

La necessitat de recuperar l’espai públic per a la ciutadania. Equilibrar els diferents usos garantint l’habitatge i lluitar contra l’especulació i

el monocultiu comercial. La connectivitat amb la ciutat i la mobilitat del barri. L’efecte de la marina de luxe.

Entre tots hem aconseguit que la Barceloneta sigui un referent respecte:

Desenvolupament de polítiques d’equilibri social i urbanístic de la ciutat. De la diversitat de formes de vida i de costums. Un espai clau i prioritari dins el concepte de la “nova Barcelona oberta al món,

a la cultura i a la modernització”. Un comerç actiu i innovadors que cerca l’excel·lència L’aplicació d’una normativa específica que tingui en compte les característiques

i usos del territori De manteniment i gestió de l’especificitat de l’espai públic

Noves línies estratègiques

L’ús d’alguns serveis públics traspassa les zones definides de cada barri.

La realitat de la Barceloneta és també realitat de Ciutat Vella i la realitat de Barcelona.

Transversalitat i interrelació de les zones comercials, turístiques i universitàries amb molta presència de ciutadania forana al districte.

Valorar la realitat del Front Marítim i la zona portuària i els usos dels edificis.

Impacte del Port en la interrelació entre el territori.

Prioritat per a finalitzar totes les intervencions urbanístiques amb una planificació integral del districte i de relació amb la ciutat i el port.

23


Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a les associacions de comerciants, els eixos comercials. L’activitat econòmica i el comerç són una peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això volem mecanismes que garanteixin l’equilibri entre els diferents tipus de comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el comerç singular. Fomentant les possibilitats d’activació econòmica, la renovació de locals i la redistribució equilibrada de les activitats.


Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la convivència i estratègies antirumors

Tot l’esforç necessari per millorar l’educació i incentivar la pràctica d’activitats artístiques i esportives. Potenciar la xarxa cultural.

Innovar en la gestió ambiental tant en la recollida de residus i com el control de soroll.

Seguir la tasca realitzada i continuar el combat del fracàs escolar amb implicació de tots els agents de la comunitat (famílies, escoles, centres ocupacionals, associacions,...) i que inclogui un servei públic de reforç escolar.

Ajuts a la rehabilitació d’habitatge i instal.lació d’ascensors per fer accessibles els edificis.

Millora i ampliació equipaments hospitalaris i sociosanitaris.

Convivència veïnal i atenció a les persones.

Millora de la mobilitat

24


LA MARINA DE PORT I LA MARINA DEL PRAT VERMELL, AVUI

Indicadors socials

la Marina de Port

Indicador Barri Districte Barcelona Població 1 30.458 184.072 1.620.943 Renda familiar disponible 2

Barcelona índex =100

70,2 75,1 100

Nombre aturats 3 2.355 12.482 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 988 5.091 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 2.975

(11,6%) 14.096 (8,8%)

114.911 (8,2%)

Estudis primaris1 7.876 (30,7%)

41.886 (26%)

290.399 (20,6%)

Batxillerat elemental1 6.058 (23,6%)

34.728 (21,6%)

280.652 (24,9%)

Batxillerat superior1 5.750 (22,4%)

37.674 (23,4%)

351.208 (24,9%)

Estudis universitaris1 2.982 (11,6%)

32.561 (20,2%)

370.058 (26,3%)

Nombre de llars1 11.677 74.481 660.232 Població més gran de 65 anys que viu sola1

1.361 13.891 86.975

Índex de sobreenvelliment4 54,4 55,6 55,3 Població estrangera5 4.152

(13,8%) 36.171

(12,9%) 280.047

(100%) (1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013

25


la Marina del Prat Vermell


Barcelona índex =100

57,1 75,1 100

Nombre aturats 3 137 12.482 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 51 5.091 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 210

(23,1%) 14.096 (8,8%)

114.911 (8,2%)

Estudis primaris1 372 (40,9%)

41.886 (26%)

290.399 (20,6%)

Batxillerat elemental1 212 (23,3%)

34.728 (21,6%)

280.652 (24,9%)

Batxillerat superior1 88 (9,7%)

37.674 (23,4%)

351.208 (24,9%)

Estudis universitaris1 26 (2,9%)

32.561 (20,2%)

370.058 (26,3%)

Nombre de llars1 428 74.481 660.232 Població més gran de 65 anys que viu sola1

66 13.891 86.975

Índex de sobreenvelliment4 65,1 55,6 55,3 Població estrangera5 101

(9,4%) 36.171

(12,9%) 280.047

(100%) (1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mateix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013

Accions desenvolupades als governs de progrés

Actuacions significatives en l’espai públic: o obertura dels carrers Ferrocarrils Catalans i Nostra Senyora de Port;

accessos al CN Montjuïc; accessos al barri del Polvorín, urbanització del carrer Foc.

o Remodelació i noves places: de la Marina, de Sant Cristòfol, Teresa Claramunt (en l’antic solar ocupat per la fàbrica Montaner), Bonaventura Durruti, Matemàtiques, Llorca, Sara Bernardht, del Nou, Cerdà i entorns

o Nous parcs i jardins: Can Sabaté, Ca l’Elena, de la Mediterrània, L’Arboreda, Pont Romà, Can Farrero, Cal Sebio, Valent Petit, Drets Humans, St. Cristòfol, Elies Ortiz.

26


Habitatge:

o Habitatges per a joves a Pl. Cerdà, Bronze, Mare de Déu Port, Encuny. o Habitatges tutelats per a gent gran a Pl. Cerdà, Bronze. o Habitatge social al solar antiga fàbrica Metalco o Remodelació de barris: habitatges de quatre plantes del barri de Sant

Cristòfol, Eduardo Aunós i Pol vorin. o Cessió de solars a l’INCASOL (Generalitat de Catalunya) per a la construcció

dels habitatges per a joves als carrers Sant Eloi i Química o Desmantellament de Can Tunís

Serveis i equipaments:

o Gent gran: Casal de gent gran del Polvorín, Sant Cristòfol, la Capa. Cessió de solars a la Generalitat per a la construcció de residència i centre de dia per a gent gran a Can Farrero

o Educatius: remodelació Barkeno, trasllat EB Collserola, EB Niu, EB El Cotxet, ampliació del patí del CEIP Ramon Casas , ludoteca dels Colors

o Cívics: Centre cívic la Bàscula, Casa del Rellotge Centre de dia la Cadena, biblioteca Francesc Candel, Casal de Barri de Sant Cristòfol, Casal de Barri de Can Clos, Casal de Barri d’Eduardo Aunós, Casal de Barri del Polvorin i Casal de Barri de la Vinya

o Comerç: Trasllat de l’antic mercat del barri a la Pl. de la Marina o Sanitaris: CAP Pau Riba i nou CAP de la Marina o Joves: la Bàscula Musical, Punt multimèdia a la Vinya o Adquisició de l’antiga fàbrica Phillips, convertit en una important illa

d’equipaments pels barris: nou CAP, trasllat de l’antiga biblioteca Francesc Candel, Sala Pepita Casanelles, Jardí dels Drets Humans, trasllat dels serveis socials del barri i l’Oficina d’Atenció Ciutadana i, el Graner, Fàbrica de Creació de Dansa.

o Adquisió de les antigues instal.lacions esportives de la Seat per a la construcció d’un poliesportiu del barri i reserva de sòl per a la construcció d’una nova residència per a gent gran i centre de dia, cessió al CEIP Ramon Casas de sòl per a l’ampliació del patí de l’escola.

o Recuperació de la Masia de Can Mestres com a hort urbà o Cessió de sòl, en el barri de la Marina del Prat Vermell, per a la construcció

d’una Caserna de Mossos d’Esquadra, la Casa de l’Agricultura i la Llar residència Esclat per a persones amb discapacitat

o Remodelacions de camps de futbol del barri i el poliesportiu la Bàscula

27


Transports: o Bus de barri-125. L’any 2002 s’inaugura la Línia de recorregut curt que

connecta l’usuari amb diferents punts del barri de difícil accés. L’any 2011 es va ampliar el recorregut per donar servei també al veïnat i empreses de la Marina del Prat Vermell

o Línia 9 i 10. Execució de la infraestructura i creació de les estacions de Foc, Motors i Foneria (2010)

MPGM per a l’ampliació del recinte Firal Montjuïc-2 (any 2000)

MPGM del barri de Plus Ultra. L’aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità de Plus Ultra l’any 2006 va suposar que es regulava urbanísticament el barri de forma que el planejament s’adeqüés a l’estructura física existent del barri: es reajusta l’alineació vigent del carrer Mare de Déu del Port, es canvia el model d’illa tancada pel reconeixement de l’estructura existent d’edificacions dels carrers Aviador Ruíz de Alda-Aviador Franco-Aviador Duran.

MPGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca. L’aprovació l’any 2006 d’aquesta MPGM suposa l’ordenació integral, transformant els usos existents (industrial) de l’àmbit de la Marina de la Zona Franca per a la creació d’un nou barri (la Marina del Prat Vermell)

Pla especial d’infraestructures del Barri de la Marina (2007). L’objectiu del pla és definir els models bàsics, elements i característiques de les infraestructures que permetin el desenvolupament dels sectors previstos a la modificació de PGM de la Marina (xarxa viària, recollida residus, xarxa d’aigua, sistemes de generació d’energies renovables)

Llei de Barris àmbit la Vinya-Can Clos-Plus Ultra. L’any 2010, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar el projecte d’intervenció integral en l’àrea urbana de la Vinya-Can Clos-Plus Ultra. Inversió de 12 milions d’€

MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i els espais públics.

Re urbanització de la Plaça Cerdà

28



Prioritzar el transport públic, necessari per garantir l’accés amb qualitat dels veïns i veïnes i la necessària connexió entre els barris. Es imprescindible l’arribada de la línia 9 als barris de la Marina.

La construcció del poliesportiu de la Marina Impulsar un Pla de Desenvolupament Comunitari per als infants i famílies

Impulsar el programa Treball als barris per a la promoció de l’ocupació al barri.

Impulsar el programa Salut als barris dirigit a reduir les desigualtats socials en

salut. Dinamitzar el comerç de proximitat i potenciar l’associacionisme comercial del

barri

El desenvolupament de la Llei de Barris en l’àmbit de Can Clos, la Vinya i Plus Ultra.

Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest

parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura. Fer realitat la illa d’equipaments de les antigues instal·lacions del carrer Energia

amb la construcció del poliesportiu, una residència i centre de dia per a la gent gran i un aparcament soterrat.

