114
Guies Per al desenvolupament de la societat del coneixement El programari lliure a les administracions locals

Programari Lliure (GUIA)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Programari Lliure (GUIA)

GuiesPer al desenvolupament de la societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

Localret_Portada.indd 1 27/11/09 12:27

Page 2: Programari Lliure (GUIA)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 111 27/11/09 15:32

Page 3: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

GuiesPer al desenvolupament de la societat delconeixement

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 1 27/11/09 15:31

Page 4: Programari Lliure (GUIA)

Edita: LOCALRETDisseny i maquetació: PQR, Comunicació

Impressió: Gramagraf, S.C.C.R.LD. Legal: B.46571-2009

Desembre de 2009D. Legal:

Desembre de 2009

Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directa o indirectament, diverses personalitats i institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i, en especial, les aportacions realitzades per: Malcolm Bain, Francisco de Assis Costa Silva,

Eduard Elias i Vila, Essi Projects, S.A. i Genos Open Source, S.L.

El programari lliure a les

administracions locals

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 2 27/11/09 15:31

Page 5: Programari Lliure (GUIA)

Índex de continguts

Edita: LOCALRETDisseny i maquetació: PQR, Comunicació

Impressió: Gramagraf, S.C.C.R.LD. Legal: B.46571-2009

Desembre de 2009

Aquesta és una obra col·lectiva en la que han participat, de diverses formes i directa o indirectament, diverses personalitats i institucions. A totes elles volem agrair la seva col·laboració i, en especial, les aportacions realitzades per: Malcolm Bain, Francisco de Assis Costa Silva,

Eduard Elias i Vila, Essi Projects, S.A. i Genos Open Source, S.L.

ÍNDEX

Presentació 4

Contingut de la publicació 5

Conceptes claus 6

PART I. Conceptes i estratègia 7

1. Al voltant del programari 8 1.1. Nocions sobre el programari 8 1.2. Origen i evolució del programari 9 1.3. Classifi cació del programari 11

2. Programari Lliure (PL) 16 2.1. Què és el Programari Lliure? 16 2.2. Llicències lliures 22 2.3. El desenvolupament del PL 27 2.4. Models de negoci amb PL 29

3. Situació actual del PL 32 3.1. El PL a les empreses 32 3.2. El PL a l’educació 34 3.3. El PL a les administracions públiques 36

4. Estratègia en relació amb el PL 38 4.1. Com decidir sobre el PL 38 4.2. Criteris relatius a la funcionalitat de l’aplicació 40 4.3. Criteris relatius als costos 42

PART II. Migració a PL 43

5. Migració d’aplicacions a PL 44 5.1. Per què migrar? 44 5.2. Migrar o no migrar. Aquesta és la qüestió 45 5.3. Planifi cació de la migració 46 5.4. L’ús de grups pilot 53 5.5. Eines d’ajuda a la migració 56

PART III. PL en el desenvolupament 57

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions 58 6.1. Quin paper pot fer el PL en el desenvolupament? 58 6.2. Els IDE PL com a eines de base per al desenvolupament 61 6.3. Frameworks i llibreries, components lliures en el desenvolupament 64 6.4. L’alliberament de programes i aplicacions 67

7. Recursos per desenvolupar en PL 70 7.1. Eines de desenvolupament 70 7.2. Funcionament de les comunitats de desenvolupadors 82

PART IV. Recursos PL 85

8. Recursos lliures disponibles 86 8.1. Arquitectura general dels Sistemes Informàtics municipals. Serveis Interns 86 8.2. Programari disponible 90

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 3 30/11/09 15:17

Page 6: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

4

Presentació

Les eines que proporciona el Programari Lliure (PL) cada vegada són més utilitzades entre els ciutadans, les empreses i les administracions. L’extensió del seu ús i de les seves aplicacions estan reconegudes de manera explícita a la Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, recollint com a dret dels ciutadans “escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques sempre i quan utilitzin estàndards oberts”, aspecte el qual garanteix el Programari Lliure.

Les administracions locals, com la resta de les administracions públiques, han de ser un model a seguir en l’estricte compliment de la legalitat i, per tant, han d’adequar els seus sistemes de relació electrònica per adaptar-los a les necessitats i drets dels seus ciutadans.

L’interès dels municipis al voltant de l’ús i possibilitats del Programari Lliure va portar a Localret a col·laborar estretament amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya. Fruit d’aquest treball, fet amb molts ajuntaments i consells comarcals, hem cregut oportú reflectir en aquesta Guia una sèrie d’informacions, recomanacions i consells pràctics que poden ser d’utilitat tant als càrrecs electes com als tècnics al servei de les administracions locals.

Amb aquesta Guia no pretenem ser prescriptors de cap opció, ni lliure ni privativa, però sí que posem al vostre abast els diferents elements per valorar avantatges i desavantatges de cada decisió. Practiquem una “neutralitat efectiva”, és a dir que per decidir sobre l’elecció d’un programari, aquesta s’ha de fonamentar en criteris tecnològics, econòmics o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics o, simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla més desconegut. També comprovarem que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant de qualsevol tria de programari s’ha de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un desenvolupament.

Estem convençuts que trobareu en aquesta publicació informació i consells que us seran de molta utilitat perquè la informació rigorosa és un bon antídot per combatre estereotips que, sovint, no responen a la realitat.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 4 27/11/09 15:31

Page 7: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

5

Contingut de la publicacióAquesta publicació s’estructura en quatre parts. La primera, orientada als càrrecs electes i gerencials, dedica els dos primers capítols a aclarir les nocions necessàries que faciliten la correcta comprensió de la resta del document. El tercer capítol parla de la situació del PL, mirant d’identifi car les tendències previsibles, i el quart ajuda a establir criteris de caràcter estratègic sobre l’ús del programari lliure a les administracions locals catalanes. La segona part, més orientada als càrrecs tècnics d’ajuntaments i consells comarcals de qualsevol dimensió, entra en els detalls tècnics de l’estratègia TIC, al capítol 5, i dóna pautes, basades en casos d’èxit, per elaborar correctament projectes de migració a programari lliure, al 6. La tercera part va destinada als càrrecs tècnics d’ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb capacitat per emprendre projectes de desenvolupament de programari d’una certa envergadura. El capítol 7 analitza el paper que pot jugar el PL en el desenvolupament de programes o aplicacions i el 8 enumera recursos lliures disponibles per a aquesta activitat. La guia conté una darrera part, el capítol 9, que ofereix una llista de programes i plataformes disponibles en programari lliure i preparats per a l’adopció o adaptació en les administracions locals catalanes. L’enumeració que es fa en aquesta guia és complementària d’altres guies d’aparició recent, de Localret o d’altres organismes, segons s’indica en cada cas.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 5 27/11/09 15:31

Page 8: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

6

Conceptes claus

El principal objectiu de la present guia és que el lector, d’acord amb les seves necessitats i la seva experiència prèvia, pugui trobar respostes als dubtes més habituals sobre l’ús del programari lliure a les administracions locals de Catalunya. Les idees clau a destacar són les següents:

Conceptes clau Sobre el programari lliure:

· És un model de negoci al voltant del programari, diferent del privatiu o altres. · No és cap moda passatgera, ans al contrari: Les dades demostren que és cada vegada més present i en més àmbits.

Què suposa el programari lliure per a les administracions locals:

On trobar-los?

· L’apartat 1.3 clarifi ca les categories de programari. · El capítol 2 se centra en el PL i el seu model de negoci.

· El capítol 3 exposa la situació del PL.

· Ofereix una sèrie d’avantatges als organismes públics que ha portat a què la Llei 11/2007 l’assenyali com a preferible a les administracions públiques de tot l’Estat. · A mig termini, i en ocasions fi ns i tot a curt, garanteix una retallada de costos que suposa un salt qualitatiu i arriba a permetre projectes o serveis que, amb altres models de negoci, serien inabordables pressupostàriament. · Com tot projecte informàtic, l’adopció o migració a PL requereix una planifi cació acurada que prengui en consideració totes les implicacions del canvi. La militància o l’idealisme no poden suplir la manca d’una bona planifi cació. · Usar PL en la construcció de nous programes o aplicacions evita haver de partir de zero i ofereix molts avantatges, des de recursos fi ns a eines i procediments per treballar de manera més efi caç i efi cient.

· El punt 2.1.2 enumera les propietats del PL que el fan especialment atractiu per a les administracions públiques.

· Al punt 2.1.2 s’esmenta aquesta característica del PL. · L’apartat 2.3 permet entendre per què es dóna.

· El capítol 4 dóna orientacions per a l’àmbit gerencial. · La part II les estén i detalla per a càrrecs tècnics. · La part IV enumera recursos disponibles.

· La part III dóna pautes per a càrrecs tècnics i enumera eines lliures disponibles.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 6 27/11/09 15:31

Page 9: Programari Lliure (GUIA)

PART I

Conceptes i estratègia

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 7 27/11/09 15:31

Page 10: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

8

1.1. - Nocions sobre el programari

1.1.1. - Què és el programari?

Un ordinador és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res. Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és el que anomenem programa i el conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap canal sintonitzat. Totalment inútil.

1.1.2. - Programes de base i d’aplicació

Programari de base: el componen les eines necessàries per poder usar l’ordinador. El més important és el sistema operatiu, encarregat de coordinar tots els components del computador: memòria, teclat, ratolí, pantalla, impressora, discos durs, CD-ROM, DVD, etc. Per fer ús d’aquests recursos, la resta de programes recorren al sistema operatiu.

Exemples de sistemes operatius són: Windows (en les seves diferents versions), Linux (en les seves diferents distribucions), Unix, Leopard, etc. Programari d’aplicació: el componen els programes que fan servir els usuaris, anomenats també aplicacions. Per exemple: editors de textos, programes de comptabilitat, etc. Exemples d’aplicacions són: editors de textos (com el Word de l’MS Office o el Writer de l’OpenOffice), gestors de correu (com l’Outlook de Microsoft o el Firebird), programes de comptabilitat (com el ContaPlus del Grup SP, ara Sage, el BulmaGes o altres), etc.

Al voltantdel programari1

Fa uns vint anys que l’Institut d’Estudis Catalans, a través del TERMCAT, organisme encarregat de normalitzar la terminologia científica, artística i tècnica, va aprovar les traduccions per als termes hardware (literalment, ferralla) i software (neologisme creat per similitud a l’anterior). Respectivament: maquinari i programari.Hi havia qui proposava usar els termes ferralla i pensalla.

Sabies que...?

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 8 27/11/09 15:31

Page 11: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

9

La fi gura 1 il·lustra aquesta diferència.

1.1.3. - Com es fan els programes?

La fi gura 2 mostra el procés d’elaboració d’un programa. En aquest procés hi apareixen alguns conceptes que convé tenir clars per entendre què és el programari lliure. Codi font: És el programa, expressat en allò que s’anomena un llenguatge de programació o d’alt nivell, comprensible per als programadors, però no per a l’ordinador. Executable (o també codi màquina): És el programa traduït de forma automàtica al llenguatge intern de l’ordinador a partir del codi font. Resulta totalment críptic i incomprensible per als humans. És aquell que es pot posar en marxa a l’ordinador i usar.

Per posar en marxa el programa en un ordinador cal l’executable, però per modifi car-lo fa falta el codi font, ja que l’executable és incomprensible per als humans.

1.2. - Origen i evolució del programariFins als anys 70 del segle passat, la major part dels programadors estava en entorns científi cs universitaris, on el treball es basa en la col·laboració. Així, era habitual que quan un programador usava un programa, si li calia, en podia obtenir el codi font, modifi car-lo segons les seves necessitats i posar aquest programa millorat a disposició de qui el necessités.

�����������������������������

�����������

����������

�������� �����

�����

���������������

Figura 1. Diferècia entre aplicacions i programari de base.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 9 27/11/09 15:31

Page 12: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

10

1. Al voltant del programari

A partir dels 80, l’aparició de l’ordinador personal va popularitzar la informàtica i el programari es va convertir en una indústria. Inicialment, aquesta indústria va optar per un model de negoci basat en la privatització del codi font, recolzant-se en la legislació sobre propietat intel·lectual, pensada per a altres entorns com la composició musical o la literatura. Aleshores les empreses van començar a fer signar acords de secret industrial (non disclosure agreements) als seus treballadors i el codi font dels programes es va convertir en un secret industrial. Un ordinador és un aparell capaç d’obeir ordres i si no n’hi donem cap, no fa res. Una agrupació organitzada d’aquestes ordres és el que anomenem programa i el conjunt de tots els programes es coneix per programari (en anglès, software). Per tant, sense programari, un ordinador no fa res. Seria com un televisor sense cap canal sintonitzat. Totalment inútil.

Sumar duesquantitats

�������������������������������

������ ������������������������������������������ ��������������������������������������

�������������������������������������������������������������������������

��������������������������������������������

Obtenir nombres,sumar-los idonar el resultat

����������������������������

�������������������������

�������������������������

Mòdul Capturapreguntar A;comprovar que és nombre;preguntar B;comprovar que és nombre;enviar A i B al mòdul Suma

Mòdul Sumarebre A i B;calcular R=A+Benviar R al mòdul Resultat

Mòdul Resultatrebre R;mostrar R

101011000 01101010110001000101001100110100100101010000 011010101110101011000 01101010110001000101001100110100100101010000 011010101110101011000 01101010110001000101001100110100100101010000 011010101110101011000 01101010110001000101001100110100100101010000 011010101110101011000 01101010110001000101001100110100100101010000 011010101110

�������������������������������������������������

���������� �����������������������������

��������������������������������������������������

����������������������������� ��������������

preguntar A 01101010

comprovar 101100101010

�����

������

����������

���������

�������

������

Figura 2. Procés de construcció d’un programa d’ordinador.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 10 27/11/09 15:31

Page 13: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

11

1. Al voltant del programari

Això va limitar les possibilitats de cooperació i d’acció dels programadors i va fer que el programari es limités a les necessitats de la majoria, sense possibilitat d’estudiar-lo ni adaptar-lo.

D’altra banda, aquest moviment de la indústria també va generar un moviment en contra: el moviment del programari lliure, que qüestiona la privatització de la propietat intel·lectual del programari, reclama les llibertats dels usuaris i dels programadors i proposa models de negoci alternatius al privatiu, dominant fins a l’actualitat.

El fundador d’aquest moviment va ser Richard Stallman, aleshores programador del Laboratori d’Intel·ligència Artificial, del MIT, i després fundador de la Free Software Foundation (FSF1). Ell va ser qui va enunciar per primer cop les quatre llibertats que defineixen el programari lliure, com veurem al capítol 2.

Basant-se en les mateixes lleis sobre propietat intel·lectual que les empreses estaven usant per privatitzar els codis font dels programes, Stallman va definir la llicència GPL, que aconsegueix garantir tot el contrari: que el codi font dels programes lliures no es pugui privatitzar.

Com a resultat d’aquest procés, en l’actualitat s’està consolidant un ampli teixit empresarial amb models de negoci més variats i no exclusivament basats en la privatització del codi font, com veurem també al capítol 2.

1.3. - Classificació del programari

El programari es pot classificar segons criteris molt diferents. El problema és que el nom que es dóna a algunes de les categories porta a algunes confusions quan, en realitat, les coses són força més simples que no sembla.

1.3.1. - Classificació segons el cost

De cost zero: Se l’anomena també programari gratuït. És el programari que no cal pagar per utilitzar-lo. De cost no zero: També se l’anomena programari comercial o de pagament. És el programari fet per un organisme (normalment una empresa) que pretén treure’n un benefici.

La primera programadora de la història va ser una dona. Es deia Ada Lovelace, filla del poeta anglès Lord Byron i esposa del Comte de Lovelace.Charles Babbage, amic de la família, va projectar el primer computador programable, completament mecànic, que no es va arribar a construir mai. Ada Lovelace, destacada matemàtica, va escriure diversos programes per a aquest ordinador.De fet, els programes d’ordinador s’anomenen així perquè, quan els va ensenyar al seu marit, va dir que li recordaven els programes d’actes de la festa major del seu poble.

Sabies que...?

1 Es pot trobar més informació sobre aquesta organització al web(:) http://www.fsf.org/ (en anglès) o al web de la seva homòloga europea, http://fsfe.org/ (en català si el navegador està configurat en aquesta llengua).

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 11 27/11/09 15:31

Page 14: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

12

1. Al voltant del programari

Primera confusió: en català, i en general en les llengües llatines, no tenim aquest problema, però en anglès la paraula lliure (free) també significa gratuït. Per això, en anglès es pot confondre el programari lliure amb programari gratuït, quan veurem que per ser lliure cal que reuneixi una sèrie de condicions que no tenen res a veure amb la gratuïtat.

1.3.2. - Segons la seva legalitat

Legal: Qualsevol programa aconseguit i usat sense contravenir cap norma. Per exemple, un programa instal·lat amb la seva llicència original corresponent o bé un programa lliure. Il·legal: Qualsevol programa obtingut i usat violant alguna norma (a Europa, la Llei de propietat intel·lectual). Per exemple, un programa adquirit amb una llicència que n’autoritza l’ús en un sol ordinador i està instal·lat en més d’un (la primera còpia seria legal, la resta, il·legals), o bé un programa al qual se li han suprimit els codis de seguretat per poder-lo instal·lar i usar sense llicència o que s’ha instal·lat amb un número de llicència no oficial (el que s’anomena popularment programes piratejats).

1.3.3. - Segons la disponibilitat del codi font

De codi tancat: Anomenat també programari tancat. És el programari del qual, ni tan sols pagant, no es pot obtenir el codi font. El propietari dels drets d’autor, emparant-se en les normes corresponents, se’l vol reservar i impedir que hi pugui accedir ningú. De codi font consultable: Programari que, d’alguna forma o altra, es pot accedir al seu codi font. Sovint, aquesta possibilitat no està oberta a tothom, sinó únicament a grans clients. També és habitual que l’accés sigui només per a alguna funció molt concreta, com comprovar que el programa no conté codi maliciós que pugui perjudicar els interessos d’aquest gran client, o bé que calgui pagar una forta suma de diners per accedir-hi. La proposta Shared Code Initiative, de Microsoft, seria un exemple d’aquesta categoria.

Per evitar la confusió entre els dos significats del mot free en anglès han sorgit denominacions alternatives com FLOSS, de Free/Libre/Open Source Software, o FOSS, de Free/Open Source Software.El Cenatic, en castellà, utilitza habitualment l’expressió «software de fuentes abiertas».A Catalunya s’ha fet més habitual l’expressió programari lliure, que no presenta cap ambigüitat.

Sabies que...?

La BSA2, associació d’empreses que agrupa els fabricants de programari més grans del món, publica periòdicament estadístiques sobre l’ús de còpies no autoritzades, que es coneix popularment com pirateria.Segons aquestes estadístiques, l’any 2008 aquest fenomen va arribar al 42% a l’Estat Espanyol, set punts per sobre la mitjana europea, que és del 35%.Val a dir que una mesura contra l’ús de còpies no autoritzades és l’ús de programari lliure, ja que és l’únic tipus de programari que no desautoritza mai ningú a usar-lo.

Sabies que...?

