Memòria REPARACIÓ D'URGÈNCIA ESGLÉSIA DEL CONVENT DEL CARME. VALÈNCIAcarme

ESTUDI D’ARQUITECTURA Josep B lesa PROJECTE: REPARACIÓ DE COBERTA DE LA SALA ADJUNTA A TRANSAGRARI DE LA CAPELLA DE LA COMUNIÓ DE L’ESGLÉSIA DEL CARME. 46003-VALÈNCIA. L’HORTA.PROMOTORA: ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. EXPEDIENT ISO-9001: 06-13

PROJECTE REPARACIÓ DE LA COBERTA DE LA SALA ADJUNTA AL TRANSAGRARI DE LA CAPELLA DE LA COMUNIÓ DE L’ESGLESIA DEL CONVENT DEL CARME DE VALÈNCIA.

(ACTUAL PARRÒQUIA DE LA SANTA CREU)

PROMOTORA : PARRÒQUIA DE LA SANTA CREU.

SITUACIÓ : PLAÇA DEL CARME Nº 1. 46003-VALÈNCIA.

1Estudi d’Arquitectura Josep Blesa s.l.

Avda. Marqués de Sotelo, 4 Esc.Int., 6, 15 46002, València

Tel. Fax 96 351 01 39 E-mail: [email protected]


ÍNDEX DE DOCUMENTS .

0.- FITXA URBANÍSTICA

1.- M E M Ò R I A .

2.- A N N E X O S A M E M O R I A .

2.1 ANNEX DE NORMES VIGENTS.2.2 ANNEX DE NORMES SISMORRESISTENTS NCSR-02.2.3 ANNEX DE CALCUL ESTRUCTURA.2.4 ANNEX SEGURETAT EN EL TREBALL.2.5 ANNEX CONDICIONS CONTRA INCENDIS NBE-CPI-96.

3.- PLEC DE CONDICIONS.

4.- AMIDAMENTS I PRESSUPOSTOS.

- RELACIÓ DE PLÀNOLS.

1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT.2. ESTAT ACTUAL PLANTES.3. ESTAT ACTUAL. SECCIONS A-A’ Ii B-B’.4. ESTAT MODIFICAT. PLANTA DE COBERTA.5. DETALLCONSTUCTIU.





1. MEMÒRIA.





M.1. DEFINICIÓ DEL TREBALL.

El present PROJECTE DE REPARACIÓ DE LA COBERTA DE LA SALA ADJUNTA AL TRANSAGRARI DE LA CAPELLA DE LA COMUNIÓ DE L’ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU té per objecte definir la reparació de la coberta, exclusivament, de dita sala, obviant-ne la resta. La dita intervenció hom pot considerar-se d’urgència degut a la greu situació estructural i d’entrada d’aigües de pluja.

L’esglesía pertany al conjunt arquitectònic de l’antic Convent del Carme. No així la propietat que ho és de l’arquebisbat de València. El dit conjunt fou declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) el 13 de setembre de 1983 pel Reial Decret CCAA, abans L/85 Comunitat valenciana.

L’actuació definida en el present projecte s’adapta a la normativa urbanística vigent i n’observa les normes corresponents a aquest tipus d’obres, en especial les de Presidència del Govern, Institut de la Vivenda, Ministeri de Foment, COPUT, i Ordenances del PGOU de València (l’Horta) BOR 14/01/1989 i DOGV 03/05/1993. Sent-ne el document de desenfrotllament el PEPRI del Carme publicat al BOP de 18/06/1991. Ordenances de Seguretat de la Construcció. Normes d’Habitabilitat i Disseny d’Habitatges de la Generalitat Valenciana.

• La intervenció es realitzarà sense que calga l’ocupació de vials.

M.2 CARACTERÍSTIQUES DEL SOLAR DE L’ESGLÉSIA.

UBICACIÓ : Plaça del Carme nº 1. LOCALITAT : VALÈNCIA-46003. SUPERFICIE : 2.002’08 m2

FORMA : SENSIBLEMENT RECTAGULARREFERÈNCIA CADASTRAL : 5535916REFERÈNCIA DE PLÀNOL : YJ2753DCLASSIFICACIÓ DEL SÒL : SÒL URBÀ. QUALIFICACIÓ DEL SÒL : CENTRE HISTÒRIC PROTEGIT.ÚS : SISTEMA LOCAL. SERVEI PÚBLICO-RELIGIÓS.

Al plànol d’emplaçament i situació hom refleteix la inserció dins l’església. Es tracta d’una intervenció mínima i puntual. Com mostrem la zona marcada en vermell dins del conjunt del convent del Carme. Aixecament realitzat per l’arquitecte Rafel Soler i Verdú.





M.2. COMPOSICIÓ DE L’IMMOBLE. RELACIÓ DE PATOLOGIES.

El present projecte, engloba la intervenció de reparació de la saleta situada entre el reresagrari i la façana del conjunt i església. El conjunt de l’antic convent del Carme estava compost del Convent pròpiament, amb dos claustres, un gòtic i l’altre renaixentista, l’hospederia, refetor i sala capitular, l’església amb campanar, horts, etc., entre les peces més destacables. Considerant-se un dels convents més grans de la ciutat. Rere les desamortitzacions de Mendizábal en 1835-37, el convent es suprimí, passant part de l’immoble a ser seu de la Reial Acadèmia i Museu de sant Carles. D’ací les successives intervencions academicistes en aquesta part del convent. En l’actualitat s’ubica el Centre del Carme, dins del complex de l’IVAM, pertanyent a la Generalitat valenciana. La resta, l’església i d’altres dependències pertanyen a l’arxidiocesi de València, que en 1842, després d’enderrocar la parròquia de la Santa Creu, situada aproximadament a la plaça del seu mateix nom, propera al convent, fou reubicada a l’església del convent.

L’església en l’actualitat comprén, sintèticament, la nau principal, la sagristia, la capella de la comunió, reresagrari i la capella del Carme, obra de l’acadèmic en Vicent Gascó i Massot, i d’altres dependències properes a l’antiga sala capitular.

La saleta que ens ocupa era, antigament, més aviat un corredor, que una estança, que comunicava la capella de la comunió amb la sagriatia. Segurament fou edificada per fra Gaspar de Sent Martí, pels volts de 1613.

L’església del Carme tenia, temps era temps, un atzucac que separava una filera de construccions no adossades – com s’ha vingut dient equivocadament- que foren enderrocades. Veure cartografia antiga Tosca (1704) Montero d’Espinosa (1852) Goerlich (1929), i ubicar-hi una plaça enjardinada. Amb el que deixem la façana desprotergida d’un costat i per un altre la infiltració permanent d’aigua; tant pel reg, com per la pluja i d’altres evacuacions humanes.

Constuctivament està compost de teulada deixada caure sobre tauler ceràmic que recolza cada peça entre dues llates, que alhora estan clavetejades sobre biguetes de fusta. Aquestes biguetes van recolzades i entregades entre sengles murs de façana i mur interior del reresagrari.

En l’actualitat les patologies que afecten la coberta, estem parlant d’uns nou (9) metres quadrats d’afecció i es centren en:

1. Les infiltracions de la coberta que mor i desaigua a un canaló, amagat entre el final de la falda del pany de coberta i el mur de façana, sobreelevada, que dóna al jardí. Com veiem a la foto de portada del present treball i les fotos següents.

FOTO 1. VISTA EXTERIOR DE LA COBERTA. TEULES TRENCADES FOTO 2. VISTA EXTERIOR DES DE LA PLAÇA.





2. Les conseqüències internes sobre els elements constructius ha estat:

FOTO 3. HUMECTACIÓ DELS MURS DE TANCAMENT I LA VOLTA ESQUIFADA QUE TANCA L’ESTANÇA

FOTO 4. ESTINTOLAMENT I APUNTALAMENT PREVENTIU DE LA VOLTA ESQUIFADA. HI MOSTRAVA SIGNES DE FISSURES.

FOTO 5. VISTA DE LA DEGRACIÓ DE LES BIGUETES DE FUSTA DE LA COBERTA. MANQUEN –TOTALMENT- LES ENTREGUES AL MUR DE FAÇANA. L’ATAC DELS XILÒFAGS ÉS MOLT CONTUDENT I IMPORTANT. CATALITZAT PER LA PERSISTÈNCIA D’HUMITAT PROVINENT DEL CANALÓ AMAGAT.





FOTO 6. ÍDEM QUE L’ANTERIOR D’UNA ALTRA BIGUETA.

FOTO 7. L’AFECCIÓ XILÒFAGA ÉS MÉS FORTA CONFORME ENS ACOSTEM AL FINAL DE L’AIGUAVÉS. COM PODEM COMPROVAR A LA FOTO VEIEM QUE LES LLATES TAMBÉ ESTAN AFECTADES. AL FONS VEIEM L’ENTREGA SOBRE EL MUR DEL TRANSAGRARI QUE REP LA BIGUETA.





FOTO 8. DETALL DE L’ENTREGA ANTERIOR I L’AFECCIÓ SUPERIOR DE LES BIGUETES I DE LES LLATES.

FOTO 9. VISTA EN DETALL DEL MUR DE FAÇANA QUE RECULL L’ENTREGA DE LES BIGUETES. ES PERCEP UN MUR D’UNA MENA DE FORMIGÓ D’AGLOMERANT DE CALÇ I INSERCIÓ DE MAONS DE CERÀMICA. A LA PART INFERIOR DRETA EL CARCANYOL DE REFORÇ DE LA VOLTA D’UNA FULLA DE PRIMES QUE CONFORMEN LA VOLTA ESQUIFADA.

FOTO 10. DETALL DEL TRENCALL DE LA VOLTA ESQUIFADA QUE VA ENSOLSIR I QUE ENS HA SERVIT PER A GUAITAR L’ESTRUCTURA DE COBERTA PEL SEU INTERIOR I QUE ENS SERVIRÀ PER A BUIDAR-HI RUNES EN LA DEMOLICIÓ PARCIAL.





M.4. AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.

Aquesta intervenció no té cap afecció urbanística. Treta de la que se’n deriva d’una intervenció en un edifici patrimonial amb rang de BIC. On s’hi fa una actuació de reparació per substitució d’unes bigues i llates. Reposant-hi el material per recuperació de superfície.

M.5. DETALL DE SUPERFICIES D’INTERVENCIÓ.

La superfície de la coberta, és a dir, d’intervenció és aproximadament d’uns 9’00 m2.

