Amb llangor i recança,Amb llangor i recança,ves quina feblesa en els seus dits,ves quina feblesa en els seus dits,

interpreta sobre el teclat del piano familiar interpreta sobre el teclat del piano familiar un dels valsos d’en Frederic,un dels valsos d’en Frederic,

si, si, d’en Frederic Chopin,si, si, d’en Frederic Chopin,no recordo quin, Dinccc.....!no recordo quin, Dinccc.....!

i dalt, penjant del sostre,i dalt, penjant del sostre,la gran aranya fi-de-segle tremola suaument.la gran aranya fi-de-segle tremola suaument.

Ella, tot mastegant una galeta maria,Ella, tot mastegant una galeta maria,teixeix en el coixinet de fer puntes,teixeix en el coixinet de fer puntes,

contempla la catifa i....... contempla la catifa i....... Si, li sembla molt vella i gastada.Si, li sembla molt vella i gastada.

Esternuda i.....una veu de dins, li diu - Jesús! -Esternuda i.....una veu de dins, li diu - Jesús! -o potser imagina, quina espina, quin fibló. o potser imagina, quina espina, quin fibló.

Encara que s’amagui darrera el diari de la tarda, Encara que s’amagui darrera el diari de la tarda, tota una època se’n va i ja res no serà així. tota una època se’n va i ja res no serà així.

Viu solaViu solaal vell pis de la Ribera, a prop del Bornal vell pis de la Ribera, a prop del Born..

Te dos canaris refilets en una gàbia.Te un pom de flors seques plumbós i vell,

Es gronxa al balancí, molt, molt lleugerament. Repassa, per tantíssima vegada,

l’àlbum de fotografiesi ....que en són de lluny tots els records!

El timbre de la porta és mut,si que és tossut.

Ningú no ve. Tot és aquí. Tic-tac! Ep!, què és el cor?

No, no, no us ho penseu pas,és el rellotge ornamentat del menjador.

Hi ha un vidre del balcó trencat, però encara s’aguanta afegit amb cel·lo.

A fora plou. A dintre no..

Te dos canaris refilets en una gàbia.Te un pom de flors seques plumbós i vell,

Es gronxa al balancí, molt, molt lleugerament. Repassa, per tantíssima vegada,

l’àlbum de fotografiesi ....que en són de lluny tots els records!

El timbre de la porta és mut,si que és tossut.

Ningú no ve. Tot és aquí. Tic-tac! Ep!, què és el cor?

No, no, no us ho penseu pas,és el rellotge ornamentat del menjador.

Hi ha un vidre del balcó trencat, però encara s’aguanta afegit amb cel·lo.

A fora plou. A dintre no..

Són hores de quietud. Són hores de silenci.Són hores de quietud. Són hores de silenci.Unes petites figuretes de porcellana, fines i delicades, Unes petites figuretes de porcellana, fines i delicades, se la miren i remiren més enllà, damunt la taulase la miren i remiren més enllà, damunt la taulai ella, asseguda i enravenxinadai ella, asseguda i enravenxinadales vigila de reüll, fent un solitariles vigila de reüll, fent un solitariamb una recent estrenada baralla de la casa Fournier. amb una recent estrenada baralla de la casa Fournier. Quin rosari. Quin vesprari !Quin rosari. Quin vesprari !

El timbre de la porta és mut, El timbre de la porta és mut, que és segur, que és tossut. Ningú no ve. que és segur, que és tossut. Ningú no ve. Tot és aquí, dintre, clos,Tot és aquí, dintre, clos,menys els geranis de fora menys els geranis de fora i el remoreig incansable del carrer, lluny.i el remoreig incansable del carrer, lluny.

Són hores de quietud. Són hores de silenci.Són hores de quietud. Són hores de silenci.Unes petites figuretes de porcellana, fines i delicades, Unes petites figuretes de porcellana, fines i delicades, se la miren i remiren més enllà, damunt la taulase la miren i remiren més enllà, damunt la taulai ella, asseguda i enravenxinadai ella, asseguda i enravenxinadales vigila de reüll, fent un solitariles vigila de reüll, fent un solitariamb una recent estrenada baralla de la casa Fournier. amb una recent estrenada baralla de la casa Fournier. Quin rosari. Quin vesprari !Quin rosari. Quin vesprari !

El timbre de la porta és mut, El timbre de la porta és mut, que és segur, que és tossut. Ningú no ve. que és segur, que és tossut. Ningú no ve. Tot és aquí, dintre, clos,Tot és aquí, dintre, clos,menys els geranis de fora menys els geranis de fora i el remoreig incansable del carrer, lluny.i el remoreig incansable del carrer, lluny.

En fa ja 18 anys, o... més, qui ho sap, i.... En fa ja 18 anys, o... més, qui ho sap, i.... se’ns acosta el dia de Tots Sants. se’ns acosta el dia de Tots Sants.