2 Més informació a http://www.bsa.org/country.aspx?sc_lang=es-ES (en castellà).

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 12 27/11/09 15:31

Page 15: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

13

1. Al voltant del programari

De codi obert: Anomenat també open source. Com veurem al punt 1.3.5, és una variant de programari lliure, que exigeix unes condicions pràcticament equivalents a les del programari lliure, sense exigir, necessàriament, la condició de copyleft (veure apartat 1.3.5). Segona confusió: El moviment open source va sorgir com una escissió del moviment del programari lliure, procurant evitar la suposada imatge antiempresarial que tindria aquest moviment i, sobretot, la confusió en anglès del terme free. En un abús de llenguatge, algunes empreses que han accedit a mostrar el codi d’algun dels seus programes a grans clients l’anomenen «de codi obert», tot i no complir les condicions del moviment open source, situació que provoca una altra vegada la confusió amb el nou terme.

1.3.4. - Segons si està protegit per drets d’autor o no

De domini públic: Programari sobre el qual ningú pot reclamar drets d’autor i, per tant, no requereix cap tipus de llicència d’ús. És de lliure disposició per a tothom. Això succeeix quan els drets d’autor expiren (als 70 anys de la mort de l’autor) o bé quan l’autor hi renuncia de forma explícita (a Europa, aquesta renúncia no és vàlida, ja que els drets morals sobre l’obra són irrenunciables). Protegit per drets d’autor: És aquell programari del qual l’autor conserva els drets i que es distribueix amb una llicència que en cedeix alguns a l’usuari, com a mínim el d’usar l’aplicació. Segons aquesta llicència es poden distingir subapartats. Tercera confusió: Quan es paguen uns diners a canvi d’un programa, se sol usar l’expressió «comprar el programa», quan, en realitat, en la major part dels casos, l’únic que s’està comprant és el dret a usar-lo i, sovint, amb força limitacions.

1.3.5. - Classificació dins dels programes protegits per drets d’autor

El ventall de limitacions que pot imposar una llicència d’ús és molt ampli. Se solen distingir les categories següents: Privatiu: Anomenat també propietari (traducció incorrecta del terme anglès proprietary, que significa patentat), amb copyright o, erròniament, comercial (altres tipus de programari també són comercials). La llicència indica clarament que tots els drets són del propietari dels drets d’autor i l’usuari només ha adquirit el dret a usar-lo. En aquest ús, són habituals restriccions com el nombre de llocs de treball, la finalitat de l’ús o altres.

L’any 2001, Microsoft va posar en marxa el programa Shared Code Initiative3, que va permetre a alguns estats accedir al codi dels seus sistemes operatius i d’algunes aplicacions com l’Office.Davant el suggeriment d’alguns col·lectius sobre la possibilitat que alguns programes de Microsoft realitzessin amb les dades operacions que l’usuari no ha sol·licitat o que poguessin resultar insegures (veure nota «Sabies que...?» de la pàgina 12), el gegant nord-americà va permetre que alguns governs inspeccionessin el seu codi, sense donar-los permís per introduir-hi cap modificació o per divulgar o reaprofitar el codi en cap altre projecte.

Sabies que...?

3 Actualment aquest programa es diu Shared Source Initiative i se’n pot trobar més informació a http://www.microsoft.com/resources/sharedsource/default.mspx (en anglès).

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 13 27/11/09 15:31

Page 16: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

14

1. Al voltant del programari

Shareware, models gratuïts, de baix cost o amb costos diferenciats segons l’ús: Són programes que, habitualment, es distribueixen per Internet i permeten la instal·lació i execució per un període limitat de temps, amb funcionalitats suprimides, només per a uns usos, per exemple privats i no comercials, empresarials o militars, o bé demanen un pagament voluntari a l’autor per contribuir a la millora del programa. Lliure o open source: Programari que dóna a l’usuari tots els drets, com veurem en major detall al capítol 2. Hi ha dues definicions acceptades internacionalment: la que dóna la Free Software Foundation, que defineix programari lliure o, en anglès, free software, i la que dóna l’organització empresarial americana Open Source Iniciative, que defineix l’expressió Open Source. Lliure amb copyleft: És el programari que, a més a més de ser lliure, la seva llicència exigeix que si, fent ús d’aquesta llibertat, l’usuari agafa tot o una part del codi i ho integra dins d’una altra aplicació més àmplia, tot el conjunt també ha de ser lliure. Per aquesta característica de «contagiar» la seva llibertat als altres programes amb què s’integra, també s’anomena «viral».

Algunes llicències d’usuari final de programari privatiu (en anglès EULA, per End User License Agreement) contenen clàusules tan curioses com4: · Les EULA’s de l’MS XML i l’SQL Server contenen clàusules que prohibeixen publicar estadístiques de rendiment (benchmark tests) d’aquests programes sense permís de Microsoft. · L’acord de servei d’iTunes, de la casa Apple, es reserva el dret a canviar l’acord, considerant que continuar usant el servei suposa una acceptació. · L’EULA de Pinnacle Studio 9 Movie-making adverteix l’usuari que el sistema pot enviar informació al fabricant i, fins i tot, instal·lar ampliacions del programa sense necessitat d’avisar l’usuari. · L’EULA del sistema operatiu Windows XP conté clàusules en què es diu que, fins i tot en cas que el sistema provoqui l’avaria del computador, el fabricant en declina tota responsabilitat.

Sabies que...?

La paraula copyleft és un joc de paraules en anglès que per remarcar l’oposició al terme copyright, que seria «dret de còpia», substitueix right, que significa tant dret (terme jurídic) com dreta (d’orientació espacial), per left, que significa esquerre, però també permès.Per tant, es podria traduir per «esquerre de còpia» o també per «còpia permesa».

Sabies que...?

4 Es pot trobar una relació d’exemples de clàusules abusives a l’article http://www.tomshardware.co.uk/rtf-eula,review-17917.html (en anglès).

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 14 27/11/09 15:31

Page 17: Programari Lliure (GUIA)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 15 27/11/09 15:31

Page 18: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

16

2.1. - Què és el Programari Lliure?El programari lliure és una categoria de programari quan es classifica en funció dels drets que atorga la seva llicència. Segons la definició de la Free Software Foundation (FSF5), perquè un programa sigui lliure ha de garantir als seus usuaris les quatre llibertats següents:

0: Llibertat d’usar el programa per a qualsevol finalitat.1: Llibertat d’estudiar com funciona el programa i de canviar-lo per a què faci el que vulguis.2: Llibertat de redistribuir còpies, de manera que puguis ajudar els teus veïns.3: Llibertat per millorar el programa i distribuir les teves millores (i versions modificades en general) al públic, de forma que tothom se’n pugui beneficiar.

Per poder exercir les llibertats 1 i 3 és necessari que el codi font del programa estigui disponible.

2.1.1. - Conseqüències de l’aplicació de les quatre llibertats del PL

Aquestes llibertats s’atorguen a l’usuari a través de la llicència d’ús, que es tracta amb més detall a l’apartat 2.2. La seva aplicació, però, té una sèrie de conseqüències que convé considerar. La primera és que condiciona el model de desenvolupament i de negoci, fins al punt que ha suposat l’aparició de models propis, força innovadors, com veurem als apartats 2.3 i 2.4. La segona és que en deixar obert el codi ja no té sentit tancar els formats dels fitxers en què se salva la informació tractada pel programa. Així, quan un programa lliure tracta dades d’un determinat tipus (música, text, bases de dades, etc.), si existeix un estàndard internacional, és a dir, aprovat per l’Organització Internacional d’Estàndards, coneguda per les inicials en anglès ISO, sempre l’usa de forma preferent, si no exclusiva.

Programari Lliure (PL)2

5 http://www.fsf.org/

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 16 27/11/09 15:31

Page 19: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

17

2.1.2. - Característiques del PL rellevants per a les administracions públiques

Les quatre llibertats i les conseqüències de la seva aplicació comporten que el programari lliure tingui una sèrie de característiques que resulten especialment rellevants per a les administracions públiques i, en particular, les locals.

a) Programari legal

Les clàusules tan restrictives que inclouen moltes llicències privatives i que, malauradament, la majoria d’usuaris no llegeixen, fan que sigui molt fàcil incomplir algunes de les condicions imposades, fi ns i tot per pur desconeixement, sense cap mala intenció.

b) Compliment de la Llei 11/2007

La Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics assenyala, en el seu article 4, que «les Administracions Públiques utilitzaran estàndards oberts» i en el seu art. 6 estableix el dret dels ciutadans a «escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les Administracions Públiques, sempre i quan utilitzin estàndards oberts». El programari lliure sempre utilitza els estàndards oberts i, per tant, és l’únic que sempre pot garantir el total compliment d’aquests preceptes legals.

Quan l’empresa americana PC Pitstop va voler presumir d’acompanyar els seus programes, divulgats gratuïtament, amb una llicència que no contenia clàusules abusives, va incloure al fi nal de la mateixa un paràgraf que oferia una recompensa a qui enviés un missatge a una adreça de correu electrònic.Van passar quatre mesos des de la publicació i més de 3.000 persones van descarregar l’aplicació abans l’empresa no va rebre la primera comunicació a l’adreça esmentada6. El seu remitent va rebre 1.000 dòlars.És només una mesura, però, si s’extrapola, voldria dir que només una de cada més de 3.000 persones llegeix les llicències.

Sabies que...?

6 http://navegante2.elmundo.es/navegante/2005/02/25/weblog/1109297833.html (en castellà).

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 17 27/11/09 15:31

Page 20: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

18

2. Programari Lliure (PL)

c) Seguretat i fiabilitat

La possibilitat d’auditar el codi i la forma de millorar-lo permanentment que mostren les comunitats de desenvolupament del PL (veure apartat 2.3.1) garanteixen una major qualitat del codi resultant. Com a conseqüència, el PL sol estar més present en sistemes en què són crucials l’estabilitat i resistència a circumstàncies adverses (en informàtica això s’anomena robustesa) o perdre poc temps en caigudes de sistema (alta disponibilitat). Per exemple, els sistemes més exposats a vulnerabilitats, els servidors d’Internet, són un dels entorns on més presència té el PL.

d) Accés perpetu a la informació

Són moltes les administracions que estan tenint greus problemes per accedir a informació i documents que van elaborar fa anys amb editors que han desaparegut del mercat i ja no es poden ni instal·lar sobre els actuals sistemes operatius. El fet d’usar estàndards oberts assegura que la definició de l’estàndard és pública i, per tant, sempre hi haurà programes capaços d’obrir fitxers que segueixen aquest estàndard o, si més no, sempre es podrà interpretar el seu contingut i transvasar-lo a un altre format.

e) Treball de col·laboració

En el cas d’administracions amb capacitat per abordar projectes de desenvolupament de programari propi, el model de desenvolupament del PL facilita la col·laboració, tant entre diferents administracions que poden emprendre el projecte conjuntament com entre administracions i empreses que poden estar treballant en un mateix projecte, fins i tot sense necessitat que hi hagi contractació i compensacions econòmiques.

La combinació GNU/Linux-Apache ha arribat a representar quasi el 70% dels servidors d’Internet.També en l’entorn de supercomputació, el GNU/Linux és usat en quasi el 80% dels primers 500 ordinadors més potents del món. Entre ells el Mare Nostrum, ubicat a la UPC i dedicat a activitats de recerca.

Sabies que...?

Només entre les diferents administracions, les universitats i les empreses amb més de 20 anys d’antiguitat, es calcula que els documents generats amb editors de text que ara han quedat obsolets i ja no es poden obrir suposen milions de pàgines que ja no es podran recuperar mai més.

Sabies que...?

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 18 27/11/09 15:31

Page 21: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

19

2. Programari Lliure (PL)

f) Absència de codi maliciós

En algunes ocasions, han causat un cert ressò mediàtic els abusos d’algunes companyies de programari privatiu que han inclòs en els seus programes instruccions per poder accedir a informació de l’usuari, com per exemple quins altres programes té instal·lats. El programari lliure, per la publicitat del codi, garanteix l’absència d’instruccions d’aquesta mena, conegudes com codi maliciós.

g) Possibilitat de contractació local

Els models de negoci del PL fan possible que una petita empresa, amb talent, pugui competir en règim d’igualtat amb una gran multinacional. En aquests models de negoci, les dimensions de l’empresa no són rellevants. El PL permet contractar empreses locals, molt properes a l’ajuntament i de dimensions similars. En un país com Catalunya, on el 90% de les empreses són petites, això suposa convertir la pròpia capacitat de compra de l’administració en una eina més al servei de la promoció econòmica i el desenvolupament local. h) Independència del proveïdor

Moltes aplicacions privatives forcen l’usuari a contractar qualsevol servei que necessiti al voltant d’aquella aplicació, al mateix fabricant o a empreses associades (en anglès partners) que, habitualment, es veuen obligades a pagar el fabricant per adquirir aquesta condició. Amb programari lliure, això és impossible. Les quatre llibertats requerides per tal que un programa sigui lliure garanteixen que l’usuari sempre tingui llibertat per escollir el proveïdor que més li convingui i per canviar-lo quan vulgui. i) Costos més baixos

La lliure competència esmentada a l’apartat anterior comporta un avantatge addicional: habitualment, els costos dels serveis al voltant de programes lliures són més baixos, ja que el client no és captiu. Alguns ajuntaments assenyalen que els estalvis que han pogut fer gràcies al PL no suposen només una reducció de pressupost, un salt quantitatiu, sinó la possibilitat d’abordar projectes que en programari privatiu quedarien totalment fora de l’abast del pressupost de l’ajuntament. Un veritable salt qualitatiu.

2.1.3. - Precaucions que cal tenir en compte

Hi ha, però, algunes qüestions que cal tenir en compte abans d’emprendre projectes de migració massiva a PL. Lluny d’idealismes i militàncies, les coses s’han de fer bé. D’aquesta manera s’obtenen tots els beneficis, sense entrebancar-se amb cap inconvenient.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 19 27/11/09 15:31

Page 22: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

20

2. Programari Lliure (PL)

a) Incompatibilitat entre estàndards de jure i de facto

Malgrat estar definits per organismes internacionals, com la ISO, International Standards Organization, no sempre els estàndards oberts són els més estesos. Algunes empreses privades tenen força suficient com per imposar els seus formats tancats.

Això passa, per exemple, en el món de l’ofimàtica (editors de textos, fulls de càlcul, presentacions, etc.). L’únic format estàndard aprovat per la ISO és l’Open Document Format, natiu en el paquet d’ofimàtica lliure OpenOffice. Però els formats d’ofimàtica més estesos són els de Microsoft (el del Word, l’Excel i el PowerPoint), fins al punt que moltes persones no parlen d’un full de càlcul, sinó d’un «Excel», per exemple. Per resoldre això, l’OpenOffice mateix és capaç d’obrir i salvar també en els formats de l’Office. És a dir, que un ajuntament podria treballar amb OpenOffice i intercanviar documents amb particulars, empreses i altres administracions que tinguessin Office sense que ni se n’adonessin. De totes formes, com que el format de l’Office és tancat, algunes de les seves opcions no són visibles per a l’OpenOffice i això provoca que en alguns casos aquesta compatibilitat no funcioni. En cas d’haver d’interactuar sovint amb alguna administració o empresa que utilitzi habitualment aquestes opcions, caldrà tenir-ho en compte. O bé caldrà fer algun acord amb aquesta administració o empresa, o bé caldrà conservar alguna instal·lació amb Office per mantenir aquesta interacció.

b) Costos de migració

Si bé migrar a PL sol comportar una reducció de costos, el procés de migració s’ha de planificar bé i sol tenir també algun cost, ja sigui en formació, en haver d’adaptar la imatge gràfica d’algunes plantilles o en similars. Expressat gràficament, el cost pot mostrar un comportament com el de la figura 3.

����

�����

��������

Figura 3. Evolució habitual dels costos davant d’una migració.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 20 27/11/09 15:31

Page 23: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

21

2. Programari Lliure (PL)

c) Gestió del canvi

Una altra qüestió que cal tenir present a l’hora de plantejar-se una migració a PL és la que es coneix com gestió del canvi. Sota aquest nom, s’engloba la gestió de totes les resistències davant la novetat, pors a allò que no es coneix i altres elements que poden fer que el personal que ha d’usar el nou sistema l’acabi rebutjant. Especialment quan es migra des d’una aplicació que s’usa des de fa molts anys, cal prendre en consideració les reaccions que pot tenir el personal usuari. En particular, quan aquest personal no sigui tècnic en informàtica sinó que pertanyi a altres àrees de coneixement i usi la informàtica només com una eina de treball. S’haurien de planificar acuradament: · La conscienciació: Quan els motius de la migració siguin econòmics o per complir amb un estàndard o una norma, és convenient explicar-ho al personal; que entenguin que no es tracta d’un caprici o una moda.· La formació: Una de les activitats de preparació de la migració, que es pot iniciar fins i tot abans de començar a canviar els programes, és la formació del personal que els haurà d’usar. Conèixer ja la nova aplicació els donarà seguretat i confiança davant del canvi.· L’assistència en la migració: És important preveure que sorgeixin dubtes, especialment al principi. Abans que aquests dubtes apareguin, el personal ha de tenir clar a qui pot acudir per resoldre’ls.

Una estratègia habitual i que dóna molt bons resultats és identificar, a cada departament o àrea de treball, les persones que tenen un major domini de la informàtica, els «usuaris/àries avançats/des». Aleshores, se’ls forma primer i la migració es fa abans en els seus llocs de treball, perquè ja vagin resolent els seus dubtes.Quan s’aplica la migració a tota la resta, aquests «usuaris/àries avançats/des» estan en condicions de resoldre els dubtes dels seus companys/es, cosa que els dóna, un cop més, seguretat.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 21 27/11/09 15:31

Page 24: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

22

2. Programari Lliure (PL)

2.2. - Llicències lliures La llicència que acompanya un programa d’ordinador és un contracte entre el titular del programa i l’usuari. En aquest contracte, el titular autoritza l’usuari i li cedeix els drets necessaris per a aquest ús. Compleix una doble funció: per una banda concedeix els drets d’ús a l’usuari i, per l’altra, reserva i protegeix els drets del titular amb condicions i obligacions per a l’usuari. Per tant, la llicència estableix determinats drets i obligacions entre les parts. Les llicències lliures i les no lliures es diferencien en funció d’aquests drets i obligacions. Aquestes diferències permeten classificar el programari segons el diagrama següent.

Les llicències de programari no lliure concedeixen, de forma general i restrictiva, uns drets d’ús mínims i solen limitar o imposar condicions, a vegades força dràstiques. Com hem vist, solen atorgar pocs drets més enllà de la instal·lació del programari a l’ordinador de l’usuari i la seva execució, d’acord amb determinades condicions i restriccions.

��������������������������������

�������������������

�������������������

����������� ������������

� ��������������� ���

���

� ������������������

�������� ��

�����������������

�������������� ����������������

Figura 4. Classificació del programari segons la llicència.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 22 27/11/09 15:31

Page 25: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

23

2. Programari Lliure (PL)

2.2.1. - Llicències de programari lliure

Les llicències lliures, en contrast, concedeixen amplis drets a l’usuari (inclosos els de modificar el programari i tornar a distribuir-lo). Per ser qualificat de «programari lliure», la llicència ha de garantir a l’usuari les quatre llibertats esmentades a l’apartat 2.1 i/o complir les 10 directrius de la Open Source Initiative. Des de la perspectiva jurídica, aquestes llibertats permeten la «reproducció», «transformació», «comunicació pública» i «distribució» del programa original. Per això, el titular de la llicència ha de tenir accés al codi font. D’aquesta manera, les llicències de programari lliure permeten als usuaris utilitzar un programa d’ordinador lliurement i disminueixen substancialment la captivitat respecte el proveïdor.