M.6. ORDENANCES D’ APLICACIÓ.

El projecte s’adapta a les condicions volumètriques i urbanístiques relatives a les Ordenances del PG de Xàbia. Text Refós. (aprovat definitivament per la CTU 31-01-1990; BOP de 28-02-1990). Òbviament també a Normes d'Habitabilitat i Disseny de Vivendes a l'àmbit de la Comunitat Valenciana de la Generalitat Valenciana.

Unitat d’Actuació de les Capçades nº 6, aprovació definitiva en data 17-06-1991. BOP 176 de 02-08-1991.Projecte de Compensació de 31-10-1991. BOP nº5 de 08-01-1998.Projecte d’Urbanitzacvió DOGV Nº 3378 de data 23-11-1998.Projecte de col·lector. Aprovació definitiva de 13-12-2004.

Aquesta promoció, s’até escropulosament a:

Llei de Modificació de lallei 4/1998 del Patrimoni Cultural valencià. Llei 7//2004 de 19 d’octubre de la generalitat. DOGV 21-10-04.Llei d’Ordenació de l’Edificació. 38/99. De 21-novembre.

En quant a la normativa bàsica de caràcter estatal, s’hi complirà les NBE CPI-96, NBE-CT-79 y NBE-CA-82. Així com l’Ordenances del R.D. 1627 / 1997 de 24 d’octubre Seguretat i Salut en les Obres de Construcció.

M.7. JUSTIFICACIÓ DEL SISTEMA CONSTRUCTIU.

• EN AQUESTA INTERVENCIÓ NO EXISTEIX, NI CAL, INVASIÓ DE VIALS.

MESURES PREVENTIVES: Col·locació de puntals estintolant la volta de primes. Col·locació de perfils subjectats als dos murs perpendiculars a la façana que dóna al jardí. Adherits per soldadura a plaques d’acoratge unides amb quatre (4) cargols químics de mètrica Ø 12 mm.Col·locació superior de plataforma amb sergents “lleva por”.Els operaris hi hauran de portar arnesos agafats amb cordes i clau agafats a les línies de vida que s’hi instal·laran. A més referenciem i ens remetem a l’Estudi de Seguretat i Salut que acompanya aquest projecte.

DESMUNTATGE.- NO ES FARÀ UN ENDERROC, SINÓ UN DESMUNTATGE. La solució constructiva passa per l’alçament de les teules, la seua neteja en zona pròxima sense baixar-la de la teulada, a la zona de plataforma. Ja que s’hi munta la plataforma provisional amb perfils metàl·lic. S’hi obrirà més el buit que té la volta per a buidar les runes a la saleta interior. Alçament amb recuperació dels maons del tauler ceràmic. Eliminació de les llates existents. Eliminació de les biguetes que són aproximadamente de 2’30 m.

Neteja de l’extradós de la volta. Eliminació, si n’hi ha, de capa d’embeurada. Neteja de forats de bastida (mechinales), recomposició amb material original, maons recuperats i morter bastard 1:3:8. ESTRUCTURA.- S’empotraran, a cada cap, endins d’ambdós murs contraposats uns 15 cm dins dels murs unes bigues noves, de pi tea melis de Canàries, o semblants, d’esquadria 220 x 90 mm, de densitat 750 Kg/ m 3, de classe segona, qualitat II-75 segons norma, amb un envelliment natural d’un any almenys. Mitjançant execució a taller o in situ del tall del llarg i traçat d’encavallaments que hi calguen, segons la montea originària de l’armadura del forjat, inclús muntatge i preparació. S’escairarà la zona d’assentament sobre la planxa d’acer que descriurem després.

Prèviament es realitzarà dins dels forats un llit de morter M-40, d’uns 3 cm de gruixa que encara fresc se li adherirà una planxa d’acer de 100 x 100 x 5 mm, prèviament tractada amb antiòxid.

Realització de les llates transversals, amb cabirons de la mateixa fusta que les biguetes i d’esquadria 50 x 30 mm clavetejades a les biguete amb claus d’acer pucelat, de fusteria d’armar. Situades amb una cadència o intereix d’acord





amb el format de les primes o maons recuperats.

S’hi realitzarà amb els maons o primes recuperades el tauler ceràmic.S’hi deixaran uns connectors de Ø 8 cada longitud uns 13 cm, ancorats a les biguetes de fusta 8 cm i doblegats.

Prèviament es faran els forats amb taladre de 10 mm i inserció de resina epoxi de la marca Hilti Re500, o similar, que lligarem al mallàs de 5 mm de 15 x15.

S’hi col·locaran quatre redons corrugats del 16 (4 Ø16) inserits als murs –uns 15 cm- per la part superior i lligats al mallàs uns 40 cm. que posarem sobre el tauler ceràmic, unides igualment amb resines epoxídiques. Col·locarem, caixejant plaques de poliestiré extruït de 40 mm. Per tal d’alçar el pendent i deixar lloc per a conformar el canaló de recollida d’aigües amb prou d’altura.

Procediran a realitzar una capa de compressió amb formigó realitzat in situ HA-25/B/12/IIa i mallàs B-500-S. Hom podrà inserir-se, si cal, boletes d’argila expandida del tipus Arlita o similar.

Es realitzarà un reforç tradicional de la volta amb la mateixa solució que empraven antigament: sobre l’extradós de la volta realitzarem una algepsada amb espart que penetre entremig de les irregularitats i possibles traus. Unificant la resistència i col·laboració front als esforços que puguen produir-se. Perfeccionarem el recrescut com a reforç del carcanyols en l’encontre amb el murs, per reforçar els ronyons.

COBERTA.- serà inclinada de teula, segons el detall definit en els plànols. Les teules seran les mateixes que les preexistents, ja netes. Raspallades i desprovistes de restes. Realitzarem una reglada de 2 cm de regularització de morter bastard 1:3:5. Seran preses amb morter bastard 1:3:5. Col·locarem dos làmines d’impermeabilització adherides que prenguen mig metre del faldó giren per baix de l’espai del canaló i s’inserten dins del mur uns 35 cm sobre el nivell previst de l’aigua.

El canaló serà de xapa galvanitzada plegada. Segons detall de plànol. La impermeabilització s’ajustarà a la forma deixada i la xapa s’ajustarà igualment.

S’hi colocarà una baixant que es connectarà i embocarà amb colzes a l’eixida ja existent i prevista.

VOLTA ESQUIFADA.- Com ja hem comentat farem una algepsada amb espart pel seu extradós, tot perfeccionat els ronyons, ja que els tindrm a descobert al moment de substituir les biguetes.

Tancarem, en finalitzar, la volta amb maons massissos (primes), enlluirem novament per l’intradós amb algeps.

València, a 22 de febrer de 2006.

ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA S.L.





2.- ANEXOS A MEMÒRIA





2.1. NORMES VIGENTS.

El present projecte i la subsegüent construcció s'atè a les Normes de Presidència del Govern i a les Normes del Ministeri de la Vivenda sobre la construcció vigents a hores d'ara, especialment aquelles que tot seguit se relacionen:

- Decret 462/71 d'11 de març i Decret 3060/73. - Normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació. - Ordres de 9 de juny i 17 de juliol de 1971. - Normes sobre el llibre d'ordres i assistència en obres de l'edificació. - Ordre de 28 de gener de 1972. - Certificat Final de Direcció d'Obres. - Decret 469/72 de 24 de febrer.

- En general s'adaptarà també a les normes que poguessen afectar-lo obligatòriament, promulgades pels organismes competents.

2.2. ANNEX DE NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORRESISTENT. NCSR-02.

El present Projecte compleix les especificacions de la Norma NCSR-02 (Reial Decret 997/2002, de 27 Setembre. BOE, Nº 244 de 11-10-2002), per ser una OBRA DE REPARACIÓ AMB ELEMENTS NOUS SUBSTITUTIUS, segons el disposat en l’article 1.2.1., de la mateixa. El compliment és procedent tant en les prescripcions d’índole general de l’apartat 1.2.4., a més de les disposicions o normes específiques de sismorresistència.

La norma NO , li és d’aplicació posat que s´hi acompleixen les condicions especificades a l’artícle 1.2.3., és a dir, l’acceleració sísmica de càlcul, “a.C.”, 0.06 g , SÍ n’és inferior a “0,08 g”, sent-ne “g”, l’acceleració de la gravetat, com s’especifica en el art. 2.2.

Les construccions d’ importància normal amb pòrtics ben arriostrats entre sí en totes les direccions

“ac“ = S x p x ab = 1 x 1 x 0.06 g = 0.06 g

Sent-hi: - “S” Coeficient d’ampliació del terreny. Pren el valor:

Per a p x ab ≤ 0,1 g S = C / 1,25

Per a 0,1 g < p x ab < 0,4 g S = (C/1,25) + 3,33 ( p x (ab /g) - 0,1) (1 – (C/1,25))

Per a 0,4 g < p x ab S = 1,0

Sent-hi: “p” Coeficient Adimensional de risc, el valor del qual, en funció del període de vida en anys, t, per al què es

projecta la construcció, ve donat per “p = (t / 50)0,37 “. A efectes del Cálcul “ t > 50 anys “, per a construccions de normal importància i “ t > 100 anys “, per a construccions d’especial importància, tal i com ee defineix en l’ art. 1.2.2. La següent taula dóna els valors de “p”:

Periode de Vida Pt = 50 anys 1,00

T = 100 anys 1,30

“ab“ Acceleració Sísmica Bàsica, definida en l’art. 2.1.

Segons el mapa 2.1.: ab ≥ 0,16g0,12g ≤ ab< 0,16g

0,08g ≤ ab< 0,12g 0,04g ≤ ab< 0,08g

ab < 0,04g

Segons l’Anex. 1.: MUNICIPI VÀLÈNCIA ab / g

0.06





2.3. ESTRUCTURA.

2.3.1.- Bases de càlcul. 2.3.2.- Característiques resistents dels materials. 2.3.3.- Hipòtesis de càlcul. 2.3.4.- Sistemes de càlcul.

2.3.1.- BASES DE CÀLCUL.

En el projecte i càlcul de l'estructura, es té present tot allò en quant a les normes i instruccions vigents i que siguen d'aplicació en el present projecte. S'hi fa a continuació una relació d'aquelles de més directa aplicació:

1.- Eurocodi “Projecte de NBE-EM/94. Estructures de fusta. Anex 8.2.- Instrucció ció del Formigó estructural EHE.3.- Norma NBA-AE/88. Accions en l'Edificació.4.- NBE-FL-90. Murs resistents de fàbrica de maó.5.- NBE-EA-95. Estructures d'acer en edificació.6.- NCSR-02.7.- NTE-EFB-1974.

