Embed Size (px)
Citation preview
LINUXLINUXLINUXLINUX
HistòriaHistòria
• Linux va nèixer a Helsinski gràcies a Linus Torvalds.
• Linux està basat en UNIX (va desenvolupar-se per AT&T• Unix és un sistema operatiu en temps real
– Multiusuari més d’una persona pot accedir al mateix temps al ordinador
Multitasca cada usuari pot ejecutar múltiples aplicacions UNIX a 1970 ja disposava de login i password.
• Linux va nèixer a Helsinski gràcies a Linus Torvalds.
• Linux està basat en UNIX (va desenvolupar-se per AT&T• Unix és un sistema operatiu en temps real
– Multiusuari més d’una persona pot accedir al mateix temps al ordinador
Multitasca cada usuari pot ejecutar múltiples aplicacions UNIX a 1970 ja disposava de login i password.
HistòriaHistòria
• Molts fabricants han utilitzat el codi font: (IBM, HP i SUN) i han desenvolupat les seves pròpies versions (AIX, HP-UX i solaris)
• Quan es va desenvolupar UNIX, el codi font era gratuït per universitats i instituts
• L’universitat de Califòrnia i l’Institut Tecnològic de Massachussetts han realitzat grans millores a UNIX
• Molts fabricants han utilitzat el codi font: (IBM, HP i SUN) i han desenvolupat les seves pròpies versions (AIX, HP-UX i solaris)
• Quan es va desenvolupar UNIX, el codi font era gratuït per universitats i instituts
• L’universitat de Califòrnia i l’Institut Tecnològic de Massachussetts han realitzat grans millores a UNIX
HistòriaHistòria
• El primer estàndar va ser la IEEE POSSIX.1.
• UNIX és molt car. Per aìxò neix MINIX, versió reduïda.• Basat en MINIX en 1991, Linus Torvalds fa
pública la primera versió de linux 0.10
• Linus va fer el codi font de lliure accès i engrecà a altres persones a col·laborar amb el desenvolupament del S.O.
• El primer estàndar va ser la IEEE POSSIX.1.
• UNIX és molt car. Per aìxò neix MINIX, versió reduïda.• Basat en MINIX en 1991, Linus Torvalds fa
pública la primera versió de linux 0.10
• Linus va fer el codi font de lliure accès i engrecà a altres persones a col·laborar amb el desenvolupament del S.O.
HistòriaHistòria
• Linus és continua desenvolupant, amb un equip de treball distribuït per tot el mòn. http://www.osdl.org/
• Bona part del software desenvolupat per linux es creat per el projecte GNU de Free Software fundation http://www.gnu.org/
• Linus és continua desenvolupant, amb un equip de treball distribuït per tot el mòn. http://www.osdl.org/
• Bona part del software desenvolupat per linux es creat per el projecte GNU de Free Software fundation http://www.gnu.org/
Software Lliure i llicència GLPSoftware Lliure i llicència GLP
• 1985 : EMACS primer software lliure
• Tot va comenzar quan van limitar als programadors compartir trucs (hacks) S’obligava a amagar informació per evitar que fos utilitzada per la competència
• 1985 : EMACS primer software lliure
• Tot va comenzar quan van limitar als programadors compartir trucs (hacks) S’obligava a amagar informació per evitar que fos utilitzada per la competència
Software Libre y licencia GLPSoftware Libre y licencia GLP
• El moviment va rebre el nom de GNU.• La llicència pública general (GLP) és un
contracte mercantil que NO restringeix la còpia i distribució de programas, anima als usuaris a fer-ho.
• El S.O es composa d’un kernel o núcli i d’una conjunt d’utilitats.
• Linux és el kernel• GNU/Linux kernel + utilitats• Las distribucions més populars són:
– Debian, RedHat, SuSe y Mandrake
• El moviment va rebre el nom de GNU.• La llicència pública general (GLP) és un
contracte mercantil que NO restringeix la còpia i distribució de programas, anima als usuaris a fer-ho.