Què es pot fer amb un programari sota llicència lliure? Les llicències lliures permeten, entre altres coses:- Descarregar, instal·lar i executar el programari sense limitacions (en un o més ordinadors o en una xarxa).- Fer còpies de seguretat del programari.- Descarregar el codi font i estudiar-lo.- Analitzar les interfícies per fer un programari interoperable.- Modificar el programari per adaptar-lo a les pròpies necessitats, recompilar i executar-lo.- Utilitzar part del codi per a altre programari.- Ampliar el programari original amb extensions, plug-ins i noves funcionalitats.- Integrar-lo en altre programari lliure per millorar les seves funcionalitats.- Redistribuir el programari original en una pàgina web, un CD, una clau USB o en xarxes P2P.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 23 27/11/09 15:31

Page 26: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

24

2. Programari Lliure (PL)

2.2.2. - Tipus de llicència lliure – el copyleft

Les llicències de PL contenen disposicions que varien de forma significativa d’unes a altres. És important tenir en compte aquest fet sempre que utilitzem PL i, sobretot, a l’hora d’integrar i redistribuir a tercers aquest tipus de programari. La major diferència pel que fa al grau de copyleft radica en les condicions aplicables a la redistribució. Les llicències de PL amb copyleft van més enllà de garantir merament les quatre llibertats bàsiques del programari. Una llicència que concedeix els esmentats drets sense imposar condicions permetrà al titular de la llicència inicial incloure el programari en un altre de nou i redistribuir-lo sota llicència restrictiva o no lliure: «tancar-lo». Els usuaris del nou programa no tindran les llibertats originalment cedides. Amb l’objectiu d’assegurar que qualsevol usuari del programari pugui gaudir d’aquestes llibertats en tot moment, les llicències amb copyleft obliguen els usuaris a utilitzar la mateixa llicència lliure tant per a la redistribució del programari original com per a qualsevol modificació que es realitzi del mateix, així com a proporcionar o oferir accés al codi font als usuaris. A més, no permeten afegir a aquesta redistribució cap restricció addicional a les de la llicència original. Aquesta condició, que es coneix com copyleft, elimina qualsevol possibilitat de privatitzar el programari, és a dir, de distribuir-lo sota llicència no lliure.

La GNU General Public License (GPL) és la llicència lliure amb copyleft fort més coneguda.Redactada i promoguda per la FSF, és la llicència usada per aproximadament el 75% dels projectes disponibles a Sourceforge.Avui dia, té dues versions actives: la Versió 2 (de 1991) i la nova Versió 3 (de 2007). Té una versió que aplica el copyleft a la provisió d’accés als serveis de programari via xarxes (Software As a Service): la llicència Affero GPL.

Sabies que...?

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 24 27/11/09 15:31

Page 27: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

25

2. Programari Lliure (PL)

La gran difusió que té la GNU General Public License, o GPL, ha dut molts a pensar que el programari lliure és programari amb copyleft (i, dut a l’extrem, programari distribuït sota la GPL, per ser aquesta la llicència amb copyleft més habitual). Però això no és correcte: les llicències de PL amb copyleft només són un subconjunt particular de les llicències de PL. Com a conseqüència del copyleft, s’impedeix la distribució del programari en aplicacions privatives, però això no significa que no es puguin crear i vendre aplicacions comercials amb programari copyleft: Per exemple, Red Hat o Novell i les seves distribucions de GNU/Linux. No obstant això, serà una violació de la llicència redistribuir aquest programari sota una altra llicència diferent que requereixi, per exemple, el pagament de regalies i/o que impedeixi la modificació del programari per part del seu destinatari.

En funció del grau de copyleft que puguin tenir les llicències, es poden classificar en permissives, amb copyleft fort i amb copyleft suau: · Llicències permissives o acadèmiques: Aquestes llicències no imposen cap condició particular a la redistribució

del programari, excepte la de mantenir els avisos de titularitat i les limitacions de garanties i responsabilitats. Per això és possible integrar i redistribuir programari sota llicències permissives en aplicacions sota qualsevol altre tipus de llicència, ja siguin lliures o no. Les més conegudes són les llicencies Berkeley Software Distribution (BSD, distribució de programari de la Universitat de Califòrnia a Berkeley) i Apache Software License (ASL, llicència de programari de l’Apache, servidor web), així com la llicència MIT.

· Llicències amb copyleft fort: Les llicències amb copyleft fort (a les quals de vegades algunes persones es refereixen negativament com «víriques» o «virals»), com la GPL, són les que exigeixen l’ús de la mateixa llicència per a qualsevol redistribució del programa i de les modificacions que es realitzin del mateix, així com a programes que l’utilitzin o incorporin (en forma de llibreries, etc.). El titular de la llicència ha de donar a l’usuari una còpia del codi font o oferir-li un mitjà per obtenir-lo (un repositori en línia, per exemple).

· Llicències amb copyleft suau: Aquestes llicències inclouen clàusules de copyleft només per al codi original, sense que això afecti a altres programes que l’integrin (amb o sense modificacions) o l’utilitzin com a llibreria. Exemples d’aquest tipus de llicència són la Lesser GPL (o LGPL) o la llicència Mozilla Public License (MPL), que s’utilitza per a la distribució dels productes de la Fundació Mozilla (Firefox, Thunderbird, etc.). En ambdós casos està permès agregar i/o vincular un nou programa al codi original i distribuir el conjunt sota una nova llicència (privativa o lliure).

Un cas particular és la European Union Public License (Llicència Pública de la Unió Europea - EUPL): és una nova llicència lliure amb copyleft suau, redactada d’acord amb el marc general del dret europeu i expressament per a l’alliberament de programari de l’administració pública europea i les dels països membres de la UE.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 25 27/11/09 15:31

Page 28: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

26

2. Programari Lliure (PL)

2.2.3. - Garanties i responsabilitats

Una pregunta molt freqüent sobre el PL és si té garanties. Més enllà de la pregunta de si el programari no lliure n’ofereix més, el dret espanyol estableix unes mínimes garanties legals a favor de qui adquireix béns i serveis. Aquestes garanties varien en cada cas, però, bàsicament, són la conformitat del producte (el bon funcionament del programari) i l’obligació de resoldre defectes ocults.

No obstant això, les nostres lleis permeten regular, en cert grau i depenent de la relació entre les parts –sobretot entre professionals–, el dret de reclamació de l’usuari (comprador) en cas de no conformitat. En el cas de les llicències lliures, s’intenta excloure qualsevol garantia amb la formula «AS IS» («tal qual») i proporcionar el programari «sense cap garantia». Això podria justificar-se legalment sobre la base que el programari lliure es llicencia de forma gratuïta, tot i que un tribunal podria considerar que aquestes limitacions són abusives per a un usuari final consumidor. De manera similar a les garanties, un proveïdor de béns i serveis ha de respondre dels danys causats pels seus productes, per exemple, a causa d’un error en el programa lliurat o en el servei prestat. En determinades circumstàncies, es permet limitar aquestes responsabilitats, cosa que fan totes les llicències lliures sobre el mateix principi que les garanties. Davant la possible invalidesa d’aquestes clàusules de descàrrega (disclaimers) segons cada marc legal, se sol restringir la limitació «en la mesura permesa per dret aplicable». Això significa que la llicència no exclourà les responsabilitats imposades pel nostre dret imperatiu. Al marge d’això, és possible que un proveïdor de solucions basades en PL hagi de donar garanties del seu producte i/o servei i assumir més responsabilitats; el client/usuari final és comprador de serveis de programació i instal·lació i es beneficiarà de les garanties contractades en relació a aquests serveis.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 26 27/11/09 15:31

Page 29: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

27

2. Programari Lliure (PL)

2.3. - El desenvolupament del PL

2.3.1. - Models de desenvolupament d’aplicacions lliuresLa figura 5 il·lustra un exemple típic de com es construeix un gran programa lliure i com es va formant al seu voltant allò que se sol anomenar comunitat de desenvolupadors o, simplement, la comunitat.

�����������������

��������������������� ����������������������������

������

� ���������

� �����������

� ���������

��

� �����������������

����������������������� ���

����������� ���

���������

��������

��������

������������ ��

� ���������

�����

� �������

����������������������������

���������

���������

���������

������

������

������������

������

������

� �����

� ���������

������������ ��

�� ����������

��������� ������

� �������

����

���������

������������ ��

������

������

������

Figura 5. Procés de formació d’una gran aplicació lliure i la seva comunitat de desenvolupadors.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 27 27/11/09 15:31

Page 30: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

28

2. Programari Lliure (PL)

En aquest exemple, a partir d’un encàrrec inicial, una primera empresa ha desenvolupat una primera versió. No parteix de zero, perquè a Internet hi ha disponibles molts mòduls amb llicències lliures, que es poden usar per a la construcció d’aplicacions com la de l’exemple. Els encàrrecs de nous clients, a la mateixa empresa o a d’altres, van ampliant i millorant el programa, fins arribar a constituir una gran comunitat de desenvolupadors. Llavors, es pot dir que el projecte i la seva comunitat s’han consolidat. La pràctica totalitat dels projectes lliures consolidats en l’actualitat, i els que estan en procés de consolidar-se, s’ha construït seguint aquest model o variants sobre el mateix. Podem posar alguns exemples de variants: · Alguns projectes compten amb voluntaris en el si de la seva comunitat. Per exemple, la traducció i adaptació

del paquet d’ofimàtica OpenOffice al català s’ha fet amb voluntaris coordinats per l’organització sense ànim de lucre Softcatalà.

· Altres projectes han partit de l’alliberament d’un programa que havia estat privatiu. Per exemple, el mateix OpenOffice va néixer a partir del programa StarOffice, alliberat per la multinacional americana Sun MicroSystems.

· Altres segueixen models mixtos lliure-privatiu, deixant lliures unes parts del programa i mantenint-ne d’altres com a privatives. Per exemple, la pràctica totalitat del programa Zimbra és lliure, però l’empresa que el va fer manté la titularitat privativa d’alguns mòduls d’ampliació d’algunes funcions, que el client pot comprar de forma opcional, si les necessita.

En qualsevol cas, al final, si el projecte es consolida, sempre es pot parlar d’una comunitat de desenvolupadors que col·laboren en l’ampliació i manteniment del programa, sota la coordinació d’un líder escollit per la pròpia comunitat, habitualment la pròpia empresa que va iniciar el projecte.

Depenent de la gènesi i posterior evolució del projecte, aquesta comunitat tindrà més o menys membres i un funcionament regit per unes normes més o menys rígides i establertes o bé més flexibles i informals.

2.3.2. - Maduresa d’un projecte PL

El model de desenvolupament exposat a l’apartat anterior té com a conseqüències algunes característiques que diferencien el PL del programari desenvolupat sota altres models. Podem esmentar: · Cicle de desenvolupament llarg. En programari privatiu, per exemple, si és d’interès per una empresa amb prou

capacitat financera, aquesta pot fer una inversió en contractació de molt personal i enllestir un gran projecte en un temps força reduït. En programari lliure, la forma de construcció incremental a partir de les aportacions dels membres de la comunitat sol donar uns temps de desenvolupament més llargs.

Les comunitats de desenvolupadors d’alguns projectes emblemàtics, com Mozilla, OpenOffice o algunes distribucions de Linux, compten amb milers de col·laboradors, particulars i empreses, repartits per tot el món.

Sabies que...?

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 28 27/11/09 15:31

Page 31: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

29

2. Programari Lliure (PL)

· Construcció a la vista. El treball de construcció d’una aplicació privativa és intern a l’empresa que el fa. Sol ser, fins i tot, protegit amb gran secret. En el PL, des del primer alliberament tot el procés de construcció és públic a la xarxa.

· No sotmès a pressions comercials. En ocasions, una empresa privativa treu al mercat una nova versió d’un programa que quasi no afegeix res a les anteriors només perquè la seva competidora més directa ha tret també una nova versió del seu producte. En el món del programari lliure això mai no es dóna. El funcionament de les comunitats sol ser força democràtic i les decisions es prenen amb criteris, principalment, tècnics i no comercials.

Són conseqüència de les dues primeres característiques el risc de descarregar-se d’Internet un programa PL i començar a usar-lo quan encara no està prou ben acabat o que, per falta d’incorporacions a la comunitat de desenvolupadors i algunes baixes, per exemple, per dissolució d’empreses, el projecte quedi discontinuat. Així com en el món privatiu un criteri important a l’hora de triar una aplicació és la solidesa de l’empresa que l’ha produït i el manté, en el món del PL és important considerar la maduresa dels projectes. Per això han sorgit models d’avaluació de la maduresa dels projectes lliures, com l’OSMM7 (de les inicials angleses Open Source Maturity Model), el QSOS8 (Qualification and Selection of Open Source), o l’OpenBRR9 (Open Business Readiness Rating). La major part d’aquests models prenen en consideració criteris com: - Escalabilitat de l’aplicació: Facilitat per a adaptar-la a entorns de dimensions diferents.- Usabilitat: Facilitat d’ús.- Suport: Facilitat d’obtenir suport, que inclou avaluar la solidesa i les dimensions de la comunitat corresponent.

2.4. - Models de negoci amb PL Entre aquells que han accedit a la informàtica exclusivament a través de programari privatiu i no tenen gaire coneixement sobre el PL, és habitual que es plantegi la pregunta: «Llavors, si es pot copiar i normalment no té cost o és molt baix, les empreses de PL de què viuen?» Un altre dubte habitual és: «I si m’instal·lo PL, a mi qui em dóna garanties?» En primer lloc, a l’apartat 2.3.1 ja hem vist, amb un exemple il·lustrat, que el programari lliure sol respondre a encàrrecs, executats sota les clàusules i garanties d’un contracte i convenientment remunerats. Així, aquestes preguntes ja quedarien respostes. El negoci al voltant del PL és molt ric i variat. Alguns dels models que poden adoptar les empreses inclouen:

a) Oferir serveis sobre producte propi o de tercers

És un argument habitual considerar que ningú no et podrà oferir serveis sobre un determinat producte de programari millor que qui l’ha fet. Malgrat això, el PL permet que qualsevol empresa de la comunitat de desenvolupadors o, fins i tot, de fora d’aquesta ho pugui fer i arribar a assolir un nivell de qualitat comparable.

7 Desenvolupat per l’empresa Navica, està disponible sota la llicència Acadèmic Free License v.2.1: http://www.navicasoft.com/pages/osmm.htm (en anglès)8 Desenvolupat per Atos Origin, està disponible sota la llicència GNU Free Documentation License http://www.qsos.org/ (en anglès)9 Desenvolupat inicialment per SpikeSource, el Center for Open Source Investigation at Carnegie Mellon West i Intel Corporation, s’està proposant com un estàndard. Més informació a http://www.openbrr.org/ (en anglès)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 29 27/11/09 15:31

Page 32: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

30

2. Programari Lliure (PL)

Entre els serveis que es poden prestar hi ha:

- Consultoria10 : Previ a tots els anteriors, el primer servei que es pot contractar a una empresa és que assisteixi el client a decidir què es pot substituir per PL, com, quan i en quin ordre.

- Formació11 : Un dels serveis més sol·licitats a les empreses de PL és la formació dels usuaris del client en l’ús d’una aplicació lliure.

- Implantació i migració: Una altra necessitat que es pot cobrir mitjançant la contractació d’una empresa de PL és la implantació d’una aplicació d’una certa complexitat i la migració de dades i procediments, des de l’aplicació que s’usava abans.

- Adaptació: També es poden contractar serveis que van des de la simple generació de plantilles i exemples personalitzats per al client fins a la modificació del programa per adaptar-lo a necessitats específiques.

- Integració: Hi ha aplicacions, normalment d’una certa complexitat, que requereixen tot un procés d’integració a l’entorn productiu del client i a tots els seus processos de negoci. El cas més habitual són els grans sistemes de gestió empresarial integrada, coneguts com ERP.

b) Programari Lliure com a reclam

Crear, mantenir i oferir al públic una aplicació lliure pot ser una activitat no lucrativa per a una empresa que tregui el seu lucre d’una altra activitat. Un exemple d’aquest model de negoci pot ser el cas de Google, que ofereix aplicacions lliures i serveis sense cost per a l’usuari com a reclam per a atreure molts visitants a una pàgina web que es manté gràcies a la publicitat.

Un cas similar serien les aplicacions lliures per a entrenament de mecànics que alguns fabricants d’automòbils ofereixen als tallers de reparació. El seu objectiu és que molts tallers disposin de bons professionals capaços de reparar els seus vehicles i això sigui un argument a favor de la seva adquisició, per davant dels seus competidors.

També hi ha molt programari promocional que es distribueix de forma lliure. Per exemple, jocs d’ordinador que fan publicitat de productes d’un fabricant que paga per la construcció del joc.

10 Localret ofereix dos serveis d’aquest tipus per a les administracions locals catalanes: el Servei d’Avaluació Prèvia – Ofimàtica lliure, que ajuda a valorar l’oportunitat d’una migració a OpenOffice, i el Servei d’Elaboració del Full de Ruta de PL, mitjançant el qual Localret ajuda a inventariar tots els usos d’informàtica que es fan en un ajuntament i a valorar les millors oportunitats de migració a PL.11 Quan alguna administració ha trobat dificultats per resoldre les seves necessitats formatives, Localret l’ha ajudat a superar-les, arribant a dissenyar els continguts i a trobar i seleccionar proveïdors.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 30 27/11/09 15:31

Page 33: Programari Lliure (GUIA)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 31 27/11/09 15:31

Page 34: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

32

Situació actual del PL33.1. - El PL a les empresesLa variabilitat del sector informàtic fa que hi hagi molts estudis que pretenen preveure tendències. Per a moltes consultores, fins i tot grans, publicar un estudi és una forma de donar-se a conèixer. Molts d’aquests estudis tenen una solvència contrastada i una alta fiabilitat. L’únic que cal vigilar, a vegades, és que quedi clar quina empresa o entitat és l’autora de l’estudi, per estar segurs que no sigui tendenciós. En aquest estat de coses, creiem que no té sentit presentar en aquesta guia una llarga llista de percentatges d’ús que poden tenir una vigència bastant limitada. Considerem una informació més útil per a les administracions locals seleccionar-ne uns pocs i veure quines tendències apunten a mig i llarg termini. Així, per exemple, entre els dos informes Ándago12, publicats els anys 2002 i 2004, es pot observar el següent: - Ja des de l’any 2002, el PL és molt conegut. En aquest aspecte sembla haver

assolit un sostre, proper al 90%, ja que les dades de coneixement dels dos estudis són molt similars.

- La introducció del PL és lenta i gradual, però implacable. Les dades sobre ús del PL o, en cas de no usar-lo, la intenció de fer-ho, són les següents:

Queda clar que la variable de l’ús del PL, l’any 2004, encara estava en plena evolució.

