6
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits El receptors sensorials contenen cèl·lules especialitzades en detectar diferents variacions del medi ambient quan quan auestes le reben originan un impuls nerviós que es transmet a través de les neurones. Aquestes variacions són els "estímuls". Els receptors sensorials poden estar -Dispersos pel cos: ex: receptors sensorials de temperatura - Agrupats: ex: òrgans dels sentits(ull, oïda) Tipus de receptors sensorials Mecanoreceptors : capten efectes mecànics, com els receptors del tacte de la pell , els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del cargol de l'oïda Termoreceptors: capten temperaturas com els termoreceptors de la pell. Quimioreceptors capten substàncies químiques com les mucoses olfactives del nas i les papil·les gustatives de la llengua. Fotoreceptors : capten llum com la retina de l'ull El sentit de la vista Fotoreceptors. Són els responsables del sentit de la vista (captació de la llum) . Són els ulls. La llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí projectant-se sobre la retina, capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum (els cons i els bastons) que passen els estímuls rebuts al nervi òptic que va al cervell. El lloc de la retina a on arriba el nervi òptic es diu punt cec perquè no hi ha sensibilitat visual. A prop hi ha una depressió anomenada fóvea on hi ha una gran concentració

Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

El receptors sensorials contenen cèl·lules especialitzades en detectar diferents variacions del medi ambient quan quan auestes le reben originan un impuls nerviós que es transmet a través de les neurones. Aquestes variacions són els "estímuls".

Els receptors sensorials poden estar

-Dispersos pel cos: ex: receptors sensorials de temperatura

- Agrupats: ex: òrgans dels sentits(ull, oïda)

Tipus de receptors sensorials

Mecanoreceptors : capten efectes mecànics, com els receptors del tacte de la pell , els de l'equilibri de l'oïda interna i els de l'audició del cargol de l'oïda

Termoreceptors: capten temperaturas com els termoreceptors de la pell. Quimioreceptors capten substàncies químiques com les mucoses olfactives del nas i

les papil·les gustatives de la llengua. Fotoreceptors : capten llum com la retina de l'ull

El sentit de la vista

Fotoreceptors. Són els responsables del sentit de la vista (captació de la llum) . Són els ulls. La llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí projectant-se sobre la retina, capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum (els cons i els bastons) que passen els estímuls rebuts al nervi òptic que va al cervell. El lloc de la retina a on arriba el nervi òptic es diu punt cec perquè no hi ha sensibilitat visual. A prop hi ha una depressió anomenada fóvea on hi ha una gran concentració de cons i és on hi ha més eficàcia visual. Òrgans anexos( pestañes, conducte lacrimal…)

Cristal·lí: lent que enfoca la imatge

l'escleròtica: la part blanca anterior de l'ull.

Córnia: que és la part anterior i transparent de l'escleròtica . Desvia els raig lluminosos.

Pupil·la: controla la quantitat de llum que entra a l’ull.

Iris: membrana colorejada i circular de l’ull

Retina: capa que reb la llum i posseeix cèl·lules sensibles a la llum els cons i els bastons.

Cons: detectan els colors Bastons: no detectan els colors

Page 2: Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

L’oïda

Els mecanoreceptors de sons o fonoreceptors. Són els responsables del sentit de l'oïda. Són les orelles.

Les vibracions de l'aire mouen el timpà i es transmeten per la cadena d'ossets fins la membrana de la finestra oval que contacta amb les cambres i conductes de l'orella interna que estan plenes d'un líquid anomenat endolinfa. Hi a una primera cambra anomenada utricle de la qual surten tres canals semicirculars i una segona cambra anomenada sàcul de la qual surt un llarg conducte en forma d'espiral anomenat cargol. Totes aquestes cambres i conductes ocupen unes cavitats de l'os temporal plenes d'un líquid anomenat perilimfa. Quan hi ha un so es mou l'endolimfa que omple la còclea i això estimula els cilis de les cèl·lules que hi han a dins a les quals comuniquen amb el nervi acústic que informa al cervell de com és aquest so.

El sentit de l’equilibri

La percepció de l'equilibri es produeix gràcies als tres conductes semicirculars de l'oïda interna, orientats en les tres direccions de l'espai i que contenen al seu interior un líquid: la endolinfa.

En moure's el cap, el líquid es desplaça pels canals semicirculars i estimula uns receptors. Per completar la informació de la posició del cap, hi ha dues estructures en l'oïda interna, l’ utricle i el sàcul, que tenen uns receptors que capten informació sobre els moviments del cos i la seva acceleració, i l'envien al cerebel i cervell.

Sentit del tacte

Els mecanoreceptors de la pell: Són els responsables del sentit del tacte, és a dir de la captació de pressions sobre la pell. Són els corpuscles de Meissner i els corpuscles de Vater-Pacini, que estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

Els termoreceptors de la pell. Són els responsables de la detecció de la temperatura dels cossos.

Són els corpuscles de Krause (sensibles a la sortida de calor o sensació de fred) i els corpuscles de Ruffini (sensibles a l'entrada de calor o sensació d'escalfor), que també estan constituïts per terminacions nervioses i teixit conjuntiu.

Page 3: Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

El sentit de l’olfacte

Els quimioreceptors de les fosses nasals. Són els responsables del sentit de l'olfacte, és a dir de la captació de les substàncies disperses en l'aire. Són les neurones que hi ha intercalades en la mucosa olfactòria o pituïtària groga que hi ha en el sostre de les fosses nasals.

El sentit del gust

Page 4: Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

Els quimioreceptors de la llengua. Són els responsables del sentit del gust, és a dir de la captació de les substàncies dissoltes en els líquids. Són les cèl·lules sensibles que formen botons gustatius que es troben en unes protuberàncies cridades papil·les gustatives.

Dolç: davant Salat: davant mes cap als costats acid: costats Amarg: darrera

Malalties dels òrgans dels sentits

Miopia. Defecte de la refracció ocular que situa les imatges davant de la retina. La principal causa és una mida anormal del globus ocular. El símptoma és que la visió llunyana és borrosa.

Hipermetropia. Defecte de la refracció ocular que situa les imatges darrera de la retina. La principal causa és una mida anormal del globus ocular. El símptoma és que la visió propera és borrosa.

Daltonisme: és un transtorn en la visió dels colors. La persona afectada te un transtorn en alguns dels cons, que confon els colors. Es transmet genèticament

Astigmatisme. Defecte de la refracció ocular a causa d'una alteració de la curvatura de la còrnia. Provoca una visió distorsionada i borrosa que varia segons es tracti de línies verticals, horitzontals o inclinades.

Cataracta. És una opacitat total o parcial del cristal·lí.

Presbícia o vista cansada. Incapacitat progressiva de l'ull per enfocar els objectes propers que generalment es manifesta a partir dels 40 anys.

Conjuntivitis. Inflamació de la conjuntiva ocular degut a una infecció, reacció al·lèrgica

o ferida. La conjuntiva és una capa mucosa que recobreix la part interior de les parpelles.

Otitis. Inflamació de la regió timpànica degut a una infecció.

Rinitis. Inflamació de la mucosa del nas. Secreció nasal aquosa congestió, i dificultat per respirar pel nas

Cura i higiene dels òrgans dels sentits:

Page 5: Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits

Alimentació adequada, evitar el consum de substàncies toxiques, proteciò apropiada, evitar el contacte am la pols i la bruticia. Llegir en llocs ben iluminats. Evitar els llocs sorollosos i de fum. Posar un volum moderat. No forçar la vista. Evitar mirar directament el sol. Netejar diàriament l’orella externa. Revisions mediques periòdiques. Raspallar-se les dents.