Impulsar el planejament dels sectors públics del nou barri de la Marina del Prat

Vermell

29


EL POBLE SEC, AVUI

Indicadors socials


Barcelona índex =100 71,9 75,1 100

Nombre aturats 1 3.330 12.482 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos1 1.238 5.091 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 3.178

(8,8%) 14.096 (8,8%)

114.911 (8,2%)

Estudis primaris1 10.459 (28,8)

41.886 (26%)

290.399 (20,6%)


34.728 (21,6%)

280.652 (24,9%)

Batxillerat superior1 7.621 (21%)

37.674 (23,4%)

351.208 (24,9%)


32.561 (20,2%)

370.058 (26,3%)


2.143 13.891 86.975


(30,6%) 36.171

(12,9%) 280.047



Pla especial de Reforma Interior del Poble sec: Es va posar en marxa l’any 1992. Fonamentalment es basava en la rehabilitació, tot i que plantejava la construcció de nou habitatge social, de nous equipaments i nous carrers, va incloure la rehabilitació d’equipaments i la re urbanització de carrers i espai públic. En aquest sentit destacar actuacions: o Espai públic: l’obertura del carrer i enjardinament del carrer Ricard, de

Font-trobada, del passeig de l’Exposició. La rehabilitació dels carrers Blesa, Magalhaes, Remei, la França, Anibal. L’eixamplament de les voreres de l’Av. Paral.lel

30


Les remodelació de la pl. del Sortidor i la construcció d’un aparcament soterrat (230 places). La remodelació dels Ocellets, Molino, del Setge, Navas , Dr. Pere Franquesa, Santa Madrona. La peatonalització del carrer Blai com a eix peatonal pel barri. El parc de les Tres Xemeneies, el Mirador del Poble Sec, el Parc de Miramar, Jardins de les Hortes de Sant Bertran, jardins Walter Benjamin.

o Equipaments: recuperació pel barri de l’edifici ocupat per la Falange Española al carrer Blai primer com a centre cívic i posteriorment seu de la Biblioteca Francesc Boix; remodelació del camp de futbol la Satalia, residència per a gent gran del carrer Vila Vila, Centre d’Interpretació Històrica- Refugi 307, CAP Hortes, centre serveis socials

o Habitatge social al carrer Ricard, Pg de l’Exposició

Pla de futur del Poble sec: L’any 1994, amb motiu de la celebració dels actes del 125è aniversari del barri, i a proposta dels veïns sorgeix la idea d’elaborar el primer Pla de futur amb la voluntat de millorar el barri. El treball realitzat amb la Coordinadora d’Entitats del Poble sec i amb els veïns i veïnes va ser cabdal per detectar les necessitats i dissenyar les polítiques públiques a realitzar. Algunes de les actuacions derivades d’aquest pla: o L’obertura de la muntanya de Montjuïc al barri amb la millora a l’accés dels

equipaments a la muntanya o La configuració de l’av Paral.lel per convertir-lo en un eix vertebrador del

barri o La construcció de nous equipaments: ABS a Vila Vila- la conversió de

l’escola Consell de Cent, de l’escola del Bosc en un centre de secundària, l’equipament del Sortidor

o L’impuls dels processos de rehabilitació dels habitatges del barri, aprofitant l’Àrea de Rehabilitació Especial del Poble Sec (ARI) i que suposava actuar en el 47% dels edificis del barri

Area de Rehabilitació Especial (ARI): A partir d’un anàlisi realitzat per l’empresa municipal PROCIVESA que posava de manifest el mal estat dels edificis del barri així com el fet que alguns d’ells no complien les condicions mínimes d’habitabilitat amb falta d’aigua corrent, dutxa, deficients instal·lacions elèctriques, fa que a l’any 1994, la Generalitat delimiti la zona compresa entre l’av. Del Paral.lel, pg de Montjuïc, Radas i Nou de la Rambla, com a Area de Rehabilitació. Es van rehabilitar 2.867 habitatges i va suposar una inversió de 1,9 milions d’euros.

Llei de Barris del Poble sec: El 2005 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar el conveni per desenvolupar el projecte d’intervenció integral al barri. La Llei de Barris del Poble sec, que va suposar una inversió de 16.915.500 € pel barri, per un total de projectes de tipus urbanístic i social. Així podem destacar: la re urbanització de carrers i places del barri; la creació del Parc de la Primavera (13.490m2); l’ampliació i millora d’equipaments

31


públics esportius, culturals, socials i cívics; programes de suport a la rehabilitació integral d’habitatges; programes socials –programes Treball als barris, Salut als Barris-.

A més de les actuacions complementàries a la Llei de Barri portades a terme amb finançament fonamentalment municipal: la urbanització de Vilà i Vilà; la pl Bella Dorita; el passeig dels cims; millores a l’escola Tres Pins i EB Nic; l’equipament cultural Albareda; re urbanitzacions de carrers com M. Déu Remei, Salvà, Roser, Poeta Cabanyes, Concòrdia; clavegueram,... que ha suposat pel barri una inversió de més de 140 milions d’€ Per tant, el total d’inversions públiques al barri en aquest període 2005-2010 va ser de 157.002.912,41 €

Pla de desenvolupament comunitari (PDC). L’any 2005, s’inicia el PDC al barri, un procés d’acció comunitària entre l’Ajuntament i la Coordinadora d’Entitats del Poble sec que a partir d’una visió global del barri impulsa un seguit de programes per la transformació i millora del barri.

Accions en favor de la convivència. Mostra d’entitats i la festa Fem Paral.lel; la Cuina del Món. La Taula de convivència del Poble sec, integra a entitats del barri que treballen per la convivència.

Pla de millora i revitalització de l’av del Paral.lel. L’any 2009, l’Ajuntament i la Fundació El Molino-FEM, signen un conveni de col.laboració amb l’objectiu de revitalitzar, impulsar el desenvolupament i dinamitzar el Paral.lel i els seus entorns en els aspectes urbanístics, culturals, d’oci i comercials en compatibilitat amb els usos d’habitatge.

MPGM de Montjuïc (2013). Objectiu preservar la muntanya com a gran pulmó verd de la ciutat, vetllant pels usos dels diferents equipaments de la muntanya i els espais públics.

Altres actuacions:

o Serveis i equipaments: Espai 12@16 com un equipament per als adolescents, Centre cultural Albareda, Casal de gent gran del Paral.lel, arranjament del Casal de barri del Poble Sec, ampliació del menjador del CEIP Jacint Verdaguer, millores a l’IES Consell de Cent, habitatge per a joves al carrer Anibal-Tapioles.

o Programa La salut als barris, pla d’actuació per reduir les desigualtats socials en l’àmbit salut.

o Programa Treball als barris amb el desenvolupament de plans d’ocupació o Bus de barri-121. L’any 2000 s’inaugura la Línia de recorregut curt que

connecta l’usuari amb la xarxa bàsica de transports, amb les zones comercials del seu àmbit i els serveis del barri (CAP, escoles, equipaments)

o Intervenció integral en el barri de la Satalia.

32


o El passeig dels cims. Un passeig de 3,4 km que va de la porta Forestier al Sot del Migdia i dóna accés als diferents equipaments i jardins de la part alta de la muntanya de Montjuïc

o Urbanització de la Pl Navas i nou aparcament soterrat a la plaça, nou eix Vilà i Vilà.

Sense oblidar la importància que va tenir per la ciutat la celebració dels Jocs Olímpics del 92 que va influir en la transformació de la ciutat i dels seus barris. La muntanya de Montjuïc va acollir la major part de les instal.lacions més importants i emblemàtiques dels Jocs: la recuperació de l’Estadi Lluís Companys, de la piscina municipal, de les piscines Picornell, el Palau Nacional; el nou Palau Sant Jordi,.... I alhora, el fet que l’anella olímpica estigués en la muntanya de Montjuïc va comportar una millora en la connectivitat amb els barris situats al peu de la muntanya. L’impuls per part del govern de progrés d’aquests plans i programes en un barri que, per la seva ubicació geogràfica al peu de la muntanya de Montjuïc, requeria una renovació important dels seus edificis i del seu espai públic que junt amb l’envelliment de la població i d’una pèrdua de població, ha suposat un salt qualitatiu força important en la millora de la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes del barri.


Impulsar el Pla de futur del Paral.lel, com a eix cívic i cultural, per aprofitar el potencial d’aquesta avinguda per esdevenir un eix de ciutat amb una vocació i un rol singular. Apostar per la oferta de serveis i el guany d’espai cívic i de qualitat pels ciutadans i ciutadanes

Les institucions culturals de la muntanya de Montjuïc han de deixar d’estar d’esquenes al barri.

Desenvolupar el Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest

parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura Ampliació de l’escola Jacint Verdaguer com a equipament escolar de qualitat.

Continuar treballant amb les entitats la convivència al barri, mitjançant la Taula

de convivència Continuar desenvolupant el programa Treball als Barris per a la promoció

d’ocupació i la creació de plans d’ocupació Continuar desenvolupant el programa Salut als barris: Baixem al carrer, Puja’m

i Baixe’m, Activa’t als parcs de Barcelona...

33


Continuar desenvolupant programes de dinamització de l’activitat comercial al barri.

La presència de nous creadors del disseny, hauria de permetre que el barri

sigues un clúster del disseny per a la ciutat

34


EL CARMEL, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats 3 2.585 11.859 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 1.105 5.086 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 4.534

(16,3%) 15.655

(10,7%) 114.911

(8,2%) Estudis primaris1 7.644

(27,50%) 32.555

(22,2%) 290.399 (20,6%)


33.146 (22,6%)

280.652 (24,9%)


36.820 (25,1%)

351.208 (24,9%)


28.476 (19,4%)

370.058 (26,3%)


1.540

9.412

87.523


(13,8%) 21.240 (7,6%)

280.047 (17%)



Accions Urbanístiques: o Priorització a la re urbanització de la Rambla del Carmel inclòs el soterrament

del transit rodat. o Desenvolupament del Parc del Tres Turons, creant habitatge i els equipaments

necessari. o Iniciar el procés d’expropiació de les vivendes afectades pel PGM dels Tres

Turons. o Millora de la comunicació viària entre els Carrers de Gran Vista i Doctor Bové.

35


o Mobilitat: arribada del metro al barri. - La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010,

amb la parada de El Carmel i El Coll - La Teixonera. Va suposar una fita important pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant El Carmel amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri, en el mapa de Barcelona.

Altres Accions desenvolupades: o Ampliació del CAP Carmel situat al Carrer Murtra. o Millora en l’ instal·lació Municipal del Carmel o Millora de l’accessibilitat entre els carrers gràcies a l’eliminació de barreres

arquitectòniques.


Adequació de la sortida del metro Coll-Teixonera (Carrer Batet) i el seu entorn.

Finalització del tram Carrer de Llobregós – Batet i adequació de la vorera esquerra.

Iniciar el procés d’urbanització de la Plaça Nova del Carmel (Zona Esvoranc)

dotant-la d’equipaments i habilitant els carrers dels voltants als vianants. Millora de l’habitabilitat i la convivència a la Plaça Pastrana.

Construcció d’un casal de Gent Gran (millorant l’atenció per a la gent gran o

dependent). Millora de la mobilitat als carrers Marsans i Rof i també el Carrer Mühlberg

(Expropiació de vivendes). Soterrament del cablejat als carrers Doctor Bové, Alcalde del Zalamea i Carrer

Sigüenza entre altres. Creació de línies estratègiques per als aturats del Carmel. (Retornar Barcelona

Activa i el programa Treballs als Barris), a més a més aplicar els plans de xoc contra l’atur juvenil.

Fer un pla de vivendes d’ús social al barri.

Mobilitat:

o Revisar trajecte del bus 119, per a fer-lo arribar al Carrer de Mühlberg. o Retornar al seu recorregut original la línia 86 i 87 i els horaris respectius.

36


o Mantenir les actuals línies d’autobús que tenim al barri per a seguir amb el manteniment dels serveis actuals.

37


LA TEIXONERA, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats 3 760 11.859 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 330 5.086 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 1.332

(13,5%) 15.655

(10,7%) 114.911


(25,5%) 32.555

(22,20%) 290.399 (20,6%)


33.146 (22,60%)

280.652 (24,9%)


36.820 (25,10%)

351.208 (24,9%)


28.476 (19,40%)

370.058 (26,3%)


559

9.412

86.975


(14,9%) 21.240 (7.6%)

280.047 (100%)



Remodelació de l’ Eix Fastenrath: o Transformació de tot el carrer Fastenrath, que fa d’eix des del Carmel fins

al barri de Sant Genís i barri de Penitents del districte de Gràcia. o La Remodelació; va estar enfocada principalment, en millorar la via

principal del barri i la mobilitat i accessibilitat pel veïnat.

Mobilitat: arribada del metro al barri. o La posada en funcionament de la línia 5 del metro el Juliol de 2010, amb la

parada de Coll-Teixonera el Juliol de 2010, va suposar una fita important pel barri, millorant mobilitat dels veïns i veïnes i connectant La Teixonera

38


amb la resta del districte i la resta Barcelona, situant al barri, en el mapa de Barcelona.

