ZONACIÓ LITORAL

1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat.

2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí.

3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses.

4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.

ZONACIÓ LITORAL

ZONACIÓ LITORAL

Zona supra-litoral o zona d’esquitxades

ZONACIÓ LITORAL

Zona medio-litoral o zona de marees

ZONACIÓ LITORAL

Zona infra-litoral

ZONACIÓ LITORAL

Zona circalitoral o coral·lígen

ZONACIÓ LITORAL

Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí

1. El substrat

2. Proximitat de la costa

EL SUBSTRAT

Es generalitzen tres tipus de substrat:

1.Roca 3. Fangs2.Sorra

PROXIMITAT de la COSTA

Es defineixen dos tipus de zones:

1. Zona nerítica, zona a prop de la costa.

2. Zona oceànica, zona lluny de

la costa.

L’ECOLOGIA

És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius.

HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA

Els ecosistemes seran la base del seu estudi.

ECOSISTEMES MARINS

Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats:

ECOSISTEMA PELÀGIC ECOSISTEMA BENTÒNIC

LA SELECCIÓ NATURAL

1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors.

2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi.

3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.

XARXA TRÒFICA MARINA

Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris.

1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica.

2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.

XARXA TRÒFICA MARINA

Productors

Productors

Consumidors

TAXONOMIA

És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups.

Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.

TAXONOMIA

REGNE VEGETAL

Diatomees

Dinoflagelats

Algues verdes o cloròfits

Algues vermelles o rodòfits

Algues brunes o feòfits

Fanerògames marines

REGNE ANIMAL

Esponges Cnidaris

Mol·luscs Anèlids

Crustacis Equinoderms

Ascídies Peixos

Rèptils Mamífers

Fitoplàncton

REGNE VEGETAL

• Algues unicel·lulars

• Esquelet extern de silici

• Formen part del fitoplàncton

DIATOMEES

REGNE VEGETAL

• Algues unicel·lulars

• Proveïdes de flagels

• Formen part del fitoplàncton

DINOFLAGELATS

REGNE VEGETAL

• Algues macroscòpiques

• Bentòniques, en diferents ambients

• La majoria de les espècies són d’aigua dolça

ALGUES VERDES

REGNE VEGETAL

• Algues macroscòpiques

• Bentòniques, en diferents ambients

• Són les algues amb les estructures més complexes

ALGUES BRUNES

REGNE VEGETAL

• Algues macroscòpiques

• Bentòniques, en llocs ombrívols

• Delimiten el límit inferior del circalitoral

ALGUES VERMELLES

REGNE VEGETAL

• Planta amb flor

• Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats

• Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani

FANERÒGAMES

REGNE ANIMAL

• Animal sèssil, filtrador

• D’ambients bentònics

• Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració

ESPONGES

REGNE ANIMAL

CNIDARIS

PÒLIP

• D’ambients bentònics

• Sèssil, filtrador

• Poden ser individuals o colonials

MEDUSA

• D’ambients pelàgics

• Zooplàncton macroscòpic

• Organismes individuals

REGNE ANIMAL

Estudiarem tres classes de mol·luscs

• GASTERÒPODES

• BIVALVS

• CEFALÒPODES

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics

• Normalment amb closca d’una peça espiralada

• Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres

GASTERÒPODES

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics, normalment arenosos

• Closca de dues peces, unides lateralment

• Organismes filtradors

BIVALVS

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics com pelàgics

• Exclusivament marins

• Són el mol·luscs més desenvolupats

CEFALÒPODES

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics de diferents zones

• Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí

• Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis

ANÈLIDS

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics com pelàgics

• Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics

• Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet

CRUSTACIS

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics de diverses característiques

• Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses

EQUINODERMS

REGNE ANIMAL

• D’ambients bentònics de diverses característiques

• Organismes filtradors colonials o individuals

• Coberts per una túnica protectora

ASCÍDIES

REGNE ANIMAL

• Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics

• Dividits en

• Elasmobranquis o cartilaginosos

• Osteïctis

PEIXOS

REGNE ANIMAL

• Vertebrats d’ambients pelàgics

• Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món

• Caretta caretta, és l’únic representant en el Mediterrani RÈPTILS

REGNE ANIMAL

• Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics

• Presenten una respiració pulmonar

• Organismes vivípars

MAMÍFERS

ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MAJORS ARTS MENORS

D’Encerclament

Teranyina

Art clar

D’arrossegament

Art de bou

Ormeigs de parany

CadupsNansesGàbies per a cloïsses

Arts de platja modificatsSonseres

Ormeigs d’hamPalangrePoteres

Arts de fons

TresmallSoltes

ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MAJORS

ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MENORS

• Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja

• Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible

ELS RECURSOS - LA PESCAARTS MENORS

• Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres - • Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons.

ELS RECURSOSPer solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives:

1. L’aqüicultura 2. La conscienciació ambiental