P E R S P E C T I V AE S C O L A R 3 2 4

68 Coeducació

El començament

Ja feia un temps que, al professorat del�IES Doctor Trueta, ens preocupavenalguns aspectes relacionats amb l�assump-ció dels rols de gènere del nostre alumnati, com aquests rols, els condiciona el com-portament i la vida acadèmica.

Els comentaris en aquesta línia corriend�una reunió a una altra.

A les tutories constatàvem la persis-tència de condicions familiars i socials moltfidels als rols tradicionals de les dones queinterfereixen en l�assoliment de l�èxit esco-lar de les noies i propicien l�absentisme il�abandonament dels estudis per la sevapart. Elles es queden a casa no només per

No me cubras de lunares, un plad�actuacions per a la prevenció delsmaltractaments a les dones

Adelina Inglès i RocaPsicopedagoga. IES Doctor Trueta.El Prat de Llobregat

Projecte dut a terme per l�IES Doc-tor Trueta per corregir els comporta-ments de violència masclista, basat endos tipus d�estratègia, l�una per corre-gir comportaments en el moment de laseva detecció i l�altre, de tipus preven-tiu, per arribar a les arrels del proble-ma i canviar les condicions personalsque afavoreixen les desigualtats socialsi les agressions.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1468

ESC

OLA

69

l�assumpció de les feines de la llar i de lacura de familiars, que comença molt aviat,sinó també per la por de les seves famíliesde l�establiment de relacions afectives ambalgun noi sense el seu vist-i-plau.

Des del departament de psicopedagogiahavíem observat també que, malgrat elnombre elevat de queixes de les noies demanera informal respecte al tracte rebutper part dels seus companys, aquestesagressions no arribaven al servei demediació del centre, ja fos perquè més tardelles mateixes hi treien importància, ja fosperquè el professorat considerava aquestsconflictes com a «normals i propis del�edat» i se n�oblidaven amb facilitat.

Vèiem que les relacions que s�establienentre nois i noies distaven molt de serigualitàries i, tot i saber que aquesta situacióés generalitzable a la resta de centres desecundària, cercàvem la millor manerad�abordar-la, mantenint el respecte degutper les raons o justificacions culturals queles agreujaven.

Per això vam partir d�un plantejamentteòric implementable a qualsevol altre IESi vam ajustar les nostres actuacions a lescaracterístiques pròpies del nostre alumnatmajoritàriament d�ètnia gitana.

Com interpretem el problema

Interpretem l�assumpció dels rols de gè-nere tradicionals, les agressions dels nois ales noies en el si del grup i l�establiment derelacions de parella amb comportaments

i actituds abusives per part del noi i desubmissió per part de la noia, com l�ex-pressió d�una problemàtica social gene-ralitzada en la cultura occidental hegemò-nica (també part de la musulmana) quearrossega el llast d�una estructura socialpatriarcal de clar esbiaix sexista. Les mi-croagressions a les noies i l�existència derelacions abusives, les entenem com a for-mes de violència de gènere.

Cal explicitar que quan parlem de vio-lència o maltractaments de gènere ens re-ferim a les agressions a les dones pel fetde ser-ho. Aquests tipus de maltractamentsreflecteixen en mode superlatiu els valors,rols i actituds sexistes de la societat i, peraixò, molt sovint passen desapercebuts pera la majoria i no se solen interpretar com aagressions fins que no arriben a un puntmàxim de violència, generalment física.

D�una banda, el fet que aquestes rela-cions siguin l�expressió exagerada del sis-tema de valors acceptat socialment i quesegueixin un contínuum, fa que els mal-tractaments sovint quedin amagats: rolsestereotipats de gènere, sobrevaloraciódel gènere masculí per sobre del femení,invisibilitat de les dones, desautorització delssabers considerats femenins...

D�altra banda, la naturalesa d�aquestsvalors poc qüestionats socialment i accep-tats com a naturals potencia la justifi-cació de les agressions amb l�argument quela víctima, la noia, s�ho busca, provoca on�és part coresponsable perquè acceptala situació.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1469

P E R S P E C T I V AE S C O L A R 3 2 4

70 Coeducació

D�aquí ve que ens calgui considerar elsrols i les relacions familiars tradicionals,socialment establertes, des d�una òpticaigualitària i plenament democràtica peradonar-nos de l�existència de la violènciade gènere.

