Més esports 6 de Juny 2016

era 3 n. 17 Dilluns, 6 De juny Del 2016

A fons pàg. 4 i 5

Esport adaptat pàg. 13

Amb la ment posada en

el Japó

“Andorra és ideal per entrenar-se”

Joves promeses pàg. 12

L’experiència és un grau

La jornada pàg. 7

Residents d’altura pàg. 10

El MoraBanc, a la recerca d’un altre director d’orquestra

Bàsquet pàg. 2 i 3 Rubén Rispal

JOEL QUINTANAÁNGEL VICIOSO JOSÉ RODRÍGUEZ I MANUEL MÁRIO CUNHA

ww

w.M

ES.a

d / t

El. 8

08 8

88

JonAthAn giL

D’aturar xuts a donar una altra

forma al cos

El Barça fa el ple en el MIC

10kmANYÓSLA MASSANALA MASSANA

4km

1010ANYÓSLA MASSANA

44

La inscripció a la cursa inclou una samarreta tècnica i una bossa amb obsequis i descomptes.Preu de la inscripció: fins al 14/08 - 8€ | fins al 10/09 - 10€ | A partir del 11/09 - 12€.La inscripció a la cursa inclou una samarreta tècnica i una bossa amb obsequis i descomptes.Preu de la inscripció: fins al 14/08 - 8€ | fins al 10/09 - 10€ | A partir del 11/09 - 12€.

ANYÓS

ANDORRALA MASSANA

25-9-2016

GANES DE CURSA?INSCRIU-TE ARA A CURSAPOPULAR.COM!#WERUNAND

2 Dilluns, 6 de juny del 2016

El futur El primer fitxatge del BC MoraBanc

La posició de base és clau per a l’èxit de l’equip. “Si vol gua-nyar, fitxi un pivot i si no vol perdre, fitxi un base.” És una frase d’un exentrenador nord-americà. I és cert. Es tracta de la posició més complicada en el bàsquet, en el d’abans, en el d’ara i en el de sempre. És la prolongació de l’entrenador a la pista i la seva complicitat amb ell i amb els seus com-panys ha de ser absoluta. Dar-rere de tot un gran equip hi ha un bon base. Hi ha diferents tipus de directors d’orquestra, però el bàsquet actual exigeix una barreja de tots. Per tant, ha de ser un bon director de joc ja que la seva principal qualitat ha de ser fer millors els seus companys, és a dir, l’equip. També ha de tenir ca-pacitat anotadora en entrada a cistella o en el llançament. Ha de dominar el joc del bloc directe i de continuació, les aclarides i els últims segons de les possessions. Cal que tingui capacitat de passar a

camp obert i en joc de cinc contra cinc a la part mitjana de la pista, i defensivament ha de ser bo en l’un per un, te-nir rapidesa de braços i mans i un bon físic, i ha de ser llest i intuïtiu.

Aquesta temporada la posi-

ció de base no ha produït com ho hauria d’haver fet. El cata-là Víctor Sada estava cridat a ser aquest base necessari per a un entrenador, però el club es va trobar amb la versió FC Barcelona de les últimes tem-

porades de Sada i no pas amb la que va tenir a l’Akasvayu Girona. Entre que no ha estat a gust, que no ha tingut confi-ança i que ha acabat barallat amb tot el sistema, ha estat un llast important. Víctor Sada no va aportar ni lideratge ni anotació, ni tampoc va fer mi-llors els seus companys, fins que Joan Peñarroya va perdre la confiança en ell i la junta directiva va decidir que no se li renovava el contracte. Com es diu vulgarment, “el rei és mort, visca el rei”.

El Bàsquet Club MoraBanc no va trigar gens a trobar el substitut de Sada i l’aposta ha estat un rookie a la Lliga ACB: el menut francès Andrew Al-bicy. Té 26 anys i fa 1,78, es tracta d’un base de cames rà-pides i explosiu i té talent, tot i que ha d’estar més centrat en la direcció de joc mesu-rant més la seva explosivitat. Té un bon primer pas als dos costats per buscar penetraci-ons, ha millorat en els tirs de tres punts, té molt bona visió de joc i té bons conceptes en

el joc del pick‘n’roll. Es trac-ta d’un bon defensor, però pateix en els bloquejos cecs

per la seva alçada. És un vell conegut de Joan Peñarroya, que el va patir quan era el tècnic ajudant de Juan An-tonio Orenga a la selecció espanyola sub-20. Contra Espanya, Andrew Albicy sempre ha fet bons re-gistres i tothom el re-corda pel duel esportiu

VÍCTOR DUASO Andorra la Vella

El director esportiu del BC MoraBanc, Francesc Solana, s’ha mogut ràpid en el mercat i el primer ha estat reforçar la posició en què s’ha anat més coix durant el curs.

El base francès Andrew Albicy és el substitut de Víctor Sada i ara es busca el segon, ja que sembla que Thomas Schreiner no continuarà i ha rebut l’interès del Rio Natura.

A la recerca d’un altre director d’orquestra

El futur El primer fitxatge del BC MoraBanc

Es trac-ta d’un bon defensor, però

per la seva alçada. És un vell conegut de Joan Peñarroya, que el va patir quan era el tècnic ajudant de Juan An-tonio Orenga a la selecció espanyola sub-20. Contra Espanya, Andrew Albicy sempre ha fet bons re-gistres i tothom el re-corda pel duel esportiu

El base francès Andrew Albicy és el substitut de Víctor Sada i ara es busca el segon, ja que sembla que Thomas Schreiner no continuarà i ha rebut l’interès del Rio Natura.

A la recerca d’un altre

Lliga Pro A francesa XifresPartits 32Minuts jugats 31,7Mitjana de punts 10,7Percentatge en tirs de dos 41,5%Percentatge en tirs de tres 35,8%Percentatge en tirs lliures 73,3%Rebots per partit 2,3Assistències per partit 6Valoració 13,9

ANDREW ALBICY

El base nascut a Sèvres va ser un dels homes clau de l’equip entrenat per Christian Monschau. El Gravelines va ser sisè.

El fluix rendiment de Sada i Schreiner implica canvis

Andrew Albicy és un base de cames ràpides i força explosiu

3Dilluns, 6 de juny del 2016

que va tenir amb

Ricky Ru-bio. Aquest

és el primer fit-xatge del Bàsquet

Club MoraBanc, que s’afegeix als tres juga-

dors amb contracte: David Navarro, Vojdan Stojanovski i Joao Betinho Gomes. Aquests dos últims amb clàusula per trencar el seu vincle.

Andrew Albicy procedeix del Basket Club Maritime Gravelines Dunkerque Grand Littoral de la Pro A france-sa i amb tota probabilitat no compartirà posició de base

amb Thomas Schreiner. El jugador austríac, que fa qua-

tre temporades que està al club, ha tancat una tem-

porada per oblidar. Va perdre confiança en la

seva millor arma, el llançament des de la llarga distància, i la seva manca de con-fiança també es va

notar a l’hora de di-rigir el joc de l’equip.

De fet, el tècnic Joan Peñarroya va ha-

ver d’apostar moltes vega-des per Da-vid Navarro i Stephen Holt

de directors de joc quan es

tractava de dos escortes.

