43
Contaminació lumínica Document elaborat a partir de materials creats per IDA (en col·laboració amb NOAO, NSF e IYA Dark Skies Awareness) i Cel Fosc. El nostre agraïment a l'Agrupació Astronòmica Corunyesa Ío

Introducció a contaminació lumínica

Embed Size (px)

Citation preview

Contaminació lumínica

Document elaborat a partir de materials creats per IDA (en col·laboració amb NOAO, NSF e IYA Dark Skies Awareness) i Cel Fosc.

El nostre agraïment a l'Agrupació Astronòmica Corunyesa Ío

• Recordarem la història de la il·luminació exterior

i el seu propòsit.

• Repassarem carrers, els seus tipus de làmpades

i llums.

• Sabrem més sobre l'impacte nociu de la llum

artificial a la nit.

Al llarg d'aquesta sessió ...

La nit

Durant segles el paisatge nocturn ha

estat definit per la Lluna i les estrelles.

Les nits de lluna plena eren

relativament brillants i les de Lluna

Nova, bastant fosques.

Per als habitants de les ciutats els

darrers 100 anys de paisatge nocturn

tenen que veure més bé amb edificis,

carrers i espais oberts il·luminats.

Podria haver un punt d'acord, un punt

mig?

El paisatge nocturn

Història

La il·luminació dels carrers tal com ho

coneixem va començar fa uns 300 anys, amb

l'ús de làmpades d'oli col·locades damunt de

pals de fusta

Al segle XVIII les làmpades d'oli se seguien

usant però els pals de fusta van passar a ser

de ferro

A principis del XIX es van començar a utilitzar

les làmpades de gas i, més tard, al XX es va

generalitzar l'ús de làmpades elèctriques.

La il·luminació exterior avui

Carrers i carreteres

Parcs

Estadis

Aparcaments

Ornamental

Residencial i edificis

Passeigs i carrils-bici

• Proporcionar un ambient segur a nit.

• Estendre l'ús dels parcs i passeigs a nit.

• Realçar llocs històrics o singulars.

• Millorar el desplaçament per carretera i a les cruïlles.

Propòsit de la il·luminació exterior

– Incandescents

– Fluorescents

– De descàrrega d'alta intensitat• Entre elles: vapor de mercuri, halogenurs

metàl·lics, sodi d'alta pressió i sodi de baixa

pressió.

– Díodes d'emissió de llum (LED)• La tecnologia LED és relativament recent

Tipus de làmpades

Sodi d'alta pressióLàmpada

compactafluorescent

Sodi de baixa pressió

• Tradicionalment, les més comunes a

les nostres llars.

• Empren el corrent elèctrica per a

escalfar un fil fi de tungstè dins

d'un bulb de vidre per a produir

llum.

• Tenen una vida curta.

• Converteixen la major part de

l'energia en calor en comptes de

llum.

Incandescents

• Molt usades en establiments

comercials.

• La producció de llum es deu a

l'emissió de fluorescència d'un gas

a baixa pressió pel pas d'un corrent

elèctrica.

• Són de 3 a 4 cops més eficients que

les làmpades incandescents i duren

10 cops més.

• Produeixen fins a 100 lúmens per

watt (aproximadament).

Fluorescents

• S'utilitzen principalment per la il·luminació

de grans superfícies.

• Proporcionen una major eficàcia i un temps

de servei més llarg.

• Els més comuns són els halogenurs

metàl·lics i sodi a alta pressió.

– Halogenurs metàl·lics – 100 lúmens/watt

– Sodi a alta pressió – 150 lúmens/watt

Descàrrega d'alta intensitat

• També es considera una làmpada de

descàrrega d'alta intensitat, però amb

característiques especials.

• Per a ús a l'exterior.

• És la forma més eficient d'il·luminació

artificial.

• Manté la sortida de llum millor que

altres làmpades.

• Tecnologia vella.

• Produeix 200 lúmens per watt.

Descàrrega d'alta intensitat contínua. Sodi a baixa pressió

• Muntades sobre columnes: s'usen als carrers,

aparcaments, carrils-bici, passeigs.

• Projectors muntats a les parets: s'usen sobre

tot per seguretat.

• Pilones lluminoses: s'empren en camins i per

il·luminació de superfícies.

• Llums encastats: s'empren en camins,

enterrades o en d'altres estructures.

Tipus de llums

Óscar Blanco

• Qualsevol efecte negatiu sobre les persones i el

medi ambient derivat de la llum artificial.

Què és la contaminació lumínica?

→ Resplendor del cel, enlluernament, llum que va on no hauriad'anar (a casa del veí, cap el cel)...

Il·luminació exterior

• Millorar la visibilitat, no impedir-la.

• No produir enlluernament.

• Integrar-se al paisatge nocturn,

no ocupar-lo per complet.

• No permetre que la llum passi a

les propietats d'altri.

• Tenir un pla rector.

La il·luminació exterior hauria de ...

• Proporcionar un ambient segur.

• Crear vies segures pel trànsit, els ciclistes i els

vianants.

• Facilitar l'ús nocturn dels espais oberts.

La il·luminació exterior hauria de ...

• Significa aprofitar millor els recursos naturals i estalviar

energia i diners.