• El S.O es composa d’un kernel o núcli i d’una conjunt d’utilitats.
• Linux és el kernel• GNU/Linux kernel + utilitats• Las distribucions més populars són:
– Debian, RedHat, SuSe y Mandrake
Links a DistribucionsLinks a Distribucions– Conectiva:Conectiva: Castellà. Instal·lació i configuració bastant fàcil.
StarOffice, Nestcape. Jocs, manipulació d’imátges,.. http://en.conectiva.com
– Debian:Debian: Gratuïta. Instal·lació fàcil. . http://www.debian.org
– ESWareESWare:: En castellà. . http://www.esware.com/
– Linux Mandrake:Linux Mandrake: Basada en Red Hat y KDE. Pot trobar-se en castellà. http://www.mandrakesoft.com
– Red Hat:Red Hat: Mol popular http://www.redhat.com
– Stampede:Stampede: És una versió ràpida i fàcil per nous usuaris http://www.stampede.org
– S.u.S.E.:S.u.S.E.: Sistema X-Window. http://www.suse.com
– Knoppix.Knoppix. No cal intal·lar. Iniciar la màquina amb el CD Inclou KDE i OpenOffice. . http://www.knopper.net http://www.knopper.net http://www.knoppix.nethttp://www.knoppix.net
– Més informació a: http://www.linux.orgMés informació a: http://www.linux.org
– Conectiva:Conectiva: Castellà. Instal·lació i configuració bastant fàcil. StarOffice, Nestcape. Jocs, manipulació d’imátges,.. http://en.conectiva.com
– Debian:Debian: Gratuïta. Instal·lació fàcil. . http://www.debian.org
– ESWareESWare:: En castellà. . http://www.esware.com/
– Linux Mandrake:Linux Mandrake: Basada en Red Hat y KDE. Pot trobar-se en castellà. http://www.mandrakesoft.com
– Red Hat:Red Hat: Mol popular http://www.redhat.com
– Stampede:Stampede: És una versió ràpida i fàcil per nous usuaris http://www.stampede.org
– S.u.S.E.:S.u.S.E.: Sistema X-Window. http://www.suse.com
– Knoppix.Knoppix. No cal intal·lar. Iniciar la màquina amb el CD Inclou KDE i OpenOffice. . http://www.knopper.net http://www.knopper.net http://www.knoppix.nethttp://www.knoppix.net
– Més informació a: http://www.linux.orgMés informació a: http://www.linux.org
– Tot i que ha millorat la instal·lació i configuració no sempre és fàcil. Hem de conèixer els comandaments
– Multitàrea – Multiusuari.. – El codi font sense propietari. Software GNU– No es penja– Sense virus, no es poden ejecutar per Linux generalment.– Navegació més ràpida a Internet. – Diferents escriptoris: KDE, GNOME, AfterStep,…– Servidors web a casa– La comunitat de voluntaris Linux. – Hardware amb drivers compatibles. En general amb 3-6 mesos retard
– Tot i que ha millorat la instal·lació i configuració no sempre és fàcil. Hem de conèixer els comandaments
– Multitàrea – Multiusuari.. – El codi font sense propietari. Software GNU– No es penja– Sense virus, no es poden ejecutar per Linux generalment.– Navegació més ràpida a Internet. – Diferents escriptoris: KDE, GNOME, AfterStep,…– Servidors web a casa– La comunitat de voluntaris Linux. – Hardware amb drivers compatibles. En general amb 3-6 mesos retard
Característiques
SO LinuxSO Linux
• Pràctica:– Iniciar l’ordinador– Al sortir el prompt de LILO teclejar
• Knoppix 2 lang=es• Para poder accedir al SO amb línia de comandaments(sino ho
fas t’en vas a l’entorn gràfic)• L’ intèrpret de comandaments servirà per introduir:
Programas ejecutables• Scripts• Programas en llenguatjes c, java, etc
• Cònsoles Virtuals: varias sessions al mateix temps.• Pera accedir a las cònsoles virtuals:
– Alt + F1– Alt + F2– Alt + F3– Alt + F4
• Pràctica:– Iniciar l’ordinador– Al sortir el prompt de LILO teclejar
• Knoppix 2 lang=es• Para poder accedir al SO amb línia de comandaments(sino ho
fas t’en vas a l’entorn gràfic)• L’ intèrpret de comandaments servirà per introduir:
Programas ejecutables• Scripts• Programas en llenguatjes c, java, etc
• Cònsoles Virtuals: varias sessions al mateix temps.• Pera accedir a las cònsoles virtuals:
– Alt + F1– Alt + F2– Alt + F3– Alt + F4
SO LinuxSO Linux
Directoris i fitxers
– Tota la informació (text, imatge, bases de dades,..) per la configuració del sistema, s’ emmagatzema en "fitxers", que és guardan en "directoris".