El base austrí-ac ha rebut l’inte-

rès del Rio Natura Monbus Obradoiro

i podria continuar a l’ACB, però en un altre

equip. Els gallecs, dirigits per Moncho Fernández,

han de buscar bases ja que Pepe Pozas, Donnie McGrath, Tyler Haws i Fran Cárdenas acaben contracte, i s’han fixat en Thomas Schreiner.

Mentrestant, Francesc So-lana pentina el mercat i té diverses opcions entre cella i cella. Una podria ser el vete-rà base del RETAbet.es GBC, el mallorquí Pedro Llompart. Té contracte amb els bascos, però el més normal és que el club torni a alliberar els juga-dors amb contracte en vigor per poder passar una hipotèti-ca auditoria en cas d’invitació per part de la Lliga ACB. Si finalment surten a LEB Or, ja que han descendit esportiva-ment, el podrien deixar sortir sense cap mena de problema. Pedro Llompart té 34 anys i ha estat el tercer màxim assis-tent de la Lliga ACB amb 5,1 assistències per partit, només

superat per Sergio el Chacho Rodríguez (Reial Madrid) amb 6,1 i Facu Campazzo (UCAM Múrcia, cedit pel club blanc) amb 5,3. El seu únic punt ne-gatiu aquest curs ha estat la defensa, ja que ha notat en excés el desgast físic provo-cat pel fet de ser l’únic base de què disposava Porfi Fisac. Ha acabat la temporada amb 6,8 punts, 2,4 rebots i 5,1 as-sistències per partit per una valoració mitjana d’11.

Llompart es va formar a les categories inferiors del Valèn-cia Basket i no es va conso-lidar fins als 26 anys amb la samarreta del Lucentum Ala-cant. El 2012 va jugar al CAI

Saragossa i aquesta tempora-da la va començar amb el RE-TAbet.es GBC.

Un altre per qui ha pregun-tat Solana és el base català Xavi Forcada. El barceloní, de 27 anys, va militar la tempora-da passada al CB Prat Joven-tut de LEB Or després de ser l’MVP de la Copa Príncep amb el Quesos Cerrato Palencia. Aquest playmaker, que també pot jugar en la posició d’es-corta i es va formar a les cate-gories inferiors de l’FC Barce-lona, destaca per la intensitat defensiva, tot i que també és un bon penetrador. El Mora-Banc continua treballant sobre el mercat, i en especial per la posició de base.

Lliga ACB XifresPartits 33Minuts jugats 29Mitjana de punts 6,8Percentatge en tirs de dos 43%Percentatge en tirs de tres 36%Percentatge en tirs lliures 87%Rebots per partit 2,4Assistències per partit 5,1Valoració 10,9

PEDRO LLOMPART

Va ser el gran capità del CAI Saragossa i la temporada passada no va poder ajudar el RETAbet.es GBC a salvar-se del descens esportiu. Un base sòlid i assistent.

LEB Or XifresPartits 28Minuts jugats 27Mitjana de punts 14,3Percentatge en tirs de dos 54,6%Percentatge en tirs de tres 36,8%Percentatge en tirs lliures 80,1%Rebots per partit 3Assistències per partit 3,5Valoració 17,3

XAVI FORCADA

Va ser el fitxatge de luxe per al CB Prat Joventut la temporada passada. Un base molt versàtil que també pot jugar d’escorta. No ha jugat mai a la Lliga ACB, però sempre ha destacat a Or.

Llompart té contracte amb el GBC, però podria quedar lliure

Xavi Forcada va destacar amb la samarreta del CB Prat Joventut

El Mini del BC MoraBanc acaba cinquè al Català

El Mini masculí del Bàsquet Club MoraBanc va finalitzar en cin-quena posició al Campionat de Catalunya. Els de Carles Farfán van perdre contra el Toyota Starbaix l’Hospitalet per 40 a 89 i es van imposar a l’Arrabassada/Teresianes per 52 a 79 i al CB Roses per 41 a 78. El campió va ser el Joventut de Badalona.

fACEBOOk

La base rutlla


El culturisme és un estil de vida allu-nyat d’una consideració social ja que la va perdre fa anys per una relació endimoniada amb la suplementació d’aliments. Només la disciplina que implica practicar-lo mereix un tractat exclusiu entorn de la capacitat de su-peració. El culturista es fa, com és evi-dent, de mica en mica. El culturisme, per la cultura de devoció al cos, és una pràctica que és als antípodes d’aquella consideració social que va arribar a fer creure als aliens al cercle que els cul-turistes amb músculs perfilats i abri-llantats eren fruit d’una incubadora i una amanida de pastilles i esteroides anabolitzants. El camí de Rubén Ris-pal i molts no té res a veure amb tot això. Ell va començar a practicar tota mena d’esports, com judo, tennis, bàs-quet..., i als 8 anys es va decidir pel futbol. Va triar la posició de porter i va començar al Futbol Club Escaldes per després fitxar per l’FC Andorra. Als 16 anys li va trucar el Gimnàstic de Tar-

ragona per militar a l’equip juvenil de Divisió d’Honor. Només hi va estar un any i va tornar a l’FC Andorra per ser el segon de Koldo Álvarez. El tècnic Justo Ruiz el va convèncer per jugar el seu últim any de juvenil en aquesta categoria, però la paciència de Rispal ja començava a arribar als seus límits.

Un cop va acabar de juvenil va de-cidir emprendre una aventura a la Lli-ga Nacional amb el CE Principat, tot i que el gimnàs començava a trucar a la seva porta. “Feia les típiques qua-tre abdominals per estar visible a l’estiu per les noies. Em va co-mençar a engan-xar i vaig deixar el futbol de banda. La gent em deia que estava boig, que com és que ana-va a competir, i jo els responia que si jugava amb la selecció d’Andorra de futbol, contra combinats més potents, podia fer culturisme. Ara la gent que em deia que estava boig veuen que te-nia raó.”

Fa dos anys va començar a compe-tir i va obtenir una tercera posició al Campionat de Catalunya de promeses, una sisena posició al Campionat de

Barcelona i un tercer lloc al Campio-nat de Catalunya. Per tant, va decidir seguir els passos del seu tiet, que tam-bé va ser culturista. “Sempre he estat un nen molt inquiet. Sempre anava amb la pilota a jugar al pati i amb els amics. Els meus pares em van apun-tar a tota mena d’esports fins que vaig decidir-me pel futbol. Sempre he estat superdotat per a l’esport. M’esforçava molt quan jugava de porter i, com veia que no hi havia resposta, vaig buscar

altres alternati-ves. Així que vaig agafar més to al gimnàs. Cada ve-gada em veia més gran”, recordar Rispal, que em-fatitza la força

de voluntat i la vocació que demana aquesta dedicació física per polir les formes musculars del cos.