A) Accions per al càlcul de l'estructura.

Les accions considerades en el càlcul són les indicades en la Norma Bàsica de l’edificació NBE-AE-88, “Accions en l’edificació” i en la Norma de Construcció Sismoresistent: Part General i edificació (NCSR-02). RD 997/2002 de 27-09 (BOE de 11-10-02) quan siguen preceptives. 0.- Característiques del Terreny. Com hi ha substitució directa no hi ha modificació de l’estat tensional del mateix.

1.- Accions gravitatòries.

1.1. Els pesos propis dels elements resistents és, a grans trets:

1.2. Càrregues permanents:

Fàbrica de maó massís de 3 cm 54 kg/m2

Fàbrica de maó massís de 5 cm 90 kg/m2

Arrebossat o adreçat de morter de 2 cm 40 kg/m2

(*)Forjat de biguetes de fusta i enllatat (22x9) i (5x3) 55 Kg/m2 Teulada de teula àrab, tauler ceràmic s/ capa de compresssió armada de 4 cm.Intereix 50 cm aproximadament i interposició de plaquesde poliestirè extruït. 255 Kg/m2 F. en massa 2300 Kg/m3

Forjat de Coberta :Sobrecàrrega de neu 40 Kg/m2

Sobrecàrrega de servei a coberta 100 Kg/m 2 140 Kg/m2

(*) Forjat definit anteriorment 55 Kg/m2

Coberta inclinada amb teula comuna 255 Kg/m 2 310 Kg/ m2

CÀRREGA TOTAL DEL FORJAT DE COBERTA 450 Kg/ m2 ↔(4.50 KN/ M2)

1.3 Càrregues de vent: topogràficament no està exposat.

1.4. Accions tèrmiques i reològiques: no s´hi ha considerades per no ultrapassar en cap direcció les longituds crítiques indicades a les normes vigents. Alhora que l'estructura és protegida de les variacions tèrmiques més

extremes pels tancaments.

1.5. Accions sísmiques: Hom s'ha considerat les acceleracions relatives a la zona on s’ubica l’edificació a realitzar, segons la NCSR-02





2.3.2.- CARACTERÍSTIQUES RESISTENTS DELS MATERIALS.

Fusta: La nova estructura a construir serà de fusta: recolzada en murs, amb una capa de compressió que reparteix les càrregues de manera que contribueixen a llur repartiment i col·laboració. La fusta tindrà una σadm >=140 Kg. / cm2.

Formigó: S’ha considerat una resistencia característica de 25 N/mm2 per a conformar la capa de compressió sobre el tauler ceràmic d’una resistència 25 N/mm2 . Tot aixó seguint la normativa vigent de la Instrucció EHE. La relació màxima aigua/ciment (a/c) serà 0,55. Dosificació: Contingut min-max de ciment 275/325 kg/m3.

Acer d’armadures: s’utilitzarà un acer del tipus B-500S, i de limit elàstic 5100 N/mm2, mentres que en els mallassos serà B500T, sent en tots els casos ME 15x15 cm de 5 en els dos sentits (ME 15x15 A ∅ 5-5 B500T 5x2) Acer: B- 500 S en barres corrugades y B500 T en malla electrosoldada (filferros corrugats)

Es =200.000 N/mm2 fy > 500 N/mm2 AEq = P.l/ 7,85

Formigó:Coef. de Poisson, m = 0,2 fct,k =0.21 (fck)2/3 Eoj= 10.000 (fcmj)1/3 Coef. de dilatació térmica = 10-5

El formigó a gastar a l’obra ⇒ HA-25 / B / 20 / IIa

C) Coeficients de seguretat.

Estructura General.

CONTROL NIVELL COEFICIENTS OBSERVACIONS Persistents Accidentals . Execució Normal. 1,33 (Variables=1,50) Majoració

Tots els coeficients enumerats son el resultat d’aplicar el contingut de la norma i eurocodi

2.3.3. Mètode de càlcul.

A partir de les càrregues assanyalades i aplicant els coeficients de seguretat adoptats en els apartats anteriors, hem discretitzat l’estructura com un entramat espacial format per barres horitzontals (biguetes), unides isostàticament al mur, conformant peces discretitzades i idealitzades. El càlcul seguit és el de la ristència de materials, segons els estat límit del material. Donada la petitesa de l’estructura s’ha fet manualment.

El forjat forma part de l’entramant, que es considera recolzat als murs, per la qual cosa aquest es suposa infinitament rígid en el seu plànol, la qual cosa implica que els desplaçaments de tots els nucs d’una planta seran compatibles amb dit plànol.

Deformacions

S´ha limitat la fletxa activa al valor més restrictiu de L/400 y 1,00 cm. Els casos d’elements estructurals que sustenten tancaments de façana no s’admetran valors de la fletxa activa superiors al 50 o 60% dels anteriors.En cap cas s’aceptaran fletxes superiors a 1,5 cm., ya que encara que pogueren ser admisibles, s’entén com a un valor límit per al bon comportament dels envans i particions.

Per a establir la fletxa activa que afecta a l’element danyable (tauler), es busca assimilar-se el més possible al procés constructiu. O siga, la distribució de les carregues atenent al càlcul de fletxes actives és el següent:

pes propi - la fletxa instantánea no es té en compte- es considera la fletxa diferida a partir dels tres mesos.

Carregues mortes - el 60% es produeix abans de l’execució de l’envam- el 40% es posterior a l’envam





Sobrecarrega d’ús - el 100% es posterior a la execució d’envam- per a la fletxa diferida sols es considera el 25%

Procés de càlcul.

Mètode de càlcul.

Com a métode de càlcul s’emplea el métode dels Estats Limits. Les comprovacions que es realitzaran durant el procés del càlcul son les següents:

Estat límit d’utilització : Comprovant que les tensions obtingudes no sobrepassen les admissibles

Estat límit d’equilibri : Analitzant el equilibri de la sabata tenint en compte l’origen de la càrrega i considerant a més si el seu efecte es favorable o desfavorable.

Estat límit últim d’esgotament : D’acord amb l’indicat es realitza el càlcul en les seccions de referència. Es determina el valor del moment M per a totes les condicions i totes les cares del pilar obtenint-se un moment màxim envolvent en la direcció de la bigueta .

2.4. ANEX ESTUDI SEGURETAT EN EL TREBALL .

Hem inclòs un Estudi de Seguretat i salut a l’efecte complet.

2.5. ANEX DE CONDICIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. NBE-CPI-96.

2.5.0. DADES DE PROJECTE I USOS.

En el present Annex de la Memòria hom complimenta allò preceptuat per la NBE-CPI-96 envers l'exposició i justificació de les mesures i comprovacions adoptades per a la protecció contra incendis de l'edifici objecte del present Projecte de reparació. L’ús és saleta sense ús, realment. L’església, com a tal, és de Pública Concurrència.

TIPUS D'ESTRUCTURA: Estructura formada per biguetes de fusta de 22x9, amb un enllatat superior de cabirons de 5x3 cm. Tauler ceràmic de maons, primes de 2 ó 3 cm, ja que són manuals i antics, capa de poliestirè extruït i capa de compressió armada amb malla, subjecta a els murs que l’envolten. Teules.

La part inferior, sota l’erstructura de fusta és una volta esquifada d’una fulla de maons massissos. Hi posem una capa de compressió de 4 cm de formigó cel·lular amb malla, per a evitar la seua ensolsida.

TANCAMENTS I PARTICIONS: Tancament són tots murs de m´´es de 50 cm de gruix de maons massissos presos amb morter de calç.

2.5.1. APLICACIÓ (Art. 2).

Hi és d'aplicació la Norma a les zones de la intervenció. Bàsicamet els elements nous.

2.5.2. COMPORTAMENT FRONT EL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS.

ESTABILITAT DE L'ESTRUCTURA.

Segons la Tabla 1 de l’article 14 la estabilitat al foc de l’estructura hi haurà ser EF-30, per ser la coberta d’un edifici.Amés a més d’estar situada sobre una zona que no és d’ús permanent.

Per una altra banda cal ressaltar que l’estructura de fusta es troba emvoltada de mterials ignífugs, com són:

• Per la part superios les teules, una capa de 4 cm de formigó subjecte a ella.• Per la part inferior, entre ella i la zona on prodria produir-se el foc tenim una volta de maó massís, al que l’hem

afegit una capa de formigó de 4 cm.• L’estructura està embolcallada de murs de gruixa major de 50 cm. Estan fets de maons antics i morters de calç

o algeps o mixtos.

Segons l’establert en la Taula 1 “Estabilitat al foc exigible als elements estructurals”, de l’article 14, hi haurem de





tenir una estabilitat al foc EF-30 en tots els elements de nova creació no així en els elements preexistents (art. 2.4.) que nos diu “ En les obres de reforma en què es mantinga l’ús, aquesta norma bàsica s’aplicarà als elements constructius i a les instal·lacions de protecció contra incendis modificats per la reforma”).

Per això, l’estructura de coberta tindrà una estabilitat al foc de 30 min., com a mínim, complint-se en el nostre cas una estabilitat al foc > 30 min.

Es realitza el següent càlcul:

L’estructura de biguetes de fusta són d’esquadría 220 x 90 mm, (a banda de l’entrellat de cabirons que conformen l’enllatat superior de 50x30 mm.) amb entrebigat de “primes” i capa de compressió de formigó amb argiles expandides de 4 cm. Per a calcular la seua estabilitat al foc ens hi basarem en l’Eurocodi “Projecte de NBE-EM/94. Estructures de fusta. Anex 8. En l’art. 8.2. Bases de càlcul de la resistència al foc.”

Les biguetes posseeixen una llum màxima de 1,75 m. (una altra qüestió és que empotrarem entre15 i 20 cm dins del murs). Intereix 0,50 m. Pes del forjat (concàrrega 310 Kg. /m2) i sobrecàrregues (110 Kg. /m2) majorades per 1,33 les concàrregues i 1,5 les sobrecàrregues ens dóna per a cada metre quadat un total de 622’30 Kg. /m2; i per a cada bigueta una càrrega repartida, segons un intereix de 50 cm de q = 312 kg/ml.