��� ��� ���

��� ��� ���

����

����

�������������������

��������������������� ����� ���������

������������ ���������� ��������

Figura 6. Ús i intenció d’ús de PL a les empreses.

12 Es poden obtenir, per exemple, de la web del Cenatic: el primer http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=12 i el segon http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=article&id=16

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 32 27/11/09 15:31

Page 35: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

33

13 http://idc.com/getdoc.jsp?containerId=prUS21982209 14 Es pot trobar un resum a http://fl ossimpact.eu/ (en anglès) i l’estudi complet a http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/ict/fi les/2006-11-20-fl ossimpact_en.pdf (en anglès).15 http://www.limofoundation.org/ (en anglès)16 http://www.android.com/ (en anglès)17 http://www.catpl.org/

Amb dades més recents, un estudi de la consultora americana IDC13, estimava que l’any 2008, en ple inici de la crisi, el mercat del sistema operatiu Linux havia crescut un 23’4% i li pronosticava mantenir creixements superiors al 16% fi ns al 2013. La Comunitat Europea ha publicat un informe, liderat per la Universitat de Maastricht14, en què conclou que el negoci del programari lliure a Europa representa ja un 1% del PIB i suposa un 20% de la inversió en programari, tant a Europa com als EUA. L’informe pronostica arribar a l’1’4% del PIB a fi nals de 2010, quan podria arribar a representar el 32% del volum de negoci en serveis en tecnologies de la informació. A més a més, els camps d’aplicació del PL no paren d’ampliar-se. Recentment, ha entrat en el món de la telefonia mòbil amb la irrupció al mercat dels primers mòbils amb sistemes operatius lliures, basats en Linux: LiMo15i Android16 . La conclusió és clara: Amb la variabilitat que presenta el sector informàtic, el creixement imparable que ha mostrat el PL durant més d’una dècada no deixa lloc a dubtes. El programari lliure no és una moda passatgera o un fenomen puntual.

El PL és una tendència que es consolida i que arribarà a representar un percentatge determinant del sector informàtic, comportarà una reforma important d’aquest sector i una redistribució en les dimensions de les empreses.

Les empreses privades usuàries d’informàtica ja porten temps preveient i adaptant-se a aquesta realitat. L’Associació Catalana d’Empreses pel PL, coneguda com CatPL17 , assegura que més del 90% dels clients de les seves empreses associades són privats, incloent les empreses més grans del país. És una paradoxa curiosa: Fa un temps era habitual dir, i encara hi ha qui ho segueix repetint, que el PL és un model de negoci especialment orientat a empreses petites, per la reducció de costos que suposa, i a administracions, per motius ideològics. La realitat, a Catalunya, contradiu totalment aquesta afi rmació. Els primers consumidors de serveis PL i que en treuen el millor rendiment són les multinacionals i les empreses més grans. Després vénen les empreses mitjanes i, a continuació, les petites. Possiblement, les que van més endarrerides en l’aprofi tament dels avantatges que els pot aportar el PL són les administracions.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 33 27/11/09 15:31

Page 36: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

34

3. Situació actual del PL

3.2. - El PL a l’educacióS’han vist força casos en què la introducció del PL s’ha fet començant per l’educació. Hi ha destacats casos d’èxit; entre els més coneguts, els d’Extremadura18 i Andalusia19 , així com la distribució de GNU/Linux del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, anomenada Linkat20.

Malgrat això, cal assenyalar que, en relació al coneixement del PL, l’aposta per l’educació és a llarg termini. Els nois i noies que ara estan a les aules tardaran molts anys a arribar al mercat laboral. Però en l’elecció del PL per a l’educació hi intervenen altres factors i altres objectius. En primer lloc, l’accés al codi font facilita l’adaptació a les diversitats culturals o característiques particulars dels centres, del professorat o dels alumnes. Per exemple, la gran majoria de programari privatiu no ofereix versions en català, mentre que per a les aplicacions lliures sí que existeix.

Val la pena observar una important diferència en l’evolució dels preus en informàtica. Des de la seva aparició, el maquinari ha anat baixant de preu de forma sostinguda i sempre oferint potències cada vegada més altes. En canvi, el programari s’ha mantingut o, fins i tot, s’ha apujat i, sovint, ha ofert noves versions de programes que, pràcticament, fan el mateix que les anteriors.

18 http://www.linex.org/ (en castellà)19 http://www.guadalinex.org/ (en castellà)20 http://linkat.xtec.net/portal/index.php

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 34 27/11/09 15:31

Page 37: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

35

3. Situació actual del PL

Això fa que moltes escoles optin per mantenir versions obsoletes i, sovint, diferents en ordinadors d’una mateixa aula. I això fent un esforç pressupostari. En canvi, l’ús de programari lliure retalla dràsticament la despesa tecnològica i allibera recursos que es poden destinar a altres iniciatives pedagògiques. A més, la llibertat de redistribució del PL fa que sigui possible, i legal, instal·lar les mateixes versions a tots els ordinadors i, fins i tot, oferir-les als alumnes per a què les instal·lin a casa seva. D’aquesta manera, escola, professorat i alumnes, fins i tot a casa seva, poden usar els mateixos programes i les mateixes versions.

A part, el programari lliure sol ser menys exigent en relació als requisits tecnològics del maquinari sobre el qual ha de funcionar. Això permet que l’escola mantingui maquinari més antic o que vegi més espaiada la seva necessitat de renovar el material informàtic, un cop més, alliberant recursos que pot destinar a altres finalitats. Però hi ha una qüestió més profunda, que arriba a afectar la missió mateixa de l’educació. Si l’escola decideix usar programari privatiu, això crea diferències entre aquelles famílies que es poden permetre adquirir, per usar a casa, les mateixes aplicacions que l’escola i aquelles que no. És més, hi ha el risc que els alumnes intentin aconseguir còpies no autoritzades, sense percebre el caràcter il·legal d’aquesta acció.

Malgrat la inèrcia, les naturals resistències al canvi i desconfiances respecte allò que és menys conegut, els arguments a favor d’usar PL a l’educació van molt més enllà de l’estalvi econòmic i la tendència en aquest sentit és clara. La introducció del PL a l’educació està resultant lenta i gradual, però sostinguda i imparable.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va ser l’iniciador i segueix sent el principal impulsor i coordinador d’un dels projectes lliures per a ensenyament, especialment primari, amb més èxit del món.El JClic és una eina que facilita la creació d’activitats pedagògiques per a l’educació.Va començar l’any 1992 i en l’actualitat hi ha grups de desenvolupament d’activitats JClic per tot el món.

Sabies que...?

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 35 27/11/09 15:31

Page 38: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

36

3. Situació actual del PL

3.3. - El PL a les administracions públiquesIgual com passa amb la situació de l’ús del PL a les empreses, el dinamisme amb què està avançant a l’administració deixaria ràpidament obsolet qualsevol llistat de casos d’èxit. En conseqüència, hem considerat més útil fer una classificació de les accions que administracions d’arreu han portat a terme, mirant d’extreure els beneficis que pot comportar per a una administració local catalana adoptar mesures del mateix tipus. Aquesta classificació21 hauria de permetre que cada administració que s’estigués plantejant la possibilitat d’emprendre algun tipus d’acció al voltant del PL pogués ubicar el seu projecte en una de les categories i mirar d’identificar millor quin tipus de beneficis en pot aconseguir.

a) Suport, promoció i divulgació Moltes administracions han fet accions d’aquest tipus: des de les simples declaracions públiques a favor fins a fer i repartir distribucions de Linux o repertoris de programari lliure a ciutadans, comerços i empreses, passant pel suport a projectes, actes o jornades sobre la matèria. Accions d’aquesta mena poden facilitar l’accés de persones, organitzacions i empreses als beneficis del PL, però, per a la pròpia infraestructura informàtica de l’administració, no se’n treu cap profit o és tan indirecte que, fins i tot considerat a llarg termini, és de dubtosa utilitat. Per tant, les actuacions d’aquest apartat han de ser considerades com accions de contingut exclusivament polític.

21 Grans analistes del sector TIC, com Gartner (http://www.gartner.com/) o IDC (http://www.idc.com/), han creat models similars per analitzar el progrés de les organitzacions en l’adopció del PL i els seus models de creació de programari. Aquí n’hem fet una adaptació al cas concret de les administracions locals catalanes, basant-nos en l’experiència acumulada a Localret i en nombroses referències internacionals.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 36 27/11/09 15:31

Page 39: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

37

3. Situació actual del PL

b) Adopció i ús

També són quantioses les administracions que han començat a usar PL en la seva pròpia gestió. La majoria comencen per migrar serveis interns (back office). Cada vegada més, però, es veuen més administracions que arriben a emprendre projectes de migració d’aplicacions d’ús habitual per part de tots els funcionaris de l’organisme. Se sol començar per l’ofimàtica i el darrer pas sol ser el sistema operatiu. En aquest estadi es comencen a fer patents els avantatges del PL, especialment els estalvis econòmics. Cal assenyalar que no es tracta d’una retallada quantitativa dels costos, sinó un veritable salt qualitatiu que arriba a fer possibles projectes que serien econòmicament inabastables o permetre gaudir de serveis que, en programari privatiu, quedarien totalment fora de les possibilitats de l’administració en qüestió22. c) Participació en projectes de tercers

En un principi, hi va haver qui qüestionava la viabilitat, tant tècnica com jurídica, de la participació de les administracions públiques en projectes de programari lliure, però això està superat. Hi ha nombroses administracions que documenten errors, són actives en fòrums de consultes o, fins i tot, aporten línies de codi. Sol passar en projectes de gran interès per a l’administració afectada i, normalment, suposa un veritable punt d’inflexió en l’obtenció de beneficis per part seva. La implicació directa a la comunitat facilita l’accés a uns coneixements i unes possibilitats que permeten assegurar que el programa s’adapti al màxim a les necessitats de l’administració, per un cost, material i humà, molt inferior al que podria suposar el manteniment d’un programa propi. d) Impuls de projectes col·laboratius El darrer graó, molt proper a l’anterior, és quan l’administració, en plantejar-se la construcció d’un programari nou, ho fa ja buscant altres administracions interessades en el mateix projecte i el planteja de forma col·laborativa, aprofitant els costums i formes de treballar de les comunitats PL. En aquest punt és on les administracions obtenen el màxim rendiment possible del PL. Les administracions que han accedit a aquest nivell ja no són tan nombroses. A Catalunya, encara està poc estès el costum de col·laborar entre administracions en el desenvolupament de programari. Tot i això, hi ha exemples notables, com les comunitats que estan sorgint al voltant dels projectes del Guarà o algunes iniciatives puntuals d’altres administracions. A l’estranger hi ha alguns països on és força més habitual.

22 Cal no oblidar, però, que Localret també treballa amb les empreses del sector per reduir els costos vinculats a l’adquisició i la utilització de llicéncies d’us generalitzat per part de les administracions locals.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 37 27/11/09 15:31

Page 40: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

38

4.1. - Com decidir sobre el PLAls inicis de l’impuls del PL es van veure casos d’adopció de programes lliures, per motius ideològics, sense massa planificació. Lògicament, molts d’aquests projectes no van donar els resultats esperats. Ha d’estar clar que la tria de programari és una decisió amb un elevat component tècnic i que, per tant, els criteris tècnics han de prevaldre a l’hora de prendre-la. Es pot dir que hi ha dos grans grups de criteris a l’hora de decidir l’adopció o la migració a una aplicació, lliure o no: - Criteris de funcionalitat: si l’aplicació fa allò que es necessita que faci.- Criteris de costos: si tots els costos que genera l’ús de l’aplicació són

proporcionats i entren en el pressupost disponible. És difícil establir una metodologia genèrica per avaluar cadascun d’aquests apartats, ja que depèn molt de quin sigui el problema que es vulgui resoldre mitjançant l’ús d’una eina informàtica. Si el problema es redueix al pur tractament d’una informació, segurament el criteri principal serà només la funcionalitat de l’aplicació. En canvi, si allò que cal resoldre és la introducció de dades, per exemple, de recollida d’escombraries, l’encaix del programa amb dispositius mòbils pot ser el factor determinant que faci escollir una aplicació i descartar-ne una altra. Per tant, una metodologia correcta per decidir l’adopció d’un determinat programa hauria de contemplar els passos següents: - Determinació del problema: Tenir clar quin és el problema que es vol resoldre

mitjançant l’adopció d’aquesta eina.- Prospecció d’alternatives: Buscar quines eines, enteses, si cal, com a combinació

de maquinari i programari, poden resoldre el problema plantejat.- Selecció dels criteris més rellevants per al cas i valoració de les alternatives.- Tria de la solució.

Estratègia en relació amb el PL4

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 38 27/11/09 15:31

Page 41: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

39

La diferència entre considerar el PL o no està en el punt 2. Un plantejament de militància radical pro PL només acceptaria alternatives lliures en aquest pas. Per contra, una actitud negativa respecte el PL les rebutjaria, acceptant només aplicacions privatives. L’actitud més pragmàtica, i que recomanem, seria acceptar, en el pas 2, totes les alternatives, siguin lliures o no. En el pas 3 és on han de prevaldre els criteris tècnics esmentats, valorant tots els avantatges que pot suposar l’ús de PL en la seva justa mesura. Amb tots els criteris seleccionats, s’hauria de fer una taula com la de l’exemple, en què s’avalués cada criteri (per exemple, fi les) per a cada aplicació (columnes). Al fi nal, atorgant un pes a cadascuna de les columnes s’hauria de poder aconseguir un valor conjunt, que permetrà fer la tria.

Com a exemples típics de criteris «vistosos» que solen conduir a decisions poc encertades, podríem citar: - Capacitat o potència màxima: Si el volum de dades a tractar o la potència requerida és moderada,

basar-se en aquest criteri pot conduir a «matar mosques a canonades».- Màximes funcionalitats: Una mala avaluació de les funcionalitats que realment fan falta sol acabar

portant a pagar un elevat cost per una eina de la que només se n’usa un petit percentatge.- El preu més alt: En informàtica, entre molts altres àmbits, és clar que les estratègies del mercat fan

que no sempre allò més car sigui millor. I encara cal tenir en compte que «millor en general», sempre discutible, no té per què coincidir amb «millor per a les nostres necessitats».

������� ������� �������

��������� � � �

��������� � � �

��������� � � �

��������� � �� ���

Per exemple, si l’ajuntament considera més important el criteri 3, l’eina seleccionada podria no ser la que obtingui un millor promig.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 39 27/11/09 15:31

Page 42: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

40

4. Estratègia en relació amb el PL

4.2. - Criteris relatius a la funcionalitat de l’aplicacióEntre els criteris que, en cada cas, s’hauran de destacar respecte la resta o bé descartar, segons convingui, podem esmentar, sense cap ànim exhaustiu, els següents: - Funcionalitat: Permet les operacions necessàries. Convé fer un llistat de les operacions que caldrà fer amb

el programa buscat i classificar-les en imprescindibles, importants i addicionals. Per exemple, per a una comptabilitat municipal, que permeti generar i quadrar apunts comptables lligats a les partides del pressupost és imprescindible, que generi balanços partida per partida pot ser important i que es pugui configurar l’aspecte gràfic dels llistats pot ser una funcionalitat addicional.

- Interoperabilitat interna: Permet la interacció amb la resta de sistemes de l’ajuntament. Aquest criteri pot ser especialment rellevant per aplicacions que requereixen creuar dades amb altres aplicacions del municipi. Per exemple, la gestió de tributs sol requerir dades del padró i del cadastre.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 40 27/11/09 15:31

Page 43: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

41

4. Estratègia en relació amb el PL

- Interoperabilitat externa: Permet la interacció amb altres administracions. Per triar una aplicació, cal tenir present quin grau d’interacció amb altres administracions tenen les dades que tracta aquesta aplicació i la compatibilitat de l’aplicació amb els sistemes que usen aquestes administracions. Per exemple, una aplicació de gestió del registre de gossos perillosos, que no necessiti interacció amb altres administracions, no suposarà grans requisits en aquest apartat. En canvi, una aplicació del cadastre, que ha d’intercanviar dades amb la Direcció General del Cadastre, entre d’altres, pot tenir més condicionants en aquest criteri.

- Requisits tècnics: Hi ha programes que són molt eficients en l’ús dels recursos i d’altres que no. Aquest factor s’ha de considerar d’acord amb l’ús que se’n farà, no d’acord amb la capacitat màxima de l’aplicació.

- Força renovació: Relacionat amb el criteri anterior, s’ha de considerar si l’adopció del programa forçarà una renovació de maquinari que podria esperar encara un temps o, per contra, pot funcionar sobre el maquinari disponible.

- Llicència d’ús: En el cas dels programes privatius, cal comprovar que la llicència no comporti alguna limitació que faci desaconsellable l’ús de l’aplicació.

- Ús d’estàndards oberts: Que l’aplicació usi estàndards oberts permetrà el correcte compliment de la Llei 11/2007, garantirà l’accés perpetu a la informació i facilitarà la interoperabilitat, així com el traspàs de dades en cas de futures migracions.

- Grau de dependència: Tant del proveïdor com de la pròpia aplicació. Hi ha aplicacions que forcen que, per a altres funcions, sigui necessari usar altres aplicacions del mateix fabricant o bé que, mitjançant l’ús de formats tancats, dificulten qualsevol possible migració futura. Cal tenir-ho en compte com un punt negatiu.

- Escalabilitat: Cal preveure que l’aplicació pugui respondre a les necessitats actuals però també a les futures, previsibles dins d’un horitzó temporal raonable.

- Usabilitat: També s’ha de tenir en compte la facilitat d’ús per part dels usuaris/àries que hauran de servir-se d’aquesta aplicació i la similitud amb aplicacions que ja hagin usat. Aquest criteri pot tenir repercussions en l’apartat de costos, si es detecta que cal una formació específica.

- Gestió del canvi: Força relacionat amb el criteri anterior, s’ha de considerar també la dificultat de vèncer les possibles reticències del personal que ha d’usar el programa.

- Suport: S’ha de considerar la facilitat d’obtenir suport, tant sobre el funcionament de l’eina, com de la possibilitat de modificar-la i adaptar-la quan es detecti alguna disfunció que suposi un problema important per al seu ús en el municipi en qüestió. Un subapartat a destacar en aquest criteri és la possibilitat de contractació local, és a dir, la disponibilitat d’empreses locals que puguin prestar aquests serveis.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 41 27/11/09 15:31

Page 44: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

42

4. Estratègia en relació amb el PL

4.3. - Criteris relatius als costosL’eina ja sòlidament establerta per avaluar el cost d’una aplicació és aquella que es coneix amb les inicials angleses TCO, de Total Cost of Ownership (en anglès, cost total de propietat). Només com a revisió ràpida i no exhaustiva, enumerem els costos directes i indirectes que caldria tenir en compte, per tal de poder comparar correctament els costos d’aplicacions. Tots els costos s’han de comptar per al període previst d’ús del programa, que hauria de ser entre tres i cinc anys. · Costos directes: - Preu d’adquisició (o llicències d’ús) del programari. - Preu d’adquisició del maquinari, si cal. - Preu de les actualitzacions previsibles durant el període de temps establert. - Costos de suport: Poden ser fi xos per contracte o puntuals; també s’hi poden comptar llibres, cursos per al

personal tècnic o similars. - Costos d’administració: El cost del projecte d’implantació, migració, gestió del canvi, formació, etc. - Altres costos: Compra d’eines complementàries necessàries, etc.