Obertura de la biblioteca de penitents: o Encara que la biblioteca està situada al districte de Gràcia (barri de

Penitents), dóna servei al barri i als seus veïns/es i des de la seva inauguració a l’any 2011, va suposar la culminació del Pla de Biblioteques que els governs d’esquerres amb els alcaldes Clos i Hereu havien posat en marxa des del 1998.

PGM Vall d’ Hebron: Remodelació Mercat. o Dins del Pla General i del PMU Teixonera-2, mentrestant no es posava en

marxa el pla, vam fer la remodelació del mercat de la Vall d’ Hebron, millorant la visibilitat de les parades i la estructura en general del propi mercat, com a una actuació prèvia a la que ha de ser la remodelació general.

Inauguració del Parc dels Garrofers.

Ampliació del Centre de Serveis Socials dins del Centre Cívic del barri


Inici de les obres de la remodelació de la Plaça Isop. (actuació endarrerida des de finals de 2012)

Finalització dels entorns de la sortida del metro Coll-Teixonera per retornar als veïns, una zona envoltada de tanques, pel seu gaudi.

Impuls dels plans general Teixonera 1 i Teixonera 2; amb la reforma integral del Mercat de la Vall d’Hebron i la millora immediata de tota la zona del barri al la que afecta el PMU Teixonera-2.

Implantació de “zona 30” a diferents punts del barri; estudiar la viabilitat de les diferents opcions per pacificar el trànsit als carrers del barri.

Construcció d’un casal d’entitats/Casal de Joves. La Casa Teixonera al c/ Besòs ha compartit els espais per les diferents entitats i associacions, però és molt reduït i no tenen suficient espai per reunions i/o materials.

Ampliació del programa Patis Oberts a les escoles, a l’IES Vall d’Hebron i posada en funcionament de camins escolars.

39


Cobertura de la Ronda de Dalt per dotar el barri d’un nou espai públic.

Equipaments: o Escola Bressol: la única que tenia el barri es va traslladar al barri del

Carmel. o Davant del trasllat del C. Sv. Socials, proposar la idea de mantenir la oficina

al barri, per no perdre un servei, implantat des de fa molts anys, per l’edat dels veïns i veïnes i l’orografia de la zona.

o Ampliació de Centre Cívic (ampliació real: continuant cap a la esplanada).

Mobilitat: o Millora dels accessos i sortides del barri. Pla de mobilitat o Revisar trajecte del bus 119, per retornar les parades anul·lades a la porta

del metro Coll-Teixonera a la cantonada Fastenrath-Sant Crispí i l’altre del c/Fastenrath ( a la meitat del carrer)

o Revisar la construcció d’un aparcament públic, pensant les millors opcions amb les seves veïnes i veïns, per que pugui ser viable pel barri.

40


SANT GENÍS DELS AGUDELLS, AVUI

Indicadors socials




(3,5%) 15.655

(10,7%) 114.911


(25,4%) 32.555

(22,2%) 290.399 (20,6%)


33.146 (22,6%)

280.652 (24,9%)


36.820 (25,1%)

351.208 (24,9%)


28.476 (19,4%)

370.058 (26,3%)


420

9.412

86.975


(13,0%) 21.240 (7,6%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013


Urbanisme o Preparació d’un pla B d’inversions donada l’actual manca de les

mateixes i la derogació de la llei de barris. o Remodelació de les voreres de la part alta del barri. o Neteja i condicionament de solar buits i abandonats per convertir-los en

aparcaments. o Condicionament i millora de totes les places públiques.

Mobilitat:

o Increment del transport públic i de la seva freqüència.

41


o Bus del barri tots els dies, tan laborable com festius, incrementant també la franja horària i la freqüència.

o Instal·lació de marquesines a les parades. o Adaptació de totes les parades per discapacitats. o Millora d’accessos i sortides del barri. o Millora del pla de mobilitat general.


Centre per gent gran

Centre de joves

Instal·lacions esportives o Trasllat i millora camp de futbol o Pistes petanca o Nous equipaments esportius

Remodelació del mercat d’Horta

o Millora de l’estructura general o Millora de les parades a les necessitats actuals

Cartells indicadors del barri

Ampliació Serveis Socials donat el gran increment de les necessitats i el

deteriorament social i econòmic actual

No a les portes de Collserola

Elaborar programes per evitar el fracàs escolar

Potenciar el comerç de proximitat en coherència a la orografia del barri

Promoure programes i tallers formatius per a joves i la integració d’immigrants

42


CAN BARÓ, AVUI

Indicadors socials


Barcelona índex =100 72.5 80.3 100


(10,5%) 15.655

(10,7%) 114.911


(21,7%) 32.555

(22,2%) 290.399 (20,6%)


33.146 (22,6%)

280.652 (24,9%)


36.820 (25,1%)

351.208 (24,9%)


28.476 (19,4%)

370.058 (26,3%)


522

9.412

87.523


(14,1%) 21.240 (7,6%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Índex sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013


Centre de Serveis Socials que dona cabuda al barri de Can Baró

Bus de barri

Escales mecàniques del Carrer José Millán González

Projecte Raimon Casellas

Reforma del tram de l’Avinguda Verge de Montserrat

43


Transformació del Pirineu en un Casal per les entitats

Local social a Raimon Casellas

Pistes poliesportives i espais cistelles de basquet

Espai pistes petanca

Horts urbans

Zones jocs infantils

Aparcament municipal a la Baronense

Remodelació plaça Vista Park

Recuperació patrimoni històric i cultural al Turo de la Rovira i museïtzació de l’espai.


Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a l’Associació de Comerciants.


Elaborar un programa per combatre el fracàs escolar que impliqui tots els agents de la comunitat (famílies, escoles, centre ocupacional, associacions...) i que inclogui un servei públic de reforç escolar.

Resoldre situació d’interinitat com l’Escola la Gavina.

Construir una Escola Bressol Municipal i una escola de primària de titularitat pública a la Baronense.

Impulsar habitatge protegit .

Crear un casal i una residència gent gran de titularitat pública.

Impulsarem la reforma INTEGRAL del Pirineus (actualment el que estan fent son nyaps)

Potenciar mecanismes per a la millora de la convivència, la seguretat i els comportaments cívics.

44


Millorar els elements d’accessibilitat, ascensors, mobilitat, transport públic i aparcament horari nocturn.

Impulsar la dinamització de l’activitat comercial del barri, vinculant-la a la creació d’equipaments públics.

Millora en la mobilitat del barri, tenint en compte els itineraris de compra per tal d’ajudar i fer més accessible el comerç del barri

Impulsar iniciatives d’ocupació i de serveis que la generin.

Impulsar la promoció pública d’habitatge.

Desenvolupar el Parc dels Tres Turons, creant habitatge i equipaments associats .

45


CANYELLES, AVUI

Indicadors socials




(15,2%) 20.924

(14,5%) 114.911


(32,1%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


329

9.318

87.523

Index de sobreenvelliment4 46,3 54,9 55,3 Població estrangera5 362

(5,1%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5) Dades Departament Estadística 2013 Accions desenvolupades pels governs de progrés Actuacions al mandat 2008-2011

Habitatge o Pla Cromàtic per restaurar les façanes a 2.524 habitatges o Projecte de 200 habitatges de protecció oficial i dotacionals, amb

equipaments i aparcament, a Rda. Guineueta Vella

Ensenyament o Restauració de façana de l’escola Tomás Moro o Pavimentació i guarda-cotxes a bressol El Vent

46


o Mòdul a escola O. Martorell per ampliar instal.lacions

Equipaments i serveis de barri

o Accessibilitat (ascensors) a Serveis Socials de Pau Casals o Projecte de nou camp de futbol a Rda. Guineueta Vella

Infància

o 3 àrees de jocs infantils

Serveis de barri o Plans ocupacionals per arranjament de camp de futbol, biblioteca i casal

de gent gran

Urbanisme o 27.490 m2 de via pública urbanitzada i rehabilitada al barri

- Interiors I 11.371 m2 - Interiors II i III 16.119 m2

MOBILITAT

o 2 Ascensors, a García Lorca i Ignasi Agustí o Escales mecàniques a Miguel Hernández o Regulació de trànsit a Rda. Guineueta Vella i zones d’aparcament


Sempre al servei de les persones o Fer el Casal de barri de Canyelles o Construir un nou Casal de la gent gran o Construir el camp de futbol de Canyelles a la Ronda Guineueta Vella o Impulsar el projecte de nova ubicació a la Biblioteca i l’Escola de

Formació d’Adults o Ampliar el complex esportiu Artesania o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta

Espai públic de més qualitat, més net i més segur o Urbanitzar els interiors d’illa de Víctor Jara, Miguel Hernández-Ignasi

Agustí i Ronda Guineueta Vella o Renovar la marquesina i fer millores al Parc Serra Martí o Generar noves places d’aparcament al barri o Implantar mesures de pacificació del trànsit o Executar les fases previstes del Pla Cromàtic i de rehabilitació de façanes

47


o Construir els habitatges dotacionals i de protecció oficial, i aparcament soterrat, a la Ronda Guineueta Vella

o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació i/o renovació d’àrees infantils de joc

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació

o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal de barri

48


LA GUINEUETA, AVUI

Indicadors socials




(12,4%) 20.924

(14,5%) 114.911


(25,6%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


866

9.318

87.523


(7,7%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)



Actuacions mandat 2008-2011

Habitatge: Programa de subvencions per a l’instal.lació d’ascensors i accessibilitat a habitatges

Ensenyament: Millores a tres centres educatius públics: o Escola Agora o Escola Oriol Martorell o Institut Guineueta

49


Equipaments de barri: o Remodelació del Mercat de la Guineuta o Caserna de la Guàrdia Urbana o Projecte bàsic de Masia Can Carreras o Conveni de permuta de l’Església del mental amb el solar de l’Escola

Benjamí de Trinitat Nova o Gespa, vestuaris i xarxes de protecció al camp de futbol Guineueta o Centre d’acollida per a persones sense sostre o Millora de la font del Parc Guineueta

Infància:


Urbanisme o 19.802 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:

- Pg. Fabra i Puig *Cobertura de parking 7.500 m2 *Interiors 6.380 m2

o Interiors entre carrer Guineueta i Karl Marx 5.922 m2 o Interiors Barcinova o Gasela o Guineueta

Mobilitat

o Pàrking Fabra i Puig amb 350 places o 2 estacions de Bicing


Sempre al costat de les persones o Fer un nou Casal de barri o Finalitzar la reforma del Mercat Municipal o Finalitzar la reforma de la caserna de la Guàrdia Urbana de Nou Barris o Impulsar l’ampliació del Casal de gent gran o Executar el Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri o Mantenir el servei d’urgències d’atenció primària al CAP Guineueta

Espai públic de més qualitat, més net i més segur

o Urbanitzar els interiors d’illa entre Karl Marx-Valldaura-Via Revencia o Urbanitzar els entorns del Mercat de la Guineueta i de la nova parròquia

de Sant Rafael o Executar la millora del Parc de la Guineueta

50


o Millorar l’oferta d’aparcament en el barri o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació

i/o renovació d’àrees infantils de joc

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en la Masia

51


LA PROSPERITAT, AVUI

Indicadors socials




(16,9%) 20.924

(14,5%) 114.911


(28,3%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


1.502

9.318

87.523


(14,9%) 26.739 (

9,5%) 280.047



Actuacions al mandat 2008-2011

Habitatge o 77 apartaments amb serveis per a persones grans Torre Júlia o ARI, ajuts per rehabilitació d’habitatges

Ensenyament

o Nova Escola Bressol i nou Parvulari a la Mercè Rodoreda o Millores a una Escola Bressol, cinc escoles de primària i un institut

