Embed Size (px)
Citation preview
FORCES GRAVITATÒRIES
Elisabeth Rodríguez Fagundez
Rubén Hernández Navarro
Ana Hoyos Castellanos
Patricia Martín Quirós
Joel Cosgaya Pintos
Marina Lopez Mula
Edgar Hans Cano
Curso: 2014/2015
INTRODUCCIÓ
En aquest treball parlarem sobre els elements que componen l'univers, els diferents models que al
llarg de la història trobem i de les lleis de Kepler. També de l'aportació d'Isaac Newton i finalment
de l'origen de l'univers.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Sol:
Es va formar fa 4.650 milions d’anys.
Estel més propera a la Terra i major element del sistema solar
Principal font d’energia en forma de llum i calor
Exerceix una força gravitatòria sobre els planetes que fa que girin al seu voltant
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Lluna:
Únic satèl·lit natural de la Terra.
La Lluna reflecteix la llum solar, de manera diferent segons el lloc on es trobi.
Gira al voltant la terra sobre el seu eix cada 27 dies, 7hores i 43 minuts.
Quan il.lumina tota la cara que veiem s'anomena lluna plena. Quan no la veiem és la lluna nova. Entre aquestes dues fases només es veu un bocí, un quart, que va creixent o minvant.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Estels:
L'estel més proper, després del Sol, és Alfa Centauri.
Són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears.
Els estels no viuen sempre.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Planetes
Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.
Els planetes tenen diversos moviments: el de rotació i el de translació.
Els planetes tenen forma gairebé esfèrica.
Els materials més compactes són al nucli.
Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Satèl·lits naturals:
Cos celest que gira al voltant d'un planeta.
En el Sistema Solar hi ha:
Satèl.lits pastors
Satèl.lits troians
Satèl.lits coorbitals
Satèl.lits irregulars
Satèl.lits asteroidals
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Satèl·lit artificial:
Objecte fabricat per l'ésser humà i es llançat a l'espai.
És capaç de mantenir-se en una òrbita estable.
Segons el seu funcionament els satèl.lits artificials es divideixen en:
Satèl.lit de communicacions
Satèl.lit espia
Satèl.lit meteorològic
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Galàxia:
Agrupacions d'estels, gasos i pols.
Situades a milions d'anys llum de distància.
No son visibles a ull nu generalment.
El Sistema Solar pertany a la Via Làctia.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Nebuloses:
Núvols de gasos.
Diversos orígens: Explosions de capes externes d'un estel o núvols on es formen els estels
Algunes es poden observar a ull nu.
Tenen colors molt vistosos.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Planetes nans:
Astres esfèrics més petits que els planetes.
No són satèl·lits d'un planeta.
Tenen suficient massa per formar una esfera.
Atrau o expulsa cossos celestes que es troben en el seu camí.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Asteroides:
Objectes rocosos o metàl·lics que orbiten al voltant del Sol, la majoria en un cinturó principal, entre Mart i Júpiter.
Es classifiquen en tipus C, tipus S i tipus M.
Quan entren a l'atmosfera es prenen i es converteixen en meteorits.
L'UNIVERS QUE OBSERVEM
Cometes:
Són cossos fràgils i petits, de forma irregular.
Estan formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats.
Consta d'un nucli que conte casi tota la massa del cometa.
Models geocèntrics.
El model de Ptolemeu.
Models heliocèntrics
El model d’Aristarc.
El model de Copèrnic.
La contribució de Galileu.
ELS MODELS DE L'UNIVERS
En el model, la Terra continúa estacionària mentre els planetes descriuen òrbites complexes i la Lluna i el Sol descriuen òrbites circulars al voltant d'ella.
Al voltant d’aquestes òrbites, gira l’esfera dels estels.
El model de Ptolemeu
Va col·locar al Sol, i no a la Terra, en el centre de l‘Univers.
Va dir que la Lluna i els cinc planetes també giraven al voltant del Sol amb velocitats i òrbites diferents i que tot estava a l'interior d'una esfera d'estrelles.
El model d'Aristarc
Substitueix la posició central i estàtica de la Terra per la del Sol centre de l’univers i suposa que la Terra gira al seu voltant com un dels altres planetes.
El model de Copèrnic
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
L'univers és esfèric, però el seu centre no coincideix amb el de la Terra, sinó amb el del Sol.
