Embed Size (px)
Citation preview
SANT VICENÇ D’ÈGARA
L’advocació primitiva de Sant Miquel de Terrassa?
Joan Soler Jiménez23 de març de 2015
II Jornada tècnica «Art i patrimoni de la Seu d’Ègara»
COMPLEX ECLESIÀSTIC s.XII
• Sant Pere d’Ègara = parròquia depenent del bibse de Barcelona i de Sant Ruf a principis del segle XII.
• Santa Maria de Terrassa = depenent de Sant Ruf a principis del segle XII.
• Sant Miquel de Terrassa = ??.• Sant Sadurní = depenents del bisbe de Barcelona
durant el segle XI.• Santa Eulàlia = depenents del bisbe de Barcelona
durant el segle XI.
SANT MIQUEL DE TERRASSABreu repàs a les primeres mencions
CONSAGRACIÓ SANTA MARIA (1112)
• 2 de gener de 1112• Consagració de Santa Maria de Terrassa.– «Domus Dei in honore eiusdem genitricis Dei Marie,
in comitatu Barchinonensi, in terminio Terracie, iuxta ecclesiam parroechialem Sancti Petri, in loco eodem ubi antiquitus Egarensis sedes erat constructa»
– «Sunt autem recondite in prelibato altare reliquie beatissimorum martyrum cesaraugustanorum et sanctorum martyrum Severi, Iuliani atque Valentini».
BUTLLA DE PASQUAL II (1113)
• 18 d’octubre de 1113• Ramon, bisbe de Barcelona, dóna a Sant Ruf les
esglésies d’Ègara– «dono Deo et ecclesie Sancti Ruphi et prefato abbati
… egarenses ecclesias Sancte Marie, cum cimiteriis suis …ab ecclessi Beati Petri … ecclesiam quoque Sancti Iuliani de Terracia cum cimiterio suo»
– «Has nempe ecclesias cum omnibus ecclesiis que in terminio Terracie et parrochiarum suarum sunt …».
BUTLLA DE PASQUAL II (1114)
• 10 de gener de 1114• Pasqual II confirma a l’abat de Sant Ruf totes
les possessions:– «ecclesias Sancti Petri et Sancte Marie Egarensis,
Sancti Iuliani de Terracia, cum possessionibus subditis et ecclesiis per eas constitutis, quas vobis Barchinonensis episcopus Raimundus concessit …cum patrimonio … Beati Adriani»
16 de juny de 1115
Adveració Sagramental del testament de Joan Bernat.
ACVOC-AHT. Fons de Sant Pere. Pergamí I-107Ed: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara (2001, núm.107)
SANT VICENÇ MÀRTIR
«… per Deum Patrem omnipotentem et per altare consecratum SANCTI VINCENCII Martiris Christi, cui(u)s ecclesie sita est in comitatu Barchinona, in terminis Terracie, in loco Egarensis …»
PROBLEMA DE FORMULARI?
• Exemples extrets d'UDINA I ABELLÓ, A. La successió testada. Barcelona, 1988. • 962, maig, 13 (núm. 11): «iuramus in primis, per Deum Patrem Omnipotentem, per Ihesum
Christum, filium eius, Sanctumque Spiritum qui est in Trinitate unus et verus Deus, per hunc locum venerationis Sancti Crucis cuius baselica sita est infra muros civitatis Narbona, supra cuius sacrosancto altario ubi as conditione manu nostras continemus vel iurando contangimus»;
• 964, agost, 31 (núm. 12): «iurati autem dicimus in primis per Deum Patrem Omnipotentem, per Ihesum Christum, Filius eius, Sanctumque Spiritum, qui est in Trinitate unus et verus Deus, super reliquias Sancti Fructuosi (...) cuius baselica sita est in comitatu Minoresa, in terminio de castra Terciolo, supra cuius sacro sancto altario ubi has condiciones manibus nostris continemus»;
• 986, octubre, 12 (núm. 26): «iuramus in primis per Deum Patrem Omnipotentem et súper altari Sancti Christofori màrtir Christi, in cuius honore ecclessia sita est in comitatu Gerundense in valle Gugulus supra cuius sacro et sancto altario ubi has conditiones manibus nostris continemus»;
• 1024, novembre, 9 (núm. 134): «iuramus in primis per Deum Patrem Omnipotentem et súper altare Sancti Andree apostole in cuius honore situs est in pago lerundense in vil·la Vil·lano in domum Sancti Petri
BUTLLA DE CALIXT II (1123)
• 28 d’abril de 1123• Calixt II confirma a l’abat de Sant Ruf totes les
possessions:– «ecclesias Sancte Marie ac Sancti Petri ac Sancti
Iuliani de Teraciis»
BUTLLA DE EUGENI III (1149)
• 12 de desembre de 1149• Eugeni III confirma a l’abat de Sant Ruf totes
les possessions:– «ecclesias Sancti Petri et Sancte Marie de
Terracia, cum cimiterio suo, sicut a bone memorie Raimundi Willelmi Barcinonensi episcopo ecclesie Sancte Rufi concesse sunt…»
BUTLLA DE ANASTASI IV (1154)
• 24 d’abril de 1154• Anastasi IV acull sota protecció apostòlica
l’església de Sant Ruf i li confirma totes les possessions:– «ecclesias egarenses scilicet Sancte Marie, Sancti
Petri et Sancti Michaelis, cum parochiis suis …»
BUTLLA DE ADRIÀ IV (1155)
• 17 d’abril de 1155• Adrià IV confirma a l’abat de Sant Ruf tots els
delmes que percep arreu d’Europa. • No hi ha menció específica de noms.