· Costos indirectes (sovint són difícils de quantifi car): - Costos derivats de la interrupció del servei: Quin cost suposa per a l’ajuntament que l’aplicació quedi

inservible durant un temps, multiplicat pel temps que s’estimi que pugui quedar en aquesta situació, a partir d’estadístiques disponibles (molts fabricants les tenen, però no sempre les faciliten).

- Futz Factor: Nom amb què es coneix el temps perdut per ús de la nova tecnologia implantada en benefi ci propi de l’empleat corresponent que l’ha d’usar (per exemple, el correu electrònic o la Internet).

- Autoformació dels usuaris: El temps que perden en consultes entre companys. Es poden trobar molts documents a Internet amb exemples concrets que poden servir de base per adaptar les dades al cas que convingui.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 42 27/11/09 15:31

Page 45: Programari Lliure (GUIA)

PART II

Migració a PL

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 43 27/11/09 15:31

Page 46: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

44

5.1. - Per què migrar? Entendrem per migrar el fet de canviar una aplicació o sistema que està operatiu per un altre. La part més important d’aquesta afirmació és que l’aplicació està operativa, és a dir, que està prestant un servei que la migració pot afectar. Aquí radica la principal dificultat de qualsevol migració, sigui a PL o no. Per tant, una decisió així no es pot prendre a la lleugera. Cal tenir clar el motiu de la migració: per què cal abandonar el sistema que està funcionant i anar a un altre. Entre els motius habituals, s’hi poden trobar els següents:

- Obsolescència funcional de l’aplicació actual: Les possibilitats que ofereix la tecnologia han anat augmentant en les darreres dècades. Això fa que tant els usuaris interns com la ciutadania deixin d’acceptar com a vàlides solucions que fa uns anys eren fins i tot innovadores. Sovint, també la legislació s’ha anat tornant més exigent amb les administracions locals i ha pres com a norma les noves capacitats tecnològiques.

Això fa que els requeriments sobre les aplicacions municipals vagin evolucionant. A vegades, algunes aplicacions no s’adapten a aquests canvis, o no amb prou agilitat, i això força a canviar-les.

- Cost inferior al de manteniment/actualització: Mentre han tingut situació

de monopoli, algunes aplicacions han mantingut uns costos de manteniment o actualitzacions periòdiques bastant elevats. Tan bon punt alguna aplicació lliure arriba a cobrir les mateixes funcionalitats, és fàcil que la migració sigui econòmicament molt més aconsellable que seguir acceptant uns costos que, sovint, no estan prou clarament justificats.

- Avantatges del PL: Un altre motiu per decidir una migració pot ser la major

seguretat o fiabilitat, regularitzar llicències o aprofitar qualsevol dels avantatges descrits a l’apartat 2.1.2.

Aquests motius, d’altres de similars o combinacions de tots ells poden servir per argumentar la presa de la decisió de migrar. Si la migració pot comprometre el bon funcionament de l’administració o bé ha d’afectar a un volum impor-tant dels treballadors/es de la casa, seria una imprudència emprendre-la sense

Migració d’aplicacions a PL5

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 44 27/11/09 15:31

Page 47: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

45

l’aprovació del nivell polític i, si cal, fi ns i tot del ple. Aleshores, cal argumentar bé la decisió i aquestes pautes poden ser d’utilitat. En qualsevol cas, es desaconsella la migració per motius purament ideològics. La sensibilitat pel PL pot portar a plantejar la possibilitat de migrar, però el desencadenant hauria de ser sempre el fet d’observar que la migració comportarà alguna millora o avantatge.

5.2. - Migrar o no migrar. Aquesta és la qüestióSi el primer pas per prendre la decisió de migrar a programari lliure és tenir clar el motiu de la migració, el següent és mirar si aquesta migració és possible i recomanable. De la mateixa manera que hi ha arguments que poden aconsellar aquesta decisió, enumerats a l’apartat precedent, també n’hi ha que la poden desaconsellar:

- Disponibilitat de programari: L’objectiu de la informàtica d’una administració no és ser lliure o no lliure, sinó complir unes determinades funcions. Si en programari lliure no hi ha una aplicació que cobreixi la funcionalitat requerida o no s’hi adapta prou bé, potser caldrà descartar aquesta opció.

- Maduresa del programari: Hi ha models per avaluar de manera objectiva el grau de maduresa d’una aplicació lliure (enumerats a l’apartat 2.3.2). Per la forma de desenvolupament del PL, aquesta dada pot ser crítica. Si l’aplicació que millor s’adapta a les necessitats de l’ajuntament no està prou avançada, potser caldrà aplaçar la decisió d’adoptar-la. En aquest cas, serà important ser curós amb no prendre decisions que puguin hipotecar la futura migració previsible.

Una altra possibilitat, si l’ajuntament s’ho pot permetre o té accés a ajuts per fer-ho, és incorporar-se a la comunitat que està desenvolupant aquella aplicació per fer-la avançar més ràpid i en la direcció que més li convingui. A l’apartat 3.2, concretament a la lletra c, s’exposen els avantatges d’aquesta opció.

- Espera per unifi cació de criteris o estandardització interna: En alguns casos, les administracions s’han anat digitalitzant progressivament a base d’anar resolent problemes, sense seguir una línia estratègica. Parar, qüestionar la direcció adequada i acordar una línia més defi nida pot fer aconsellable ajornar per un temps una migració per estar segurs que coincideix amb la nova línia escollida.

- Espera per unifi cació de criteris o estandardització externa: La mateixa tasca d’estandardització pot venir donada per una administració supramunicipal que presti serveis als ajuntaments. Si és previsible que sigui així, també serà recomanable esperar per estar segurs d’anar en una direcció coherent amb la resta.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 45 27/11/09 15:31

Page 48: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

46

5. Migració d’aplicacions a PL

- Problemes d’interoperabilitat: Migrar a un estàndard obert quan la resta d’administracions amb qui cal interactuar no ho ha fet encara pot comportar problemes en l’intercanvi de dades. Pot ser recomanable fer una migració parcial, mantenint algunes instal·lacions de l’aplicació antiga, que permeti mantenir la interoperabilitat.

- El cost de la migració en sí: Una migració a programari lliure sol reduir significativament l’estructura de costos, però la migració en sí comporta un sobre cost puntual que pot ser prohibitiu. En aquest cas, caldrà esperar alguna convocatòria d’ajuts o bé buscar la manera de distribuir aquest cost en el temps, escalant la migració al llarg de diversos exercicis.

5.3. - Planificació de la migracióUn cop vistos els motius per a la migració i comprovat que no hi hagi impediments per emprendre-la, convé planificar-la acuradament i amb responsabilitat. En aquest apartat, traçarem les línies mestres del pla per a una migració d’una certa envergadura i dimensions. Quan calgui emprendre una migració més senzilla, alguns dels passos potser es podran obviar, simplificar o adaptar.

5.3.1. - El pla de migració

En migracions de gran transcendència és imprescindible planificar acuradament i posar per escrit el pla de la migració, que haurà de comptar amb el vist-i-plau del màxim nivell de responsabilitat de l’administració afectada.

Un pla de migració complet hauria de contemplar apartats que cobrissin, com a mínim, les qüestions següents: - Motius i objectius de la migració: Com s’ha vist, el motiu de la migració és important. Per tant, aquest s’hauria

d’explicitar en el pla, així com els objectius que persegueix la migració i l’encaix del projecte en les línies mestres de tot el sistema informàtic de l’ajuntament.

- Inventari: Definició del maquinari i/o el programari que es donaran de baixa per substitució, indicant els usos que se’n fan actualment, per part de quines persones i quins són els seus coneixements.

- Definició del nou entorn: Concretar el nou maquinari i/o les noves aplicacions que es pretenen implantar.

- Correspondència d’usos i funcions: Establir com es porten a terme els usos i funcions antics, descrits a l’apartat d’inventari, sobre el nou entorn a implantar.

- Canvis físics deguts a la migració: Si és el cas, explicitar també els canvis d’espais i ubicacions que tindran lloc com a conseqüència de la migració.

- Canvis organitzatius i funcionals que comporta la migració: Sovint, s’aprofita el procés de replantejament tecnològic que suposa una migració per replantejar també canvis estructurals, organitzatius i funcionals dins de l’administració. Convé explicitar-los.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 46 27/11/09 15:31

Page 49: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

47

5. Migració d’aplicacions a PL

- Etapes de la migració: Un pla poc acurat es redueix a aquest apartat, ja que és aquell que contempla la planificació de la migració tecnològica pròpiament dita. Hauria de contemplar:

- Establiment d’eines o entorns pont. - Pla pilot. - Avaluació del pilot i replanificació. - Etapes en què es preveu desglossar la generalització del pilot.

- Gestió del canvi: Fer constar les accions que es portaran a terme per evitar el rebuig del nou entorn per part del personal que l’hagi d’usar, contemplant des d’accions d’explicació del què i el per què de la migració fins al més important: l’atenció a l’usuari i resolució dels seus dubtes.

- Pla de formació: Va molt relacionat amb l’apartat anterior, però val la pena dedicar-n’hi un d’específic en què s’entri en el detall de com es portarà a terme tota la formació necessària.

- Pla de recursos materials: Sovint, la duplicació d’entorns que suposen les eines pont o els pilots comporta un augment transitori dels recursos necessaris. S’ha de preveure aquesta situació per evitar problemes.

- Pla de recursos humans: Tant en el departament d’informàtica com en els departaments usuaris, la migració pot suposar una sobrecàrrega transitòria que també cal planificar. S’ha de preveure si cal la contractació externa en alguna fase del procés.

- Planificació econòmica de tot el procés: El recurs més important, i sovint també el més escàs, són els diners. Pràcticament tots els apartats precedents s’haurien de veure reflectits en la planificació econòmica del projecte.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 47 27/11/09 15:31

Page 50: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

48

5. Migració d’aplicacions a PL

5.3.2. - Posats a qüestionar...

L’inici i plantejament d’una migració és el moment idoni per aprofitar per posar en pràctica tots els procediments i actuacions reglades en la gestió de les TI (Tecnologies de la Informació) de l’ajuntament o consell comarcal que l’aborda. O per millorar-los, si cal. Els canvis que hauran de tenir lloc en els procediments afectats per la migració són una oportunitat per incloure en el projecte l’ordenació i estandardització dels processos de requeriments i peticions al departament d’informàtica, per exemple, o per assegurar usos i costums que, sovint, costa que arrelin en les organitzacions. Una de les metodologies més esteses en la gestió de les TI, com a mínim en el món privat, és la coneguda per les seves inicials en anglès: ITIL1, Information Technology Infrastructure Library, biblioteca d’infraestructura en tecnologies de la informació. Es tracta d’un ampli recull de bones pràctiques sobre la matèria, associat a una estructura de certificació dels coneixements assolits. N’hi ha d’altres, com BPM, EFQM o normes d’ISO.

5.3.3. - Inventari

Disposar d’un inventari que reflecteixi fidelment el maquinari i el programari implicats en la migració és indispensable per poder planificar bé la migració. En cas de no disposar-ne, aquesta hauria de ser la primera etapa de la planificació i condicionaria tota la resta del pla. Les millors pràctiques en aquest apartat recomanen basar-se en tres fonts: inventaris previs disponibles, inventari automàtic i auditoria2 i una revisió a fons dels dos anteriors que incorpori tot allò que hagin obviat, tractat de forma diferent o duplicat. El més important, però, no és aquest inventari, que podríem anomenar físic, sinó un d’analític que reculli els processos i usos que es donen als sistemes descrits al primer. L’element més necessari en una bona planificació de la migració és disposar del llistat de tots els processos que se’n veuran afectats. Cal comprovar que tots tinguin la possibilitat de portar-se a terme sobre el nou entorn a implantar i que, si no tots, com a mínim la majoria millori amb el canvi. Si no fos així, la migració seria molt difícil de justificar.

5.3.4. - Correspondència d’usos i funcions

Si bé la metodologia de casos d’ús és força usada com una etapa del procés de desenvolupament de noves aplicacions, no ho és tant per analitzar-les. L’única forma d’estar completament segurs que les aplicacions disponibles en el nou entorn al qual es pretén migrar cobriran totes les necessitats que l’ajuntament requereix als seus sistemes informàtics és: · Inventariar tots els usos actuals del sistema informàtic que es vol abandonar. Aquí és on es pot usar la metodologia

de casos d’ús3 o, si el volum ho aconsella, una simplificació, però cal estar segurs d’haver recollit totes les operacions que s’han de poder realitzar.

· Comprovar que en el nou sistema al qual es vol migrar es poden fer totes les operacions. 1 http://www.itil-officialsite.com/home/home.asp (en anglès). A http://ca.wikipedia.org/wiki/ITIL es pot trobar una breu descripció en català, però el gruix de la documentació de la metodologia ITIL és d’origen britànic i està en anglès.2 Hi ha nombroses eines de suport i automatització d’aquestes tasques. Per exemple, Open Audit (http://www.open-audit.org) o OCSinventory (http://www.ocsinventory-ng.org), entre altres3 Una descripció breu, pràctica i pedagògica sobre el mètode d’especificació amb casos d’ús es pot trobar en els apunts de metodologia del Professor Josep Ibarz, de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC), a http://www.lsi.upc.edu/~ibarz/metodologia.pdf. El Professor Ibarz també és el cap de l’Oficina de Planificació de Sistemes d’Informació de la Diputació de Barcelona..

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 48 27/11/09 15:31

Page 51: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

49

5. Migració d’aplicacions a PL

En aquesta correspondència entre els procediments antics i els nous, es poden introduir millores d’eficiència. Pot ser que sigui un dels principals motius de la migració, però totes les operacions importants en el sistema antic han de tenir una correspondència en el nou. Si no, la migració no és viable. A aquest inventari, però, se li pot treure més partit: serveix també per vertebrar la formació, especialment la pràctica.

5.3.5. - Entorns i aplicacions pont

Per facilitar la transició entre els dos escenaris, el previ a la migració i el posterior, poden ser d’utilitat els entorns o aplicacions pont entre els diferents estats del procés. Habitualment es tracta d’aplicacions que es veuran afectades per la migració, però que es poden utilitzar ja sobre l’entorn inicial. Per exemple, en cas de decidir migrar els sistemes operatius dels llocs de treball de Windows a Linux, es poden començar a usar sobre l’entorn Windows les aplicacions que s’usaran a l’altre. Navegadors com el Firefox, paquets d’ofimàtica com l’OpenOffice i moltes altres aplicacions permeten aquesta possibilitat. 5.3.6. - La participació de tercers

La bona planificació, ja important per ella mateixa, es converteix en fonamental quan es detecta que serà necessari contractar personal extern en algun punt del procés. Per evitar problemes entre l’administració client i l’empresa proveïdora, han d’estar definides amb la màxima precisió possible quines tasques s’assignen i les responsabilitats a delegar. La transparència també figura entre les millors pràctiques. Totes les administracions, i en particular les locals, tracten habitualment amb dades molt sensibles davant la LOPD, la Llei de protecció de dades personals. És comprensible, per tant, una especial prudència a l’hora de permetre que personal extern tingui accés a segons quines instal·lacions o a segons quina informació. De totes maneres, que l’empresa contractada comprengui l’abast de tota la migració, quina part se li assigna i com encaixa en el conjunt del projecte és important per a la bona marxa de la seva execució.

La participació d’agents o empreses especialitzades que puguin prestar serveis d’assessoria, consultoria o participar en la pròpia migració pot aportar un valor afegit al projecte mitjançant recursos i experiència que no es trobin a la pròpia organització.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 49 27/11/09 15:31

Page 52: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

50

5. Migració d’aplicacions a PL

5.3.7. - Gestionar el canvi = generar confiança i interès

És important involucrar el personal propi que s’hagi de veure afectat per la migració. Aquesta mena de projectes solen ser planificats per personal tècnic per al qual aquests aspectes, més psicològics, tenen poca visibilitat. El resultat és que la gestió del canvi sol ser un dels capítols oblidats en els plans de migració o es redueix a alguns comentaris imprecisos i de poca o nul·la repercussió. Diverses guies de migració assenyalen que l’evolució de l’actitud dels usuaris davant d’un canvi de programari segueix una corba que comença amb la insatisfacció per la notícia d’haver de canviar i arriba a la satisfacció en constatar l’augment de productivitat que suposa la nova aplicació. Però entremig el personal no tècnic sol passar pel rebuig i l’oposició. En aquest punt més baix és on el risc de ruptura és màxim: la no acceptació del canvi. Si s’aconsegueix superar aquest punt, l’usuari comença a explorar les noves eines i acaba arribant a usar-les bé i a aconseguir les millores que es perseguien amb tot el projecte de canvi.

