Tres factors amb un gran potencial quan es combinen!

CROMA és una associació que és el resultat de combinar aquests tres factors

La ciutat és també un gran cervell, és la xarxa, el sistema de sensors. I si aprofitem aquest potencial?

15 ILLES

Hem fet un model 3D

Hem calculat la radiació solar per al dia 21 de cada mes

Hem calculat també l’ombra projectada a migdia per al 21 de cada mes

Però BCN té moltíssimes capes d’informació que ja estan fetes!

Per això el primer pas és fer treball de camp, creuar capes i veure què expliquen.

El primer dia de treball de camp hem mesurat 95 diàmetres de tronc i també la dimensió dels seus escocells

Treball de camp que s’optimitza amb el SIG mòbil de ESRI

Així hem mirat si hi ha alguna relació entre el diàmetre del tronc (tot i que sabem que hi ha de diferents tongades de plantació) i la radiació solar

0

10

20

30

40

50

60D

BH

1

1112

16

28

29

48

6870

71

85

1000 1500 2000 2500 3000

Radiacio global

Bivariate Fit of DBH By SUMI surt una clara correlació

Els plàtans que reben major radiació solar, tenen diàmetres de tronc majors.

Potser aquest és la raó que hi hagin més substitucions a les zones d’ombra.

0

10

20

30

40

50

60D

BH

1

1112

16

28

29

48

6870

71

85

1000 1500 2000 2500 3000

Radiacio global

Bivariate Fit of DBH By SUMI quina dimensió tenen els seus escocells?

0

10

20

30

40

50

60

DB

H

1

111216

28

29

48

6870

71

85

0,8 0,9 1 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5

Dimensio de l'escocell

Bivariate Fit of DBH By Mesura1

Tots els plàtans amb tronc gros i escocell petit, tenen la característica comú que l’escocell rep més aigua de pluja

Una primera conclusió és que podríem definir zones òptimes pels plàtans i també trobar estratègies de millorar la seva condició vital.

Tot i això, resten molts temes per estudiar.

L’ecosistema urbà té història que comptar. Ha variat la seva condició com a hàbitat?

És evident que l’estat vital dels plàtans és ara pitjor. És culpa del canvi climàtic?

Com era aquest hàbitat fins els anys 70?

Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!

L’asfaltat dels carrers ha comportat la pèrdua de la permeabilitat pròpia dels carrers adoquinats.

Podríem tenir una classificació de les formes d’alimentació hídrica de cada arbre?

L’efecte termoregulador d’un arbre va molt més enllà de la simple ombra per intercepció de la radiació solar.

L’evaporació de l’aigua requereix tanta energia (calor latent d’evaporació) que les fulles poden arribar a dissipar fins el 50% de l’energia total absorbida.

Es pot avaluar l’estalvi econòmic que pot aportar l’arbrat?

Si els arbres atenuen el soroll, limiten l’entrada de partícules als habitatges, i tenen valor estètic, potser es podria avaluar el seu efecte econòmic als habitatges.

Els escocells es podrien considerar també com a volums de laminació per precipitacions intenses. El preu dels dipòsits subterranis surt a 300,00 €/m3

No tan sols es tracta de monetaritzar els serveis ecosistèmics dels arbres: es tracta de la marca BCN!

I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

Ja hem vist com una petita feina de recerca pot donar resultats útils.

També hem vist que queda molt per esbrinar:

•Podríem definir millor els microclimes urbans?

•Podríem definir les zones òptimes per a cada espècie?

• Podríem potenciar i avaluar l’efecte refrescant de l’evapotranspiració amb reg localitzat i col·laboratiu?

• Podríem dissenyar una “vorera Barcelona”, amb capacitat d’infiltració?

I si convoquem la participació ciutadana?

Podríem explicar com prendre dades (amb o sense smartphone) i oferir un visor de les dades i els resultats:

El visor del crowdmap permet localitzar

I la interacció amb els participants pot ser molt creativa!Barcelona és una ciutat de participació!

Les dades i els resultats serien sempre dades obertes, sempre a l’abast de qualsevol estudiós, administració o entitat. La intel·ligència compartida té molt futur.

Si vols participar, envia’ns les teves dades per contactar. Solament tens que seguir aquest link.