– Les unitats físicas NO SÓN A:, C:, D:, etc.. Un disc dur, scanner o disquetera són directoris.
– No escriure a la consola "C:", farem "/".
Per exemple si tu ets l’usuari : /home/knoppix/– Hi ha un usuari que es l’únic que pot fer el que vulgui
en el SO : root– Per accedir com usuari root
• su – [nom d’usuari]
Directoris i fitxers
– Tota la informació (text, imatge, bases de dades,..) per la configuració del sistema, s’ emmagatzema en "fitxers", que és guardan en "directoris".
– Les unitats físicas NO SÓN A:, C:, D:, etc.. Un disc dur, scanner o disquetera són directoris.
– No escriure a la consola "C:", farem "/".
Per exemple si tu ets l’usuari : /home/knoppix/– Hi ha un usuari que es l’únic que pot fer el que vulgui
en el SO : root– Per accedir com usuari root
• su – [nom d’usuari]
SO LinuxSO Linux
Directoris i fitxers
Cóm sapiguer en quin directori em trobo?• pwd
– Per canviar de directori• cd /etc/• cd ../directorio• cd directorio• cd
– Per obtenir un llistat de fitxers i subdirectoris d’un directori
• ls
– NOTA : No és igual ls que LS o que Ls o lS
Directoris i fitxers
Cóm sapiguer en quin directori em trobo?• pwd
– Per canviar de directori• cd /etc/• cd ../directorio• cd directorio• cd
– Per obtenir un llistat de fitxers i subdirectoris d’un directori
• ls
– NOTA : No és igual ls que LS o que Ls o lS
SO LinuxSO Linux
Directoris i fitxers- Però com sé quin són directoris i quins fitxers, com puc
obtenir més detalls?• Els comandaments poden rebre paràmetres• Ex:
– ls –la– ¿ Com puc saber quins paràmetres reb un
comandament?• –help• man comandament
– Exercici• Obtenir el manual de comandament ls i verificar per què
serveix el paràmetre l i el paràmetre a
Directoris i fitxers- Però com sé quin són directoris i quins fitxers, com puc
obtenir més detalls?• Els comandaments poden rebre paràmetres• Ex:
– ls –la– ¿ Com puc saber quins paràmetres reb un
comandament?• –help• man comandament
– Exercici• Obtenir el manual de comandament ls i verificar per què
serveix el paràmetre l i el paràmetre a
SO LinuxSO Linux
Directoris i fitxers- Per crear directoris
• mkdir nom directorio– Per esborrar directoris • rmdir nom directorio
• rm nom directorio Exercici• Crear un directori anomenat dir• Entrar al directori i crear uno nou anomenat dir2• Tornar al home• Eliminar el directori dir• Pista: veure el manual de rm
Directoris i fitxers- Per crear directoris
• mkdir nom directorio– Per esborrar directoris • rmdir nom directorio
• rm nom directorio Exercici• Crear un directori anomenat dir• Entrar al directori i crear uno nou anomenat dir2• Tornar al home• Eliminar el directori dir• Pista: veure el manual de rm
SO LinuxSO Linux Directoris i fitxers
– Sortida de ls –l– Primera columna
• Primer caracter – si és d es un directori– l és un enllaç simbòlic– – és un fitxer
• Després venen 3 grupos de lletras rwx