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
El moviment dels planetes és circular i uniforme. A més, la Lluna descriu moviments també circulars i uniformes al voltant de la Terra.
L'únic cos que no gira al voltant del Sol és la Lluna, que gira al voltant de la Terra.
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
La Terra gira al voltant del Sol (translació) i a la vegada sobre el seu eix, fent una volta cada dia sobre sí mateixa (rotació).
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
Les estrelles es troben a una distància pràcticament infinita de nosaltres si la comparem amb la que hi ha des del Sol fins a la Terra.
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
Les estrelles estan fixes en l'espai.
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
Qualsevol moviment que es vegi des de la Terra es deu únicament al moviment propi de la Terra.
Els moviments retrògrads dels planetes són només aparents i resulten de la composició dels moviments simultanis de la Terra i dels planetes al voltant del Sol.
Descripció del Sistema Solar de Copèrnic
Com que la Terra es desplaça sobre la seva òrbita a més velocitat que Mart, pot semblar que Mart s’allunya. Però només és una visió òptica.
Els moviments retrògrads
Galileu va ser un científic italià que va presentar proves per donar suport a la teoria de Copèrnic i també per demostrar altres errors respecte a l'astronomia. Algunes de les seves proves i descobriments van ser els següents...
La contribució de Galileu
La superfície de la Lluna no era llisa.
Observacions lunars i investigacions sobre els seus
moviments
Les fases de Venus
Galileu va deduir gràcies a les fases de Venus que gira al voltant del Sol.
Les estrelles de la Via Làctia
Galileu també va contemplar la Via Làctia i va comprovar que aquesta taca lletosa no era més que un conglomerat d'innombrables estrelles.
Les taques del Sol
Al març de 1611 va descobrir les taques solars, però les seves conviccions religioses li empenyien a creure que el Sol havia de ser perfecte i inalterable.
Júpiter té diversos satèl·lits
Galileu va descobrir quatre satèl·lits de Júpiter i va aconseguir demostrar que els satèl·lits que orbitaven més a prop del planeta es movien a major velocitat que els que, en els seus recorreguts, s'allunyaven més d'ell.
Els anells de Saturn
Galileu va descobrir els anells de Saturn quan va observar repetides vegades el planeta, però els va calificar no com a anells, sinó com a “protuberàncies”.
Johannes Kepler va nèixer al 1571 i va morir al 1630. Va ser un matemàtic i astrònom que va definir les lleis que descrivien els moviments dels astres.
La cinemàtica de l'univers. Les lleis de Kepler.
Els planetes es mouen en el·lipses, però són gairebé circulars. Els estels són un bon exemple d'objectes en el nostre Sistema Solar que poden tenir òrbites molt el·líptiques.
1a llei de Kepler
Una línia traçada des d’un planeta al Sol escombra àrees iguals en temps iguals.
Conseqüència: la velocitat de desplaçament dels planetes és constant.
2a llei de Kepler
El quadrat del període orbital d'un planeta és inversament proporcional al cub de la distància mitjana des del Sol.
T2 / r3 = K (constant)
r és la distància mitjana al Sol i T el període que tarda el planeta en girar al voltant del Sol.
3a llei de Kepler
Newton va acabar de concloure les lleis matemàtiques iniciades per Galileu. Va aplicar les lleis de la dinàmica a l'estudi dels fenòmens naturals per a elaborar la seva explicació de la realitat.
La dinàmica de l'univers. L'aportació de Newton.
La llei de la gravitació universal
La gravetat és una de les quatre interraccions fonamentals observades en la naturalesa.
Origina els moviments a gran escala que s'observen en l'univers.
Va ser el primer a formular la primera teoria general de la gravitació.
Fg=G*(M*m/d2)
L'ORIGEN DEL UNIVERS. EL BIG BANG.
Edwin P. Hubble va descobrir que algunes nebuloses no eren núvols de pols i gas sinó galàxies de la Via Làctia.
Observa que la majoria s'estaven allunyant i com més lluny més velocitat.
La relació entre la distància de la galàxia (d) i la seva velocitat de recessió (v) es coneix com la llei de Hubble.
(v= H0·d)
Va donar lloc la teoria del big bang.
BIG BANGObservacions que donen suport a la teoria de la gran explosió.
La llei de Hubble.
La radiació de fons de microones.
L'abundància d'heli.
FI