52


o Camí escolar o Activitats extraescolars Temps de Barri

Equipaments i serveis de barri

o Nova seu del Centre de Serveis Socials a Pablo Iglesias o Residència amb 100 places per a gent gran, i Centre de dia amb 25

places o Reformes a l’edifici de l’antic Casal de Joves per l’Escola d’Adults. o Cessió de l’antiga seu de l’Escola d’Adults per l’Associació de Veïns o Finançament municipal per la gestió de Casal de barri, Prospeviva,

Poliesportiu o Gestió pel compliment de sentència judicial sobre antenes per part de

Telefònica o Projecte executiu de la Piscina de carrer Molí

Infància


Urbanisme o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri o 20.906 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri:

- Badosa 875 m2 - Boada 1.564 m2 - Borrás 2.036 m2 - Japó 1.365 m2 - Canyameres 1.709 m2 - Enric Casanovas 1.350 m2 - Tissó 4.170 m2 - Pou 2.455 m2 - Camí escolar (Tissó, Molí, P. Masifern) 5.382 m2 - Pç. Prosperitat – Mitgera artística - Pl. Harry Walker - Pl. A. Pestaña - Expropiació i enderroc de l’edifici de l’Ideal Flor per fer equipaments de barri

Mobilitat o Pàrking en superfície a l’Ideal Flor. 7.000 m2 o Aparcament a l’Illa Molí o Bus de barri o Camí escolar o Zona 30 o Renovació de semàfors

53



Sempre al costat de les persones costat de les persones: o Impulsar el projecte constructiu de la nova biblioteca del Districte, un

Auditori, nous espais d’ús cultural i social i aparcament soterrat a l’antic solar de Plàstica Ideal Flor

o Construir el complex esportiu municipal de Via Revencia/Molí o Construir el nou Casal de Joves de Prosperitat o Posar en funcionament l’Escola de Formació d’Adults a l’antic Casal de

Joves del carrer Joaquim Valls

Espai públic de més qualitat, més net i més segur o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la

creació i/o renovació d’àrees infantils de joc o Posar en pràctica mesures de pacificació del trànsit i millora de la

mobilitat al barri o Donar resposta a les necessitats d’aparcament al barri o Executar el projecte constructiu d’habitatges dotacionals, equipaments i

aparcament soterrat a la illa del Pg. Valldaura/Andreu Nin o Desenvolupar urbanísticament el projecte de nous habitatges de

protecció oficial i equipaments a la cruïlla Via Favència/Aiguablava Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació

o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal de barri

54


LES ROQUETES, AVUI

Indicadors socials




(18,4%) 20.924

(14,5%) 114.911


(32,4%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


673

9.318

87.523


(21,1%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5) Dades Departament Estadística 2013



Habitatge. Projecte de vivendes de protecció oficial i dotacionals, amb equipaments i aparcaments, a la zona de contacte amb Canyelles (A. Machado)

Ensenyament o Escola Bressol Pla de Fornells

55


o Millores a l’Escola Bressol El Torrent i a les escoles de primària S. Antoni Mª Claret, Gaudí i Antaviana.

o Pla d’entorn amb activitats extraescolars a totes les escoles del barri o Programa Temps de barri amb activitats complementàries a les d’àmbit

escolar

Equipaments i serveis de barri o Biblioteca de les Roquetes o Seu de serveis socials a Alcántara 22 o Reforma de la Seu del Centre de Serveis Socials a Vidal i Guash o Punt verd a Las Torres o Edifici B a Via Favència per Arxiu Històric, Nou Barris Acull i Nou Barris

TV o Rehabilitació de Pistes esportives Gelabert, amb servei de monitors o Ateneu, 2ª fase d’ampliació o Clavegueram fase 1 obra sindical o Jardí de les Roquetes (R. Caro) o Magatzem pel Comitè de solidaritat amb Nicaragua o Lavabos Mercat de Montserrat o Millora aire condicionat Casal gent gran i Ton i Guida

Serveis de barri

o Pla de desenvolupament comunitari i dotació econòmica o Plans ocupacionals amb més de 50 participants

Infància

o 3 àrees de jocs infantils, amb una marquesina o Ludoteca Alcántara 22

Urbanisme

o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, i nova zona d’equipaments a sobre.

o Via pública urbanitzada i rehabilitada al barri - Artesania - Alvarado - Camí Vell de la Pedrera - Jaume Pinent - Vidal i Guash - Briquets - Pla de Fornells - Garigliano - Pl. Puig Antich - Llobera - Mina de la Ciutat - Alcántara - Les Torre - Baixada del Pedregar

56


- Simancas - Cantera

Mobilitat

o Estació de Metro Línia 3 o Ascensors carrer Alcántara o Semàfors per a invidents


Sempre al costat de les persones o Finalitzar la rehabilitació i posar en marxa el centre de serveis socials o Consolidar el projecte d’Institut Escola de Roquetes o Millorar l’oferta d’activitats i serveis del Casal de gent gran o Implantar mesures per millorar l’oferta educativa i de lleure infantil o Impulsar l’ampliació del CAP o Implantar mesures per a la millora del civisme i la convivència


o Impulsar el projecte de reforma del parc del Pla de Fornells o Estudiar la millora d’accessibilitat i funcionalitat de les places del barri o Implantar un camí escolar als entorns de les escoles Gaudí, Claret i

Antaviana o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers o Millorar les àrees infantils de jocs o Generar noves places d’aparcament al barri o Impulsar el projecte constructiu d’ habitatges i de protecció oficial

equipaments previst al pla especial dels entorns del Mercat de Montserrat

o Finalitzar la renovació del clavegueram al conjunt d’habitatges de l’Obra Sindical del Hogar

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Mantenir els plans ocupacionals i els dispositius d’orientació laboral o Impulsar un projecte urbanístic de reforma del Mercat de Montserrat i

millora dels entorns o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal

de barri

57


LA TRINITAT NOVA, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats 3 899 14.366 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 392 6.269 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 1.175

(18,1%) 20.924

(14,5%) 114.911


(34,7%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


512

9.318

87.523


(18,3%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)




Habitatge o Construcció de 510 habitatges per substitució d’afectats per patologies o Ajuts per rehabilitació d’habitatges. Amb places d’aparcament i locals

comercials o Ascensors als habitatges de carrer Platja d’Aro

58


Ensenyament

o Millores informàtiques a l’escola Sant Josep Oriol, l’ institut Roger de Flor i l’Escola Superior de Restauració de bens Culturals

o Pla d’entorn amb activitats extraescolars a les escoles del barri o Programa Temps de barri amb activitats complementàries a les d’àmbit

escolar

Equipaments i serveis de barri o Millores i climatització al Casal de gent gran Platja d’Aro o Conveni de permuta del solar de l’Escola Benjamí amb l’Església del

Mental, per construir un Casal de Barri

Infància o Casal infantil El Desván 144 m2 o Àrees de jocs infantils

Serveis de barri. Plans ocupacionals per la integració al món del treball i

d’acompanyament als veïns afectats per trasllat de residència dintre del Pla de Remodelació del barri. Plans de neteja, manteniment urbà, mediadors mediambientals, i de treball familiar, projecte URBAN

Urbanisme o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri o 14.838 m2 de via pública urbanitzada i rehabilitada al barri, més les

obres al parc i interiors d’illa: - Palamós 7.590 m2 - Alvarado 948 m2 - Alhucemas 808 m2 - Millores al Parc de la Trinitat - Pl. De l’Aire 1.739 m2 - Platja d’Aro 1.703 m2 - Interiors d’Illa 4 - Garbí 1.192 m2 - María Zambrano 455 m2 - Vall d’Aro 403 m2

Mobilitat

o Estació de la Línia 3 de Metro amb enllaç a Línia 4 i Línia 11 o Rehabilitació del pàrquing del Mercat de Trinitat Nova


Sempre al costat de les persones o Construir el Casal de barri de Trinitat Nova o Dotar al barri d’un espai per a la gent gran

59


o Rehabilitar la Casa de l’Aigua com a equipament mediambiental o Continuar amb el desenvolupament dels projectes socials de l’URBAN o Estudiar un projecte d’ús social de l’antic camp de futbol o Impulsar la construcció de les últimes fases de nous habitatges al barri


o Urbanitzar els interiors d’Aiguablava-Nou Barris-Portilligat o Continuar amb la urbanització de les zones de remodelació del barri o Continuar amb la millora i manteniment de carrers i illes interiors o Generar una nova àrea infantil de jocs als entorns dels nous habitatges o Implantar un camí escolar als entorns de l’escola Sant Jordi i l’IES Roger

de Flor o Implantar mesures de pacificació del trànsit o Desenvolupar urbanísticament el projecte de nous habitatges de

protecció oficial i equipaments a la cruïlla de Via Favència-Aiguablava

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Continuar amb els plans ocupacionals i d’inserció laboral de l’URBAN o Elaborar un estudi de dinamització comercial al barri

60


VERDUN, AVUI

Indicadors socials




(16,4%) 20.924

(14,5%) 114.911


(30,9%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


717

9.318

87.523


(18,1%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)




Habitatge o Remodelació de vivendes del Governador, finalització del procés de

construcció d’habitatges, locals comercials i places d’aparcament o 70 apartaments de lloguer per a joves

Ensenyament. Millores a l’Escola Aiguamarina, i a l’Escola d’adults Freire

61


Equipaments o Biblioteca o Casal de barri o Rehabilitació de Pistes esportives Gelabert, amb servei de monitors o Edifici B de Via Favència per Arxiu Històric, Nou Barris Acull i Nou Barris

TV

Infància o Equip interdisciplinari per a la petita infància (EIPI) o 2 àrees de jocs infantils

Urbanisme

o Projecte de cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, i nova zona d’equipaments a sobre.

o 6.326 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri: - Entorns d’habitatges remodelats - Pare Rodés 1.439 m2 - Ponce de León 1.562 m2 - Joan Riera 1.552 m2 - Rampa a Viladrosa 125 m2 - Teresa Cofrentes 570 m2 - Pl. Jesús Carrasco 1.078 m2


Sempre al costat de les persones o Augmentar l’oferta d’activitats i serveis del Casal de barri o Dotar al barri d’un nou Casal de gent gran o Construir una escola bressol o Impulsar la millora de les instal·lacions de l’Escola d’Adults Freire o Implantar mesures per millorar l’oferta educativa i de lleure infantil


o Urbanitzar els carrers Artesania, Almansa i Casals i Cuberó o Finalitzar la urbanització dels entorns de les Vivendes del Governador o Estudiar la millora de l’accessibilitat i funcionalitat de les places del barri o Implantar un camí escolar als entorns de les escoles Luz Casanova, Sant

Ferran i Aiguamarina o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació

i/o renovació d’àrees infantils de joc o Generar noves places d’aparcament al barri o Finalitzar la renovació del clavegueram al conjunt d’habitatges de l’Obra

Sindical del Hogar

62


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Garantir la continuïtat de la casa d’oficis al Casal de barri o Implantar mesures per dinamitzar el petit comerç a la Via Júlia i entorns o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal

de barri

63


CAN PEGUERA, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats 3 166 14.366 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 73 6.269 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1

359 (18,6%)

20.924 (14,5%)

114.911 (8,2%)


42.277 (29,3%)

290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


128

9.318

87.523


(5,3%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)



Accions al mandat 2008-2011

Habitatge o 50 Apartaments amb serveis per a gent gran Urrutia, 5

Equipaments de barri

o Casal de gent gran Can Peguera 601 m2 o Horts urbans

64


Esport i infància o 1 àrea de Jocs infantils

Mobilitat

o Ascensor al carrer Biure o Zona 30

Activitat econòmica i medi ambient

o Pla Ocupacional per rehabilitació d’equipaments de barri (Caserna i entorns)

Urbanisme o 6.492 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri - Biure 462 m2 - Entorns Casal Can Peguera 1.900 m2 - Urrútia 4.130 m2


Sempre al costat de les persones o Construir un equipament infantil i juvenil o Construir una nova escola bressol o Millorar les pistes esportives o Ampliar l’oferta d’activitats del Casal de gent gran o Posar en marxa programes per al foment del civisme i la bona

convivència Espai públic de més qualitat, més net i més segur

o Fer peatonals els entorns del Casal de gent gran o Continuar amb les mesures de pacificació del trànsit al barri o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la

creació i/o renovació d’àrees infantils de joc o Impulsar la preservació de Can Peguera com a patrimoni urbanístic I

històric de la ciutat

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal

de barri

65


PORTA , AVUI

Indicadors socials




(12,8%) 20.924

(14,5%) 114.911


(27,3%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


1.451

9.318

87.523


(14,4%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)




Habitatge o 15 habitatges C/ Deià 31 o 48 pisos per a joves C/ Selva 57

Ensenyament

o Consorci de Normalització Lingüística (456 m2) o Escola bressol Can Dragó (construcció) o Escola Municipal de Música

66


o UNED o Millores a 9 centres educatius públics: Escola i Bressol Ciutat de

Mallorca, Escola Esplai, Escola Superior de Disseny Deià, Escola d’Hoteleria, Instituts Flos i Calcat i Valldemosa...