– 1 grup és refereix al propi usuari– 2 grup és refereix al grup al que pertany l’usuari– 3 grup és refereix als usuaris externs o aliens a
l’usuari• Si tenim
– -rw-rw-r-- lectura y escriptura per l’usuari, igual pel grup i sols lectura per la
resta– -rwx------ lectura y escriptura i ejecució sols per
l’usuari
Directoris i fitxers
– Sortida de ls –l– Primera columna
• Primer caracter – si és d es un directori– l és un enllaç simbòlic– – és un fitxer
• Després venen 3 grupos de lletras rwx
– 1 grup és refereix al propi usuari– 2 grup és refereix al grup al que pertany l’usuari– 3 grup és refereix als usuaris externs o aliens a
l’usuari• Si tenim
– -rw-rw-r-- lectura y escriptura per l’usuari, igual pel grup i sols lectura per la
resta– -rwx------ lectura y escriptura i ejecució sols per
l’usuari
SO LinuxSO Linux Directoris i fitxersSegüent columna• Usuari propietariSegüent columna
• Grup La informació és propia del fitxer com:• Dada de l’última modificació• Tamany• Nom
– Per copiar un fitxer• cp < fitxer origen> <destí>
– Per moure un fitxer• mv < fitxer origen> < destí >
– Per canviar el propietari d’un fitxer• chown user fitxer
– Per canviar-lo de grup• chgrp grupo fitxer
– Per canviar els permissos• chmod u +rwx fitxer• chmod u –rwx fitxer• chmod ug –rwx fitxer• chmod –rwx fitxer
Directoris i fitxersSegüent columna• Usuari propietariSegüent columna
• Grup La informació és propia del fitxer com:• Dada de l’última modificació• Tamany• Nom
– Per copiar un fitxer• cp < fitxer origen> <destí>
– Per moure un fitxer• mv < fitxer origen> < destí >
– Per canviar el propietari d’un fitxer• chown user fitxer
– Per canviar-lo de grup• chgrp grupo fitxer
– Per canviar els permissos• chmod u +rwx fitxer• chmod u –rwx fitxer• chmod ug –rwx fitxer• chmod –rwx fitxer
SO LinuxSO Linux
• Comandaments Bàsics– Para netejar la pantalla
• clear– Para veure els processos que s’ejecutan en aquest
moment• top
– Para localitzar un arxiu• locate
– Para sapiguer amb quin usuari estic treballant• whoami
– Si l’interpret de comandament falla, obligarem a regenerar la pantalla
• reset– Exercici
• Ejecutar els comandaments i observar la sortida que tenen, especialment top
• Comandaments Bàsics– Para netejar la pantalla
• clear– Para veure els processos que s’ejecutan en aquest
moment• top
– Para localitzar un arxiu• locate
– Para sapiguer amb quin usuari estic treballant• whoami
– Si l’interpret de comandament falla, obligarem a regenerar la pantalla
• reset– Exercici
• Ejecutar els comandaments i observar la sortida que tenen, especialment top
SO LinuxSO Linux
• Editors de Text– Vi i Vim
• És poc intuitiu• És l’editor favorit dels usuaris experts• És pot trobar en qualsevol SO basat en UNIX• VIM es el “vi” millorat• Exercici
– vi exercici _vi.txt– Per començar a escriure prem la tecla esc– Posteriorment la tecla i (insert)– Escriu – Para desar el contingut: tecla esc, :wq– La resta de comandaments s’anexa en la
documentació.