L’experiència demostra que allò que genera reaccions adverses en els usuaris i usuàries en el fons són la resistència al canvi, per pura inèrcia acomodatícia, i la por d’allò que no es coneix. Per tant, les accions útils que poden fer que la corba mostrada en el gràfic sigui menys profunda i el risc de ruptura menor són totes aquelles que generin confiança i interès per les noves eines. Se’n poden establir des del principi, sobre la marxa i un cop feta la migració. a) Accions a priori

En administracions catalanes mateix, hi ha exemples que demostren que pot ser molt útil explicar al personal el perquè de la migració i les millores que s’espera obtenir-ne per al mateix usuari i per a l’administració. També és important evitar la sensació que se’ls amaga informació o que no se’ls tindrà en compte i se’ls imposaran les novetats, tant si els van bé com si no, tant si agraden com si no agraden. En resum: no es tracta de vèncer, sinó de convèncer.Una altra estratègia que ha funcionat força bé en diferents ocasions és referir-se, en tot moment, a les eines a substituir

���������������������������

�� ��������������� �� �

�������������� �������������

��������

�����

���� ����������������

�������

Figura 7. Evolució habitual de les reaccions dels usuaris davant dels canvis en TI.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 50 27/11/09 15:31

Page 53: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

51

5. Migració d’aplicacions a PL

com «programari obsolet» i a les noves com «programari nou». En el cas de l’administració d’Extremadura, aquesta estratègia va arribar a aconseguir tant interès per les noves aplicacions que, davant d’una migració per etapes, les persones a qui encara no havien canviat les aplicacions es queixaven, demanant que els posessin ja les noves. A l’apartat següent es parla de formació, que, evidentment, és un element fonamental per generar confiança i seguretat i que també s’ha de fer abans de procedir a la migració. b) Accions sobre la marxa Mantenir el personal informat sobre el calendari dels canvis i evitar sorpreses, en resum, ser transparents són altres elements clau per mantenir la confiança generada des del principi. També s’ha demostrat útil obrir algun canal de comunicació específic per a problemes relacionats amb el projecte de migració. Fins i tot encara que no l’usin, saber que si es troben amb alguna dificultat seran escoltats tranquil·litza. Allò que genera desconfiança és la sensació que si la migració li impedeix fer la seva feina o fer-la bé el problema serà únicament del treballador. Si no existeix en l’organització i les dimensions ho justifiquen, pot ser un bon moment per implantar una eina de gestió d’incidències i tramitació de peticions. Per anar bé, s’hauria de posar en marxa abans de procedir a la migració i, per a què tingui l’efecte de generar confiança, com a mínim les primeres peticions han d’obtenir resposta més ràpid que pels canals alternatius. c) Accions a posteriori Un cop s’ha produït el canvi de tecnologia i l’usuari ha de començar a usar el nou entorn és important, i s’ha d’haver previst a priori, tenir ben establert un canal per resoldre de forma àgil i eficaç qualsevol dubte que se li pugui plantejar. I encara més important: l’usuari ha de saber que existeix aquest canal i com accedir-hi. A l’apartat dedicat al pilot s’exposa una de les tècniques més eficaces en aquesta qüestió: la resolució de dubtes a través de companys/es més ben disposats. A part de les reticències al canvi i les possibles dificultats d’ús de les noves eines, també s’han de preveure, tot i que és difícil fer-ho a priori, les conseqüències d’alguns canvis sobre qüestions operatives no directament lligades a la feina quotidiana. Per exemple, migrar els ordinadors de sobretaula de Windows a Linux pot suposar que el personal tingui la sensació de tenir menys control sobre el seu ordinador, ja que potser no es podrà instal·lar aplicacions quan abans sí que podia o no podrà decidir elements de la configuració que havia après a canviar per sí sol. Efectes col·laterals d’aquesta mena podrien generar reaccions adverses imprevistes o, fins i tot, que els usuaris no s’atreveixin a «confessar». Això pot portar l’equip responsable de la migració a haver de lluitar contra «adversaris» que no es manifesten, i aquest és un problema de molt difícil solució.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 51 27/11/09 15:31

Page 54: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

52

5. Migració d’aplicacions a PL

5.3.8. - Planificar la formació

Ben portada, la formació ha de conduir als usuaris i usuàries a conèixer les eines noves abans que se les trobin al lloc de treball. És molt positiu que puguin fer pràctiques amb les noves aplicacions i, de manera ideal, que puguin provar de resoldre situacions habituals a la seva tasca diària en el nou entorn. Els dos efectes principals de la formació i que cal buscar especialment en planificar-ne els continguts són: · Efecte directe: Escurçar el temps que els usuaris necessitaran per arribar a ser plenament operatius en el nou

entorn i aconseguir l’augment de la productivitat esperat. · Efecte indirecte: Eliminar el factor de la por d’allò desconegut i la inseguretat que provoca. A l’hora de planificar l’organització de la formació cal prendre en consideració, a part de qualsevol circumstància particular de l’administració en qüestió, com a mínim els factors següents: · El nivell de partida de cada alumne. Cal fer-ne una avaluació prèvia i agrupar-los per nivells, per fer més eficaç la

formació. · La durada recomanable de la formació, en funció dels continguts i de cada nivell. · La capacitat de les aules equipades de què disposi l’administració, ja que limita la mida dels grups i, per tant, el

nombre de grups que caldran. Si cal, es pot recórrer a aules de formació externes. · La dificultat que pugui suposar tenir moltes persones d’un mateix departament formant-se alhora, ja que el pot

deixar inoperatiu i pot ser que això no sigui possible. Una altra alternativa és la possibilitat de fer formació fora de l’horari d’oficina, incentivant-la d’alguna manera.

A Catalunya mateix hi ha casos on s’han aplicat amb èxit plans de formació voluntària incentivada. Si les circumstàncies ho permeten, es poden preveure formes força creatives de fomentar l’increment de coneixements del personal no informàtic.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 52 27/11/09 15:31

Page 55: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

53

5. Migració d’aplicacions a PL

5.4. - L’ús de grups pilotLa millor manera d’assegurar l’èxit és provar les coses primer en un entorn més petit i, per tant, més controlable. Els casos d’èxit que corroboren que la pràctica de provar la migració primer amb un pilot és un bon consell són molt nombrosos, però hi ha formes diferents de fer-ho i convé pensar-hi per triar la més convenient en cada cas. 5.4.1. - Principals formes de seleccionar el pilot

Les diferències més importants entre les diverses formes de portar a terme un pilot se centren en la selecció de les persones i les instal·lacions que han de formar part del grup pilot. Bàsicament, les dues grans estratègies són: a) Selecció per nivell Si no es coneix a priori, es fa una prova de nivell a tot el personal i s’escullen persones amb un nivell similar de coneixements sobre les eines a migrar. Habitualment es busca que n’hi hagi de tots els departaments o àrees que es veuran afectats per la migració, per tal que la mostra del pilot sigui representativa de tot el ventall de problemes que apareixeran després, durant la generalització de la migració. Hi ha dues possibilitats dins d’aquesta estratègia: · Escollir les persones amb més dificultats. És recomanable en el cas d’una migració en què es puguin preveure moltes dificultats. Escollir les persones amb

menys coneixements i actituds poc inclinades als canvis proposats suposa anar a buscar d’entrada els casos més difícils. D’aquesta manera, quan es generalitzi la migració i el volum pugui magnificar els problemes, el personal tècnic ja tindrà l’experiència d’haver superat els majors obstacles.

· Escollir els usuaris/àries avançats/des, persones amb una actitud oberta als canvis i uns coneixements lleugerament millors que els de la resta.

En aquest cas, se sol buscar especialment que la mostra sigui representativa de totes les àrees o departaments, ja que l’objectiu, a part de provar el bon funcionament del nou entorn, és disposar a cada àmbit de treball de per-sones que puguin resoldre els dubtes dels seus companys/es quan es generalitzi la migració. Per això se’ls forma primer i, fins i tot, és habitual formar-los més. A part de provar la migració en un conjunt més reduït (funció d’un pilot), es busca disposar d’un o diversos aliats a cada departament. D’aquesta segona tècnica, la més habitual, hi ha casos d’èxit notables que corroboren que, a més de funcionar bé com a pilot, és també una acció excel·lent de cara a la gestió del canvi. Per treure’n el màxim rendiment és important que tota la resta del personal sàpiga que hi ha aquest grup pilot i conegui els usuaris/àries avançats/des que té a prop. Això genera la doble confiança de saber que tenen a la vora algú que els pot resoldre els dubtes i que, a més, és algú que fa les mateixes tasques que ells i, per tant, es troba amb els mateixos problemes i dificultats. En alguns casos, la participació en aquests pilots s’ha incentivat mitjançant la dotació d’aquests usuaris/àries avançats/des de màquines més potents, donant prioritat a l’hora de triar vacances o el lloc de treball, o bé directament amb un sobresou per la tasca de suport que hagin prestat.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 53 27/11/09 15:31

Page 56: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

54

5. Migració d’aplicacions a PL

b) Selecció per àrea L’estratègia alternativa és triar un departament i fer que migri sencer. En aquest cas, cal afinar molt bé la tria del departament pilot, prenent en consideració: · Les interdependències i intercanvis d’informació o serveis, és a dir, la interoperabilitat entre departaments que

encara vagin amb l’entorn antic i el pilot, que ja anirà amb el nou. · El volum del departament. Se’n sol escollir algun que no sigui especialment gran, però sí significatiu. · El nivell mitjà del personal del departament pel que fa a coneixements d’informàtica i actitud davant dels canvis. · Que el departament sigui representatiu de les dificultats que poden sorgir a la resta de departaments. Habitualment se solen prendre més en consideració el volum del departament i les interdependències, però si la darrera característica (que sigui representatiu) no es dóna, més que un veritable pilot el que s’estarà fent és una migració gradual, per etapes. Això no té per què ser negatiu, però no és pròpiament un pilot.

5.4.2. - Altres consideracions sobre la selecció del grup pilot

També hi ha casos en què s’han aplicat metodologies combinades: migrar un departament començant pels seus usuaris més avançats i després anar migrant departament per departament, organitzant visites o períodes de formació dels seus usuaris més avançats en els departaments ja migrats, o combinacions similars. Hi ha una altra alternativa, però l’experiència demostra que no sempre dóna bons resultats: la selecció per nivells jeràrquics. És a dir, migrar primer els i les caps dels departaments perquè siguin més proactius/ves davant la migració o, al contrari, deixar-los per al final. Aquest mètode depèn massa de l’actitud d’aquestes persones i mostra tant casos d’èxit com de fracàs. Una altra cosa és mirar de convèncer els i les caps de departament, de forma especial i en primer lloc, com una acció de gestió del canvi. És evident que, si elles i ells acaben rebutjant el nou entorn, la seva capacitat de generar problemes en el procés de la migració serà molt superior a la de la resta del personal. Però no és el mateix convèncer-los/les primer que migrar-los/les primer.

5.4.3. - El «pilot virtual»

Si les dimensions de l’administració que planteja la migració no permeten establir proves pilot en departaments o àrees, es pot crear un «departament virtual» que recreï els principals aspectes i factors de la dinàmica de la casa i fer la prova en aquesta instal·lació, en realitat fictícia. Aquesta pot ser una etapa prèvia a un pilot real amb tot un departament o un grup seleccionat per nivell o, fins i tot, una forma d’avaluar el programari nou per assegurar que realment cobreix tota la funcionalitat requerida.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 54 27/11/09 15:31

Page 57: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

55

5. Migració d’aplicacions a PL

5.4.4. - L’avaluació de la fase pilot i la replanificació

Allò que a vegades s’obvia, i això desvirtua els avantatges d’aquesta metodologia, és preveure en la planificació que la darrera etapa d’un pilot no és executar la migració en el grup escollit. Després d’aquesta fase, cal recordar-se de la veritable raó de ser d’aquesta prova inicial reduïda: avaluar l’experiència obtinguda amb el pilot i, si cal, replanificar la resta del projecte de migració. Els objectius d’una fase pilot completa i eficaç, sigui real o virtual, inclouen, com a mínim: · Sobre la funcionalitat del nou entorn: - Verificar que permet totes les operacions necessàries. - Comprovar els temps de resposta i la usabilitat del nou entorn.

· Sobre la reacció dels usuaris/àries: - Detectar, abans que passin a tota l’organització, els problemes que es puguin produir. - Comprovar la qualitat de la formació impartida.

· Sobre la planificació de la migració: - Comprovar el bon dimensionat dels recursos humans que calen en la formació, la migració pròpiament dita i la

resolució de dubtes, problemes i dificultats. - Comprovar el bon dimensionat del maquinari i el programari previst. - Assegurar-se que la resta de la planificació, tant de les etapes previstes com de la planificació econòmica,

és realista i no patirà greus desviacions.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 55 27/11/09 15:31

Page 58: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

56

5. Migració d’aplicacions a PL

5.5. - Eines d’ajuda a la migracióHi ha nombroses guies i recursos d’ajuda a la migració a PL. Els principals fabricants, agents tecnològics i fi ns i tot administracions tenen editades guies i documents de molta ajuda per orientar aquesta mena de projectes. A continuació enumerem alguns exemples que hem considerat signifi catius: · Guia IBM de migració de Windows a Linux: [en anglès] http://www.redbooks.ibm.com/abstracts/sg246380.html · Guia RedHat de migració de Windows a Linux: [en anglès] http://www.redhat.com/f/pdf/rhel4/UpgradeGuidelines.pdf · Guia del Govern del Brasil de migració de programari propietari a lliure: [versions en portuguès i castellà] http://www.governoeletronico.gov.br/acoes-e-projectos/guia-livre · Guia UNESCO sobre PL, amb el capítol 5 titulat «Cómo migrar a software libre?»: [en castellà] http://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=26399&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 56 27/11/09 15:31

Page 59: Programari Lliure (GUIA)

PART III

PL en eldesenvolupament

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 57 27/11/09 15:31

Page 60: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

58

6.1. - Quin paper pot fer el PL en el desenvolupament?La comunitat del programari lliure ha experimentat un important creixement els darrers anys, tant en la seva acceptació i implantació real en diferents entorns com en el nombre de comunitats, desenvolupadors i projectes que hi participen. Focalitzant el món del desenvolupament d’aplicacions, siguin del tipus que siguin, s’aprecia que la comunitat de programari lliure ofereix una quantitat considerable de recursos que permeten agilitzar aquests desenvolupaments. A grans trets, es poden englobar aquests recursos en: - Llenguatges lliures: Java, PHP, Ruby, C, C++ o Python, entre d’altres.- Entorns integrats de desenvolupament (IDEs): Netbeans o Eclipse.- Eines de suport al desenvolupament. - Eines per a la construcció d’aplicacions: Make, Ant o Maven.- Eines de comprovació automatitzada de codi: Junit o Jsfunit.- Sistemes de control de versions: CVS, Subversion o GIT.- Eines d’integració contínua: Hudson, Continuum o Cruisecontrol.- Control de bugs.- Marcs de treball: frameworks.- Llibreries de programari.- Repositoris de codi font i d’aplicacions: com SourceForge o LaFarga.cat. Des del punt de vista del programador, el principal avantatge que proporciona un model de programació basat en eines de programari lliure és l’accés al codi font del mateix, així com la capacitat de modificació i adaptació per ajustar-lo als requeriments desitjats. En el moment d’afrontar la creació d’una nova aplicació per tal de resoldre unes determinades necessitats, si s’opta per la utilització de programari lliure s’hauria de seguir el següent guió de decisions abans d’iniciar el desenvolupament del projecte.

PL i desenvolupament de programes o aplicacions6

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 58 27/11/09 15:31

Page 61: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

59

· Presa de requeriments:

Abans d’abordar el projecte, des del punt de vista tècnic, cal establir, parlant amb el/s departament/s que haurà/an d’usar l’aplicació, quines necessitats ha de cobrir l’aplicació a desenvolupar.

· Estudi de viabilitat:

En aquesta fase s’ha de plantejar si realment es disposa dels recursos necessaris per afrontar el desenvolupament de l’aplicació, que es poden englobar en: · Recursos humans: De quants desenvolupadors es disposa per realitzar el projecte i quins

coneixements tenen sobre el llenguatge, eines i llibreries que tenim previst utilitzar. · Recursos tècnics: De quin maquinari es disposa per dur a terme el projecte, tant a la fase de

desenvolupament com al pas a producció. · Recursos temporals: Quin és el marge temporal de què es disposa per realitzar el projecte i quina és

la dedicació que es pot assignar a cada membre de l’equip de treball.

· Recerca de programari lliure:

· Cal fer la cerca d’alguna aplicació de programari lliure que compleixi alguna o, a ser possible, totes les funcionalitats requerides amb l’objectiu d’agilitzar el desenvolupament de l’aplicació.

· En cas de trobar alguna o algunes aplicacions, cal fer una anàlisi del model de llicenciament de les

mateixes per tal de conèixer si es permet fer-hi adaptacions i si aquestes han de ser obligatòriament retornades a la comunitat.

· De la mateixa manera, cal fer un estudi de la capacitat d’adaptació i d’integració d’aquestes

aplicacions a l’arquitectura prevista del projecte, si així s’ha previst a l’aplicació. - Adaptació del programari: Es refereix a la capacitat d’afegir noves funcionalitats o adaptar les

existents, com canvis estètics o idiomàtics, entre d’altres.

- Inclusió del programari candidat: En aquest cas, s’opta per fer les mínimes adaptacions per tal d’incloure aquesta peça de programari com un mòdul funcional a l’arquitectura prevista.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 59 27/11/09 15:31

Page 62: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

60

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

· Eines de programació de PL:

· En cas de no trobar cap aplicació de programari lliure que pugui ser útil, caldrà afrontar el desenvolupament partint de zero.

· En aquest punt, sovint és de molta utilitat cercar algun framework, o en el seu defecte llibreria de programari

lliure, que permeti agilitzar el desenvolupament de certes funcionalitats de l’aplicació. · Cal tenir en compte que la utilització i/o inclusió de frameworks i llibreries de PL està vinculada al model de

llicenciament que porten incloses i, per tant, s’ha de vigilar si el programari a incloure introdueix limitacions i/o restriccions al desenvolupament del projecte o a la seva explotació.

· És important realitzar aquesta anàlisi abans de dissenyar l’arquitectura final del projecte, ja que la utilització de

determinats frameworks pot condicionar-la. El diagrama següent és una representació gràfica d’aquest guió d’actuacions:

· Recursos:

· Taula comparativa de llicències de programari lliure: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_free_software_licenses · Taula comparativa de repositoris de programari lliure: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_open_source_software_hosting_facilities

��������������������

�������������������

������������ ��������������

�����������������

��������� ��������������

������������������� ����� ��������

�� ��

�� ������

Figura 8: Etapes del procés de desenvolupament, tenint en compte el PL.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 60 27/11/09 15:31

Page 63: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

61

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

6.2. - Els IDE PL com a eines de base per al desenvolupamentQuan es plantegen les característiques que ha de complir un entorn de treball adequat per a desenvolupadors, cal tenir present que el programari lliure proporciona una gran quantitat de recursos per a aquesta finalitat. La peça clau en tot entorn de treball és l’IDE (Integrated Development Environment - Entorn de Desenvolupament Integrat) i la comunitat de programari lliure proveeix alguns IDE PL d’àmplia acceptació com poden ser Netbeans o Eclipse. El valor de la comunitat

Un factor determinant sobre quin IDE PL utilitzar a l’entorn de treball ha de ser la maduresa de la seva comunitat d’usuaris, que pot proporcionar nombrosa informació sobre la utilització del propi IDE, així com de totes les tecnologies i eines que porta incloses. A més a més, els usuaris d’aquestes comunitats alimenten contínuament el grup, participant en fòrums de resolució de problemes, publicant articles, aportant opinions o informant d’errades al programari.

Multillenguatge i multiplataforma

Una característica desitjable dels IDE PL és el seu suport a la generació de projectes amb diferents llenguatges de programació lliures (com Java, C++, C, PHP 5/4, Ruby, Python o Perl), així com el fet de ser multiplataforma. El fet diferenciador per l’elecció d’un IDE PL pot ser el conjunt d’eines que proporciona per ajudar a fer més àgil el treball quotidià dels desenvolupadors (assistents de codi, validadors, correctors automàtics, autocompleció de codi, ajuda contextual o suport de frameworks).

Extensibilitat

Una característica molt important de la majoria dels IDE PL que han tingut més acceptació és la seva extensibilitat, entesa com la possibilitat de crear mòduls per donar suport a noves funcionalitats (anomenats plug-ins, extensions o mòduls, en funció de l’IDE). Gràcies a aquesta possibilitat, les comunitats d’aquests IDE PL han creat al seu voltant un ampli catàleg d’extensions, moltes d’elles realitzades pels seus mateixos usuaris de forma desinteressada.

Suport a SCM (Software Configuration Management, control de canvis)

En situacions en què l’equip de desenvolupadors està composat per diversos membres, cal establir alguna política per centralitzar i controlar l’accés al codi font de les aplicacions. En aquest punt, el suport dels IDE PL per interactuar amb sistemes de control de versions, com pot ser CVS, Subversion o GIT, és un valor afegit molt important i facilita enormement el treball concurrent de diferents programadors.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 61 27/11/09 15:31

Page 64: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

62

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

Suport a la construcció

Durant el desenvolupament d’aplicacions és molt habitual disposar d’algun sistema de construcció d’aplicacions per tal de transformar el codi font de les versions executables i/o desplegables de les mateixes. Sovint no es tenen en gaire consideració aquestes eines, però habitualment és una tasca realitzada de forma reiterativa. Per tant, és molt interessant que l’IDE PL escollit doni suport a aquest tipus d’eines i, en particular, a la generació automatitzada d’aquests processos de construcció per les eines més arrelades a la comunitat PL, com són Jakarta Ant, Apache Maven o Git.