Equipaments de barri o Centre Cívic Can Verdaguer (1.772 m2. Construcció –rehabilitació masia)

Infància


SERVEIS SOCIALS o Centre de Serveis Socials C/ Selva 57 (I), Selva 61 (II)

Urbanisme

o 57.321 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri - Alcúdia 4.719 m2 - Alloza 1.164 m2 - Artà 592 m2 - Brossa 2.891 m2 - Eduard Tubau 2.693 m2 - Escultor Ordóñez 11.111 m2 - Garrofers 1.880 m2 - Horitzontal 2.118 m2 - Lluc 1.419 m2 - Maladeta 7.135 m2 - Jardins Petit Príncep 2.352 m2 - Porta 1.600 m2 - Passatge Porta 1.206 m2 - Santanyí 1.111 m2 - Selva 4.580 m2 - Torrent de Can Piquer 2.625 m2 - Valldemossa 4.223 m2 - Velià-Rio Janeiro/Fabra i Puig 3.902 m2

Mobilitat

o Pàrking en superfície al costat del cementiri de sant Andreu. 8.000 m2 o Accessibilitat Estació Metro Virrei (Licitació obres ascensors i escales

mecàniques) o 7 Estacions Bicing o Semaforització a Rio Janeiro/Andreu Nin

67



Sempre al costat de les persones o Posar en marxa el nou Centre Cívic Can Verdaguer o Posar en marxa la nova seu de la UNED al carrer Andreu Nin o Recuperar la masia Can Valent com a element paisatgístic en un entorn

enjardinat o Impulsar millores a les instal·lacions del poliesportiu de Can Dragó o Adequar els locals de titularitat pública de Renfe-Meridiana per a la

dinamització del barri

Espai públic de més qualitat, més net i més segur o Remodelar la Pl. Sóller o Urbanitzar els Jardins Alfàbia o Impulsar la transformació del camp de la Damm o Implantar un camí escolar als entorns de les escoles Palma de Mallorca i

Aloma o Millorar l’oferta d’aparcament a la zona centre del barri i a Renfe-

Meridiana o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació

i/o renovació d’àrees infantils de joc o Implantar un programa de civisme als habitatges de Renfe-Meridiana

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació

o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Centre Cívic

68


EL TURO DE LA PEIRA, AVUI

Indicadors socials




(13,2%) 20.924

(14,5%) 114.911


(29,9%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


1.180

9.318

87.523


(23,4%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)




HABITATGE o 100 habitatges socials C/ Aneto 22 o Finalització del reallotjament de veïns en un total de 1.057 habitatges

Ensenyament

o Seu de Serveis Educatius de Nou Barris a C/ Nil o Millores a 4 centres educatius públics: Escoles Calderón, Turó, Josep Pla

i Aula D’adults Madrid

69


Equipaments de barri o Arranjament de Casal de Gent Gran Turó, i servei d’Àpats en companyia

Esport i infància

o Arranjament de Piscina Turó o Vestuaris de Pistes Montsant o 2 àrees de jocs infantils

Activitat econòmica i medi ambient

o Centre de Formació i Inserció Laboral a l’Espai Jove Les Basses o 9 locals comercials nous al barri o Mini Punt Verd a Plaça Les Basses

Urbanisme

o 10.094 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri - Cadí 1.353 m2 - Montmajor 1.114 m2 - Bessiberri 1.328 m2 - Nil 2.430 m2 - Montsant 1.143 m2 - Travau-Cadí 2.726 m2

Mobilitat

o 378 places d’aparcament als edificis nous o 2 ascensors als carrers Rosario Pi i Canfranc o 2 estacions de Bicing o Carril Bus a Fabra i Puig


Sempre al costat de les persones o Fer un nova pista esportiva i un nou Casal de gent gran en l’actual

ubicació de la piscina Calderón o Millorar de les instal·lacions del camp del futbol del Turó o Estudiar una nova ubicació de l’Escola de Formació d’Adults o Fer millores al Centre Cívic Can Basté o Mantenir les mesures destinades a impulsar la rehabilitació dels

habitatges afectats per patologies estructurals

Espai públic de més qualitat, més net i més segur o Urbanitzar la illa interior que ocupa l’actual pista Montsant o Generar nova oferta d’aparcament en la part alta del barri o Continuar amb la urbanització i manteniment integral de carrers i la

creació i/o renovació d’àrees infantils de joc

70


o Impulsar la construcció dels habitatges i aparcaments a la illa Q

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Consolidar l’Espai Jove de les Basses, amb continguts especialitzats en

formació i promoció ocupacional, cultura i lleure d’adolescents i joves. o Crear un viver de petita empresa per als emprenedors amb dificultats

d’inserció laboral

71


VILAPICINA I LATORRE LLOBETA, AVUI

Indicadors socials




(10,0%) 20.924

(14,5%) 114.911


(23,0%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


1.509

9.318

87.523


(13,4%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5)Dades Departament Estadística 2013



Equipaments de barri o Centre esportiu municipal Cotxeres Borbó o Casal per a gent gran Cotxeres Borbó, amb gimnàs o Acord i expropiació de terrenys per a la construcció de Residència i

Centre de dia per a gent gran o Arranjament i accessibilitat (ascensor) al Centre Cívic Torre Llobeta

Ensenyament i cultura

o Biblioteca Cotxeres Borbó i Sala polivalent

72


o Millores a l’escola Timbaler del Bruc

Equipaments de barri o Centre integral de Salut Cotxeres Borbó (CAP, Urgències, Salut mental,

Hospital de dia, Rehabilitació, Diagnosi per la imatge)

Infància o 2 àrees de jocs infants

Mobilitat

o Pàrking Plaça Garrigó. 290 places, 7.427 m2 o Pàrking Cotxeres Borbó o Accessibilitat Estació Metro Virrei (Licitació obres ascensors i escales

mecàniques) o Estacions Bicing

Urbanisme

o 19.551 m2 de via pública urbanitzats i rehabilitats al barri - Entorns Cotxeres Borbó (Pl. Laforet) 2.322 m2 - Espiell 2.169 m2 - Euclides 565 m2 - Arnau 720 m2 - Francesc Bolós 1.140 m2 - Pl Garrigó 8.050 m2 - Mare de Deu de les Neus 1.331 m2 - Pontons 1.442 m2 - Velià-Fabra i Puig/Riera d’Horta 1.812 m2 - Greco (accessibilitat finques)


Sempre al costat de les persones o Impulsar la construcció per part de la Generalitat d’una residencia i

centre de dia a la illa dels c/Petrarca/Duero/Cartellà o Construir una nova escola bressol o Reformar el poliesportiu Virrei Amat o Posar en marxa els nous equipaments municipals de Cotxeres Borbó

(poliesportiu, biblioteca, casal de gent gran i sala polivalent) o Definir nous usos per al Centre Cívic Torre Llobeta, tenint en especial

consideració la promoció de la dona o Crear un espai infantil

73


o Exigir a la Generalitat de Catalunya la construcció d’un equipament en el solar de la seva propietat en Cotxeres Borbó. Mentrestant habilitar aquest espai per usos del barri.

o Posar a disposició de les comunitats de veïns i veïnes un estudi tècnic de solucions possibles a les humitats d’habitatges, i donar el suport tècnic necessari a les comunitats que acordin abordar aquesta problemàtica.

Espai públic de més qualitat, més net i més segur o Urbanitzar l’Av. Borbó i dels entorns Cotxeres Borbó Fase II o Urbanitzar interiors d’illes de Torre Llobeta o Fer seguiment de les obres d’accessibilitat i millora de l’estació de Metro

de Virrei Amat per garantir la seva execució en els terminis previstos o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Potenciar l’activitat dels eixos comercials que emmarquen el barri o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Centre

Cívic

74


TORRE BARÓ, AVUI

Indicadors socials




(22,9%) 20.924

(14,5%) 114.911

(8,2%) Estudis primaris1 696

(38,9%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


63

9.318

87.523


(10,4%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5) Dades Departament Estadística 2013 Accions desenvolupades pels governs de progrés


Habitatge o Sector 1: 6 edificis amb 338 habitatges de protecció oficial. o 26 locals comercials o 253 places d’aparcament

Ensenyament

o Programa d’activitats extraescolars a l’Institut Picasso o Programa Mus-e de formació artística i convivència o Programa de resolució de conflictes entre iguals

75


o Millores a l’Institut Picasso

Equipaments i serveis de barri o Ampliació del CAP de Salut o Casal de barri provisional o Plans ocupacionals o Nou espai esportiu i lúdic al Campillo de la Virgen o Nova zona de Petanca a Brull-Vilatorta o Projecte de nova Pista Esportiva

Infància

o Àrea de jocs infantils

Urbanisme o Via pública urbanitzada i rehabilitada al barri

- Escolapi Cancer 10.800 m2 - Campillo de la Virgen, Villatorta i Brull 8.442 m2 - Sant Feliu de Codines 12.800 m2 - Mur E. Cancer-Argençola - Martorelles - Millores Masquefa, escales i mirador - Pavimentació Pruït, Castellfollit, S. Quirze Safaja

Mobilitat

o Bus 83 per Zona Nord


Sempre al costat de les persones o Fer el Casal de barri a la Pl. dels Eucaliptus o Fer el Casal infantil a la Pl. dels Eucaliptus o Construir la pista esportiva del barri o Consolidar el Campillo de la Virgen com a espai d’ús social o Augmentar l’oferta d’activitats i serveis per als adolescents i joves


o Impulsar el projecte constructiu del Camí de Ronda o Elaborar i executar el pla de millora i manteniment dels carrers o Generar una zona de jocs infantils a la part alta del barri o Fer millores al Parc Apolo o Instal·lar escales mecàniques al tram Campillo de la Virgen-Ciutat

Meridiana o Generar places d’aparcament al barri o Implantar mesures de pacificació del trànsit

76


o Continuar el desenvolupament del PERI de Torre Baró

Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació Reactivació econòmica i c o Continuar amb els plans ocupacionals de la Llei de barris o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal

de barri

77


VALLBONA, AVUI Indicadors socials Indicador Barri Districte Barcelona Població 1 1.338 167.419 1.620.943 Renda familiar disponible 2



(16,4%) 20.924

(14,5%) 114.911

(8,2%) Estudis primaris1 425

(39,3%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


29

9.318

87.523

Index de sobreenvelliment4 64,4 54,9 55,3 Població estrangera5 190

(14,2%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5) Dades Departament Estadística, 2013 Accions desenvolupades pels governs de progrés Accions al mandat 2008-2012 Habitatge

o Projecte d’ARE (Àrea Residencial Estratégica) amb 2.000 habitatges i equipaments cívics, esportius i escolars

Ensenyament o Millores i informatització a l’escola Ciutat Comtal o Programa d’activitats extraescolars a l’escola Ciutat Comtal o Programa Mus-e de formació artística i convivència a l’escola.

