L ' E S Q U I R O L V O L A D O R

PRESENTACIÓ

Els esquirols voladors o volants (Pteromyini o Petauristini) són una tribu d'esciúrids. Hi ha quaranta-tres espècies a la tribu, la més gran de les quals és l'esquirol volador llanós (Eupetaurus cinereus).

És un mamífer.

ASPECTE FÍSIC

Fa uns 30 cm de llargada. La longitud de la seva cua iguala el seu cos. Pesen entre 100 i 150 grams i poden arribar a viure 12 anys.

Es caracteritza pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s'estén a ambdós costats del tronc entre les extremitats del cos.

És un rosegador. Amb els seus incisius són capaços de mastegar gairebé de tot.

Es diu que l'esquirol volador vola, encara que només planeja gràcies a les seves membranes que s'estenen al llarg del cos.

HÀBITATSón originaris d'Amèrica del Nord, mentre que l'esquirol siberià prové

de Nord Europa.

ALIMENTACIÓ

Són semi-carnívors. S'alimenten d'insectes i de larves, encara que la base de la seva dieta són les fruites, nous, cries d'aus, cries de ratolins, fongs i insectes.

El calci és especialment important per ells degut a que els seus ossos són molt lleugers, per poder volar. A això se li ha d'unir que al tenir activitat nocturna, no queden exposats a la llum solar, factor important perquè el cos generi les substancies necessàries per absorbir millor el calci.

REPRODUCCIÓLes femelles tenen cries dos vegades a l'any. El període de gestació

és de 40 dies. El número de cries pot variar de 1 a 6. La seva maduresa sexual és a l'any de vida. Les femelles cuiden a les seves cries i les alleten durant 65 dies, el qual és poc habitual en animals d'aquesta mida. Les cries són independents als 4 mesos.

Les femelles defensen el seu territori i el niu durant l'època reproductiva.

A l'aproximar-se al seu destí, alcen la cua per canviar el curs de vol i fan servir la membrana com un paracaigudes. Després d'aterrar, es mouen ràpidament cap a l'altre costat de l'arbre per evitar ser vistos per els depredadors. Des d'una alçada de 18 metres poden planejar fins a 50 metres, el màxim és de 80 metres.

COMPORTAMENT

El més freqüent és que un esquirol tingui dos o més nius, aprofiti els nius abandonats per altres aus o els forats dels arbres. Aquests nius no només serveixen per la cria, sinó que, comunament, estan destinades a servir d'alberg a l'animal que, durant l'hivern, es queda en aquest dies sencers sense abandonar-lo, excepte quan la gana l'obliga a fer-ho.

Si la femella es veu molestada, traslladarà les cries a un altre niu.

A la tardor, ja adultes, canvien el pelatge pel d'hivern.

FI