El fisioculturisme, que és denomi-nat també culturisme, és una activitat basada en exercicis físics intensos, ge-neralment exercicis anaeròbics, con-sistents, la majoria de vegades pesos al gimnàs mitjançant diversos tipus d’exercici de força/hipertròfia. No té més secret que aquesta disciplina, l’hàbit i la freqüència de l’assaig fins

a aconseguir polir les formes segons els cànons que imperen en la com-petició. Hi ha un rellotge amb unes normes que no concedeixen marge, per al son, entrenaments, alimenta-ció i distraccions. Disciplina per a la qual és necessària la implicació de l’entorn del culturista, sense el qual seria impossible empènyer aquesta empresa que s’alimenta d’objectius a mitjà i llarg termini. “¿Com es pot te-nir aquest cos? Amb molt de sacrifici. És una passió. No és el mateix aixecar pes que moure pes. Has de controlar també la dieta. Per exemple, abans d’una competició has de fer un sacrifi-ci molt gran. L’última setmana has de fer una descàrrega d’hidrats i deixar de menjar hidrats durant quatre o cinc dies. Després s’ha de fer una descàrre-ga d’aigua. L’ansietat de dolç és molt bèstia. Després cal una càrrega d’hi-drats i comença a sortir tot.” Quan la disciplina és més disciplina i el rigor més rigorós, ha de fer cada àpat a la seva hora, i ho compagina tot amb la feina, que no és en un gimnàs. “Sen-to molta satisfacció personal. La sort que tinc és que de cintura cap a baix sóc molt més gran que de cintura cap a dalt. Has de ser alt i fer-te ample... Només em falten

A fons Rubén Rispal

Als 27 anys ja és tercer al Campionat d’Espanya, primer al de Catalunya i segon al de la Comunitat de Madrid. El Mundial o l’Europeu, el seu repte.

Era un bon porter de futbol, fins i tot va arribar a jugar al juvenil del Gimnàstic de Tarragona, però als 18 anys va decidir seguir els passos del seu tiet i fer culturisme.

D’aturar xuts a donar una altra forma al cos

VíCToR DuAso Andorra la Vella

¿Com es pot tenir aquest cos? Amb molt de sacrifici. És una passió

a aconseguir polir les formes segons els cànons que imperen en la com-petició. Hi ha un rellotge amb unes normes que no concedeixen marge, per al son, entrenaments, alimenta-ció i distraccions. Disciplina per a la qual és necessària la implicació de l’entorn del culturista, sense el qual seria impossible empènyer aquesta empresa que s’alimenta d’objectius a mitjà i llarg termini. “¿Com es pot te-nir aquest cos? Amb molt de sacrifici. És una passió. No és el mateix aixecar pes que moure pes. Has de controlar també la dieta. Per exemple, abans d’una competició has de fer un sacrifi-ci molt gran. L’última setmana has de fer una descàrrega d’hidrats i deixar de menjar hidrats durant quatre o cinc dies. Després s’ha de fer una descàrre-ga d’aigua. L’ansietat de dolç és molt bèstia. Després cal una càrrega d’hi-drats i comença a sortir tot.” Quan la disciplina és més disciplina i el rigor més rigorós, ha de fer cada àpat a la seva hora, i ho compagina tot amb la feina, que no és en un gimnàs. “Sen-to molta satisfacció personal. La sort que tinc és que de cintura cap a baix sóc molt més gran que de cintura cap a dalt. Has de ser

Als 27 anys ja és tercer al Campionat d’Espanya, primer al de Catalunya i segon al de la Comunitat


uns quilos per compe-tir a Europa. Valoren la sequedat extrema, tenir bones cames, saber estar, fer bé les postures obligatòries i el tint.”

¿En què l’ha ajudat practicar culturisme?

“M’ha ajudat quan he tingut problemes en la

vida. No és només en-trenar-se sinó la constàn-

cia. M’organitzo millor la vida, que de fet m’ha canviat

molt. Des de fa cinc anys els meus esmorzars han canviat i si no menjo a l’hora em poso de molt mala llet. Menjo cinc vegades al dia com a mínim i

set o vuit com a màxim.” Abans de l’entrevista, Rubén Rispal ha-

via menjat mig quilo de patates amb 200 grams de pollastre. “No

és un esport que estigui gaire ben vist perquè a la gent no li agrada veure un cos tan musculat. Ho faig

per mi mateix. No ho faig per lluir cos a l’estiu. Al principi, potser

sí que ho feia per això. Ara ho faig com a afició. No és culte

al cos i ja està. Saps que no

ets normal i que tothom et mirarà. De fet, quan em miren em faig petit.” Els seus pares i la seva parella l’acompa-nyen en totes les seves competicions. “Els pares al·lucinaven. Els va costar, però quan vaig començar a competir van veure que era el que volia fer i ara ja s’hi han acostumat i els agrada. A la

meva parella l’encanta.” Zero greixos i gens d’alcohol. Només enyora tenir una federació, ja que es va classificar per al Mundial però no hi podrà as-sistir ja que al país no hi ha cap ens, i també enyora els patrocinadors. No en té i s’ho paga tot de la seva butxaca. “M’agrada patir, però amb sentit. Mol-tes vegades abans d’una competició

penso que patiré, però sortiré d’allà més terrible que mai”. I no es pren res, tot i que tothom ho pensa. “No ens prenem res. Si fas les coses bé no cal. Jo menjo molt i pateixo bastant. Si tens objectius a complir t’hi acabes acostu-mant.” Un cos que crida molt l’aten-ció, i el millor de tot és que competeix en l’esport que és la seva passió, amb patiments però amb satisfacció perso-nal. Aquest és l’esport que més el mo-tiva, i de moment li està donant molt bons resultats. Rubén Rispal l’ha sabut trobar.

foto cedida per rubén rispal

El culturista andorrà Rubén Rispal, en un moment d’una competició.

porter amb el Gimnàstic

En la carrera de futbolista, com a porter, aspirava a tot. Amb tan sols 16 anys, el Gimnàstic de Tarragona li va trucar i el va convèncer per fit-xar pel juvenil de Divisió d’Honor. Ell, encantat. Va ser un any inoblidable. Només un any per després tornar a l’FC Andorra. Va jugar amb clubs po-tents com l’FC Barcelona o l’Espa-nyol, però després va tornar a casa per una renovació de plantilla. “Trobo a faltar el futbol perquè tinc un amic [Cristian Orosa, que milita a la UE Santa Coloma] que m’explica coses. Tinc nostàlgia.”

ASpiRAVA A TOT

No és un esport que estigui gaire ben vist perquè a la gent no li agrada

M’ha ajudat molt quan he tingut problemes en la vida


Rubén Rispal, en una de les proves.

uns quilos per competir a Europa. Valoren la sequedat extrema, tenir bones cames, saber estar, fer bé les postures obligatòries i el tint.”

¿En què l’ha ajudat practicar culturisme?