Suport a proves unitàries

La tendència actual en projectes de desenvolupament és la utilització de metodologies TDD (Test Driven Development - Programació orientada a comprovació). El PL ofereix nombroses eines tant per a la construcció de comprovacions com per a la seva execució i gestió de resultats.

Suport a sistemes d’integració contínua

En un entorn de treball amb un cert volum de desenvolupadors que treballen conjuntament i de forma modular en una aplicació, és interessant la inclusió d’una eina d’integració contínua. Aquesta eina té com a funció principal validar la interoperabilitat dels diferents mòduls desenvolupats pels diferents membres de l’equip de treball, de forma que genera informes sobre el grau de compliment dels contractes entre mòduls. Tot i que el suport d’aquestes eines encara està molt limitat a la majoria d’IDE (tant lliures com privatius), comencen a aparèixer els primers plug-ins/mòduls per afegir aquest suport, aprofitant l’extensibilitat pròpia dels IDE.

Suport a noves metodologies de desenvolupament

La comunitat de programari lliure es troba en constant innovació i, en particular, de forma molt intensa al món de la programació: nous API, llibreries, frameworks, eines, aplicacions i metodologies apareixen de forma continuada. Aquest fet es deu en gran mesura a què la pròpia activitat dins de les comunitats de projectes lliures genera noves maneres d’interactuar i nous models d’organització sobre com abordar, dissenyar i desenvolupar projectes. Així doncs, es pot dir que la comunitat de programari lliure és pionera en innovació i tendències tecnològiques, i ofereix nombroses eines per afrontar els paradigmes de programació més avantguardistes, com les metodologies XP (Extreme Programing – Programació Extrema), Scrum o BDD (Behavior Driven Development – Desenvolupament Conduït pel Comportament).

Suport a la programació col·laborativa A causa, en gran part, de la deslocalització dels equips de treballs, cada cop es posa més èmfasi en models de programació col·laborativa i, per tant, s’està dotant els membres d’aquests equips d’eines de comunicació integrades als propis IDE.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 62 27/11/09 15:31

Page 65: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

63

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

Així doncs, es pot veure que els IDE PL són una part fonamental de l’entorn de treball d’un desenvolupador. Serà responsabilitat del desenvolupador aprofitar totes les funcionalitats i ajudes que li poden oferir, tant el propi IDE com la seva comunitat, per agilitzar i millorar les tasques de desenvolupament i manteniment d’aplicacions. De la mateixa manera que la gran majoria d’aplicacions interaccionen amb sistemes externs al codi (sistemes de fitxers, base de dades o servidors de noms), els IDE s’han de considerar l’eina central de desenvolupament, però que pot i ha d’interaccionar amb molts altres sistemes i eines auxiliars. Els IDE no són una peça monolítica de programari, sinó que estan dissenyats per ser el nexe d’unió de diferents eines i tecnologies, treballant conjuntament per aconseguir un objectiu: simplificar i agilitzar les tasques de desenvolupament d’aplicacions. El programari lliure també ofereix eines per a la publicació i gestió de projectes, que permeten compartir projectes propis a la comunitat, de forma que s’estableix una retroalimentació entre l’administració que ha impulsat el projecte i les comunitats de programari lliure.

Recursos:

· Taula comparativa d’IDE: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_integrated_development_environments · Llista de programari per a construcció automàtica: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_build_automation_software · Taula comparativa de programari de control de versions: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_revision_control_software · Llista de sistemes d’integració contínua: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Continuous_Integration#Software · Taula comparativa de sistemes d’integració contínua: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_Continuous_Integration_Software · Llista de frameworks per a proves unitàries: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_unit_testing_frameworks

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 63 27/11/09 15:31

Page 66: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

64

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

6.3. - Frameworks i llibreries, components lliures en el desenvolupamentPer definició, un framework és un conjunt d’eines, llibreries, API i patrons de disseny orientats a facilitar als desenvolupadors la implementació de certes funcionalitats de les seves aplicacions. Proporcionen una estructura i una metodologia de treball que s’ha d’integrar a l’arquitectura de les aplicacions que vulguin utilitzar-les. Per aquest motiu, és molt recomanable decidir la utilització o no d’un determinat framework en les primeres fases d’elaboració del projecte, abans d’iniciar la programació del mateix. De no ser així, si es decideix incloure un framework sobre un desenvolupament actiu és molt probable que impliqui la reescriptura de part del codi de l’aplicació per tal d’adaptar el seu funcionament a les necessitats del framework. La majoria de frameworks estan orientats a ser utilitzats en un determinat llenguatge de programació i en determinades arquitectures d’aplicacions. Per tant, la forma més natural de classificar-los és pel llenguatge i pel seu àmbit d’aplicació: · Hi ha frameworks per a Java/JEE, PHP, C++ o Ruby, entre molts altres. · Hi ha frameworks per a construcció d’aplicacions d’escriptori, d’aplicacions client-servidor, d’aplicacions web

o de serveis web (WebServices). Per posar un exemple, els frameworks més utilitzats al món Java/JEE per a construcció d’aplicacions Web/JEE són:

· Spring Framework. · Seam Framework. · JBoss Developer Studio. · Apache Struts. · Google Web Toolkit (GWT). La comunitat de programari lliure posa a disposició dels desenvolupadors un ampli ventall de frameworks (capítol 8.1) que, a grans trets, ofereixen: · Implementació de certes funcionalitats a les aplicacions: D’aquesta manera s’evita que els programadors

hagin de fer-les per sí mateixos i això els permet obtenir aplicacions més flexibles i modulars. · Aplicació de bones pràctiques: Molts frameworks actuals orienten els programadors a fer-ne un ús adequat,

els proporciona guies i, alhora, els ajuda a assolir bones pràctiques de programació. · Optimitzacions: Molts frameworks han assolit un grau tal d’experiència que, internament, fan ús de les

tècniques més avançades d’optimització dels recursos de què disposen (memòria, disc o throughput de xarxa). Per tant, de manera col·lateral les aplicacions que utilitzen aquest framework s’aprofiten d’aquestes optimitzacions.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 64 27/11/09 15:31

Page 67: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

65

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

Els frameworks més utilitzats o que tenen la rellevància suficient dins de la comunitat de programari lliure solen estar inclosos dintre dels propis IDE PL, permetent als desenvolupadors el seu ús de forma ràpida i natural.

Alguns IDE ofereixen assistents de codi (wizards) específics per ajudar els programadors a utilitzar un determinat framework, com per exemple Hibernate tools, i evitar així que hagin de realitzar tasques repetitives que es poden automatitzar. Com a contrapartida, els desenvolupadors que no tenen experiència en un determinat framework han d’assolir els coneixements suficients per saber utilitzar-lo. En aquest punt, són les mateixes comunitats dels frameworks les que aporten un valor afegit en proporcionar informació de consulta, guies, tutorials d’ús o fòrums de discussió. Un altre punt a tenir en compte és que, en tractar-se d’una peça de programari, també està subjecte a tenir errors i comportaments no desitjats. Per tant, els programadors han d’estar constantment informats sobre els errors que es detecten en els frameworks i les correccions que s’han d’aplicar. També hauran de considerar si és necessari o no aplicar aquestes correccions a les aplicacions que utilitzen el framework.

Llibreries PL: Una llibreria té un àmbit d’aplicació més concret que un framework ja que, per definició, es tracta d’una peça de programari dissenyada per ser utilitzada i inclosa en una aplicació per tal d’implementar certs serveis. El codi de les llibreries passa a formar part del codi d’execució de les aplicacions que les utilitzen. Com a característica més rellevant, les llibreries permeten la modularitat de les aplicacions, englobant el seu codi en blocs funcionals. La comunitat de programari lliure posa a disposició dels desenvolupadors una gran varietat de llibreries lliures, per a multitud de llenguatges i que permeten incloure a les aplicacions una multitud de funcionalitats ja implementades per altres membres de la comunitat. Per posar una llista limitada d’exemples, es poden trobar, a la comunitat, llibreries per accedir a diferents motors de base de dades, per accedir a serveis de noms, implementacions de memòria cau distribuïdes o llibreries de components AJAX. De la mateixa manera que els IDE inclouen els frameworks més utilitzats en el desenvolupament d’aplicacions actuals, també porten incorporats un conjunt considerable de llibreries lliures a utilitzar per les aplicacions. Els IDE també suporten la inclusió de llibreries externes que els desenvolupadors considerin oportunes per les seves aplicacions. S’ha de comentar que tots els IDE donen suport a la creació de llibreries pròpies, que poden ser reutilitzades per una o més de les pròpies aplicacions. Com a contrapunt als avantatges que implica aprofitar codi ja realitzat, la inclusió o utilització de llibreries de tercers a les aplicacions implica que els desenvolupadors hauran d’estar informats de qualsevol funcionament incorrecte detectat en aquestes llibreries i actuar en conseqüència.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 65 27/11/09 15:31

Page 68: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

66

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

Recursos:

· Taula comparativa de frameworks de construcció d’aplicacions web: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_web_application_frameworks · Frameworks PHP: [en anglès] http://www.phpframeworks.com/ · Llistat de frameworks per a serveis web: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Web_service_Frameworks · Taula comparativa de frameworks de JavaScript: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_JavaScript_frameworks · Comparació de frameworks de construcció amb components JSF: [en anglès] http://en.wikipedia.org/wiki/JavaServer_Faces#Comparison_to_other_Web- GUI_Frameworks · [en anglès] http:/www.springsource.org/ · [en anglès] http://www.seamframework.org/Home · [en anglès] http://www.jboss.com/products/seam/ · [en anglès] http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit/ · [en anglès] http://struts.apache.org/

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 66 27/11/09 15:31

Page 69: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

67

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

6.4. - L’alliberament de programes i aplicacionsL’alliberament de codi i de documentació és una de les activitats més importants per gaudir dels beneficis de les llibertats ofertes pel PL i per fomentar la reutilització de recursos de les administracions públiques. Pot suposar un notable avantatge tècnic i econòmic davant l’evolució de les aplicacions públiques, que poden no només compartir recursos entre elles, sinó també rebre les millores d’altres usuaris dins i fora de les administracions públiques, és a dir, de la comunitat. A més a més, la reutilització de programari entre entitats públiques és explícitament reconeguda per la Llei 11/2007 (Cap. 3 del Títol IV).

Beneficis de la reutilització i alliberament de programari: · Compartir costos i eliminar redundàncies d’adquisició o desenvolupament d’aplicacions per a les administracions públiques. · Compartir coneixement. · Afavorir el marc d’interoperabilitat entre administracions i els efectes de xarxa. · Compliment amb el marc legal de la LAECSP. · Més participació dels usuaris en el manteniment de les aplicacions i nivells de seguretat interoperabilitat. · Promoure/desenvolupar l’entorn i la capacitat econòmica local (ecosistema TIC local). · Permetre la localització de programari. · Augmentar la competència.

Les condicions necessàries per a l’alliberament de recursos inclouen: · Considerar l’alliberament o reutilització com part integral dels projectes de l’administració. · Establir les bases legals per garantir la titularitat per part de l’administració dels recursos desenvolupats per ella. · Assegurar la compatibilitat legal dels components inclosos en aplicacions. · Definir una arquitectura tècnica del programari adient per al seu alliberament. · Documentar tots el components integrats en els recursos de l’administració. · Tenir clara la visió global a mig termini de l’evolució del producte (full de ruta). Es recomana establir una estratègia i metodologia per realitzar alliberaments de programari, en particular: · Identificar les diferents estratègies d’alliberament possibles segons el tipus de programari, la seva utilitat,

el tipus de servei i models de col·laboració amb la comunitat. Algunes estratègies possibles inclouen:

· encarregar desenvolupaments per alliberar (per exemple: el projecte GONG, del Cenatic, o gVSIG, de la Comunitat Valenciana),

· desenvolupar un producte amb continuïtat dins de l’administració en particular o les administracions públiques en general,

· establir un projecte patrocinat amb un soci comercial, · iniciar un projecte de col·laboració amb altres administracions públiques o · alliberar documentació.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 67 27/11/09 15:31

Page 70: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

68

6. PL i desenvolupament de programes o aplicacions

· Determinar criteris per a la selecció de projectes i documents a alliberar. Per exemple:

· el seu interès per a les altres administracions, · la idoneïtat de la seva plataforma i arquitectura tecnològica (maquinari, programari, xarxa) i model de

desenvolupament, · les seves característiques fonamentals: qualitat, usabilitat, escalabilitat, estabilitat, mantenibilitat, portabilitat,

suport, l’aptitud per obtenir suport a llarg termini de la comunitat, etc.

Aquests criteris ajudaran a orientar les decisions dels responsables en el moment d’alliberar un programari i, juntament amb un estudi de viabilitat (cost-benefici, riscs, evolució a futur), aquesta reflexió orientarà el disseny del projecte d’alliberament i millorarà el seu èxit.

· Definir una metodologia i processos per a alliberaments: Per garantir el compliment de drets de tercers i les condicions de les llicències lliures sobre components i minimitzar el risc d’accions legals per infraccions de drets de tercers; assegurar la idoneïtat tècnica per a la reutilització de programari i la seva integració en el marc nacional i europeu d’interoperabilitat; afavorir la continuïtat de l’evolució del programari alliberat; i promoure la lliure difusió de documents i know-how relacionats amb els productes de les administracions públiques.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 68 27/11/09 15:31

Page 71: Programari Lliure (GUIA)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 69 27/11/09 15:31

Page 72: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

70

7.1. - Eines de desenvolupamentLa comunitat de programari lliure ofereix una gran quantitat de recursos per al desenvolupament en PL. Aquí es presenten els llenguatges, frameworks, IDE i eines de construcció més comuns i rellevants.

Llenguatges

C és un dels llenguatges de programació més populars. Té una gran difusió i està sent usat per múltiples plataformes (hi ha poques arquitectures per a les quals no existeixi compilador de C). C++ és un llenguatge de nivell mitjà, ja que ofereix característiques de llenguatges d’alt i baix nivell. És àmpliament utilitzat per la indústria del programari i es manté com un dels llenguatges de programació més popular de tots els temps. Ha estat utilitzat per a la programació de sistemes operatius, aplicacions, controladors, servidors d’aplicacions i clients d’alt rendiment o programari d’entreteniment, com els videojocs. Java és un llenguatge de programació que es presenta com a nucli de la plataforma Java de Sun Microsystems. Les aplicacions Java permeten la seva execució en qualsevol Màquina Virtual Java (JVM), fent-la independent de l’arquitectura de l’equip. Sun Microsystems ofereix la majoria de la seva tecnologia Java com a programari lliure sota llicència GPL. JavaScript és un llenguatge script usat per permetre accés de programació a objectes d’altres aplicacions. Gràcies a la seva compatibilitat amb la majoria de navegadors actuals, és el llenguatge de programació client-side més utilitzat en l’actualitat. Perl és un llenguatge de programació interpretat, dinàmic i d’alt nivell. Perl és conegut com «la navalla Suïssa dels llenguatges de programació» per la seva flexibilitat i adaptabilitat. PHP és un llenguatge de programació interpretat i utilitzat per generar pàgines web dinàmiques, tot i que també pot ser utilitzat per programar aplicacions. És programari lliure distribuït sota llicència PHP.

Recursos per desenvolupar en PL7

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 70 27/11/09 15:31

Page 73: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

71

RUBY és un llenguatge de guions totalment orientat a objectes i pensat per al tractament de fi txers i per al manteniment del sistema. És simple, extensible i portable. PYTHON és un llenguatge de programació d’alt nivell, orientat a objectes, interpretat i interactiu que combina una potència remarcable amb una sintaxi molt entenedora. També disposa d’una gran varietat de llibreries que segueixen aquesta mateixa fi losofi a. Té drets reservats (copyright), però és lliure per usar, distribuir o fi ns i tot comercialitzar.

Frameworks

El concepte de framework i les característiques principals que ofereix ja s’han vist (apartat 6.3). En aquest punt es presenten els frameworks més signifi catius dins del programari lliure per als diferents llenguatges de programació enumerats anteriorment. Frameworks i llibreries per a C/C++

GNU Common C++: Framework per al desenvolupament d’aplicacions C++ amb threads, optimitzat i portable a múltiples plataformes.

Llicència: GPLv3 ([en anglès] http://www.gnu.org/software/commoncpp/) Whisper2: Framework d’aplicacions C++ per a Mac i Windows. A diferència de la majoria de frameworks, treu profi t de la utilització de llibreries estàndards, de la metodologia de disseny per contracte (design by contract) i de les característiques més innovadores del món de C++, com són els tipus genèrics i la utilització de patrons de disseny i plantilles (templates).

Llicència: zlib/libpgn([en anglès] http://sourceforge.net/projects/whisper2/) Hestia: Framework per a verifi cació que proporciona eines i utilitats per a millorar els processos de desenvolupament del programari. Auto Build Checker (ABC) analitza els resultats i genera informes en HTML.

Llicència: LGPL([en anglès] http://sourceforge.net/projects/hestia/)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 71 27/11/09 15:31

Page 74: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

72

7. Recursos per desenvolupar en PL

Frameworks per a Java

Spring: És un framework PL per al desenvolupament d’aplicacions Java/JEE multicapa, basat en la publicació realitzada per Rod Jonhson, Expert One-on-One Java EE Design and Development (Wrox Press, octubre 2002).

Llicència: Apache License, 2.0([en anglès] http://www.springframework.org) Google Web Toolkit: Framework creat per Google per al desenvolupament Java/JEE per a aplicacions web basades en AJAX, com Google Maps o Gmail. La seva principal característica és que permet amagar la complexitat de diversos aspectes de la tecnologia AJAX. Les aplicacions desenvolupades i compilades en aquest entorn esdevenen compatibles amb tots els navegadors.

Llicència: Apache License, 2.0([en anglès] http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit/) JBoss Developer Studio (JBDS): Entorn de desenvolupament PL certificat, creat i desenvolupat per JBoss (divisió de Red Hat) i Exadel Inc., que integra i certifica components runtime i eines combinant Eclipse, Eclipse Tooling i la JBoss Enterprise Application Platform (Plataforma d’Aplicacions Empresarials JBoss). La solució proporciona un entorn de desenvolupament robust per a aplicacions web, aplicacions empresarials de missió crítica i serveis d’integració.

Llicència: GPL([en anglès] http://www.jboss.com/)([en anglès] http://www.jboss.org/) Seam: Igual que Spring, és un framework per al desenvolupament d’aplicacions J2EE, multicapa, però més enfocada a la simplicitat d’ús. La característica diferenciadora d’altres frameworks per JEE és que proporciona un context unificat i simple per a tots els components de les diferents capes d’una aplicació multicapa, permetent per exemple l’ús d’EJB directament des de la lògica de la capa de presentació (AJAX, JSF). A més, proporciona un marc de treball orientat a les aplicacions multiconversacionals (conversation context), així com a la integració amb motors de workflow (Jboss BPM) i de regles (Jboss Rules).