Sent-ne el Moment majorat màxim al centre de la bigueta de M+ = 3’12 x 1752 / 8 = 11.944 cm x kg.

Altrament, sabem per assaigs experimentals, que la Velocitat de penetració de la carbonització és de V =0,006 cms/min.

Per a 30 minuts tindrem que 30 x 0,06 = 1,8 cms.

El moment resistent de la secció reduïda és de W’ = (9-1’8) x ( 22-1,8)2 / 6 = 489’65 cm3.

Si dividim 11.944 cm x kg / 489’65 cm3 = 24’39 kg/cm2 que és major de 119 kg/cm2 que és la tensió de la fusta calenta que s’obté en traure el valor del 85% de la tensió admissible de la fusta a 20º. (Tensió admissible = 140 kg/cm2 x 0,85 = 119 kg/cm2). Por lo tanto SÍ COMPLEIX per a dit temps.

RF EXIGIBLE ALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

L’estructura de la coberta compleix, tal i com hem demostrat adés, un grau de RF=EF. (Art.15-3).Tot i que no faria falta, doncs, està embolcallada d’elements de fàbrica que com a mínim tenen una grossària de més de 50 cm. I són de maons massissos, enlluïts de guix o algeps, segons casos.

Els murs que l’envolten són d’una resistència al foc de RF-180. Amb el sostre la volta que s’interposa entre la saleta i l’estructura de coberta amb una RF-90, major de l'exigida .

CONDICIONS EXIGIBLES ALS MATERIALS.

Els materials a utilitzar són tots de M0 o M1.

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS.

No hi calen.

PER TANT AQUEST PROJECTE COMPLEIX TOTALMENT AMB LA NBE-CPI-96

València, febrer de 2.006.

Estudi d’Arquitectura Josep Blesa S.L.





3.- PLEC DE CONDICIONS.





1.- CONDICIONS GENERALS.

1.1.- OBJECTE.

Establir les condicions d’índole general que regiran en l’execució de les obres del presente Projecte.

1.2.- DEFINICIÓN DE LES OBRES.

Les obres i llur ubicació queden clarament definides qualitativament i quantitativament en els documents que conformen el Projecte, a saber:

1.- Memòria i Annexos de Memòria. 2.- El present Plec de Condicions. 3.- Pressupost. 4.- Plànols.

I en defecte, omissió, etc. dels quals, obligatòriment per les indicacions, aclaracions i ordres emeses per la Direcció Facultativa.

1.3.- NORMATIVA COMPLEMENTÀRIA D’APLICACIÓ.

Endemés de l’estipulat en el present Plec, regirà amb caràcter subsidiari i complementari els següents documents:

1.- El Pliego de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura, compuesto por la Dirección General de Arquitectura y Tecnología de la Edificación, aprobado por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos.Vigent actualment.

2.- El Plec de Condicions Tècniques Particulars de l’Institut Valencià de l’Edificació vigent.

3.- Normativa d’aplicació per a la ubicació de l’obra. Tota aquella, vigent, establida pels organismes de l’Administració Local i empreses concessionàries de serveis públics i que sia d’aplicació a l’obra, per qualssevol dels aspectes o raons de la mateixa, caldrà ser conegudes i complimentada per l’empresa constructora.

Tota la documentació expressada en els tres apartats anteriors, obra a l’oficina de l’Arquitecte director per si la constructora estima necessària la seua consulta. Els dubtes que plantegés llur aplicació o interpretació seran dilucidades per l’ Arquitecte director de l’obra.

1.4.- ACCEPTACIÓ DEL PLEC PER LA CONTRACTA.

Pel mer fet d’intervenir en l’obra, hom suposa que la Contracta, i llurs subcontractes, diuen posseir una còpia del Projecte, coneixen i admeten el present Plec de Condicions.

1.5.- EXECUCIÓ DE L’OBRA.

Els treballs a realitzar, s’executaran d’acord amb el Projecte. Qualssevulla variació que hom pretengués executar sobre l’Obra Projectada, hi haurà d’ésser exposada, prèviament a la seua realització, a l’Arquitecto Director i arquitecte tècnic, sense llur coneixement i aprovació per escrit, no hi podrà ser executada. En cas contrari la Contracta respondrà de les conseqüències que s’ originassen, si la Direcció Facultativa determina la no aceptació de la modificació executada.

No serà justificant ni eximent a aquests efectes, el fet de que la indicació de modificació provinguera de la Propietat. Cas de que la Propietat acordara amb la Contracta alguna modificació sens la prèvia acceptació de la Direcció Facultativa, aquesta restarà automàticament eximida de qualsevol responsabilitat que de la modificació se derivés, tot reservant-se el dret a rescindir l’ encàrrec i procedint en eixe moment a la liquidació d’honoraris, d’acord a allò disposat pels Col·legis Oficials respectius.

1.6.- DOCUMENTACIÓ TÈCNICA DEFINITIVA

La Contracta, en el tèrmini màxim de dos mesos, a partir de la Recepció Provisional de l’obra, lliurarà a la Propietat una col·lecció completa i detallada de plànols originals de l’obra realment executada, amb els detalls suficients que permetan definir completament la instal·lació i localitzar exactament qualsevol element de les mateixes, encara que estiga soterrat.

Igualment lliurarà catàlegs i manuals tècnics de tots els equips i aparells d’origen industrial instal·lats, així com l’adreça on haurà de dirigir-se les comandes de peces, amb l’objecte de facilitar-ne la futura labor de manteniment, d’acord amb les instruccions que dicte la Direcció Facultativa de les obres.

1.7.- PLÀNOLS D’INSTAL·LACIONS AFECTADES

Com s’esdevé sovint durant la construcció d’aquest tipus d’obres és corrent que s’encontren serveis o instal·lacions, l’existència de les quals en el subsòl no es coneixia de bestreta, és necessari que quede constància de les mateixes. Per això, el Contractista s’obliga a presentar en finalitzar cada tram d’obra, plànols on s’hi detallen totes les instal·lacions i serveis encontrats, tant en ús com si utilització i coneguts o no prèviament, amb la situació primitiva i aquella on queden després de la modificació si hi ha hagut necessitat d’açò, tot indicant-hi totes les característiques possibles, àdhuc l’Entitat propietària de la instal·lació.





2.- CONDICIONS FACULTATIVES.

2.1.- OBJECTE.

Establir les condicions d’índole facultativa que regiran en l’execució de les obres del present Projecte.

2.2.- OBLIGACIÓ GENERAL DEL CONTRACTISTA.

El Contractista, s’obliga a l’execució material de les obres segons el contracte, el Projecte i les Bones Normes i Arts de la Construcció, complint-ne les ordres que reba de la Direcció Facultativa, àdhuc en qüestions que no es troben taxativament expressades en els documents integrants del Projecte. Amb tot, el contractista ve obligat a executar tot quant sia necessari per a la bona marxa de la construcció i aspecte de les obres, tot i que no s’haja expressament estipulat en els Plecs de Condicions, sempre que ho dispose la Direcció Facultativa i dintre dels límits de possibilitats que els pressupostos determinen per a cada unitat d’obra i tipus d’execució.

2.3.- INTERPRETACIÓ DE DOCUMENTS.

La interpretació tècnica del projecte correspon exclussivament a l’Arquitecte Director. Si sorgís alguna diferència en la interpretació del presente Plec de Condicions, el Contractista acceptarà les decissions de l’Arquitecte. Per la Dirección Facultativa es subministraran al Contractista, tots els documents, dibuixos i comptes detallades que siguen necessàries per a la millor execució de les obres.

2.4.- DETERMINACIÓ D’OBRA DEFECTUOSA.

Fins que tinga lloc la recepció definitiva de l’obra el contractista és l’únic responsable de l’execució dels treballs que ha contractat i de les faltas, mancances i defectes que en aquests puguen existir-hi, per la seua dolenta execució o per la deficient qualitat dels materials, aparells i instal·lacions col·locats, sense que puga servir-li d’excusa, ni li atorgue cap dret, la circumstància de que la D.F. no li haja cridat l’atenció sobre el particular, ni tampoc el fet de que hagen sigut consignats o valorats en les certificacions parcials de l’obra que sempre s’entén i abonen a bon compte de la liquidació final.

2.5.- OBRA DEFECTUOSA.

Quan la contracta haja realitzat qualsevol element d’obra, que no s’ajuste a les condicions de Projecte, a les del Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura o a les ordres i instruccions emeses, la Direcció Facultativa podrà acceptar-la o rebutjar-la. En el primer cas la Dirección Facultativa fixarà el preu que crega just, d’acord a les diferències que hi haguera, veient-se obligat el Contractista a acceptar dita valoració i en cas de no conformar-se amb la mateixa, desfarà i reconstruirà a llur expenses tota la part d’obra afectada, d’acord a les condicions adés ressenyades, sense que allò siga motiu de pròrroga en el tèrmini d’execució. En el 2n cas, en que la D.F. rebutge l’element d’obra executat, aquest serà enderrocat i executat novament en les degudes condicions, toto per compte del Contractista.

2.6.- VICIS OCULTS.

Si l’Arquitecte Director o l’Arquitecte Tècnic tinguessen fonamentades raons a creure en l’existència de vicis ocults de construcció, en les obres executades, si ordenara efectuar en qualsevol temps, abans de la recepció definitiva, les demolicions necessàries per a reconèrixer els treballs que suposen defectuosos. Les despeses de demolició i reconstrucció que s’ocassionen, seran de compte del Contractista, sempre que els vicis existisquen realment i en cas contrari del Propietari.

2.7.- RECEPCIÓ DE MATERIALS.No es procedirà a emprar i col·locar cap material, aparell i mitjans auxiliars d’obra sense cap excepció, sense que abans

siguen examinats i acceptats per l’Arquitecte Director. Dipositant a l’efecte i amb l’antelació necessària, el Contractista, les mostres i models necessaris i prèviament contrassenyats, per a efectuar amb ells les comprovacions, assaigs i proves que es consideren d’ aplicació. Les despeses que ocassionen els assaigs, anàlisis, proves etc., seran de càrrec del contractista.

Quan els materials, aparells o medis auxiliars d’obra no foren de la qualitat escaient i requerida o no estigueren perfectament preparats, el contractista els reemplaçarà per d’altres que s’ajusten a les condicions requerides, i segons les ordres i instruccions de l’Arquitecto Director i l’Aparellador.

2.8.- INSPECCIÓ D’OBRES.