En el cas d�adolescents, diferenciem lesagressions que s�esdevenen en les parelles�que en el nostre cas aviat poden ser entremarit i muller� de les microagressions quesucceeixen dins del grup d�iguals.

Considerem agressions de gènere dinsdel grup només aquells maltractamentsderivats de la concepció d�inferioritat odiscriminació social de les noies pel fet deser-ho. Com ara:

� Fer comentaris dirigits a les noies so-bre el físic i burlar-se especialment deles que s�allunyen dels cànons estèticsestablerts.

� Prendre�ls les coses, donar cops, estirarels cabells de les noies, empènyer-les,tirar-les per terra..., tot «de broma».

� Criticar i insultar les noies que han sortitamb més d�un de la colla, o que els handeixat.

� No reconèixer la necessitat de les noiesde tenir relacions sexuals, però intentartenir-ne ells amb alguna d�elles.

� Considerar objecte de riota els movi-ments i els gustos considerats «feme-nins» i discriminar els nois que no esmostren «mascles».

No se�ns fa estrany reconèixer aquestscomportaments entre l�alumnat, ni aquí nien altres centres, protagonitzats tant per

nois com per noies, ja que tots dos grupscomparteixen els mateixos valors i pre-judicis.

Si observem i/o parlem amb algunes deles noies que tenen parella, podrem detec-tar també comportaments per part de l�uni l�altra que són indicadors de maltrac-taments de gènere i que �cas de continuar�aniran agreujant-se fins a fer-se evidentssocialment.

Podem resumir els tipus de compor-taments dels nois que indiquen maltrac-tament de la seva parella de la manerasegüent:

� Intent de controlar el que fa i pensa lanoia constantment.

� Comparar, menysprear i ridiculitzarconstantment la noia.

� No fer-se responsable de les seves con-ductes envers la noia ni justificar-les.

� Controlar les relacions de la noia, en-frontar-la als altres i aïllar-la.

� Imposar el seu desig sexual per sobredel de la noia.

� Utilitzar sovint el xantatge emocional.� Malfiar-se de la gent i de la noia, sovint

posant-li paranys per enxampar-la enfalta.

� Tenir sovint reaccions violentes que po-den fins i tot arribar a l�agressió física.

Els indicadors que la noia és víctima demaltractaments són els següents:

� Cedir al xantatge afectiu.� Intentar entendre i acceptar el noi tal

com és.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1470

ESC

OLA

71

� Anteposar la continuïtat de la relacióafectiva als propis desigs.

� Creure tot el que ell li diu.� Sentir-se culpable quan ell la culpabilitza

i també sentir-se�n pel fet de continuarmantenint la relació amb ell.

� Es va quedant aïllada.� Li va baixant l�autoestima.� Se sent culpable de traïció quan explica

a algú les seves vivències.

Considerant tot el que hem exposat, vamoptar per elaborar un marc ampli d�inter-venció, com un puzle on cadascú poguésincloure les seves aportacions.

Vam aprofitar, doncs, la convocatòriade Projectes d�Innovació Educativa delDepartament d�Ensenyament, per concre-tar aquest pla i fer-lo extensible a la restade companys i companyes.

Estratègies d�actuació

Ens vam plantejar dos tipus d�inter-venció. Una de caràcter puntual per corre-gir els comportaments de violència mas-clista en el mateix moment de la sevadetecció �ja que entenem que ignorar-laequival a legitimar-la� i un altre de tipuspreventiu �més a llarg termini� per arribar

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1471

P E R S P E C T I V AE S C O L A R 3 2 4

72 Coeducació

a les arrels del problema i canviar lescondicions personals que afavoreixen lesdesigualtats socials i les agressions.

Amb aquest propòsit �la prevenció� ipartint de les característiques específiquesde la nostra població �nois i noies la granmajoria d�ètnia gitana que sovint confonenels valors propis de la seva cultura ambels de la marginalitat social� elaboràremaquest projecte, el nom del qual No mecubras de lunares fa referència al ma-teix temps als senyals que pot deixar unaagressió física (els hematomes) i a les pre-ferències musicals de l�entorn cultural enquè ens situem (el flamenc).

I tot i que som conscients que no po-dem canviar llurs vivències personals ifamiliars, creiem que podem incidir en laconscienciació de l�existència del conflictei en el desvetllament de noves expectativesrespecte als rols i a les relacions entre elsnois i les noies.