• Editors de Text– Vi i Vim
• És poc intuitiu• És l’editor favorit dels usuaris experts• És pot trobar en qualsevol SO basat en UNIX• VIM es el “vi” millorat• Exercici
– vi exercici _vi.txt– Per començar a escriure prem la tecla esc– Posteriorment la tecla i (insert)– Escriu – Para desar el contingut: tecla esc, :wq– La resta de comandaments s’anexa en la
documentació.
SO LinuxSO Linux
• Editors de Text– joe
• Fàcil• És basa en combinacions de la tecla <ctrl>
– Exemple• joe exemple.txt• Escriu quelcom en el fitxer• Para desar el fitxer <ctrl> + k• Para desar i sortir <ctrl> +kx
– Para veure el contingut del fitxer more exemple.txt
• cat exemple.txt
• Editors de Text– joe
• Fàcil• És basa en combinacions de la tecla <ctrl>
– Exemple• joe exemple.txt• Escriu quelcom en el fitxer• Para desar el fitxer <ctrl> + k• Para desar i sortir <ctrl> +kx
– Para veure el contingut del fitxer more exemple.txt
• cat exemple.txt
SO LinuxSO Linux
• Exercici:– Tancar el sistema
• reboot– Al iniciar-lo en el LILO, simplement prem enter– D’aquesta forma entrarem en l’entorn gràfic amb
una de las eines el KDE
• Exercici:– Tancar el sistema
• reboot– Al iniciar-lo en el LILO, simplement prem enter– D’aquesta forma entrarem en l’entorn gràfic amb
una de las eines el KDE
ApatxeApatxe
• Creat per Rob McCool Universitat de Illinois 1995• És un servidor de Protocol de transferència d’ hipertext (http). El més popular amb linux• Distribució lliure GPL (Llicència Pública General) • Descàrrega : http://www.apache.org
Funcionamient
L’arxiu de configuració és inetd.conf o xinetd.conf en els nous kernels que és troben en el directori /etc.
– El arxiu que controla el servidor d’apatxe s’anomena httpd.conf.
– El servidor queda escoltant una petició de connexió TCP-IP en un dels seus ports :•Standalone Dimoni independient que corre de forma constant escoltant peticions del port 80•Inetd Dimoni independient que corre de forma constant escoltant
peticions dels ports locals del servidor.
• Creat per Rob McCool Universitat de Illinois 1995• És un servidor de Protocol de transferència d’ hipertext (http). El més popular amb linux• Distribució lliure GPL (Llicència Pública General) • Descàrrega : http://www.apache.org
Funcionamient
L’arxiu de configuració és inetd.conf o xinetd.conf en els nous kernels que és troben en el directori /etc.
– El arxiu que controla el servidor d’apatxe s’anomena httpd.conf.
– El servidor queda escoltant una petició de connexió TCP-IP en un dels seus ports :•Standalone Dimoni independient que corre de forma constant escoltant peticions del port 80•Inetd Dimoni independient que corre de forma constant escoltant
peticions dels ports locals del servidor.
ApatxeApatxe
• Configuració– Editar l’arxiu de configuració d’ apatxe httpd.conf, que en el
nostre cas es troba a /apps/apache/httpd.conf. – El comandament per arrancar i parar el servidor web seria:
• $ PREFIX/bin/apachectl start• $ PREFIX/bin/apachectl stop• En el nostre cas,
– /apps/apache/bin/apachectl start– /apps/apache/bin/apachectl stop
• Configuració– Editar l’arxiu de configuració d’ apatxe httpd.conf, que en el
nostre cas es troba a /apps/apache/httpd.conf. – El comandament per arrancar i parar el servidor web seria:
• $ PREFIX/bin/apachectl start• $ PREFIX/bin/apachectl stop• En el nostre cas,
– /apps/apache/bin/apachectl start– /apps/apache/bin/apachectl stop
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració• ServerType, indica com arrenca el dimoni d’ apatxe (inetd o
standalone).• ServerRoot, indica el directori principal on estan els arxius d’apache, de configuració i d’errors.• LookFile, s’utilitza quan l’arxiu de bloqueix es trobi sobre una
unitat NFS.• PidFile, indica el path i el fitxer on s’arxiva el nº identificador del
procès apatxe.• ScoreBoardFile, indica el path i el fitxer on s’arxiva informació
interna del procès servidor. Cada trucada d’ apatxe ha de tenir el seu propi fitxer.