• No significa il·luminar menys o pitjor. Abans el contrari,

l'objectiu és il·luminar millor les viles i ciutats emprant

llum artificial només on calgui, així quan es necessita,

en quantitat suficient i no excessiva i amb l'espectre

adequat.

Evitar la contaminació lumínica

Llums apantallats

Els llums sense apantallament produeixen● Resplendor cap el cel● Enlluernament

Importància dels llums apantallats

Intrusió lumínica: la llum artificial envaeix l'interior dels habitatges.

St. Cugat del Vallès, 1998. Font: Cel Fosc

← Madrid, 1999. Font: Cel Fosc.

Problemes de la llum sense apantallament

Empitjora la seguretat vial i

ciutadana: produeix enlluernaments,

zones d'ombra indesitjades, etc. Per exemple, la làmpada

que enlluerna a la dreta del camí va ser

instal·lada per protegir els

estudiants per la nit. Mireu la següent

imatge...

Problemes de la llum sense apantallament

On està l' estudiant?

• La llum que s'emet fora del lloc a on es necessita és

energia malgastada i són diners malbaratats. La

il·luminació exterior mediambientalment responsable

redueix aquesta despesa.

• Abaix, Escondido Education Center abans (a l'esquerra) i

després (a la dreta). Els llums innecessaris del teulat

només servien per augmentar la factura de la llum, no per

millorar la seguretat de l'aparcament.

Problemes de la llum sense apantallament

• Els animals i plantes viuen un

ritme basat en cicles de 24 hores.

Els animals -inclosos els peixos-

poden desorientar-se per

l'excessiva il·luminació artificial

de la nit.

• La llum artificial interfereix amb

la migració, l'aparellament, la

busqueda d'aliment i la son.

Impacte negatiu a la natura

• La llum que penetra als nostres

dormitoris altera el patró de son.

• La llum que enlluerna pot cegar

o reduir la visió nocturna.

• Investigacions recents van

descobrir l'efecte negatiu de la

llum artificial a la nit sobre el

nostre relax biològic. • → L'exposició a la llum de la nit inhibeix la

secreció de melatonina, utilitzada per una

gran varietat de funcions a l'organisme.

Impacte negatiu a la salut humana

• La contaminació lumínica ens

impedeix gaudir del gran espectacle

que és el cel nocturn i de l'immens

patrimoni cultural associat.

• El firmament és a més un gran laboratori natural en el que

treballen un gran número de professionals. La investigació

astronòmica porta aparellada una important indústria que

ens deu la tecnologia dels telèfons mòbils; la tecnologia

de les imatges mèdiques (raigs X, ressonàncies

magnètiques, etc) o els satèl·lits de comunicacions.

Impacte negatiu a l'astronomia

Aquest és el cel que a l'hivern ens roba la llum artificial.

Impacte negatiu a l'astronomia

St. Cugat del Vallés,

1998.

Dilapidació de recursos

La mala il·luminació malgasta energia i diners sense obtenir el

profit desitjat. Per exemple, els molt comuns “fanals globus” desaprofiten més de la meitat de la llum que produeixen al dirigir-la cap el cel, on no es precisa.

• Segons les estimacions del projecte “Cities at night”

[http://www.citiesatnight.org/], cada any a Espanya es

gasten 950 milions d'euros en la il·luminació nocturna.

Dilapidació de recursos

• Incloure la contaminació lumínica a l'agenda pública i

entendre-la com un problema greu però de fàcil solució.

• Introduir en els sistemes d'il·luminació mecanismes de

reducció de flux a partir de certes hores de la nit.

• Emprar el “sentit comú” en la definició dels horaris

d'encesa i apagat (inclosa la il·luminació ornamental).

• Canviar els llums existents per altres més eficients i menys

contaminants (i procurar que aquesta major eficiència

produeixi estalvi).

• Adaptar les normatives i instruccions municipals per evitar

la contaminació lumínica pública i privada.

Què pot fer un Ajuntament ?

Solucions

La il·luminació exterior ha d'estar totalment

apantallada. això significa que no s'emet llum per

damunt d'un angle de 90 graus.

Solucions

• Temporitzadors

• Reguladors d'intensitat

• Sensors de moviment.

*Els sensors de moviment a un

aparcament o a una casa són a

més a més un mecanisme d'alerta

davant d'activitats fora d'hores.

Solucions

Solucions

En igualtat de condicions, un vidre pla contamina menys que un de corbat

Solucions

Una bona orientació evita la intrusió lumínica ienvia la llum a on cal: la via pública

Exemples d'il·luminació exterior

Óscar Blanco

Il·luminació encastada mal feta,

il·luminació encastada

ben feta.

Il·luminació totalment apantallada a un aeroport

Il·luminació no apantallada a un caixer automàtic

La llum apantallada redueix l'enlluernament

La imatge inferior és una provad'il·luminació apantallada en un carrer. A la dreta, els mateixos llums presentats en comparació amb els llums existents no apantallats.

• Gràcies per l'atenció, i pensat que “cel fosc” no significa “ciutat fosca”.

• Significa estalvi de recursos, protecció del medi ambiente i protecció de la salud!