El Contractista notificarà efectivament a la D.F. amb l’antelació precisa, l’execució d’aquelles obres que vagen a restar ocultes o aquellas que a juí del Contractista o per expressa indicació de la D.F., requeresquen el reconeixement de la Direcció Facultativa.

2.9.- OBRES NO PREVISTES.

L’Arquitecte Director i l’arquitecte tècnic resta facultat per a ordenar l’execució, modificació o anul·lació de qualsevol classe d’obra prevista o no, verificant-ne l’augment o minva de preus que hi resulte.

2.10.- RECLAMACIONS.Les reclamacions que el Contractista vulga fer contra les ordres emanades de la D.F., sols podrà presentar-les a través d’ell mateix, davant la Propietat, si aquestes són d’orde econòmica.Contra disposicions d’orde tècnica o facultativa de la D.F., no s’ admetrà cap reclamación, podent el contractista, salvar la seua responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant l’exposició raonada, dirigida a l’Arquitecte Director, qui podrà limitar la seua contestació a l’acusament de rebut, que en tot cas serà obligatori per a aquest tipus de reclamacions.





2.11.- FACULTAT GENERAL DE L’ARQUITECTE DIRECTOR.

Endemés de totes les facultats que corresponen a l’Arquitecte Director expressades en cadascún dels articles d’aquets Plecs, és missió específica seua la direcció i vigilància dels treballs que en les obres es realitzen, bé per sí o per mitjà de llurs representants tècnics y amb allò amb autoritat legal completa i indiscutible, inclús en tot el previst específicament en el Plec de Condicions de l’Edificació, sobre les persones o coses situades en l’obra i en relació amb els treballs, per a l’execució de les obres i llurs anexos.

3.- CONDICIONS ECONOMIQUES.

3.1.- OBJECTE.

Establir les condicions d’índole econòmica que regiran en l’execució de les obres del present Projecte.

3.2.- BASE FONAMENTAL.

Com a base fonamental, s’estableix el principi de que el Contractista ha de rebre l’import de tots els treballs executats, sempre que aquests s’hagen realitzat d’acord i subjecció al Projecte i a les condicions generals i particular per les que es regisquen la construcció de l’edifici i obra annexa contractada.

3.3.- REFERÈNCIES.

L’Arquitecte Director de les obres podrà exigir del Contractista la presentació de referèncias bancàries o d’altres entitats o persones, a l’objecte de cerciorar-se si existeixen en la seua persona totes les condicions requerides per a l’exacte compliment del contracte.

Dites referències, si li són demanades, les presentarà el Contractista abans de la signatura del contracte.

3.4.- QUADRES DE PREUS.

Abans del començament de les obres, el Contractista presentarà la relació de tots els preus unitaris que intervenen i li serviren de base per a la confecció de totes les partides que figuren en l’estat d’amidaments. Els preus unitaris que composen les partides del pressupost ofertat, després ser acceptades per la Direcció Facultativa, tindran valor contractual i hom s’aplicaran a les possibles variacions que pogueren sobrevenir. Açò es fa estensiu, també, als preus auxiliars i als jornals de mà d’obra.

3.5.- ABAST DELS PREUS UNITARIS.

El presupost s’entén comprensiu de la totalitat de l’obra, instal·lació o subministre i portarà implícit l’import dels treballs auxiliars (bastides, andamiatges, transports, elevació de material, desescombres, neteja, combustibles, força motriu, aigua i d’altres anàlegs), el de la imposició fiscal derivada del contracte i de l’activitat del Contractista en la seua execució, de les càrregues laborals de tot orde, tots els quals no són objecte de partida específica.

Quedaran inclosos en l’oferta de l’Empresa Constructora, tots aquells treballs i materials, que encara que no s’hagen descrit en el present Plec de Condicions, i siguen necessaris per a la total terminació de l’obra.

3.6.- PREUS CONTRADICTORIS.

Els preus d’unitats d’obra, així com dels materials o mà d’obra de treballs que figuren entre els contractats, es fixaran contradictòriament, entre la D.F. i el Contractista amb el vistiplau de la Propietat. Dels preus així acordats, s’alçarà acta que signaran per triplicat, l’Arquitecte Director, l’Aparellador, el Contractista i la Propietat o llurs representants autoritzat a aquests efectes de cadascun d’ells. Els citats preus d’unitats d’obra, proposats pel Contractista, es presentaran amb el seu corresponent descomposició, sent necessària llur aprovació abans de procedir a l’execució de les unitats d’obra corresponents. L’Arquitecte Director, si es negara de bestreta, a l’arbitratge de preus, després d’executades les unitats d’obra i en el supost de que els preus base contractats o acordats no sien posats prèviament en el seu coneixement. De les certificacions d’obra, serà exclòs qualsevol preu contradictori que no estiga aprovat per la D.F. i per la Propietat.

3.7.- PREUS NO ASSENYALATS.

Si per qualsevol circumstància, en el moment de fer els amidaments no estiguessen encara determinat el preu de l’obra executada, el Contractista ve obligat a acceptar allò que assenyale l’Arquitecte Director. Quan a conseqüència de rescissió o altra causa, fóra precís valorar obres incompletes, el preu del qual, no coincidisca amb cap dels que hom consigne en el quadre de preus, l’Arquitecte Director, serà l’encarregat de descomposar el treball fet i componsarà el preu sens dret a reclamació per part del Contractista o la Propietat.

3.8.- MILLORES I AMPLIACIONS.

El Contractista estarà obligat, sempre que se li ordene per la Direcció Facultativa, a introduir les millores que aquesta estime convenient. Dites obres de millora, s’avaluaran de conformitat amb els preus unitaris compresos en el pressupost que s’ accepta.





No s’admetran millores d’obras, sols en el cas en que l’Arquitecte Director d’obres, hi haja ordenat per escrit les execucions de treballs nous o que millloren la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc no s’admetran augments d’obra en les unitats contractades, tret del cas d’errada en els amidaments del Projecte, sols quan l’Arquitecte Director d’obres ho ordene, també per escrit, l’ampliació de les contractes.

3.9.- REVISIÓ DE PREUS.

Tret que en el contracte s’especifique clarament la revisió en el temps i actualizació econòmica dels preus contractats i la fórmula i índex d’aplicació per a l’obtenció dels coeficients de revisió, s’entén que les obres s’han contractat a risc i ventura no acceptant-se cap modificació dels preus contractats. No mai l’obra executada fora del tèrmini sofrirà actualització amb escreix dels preus inicialment contractats.

3.10.- RECLAMACIONS

Si el contractista abans de la firma del contracte, no haguera feta la reclamació o observació oportuna, no podrà sota pretext d’error o omissió, reclamar cap augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveix de base per a l’execució de les obres.

Les equivocacions materials o errades que el pressupost puga contenir, ja per variació dels preus, respecte als del quadre corresponent, ja per errades aritmètiques en les quantitats d’obra o en llur import, es corregiran en qualsevol època que s’ observen, però no s’hi tindran en compte als efectes de la rescissió del contracte senyalats en els documents relatius a les "Condicions Generals o Particulars" d’índole facultativa, sinó en el cas de que l’Arquitecte Director o el Contractista els hagueren detectat dins del tèrmini de dos mesos comptasts des de la data de l’adjudicació.

3.11.- VALORACIÓ I MANERA D’ABONAMENT DE LES OBRES.

El Contractista hi haurà de percebre l’import de totes aquelles unitats d’obra que hi haja executat, d’acord als documents del Projecte, a las condicions del contracte i les ordres i instruccions de la Direcció Facultativa i que resulte de l’aplicació dels preus de l’oferta acceptada i dels preus contradictoris fixats en el transcurs de les obres, així com les partides alçades, acceptades, d’obres accessòries i complementàries.

3.12.- CERTIFICACIONS.

Les obres s’abonaran mitjançant certificacions aprovades per l’Arquitecte Director. Les certificacions tindran com a base l’amidament en obra dels treballs executats d’acord i amb sujecció als documents que constitueixen el Projecte, i l’aplicació dels preus invariables prèviament estipulats en el contracte per a cadascuna de les unitats d’obra, d’acord amb el previst en el present Plec de Condicions a aquests efectes.

3.13.- PAGAMENTS.

Els pagaments s’efectuaran pel propietari en els tèrminis prevists i prèviament establits i llur import correspondrà precisament al de les certificacions d’obra expedides per l’Arquitecte Director d’obres (arquitecte tècnic) i deduïdes les corresponents retencions.

En cap cas podrà el Contractista, al·legant retard en els pagaments, suspendre treballs ni executar-los a menor ritme que el que li corresponga, d’acord al tèrmini en que ha d’acabar-se.

3.14.- VALORACIÓN D’EMMAGATZENATGES.

En les certificacions, a petició del Contractista, queda facultat l’Arquitecte Director per a fer constar els materials emmagatzenats, que estime oportuns i sempre per un valor inferior al 60% del cost del material emmagatzenat.

3.15.- ABONAMENT PER PARTIDES SENCERES.

No admetent-s’hi la mena especial d’algunas obres, llur abonament per successives medicions parcials, l’Arquitecte és facultat a incloure aquestes partides completes quan ho estime oportú, a les periòdiques certificacions parcials.

3.16.- ABONAMENT DE PARTIDES A PREU FET (DE MANS I RECAPTE).

Cas de que, per no existir en el pressupost preus unitaris que hom puga emprar-se per assimilació a les obres executades a partides a preu fet, aquestes s’abonaran prèvia presentació dels justificants de cost, (adquisició de materials i llista de jornals degudament notificades per la contracta i controlades per la Direcció Facultativa).

3.17.- CARÀCTER DE LES CERTIFICACIONS PARCIALS.

Les liquidacions parcials tenen caràcter de documents provisionals a compte, sujectes a les compensacions i variacions que resulten de la liquidació final, no suponent tampoc dites certificacions l’aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

3.18.- CERTIFICACIÓ FINAL I LIQUIDACIÓ GENERAL.Acabades le obres, es procedirà a fer la liquidació general, que constarà dels amidaments i valoracions de totes les

unitats que constituesquen l’obra.





3.19.- GARANTIA. TÈRMINIS.

Amb l’objecte d’establir un mecanisme de garantia, per a la correcta execució d’aquelles unitats d’obra, el remat de les quals es valora després d’un temps des de llur posta en obra, s’estarà a allò especificat en les actes de recepció provisional i definitiva, així com a allò que es determina en documents contractuals, administratius en llur cas.