• Timeout, segons que espera abans de tancar una sessió. Per defecte, 300.
• KeepAlive, indica si permet o no que és faci més d’una petició per connexió. Valors són On o Off.
• Fitxer de configuració• ServerType, indica com arrenca el dimoni d’ apatxe (inetd o
standalone).• ServerRoot, indica el directori principal on estan els arxius d’apache, de configuració i d’errors.• LookFile, s’utilitza quan l’arxiu de bloqueix es trobi sobre una
unitat NFS.• PidFile, indica el path i el fitxer on s’arxiva el nº identificador del
procès apatxe.• ScoreBoardFile, indica el path i el fitxer on s’arxiva informació
interna del procès servidor. Cada trucada d’ apatxe ha de tenir el seu propi fitxer.
• Timeout, segons que espera abans de tancar una sessió. Per defecte, 300.
• KeepAlive, indica si permet o no que és faci més d’una petició per connexió. Valors són On o Off.
ApatxeApatxe
Fitxer de configuració
• MaxClientes, nº de clients màxim que poden connectar-se simultàneament.
– Secció Main Server Configuration
• User nobody, indica amb quin usuari s’executa el dimoni httpd.• Group nobody, indica el grup al que pertany l’usuari que executa
httpd.• ServerAdmin, indica la direcció d’un administrador del servidor web.• ServerName, indica el nom real del nostre host, que deu estar
registrat a un servidor DNS, en cas contrari indicarà la adreça IP.• DocumentRoot, indica el directori de les nostres pàgines web.• Listen, permet que apatxe escolti d’una adreça IP concreta o per un
port determinat apart dels definits per defecte.
Fitxer de configuració
• MaxClientes, nº de clients màxim que poden connectar-se simultàneament.
– Secció Main Server Configuration
• User nobody, indica amb quin usuari s’executa el dimoni httpd.• Group nobody, indica el grup al que pertany l’usuari que executa
httpd.• ServerAdmin, indica la direcció d’un administrador del servidor web.• ServerName, indica el nom real del nostre host, que deu estar
registrat a un servidor DNS, en cas contrari indicarà la adreça IP.• DocumentRoot, indica el directori de les nostres pàgines web.• Listen, permet que apatxe escolti d’una adreça IP concreta o per un
port determinat apart dels definits per defecte.
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració– Secció Subdirectoris: Estableix les restriccions dels directoris.
Permissos d’accès<Directory/>
Options FollowSymLinks
AllowOverride None
</Directory>
<Directory "/var/www/">
Options Indexes FollowsSymLinks
AllowOverride None
Order allow, deny
Allow from all
</Directory>
• Fitxer de configuració– Secció Subdirectoris: Estableix les restriccions dels directoris.