78


Equipaments i serveis de barri o Millores al Casal de Barri o Millores en vestuaris, renovació d’obra i pintura al camp de futbol

Infància

o Nou espai per Ludoteca a l’escola Ciutat Comtal o 2 àrees de jocs infantils

Urbanisme

o Via pública urbanitzada i rehabilitada al barri - Pujalt 1.932 m2 - Passeig Pineda - Plaça Oristà i entorns 2.699 m2 - Carrers de zona alta (manteniment) - Pierola: millores i nou col.lector

Mobilitat

o Bus 83 per a Zona Nord o Pas de connexió amb Can Cuias o Zona 30


Sempre al servei de les persones o Fer el Casal de barri de Vallbona o Fer una escola bressol o Millorar les instal·lacions del camp de futbol municipal i posar gespa o Millorar les instal·lacions de l’escola Ciutat Comtal o Millorar l’oferta educativa i de lleure infantil i juvenil


o Impulsar l’execució del pla de millora de carrers de Vallbona o Executar les mesures d’accessibilitat del Pont d’Oristà o Impulsar el projecte constructiu del Pont de Puig d’en Jorba o Millorar el manteniment dels entorns del Rec Comtal o Implantar mesures de pacificació del trànsit o Impulsar el desenvolupament del Pla Director de l’ARE de Vallbona (Àrea

Residencial Estratègica, amb habitatges de protecció oficial, aparcaments, horts urbans i equipaments educatius, esportius, culturals i d’ús social)

79


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Implementar programes i cursos de millora de l’ocupabilitat en el Casal

de barri

80


CIUTAT MERIDIANA, AVUI Indicadors socials Indicador Barri Districte Barcelona Població 1 10.746 167.419 1.620.943 Renda familiar disponible 2



(14,6%) 20.924

(14,5%) 114.911


(40,2%) 42.277

(29,3%) 290.399 (20,6%)


35.705 (24,7%)

280.652 (24,9%)


29.905 (20,7%)

351.208 (24,9%)


15.455 (10,7%)

370.058 (26,3%)


361

9.318

87.523

Index de sobreenvelliment4 43,1 54,9 55,3 Població estrangera5 3.431

(32,7%) 26.739 (9,5%)

280.047 (17%)

(1) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que mesura la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (el diferencial entre el barri de la Ciutat amb índex més elevat –Pedralbes, a Les Corts, amb 241,5- i el d’índex més baix –Can Peguera, a Nou Barris, amb 34,0- és de 207,5 punts) (3) Titulació acadèmica Dades Padró Juny 2012 (4) Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2011 (5) Dades Departament Estadística 2013 Accions desenvolupades pels governs de progrés Accions al mandat 2008-2011

Habitatge o Pla d’ascensors i subvencions per instal·lació o Pla de millora urbana per 53 blocs i 2.544 habitatges

Ensenyament

o Remodelació integral d’Escola Mestre Morera o Nova Bressol Mestre Morera o Rampa d’accés a Bressol La Muntanya i Escola E. De Montcada o Millores en Bressol La Muntanya

81


o Millores en Escola Elisenda de Montcada i gimnàs o Nou espai per Ludoteca Trencapins en Escola E. De Montcada o Millores en Escola Ferrer i Guàrdia o Millores en Escola d’Educació Especial Sant Joan de la Creu o Programa d’activitats extraescolars a les escoles del barri o Programa Mus-e de formació artística i convivència o Patis oberts en horaris extraescolars de cap de setmana o Projecte “l’esport ens fa iguals”

Mobilitat o Bus 83 per Zona Nord o Nou ascensor zona Biblioteca o Accessos EB La Muntanya

Equipaments i serveis de barri o Nova OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) o Biblioteca de Zona Nord o Rehabilitació del Centre de Serveis Socials o Nou Punt Verd o Camp de futbol Torrent del Bosc. Adequació, gespa artificial, millores. o Renovació d’equipament esportiu Can Cuiàs. Instal.lacions,

manteniment piscina o Millora Pista Petanca Can Cuiàs o Plans d’ocupació o Programes de suport per comunitats de veïns o Estudi sobre el comerç al barri

Infància o 2 àrees de jocs infantils

Urbanisme

o Via pública urbanitzada i rehabilitada al barri - Accés al barri (Entrada Bcn Nord) - Agudes - Costabona - Millores a Perafita-Rasos de Peguera - Escales entre Agudes i Pedraforca - Clavegueram Rasos de Peguera i Agudes - Millores a Plaça Pedraforca - Zona Revilux més ascensor

82



Sempre al costat de les persones o Desenvolupar el projecte constructiu del Casal de gent gran, del Casal

infantil i de joves i un espai d’ús polivalent a l’antic camp de futbol. o Millorar l’oferta d’activitats del Casal de gent gran del carrer Pedraforca o Millorar l’oferta d’activitats culturals del Teatre de la Zona Nord o Millorar les instal·lacions del camp de futbol del Torrent del Bosc o Millorar les pistes de petanca o Desenvolupar el projecte constructiu d’una zona lúdico-esportiva al

Torrent del Bosc o Mantenir l’oferta educativa i de lleure a les escoles del barri o Implantar mesures per millorar el civisme i la convivència o Executar el Pla especial per a la instal·lació d’ascensors al barri


o Urbanitzar els carrers Vallcivera, Perafita, Pedraforca. o Executar les fases previstes del Pla de millora dels espais interiors i verds

del barri. o Generar més places d’aparcament a la part alta del barri o Implantar mesures de pacificació del trànsit o Continuar amb la millora i manteniment integral de carrers i la creació


Reactivació econòmica i compromís amb l’ocupació o Mantenir els plans ocupacionals i les mesures d’orientació i formació

ocupacional. o Donar suport a les iniciatives d’autoocupació o Fer obres de millora del mercat de Núria

83


BARÓ DE VIVER, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats3 181 11.009 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 84 4.926 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 352

(17,9%) 11.326 (8,9%)

114.911 (8,2%)


30.395 (24%)

290.399 (20,6%)


29.508 (23,3%)

280.652 (19,9%)


32.547 (25,7%)

351.208 (24,9%)


22.887 (18,1%)

370.058 (26,3%)


113

7.140

87.523


(8,5%) 18.646

(12,7%) 280.047 (17,4%)

(1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (4 )Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2012 (5) Dades Departament Estadística Gener 2013

Accions desenvolupades dels governs de progrés

Pla de renovació del barri amb la remodelació integral dels habitatges durant els anys 1987 i 1999. Es va desenvolupar en 9 fases i es van substituir 344 cases barates de l'any 1929 i 486 habitatges construïts l'any 1956 afectats per aluminosi. La remodelació va anar acompanyada d'obres de re urbanització, que van consistir a unificar la zona mitjançant l'ordenació de l'espai, soterrament de línies elèctriques i telefòniques, instal·lació d'aparcaments per a vehicles, asfalt de les calçades, ampliació de voreres, instal·lació d'arbrat, mobiliari urbà i enllumenat nous, supressió de barreres arquitectòniques, senyalització de carrers...

84


Pla de Desenvolupament Comunitari: es va posar en marxa l’any 2002 i participen vuit entitats del barri. Els principals objectius són fomentar la participació del teixit associatiu del barri i implantar alternatives a la inserció sociolaboral, mitjançant quatre àmbits de treball (formació-inserció sociolaboral, promoció social comunitària, millora de l’autoestima i de la imatge del barri i millora i reforç dels equipaments sociocomunitaris al territori).

Llei de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver: al febrer de 2010 Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona varen signar el conveni per desenvolupar el projecte d'intervenció integral de l'àmbit Bon Pastor - Baró de Viver que preveu una inversió de 17.250.000€, per projectes de tipus urbanístic i social. Entre aquestes inversions, destaquen la construcció del nou centre cívic i del nou casal de gent gran, la millora de l’accés al metro i la re urbanització del Passeig Santa Coloma, així com el desenvolupament de programes socials com els destinats a la mediació comunitària i veïnal, activitats extraescolars i la promoció de la participació ciutadana.

Altres actuacions:

Soterrament de les línies d'alta tensió que anaven a la llera del Besòs i que va permetre transformar les seves ribes en un parc.

L'arribada del metro va facilitar la connectivitat amb la resta de la ciutat i va permetre canviar radicalment l'aïllament i les condicions de vida dels habitants del barri. Encara que cal destacar la molt deficient solució que el govern de Jordi Pujol va donar a la ubicació de l’estació que està allunyada del barri i en un espai difícil de garantir la seva seguretat.

Les rondes: significar la connexió ràpida en vehicle privat del barri a la resta de la ciutat i de l’àrea metropolitana.

Construcció de la llosa del Baró de Viver per a ús esportiu. Millora de l’espai públic amb la re urbanització de la Plaça de Baró de Viver,

la remodelació de la Rambla de Ciudad Asunción i la inauguració de la plaça Pilar Miró.

Escola Bressol municipal El Caminet del Besòs i l’escola de primària de Baró de Viver.

El Pla Sant Andreu – la Sagrera que suposarà disposar de nous espais per a equipaments, tenir un gran parc per gaudir i, especialment, la integració del barri a la trama urbana amb una connexió directe i agradable amb la resta de Sant Andreu.

Aquests plans i projectes impulsats per l’Ajuntament de Barcelona anaven dirigits a “normalitzar” un barri aïllat urbanísticament i tancat socialment, a dotar-lo dels mateixos recursos públics que la resta de barris i dignificar una zona de la ciutat que el franquisme havia abandonat a la seva sort. Per aquest motiu la primera gran actuació de l’Ajuntament democràtic va ser refer completament el barri, donar als veïns un habitatge digne amb un espai públic de

85


qualitat. Un procés que va durar més de deu anys però ha permès fer del Baró de Viver un barri de la mateixa qualitat que la resta urbanísticament parlant.

Aquests problemes, però, Poc després, per tal de millorar els problemes de convivència i donar resposta a les necessitats socials existents, es va posar en marxa un Pla Comunitari que va implicar a entitats i veïns i veïnes en la detecció de problemes i disseny de polítiques públiques a aplicar. Aquest pla s’hauria de re definir i potenciar perquè torni a tenir l’efectivitat que va aportar al seu començament.

Continuen i a dia d’avui el Baró de Viver continua sent un dels barris amb la renda més baixa de la ciutat. Per això gràcies al govern del PSC a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona es va aprovar el Pla de Barris que garanteix al Baró de Viver una sèrie de recursos econòmics que ajudi a millorar el barri i la vida dels seus veïns i veïnes. I no només això, si no que també doni solucions als problemes que la crisi econòmica està generant.


Aprofitar els solars de Ferran Junoy. Una proposta seria edificar els equipaments pactats amb la Generalitat: centre de coordinació i planificació d’emergències i un institut de secundària, centre de formació professional vinculat al ferrocarril i als autobusos únic a tot Catalunya. Aquest projecte ha de servir per connectar el barri amb el Bon Pastor i Sant Andreu resolent el seu aïllament històric.

Dinamització comercial que inclogui un pla per l’obertura dels locals buits.

Afavorir la pràctica esportiva: Millores dels equipaments esportius acompanyades de programes educatius a través de l’esport: cobertura del camp de futbol de la llosa i instal·lació d’una petita grada, camp de futbol gran provisional, nou espai per a les petanques, construcció d’una pista d’skate, etc

Programa d’ajudes a les instal·lacions d’ascensors per garantir l’accessibilitat i la mobilitat de tots els veïns i veïnes.

Remodelació de la zona de la sortida del metro que permeti millorar la seguretat.



