La maze, (pa fet amb ordi) constitua la base de l'alimentaci.
El pa de blat(artos) shavia de reservar pels dies festius.
Hi hahaviamolts tipus de pa: Pa de motlle: keibanitos, pa de
llet: steptice(pa trenat), blosmilus (quadriculat), daraton (pa
sense llevat) es feia servirde plat, almogee, (pa de camp), phaios
(pa moreno, poc refinat), syncomiste (pa negre de farina de s gol),
chondrite, (pa despelta)i semidalete, (pa de farina flor,
msrefinat).
3. PASTISSOS
El plakon, (pastis), era una espcie de galeta de farina de
civada, pastada amb formatge blanc, endolit amb mel i
especiat.
Molts pastissos es menjaven en ocasions especials: al teatre o
a les festes religioses:
Els muloi de Siracusa: ofrenes a la fertilitat
Els oriets de Diakonon: ofrenes a artemisa, deessa de la
lluna
Els Kribans: ofrenes a Afodita, deessa de l'amor
Tamb es feien pastissos de formatge, bunyols, i el Thyron,
espcie de puding angls
4. Fruites i llegums
Les verdures i llegums, (cols, cebes, llenties, faves), les
feien en sopa, bullides o en pur, (etnos). Les condimentaven amb
oli d'oliva, vinagre, gron, (salsa de peix) i herbes
Les olives es feien servir com a guarnici, crues o
adobades
Els fruits, frescos o secs, es menjaven a les postres. Sn
principalment figues, magranes, nous i avellanes.
En aperitiu es consumeixen figues seques junt amb el vi i
acompanyades sovint de castanyes, cigrons o faves torrades
0 5. Carn i peix
En el camp es cacen petites aus i llebres .
Es crien pollastres i oques. Avegades hi ha ramaderia de
cabres, porcs i bens.
A la ciutat la carn s igual de cara que les verdures
Els espartans menjaven principalment ragut de porc: sopa de
porc, sal, vinagre i sang.
Al litoral menjaven peix fresc i fruits de mar. Les sardines i
les anxoves formen part de la nutrici habitual dels ateneses, tant
fresques com salades.
6. OUS I FORMATGE
Els grecs criaven guatlles i gallines, en part pels ous. Es
menjaven durs o passats per aigua. Tamb es feien servir per en
l'elaboraci d'alguns plats
La llet era beguda pels camperols
El iogurt es menjava com a dol
El formatge turos de cabra o dovella era un aliment bsic sol o
acompanyat de mel o llegums.
7. BEGUDES
L'aigua era reconeguda com a nutritiva.
Els grecs qualificaven l'aigua de: pesada, seca, cida, dola,
dura o forta, etc.
Es beu tamb correntment llet de cabra i hidromiel.
Agradable com la mel, l'aigua de la font
PNDARO
8. EL VI
El vi era vinificat tant en negre com en rosat i en blanc.
Hi havia tot tipus de produccions des de grans collites fins a
vi baralls lleuger, aclarit amb l'aigua del residu de les pells del
ram i barrejat amb psits, reservat a la consumici personal del
productor.
Els grecs aromatitzaven el vi amb mel, canyella, farigola, etc.
En ocasions es barrejavaamb perfum. Tamb es coneixia el vi cuit i
el vi dol.
9. EL VI
El recipient a on es prenia el vi (copa) es deia kylix.
S'atribuen al vi virtuts medicinals sorprenents fora de les
aplicacions teraputiques. La societat grega reprovava la consumici
de vi per les dones, excepte a la ciutat d'Esparta.
Els grecs emmagatzemaven el vi en unes grans gerres de
terracota anomenades Pithoi i posteriorment ho traspassaven a les
mfores
Els grans crus portaven segells del productor.Aix ser la base
de les denominacions d'origen controlades actuals.
10. EL KYKEON
El kykeon s una barreja entre la beguda i laliment composta
d'aigua, farina d'ordi i menta
Era una beguda molt popular sobretot en el camp reputada per
les seves virtuts digestives.
11. ELS BANQUETS
Un dels entreteniments preferits dels grecs eren els banquets
(syimpsion), ms literalment reuni de bevedors.
Els convidats disposaven de divans (klinai) idunes taules
baixes per dipositar el menjar i els jocs de taula.
Un dels convidats era elegit el rei del banquet i s'encarregava
d'indicar als esclaus la proporci entre el vi i l'aigua en la
preparaci de la beguda.
Els banquets estaven estrictament reservats als homes, a
excepci de les ballarines i de les cortesanes.
El banquet era un element essencial de la sociabilitat grega
.
12. GOLAFRES, GOURMETS I CUINERS
En les poques arcaica i clssica, la frugalitat va anar erigida
en virtut.
Des de l'poca clssica s'esmenta ja a especialistes de l'art
culinari. Cada vegada ms, els grecs es presentaven com a
gourmets
En l'poca hellenstica i desprs romana, els grecs, al menys els
rics, ja no es mostren ms austers.
Durant la ltima poca de Grcia ,els grecs no tenien
gastronmicament res per envejar als romans.
13. EL VEGETARIANISME EN EL MON GREC
Dos corrents religioses gregues, l'orfisme i el pitagorisme,
van proposar un mode de vida diferent, fundats en la idea de la
puresa i purificaci, (en grec ktharsis)
El vegetarianisme era un element central de la creena en la
transmigraci de l'nima: no podien garantir que l'animal, llest per
ser matat, no abrigus l'nima d'un sser hum.
Desprs, el vegetarianisme i la idea de puresa queden
estretament associats, i acompanyats sovint per una abstinncia
sexual.