Permissos d’accès<Directory/>
Options FollowSymLinks
AllowOverride None
</Directory>
<Directory "/var/www/">
Options Indexes FollowsSymLinks
AllowOverride None
Order allow, deny
Allow from all
</Directory>
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració
• Options– SymLinksIfOwnerMath: Recerca extra del path
DocumentRoot.– FollowSymLinks: Evita la recerca extra per a més
eficàcia.• Order
– allow: permetre– deny: denegar
• Allow/Deny from– all: tots– none: ningú– adreçes IPs
• Fitxer de configuració
• Options– SymLinksIfOwnerMath: Recerca extra del path
DocumentRoot.– FollowSymLinks: Evita la recerca extra per a més
eficàcia.• Order
– allow: permetre– deny: denegar
• Allow/Deny from– all: tots– none: ningú– adreçes IPs
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració• AllowOverride
– None: indica la no utilizació del fitxer .htacces– All: ús del fitxer .htacces que facilita la posterior
restricció d’accès a l’adreça del servidor.El fitxer .htacces s’utilitza per a configurar l ‘accès als directoris del servidor, quan no es pot accedir al fitxer principal de configuració del servidor.El nom del fitxer i la seva ubicació es poden modificar utilizant la directiva AccesFileName
Pàgina per defecte<IfModule mod_dir.c>DirectoryIndex index.html</ifModule>
• Fitxer de configuració• AllowOverride
– None: indica la no utilizació del fitxer .htacces– All: ús del fitxer .htacces que facilita la posterior
restricció d’accès a l’adreça del servidor.El fitxer .htacces s’utilitza per a configurar l ‘accès als directoris del servidor, quan no es pot accedir al fitxer principal de configuració del servidor.El nom del fitxer i la seva ubicació es poden modificar utilizant la directiva AccesFileName
Pàgina per defecte<IfModule mod_dir.c>DirectoryIndex index.html</ifModule>
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració– Host Virtuals: Permeten accedir a diferents webs sites ubicats en
el mateix servidor, referenciant dominis diferents.como si estiguesin en màquinas diferents.
NameVirtualHost nombreHostVirtual
<VirtualHost nomHost>
ServerAdmin [email protected]
ServerName www.servidor.com
DocumentRoot /pathWeb/
ErrorLog pathLog/ficheroLog
</VirtualHost>
• Fitxer de configuració– Host Virtuals: Permeten accedir a diferents webs sites ubicats en
el mateix servidor, referenciant dominis diferents.como si estiguesin en màquinas diferents.
NameVirtualHost nombreHostVirtual
<VirtualHost nomHost>
ServerAdmin [email protected]
ServerName www.servidor.com
DocumentRoot /pathWeb/
ErrorLog pathLog/ficheroLog
</VirtualHost>
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració– CGIs
• Dins del directorio /cgi-bin– <Directory /usr/lib/cgi-bin/>
Allowoverride NoneOption ExecCGIOrder allow,denyAllow from all
</Directory>
• Fitxer de configuració– CGIs
• Dins del directorio /cgi-bin– <Directory /usr/lib/cgi-bin/>
Allowoverride NoneOption ExecCGIOrder allow,denyAllow from all
</Directory>
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració– CGIs
• Fora del directori /cgi-binAddHandler cgi-script .cgi
<Directory /usr/lib/cgi-bin/>Allowoverride NoneOption ExecCGIOrder allow,denyAllow from all
</Directory>– PHP
• Versión 3.xAddType application/x-httpd-php3 .php3AddType application/x-httpd-php3-source .phps
• Fitxer de configuració– CGIs
• Fora del directori /cgi-binAddHandler cgi-script .cgi
<Directory /usr/lib/cgi-bin/>Allowoverride NoneOption ExecCGIOrder allow,denyAllow from all
</Directory>– PHP
• Versión 3.xAddType application/x-httpd-php3 .php3AddType application/x-httpd-php3-source .phps
ApatxeApatxe
• Fitxer de configuració– PHP
» Versión 3.xAddType application/x-httpd-php3 .php3AddType application/x-httpd-php3-source .phps
» Versión 4.xAddType application/x-httpd-php3 .php3 .php4AddType application/x-httpd-php3-source .phps
• Fitxer de configuració– PHP
» Versión 3.xAddType application/x-httpd-php3 .php3AddType application/x-httpd-php3-source .phps
» Versión 4.xAddType application/x-httpd-php3 .php3 .php4AddType application/x-httpd-php3-source .phps