Després del coneixement del projecte aprovat, la Contracta emetrà document a la propietat i a la Direcció Facultativa:a) Tèrmini d’execució en mesos de les obres contemplades en el projecte d’execució.b) programa de les obres.

Tal document serà elaborat abans de 30 dies després de l’aprovació del projecte, i en todo cas abans de 15 dies del començament de les obres.

3.20.- INDEMNITZACIONS A LA PROPIETAT.

Per retard al lliurament d’obra, l’import de la indemnització que cal abonar el Contratista, per causes de retard no justificat en el tèrmini de terminació de les obres contractades, si no s’assenyala una altra forma en el contracte particular, serà l’import de la suma de perjudicis materials causats per la imposibilitat d’ocupació de l’immoble, degudament justificats.

3.21.- INDEMNITZACIONS AL CONTRACTISTA.

El Contratista no tindrà dret a devolució per causa de perdues, robatoris, avaries o perjudicis ocasionats en les obres, sinó en els casos de força major. Per als efectes d’aquest article, se consideran com a tals casos, únicament els que segueixen:

1.- Els incendis causats per electricitat atmosfèrica.2.- Els danys produïts pels terratrèmols ó maremots.3.- Els produïts pels vents huracanats, marees i riuades, superiors a les que sien de preveure en el país, i sempre

que existisca constància inequívoca de que el Contractista prengué les mesures possibles, dintre de llurs medis, per a evitar o minvar els danys.

4.- Les destrosses ocasionades violentament per movimients populars o de la xusma. La indemnització se referirà exclussivament a l’abonament de les unitats d’obra, ja executades, o materials emmagatzemats a peu d’obra; en cap cas comprendrà mitjans auxiliars, maquinària o instal·lacions, etc., propietat de la contracta.

3.22.- PAGAMENTS A COMPTE DEL CONTRACTISTA.

1.- Assegurança de l’obra: El Contractista estarà obligat a assegurar l’obra contractada durant tot el temps que dure la seua execució fins la recepció definitiva; la quantia de l’assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinga per contracta els objectes assegurats. L’import abonat per la Societat Asseguradora en el cas de siniestre, s’ingressarà en compte a nom del Propietari, per a que amb càrrec a ella, s’abone l’obra que es construïsca, i a mesura que aquesta es va realitzant. El reintegrament de dita quantitat al contractista s’efectuarà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, treta la conformitat expressa del Contractista, feta en document públic, el Propietari podrà disposar del dit import per a menesters distints del de reconstrucció de la part siniestrada; la infracció de l’anteriorment exposat, serà motiu suficient per a que puga el Contractista rescindir la contracta, abonament complet de despeses, materials emmagatzenats i una indemnització equivalent a l’import dels danys causats al contractista per siniestre, i que no s’hagueren abonat, però sols en proporció equivalent al que supose la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l’import dels danys causats pel siniestre, que seran taxats a aquests efectes per l’Arquitecte Director.

En les obres de reforma o reparació, hom fixarà prèviament la porció d’edifici que ha de ser assegurada i la seua quantia, y si res no s’hi prevé, s’entendrà que l’assegurança ha de comprendre tota la part de l’edifici afectat per l’ obra. Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pólissa d’assegurances, els posarà el Contractista abans de contractar-los en coneixement del propietari, a l’objetce de recabar a aquest la seua prèvia conformitat o reparaments.2.- Arbitris: El pagament de arbitris i impostos sobre tancats, enllumenat, etc. i per conceptes inherents als propis treballs que es realitzen correran a càrrec del Contractista.

Nogensmenys, hi haurà d’ésser reintegrat al contractista l’import de tot aquell concepte que no sia previsible en el moment de l’oferta, a juí de l’Arquitecte.

3.- Còpia de documents: El Contractista té dret a traure còpies a llur costa dels plànols, Plec de Condicions i d’altres documents de la contracta. Les despeses de còpies de tota mena de documents que els industrials necessite per a redactar proposicions de pressupostos, serà del seu compte.

4.- CONDICIONS LEGALS.

4.1.- OBJECTE.

Establir les condicions d’índole legal que regiran en l’execució de les obres del present Projecte.

4.2.- SIGNATURA DEL PLEC DE CONDICIONS PER LA CONTRACTA.

El Propietari o promotor inclourà el present Plec de Condicions com a document a firmar i ser acceptat per la Contracta, prèviament a l’execució de les obres i com a document complementari al contracte d’execució de les mateixs. Sens aquest requisit la Direcció Facultativa no autoritzarà el començament dels treballs o ordenarà la immediata suspensió dels mateixos si aquestos hagueren començats sense previ avís.





4.3.- CONTRACTE DE EXECUCIÓ DE LES OBRES.

Prèviament a la signatura del mateix, entre la Contracta i la Propietat, l’Arquitecte Director hi haurà tenir coneixement de les condicions estipulades, assenyalant en el seu cas les modificacions que, basades en llur experiència, convingueren per al millor desenrotllament de l’obra i relacions entre les parts.

4.4.- INTERPRETACIÓ.

Si existiren contradiccions o diferencies d’interpretació entre el contracte d’obra i el present Plec de Condicions, prevaldrà i s’estarà a el disposat en aquest últim, tret en aquells punts en que s’especifica llur referència exclussiva al Contracte.

4.5.- CONTRACTE

En el contracte subscrit entre la Propietat i el Contractista, hi haurà d’explicar-se el sistema d’execució de les obres que podran contractar-se per qualsevol dels següents sistemes:

1.- Per preu fet: comprendrà l’execució de tota o part de l’obra, amb subjecció estricta als documents del Projecte i en una xifra fixa.

2.- Per unitats d’obra executades, així com d’acord als documents del Projecte i en xifres fixes.

3.- Per contractes de mà d’obra, sent de compte de la propietat, el subministre de materials i medis auxiliars en condicions idètiques a les anteriors.

4.6.- ADJUDICACIÓ.L’adjudicació de les obres podrà efectuar per qualsevol dels tres procediments següients:

1.- Subhasta pública o privada.2.- Concurs públic o privat.3.- Adjudicació directa.

En el primer cas, serà obligatòria l’adjudicació al millor postor, sempre que aquest conforme amb l’especificat en els documents del Projecte. En el segon i tercer cas l’adjudicació serà de lliure elecció.

4.7.- SUBHASTA I CONCURS.

Les subastes i concursos s’hi celebraran en lloc prèviament assenyalat per la propietat, i davant les persones que aquesta assenyale, entre les quals ha de figurar imprescindiblemente l’Arquitecte Director o persona delegada, que presidirà un representant del Propietari, i un delegat pels concursants. L’Arquitecte Director tindrà facultat a proposar al Propietari l’ establiment d’un topall de baixa (secret) dessota del qual totes les propostes seran rebutjades.

4.8.- FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTE.

El contracte se formalitzarà mitjançant document privat, que podr elevar`-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts i d’acord a les disposicions vigents. El Contratista abans de signar el contracte, hi haurà signat també la seua conformitat, en totes i cadascun dels fulls constitutius del present Plec de Condicions, a l’igual que la Propietat. Seran per compte de l’adjudicatari, totes les despeses que ocasione l’estensió del document on es consigne la contracta.

4.9.- ARBITRATGES.

Ambdues parts s’hi comprometen a sotmtre’s en llurs diferències a un arbitratge d’equitat, que s’oferirà, a l’Arquitecte Director i en el seu defecte al d’amicals componedors, designats un d’ells pel Propietari, d’altre per la contracta i tres Arquitectes del Col·legi Oficial d’Arquitectes corresponent, un dels quals serà forçosament el Director de l’obra.

4.10.- JURISDICCIÓ COMPETENT.

En cas de no haver-s’hi arrribat a un acord per l’anterior procediment, totes dues parts restaran obligades a sotmetre la discusió de totes las qüestions que puguen sorgir com a derivades del seu contracte a la jurisdicció del lloc on estigués enclavada l’obra.

4.11.- RESPONSABILITAT GENERAL DEL CONTRACTISTA.

El Contratista és responsable de l’execució de les obres en les condicions establides en el contracte, i en els documents que composen el Projecte. Com a consequència d’això, vindrà obligat a enderrocar i reconstruir de tot el mal executat, sense que puga servir d’excusa que la Direcció Facultativa haja examinat i reconegut la construcció durant les obres, ni que hagen estat abonades en liquidacions parcials.

4.12.- ACCIDENTS.

En cas d’accident esdevingut als operaris, amb motiu i en l’exercici dels treballs realitzats per a l’execució de les obres, el Contractista s’atindrà al disposat a aquests, envers la Legislació Vigent sent-ne en tot cas únic responsable del seu incompliment i sense que per cap concepte puga quedar afectada la Propietat, per responsabilitat en qualssevol aspecte. El Contractista està obligat a adoptar totes i cadascuna de les mides de seguretat que la Legislació i disposicions vigents preceptuen.





Dels accidents i perjudicis de tota mena que, per incomplir el Contratista el legislat sobre la matèria, pogueren esdevenir o sobrevenir serà aquest l’únic responsable, ja que es considera que en els preus contractats, són inclosos totes les despeses precises per a complimentar degudament dites disposicions legals.

4.13.- DANYS A TERCERS.

El Contractista serà responsable de tots els danys i perjudicis que per culpa o negligència, puguen causar-s’hi a terceres persones amb motiu de l’execució de les obres.

4.14.- RESCISSIÓ DEL CONTRACTE.

Es consideren causes suficients de rescissió les que tot seguit s’ennumeren:

1.- La mort o incapacitat del Contractista.2.- La fallida empresarial del Contratista.3.- Les alteracions del contracte per les causes següents:

a) La modificació del Projecte en forma tal que represente alteracions fonamentals del mateix a juí de l’ Arquitecte Director, i en qualsevol altre cas sempre que la variació del pressupost d’execució com a conseqüència d’aquestes modificacions, represente en més o menys, el 25% del pressupost aplicat a les unitats del projecte.

b) La modificació d’unitats d’obra, sempre que aquestes modificacions representen variació en més o meny del 40% com a mínim, d’alguna de les unitats del projecte modificades.

4.- Quedará rescindida la contracta per incompliment del Contractista de les condicions estipulades en aquest Plec de Condicions, perdent en aquest cas la fiança i quedant sense drets a cap reclamació, abonant-se’n tan sols l’obra executada que siga de rebut.La interpretació de totes d’altres causes de rescisió que pogueren presentar-s’hi, correspondrà a l’Arquitecte, les instrucciones del qual hi haurà de sotmetrd’s el Contractista.