Programes de millora de la convivència i estratègies antirumors.

86


EL BON PASTOR, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats3 1.030 11.009 108.192 Nombre atur de més de 12 mesos3 476 4.926 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 1.346

(12,6%) 11.326 (8,9%)

114.911 (8,2%)


30.395 (24%)

290.399 (20,6%)


29.508 (23,3%)

280.652 (19,9%)


32.547 (25,7%)

351.208 (24,9%)


22.887 (18,1%)

370.058 (26,3%)


493

7.140

87.523

Índex de sobreenvelliment4 51,85 53,3 55,3 Població estrangera5 1.597 (8,0%) 18.646 (12,7%) 280.047

(17,4%) (1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (4 )Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2012 (5) Dades Departament Estadística Gener 2013


Pla de Remodelació de les Casas Baratas: l’any 2003 es va signar el conveni entre l'Associació de Veïns de Bon Pastor i el Patronat Municipal de l'Habitatge després d’una consulta entre els veïns i veïnes afectats, que preveu fer el trasllat en quatre fases i una cinquena que ha de ser per a veïns i veïnes del barri. La primera va acabar de realitzar-se entre 2007 i 2008 i la segona va finalitzar al 2010. Aquest any 2013 s’ha iniciat la 3a, tot i que l’actual Govern Municipal només preveu construir dos dels tres edificis previstos al Conveni.

Llei de Barris del Bon Pastor i Baró de Viver: al febrer de 2010 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, liderats pels socialistes, varen signar el

87


conveni per desenvolupar el projecte d'intervenció integral de l'àmbit Bon Pastor - Baró de Viver que preveu una inversió de 17.250.000€, per projectes de tipus urbanístic i social. Entre aquestes inversions, destaquen la remodelació del centre cívic, la millora del casal de gent gran, la urbanització de carrers i el desenvolupament de programes socials com els destinats a la mediació comunitària i veïnal, activitats extraescolars i la promoció de la participació ciutadana.

La transformació de la Maquinista: va suposar la creació d’una nova zona d’habitatges on van venir una gran quantitat de nous veïns i veïnes amb una realitat sociològica molt diferent a la del Bon Pastor i que, per tant, resulta tot un repte la consecució d’una integració d’aquesta població en la vida comunitària i diària de la resta del barri. També destacar que el centre comercial ha estat tota una oportunitat laboral per moltes persones del barri, especialment, joves.

Les rondes: va significar la connexió ràpida en vehicle privat del barri a la resta de la ciutat i de l’àrea metropolitana.

El Pla Sant Andreu – la Sagrera que suposarà disposar de nous espais per a equipaments, tenir un gran parc per gaudir i, especialment, la integració del barri a la trama urbana amb una connexió directe i agradable amb la resta de Sant Andreu.

Altres actuacions:

Centre Cívic del Bon Pastor, un equipament que ha servit com a dinamitzador de la vida associativa i comunitària del barri, un referent veïnal de les entitats, grups, ciutadans i ciutadanes en els aspectes social, cultural i lúdic.

El Bon Pastor compta a dos equipaments esportius de titularitat pública que han apropat la pràctica esportiva als veïns i veïnes del barri: Complex Esportiu Municipal situat al C. Costa Daurada gestionat

per l’Associació Esportiva del Bon Pastor. Aquest equipament públic disposa de Camp de Futbol, Pavelló Poliesportiu, Pistes de Tennis i Padel i piscina coberta i descoberta.

Les reformes urbanístiques motivades pels Jocs Olímpics de 1992 va permetre obrir un equipament esportiu a la llosa que cobreix la Ronda Litoral al seu pas pel Bon Pastor. L’any 2005 es va fer una reforma integral que va deixar lloc a quatre pistes de tennis, dues de pàdel, una canxa oberta de Basket i un espai habilitat per practicar la petanca. Actualment és un dels principals llocs de trobada per a la pràctica esportiva pels veïns i veïnes del barri.

Escola Bressol municipal Les Quatre Torres. Inaugurada al 2004, és la primera escola bressol pública del barri i compta amb una vuitantena de places dividides en sis grups d’infants.

88


L’arribada de la L9 i L10 del Metro: gràcies al govern Montilla de la Generalitat es va fer realitat la lluita veïnal més destacada en la vida del barri. Això ha suposat la connexió ràpida amb transport públic del Bon Pastor amb la resta de la ciutat i posar-ho al mapa. Ha esta el canvi més significatiu després de les Cases Barates.

L’escola d’Adults que ha fet una tasca molt important en resoldre els problemes de formació de molts dels i les habitants del barri i d’atenuar el fracàs escolar.

La substitució provisional del Mercat del Bon Pastor que ha dignificat un equipament bàsic en la dinamització comercial del barri i que obria l’esperança de la remodelació de l’espai que més cèntric del Bon Pastor.

A l’any 2004 es va inaugurar la primera biblioteca pública que ha tingut mai el barri, ja que anteriorment només hi havia una sala de lectura al Centre Cívic.

Soterrament de les línies d'alta tensió que anaven a la llera del Besòs i que va permetre transformar les seves ribes en un parc.

Millora de l’espai públic amb la reforma de diferents carrers. Per exemple, a l’anterior mandat es van re urbanitzar els carrers Barri Vermell, Foc follet, Mare Eterna i la plaça Fèlix Rodríguez de la Fuente i es van recuperar les voreres del carrer ciutat d’Asunción. La seva finalitat es la de re equilibrar la resta del barri amb la nova zona que neix de la remodelació de Cases Barates perquè no es vegi un gran greuge urbanístic que suposi el inici de la degradació d’aquella zona del barri.

Tots aquests programes i equipaments impulsats per l’Ajuntament de Barcelona han tingut com objectiu fer que el Bon Pastor deixés de ser un barri aïllat, amb greus problemàtiques socials i sense cap tipus de recurs públic, per passar a disposar dels mateixos serveis que la resta de barris de la ciutat.

En tota aquesta feina de detecció de necessitats i disseny de polítiques públiques va ser cabdal la tasca realitzada per l’Associació de Veïns. Així, a l’any 2002 van acabar de redactar un Pla de Futur del barri, que recollia entre altres prioritats la biblioteca, l’escola bressol, el centre de dia, l’institut i el centre de formació professional, demandes que a dia d’avui han estat gairebé totes assolides.

A més dels equipaments bàsics, es va encetar el difícil procés de renovació dels habitatges de les Casas Baratas, cercant el consens veïnal necessari per tal de portar-ho a terme amb l’aprovació d’una àmplia majoria. Malgrat algunes veus discordants que van alentir el procés, avui ja està en construcció la tercera fase i sembla que fins i tot CiU, qui mai ha volgut aquesta remodelació, ha acceptat la voluntat dels veïns i veïnes i ho s’està veient obligada a tirar-la endavant encara que estan buscant totes les excuses possible per no acomplir el conveni i fer allò que els convé pels seus interessos i compromisos.

Amb l’aprovació del Pla de Barris gràcies al govern del PSC a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, el Bon Pastor tenia garantida una sèrie de recursos

89


econòmics per culminar el procés de dignificació del barri que vam iniciar fa més de trenta anys però el govern d’Artur Mas va paralitzar primer i eliminar després aquesta llei només arribar a la Generalitat. I no només això, si no que també poden servir per poder solucions als problemes que la crisi econòmica està generant.


Finalització del Pla de Remodelació de Casas Baratas.

Millora educativa: Creació d’una escola de formació professional a l’edifici actual del IES Colon, i d’acord amb el relat industrial del barri. Reubicació de l’escola d’adults en un nou espai potenciant la seva activitat.

Programa d’ajudes a les instal·lacions d’ascensors per garantir l’accessibilitat i la mobilitat de tots els veïns i veïnes.

Creació d’un centre ocupacional als baixos de la segona fase de cases barates.

Construcció del nou Mercat del Bon Pastor i, dins del seu espai, la ubicació del nou casal de gent gran.

Afavorir la pràctica esportiva amb la remodelació del camp de futbol del Carrer Santander.

Recuperació de la Casa Verònica per al barri.


Programes de millora de la convivència i estratègies antirumors.

Garantir el re equilibri urbanístic de la resta del barri que no es veu beneficiada amb la remodelació de Cases Barates.

90


LA TRINITAT VELLA, AVUI

Indicadors socials




(14,1%) 11.326 (8,9%)

114.911 (8,2%)


30.395 (24%)

290.399 (20,6%)


29.508 (23,3%)

280.652 (19,9%)


32.547 (25,7%)

351.208 (24,9%)


22.887 (18,1%)

370.058 (26,3%)


302

7.140

87.523


(32,9%) 18.646

(12,7%) 280.047 (17,4%)

(1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística Juliol 2013 (4 )Població més gran de 75 anys, dades Departament Estadística, 2012 (5) Dades Departament Estadística Gener 2013


Llei de Barris de Trinitat Vella: al 2006 Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona varen signar el conveni per desenvolupar el projecte d'intervenció integral de l'àmbit de Trinitat que va invertir 17.442.000€, per un total de 45 projectes de tipus urbanístic i social. Així, destaca la construcció de la Biblioteca Josep Barbero, remodelació de diferents carrers i instal·lació d’escales mecàniques. A més, aquesta llei va veure’s complementada amb una gran quantitat d’inversions complementàries, que van servir per a la nova escola bressol El Tren i el CAP. A més, es van dedicar 744.000€ per projectes socials com els de mediació comunitària, d’atenció a les dones o els d’acollida a la població immigrant.

91


Pla Porta Trinitat: els projectes de Porta Trinitat tenen com a objectiu endreçar els accessos al barri per la banda de Sant Andreu i re urbanitzar la zona amb noves zones verdes, equipaments i habitatges. La importància del projecte es basa en que serveis per cosir a Trinitat Vella amb Sant Andreu i acabar així amb el seu aïllament respecte a la resta de la ciutat. En aquest sentit destaquen: o Espai públic: Nou carril de connexió entre el Nus de la Trinitat i la Meridiana,

ampliació i pacificació de la plaça Josep Andreu i Abelló i pacificació de la carretera de Ribes.

o Equipaments: hi havia previst una residència de gent gran, un centre de dia, un centre de serveis socials, un espai jove i espai per a entitats, encara que els actuals governs de CiU a l’Ajuntament i a la Generalitat els han aturat completament.

o Habitatge: habitatges dotacionals per a gent gran i jove i habitatge protegit impulsat per la UGT.

Pla Nord Trinitat: a mitjans de l’any 2011 es va aprovar la modificació del PGM en l’àmbit de la presó de la Trinitat, fruit d’un any i mig de treball participatiu d’una desena d’entitats i veïns a tall particular, per pactar la remodelació dels terrenys. Aquest projecte de transformació preveu la construcció d’una gran plaça al voltant de la qual s’edificaran 407 pisos, 233 amb algun tipus de protecció, bé de lloguer, bé de compra, i 174 dels quals destinats a ubicar els veïns que viuen actualment als blocs propers a la B-20. En aquest espai també estan previstos equipaments de tres tipus: socials (un auditori i un centre cívic); educatius (un equipament universitari, una guarderia i una escola de primària), i també culturals.

Els projectes del Parc de la Casa de les Aigües: a l’alçada de la Casa de les Aigües està previst fer un nou vial per a vehicles i un altre per a vianants per travessar per sota les calçades de l’autopista i connectar la Trinitat Vella amb Vallbona. Aquesta nova connexió permetrà emprendre una re urbanització general del sector que ha de permetre ubicar-hi nous equipaments com un institut, unes pistes poliesportives i un Punt Verd.

Altres actuacions: o L'arribada del metro va facilitar la connectivitat amb la resta de la ciutat i va

permetre canviar radicalment l'aïllament i les condicions de vida dels habitants del barri.

o Trinitat Vella compta a dos equipaments esportius de titularitat pública que han apropat la pràctica esportiva als veïns i veïnes del barri: Complex Esportiu de Trinitat Vella inaugurat l’any 1984 quan es va

construir la piscina descoberta que un any després es va cobrir. La seva ampliació sempre s’ha fet per fases i actualment té tres piscines, un pavelló i gimnàs.