Hem inclòs en els continguts curricularsactuacions i programacions específiquesper modificar actituds, al mateix tempsque hem considerat la coeducació com aaspecte transversal. A poc a poc, el pro-fessorat �uns abans que altres� ha anattenint cura d�emprar un llenguatge co-educatiu, de no oblidar els sabers i la con-tribució de les dones en les ciències, l�arti la cultura en les programacions, ni depresentar models femenins, o de no feracudits sexistes. En alguns crèdits s�hanadaptat els materials per evitar-ne l�esbiaixsexista i s�han substituït unes activitats peraltres de més coeducatives.

Amb el propòsit de renovar-nos peda-gògicament i d�implicar en el projecte unsector més ampli de professorat, vam sol-licitar un assessorament de centre arrandel qual es van endegar algunes bonespràctiques docents.

El primer objecte de reflexió fou el sen-tit de la pràctica educativa mateixa, quèentenia cadascú per coeducar i el plante-jament de si les nostres actuacions eren engeneral les més apropiades per fer-ho.

Posteriorment, el professorat, repartitde manera interdisciplinària, va observarl�alumnat en tres situacions diferents ambl�objecte d�intervenir, si es creia oportú.

� Observació de l�ús dels patis a l�horade l�esbarjo.

Ens preguntàvem si nois i noies tenienl�espai que els corresponia o si les activitatsprefixaven un repartiment desigual.

Resultà que l�espai amb més concen-tració de nois i noies era el de les taules deping-pong i que la resta, futbol i bàsquet,eren els més isolats tot i tenir més exten-sió de terreny, cosa que va animar l�inte-grador social a continuar la seva tasca dedinamització d�activitats durant l�esbarjo.

� Observació de la neteja després de laclasse d�educació visual i plàstica.

El professor i la professora que porten eltaller observaren que quan arribava elmoment de netejar els estris usats durant laclasse, les noies hi col·laboraven bastant,

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1472

ESC

OLA

73

però els nois gens ni mica, i el que era méspreocupant per a nosaltres era que, a elles,ja els semblava bé així.

Van fotografiar les mans de les noies idels nois mentre pintaven, enganxaven,dibuixaven, retallaven o feien fang...;després van gravar en vídeo el final de laclasse de plàstica en què quasi ningúnetejava. Posteriorment, en gran grup vanreflexionar sobre què havíem vist. Nois inoies van opinar sobre les causes i esplantejaren si era o no un problema.

L�activitat va acabar amb la confeccióper part de l�alumnat d�un fotomuntatgeamb el títol «Tothom serveix i pot nete-jar» i el text següent: «Les mans que tre-ballen embruten i netegen. Treballem tots itotes. Embrutem tots i totes. Netegem totsi totes.»

Els i les alumnes de 4t curs d�ESO ges-tionen la cantina sota la supervisió de latutora. Els beneficis de vendre entrepans ala resta de companys i companyes i pro-fessorat del centre, els aprofiten per sub-vencionar el viatge de fi de curs.

El grup de professorat observador vaadvertir el repartiment de responsabilitatsi de tasques en funció del sexe de l�a-lumnat.

Les conclusions eren d�esperar: la dis-tribució de tasques seguia un esbiaix degènere força tradicional: les noies feien elsentrepans i els nois cobraven i portavenels comptes.

La tutora va fer saber els resultats del�observació a l�alumnat i van reflexionar iparlar sobre per què succeïa això, quin re-refons tenia i per quin motiu.

Les discussions entre l�alumnat forenacalorades, riques, en el sentit que esqüestionaren els valors femenins i mas-culins del seu entorn, i sorprenents, perquè�a part dels prejudicis de no assumir«tasques pròpies de dones»� en van eixird�altres com la pressió de la resta de l�a-lumnat perquè determinada noia elaborésels entrepans, ja que pertanyia a una famí-lia amb fama de neta en el barri.

Al final del curs, els nois havien assumitla compra de productes �que en un princi-pi els feia vergonya�, i una noia feia decaixera.

Actuacions de les tutories

En els crèdits de tutoria, a més de lesactivitats puntuals pròpies de cada any �eldia de la violència contra les dones o el 8 demarç�, s�inclogueren activitats en les qualsles noies i els nois, els professors i lesprofessores compartissin tasques conside-rades com a pròpies d�un sexe o de l�altre.