5.- Quan per causa aliena a la contracta, no es done començament a l’obra adjudicada dins del temps de tres mesos, a partir de l’adjudicació.

6.- En cas de suspensió de l’obra començada, sempre que el tèrmini de suspensió haja excedit d’un any.

7.- La terminació del tèrmini d’execució de l’obra, sense haver conclòs aquesta.8.- L’abandó de l’obra sens causa justificada.

9.- La mala fe o tardança en l’execució dels treballs.

10.- La falta d’observança de les ordres rebudes.

11.- La insubordinació.

4.15.- LIQUIDACIÓ EN CAS DE RESCISSIÓ.

Sempre que es rescindisca la contracta, per causa aliena o manca de compliment del Contractista, o acord de les parts, s’abonarà a aquest les obres executades acoblades a les següents condicions:

a) Els materials a peu d’obra, si són d’obra pendent d’execució, assignant-les els preus marcats als quadres de preus o en llur defecte, els que marque l’Arquitecte.

b) Els cindris, puntals i d’altres medis auxiliars restaran de la propietat de l’obra, si així ho disposa la DF, sent d’abonament al contractista la part de son valor corresponent, en proporció a la quantitat d’obra que falte per executar i no haja estat abonada en la liquidació. Si l’Arquitecte decideix desestimar-les hom retirarà de l’obra.

4.16.- POLICIA D’OBRA.

Serà a càrrec i comptre del Contractista el tancat i la policia del solar, cuidant-se de la conservació de ses línies de límit, tot vigilant que, pels posseïdors de las finques contigües, si n’hi hagueren, durant les obres es realitzen actes que minven o modifiquen la propietat.

Tota observança referent a aquest punt serà posada immediatament en coneixença de l’Arquitecte Tècnic de l’obra. El Contractista és responsable de tota falta relativa a la Policia Urbana i Ordenances Municipals vigents, a la localitat on s’ubique l’edificació.

4.17.- TROBALLES.La propietat se reserva els drets legals sobre els objectes de valor, art i substàncies minerals utilitzables que es troben a

les excavacions i demolicions practicades als seus terrenys o edificacions. En quant es produís una troballa d’aquesta mena, hi haurà ser comunicat a la Propietat i a la Direcció Facultativa qui assenylarà les mides especials que hi hagués de prendre’s en relació als mateixos.





4.18.- ANUNCIS, RÈTOLS I CARTELLS.

Sens prèvia autorització del Propietari, no podrà posar-se en les obres, ni en els seus tancats, etc. més inscripcions o anuncis que els convenients al règim dels treballs i a la policia local.

5.- CONDICIONS DE LA GARANTIA I RECEPCIÓ DE LES OBRES.

5.1.- RECEPCIÓ PROVISIONAL.

Una volta acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i, a l’efecte, es practicarà en elles un detingut reconeixement per la Direcció Facultativa i Propietari, en presència del Contractista, aixecant l’acta i començant des d’aquest dia, a córrer el tèrmini de garantia si les obres se trobassen en estat de ser admesos.

Quan les obres no estiguen en estat de ser rebuides, es farà constar en l’acta i se donarà al Contratista les oportunes instruccions per a remeiar els defectes observats, fixant-se un tèrmini per subsanar-les, expirat el qual, s’efectuarà un nou reconeixement a fi i efecte de procedir a la recepció provisional de l’obra.

5.2.- TÈRMINI DE GARANTIA.

El tèrmini de garantia, si el contracte no especifica un altre, serà d’un any i mig comptat des de la data en que la recepció provisional se verifique, quedant durant ditho temps, la conservació de les obres i adobaments de desperfectes a càrrec del Contractista.

Si l’edifici fos ocupat abans de la recepció definitiva, les reparacions causades per l’ús correran a càrrec del Propietari i les causades per vicis o defectes en les instal·lacions, seran a càrrec del Contractista. En cas de dubte serà el jutge inapel·lable l’ Arquitecte Director, sens que per a la seua resolució quede ulterior recurs. Si el Contractista, sent-ne de la seua obligació, no até la conservació de l’obra durant el tèrmini de garantía, en el cas de que l’edifici no haja sigut ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l’Arquitecte Director d’obres, en representació del Propietari, procedirà a disposar tot el que calga per a que s’atenga a la guarderia, neteja i tot el que fos menester per a sa bona conservació, abonant-se tot allò per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l’edifici, tant por bona terminació de les obres, com en el cas de rescissió del contracte, aquest està obligat a deixar-lo desocupat i net en el tèrmini que l’Arquitecte Director d’obres fixe.

Després de la recepció provisional de l’edifici i en el cas de que la conservació de l’edifici còrrega a càrrec del Contractista, no hi haurà d’haver en ell mé ferraments, útils, mobles, etc., que els indispensables per a sa guarderia i neteja i per als treballs que fóra precís executar.

En tot cas, ocupat o no l’edifici, està obligat el Contractista a revisar i repassar l’obra, durant el plaç expressat, procedint en la forma prevista en el present Plec de Condicions.

5.3.- PERSONAL RESPONSABLE DURANT EL PERÍODE DE GARANTIA.

El Contratista hi haurà de comunicar:

a) El nom, adreça i telèfon del seu representant més proper a l’obra.

b) Los noms, adreces i telèfons dels operaris o equips que puguen subsanar immediatament qualsevol avaria o defecte de funcionament d’oficis de:

FusteriaElectricitatFontaneriaSanejamentInstal·lacions Especials

Així com del equip d’obrers que en qualsevol moment puga necessitar-s’hi, tots els quals hi hauran de ser residents en la localitat. Forma de fer la comunicació:Escrita i per duplicat, en l’acte del lliurament provisional de les obres: A l’Arquitecte Director i representant de la Propietat.

5.4.- SUPOSTOS IMPLICÍTS DURANT EL PERÍODE DE GARANTIA.

a) Són a compte del Contractista i a ell li correspon subsanar, afinar o corregir els defectes de funcionament dels elements o instal·lacions d’obra, així com les ruptures de materials imputables a mala col·locació dels mateixos o qualitat dels materials.

b) Ha de preveure material i equips per a que aquestes operacions puguen realitzar-se amb la necessària rapidesa i eficiència a fi de que no es detinguen o dificulten les activitats normals que se preveia desenrotllar a l’interior de l’immoble.

c) Cal preveure’s i arbitrar-se un procediment operatiu, per a fer possible l’anteriorment enunciat.

5.5.- RECEPCIÓ DEFINITIVA.

La Recepción Definitiva se verificarà després de transcorregut el tèrmini fixat, amb les mateixes formalitats que en la Provisional. L’Acta de Recepció Definitiva, és l’instrument legal mitjançant el qual, es tanca el procés material i jurídic de l’ execució de l’obra. A partir d’aquest moment, sols són exigibles al Contractista les responsabilitats previstes en el Codi Civil.





6.- CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS.

6.1.- CONDICIONS GENERALS D’EXECUCIÓ DE LES OBRES.

Queda entés i d’una forma general, que les obres s’executaran pel contractista d’acord amb el present Projecte, el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura, les ordres emeses per l’Arquitecte Director i per les Bones Normes i Arts de la Construcció, lliurement enteses i apreciades per la Direcció Facultativa, els materials i mà d’obra adequats i realitzar tots i cadascu dels treballs contractats.

6.2.- DE L‘ORGANITZACIÓ DE L’OBRA.

1.- Documentació prèvia: Amb anterioritat a l’inici de les obres, la Contracta hi haurà de presentar per a l’aprovació per la Direcció Facultativa:

a) Planing de desenrotllament de les obres, amb plànols d’execució i costs d’obra per unitat de temps i per partides segons estat d’amidaments.

b) Plànol general d’instal·lacions i ubicació de maquinària fixa.

c) Quadre de preus descompostos de les unitats d’obra que composen l’estat de medicions.

d) Proposta dels laboratoris homologats per l’INCE, per a la prestació dels serveis d’anàisis i assaigs durant l’ execució de l’obra, entre els que la Direcció Facultativa elegirà qui considere procedent segons el seu criteri.

2.-Documentació de consulta: La Contracta disposarà, en tot moment i en l’obra, d’una còpia íntegra de tots els documents de Projecte per a la seua consulta. Dita còpia haurà d’estar perfectament encarpetada i els plànols empanelats amb la fi de facilitar llur consulta.

3.- Llibre de Ordres: El contractista disposarà d’un Llibre d’Ordres facilitat per la Direcció Facultativa. El citat Llibre d’ Ordres, tindrà els seus fulls numerats per triplicat i en ell s’especificaran per la D.F. quantes ordres, advertències, dades i circumstàncies que considere necessàries. Les citads ordres, escrites en el Llibre, seran signades pel contractista o el su representant, com a “assabentat”. El compliment d’aquestes ordres, és tan obligatòria, per a la contracta, com les condicions constructives del Projecte i el contingut del present Plec. El fet de que en el citat llibre no figuren redactades les ordres, que ja preceptívament tenen l’obligació de complimentar, la Contracta, d’acord amb el Plec de Condicions de l’Edificació (Punto 2.2) no suposa eximent, ni cap atenuant per a les responsabilitats que sien inherents al contractista.

El citat "Llibre d’Ordres i Assistències" es regirà segons el Decret 462/71 i l’orde de 9 Juny 1971.

4.- Oficina d’obra: El Contractista, a la seua costa, establirà, abans de donar comiençament a les obres, una oficina en lloc proper a l’emplaçament de l’obra, en la que existisca material adequat per a estendre els plànols i resoldre les necessàries consultes. En ella constarà sempre un exemplar complet de Projecte i el Llibre d’Ordres.

5.- Començament de les obres: El Contractista, donarà començ a les obres en el tèrmini marcat pel contracte, havent acabar-les en el tèrmini que en aquell se determine. Hom podrà, tanamteix, concedir una prórroga raonable, a petició del contractista, per causes justificades i de força major. Obligatoriament i per escrit l’Empresa Constructora hi haurà de comunicar, a l’Arquitecte Director, el començament de les obres amb tres dies d’antelació com a mínim, per a procedir al alçament de l’Acta de Replanteig i Començament de les Obres, sens la qual el contractista no podrà iniciar-hi l’execució dels treballs.