“M’ha ajudat quan he tingut problemes en la

vida. No és només entrenar-se sinó la constàn

cia. M’organitzo millor la vida, que de fet m’ha canviat

molt. Des de fa cinc anys els meus esmorzars han canviat i si no menjo a l’hora em poso de molt mala llet. Menjo cinc vegades al dia com a mínim i

set o vuit com a màxim.” Abans de l’entrevista, Rubén Rispal ha

via menjat mig quilo de patates amb 200 grams de pollastre. “No

és un esport que estigui gaire ben vist perquè a la gent no li agrada veure un cos tan musculat. Ho faig

per mi mateix. No ho faig per lluir cos a l’estiu. Al principi, potser

sí que ho feia per això. Ara ho faig com a afició. No és culte



La jornada al complet

La parella formada per dos ju-gadors de l’FC Lusitans, Peter Muñoz i José Antonio Aguilar, es va imposar en la final de la segona edició del Torneig Neón, organitzat per primer cop a AnyósPark. El defensa central i el golejador de l’FC

Lusitans van superar per 3 sets a 0 la parella formada per Fa-bio Serra i Víctor Pinto. En el tercer i quart lloc, Manuel Vei-ga, més conegut esportivament com a Riera, i Joao Lopes van vèncer a la final de consola-ció els germans Rubio, Jordi i Txus, per 2 sets a 1. En total hi van competir vint parelles

i el premi per als guanyadors va ser de 200 euros, per als se-gons 100 euros i per als tercers 50 euros. “Pel que fa a orga-nització estic molt content per-què AnyósPark s’hi ha bolcat i ens ha ajudat en tot”, va as-segurar l’organitzador, Riera, que espera millorar per al curs vinent en participació.

futtennis

Peter Muñoz i Aguilar vencen al torneig neón

v.d. Anyós

jonathan gil

Fabio Serra i Víctor Pinto, a la dreta de la imatge, van arribar a la final.

Mínima assolida per aconse-guir la invitació per disputar els Jocs Olímpics de Rio. Pol Moya i Clàudia Guri van batre la seva millor marca personal als Jocs del Mediterrani sub-23 que es van disputar a Tunísia. L’atleta del CAVA Pol Moya va finalitzar en cinquena posició en la final dels 800 metres amb un temps d’1.50,63. Aquesta és la seva millor marca a l’ai-re lliure i la seva segona millor marca personal. “Ha marcat el ritme d’inici i després ha aguantat fins al final com ha pogut”, va assegurar el selec-

cionador Abraham Férriz. Els tunecins Abdelssalam Ayouni i Riadh Chenenni van acon-seguir el doblet amb 1.47,79

i 1.48,04. L’espanyol Saúl Or-dóñez treient-li el bronze al marroquí Oussama Nabil.

En salt d’alçada, Clàudia Guri del CE Sant Julià va aca-bar en cinquena posició amb la seva millor marca personal, 1,79. “Em quedo que tots dos, en lloc de quedar-se enrere, han lluitat tant com han pogut per assolir els objectius.” La propera prova dels dos atletes andorrans serà al Campionat AASSE que es disputa a Malta el proper cap de setmana amb la participació de Fanny Se-bastián, Cristina Llovera, Mikel de Sá i també Pol Moya i Clàu-dia Guri.

AtletisMe

Moya i Guri assoleixen la mínima per a la ‘wild card’

L’atleta del CAvA va finalitzar en cinquena posició als 800 metres i l’atleta del CE Sant Julià va acabar cinquena en salt d’alçada a Tunísia

rEdACCió Andorra la Vella

facebook

Pol Moya i Clàudia Guri abans de competir als Jocs del Mediterrani sub-23 a Tunísia.

Oriol Cardona venç a la Vertical dels isards

Nivell d’autèntic luxe en la cinquena edició de la Vertical dels isards, prova puntuable per a la Copa d’Andorra de curses de muntanya i organit-zada pel Soldeu Esquí Club (SEC). La victòria va ser per al català Oriol Cardona amb una marca de 34,08. El de Banyoles va superar Ferran Teixidó, que va acabar com a segon classi-ficat amb un temps de 34,33. El tercer lloc del podi final va ser per a Agustí Roc amb 35,30. Els germans Casal, Marc i Òscar, van ser quart i cinquè,

respectivament. Un total de 4,85 quilòmetres amb 943 me-tres de desnivell es van trobar els participants en les categori-es júnior, sènior i veterans. En categoria femenina, el primer lloc va ser per a Laura Orgué amb 40,39, seguida de Marta García amb 44,42, i la tercera va ser Sílvia Zuñiga. En el cir-cuit B, de 3,82 quilòmetres i 647 metres de desnivell, es va imposar Marcel Prat en nois amb un temps de 23,23, i en noies, triomf per a Andrea Sinfreu amb 29,26.

curses de MuntAnyA

l’inverse team, d’estadaL’Inverse Team Trailrunning, que va fer una estada al refugi de Sorteny, també va competir en la Vertical dels isards. El millor classificat de l’equip català va ser Jonatan Mora, en 7a posició amb 38,25. Carlos Cera va ser 11è; l’andorrà Joan Valls, 16è, i Antonio de Arriba, 33è. Jessed Hernán-dez, malalt, no va poder competir.

foto cedida per joan valls

En lloc de quedar-se enrere han lluitat tant com han pogut per la fita

Abraham Férriz


El Darkside, format per juga-dors d’Andorra, Puigcerdà i altres localitats catalanes, es va imposar en la desena edició del Torneig sènior d’hoquei so-bre gel, que es va disputar des de divendres fins ahir al Palau de Gel de Canillo. El Darkside va superar per 2 a 1, en la fi-nal, Font-romeu. El tercer lloc

va ser per al Montpeller. Andorra va acabar en cin-

quena posició en una desena edició que va reunir un total de nou equips i 125 partici-pants. El proper Torneig sènior al Principat serà un cop passat l’estiu, el Torneig del cremat, una competició d’un caràcter més lúdic en la qual participa-ran diversos equips d’Espanya i França.

hoquei sobre gel

El Darkside s’imposa al desè Torneig sènior

REDACCÍOAndorra la Vella

jonathan gil

El desè Torneig sènior, tot un espectacle al Palau de Gel de Canillo.

El MICFootball 7 va tenir un color dominador, i aquest va ser el blaugrana. L’FC Barcelo-na va fer ple de títols i es va proclamar campió en totes les categories d’un torneig que va arribar a la catorzena edició i que va aplegar cent equips, és a dir setze més que l’anterior. En categoria prebenjamí, la dels més petits, l’equip blau-grana va superar per 0 a 2 el Gimnàstic Manresa. En la final de consolació, l’Esport Club Granollers es va imposar per 3 a 1 a l’FC Encamp. En benjamí de primer any, l’FC Barcelo-na va golejar per 3 a 0 el seu màxim rival a Catalunya, l’Es-panyol. En la final de conso-lació, l’Esport Club Granollers va guanyar a la tanda de pe-nals, per 3 a 2, el Sant Gabriel després de l’empat a 2 del par-tit. En benjamí de segon any, l’FC Barcelona va necessitar

la tanda de penals per vèncer el Reus Deportiu a la final i es va endur el títol amb un 6 a 7 després del 2 a 2 del temps re-glamentari. En la final de con-solació, el Vic Riuprimer va golejar per 5 a 1 la UD Cassà. En aleví de primer any, triomf blaugrana sobre el potent Vila-real, que treballa de manera espectacular la base des de fa

molts anys. El resultat va ser de 2 a 1. A la final de consolació, triomf de la UE Santa Coloma per 3 a 2 contra el Júnior de Terrassa. La temporada passa-da, l’FC Barcelona va fer triplet de títols. Enguany, en dues jor-nades de competició, hi han participat un total de 2.000 jugadors, 900 més que l’edició anterior.