Diuen que és el Maig el mes de les flors. Diuen que és el Maig el mes de les flors. No, no..., et dic que no,No, no..., et dic que no,

no és el Maig, el mes dels records.no és el Maig, el mes dels records.Aquí no, aquí ja no ho serà.... mai més.Aquí no, aquí ja no ho serà.... mai més.

Els estors ran les finestres, fermen el tancatEls estors ran les finestres, fermen el tancati acluquen les llums inexorablement.i acluquen les llums inexorablement.

Ella te els ulls humits, o no s’hi veu prouElla te els ulls humits, o no s’hi veu proui... és la poca claror de la cambra, diu...i... és la poca claror de la cambra, diu...

Te els dits molt primsTe els dits molt primsi és clar, un posat pietós. i és clar, un posat pietós.

Fada tendresa pentina i repentinaFada tendresa pentina i repentinael seus descarats, cabells blancs tan finsel seus descarats, cabells blancs tan fins

Passant les fulles, també una època se’n vaPassant les fulles, també una època se’n vai la ma se li entreté en el gest, tremola.i la ma se li entreté en el gest, tremola.

En fa ja 18 anys, o... més, qui ho sap, i.... En fa ja 18 anys, o... més, qui ho sap, i.... se’ns acosta el dia de Tots Sants. se’ns acosta el dia de Tots Sants.

Diuen que és el Maig el mes de les flors. Diuen que és el Maig el mes de les flors. No, no..., et dic que no,No, no..., et dic que no,

no és el Maig, el mes dels records.no és el Maig, el mes dels records.Aquí no, aquí ja no ho serà.... mai més.Aquí no, aquí ja no ho serà.... mai més.

Els estors ran les finestres, fermen el tancatEls estors ran les finestres, fermen el tancati acluquen les llums inexorablement.i acluquen les llums inexorablement.

Ella te els ulls humits, o no s’hi veu prouElla te els ulls humits, o no s’hi veu proui... és la poca claror de la cambra, diu...i... és la poca claror de la cambra, diu...

Te els dits molt primsTe els dits molt primsi és clar, un posat pietós. i és clar, un posat pietós.

Fada tendresa pentina i repentinaFada tendresa pentina i repentinael seus descarats, cabells blancs tan finsel seus descarats, cabells blancs tan fins

Passant les fulles, també una època se’n vaPassant les fulles, també una època se’n vai la ma se li entreté en el gest, tremola.i la ma se li entreté en el gest, tremola.

En tots els aprops, En tots els aprops, els ivoris avorrits que predominen arreu de la casa,els ivoris avorrits que predominen arreu de la casa,cauen vençuts per un cafè amb llet encara més fort, cauen vençuts per un cafè amb llet encara més fort, emperò, la netedat és completa, emperò, la netedat és completa, implacable fins i tot. implacable fins i tot. A vegades endevines una certa olor a naftalina A vegades endevines una certa olor a naftalina que quasi no es nota, que quasi no es nota, és la vellesa.és la vellesa.

Ai! Quin sobresalt, quin ensurt,Ai! Quin sobresalt, quin ensurt,un dial, allarga el braç,un dial, allarga el braç,i si no....que? Cric!... i si no....que? Cric!... vatua el cel!, a la fi l’encerta, vatua el cel!, a la fi l’encerta, engega l’aparell de radio tan salvador,engega l’aparell de radio tan salvador,seran les 12 i el guió radiofònic continua i continua.....seran les 12 i el guió radiofònic continua i continua.....és tot el món.és tot el món.

Llargues són les hores de la nit, Llargues són les hores de la nit, molt llargues són.molt llargues són.- Què no té son, iaia? -- Què no té son, iaia? -

(1962) Dedicat a na Dolors Ferrer, vídua de Teruel, amb tendresai afecte entranyable, bona amiga en aquella xarona i cursi tertúlia literària que amb els auspicis de la poetessa Marina de Casterlenas celebràvem al Cafè del Liceu, ella fou qui veritablement m’instà a escriure en català. I és que als seus ulls, era com si tots plegats, fóssim elsprimers rebrots desprès de l’incendi i és que no podia ésser aquella pau reblada al cementiri que llavors acomplia 20 anys i.... a les palpentes eixíem a la llum i jo,en prou feines si comprenia res.Un definitiu petó de comiat....

Ramon

(1962) Dedicat a na Dolors Ferrer, vídua de Teruel, amb tendresai afecte entranyable, bona amiga en aquella xarona i cursi tertúlia literària que amb els auspicis de la poetessa Marina de Casterlenas celebràvem al Cafè del Liceu, ella fou qui veritablement m’instà a escriure en català. I és que als seus ulls, era com si tots plegats, fóssim elsprimers rebrots desprès de l’incendi i és que no podia ésser aquella pau reblada al cementiri que llavors acomplia 20 anys i.... a les palpentes eixíem a la llum i jo,en prou feines si comprenia res.Un definitiu petó de comiat....

Ramon