6.- Replanteig: El replanteig de l’obra, serà realitzat per l’Aparellador i el Constructor, ajustant-se estrictament al projecte i a les directrius i instruccions donades per l’Arquitecte Director. El Constructor aportarà tot el personal, material i ferramentes necessàries per a la seua execució.

La Direcció Facultativa comprovarà el replanteig executat i la seua implantació en el terreny, introduint-ne les correccions que considere oportunes.

El terreny ha d’estar dessocupat, net i en condicions de mantenir el replanteig que s’execute.

7.- Neteja: L’empresa constructora, fixarà personal encarrgat i responsable de la neteja i ordre de l’obra.

8.- Indústries auxiliars: L’Empresa Constructora comunicarà, per escrit, a la D.F., la relació dels noms i activitats de totes les possibles indútries auxiliars amb les que tinga previst subcontractar elements o instal·lacions parcials d’obra.

9.- Organització general: El Constructor, abans de l’inici de l’obra, sol·licitarà de l’Aparellador o Arquitecte Tècnic la presentació del document d’estudi i anàlisi del Projecte d’Execució des de l’òptica de les seues funcions professionals en l’execució de l’obra, i comprensiu dels aspectes referents a organització, segurrtat, control i economia de les obres. El Constructor està obligat a conèixer i donar compliment a les previsions contingudes en dit document.

6.3.- ACCESOS.

Serà per compte del Contractista l’habilitació d’accessos per a l’execució de les obres.





6.4.- MATERIALS I MEDIS AUXILIARS.

El Constructor aportarà tota la maquinària, ferraments i d’ltres mitjans necessaris per a la bona marx de l’obra.

Serà per compte i risc del Contractista, els andamis, cindres, màquines i d’altres medis auxiliars, per a la deguda marxa i execució dels treballs se necessite no cabent per tant al propietari, cap responsabilitat, per qualsevol avaria o accident personal que puga ocórrer en les obres, por insuficiència dels dits medis auxiliars.

Seran, així mateix, de compte i risc del Contractista, els medis auxiliars de protecció i senyalització de l’obra, tals com ara tanques, elements de protecció provisionals,senyals de trànsit adequades senyals lluminoses, etc. i totes les necessàries per a evitar accidents previsibles en funció de l’estat de les obres i d’acord amb la legislació vigent.

6.5.- COMPROVACION D’ESCOMESES GENERALS I D’OBRA.

Prèviament a l’inici de les obres, se consignarà l’existència, situació i característiques de les xarxes generals de servicis públics, corresponents a electrificació, telefonia, xarxa d’abastiment d’aigua, xarxa de clavegueram, etc. Per a realitzar l’ escomesa d’obra necessàaries i situació de les escomeses definitives de l’edificació, recollint, si fos precís, documentació gràfica i informació de les respectives companyies dels serveis essmentats.

6.6.- COMPROVACIÓ DE SERVIDUMBRES.

Prèviament al començament dels treballs, se realitzarà un detingut reconeneixement del terreny, límits i entorn, constatant la seua adequació al projecte i comprovant la no existència d’elements estranys (coves, balmes, buits, séquies, antics fonaments, etc..) o instal·lacions en ús que pogueren afectar el desenvolupament normal dels treballs. Per a això, es requerirà tota la informació i treballs necesaris fins la confirmació i total identificació de l’element que poguera existir, procedint-se a prendre les mesures necessàries en tot el que pogués afectar les obres previstes.

6.7.- ASSAIGS DE CONTROL DE MATERIALS I QUALITAT D’EXECUCIÓ.

Són obligatoris tots els assaigs que, per la Normativa Vigent. L’Arquitecte Director, independientement dels assaigs obligatoris, determinarà aquells d’altres assaigs, sobre materials i

les seues condicions d’execució, que considere de necessria realització per a la bona marxa de les obres.

6.8.- CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT.

En tots els treballs que es realitzen a l’obra, s’observaran i l’encarregat serà el responsable de fer-les acomplir, les normes que disposa el vigent reglament de Seguridad i Salut en la Industria de la Construcción, com ara l’Ordenances del R.D. 1627 / 1997 de 24 d’octubre Seguretat i Salut en les Obres de Construcció.

Sent-ne d’estricta aplicació i compliment, en tot el seu contingut, i el sentit comú i seny per a evitar qualsevol tipus d’accident que no pose en perill tant el personal adjunt a l’obra: tot el personal, mitjans materials, execució i desenrotllament de l’obra, inclús per a tercers aliens a aquesta.

A continuació s’hi detallen especificacions i òrdens d’obligat compliment per al constructor, encarregat i personal relacionat amb l’obra:

1.- Tots els materials seran de bona qualitat i exempts de defectes visibles o de conservació.

2.- En lloc de pas sobre el buit, amb perill, hom disposaràn passarel·les sòlides de 60 cm d’ample mínim, baranes de 90 cm d’altura y entornpeus de 20 cm.

3.- No es carregarn els forjats, especialment els cossos volats, amb càrregues que puguen provocar llur esfondrament.

4.- Abans de començar les obres, el solar i els seus voltants, en un radi de 10 m. o la longitud del braç de la grua, ha de quedar totalment exempts de cables elèctrics.

5.- Hom disposarà pel constructor les mesures que calguen per a evitar l’alteració de l‘estabilitat de les edificacions confrontants i/o fitants. Que no és aquest el cas.

6.- S’instal·laran baranes rígides en les vores de l’excavació, comprovant-s’hi periòdicament llur estat.

7.- L’operador de la grua-torre, si hi haguera, ha d’estar proveït de casc, guants i cinturó. Prèviament a la posta en marxa, caldrà verificar l’estat dels cables, ganxo i fermall de seguretat, així com el funcionament dels comandaments, els lligams de la grua i els topall fi de carrera. No s’aixecarà càrregues superiors a les especificades en la taula de càrrregues. S’hi controlarà la manera de transportar las càrregues, a fi i efecte de no depassar-les por damunt de persones, alhora que s’impedirà que el personal reste dessota elles. Queda totalmente interdit l’accés i transport de persones en el cubell de la grua.

8.- L’operari del grup de tall per “oxicorte”, vigilarà constantement el perfecte estat del manòmetre i manoreductor.





Es obligatori col·locar el tap de les botelles sempre que no se n’usen. Queda totalment prohibit utilitzar l’ equip aprop de matèrias inflamables.

9.- El conjunt de l’andamiatge podrà estar constituït por un o més mòduls de bastida unit entre sí, els quals hi hauran de reunir les següents condicions:

a) Seran d’estructura metàl·lica i fabricats per empreses de reconeguda garantia.

b) Cada mòdul tindrà, al costast exterior, una barana d’alçada mínima 90 m. i un entornpeu de 20 cm. El buit existent entre l’entornpeu i la barana serà protegit per barres horitzontals o verticals amb una separació màima de 20 cm.La màxima llum entre ancoratge d’estes baranes serà d’1.50 m. Cada mòulo d’andami tindrà al seu costat interior una baranda de 70 cm. D’idéntiques característiques que l’exterior.

c) Cada conjunt de mòduls units no sobrepassarà 8 m. de longitud.

d) Quan s’utilitzen ancoratges a l’estructura i biga suport d’andamis penjats, els cables de suspensió romandran verticals. Els pescants i forques hi hauran d’estar ancorats a elements resistents de l’ estructura. Quan es realitze perforant el forjat, a la part inferior d’aquest, es col·locarà una biga de repartiment, de dimensions escaients a l’esforç a suportar.Si per un cas excepcional els pescants no es pogueren ancorar directament a l’estructura, per a poder contrapesar, caldrà la necessària autorització de l’Arquitecte Director d’obra (arq. Tècnic).Hom rebutjarà tot cable que tinga més d’un 10% de fils trencats, comptats al llarg de dos trams de cablejat, separats entre sí per una distància inferior a 8 vegades el seu diàmetre.

e) Abans de la seua primera utilizació, tot andamiatge serà sotmés a un reconeixement i prova a tota càrrega, per persona competent, delegada de la direcció técnica de l’obra. Els reconeixements es repetiran periòdicament després d’un període de mal oratge o d’una interrupció perllongada dels treballs, i en general sempre que se’n dubte de la seguretat de l’andamiatge.

f) Per a poder jujar o baixar de l’andami, aquest hi haurà de recolzar-se al sòl, o col·locat alhora al mateix nivell que la planta. Hom es prohibeix totalment saltar des de o fins a l’andami.

g) Sols es podrà carregar en l’andamiatge el material imprescindible per al treball a realitzar. La càrrega total per ml. serà inferior a 200 Kg.

h) Se prohiíbeix i interdeix recolzar-se sobre lds baranes i molt menys assentar-se o posar-se dempeus sobre elles.

i) Diàriament s’inspeccionarà pel personal responsable, l’estat general de l’andamiatge.

10.- Queda totalment prohibit i interdit l’ús del muntacàrregues (que en principi no hi cal en aquesta obra) per a elevació de persones.

11.- Protecció personal:

a) Serà obligatori l’ús del casc protector homologat. I nou, sense caducitat.

b) Serà obligatori l’ús d’arnés o corretja de seguretat en totes aquelles activitats en que existisca risc de caiguda. Aquest complirà les condicions mínims d’homologació i s’encontrarà sempre fix a la corda salvavides.

c) Tot el personal realitzarà el treball corresponent a la seua pròpia preparació professional i particulars condicions físiques.

12.- L’obra restarà perfectament tancada, a fi i efecte d’evitar intromissions de persones alienes a ella, sobretot en hores i dies de suspensió de treballs. Dita/es tanca/ques evitaran vistes directes a l’interior de l’obra a l’altura normal d’una persona.

13.- S’hi estendrà xarxes de protecció o en el seu cas plataforma o túnel de protecció sobre la via pública, sempre que aquesta no estiga distanciada per la tanca un mínim de 1.5 m. del plom més eixint de l’edificación. Cas de la tanca al carrer d’accés alhora de conformar l’accés a la parcel·la.

14.- Al perímetre de la façana i a totes les plantes elevades, abans de realitzar-se els tancaments, hom disposarà baranes i senyalitzacions contínues al buit.

Nogensmenys a l’exposat, hi haurà d’acomplir-se totes les especificacions de l’estudi de Seguretat i Salut.

València, febrer de 2006

ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA, S.L.





4.- AMIDAMENTS I PRESSUPOST




Technology

Memòria REPARACIÓ D'URGÈNCIA ESGLÉSIA DEL CONVENT DEL CARME. VALÈNCIAcarme