futbol

Ple de títols blaugrana L’FC Barcelona es proclama campió en totes les categories del MIC

VÍCTOR DUASO Andorra la Vella

jonathan gil

L’FC Barcelona aleví de primer any va golejar per 7 a 1 el Manlleu en quarts.

baltenneck, 39a a l’europeu

Chloé Baltenneck va acabar en 39a posició de la classi-ficació general en els Cam-pionats d’Europa que es van disputar a Berna. La gimnasta andorrana va començar per salt efectuant un tsukahara molt correcte i després, a les barres asimètriques, no va co-metre cap falta. A la barra, tot i ser el seu millor aparell, va caure al primer cop i li va cos-tar molt car.

gimnàstica artística

el Don Denis goleja per 1-5

El Don Denis FC Santa Co-loma, en el primer partit de Joan Capdevila amb la sa-marreta colomenca, va gole-jar per 1 a 5 el CE Puig-reig. Els de Richard Imbernón en van tenir prou amb dos gols d’Albert Mercadé i un hat-trick de Juanfer Laín per destrossar un rival que cele-brava la diada del centenari. Capdevila va jugar de lateral esquerre.

futbol

Dan martin, el millor resident

El ciclista resident de l’Etixx-Quick Step, Dan Martin, va acabar en quarta posició en el pròleg-cronoescalada de la Dauphiné a Le Gets, una dura pujada de quatre quilòmetres al 9,7% de pendent mitjà. El segon classificat, en l’apartat residents, va ser Dennis Ro-han (BMC Racing Team), en 30è lloc. Purito (Katusha) va ser 32è i el pitjor va ser Mitch Docker (Orica), 170è.

ciclisme

andorra u18, 12a al mundial

L’Andorra U18, tant mascu-lí com femení, va tancar el Campionat del Món 3x3 de la seva categoria en la millor posició de la seva curta his-tòria. Una dotzena posició per a aquestes dues selecci-ons, que van demostrar que no estan tan lluny de països més potents. En categoria masculina el primer va ser Qatar i en categoria femeni-na, França.

bàsquet 3x3

l’andorra 500, gas del passatL’Andorra 500, la concentra-ció de motos clàssiques im-pulsada pel pilot resident Cyril Despres, va acollir tres jorna-des amb més d’un centenar de participants, que van om-plir les carreteres del Principat amb gas del passat. Va desta-car la participació, novament, de Stéphane Peterhansel, Monsier Dakar.

hadrien picard

Motociclisme

Cristian España cau però acaba 23èEn la penúltima etapa de la Sardegna Rally Race, el pilot andorrà Cristian España va fi-nalitzar en 23a posició, tot i caure i fer-se unes contusions al braç. “Ha estat una eta-pa bastant complicada. Una etapa llarga. He atrapat i he avançat Adrién Maré i quan estava a punt d’avançar un altre pilot he caigut en un re-volt i m’he fet contusions al

braç. He arribat bastant de-gradat i en la segona especial he estat millor ja que plovia i m’he trobat amb zones de molta pedra. He millorat po-sicions”, va assegurar España, que avui afronta l’última eta-pa d’aquesta competició, que puntua per al Campionat del Món de raids. Aquesta ha es-tat l’estrena d’España amb la BETA 450.

raiDs

facebook

Chloé Baltenneck, a Berna.


La imatge


El Torneig Neon de futtennis va canviar d’escenari i es va disputar a AnyósPark.Jonathan Gil


Residents d’altura Ángel Vicioso

Va arribar a Andorra fa tres anys gràcies a la bona amistat que l’uneix amb Purito Rodríguez. El ciclista de Parets del Vallès li va recomanar instal·lar-se al Principat per les comoditats que hi ha per entrenar-se. No va ser una decisió fàcil, però després de parlar-ne amb la família va considerar que era una bona oportunitat per créixer profes-sionalment. Va deixar el seu petit poble Alhama de Aragón (Saragossa) per traslladar-se al Principat. Actualment viu a la parròquia d’Escaldes-Engordany amb la seva dona i els seus dos fills: Jaime, de 8 anys, i Manu-ela, de 4. “El canvi va ser força brusc perquè estàvem molt arre-lats a la nostra terra. El meu fill gran va necessitar uns mesos per adaptar-se perquè trobava a faltar els avis. Ara, però, ja té la seva colla d’amics i està total-ment integrat al país. Quan miro enrere m’adono que vam pren-dre la decisió encertada.”

Entre els viatges i les curses passa molt temps fora de casa. Quan és al país s’aixeca d’hora per portar els seus fills a l’escola

i al voltant de les deu del matí surt a entrenar-se amb el seu bon amic i company del Katusha, Purito Rodríguez. Combinen els ports de muntanya del país amb sessions més llargues i suaus als voltants de la Seu d’Urgell. “Va-riem el recorregut en funció de la meteorologia i la planificació que ens toca aquell dia. Ara és la millor època de l’any per des-cobrir el país en bicicleta. Hi ha pocs cotxes i encara no fa la ca-lor del juliol o l’agost.” Per con-tra, quan arriba el fred i les car-reteres es glacen han de buscar altres terrenys més propicis per agafar rodatge. “A vegades hem sortit a entrenar-nos nevant, però tens més números de patir alguna caiguda inesperada. Si es pot és millor evitar-ho.”

Per complementar la prepa-ració física fa excursions amb el pilot resident Dani Juncadella, que competeix en l’equip ofici-al de Mercedes a l’Alemany de turismes. Es posa a to al gim-nàs d’AnyósPark, juga a tennis i frontó i també esquia els dis-sabtes en família. “Sóc una per-sona inquieta i m’agrada practi-car tota mena d’esports, sempre que siguin compatibles amb el

ciclisme. L’entorn natural d’An-dorra és magnífic i intento treu-re’n el màxim profit possible.” L’any passat va completar la meitat de La Purito perquè el dia anterior havia corregut la Vuelta a Burgos. Si el calendari ho per-met, enguany vol passar la línia de meta de la marxa cicloturis-ta i també confia a debutar a la Volta als ports. “Tot el que sigui córrer curses em sembla per-fecte, i si són al costat de casa doncs encara millor.”

Als 39 anys se sent millor que mai i no té cap intenció de penjar la bicicleta a curt termi-

ni. Des d’ahir es troba a Fran-ça disputant el Critèrium del Dauphiné, una cursa per etapes d’una setmana de durada que afronta com a avantsala de la prova estrella de la temporada:

el Tour de França. “Encara no m’han assegurat que hi correré. De moment sóc un dels escollits per l’equip, però pot haver-hi canvis d’última hora. No vull fer-me il·lusions fins que no surti la llista definitiva.” Si finalment és un dels seleccionats, té clar quin serà el seu objectiu des-prés de no participar-hi des del 2005: “Sóc un gregari i la meva funció és ajudar que Purito sigui el campió. El Tour és una de les proves més importants del ca-lendari. Fer una bona actuació et revaloritza, però si no estàs a un bon nivell t’enfonsa.”