BUTLLA DE ALEXANDRE III (1173-1176)
• 15 de juliol [1173-1176]• Alexandre III confirma a l’abat de Sant Ruf
totes les possessions:– «isglésias de Sant Pera y Santa Maria y Sant Julià
de Tarrassa ab sos sensos y possecions»
SANT MIQUEL
29 de novembre de 1185
Pere Berenguer de Far fa testament
ACVOC-AHT. Fons de Sant Pere. Pergamí I-173Ed: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara (2001, núm.203)
«… et Sancto Michaeli Terracie unum quartanum de oleo …»
BUTLLA DE CELESTÍ III (1192)
• 19 de maig de 1192• Celestí III decreta que ningú no podrà comprar
o usurpar els delemes de les esglésies de Sant Ruf i que ningú podrà construir oratori o església a les parròquies de la seva jurisdicció.
SANT MIQUEL14 de març de 1202
Berenguer de Far funda una missa de difunts a l’església de Sant Miquel
ACVOC-AHT. Fons de Sant Pere. Pergamí III-5Ed: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara (2001, núm.213)
«… missam pro defunctis celebret in ecclesia que ibi est in honore Sancti Michaelis fundata …»
BUTLLA D’INNOCENCI III (1206)
• 6 de maig de 1206• Innocenci III acull sota la seva protecció a Sant
Ruf.– «ecclesias Sancte Marie de Terracia, cum ecclesiis
Sancti Petri, Sancti Michaelis, Sancti Fructuosi, Sancti Iuliani, Sancte Eulalie, cum earum pertinenciis…»
DONACIONS TESTAMENTÀRIES
• 19 d’abril 1196. Testament de Bernat d’Om: «et Sancti Micahelo XII denarios»
• 31 d’agost 1203. Testament de Bernat Fabra: «et Sancto Michaeli XII denarios»
• 19 de juny 1213. Testament de Joan Civader: «dimisit operi Sancti Michaelis V solidos»
• 4 de gener 1214. Testament de Pere Bertulí: «dimito Sancto Michaeli VI denarios»
• 30 de setembre 1238. Testament de Pere de Santcristòfor: «et Sancto Michaeli operi II solidos»
• 30 de març 1239. Testament d’Arnau Felid: «et Sancto Michaeli VI denarios»
• 13 juliol 1273. Testament de Saurina de Terrassa: «Sancto Michaeli de Terracia quinque solidos».
EL FACTOR FAMÍLIA «DE FAR»
• 1185. Testament de Pere Berenguer de Far. S’hi relaciona tota la família. Té tres germans Guerau, Bernat i Berenguer. Esposat amb Dolça. Té cinc fills: Berenguer, Arnau, Guillem, Bernat i Avinent. Un d’ells, Berenguer, estudia per clergue.Primera donació a Sant Miquel.
• 1196. Testament de Pere d’Om. Un marmessor és Guerau de Far. Donació a Sant Miquel.
• 1201. Berenguer de Far, prevere, intercanvi diferents possessions amb Santa Maria i Sant Pere, pel fet de disposar vitalíciament la batllia d’aquests.
• 1202. Berenguer de Far, prevere, dóna 300 sous, i funda tres misses «pro defunctis» a Sant Miquel.
EL FACTOR FAMÍLIA «DE FAR»
• Proposta:– La família de Far té una relació molt estreta amb el
priorat.– Gestionen directament o mitjançant preveres
l’església de Sant Miquel. Des de fa temps.– Entre 1185 i 1206 els béns dels de Far s’integren al
patrimoni de Santa Maria, inclosos els drets sobre Sant Miquel.
– Per aquest motiu a la butlla d’Innocenci III, ja surt com a patrimoni de Santa Maria.
EL FACTOR FAMÍLIA «DE FAR»
• Proposta:– Traditio chartae en aquests moments. I explicació de
perquè no hi ha notícies anteriors. En aquest motiu s’incorporaria la carta de Sant Vicenç.
– En aquesta transmissió pot entendre’s la necessitat d’un canvi d’advocació. Sobretot pel paper d’edifici inequívocament funerari, tal com demostra l’acord de 1202.
– Abans de 1185 l’església roman «privatitzada». No apareix en el patrimoni de Santa Maria, tampoc al del bisbat de Barcelona.
SANT VICENÇ → SANT MIQUEL
• Per eliminació. No hi ha cap altra església que s’hi pugui connectar.