Preparació del carnestoltesde la «Manduca»

Vam aprofitar la preparació del carnes-toltes, amb la Rua de la Manduca, fetaconjuntament amb els altres centres deprimària del barri per trencar estereotips.Organitzats per tutories, tothom, tant

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1473

P E R S P E C T I V AE S C O L A R 3 2 4

74 Coeducació

professors com professores, nois i noies,vam confeccionar les disfresses de cuinersi cuineres: tallar, cosir betes i fer les voresdel davantals foren tasques compartides debon grat per tothom.

Com altres anys, vam participar en larealització del tallers específics per pre-venir els maltractaments: Talla els malsrotllos amb els nois i les noies de segond�ESO, La violència a la parella joveamb el grup de tercer. Encara que puguisemblar redundant la temàtica, el fet queles premisses de les quals parteixen lesprofessionals que fan aquests tallers, coin-cideixin amb les nostres, reforça els apre-nentatges i contribueix a crear una actitudmés receptiva en el nostre alumnat.

Oferta de crèdits d�enriquimentpersonal

Bona part del nostre alumnat ha patithistòries afectives dures, de les quals s�handefensat com han pogut. Són freqüents lesreaccions violentes preferentment dels nois�però també d�algunes noies�, la pocatolerància a la frustració i un nivell moltbaix d�autoestima.

Partint d�aquesta realitat i dels compor-taments característics dels agressors i deles víctimes hem elaborat un programad�actuacions per compensar els aspectespersonals que més mancances presentenen uns i altres.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1474

ESC

OLA

75

És propi dels agressors l�exercici deldomini sobre l�altre com a reforç personal,la incapacitat d�expressar sentiments odiscrepàncies a través del diàleg, la mancade reconeixement dels sentiments delsaltres, la canalització de les frustracions enforma d�ira i posterior descàrrega d�unamanera violenta.

Les víctimes es caracteritzen per unbaix nivell d�autoestima i l�actitud d�inde-fensió apresa.

Per això, amb la voluntat de fomentaractituds que afavoreixin l�establiment derelacions igualitàries entre nois i noies,potenciem, sempre a títol general, espe-cialment en els nois l�autoconeixementemocional, l�empatia i l�expressió delssentiments propis de manera assertiva i,en les noies, fomentem, prioritàriament,l�autoestima i el reconeixement de sen-timents i defensa dels propis interessos demanera assertiva. Intentem, però, no obli-dar la consideració de les casuístiquesindividuals.

Amb l�objecte, doncs, de potenciar elgrau de competència social de les noies iels nois, el departament de psicopedago-gia del centre ofereix un crèdit diferent acada curs de l�ESO; independent l�un del�altre, però fidels a la continuïtat i cohe-rència de continguts.

Iniciem l�educació emocional a 1r cursamb «Som i sentim».

Atenem en primer lloc les necessitatsmés bàsiques d�identificació d�emocions,

d�autoconeixement d�estats d�ànim i d�ex-pressió del que sentim amb tot l�alumnati, especialment, amb els nois o alumnesque més els costi la introspecció en aquellnivell.

Programem activitats que generinl�experimentació d�emocions positives comla representació de contes, jocs de rol...amb l�objecte de potenciar la seva aparicióen contextos reals. Fomentem també elsentit de l�humor, perquè el considerem unbon recurs per afrontar les adversitats.

Qüestionem els rols de gènere �tasquesdomèstiques, afeccions, professions� ambmaterials audiovisuals i contes.

Crèdit de teatre: «Una bodagitana»

Enguany hem treballat l�adaptació d�unconte que posa en discussió les relacions deparella no basades en la submissió de lesdones i les diferències en funció del sexeen l�orientació laboral.

Hem aprofitat aquest espai per treballarla relaxació i el contacte personal.

Habilitats socials a 2n d�ESO

En aquest nivell treballem el diferentstipus de pensament, i a través de la dis-cussió de dilemes morals l�alumnat ana-litza les dinàmiques i les variables queintervenen en els conflictes i aprèn a pren-dre posició, cosa que fa augmentar el seugrau d�empatia.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1475

P E R S P E C T I V AE S C O L A R 3 2 4

76 Coeducació

S�aprofundeix en la tècnica de relaxa-ció, s�adquireixen recursos per canalitzar laira i expressar els sentiments de maneraassertiva.

La gestió de conflictes a 3r d�ESO

Partim del supòsit que els conflictes sóninherents en les relacions humanes i queaquests es poden aprendre a gestionar através del diàleg.