El ciclista d’Alhama de Aragón va seguir els consells del seu bon amic ‘Purito’ Rodríguez i va ‘aterrar’ al Principat fa tres anys. Ha notat una millora considerable en la seva preparació física des que dorm i s’entrena en altura. Viu a la parròquia d’Escaldes-Engordany amb la seva dona i els seus dos fills. Són feliços al país i esperen quedar-s’hi una llarga temporada.

“Un país ideal per entrenar-se”

Ara és la millor època de l’any per descobrir el país en bicicleta. Hi ha pocs cotxes i no fa calor

twitter ángel vicioso

Ángel Vicioso i ‘Purito’ Rodríguez, dos bons amics i també companys d’equip al Katusha.

AdRià SolíS Andorra la Vella

Europ-Auto SA · Tel.825 671 - [email protected]

4 anys de garantia

LEON-5.000 €Consulteu les condicions de la promoció TECNOLOGIA PER GAUDIR



Joves promeses Joel Quintana

Serè i calmat. Constant i exigent. Fill d’un taekwondista. La vida de Joel Quintana ha estat lligada a les arts mar-cials des que era un marrec. Va provar el judo però no li va acabar de fer el pes. Aconsellat per un cosí va canviar-se al karate fa sis anys i s’hi va enganxar. “Vaig començar a practicar-lo com una activitat extraescolar. Només m’entre-nava tres cops per setmana. Passat un temps, el meu entrenador, Xavier Her-ver, em va convèncer per prendre-m’ho més seriosament. Ara vinc cada dia una hora i mitja de dilluns a divendres.” Una preparació acurada per assolir l’objectiu que persegueix des que va posar-se per primera vegada el karategi –vestimenta karateka–: cordar-se el cinturó negre. “Si tot va bé m’examinaré a l’estiu. Fa mesos que em preparo per a aquest mo-ment. Els caps de setmana faig una espè-cie de simulacre i crec que si sóc capaç de controlar els nervis ho aconseguiré.”

Malgrat la seva edat ja ha disputat dues vegades el Campionat de Madrid. L’any passat va proclamar-se campió juvenil en la modalitat de menys de 52 quilos. Aquesta temporada –la seva com a cadet de primer any– no va poder revalidar el títol en un combat marcat per la igualtat. “No trobava la manera de sorprendre el meu adversari. Em va arra-conar a una cantonada del tatami, vaig cometre només un error i ell el va aprofi-

tar per puntuar 1 a 0. Després ja no vaig tenir marge per capgirar la situació.” Di-uen que qui colpeja primer colpeja dues vegades. Si té l’ocasió prefereix atacar primer per analitzar la reacció del rival. “M’agrada portar la iniciativa. Després del primer atac reculo unes passes per esperar la resposta del contrincant. Això em dóna un marge de temps per estudi-ar els seus moviments i intentar antici-par-m’hi.”

Viu a la parròquia d’Ordino i estudia al Liceu. Li costa compaginar els entre-naments amb els estudis, sobretot a cau-sa del temps que perd cada dia a l’auto-

bús –al voltant de dues hores entre anar a l’escola i als entrenaments al pavelló del Prat Gran–. “A vegades aprofito els trajectes per repassar el temari o fer els deures. Si vols rendir a un nivell alt no valen les excuses. La clau és ser constant i saber organitzar-se.” Les matemàtiques li van bé. Vol ser enginyer mecatrònic, una disciplina que uneix les enginyeries d’informàtica, electrònica i mecànica. “Des que era petit vaig tenir clar que volia estudiar aquesta carrera. Si acon-segueixo la nota que em demanen mar-xaré a estudiar a França quan acabi el batxillerat.”

La seva passió és el karate i gaudeix entrenant-se i competint. Això sí, té una obsessió que no amaga: disputar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. “Seria un somni fet realitat. M’entreno cada dia amb aquesta il·lusió.” Abans d’arribar a la cita olímpica haurà de recórrer un

llarg camí: preselecció andorrana, cam-pionat a Madrid, Europeu i Mundial. “El meu proper repte és classificar-me per a l’Europeu de l’any que ve. Crec que estic treballant en la línia correcta. Si seguei-xo entrenant-me així els resultats arriba-ran tard o d’hora. N’estic convençut.”

Cinturó marró amb tan sols 14 anys, Joel Quintana va cada dia a entrenar-se amb la il·lusió de dedicar-se professionalment al karate i disputar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Ambiciós, però amb els peus a terra. Creu que la tenacitat i la fermesa són les claus de l’èxit.

Amb la ment posada en el Japó

En els combats intento portar la iniciativa per analitzar els rivals

Adrià SOlíS Escaldes-Engordany

Joel Quintana mostra orgullós el seu cinturó marró al pavelló del Prat Gran.

jonathan gil


José Rodríguez té 61 anys i va néixer a la Corunya (Galícia). Manuel Mário Cunha en té 57 i és natural de Porto (Portugal). Són amics i tenen vides paral·leles. Van arribar al país fa més de 30 anys per treballar al sector de la construcció i van tornar a néixer després de patir un ictus. Des de fa cinc anys formen part de la Federació Andorrana d’Es·ports Adaptats (Fadea) i afirmen que practicar activitat física els ha canviat la vida. “Una amiga nostra ens va facilitar el telèfon del coordinador Carlos Alberto

de Jesús i ens hi vam posar en contacte. És una de les millors decisions que hem pres”, asse·gura satisfet Cunha. D’altra ban·da, José Rodríguez reconeix que necessitava formar part d’un col·lectiu per sortir de l’espiral negativa en què estava immers: “Vaig tocar fons quan vaig per·dre la parla com a conseqüèn·cia de l’ictus. Per sort vaig poder recuperar·la, amb molt d’esforç. Avui en dia encara vaig a reha·bilitació.”

Malgrat ser els més veterans de l’entitat, destaquen pel seu ímpetu. Tenen unes ganes bo·ges de menjar·se el món. Ac·

tualment practiquen natació, aiguagim, bicicleta de mà i boccia –esport paralímpic si·milar a la petanca–. També s’apunten a gairebé totes les sortides que s’organitzen i no falten mai a les jornades mul·tiesportives. “Abans em passa·va pràcticament tot el dia tan·cat a casa i ara, tot el contrari. Intento mantenir·me ocupat

amb l’esport i les relacions so·cials. És important estar distret i sentir·te bé amb tu mateix”, assenyala Cunha, un fervor se·guidor de l’Sporting de Lisboa. “Intento no perdre’m cap partit del meu equip per televisió.”

Per la seva banda, José Ro·dríguez, exjugador de futbol amateur, confessa que li agra·daria aprendre a esquiar en ca·

dira adaptada: “Al gener vam pujar en un trineu tirat per gos·sos i vam fer una ruta en moto de neu. Van ser dues experièn·cies meravelloses. Només tinc pendent esquiar. Si no em faig enrere segurament debutaré la propera temporada.”