Camp de futbol municipal

92


Parc de la Trinitat Vella: inaugurat el 1993, és un dels parcs més grans de la ciutat amb més de set hectàrees de zona verda. El 2006 s’hi va construir una pista d'automodelisme, una zona d'horts urbans, barbacoes i es van remodelar les pistes esportives.

Les rondes: significar la connexió ràpida en vehicle privat del barri a la resta de la ciutat i de l’àrea metropolitana.

PERI Trinitat: suposa la renovació de la part més antiga del barri i la remodelació dels seus carrers.

Per la seva situació perifèrica, i rodejat d’autopistes d’una banda, i del riu per una altra, aquest ha estat un barri força aïllat de la resta de la ciutat. Els plans impulsats a l’entorn del projecte olímpic de 1992 ja va suposar un salt qualitatiu força important que li van permetre assolir al barri el seu primer parc, zona esportiva i equipaments.

El Pla de Barris ha aconseguit dotar al barri de la xarxa d’equipaments i serveis necessaris: el nou CAP, la construcció de la nova escola bressol el Tren i la biblioteca fan que la Trinitat s’assimili a qualsevol altre barri de la ciutat. Ara cal

portar a terme els processos de transformació necessaris per estendre la Trinitat cap a Sant Andreu i omplir els grans buits urbans ocupats per edificis d’infraestructures elèctriques en desús que dificulten la unió de Trinitat Vella amb la resta de Barcelona.

En aquest sentit ens referim als entorns de la plaça Andreu i Abelló i de la zona del passeig de Santa Coloma. Aquests grans àmbits de transformació, han estat objecte de la deguda planificació, amb la definició de sectors residencials, nous carrers, zones verdes i la obtenció de sòl públic per a la construcció d’equipaments.

Així mateix, la planificació per l’espai ocupat per la presó també suposa una bona oportunitat de resoldre alguns dels seus problemes històrics. La construcció d’habitatge protegit que faciliti l’emancipació del joves del barri, noves zones verdes i equipaments són factors importants milloraran substancialment el barri des del punt de vista urbanístic i social i que, sens dubte, suposarà el re equilibri intern del barri evitant la degradació i oblit de la seva zona nord.


Desenvolupament del projecte de transformació de Nord Trinitat: tancament definitiu de la presó i compliment del dels compromisos adquirits en el procés de participació veïnal.

Desenvolupament del Pla Porta Trinitat.

Potenciar el comerç de proximitat donant un major suport a l’Associació de Comerciants.


93


Programes per facilitar la integració dels immigrants, de millora de la convivència i estratègies antirumors.


94


EL BESÒS I EL MARESME, AVUI

Indicadors socials



Nombre aturats 3 2.188 17.244 108.192 Nombre d’atur de més de 12 mesos3 911 7.334 44.778 Titulació acadèmica: sense estudis1 3.172

(13,37%) 18.819

(8,08%) 114.911


(29,02%) 45.576

(19,57%) 290.399 (20,6%)


44.778 (19,23%)

280.652 (24,9%)


48.528 (29,84%)

351.208 (24,9%)


42.901 (18,42%)

370.058 (26,3%)


1177

11199

86.975

Index de sobreenvilliment4 62,4 54,2 55,3 Població estrangera5 6.556

(27,63%) 37.761

(16,21%) 280.047

(100%) (1) Dades Departament Estadística 2012 (2) La Renda Familiar Disponible per habitant (RFD) és un indicador que medeix la capacitat econòmica de les famílies. Dades 2011 (3) Dades Departament Estadística, juliol 2013 (4) Index sobre envelliment= (població de 75 i més anys/població de 65 i més anys)x100. Dades Departament Estadística 2012 (5) Dades Departament Estadística 2013


Llei de Barris del Besòs i el Maresme. En el 2008, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona varen signar el conveni per desenvolupar el projecte d'intervenció integral de l'àmbit del Besòs i el Maresme amb una inversió prevista de 14.083.472€, per un total de 35 projectes de tipus urbanístic i social. Així, destaca:

o La remodelació d’ Alfons el Magnànim entre c/ Llull i c/ Lluís Dalmau. o Els projectes de rehabilitació i millora d’ habitatges. o Actuacions de rehabilitació estructural.

95


o Instal·lació d’ ascensors i eliminació de barreres arquitectòniques. o Millora d’ elements comuns d’edificis residencials.

Espai Interior Illa C/ lluís Borrassà i C/ Ferrer i Bassa. Es va urbanitzar (pavimentació, enllumenat, nou mobiliari urbà, clavegueram, desviament de serveis existents, implantació de la xarxa de RSU i jardineria) de l’ illa de cases entre els carrers Alfons el Magnànim, Ferrer Bassa, Sant Ramon de Penyafort i Lluís Borrassà). Adequació de l’ espai públic interior comprès a l’illa de cases dels esmentats carrers per dotar-los dels mínims requeriments d’habilitat i confort necessari. Finalització de la xarxa RSU per el seu correcte funcionament.

Urbanització Àmbits Maresme Besòs, Sud Oest i Fòrum. S’ha urbanitzat els àmbits del Sud-oest del Besòs al nord de l’ àmbit del Fòrum ( sota al c/ Llull). Fent les zones verdes previstes i el seu tancament.

Recollida neumàtica illes C/ Bernat Metge i C/ Lluis Dalmau i C/ Ferrer i Bassa i C/ Llull. Instal·lació bústies i quadres elèctrics pendents de la xarxa Recollida Pneumàtica de Residus a les illes entre els carrers Bernat Metge- Lluís Dalmau i els carrers Ferrer Bassa- Llull.

Complementació Xarxa RSU Àmbit Maresme Besòs Sud- Oest. Es van completar

les obres i instal·lacions de la Recollida Pneumàtica de Residus fins a fi efecte de poder posar en funcionament el sistema.

Alfons el Magnànim entre c/ Llull i C / Lluís Dalmau. Adequació de l’ espai ocupat

per una antiga pista de patinatge, amb nova pavimentació.

Remodelació de l’ AVV Maresme. Adequació d’ instal·lacions, climatització i millora d’ accessibilitat.

Re urbanització i adequació pistes vermelles R. Prim entre C/C de Moura i

c/Pallars. Renovació els paviments de les voreres i de les pistes. Renovar també la jardineria i el mobiliari i jocs infantils. Millora l’ accessibilitat reconstruint la rampa d’ accés del carrer Pallars, adaptant les pendents dels paviments i accessos a les pistes. Es va Col·locar una tanca metàl·lica amb accés controlat en tot el perímetre de les pistes per tal d’ evitar el seu us nocturn. Reforçament l’ enllumenat.

Reforma i adequació Casal de barri Besòs i Remodelació local AVV Besòs.

Adequació dels locals i obres d’ accessibilitat i mesures contra incendis.

96


Projectes rehabilitació i millora d’ habitatges. Actuació de rehabilitació estructural i instal·lacions d’ ascensors i eliminació barreres arquitectòniques, millora d’elements comuns d’edifici residencial, unificació d’ antenes.

Projectes d’ intervenció social. Projecte per a nouvinguts, Dona jove i noves tecnologies de la informació. Activitats del Pla Desenvolupament Comunitari, Casal Joan Maragall, Reagrupament familiar i descobreix el teu transport públic.

Per la seva situació perifèrica, aquest ha estat un barri força aïllat de la resta de la ciutat. Els plans impulsats a l’entorn del projecte Fòrum de les cultures 2004 amb l’ obertura de la Diagonal ja van suposar un salt qualitatiu força important, que li van permetre dignificar un gran espai que havia estat oblidat i tenir accés a una nova zona d’ oci comercial i cultural. Trencant vells mites que existien a la resta de la ciutat sobre el barri i donant-lo a conèixer com el que és, un barri més de la ciutat.

El Pla de Barris ha contribuït a la millorar de la qualitat de vida i la dignificació del mateix.


Rehabilitació d’habitatges amb aluminosis.

Finalitzar el pla d’ ascensors paralitzat actualment pel govern municipal.

Eix Pere IV, inici del mateix començant des de la Rambla Prim.

Cap Besòs, ampliació definitiva del mateix als cinemes Pere IV. Programes de mediació interculturals.

Programes encaminats a la millora de la convivència i civisme, en l’ espai públic

i en el si de les comunitats. Obertura definitiva de carrers, Marroc...

Programes encaminats a la dinamització del comerç de barri.

97


LA VERNEDA I LA PAU, AVUI

Indicadors socials


Barcelona índex =100 63.7 81,7 100


(14,30%) 18.819

(8,08%) 114.911


(27,80%) 45.576

(19,57%) 290.399 (20,6%)


44.778 (19,23%)

280.652 (24,9%)


48.528 (29,84%)

351.208 (24,9%)


42.901 (18,42%)

370.058 (26,3%)


1177

11199

86.975

Índex de sobre envelliment 62,4 54,2 55,3 Població estrangera5 3.256

(11,20%) 37.761

(16,21%) 280.047



Coberta pista poliesportiva de la Palmera Escola Bressol Municipal La Palmera Escola Bressol Municipal l' Gronxador Pavelló Poliesportiu Escola la Palmera Centre de Barri La Verneda Ludoteca Ciberaula Espai Municipal Via Trajana Casal Infantil el Drac Remodelació seu associació de veïns la Palmera

98


La configuració geogràfica crea un traçat de barris, que estan separats entre si (especialment la Via Trajana) per això els governs socialistes dediquem els nostres esforços a cohesionar i unir els mateixos. Noves línies estratègiques Verneda Industrial. Àmbit entre els carrers Guipúscoa, Ca n'Oliva, Binèfar i el

límit del terme municipal de Sant Adrià de Besòs. La superfície total de l'àmbit és de 75.112 m2. Transformació de l'espai ocupat per instal·lacions industrials existents en una nova àrea residencial i terciària , garantint la integració urbana de l'àmbit i la seva connectivitat, amb plena coherència amb els principis de desenvolupament sostenible i cohesió social que estableix la legislació urbanística. Objectius:

o Crear un espai compacte, d'alta qualitat, i integritat en el seu entorn. o Aconseguir un barri que es caracteritzi per cohesió social, garantit amb

una alta presència d'habitatges de diferents règims de protecció o Preveure una important dotació d'espais lliures i una millora qualitativa

dels equipaments ja existents. o Barreja de l'ús residencial amb activitat econòmica.

Construcció de noves escoles públiques

o Nova Escola Bressol municipal al col·legi Verneda o Nova Escola Bressol Municipal al c / Santander o Nova escola pública

Els nostres grans es mereixen tota la nostra atenció:

o Nova residència per a la gent gran o Nou centre de dia a La Pau per a la gent gran. o Apartaments tutelats per a la gent en l'eix Prim / Santander.

Amb els nostres joves

o Nou casal de joves a la zona : Pont del Treball / Santander / Prim o Bucs d' assaig musical al casal de barri de la Verneda o Apartaments per a joves Santander / Prim

Sanitat pública i de qualitat

o Nou Centre d'Assistència Primària ( CAP ) Santander / Prim

Un millor espai públic o Reforma a bulevard del carrer Cantàbria ( Guipúscoa / Menorca ) . o Substitució del mobiliari urbà del carrer Cantàbria. o Substitució del mobiliari urbà del carrer Menorca. o Reforma del Passatge prolongació del c / Duoda fins a la Rambla

Guipúscoa.

99


o Reforma de la Plaça de Conxita Badia o Re urbanització dels Jardins Montseny o Instal.lació semafòrica a la cruïlla de Concili de Trento amb Can Oliva

News & Politics

SOS barris