Hem inclòs en el tractament de conflictesla visió de gènere en el sentit que �a bandade presentar casos en què en gestionar-loss�hagi de fer una anàlisi de les situaciósocial d�homes i dones� els nois,especialment, interioritzin la idea de lanecessitat de dialogar i d�entendre l�altreposant-se en la seva pell, i les noiess�acostumin a defensar els seus desigs iinteressos oblidant-se del «tant és, és així»,de manera que desaparegui el sentimentd�indefensió adquirit. Val a dir que ladiferenciació de les necessitats amb visiócoeducativa ens ajuda a no oblidar latendència de comportament del grup, peròque en la nostra tasca docent no menys-tenim les casuístiques individuals.

Crèdit d�Orientació personala 4t d�ESO

L�objectiu final del crèdit és que les noiesi els nois elaborin el seu Pla de Vida, és adir un projecte vital en el qual entrin tots elsfactors que poden ser decisius en el seudesenvolupament com a persones i condi-cionar el seu futur professional i laboral.

Han d�establir objectius a curt i a llargtermini que conciliïn les seves expectativestant afectives com laborals, les necessitatsd�oci i les de treball, les pròpies amb lesfamiliars...

Els materials audiovisuals de Chavo-rrillos, on es presenten les experiències denois i noies gitanes que s�han incorporat almercat laboral, ens van ser molt útils perfomentar l�interès per la formació acadè-mica, professional i la posterior inserciólaboral del nostre alumnat, especialment lesnoies. Fou seguint amb la mateixa intencióque vam cercar el contacte amb altresdones d�ètnia gitana de fora del barri.

Visita de dues mediadoresgitanes de la Fundació Pere Closa

Al final del primer trimestre �gràcies ala intervenció del promotor escolar del bar-ri� van venir al Trueta dues mediadoresgitanes de la Fundació Pere Closa. Ellessón models positius per a les nostresalumnes, que vivencien que hi ha una altramanera de viure com a dona gitana sensedeixar de ser-ho, gitana. Els van explicarles seves vides, què havien estudiat, ambquines resistències familiars havien lluitati com s�ho feien ara per fer compatible laseva feina amb «la casa».

Amb els valors compartits i el mateixllenguatge: «¿Qué quieres achicharrarte(quedarte) en casa?», es van interessarper les inquietuds de les noies, per llurs ex-pectatives laborals, i les van encoratjar aforjar-se un futur professional i laboral.

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1476

ESC

OLA

77

Algunes alumnes de seguida els van ferconfiança i van explicar les seves esperan-ces, les seves pors i entrebancs familiarsper sortir a treballar o continuar estudiant.

La dinàmica que es va establir amb lesnoies de 3r i 4t ens ha permès aprofundiren aquest sentit i mobilitzar les actitudsd�algunes noies que fins al moment nos�havien interessat per res més que no fosl�adquisició dels rols familiars

Actualment, la majoria de les noies de 4testan elaborant els seus projectes de vidarelacionats amb el món laboral, la qual cosaens permet pensar que hem trobat el fil, queanem per bon camí...

...i continuarem l�experiència

El curs 2007-08 serà el tercer any d�im-plementació del projecte No me cubrasde lunares, durant el qual seguirem ambla nostra estratègia d�intervenció puntualquan detectem maltractaments de gène-re i d�abordatge des de l�àmbit de la pre-venció.

En aquest sentit, tenint en compte lavaloració positiva de la compleció delsobjectius proposats en els crèdits progra-mats, tenim previst ampliar i aprofundirtot allò relacionat amb l�educació de lesemocions �aspecte bàsic en la formaciód�identitats de gènere� i continuar oferintaquells crèdits d�enriquiment personal ones fomenten les actituds de diàleg i la ges-tió de conflictes de manera no violenta.Continuarem també fent tallers específics

contra la violència de gènere i programantactuacions que fomentin el canvi de rolsestereotipats d�homes i dones. Com a in-novació, el proper curs es farà amb l�alum-nat de 4t el taller «Tractament de les donesen els mitjans de comunicació».

És precisament el vessant de la pre-venció el que requereix més perseveran-ça i dedicació, a més de comportar la im-plicació personal del professorat i la con-vicció compartida que educar és coeducar.Aquest és el repte i ho fem perquè creiem«que paga la pena».

324esc2.p65 18/04/2008, 10:1477