Estan satisfets amb el pro·grés fet en els últims anys i asseguren que els faria il·lusió competir en un futur. “Penso que ha arribat el moment de fer un pas endavant. Em trobo còmode practicant esport amb amics, però també em ve de gust enfrontar·me a altres ri·vals per saber quin nivell tinc. Després de l’estiu decidiré en quin esport competeixo”, expli·ca Cunha. El coordinador de la Fadea, Carlos Alberto de Jesús, els encoratja en aquesta nova aventura: “Són els dos federats que practiquen esport amb més freqüència sense competir. És admirable l’esperit de supera·ció que tenen a la seva edat. Crec que pel seu caràcter seran uns bons competidors. Crear un equip de boccia podria ser una bona manera de començar a competir.”

L’experiència és un grau

Adrià solís Andorra la Vella

Esport adaptat José rodríguez i Manuel Mário Cunha

són els dos integrants d’edat més avançada de la Fadea. Actualment practiquen natació, aiguagim, bicicleta de mà i boccia i s’apunten a totes les activitats que s’organitzen.

* 30 de juny a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i 31 de desembre a la resta del país.

ESPERAR-SE A L’ÚLTIM MOMENTPOT SER UN PROBLEMA

Els serveis de coure (telefonia fixa,FAX i TPV) deixaran de funcionar

EL 30 DE JUNY*No et quedis penjat, truca al 115

andorratelecom.ad

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Bondia - Mitja pàgina.pdf 1 22/4/16 8:22

José Rodríguez i Manuel Mário Cunha pedalant a l’estadi Comunal.

jonathan gil


Els futurs campions

Celebració de títol a la Trobada internacional de promoció d’atletisme.

El Memorial Francesc Vila va deixar bons resultats per als equips andorrans.

Els sis clubs que van participar en la Trobada internacional de promoció d’atletisme.

El Karate Club Shotokan va acabar en tercera posició a l’Espanyol de clubs.

El tècnic Àlex Rodríguez donant indicacions a un equip que va ser tercer al Vila.

TALLER DE JOIERIADisseny

Fabricació artesanalReparacions de joies

Demaneu pressupost sense compromís de TROFEUS, COPES, PLAQUES, MEDALLESPERSONALITZEM EL TEU ESDEVENIMENTC/ Roc dels Escolls, 7 bloc 3, 4t C | Andorra la Vella

Tel.: +376 80 81 60 | [email protected] | www.quiratssl.com

Demaneu pressupost sense compromís de TROFEUS, COPES, PLAQUES, MEDALLESPERSONALITZEM EL TEU ESDEVENIMENT

Kilian Elsen, al Cerdanya MTB Challenge a Puigcerdà.


El MoraBanc Andorra ha esvaït amb rapidesa els dubtes que podia gene-rar la continuïtat o no del tècnic Joan

Peñarroya, després d’un final de temporada força decebedor. El club ha reaccionat amb agilitat i aquesta setmana ha anunciat la renovació del seu contracte per una temporada més. L’entrenador català diri-girà l’equip per setè curs. Per tant, el futur del MoraBanc Andorra es diu Joan Peñar-roya. Durant l’acte en què es va informar de la renovació ens vam quedar amb dos missatges del president, Gorka Aixàs, i del mateix tècnic. I és que, d’una banda, presi-dent i entrenador van coincidir en les matei-xes paraules: la temporada vinent “volem fer un pas endavant”. S’haurà de veure en què

es tradueix aquest pas endavant pel que fa a objectius, ja que el mateix Aixàs va afegir tot seguit que “salvar la categoria sempre serà una alegria”. I ho va dir dues vegades. Així, caldrà estar atents, a mesura que es vagi

confeccionant la nova plan-tilla, a la manera com es dibuixen els reptes. D’altra banda, també ens va sem-blar interessant la frase de Peñarroya en què es va re-ferir a la idea de futur que li passa pel cap: “Necessitem un equip després d’haver tingut una plantilla de molt

bons jugadors.” Queda clar què és el que ha fallat durant la temporada: les individualitats no s’han conjuntat. Si ja tenim el diagnòstic, ara només s’han de posar les peces per so-lucionar-ho. Endavant. LIQUIDACIO

TOTALDE ROBA

C/ de la Sardana, 10. AD500Andorra la Vella - Tel. 860 765

www.facebook.com/kilomoda.and

HO LIQUIDEM TOT!MOBLES, MANIQUINS, ALARMA,

CAIXA REGISTRADORA…

1€

3€

5€9€

Del 3 al 10 de juny

Opinió

EDItorIAL

‘Bonus track’ per a Joan Peñarroya

El futur té un nom: Joan Peñarroya

El final de temporada del Bàsquet Club MoraBanc Andorra va deixar un regust agredolç. El joc mostrat per l’equip no

va agradar als aficionats més crítics –als op-timistes tot els agrada– i després de sis tem-porades de Joan Peñarroya com a tècnic semblava que aquest cicle s’havia esgotat. Quatre victòries contra equips de la zona bai-xa i una victòria de deu de possibles en els últims partits van deixar l’afició desencanta-da, els jugadors emprenyats com una mona i la junta directiva pensant què es podia fer a partir de la temporada vinent. El tècnic ega-renc va demanar uns dies de reflexió, que una mica més i es converteixen en hores. Primer de tot es va acomiadar per la porta del darrere el fitxatge estrella en el retorn a l’ACB, Víctor Sada. Aquest va carregar a tort i a dret. Sense compassió i dolgut per les formes. És cert que acabava contracte i es va decidir no renovar la seva situació contractual. també és cert que tenia un bon sou i que aquest bon sou no es va veure reflectit a la pista, però també és cert

que hi ha moltes maneres de dir adéu a un jugador, i aquesta tampoc sembla que sigui la més correcta. Hi havia ganes de dir-li adéu. De despatxar-lo fos com fos. Un cop assolit l’ob-jectiu, renovació per un any –ens tenen acos-tumats que sigui per dos– del tècnic Peñarro-ya. No tothom les tenia totes amb l’egarenc, però ell coneix la casa millor que ningú per les coses bones i les dolentes. Una part demana-va el canvi i altres, amb l’optimisme més ab-solut, una renovació. Dit i fet. I això que neces-sitaven uns quants dies per reflexionar. I ara el director esportiu, Francesc Solana, que deu tenir ganes de passar un estiu tranquil, ja ha tancat la contractació del base, el substitut de Sada, el francès Andrew Albicy. té bona pinta, però s’haurà de veure com s’adapta. Aquest sí que signa per dos anys. La direcció de joc, encara que no es reconegui obertament, ha estat un llast durant tota la temporada. Sem-bla que Schreiner no seguirà i el MoraBanc treballa per tancar el fitxatge del segon base: ¿Llompart o Xavi Forcada? Moltes opcions...

LA VEU DEL PoBLE S. A. PrESIDENt Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GErENt ricard Vallès DIrECtor DE MÀrQUEtING oliver Puiggalí

MÉS ESPortS DIrECtor Enric Guinart Mauri CAP DE rEDACCIÓ Julià rodríguez rEDACCIÓ Víctor Duaso, Adrià Solís CorrECCIÓ M. Àngels Sala MAQUEtACIÓ Lídia Jo, reinaldo Márquez, Soraya Borlido FotoGrAFIA Jonathan Gil CoMErCIAL I ADMINIStrACIÓ Joan Nogueira, Cristina Pitarch, Virginia Yáñez DIStrIBUCIÓ Premsa distribució trANSPort Imprintsa.