• Santa Maria i Sant Pere → Sant Ruf (s.XII)• Santa Eulàlia i Sant Sadurní → Bisbe de
Barcelona (s.XI)• Sant Just i Sant Pastor → Santa Maria (s.XII)• Subtil relació entre el document del 1115 i els
de la família FAR. Els PLA.
L’ADVOCACIÓ DE SANT MIQUEL I DE SANT VICENÇ
El perquè dels canvis d’advocació
SANT MIQUEL
• Un sant guerrer. Molt prolífic en les noves capelles castelleres del Penedès (estudiades per Cabestany i Matas - 1996). Un territori de conquesta … franca.
• Per tant emparada també per l’esperit carolingi de base, per una nova manera d’entendre la litúrgia, gens visigòtica.
• A Catalunya del segle X endavant.
SANT MIQUEL
• Proposta de mossèn Miquel Gros (1991):• Dubta d’una advocació antiga de Sant Miquel a la
seu episcopal d’Ègara.• Si hagués estat baptisteri, hi hauria hagut un
canvi de Sant Joan / Sant Esteve a Sant Miquel.• Si hagués estat una capella funerària de bon inici
no descarta Sant Miquel, però ho dubta molt.• Proposa un canvi d’advocació a Sant Miquel al
segle X.
SANT MIQUEL
• Mossèn Gros diu: «l’arcàngel esdevindrà el conducto de les ànimes dels difunts a la presència dé Déu i el seu defensor en el judici diví.»
• Les capelles a Sant Miquel, des del 600, s’associen en molts casos a capelles «privades». Les capelles castelleres on són pràcticament totes.
SANT MIQUELS PROP TERRASSA
• Tenim una capella castellera a Toudell: Sant Miquel del Toudell (1065). I que el 1157 dóna Alegret de Toudell a Sant Pere i Santa Maria de Terrassa.
• Tenim una triple advocació a Sant Llorenç del Munt: «Santa Maria, Sant Miquel i Sant Llorenç» (958). Habituals en ermites o esglésies de petit format.
DOBLE ADVOCACIÓ?
• Cap exemple a Catalunya. Només dues esglesies associades: «Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona».
• També serà canònica rufenca emparada en la butlla de Calixt II del 28 d’abril de 1123, però durant poc temps.
• Neixe com a capella castellera del vescomtat d’Osona al segle X, passant a monestir al s.XI.
SANT VICENÇ
• Té sentit?• Sant Vicenç d’Osca, martiritzat a València el
304-305dC.• Advocació visigoda a la Basílica visigoda de
Còrdova, de Sevilla, de València.• Més de 400 esglésies a tot Hispania.• Més de 150 a Catalunya.• Un sant molt venerat.
SANT VICENÇ
• Una proposta suggerent:• Elpidi d’Osca, bisbe, al segle VI.• Justinià de València, primer bisbe valencià
conegut, que havia estat abat del monestir sobre el sepulcre de Sant Vicenç.
• Just d’Urgell, escrigué un sermó dedicat a la solemnitat de Sant Vicenç.
• Tots tres eren germans de Sant Nebridi ;-)
SANT CELONI, LA ISGLÉSIA SOTERRÀNIA
La cripta de Sant Celoni
DE QUAN ÉS?
• Advocació possible en època visigoda. Màrtir de Calahorra.
• 27 d’abril de 1618 es troben diferents relíquies sota el seu altar. Joan Arnella explica: «trobaran-se ditas relíquias ab una capsa de alba y en la summitat del peu que sustentava una ara consagrada de màrmol, escrit en ellas una acta que per la antiguitat no es pogué llegir».
DE QUAN ÉS?
• Salvador Cardús (1950):– 1347. Es fan pies deixes a Sant Pere, Santa Maria,
a Sant Miquel i a «Sancto Celadonio aliam flexuram medie libre cere».
– 1386. Andreu, muller de Guillem Eymerich, «dimitto altari beati Seledoni, constructo in capella Sancti Miquaelis de Terracia, septem solidos».
DE QUAN ÉS?
• Diplomatari II (2013):– 1263. Disputa entre Guillem de Terrassa i Guillem
Rovira, rector Sant Jaume. Testimoni de Bernat de Vilaró, «rector capelle Sancti Celedonii».
– 1273. Testament de Saurina de Terrassa. Deixa a «Bernardo, clerico Sancti Celedonii, VI morabatinos».
– Sembla una capella privada per la família dels Terrassa tal com també ho era la de Sant Jaume.
30 abril del 958
COMPLEX ECLESIÀSTIC s.VI
• Sant Pau d’Ègara = Sant Pau, apòstol, evangelitzador a Hispània.
• Santa Maria d’Ègara = Mare de Déu.• Sant Vicenç d’Ègara = màrtir a València.• Sant Sadurní d’Ègara= màrtir a Tolosa.• Santa Eulàlia d’Ègara = màrtir a Barcelona.• Sants Just i Pastor d’Ègara = màrtirs a Alcalà
d’Henares.
MOLTES GRÀCIES A TOTS
Joan Soler Jiménez@Diplomaticat