Carrer Baixada del Molí, 5. Andorra la Vella.telèfon: 80 88 88 Fax: 82 88 88, [email protected], www.mes.ad - DL: AND.111-2016

AVíS: Els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa respaonsable del seu contingut.

El tècnic i Aixàs coincideixen que cal fer un pas endavant

opinióVÍCTOR DUASO redactor d’Esports del Més Esports i del diari BonDia

Eduard Colobrans Culer

Lluís Cruz Merengue

Tot un plaer

¿Sabies que...?

El Barça Només ha ingressat vuit milions d’euros després de la venda de Marc Bartra al Borussia Dort-mund i de la marxa, totalment gratis, de Dani Alves a la Juve.

El Barça El defensa francès, però nascut al Camerun, Samuel Umtiti és una recomanació de l’exjugador blaugrana Eric Abidal. També procedeix del Lió.

El Madrid Raúl González Blanco va tor-nar a jugar al Santiago Berna-béu per disputar el Corazón Classic Match contra l’Ajax d’Amsterdam.

El Madrid Vol renovar Gareth Bale, Pepe, Isco Alarcón, Jesé i Cristiano Ro-naldo. La consecució de l’onzena Champions és el gran motiu per renovar aquests jugadors.

de junydeL 20166

era 3 n. 17

L L U I TA

DE CLÀSSIC

GERARD ROMERO

El Barça i les clàusules

Robert Fernández, secretari tècnic de l’FC Barcelona, té una feinada de por. En

pocs dies la defensa blaugrana s’ha desfet, la sortida de Dani Al-ves de forma lliure cap a la Juven-tus, i la marxa de Marc Bartra al Borussia Dortmund per 8 milions d’euros ha posat en evidència que les coses molt bé no es fan. Alves, quan va renovar la tempo-rada passada, va signar una clàu-sula per poder sortir a cost zero si ho feia abans del 5 de juny, i així ha estat. Bartra, per no jugar els minuts suficients, ha fet que la seva sortida passi de 40 mili-ons a 8, que és el que ha pagat l’equip alemany per emportar-se el central de Sant Jaume dels Do-menys. El canari Sandro Ramírez també ha sortit a cost zero, ¿com a mostra d’agraïment pels seus anys al club? Que no ens enga-nyin, el club tenia fins a l’1 de maig per renovar-lo de manera unilate-ral, el club va badar... i au! Un altre regalat! La situació al Barça no és ara mateix la millor. Es pot reacci-onar, i estem segurs que reaccio-naran, però necessiten fer un clic i sacsejar un mercat on els clubs poderosos es posaran forts i això encara ho dificultarà més. Venir al Barça ja no és una prioritat, per desgràcia el futbol ja no és no-més el sentiment, el sentiment dels bitllets que et posen alguns clubs i que et fan dubtar, i molt. Ànims, Robert, tens una feinada brutal. I per cert, esperem tancar Denis Suárez, el migcampista ga-llec, que fa dos mesos que anem dient que tornarà i jo, avui dia, no ho tinc gens clar.

Molt de mèrit, l’Onzena

* co

st d

el m

issa

tge:

1,5

0 €

+ c

ànon

CANNONDALE HABIT 4CANNONDALE HABIT 4Sorteig d’una BTTSorteig d’una BTTSorteig d’una BTTSorteig d’una BTTSorteig d’una BTTSorteig d’una BTTSorteig d’una BTTEnvia un SMS al 789* amb laparaula clau bike i el teu nom

Bases del sorteig a www.bondia.ad

Amb la col·laboració de

S’acaba la temporada, i en l’àmbit esportiu cadascú en trau-rà les seves pròpies conclusions. El meu amic Eduard segur que començarà a estudiar els fitxatges d’uns i dels altres, o continuarà amb aquest victimisme de per què a nosaltres ens va tocar un rival o un altre, o per què no van xiular fora de joc o qualsevol història de Cuarto Milenio per intentar desviar l’atenció de l’Onzena guanyada pel Reial Madrid. Ho sento, Eduard, avui jo no entraré en les teves desconsideracions ni provocacions, només vull deixar clara la meva postura. Qual-sevol títol té el seu mèrit i la seva importància. Potser la gent es pensa que això de guanyar és fàcil, i els equips guanyen

sense treballar. Jo dono molt de mèrit al títol del Reial Madrid, i no perquè sigui la Champions, sinó perquè hem hagut de lluitar contra moltes adversitats. Un estiu marcat pel tema De Gea,

el fitxatge de Benitez, que ningú volia,

canviar d’entrenador a meitat de temporada, la premsa, que nosaltres no tenim al nostre costat com vosaltres. Perquè la caverna mediàtica és igual d’un costat i de l’altre, no te n’oblidis. No m’allargo més, gaudiu molt d’aquestes vacances, i de l’Eurocopa que es juga aquí al costat. ¿Amb qui aniràs, Eduard? ¿Amb Alemanya? ¿Turquia?, ¿Croàcia?

Ja en parlem al sopar!

Ara que la temporada ja s’ha acabat, toca fer balanç del que ha sigut i representat per als uns i per als altres, abans d’agafar-nos unes vacances ben merescudes, periodísticament parlant, i sempre després del sopar que ens deu l’amic Víctor, ¿oi, Luis?

Començaré per casa nostra i, contra tot pronòstic, ara et sor-prendré, Luis. Seré una mica crític, ja que malgrat la consecució de quatre títols crec que l’objectiu principal era convertir-se en el primer equip de la història que revalidava el títol de campió d’Europa, i no va poder ser. A veure, Luis, no reivindiquis, que jo parlo de la Champions League i no d’aquell torneig que es va treure el Madrid, de l’època, al qual només convidava els equips més fluixos per guanyar-lo ells. ¿Quantes d’aquestes de debò teniu? Crec que estem empatats a 5. En definitiva, el balanç de la temporada per a nosaltres es pot dir que ha sigut molt bo a nivell d’equip, s’ha fet el doblet (Lliga i Copa) a més de la Superco-pa d’Europa i el Mundial de Clubs, i també a nivell indi-vidual, ja que Suárez ha sigut pitxitxi de la Lliga i Bota d’Or europeu, Messi va guanyar la Pilota d’Or i Neymar va ser un dels tres finalistes, sense oblidar-me que Bravo ha quedat se-gon en la lluita pel Zamora.

Per la vostra banda, i després de passar un munt de penú-ries, que haurien pogut ser pitjors si no ens arriba a agafar la pájara que vam tenir, tanqueu amb un sol títol i sense jugar a futbol; per fer-s’ho mirar, de debò.

En fi, Luis, que ha sigut tot un plaer aquesta nova ex-periència i espero que repetim la propera temporada. Gaudeix de l’estiu.

Sports

Més esports 6 de Juny 2016