Llicència: LGPL([en anglès] http://www.seamframework.org) Apache Struts: Framework per al desenvolupament JEE d’aplicacions web sota el patró MVC (Model/View/Controller – Model/Vista/Controlador). Inicialment formava part del projecte Jakarta de l’Apache Software Foundation, però actualment és un projecte independent conegut com Apache Struts.

Llicència: Apache License 2.0([en anglès] http://struts.apache.org)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 72 27/11/09 15:31

Page 75: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

73

7. Recursos per desenvolupar en PL

JUnit: Framework de verificació per a Java. JUnit ha estat important pel mètode de desenvolupament guiat per proves (test-driven development) i ofereix una família de frameworks de verificació coneguda com “xUnit”. JUnit s’ha exportat a altres llenguatges com PHP (PHPUnit), Python (PyUnit), C++ (CppUnit) o JavaScript (JSUnit).

Llicència: CPL([en anglès] http://junit.sourceforge.net/) Frameworks per a JavaScript

RichFaces: Framework de codi obert que afegeix capacitat Ajax dintre d’aplicacions JSF existents sense recórrer a JavaScript. RichFaces inclou cicle de vida, validacions, convertidors i gestió de recursos estàtics i dinàmics. Llicència: LGPL

([en anglès] http://www.jboss.org/richfaces)

JQuery: Framework de JavaScript que permet simplificar la manera d’interactuar amb els documents HTML, manipular l’arbre DOM, manegar esdeveniments, desenvolupar animacions i afegir interacció amb la tecnologia AJAX en pàgines web.

Llicència: GPL i MIT([en anglès] http://jquery.com/) ICEfaces: Framework de codi obert que permet desenvolupar aplicacions web amb AJAX tipus RIA. Permet aïllar completament de l’AJAX el desenvolupador.

Llicència: MPL([en anglès] http://www.icefaces.org/products/icefaces.html)([en anglès] http://www.icesoft.com/products/icefaces.html)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 73 27/11/09 15:31

Page 76: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

74

7. Recursos per desenvolupar en PL

Frameworks per a Perl

Catalyst: Framework Perl per a aplicacions web que suporta arquitectura MVC (Model/View/Controller – Model/Vista/Controlador). Està inspirat en Ruby on Rails, Maypole i Spring.

Llicència: GPL([en anglès] http://www.catalystframework.org/) Maypole: Framework Perl per a aplicacions web orientat a arquitectura MVC (Model/View/Controller – Model/Vista/Controlador). La seva concepció va dirigida a oferir simplicitat en el desenvolupament de webs amb petites bases de dades, permetent així mateix abordar grans projectes amb aplicacions web empresarials.

Llicència: GPL([en anglès] http://maypole.perl.org/)

Cyclone 3: Framework PL molt flexible, dissenyat per desenvolupar sistemes de gestió de continguts i aplicacions a mida amb objectius comercials.

Llicència: GPL([en anglès] http://www.cyclone3.org/) Frameworks per a PHP

KumbiaPHP: Framework per a aplicacions web escrit en PHP5. Basat en pràctiques de desenvolupament com DRY (Don’t Repeat Yourself – No et repeteixis) i el principi KISS (Keep it Symple – Mantingui-ho senzill) per a programari comercial i educatiu. Fomenta la velocitat i eficiència en la creació i manteniment d’aplicacions web.

Llicència: GPL([en anglès] http://www.kumbiaphp.com) PHP4e: Framework PHP que proporciona un entorn de desenvolupament actualitzat i flexible, fixant les bases en bones pràctiques de programació, metodologies i tecnologies disponibles a la indústria.

Llicència: MPL 1.1([en anglès] http://php4e.codeman.cl) Symfony: Framework PHP que proporciona arquitectura, eines i components, permetent que de forma ràpida i àgil es puguin desenvolupar aplicacions web complexes.

Llicència: MIT([en anglès] http://www.symfony-project.org)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 74 27/11/09 15:31

Page 77: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

75

7. Recursos per desenvolupar en PL

Frameworks per a Ruby

Ruby on Rails: Entorn de desenvolupament web de programari lliure optimitzat, és a dir, l’us de valors per defecte oferts pel propi Framework, per a la satisfacció dels programadors i de la productivitat. Permet escriure un bon codi afavorint la convenció, abans que la configuració és a dir, que l’usuari ho hagi de configurar tot abans de poder començar..

Llicència: MIT([en anglès] http://www.rubyonrails.org.es) Frameworks per a Python

Web2py: Framework PL escrit en Python per a un àgil desenvolupament d’aplicacions web, dotant-les de velocitat, escalabilitat, seguretat i portabilitat.

Llicència: GPL([en anglès] http://web2py.com)

Zope 3: Framework PL molt popular i potent que permet al programador desenvolupar aplicacions web, fent possible aplicar a les dades conceptes com persistència, integritat i control d’accés.

Llicència: ZPL([en anglès] http://www.zope.org/)([en anglès] http://www.zope.org/Resources/License / ) Django: Framework de desenvolupament web escrit en Python. Se centra en automatitzar tot allò que sigui possible i es basa en el principi DRY (Don’t Repeat Yourself – No et repeteixis).

Llicència: BSD([en anglès] http://www.djangoproject.com)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 75 27/11/09 15:31

Page 78: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

76

7. Recursos per desenvolupar en PL

Taula recull dels framewoks segons llenguatge

C/C++ Descripció Llic. Enllaç

GNU Common C++

Entorn optimitzat i portable per al desenvolupament d’aplicacions C++ amb threats.

GPLv3 http://www.gnu.org/software/commoncpp/

Whisper2 Framework d’aplicacions C++ per a Mac i Windows.

zlib/libpgn http://sourceforge.net/projects/whisper2/

Hestia Framework per a verificació que proporciona eines i utilitats per millorar els processos de desenvolupament del programari.

LGPL http://sourceforge.net/projects/hestia

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 76 27/11/09 15:31

Page 79: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

77

7. Recursos per desenvolupar en PL

Java Descripció Llic. Enllaç

Spring Framework PL per al desenvolupament d’aplicacions Java/JEE multicapa.

Apache License, 2.0

http://www.springframework.org

Google Web Toolkit

Framework creat per Google per al desenvolupament Java/JEE per a aplicacions web basades en AJAX.

Apache License, 2.0

http://code.google.com/intl/es-ES/webtoolkit

JBoss Developer Studio

Framework robust per a aplicacions web, aplicacions empresarials de missió crítica i serveis d’integració.

GPL http://www.jboss.comhttp://www.jboss.org

Seam Framework per al desenvolupament d’aplicacions J2EE, multicapa i enfocada a la simplicitat d’ús.

LGPL http://www.seamframework.org

Apache Struts

Framework per al desenvolupament JEE d’aplicacions web sota el patró MVC.

Apache License 2.0

http://struts.apache.org

JUnit Framework de verificació per a Java, exportat a altres llenguatges com PHP (PHPUnit), Python (PyUnit), C++ (CppUnit) o JavaScript (JSUnit).

CPL http://junit.sourceforge.net

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 77 27/11/09 15:31

Page 80: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

78

7. Recursos per desenvolupar en PL

JavaScript Descripció Llic. Enllaç

RichFaces Framework que afegeix capacitat Ajax dintre d’aplicacions JSF existents sense recórrer a JavaScript.

LGPL http://www.jboss.org/richfaces

JQuery Framework que permet simplificar la manera d’interactuar amb els documents HTML, manipular l’arbre DOM, manegar esdeveniments, desenvolupar animacions i afegir interacció amb la tecnologia AJAX amb pàgines web.

GPL i MIT http://jquery.com

ICEfaces Framework que permet desenvolupar aplicacions web amb AJAX tipus RIA (Rich Internet Application)

MPL http://www.icesoft.com/products/icefaces.html

Perl Descripció Llic. Enllaç

Catalyst Framework per a aplicacions web que suporta arquitectura MVC. Inspirat en Ruby on Rails, Maypole i Spring.

GPL http://www.catalystframework.org/

Maypole Framework Perl per a aplicacions web orientat a arquitectura MVC. Concebut per oferir simplicitat i potència.

GPL http://maypole.perl.org/

Cyclone 3 Framework PL molt flexible, dissenyat per desenvolupar sistemes de gestió de continguts i aplicacions a mida amb objectius comercials.

GPL http://www.cyclone3.org

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 78 27/11/09 15:31

Page 81: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

79

7. Recursos per desenvolupar en PL

PHP Descripció Llic. Enllaç

KumbiaPHP Framework per a aplicacions web escrit en PHP5. Basat en pràctiques de desenvolupament com DRY i el principi KISS per a programari comercial i educatiu.

GPL http://www.kumbiaphp.com

PHP4e Framework PHP que orienta a bones pràctiques de programació, metodologies i tecnologies disponibles a la indústria.

MPL 1.1 http://php4e.codeman.cl

Symfony Framework PHP que proporciona arquitectura, eines i components, permetent que de forma ràpida i àgil es puguin desenvolupar aplicacions web complexes.

MIT http://www.symfony-project.org

Ruby Descripció Llic. Enllaç

Ruby on Rails

Entorn de desenvolupament web de programari lliure optimitzat per a la satisfacció dels programadors i de la productivitat. Permet escriure un bon codi afavorint la convenció abans que la configuració.

MIT http://www.rubyonrails.org.es

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 79 27/11/09 15:31

Page 82: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

80

7. Recursos per desenvolupar en PL

IDE, framework multillenguatge

L’IDE (Integrated Development Environment - Entorn de Desenvolupament Integrat) és un entorn de desenvolupament multillenguatge orientat a facilitar tasques quotidianes dels programadors. Els més significatius són NetBeans i Eclipse, els quals han suposat una base per a la posterior aparició de nombrosos IDE arreu del món. Eclipse: És un «Entorn de Desenvolupament Integrat» de programari lliure multiplataforma per desenvolupar «Aplicacions de Client Enriquit», oposades a les «Aplicacions de Client Lleuger» basades en navegadors. Amb aquesta plataforma s’han desenvolupat aplicacions client tan conegudes com BitTorrent o Azureus. Així mateix, ha servit com a base per a la creació de nous IDE com el Java Development Toolkit (JDT), IDE de Java, o el compilador (ECJ), que s’entrega com a part d’Eclipse (i que s’utilitza també per desenvolupar el propi Eclipse). Eclipse va ser desenvolupat originàriament per IBM com a successor de la seva família d’eines per a VisualAge. Actualment, s’encarrega del seu desenvolupament la Fundació Eclipse, una organització independent sense ànim de lucre que fomenta una comunitat de programari lliure. Eclipse és també una comunitat d’usuaris que amplia constantment les àrees d’aplicació d’aquest IDE.

Llicència: Llicència Pública d’Eclipse([en anglès] http://www.eclipse.org)([en castellà] http://es.wikipedia.org)

Python Descripció Llic. Enllaç

Web2py Framework per a un àgil desenvolupament d’aplicacions web, dotant-les de velocitat, escalabilitat, seguretat i portabilitat.

GPL http://web2py.com

Zope 3 Framework PL molt popular i potent que permet al programador desenvolupar aplicacions web, fent possible aplicar a les dades conceptes com persistència, integritat o control d’accés.

ZPL http://www.zope.org

Django Framework que se centra en automatitzar tot el que sigui possible. Es basa en el principi DRY.

BSD http://www.djangoproject.com

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 80 27/11/09 15:31

Page 83: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

81

7. Recursos per desenvolupar en PL

NetBeans: És un «Entorn de Desenvolupament Integrat», de programari lliure, multiplataforma i escrit en Java, per desenvolupar aplicacions d’escriptori en qualsevol llenguatge de programació. És una eina per a programadors pensada per escriure, compilar, depurar i executar programes. Aquesta plataforma permet que les aplicacions siguin desenvolupades a partir de components de programari anomenats mòduls. Un mòdul és un arxiu Java que conté classes de Java escrites per interactuar amb les API (Application Programming Interface - interfície de programació de l’aplicació) de NetBeans. Les aplicacions construïdes a partir de mòduls es poden ampliar afegint nous mòduls. Gràcies a aquests mòduls, les aplicacions basades en aquesta plataforma poden ser desenvolupades de forma independent, permetent que siguin fàcilment ampliades per altres desenvolupadors. Sun MicroSystems va fundar el projecte de programari lliure l’any 2000 i és el patrocinador principal dels seus projectes. Amb reconeixement mundial, NetBeans compta amb una gran base d’usuaris, una comunitat en creixement constant i gairebé 100 socis de tot el món.

Llicència: CDDL([en anglès] http://www.netbeans.org)([en castellà] http://es.wikipedia.org)

Eines de construcció

Altres eines de construcció utilitzades en el desenvolupament de projectes són:

Make és una eina de generació o automatització de codi, molt usada en sistemes operatius Unix/Linux, que serveix per a la creació de fitxers executables o programes i per a la seva instal·lació o neteja dels arxius temporals, entre d’altres, seguint uns paràmetres inicials definits en el fitxer anomenat makefile.

Ant és una eina que ajuda en el procés de compilació de programes Java, generant el javadoc, netejant temporals o guardant els fitxers .jar al seu lloc per a la seva execució.

Hudson és una eina d’integració contínua de programari lliure que s’encarrega de monitorar l’execució de tasques repetides, com la creació de projectes o l’execució de tasques en un cron.

Eclipse 3.2.1 NetBeans 6.1

Llenguatge Línies de codi % Llenguatge Línies de codi %

Java 1.911.693 99,66% Java 1.974.732 99,19%

C 133.263 6,46% C++ 1.761 0,09%

C++ 10.082 0,49% sh 1.080 0,05%

sh 2.066 0,10% Perl 350 0,02%

Perl 1.468 0,07% C 20 0,00%

PHP 896 0,04%

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 81 27/11/09 15:31

Page 84: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

82

7. Recursos per desenvolupar en PL

7.2. - Funcionament de les comunitats de desenvolupadorsEls projectes de programari lliure neixen, en la seva majoria, de les aportacions de desenvolupadors que en una primera instància dirigeixen el curs del projecte. De forma genèrica, s’enumeren els passos que segueix un projecte PL: · Arrancada d’un nou projecte PL. · En un temps i forma determinats per cada grup de desenvolupadors es genera un snapshot (fotografia) del

projecte, donant lloc a una versió que en general és denominada beta. · El grup de provadors realitza comprovacions per avaluar l’estabilitat i funcionalitats d’aquesta versió. Un cop

superades aquestes proves, es genera un paquet estable per a aquesta versió. · L’usuari final, que des de la perspectiva d’aquest document són les administracions locals, fa ús d’aquestes

versions estables. · El grup de desenvolupadors amplia i millora l’aplicació traient noves versions a partir de les indicacions dels

usuaris. És habitual acordar i fer públic un full de ruta, on es fan constar les millores que el grup es planteja en un horitzó a curt i a mitjà termini.

Els desenvolupadors de codi utilitzen un model de treball paral·lel. En el desenvolupament d’un projecte cal manipular una gran quantitat d’arxius de text, que representen el codi font del projecte en qüestió. Atès que la coordinació manual dels canvis que es realitzen en aquests arxius és força complicada, ja que els generen múltiples desenvolupadors (en alguns casos milers), s’utilitzen eines que faciliten el treball en grup. Aquestes eines, en major o menor mesura, permeten la gestió de canvis i versions de cadascun dels arxius per a la totalitat de desenvolupadors. També organitzen els arxius en repositoris, on els desenvolupadors es connecten per actualitzar els arxius (tant els seus com els de la resta de l’equip de treball). Les eines PL més habituals per a la gestió de canvis són CVS, SVN i GIT. Els repositoris poden ser públics o privats, essent els repositoris públics més comuns SourceForge, FreshMeat i, darrerament, GoogleCode. Tant les versions beta com les finals dels projectes PL es distribueixen normalment en els anomenats tarball, que és el nom col·loquial per als arxius generats amb la comanda tar. Aquests arxius solen estar, tanmateix, comprimits usualment amb les comandes gzip i bzip2 perquè els projectes ocupin menys espai. Normalment s’utilitzen repositoris de tipus ftp o http per facilitar la descàrrega. En general, cada projecte utilitza el seu propi repositori, però també hi ha repositoris públics com Tucows i Download.com. Quan un projecte té èxit suficient, es creen al seu darrera una o diverses empreses. Aquestes es dediquen a millorar o certificar la qualitat del producte i a donar suport als usuaris que les contractin. En moltes ocasions, aquestes empreses tenen una gran influència en la forma que va assolint el projecte, amb aportacions directes o indirectes al desenvolupament. Un avantatge addicional d’aquest model és que en l’etapa de suport es poden detectar i solucionar problemes (bugs). Els canvis en el codi s’aprofiten per a la generació de la nova versió del projecte.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 82 27/11/09 15:31

Page 85: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

83

7. Recursos per desenvolupar en PL

A la figura següent es mostra el diagrama complet dels rols dels diferents equips de treball que participen en un projecte PL:

Distribucions

Les distribucions GNU/Linux són un cas particular del model descrit fins ara. En aquest cas, la funció dels usuaris de la comunitat, a l’etapa de desenvolupament, és agrupar els projectes o aplicacions que vulguin incorporar a la distribució, generar binaris dels projectes per a les arquitectures previstes i provar el seu funcionament conjunt. Els projectes solen integrar-se en paquets (amb diferents formats segons la distribució), els quals incorporen mecanismes d’interdependència. Les distribucions empresarials incorporen el pas següent de certificació i suport. En la següent figura es presenta el model de les distribucions:

���������������

���� �����������

������ ��������

���������������

�����

�������������������������

���������

���������

��� � ����� � ��� ��­

Figura 9: Diagrama dels rols de participació en un projecte PL.

Figura 10: Diagrama dels rols de participació en una distribució Linux.

���� �����������

���������������

�������� ��������

������

�����������������������

���������

��������

�������� �����������­

���������������������

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 83 27/11/09 15:31

Page 86: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

84

7. Recursos per desenvolupar en PL

Les distribucions utilitzen un tipus especial d’arxiu per a la gestió de paquets de programari, el qual conté tot allò necessari per a l’ús d’aquest paquet, informació del propi paquet, programes que ajuden en la instal·lació i desinstal·lació i informació addicional que pugui necessitar el gestor de paquets. Els gestors de paquets més comuns són rpm i apt. Normalment cada distribució té el seu repositori per a descàrrega de paquets, que poden ser del tipus ftp, http o, en alguns casos, poden utilitzar altres protocols més específi cs i que depenen de la distribució, com yum. Les distribucions normalment permeten la descàrrega completa dels mitjans d’instal·lació, els quals contenen un programa instal·lador i els paquets de programari. Els arxius més utilitzats són del tipus iso, que representen imatges de CD o DVD que, un cop descarregades, cal gravar en el medi corresponent. Els repositoris més comuns per a aquests arxius solen ser del tipus http o ftp de la mateixa distribució, tot i que també es poden utilitzar mètodes de descàrrega p2p com Torrent o eDonkey. El procés de descàrrega des dels repositoris pot ser llarg i costós si no es disposa d’una bona connexió a Internet. Per facilitar la descàrrega hi ha uns repositoris distribuïts geogràfi cament per tot el món, anomenats mirrors (miralls), que refl ecteixen el contingut dels repositoris originals. L’avantatge d’ús dels mirrors és que s’allibera el repositori original i que, si s’escull un repositori més proper a l’usuari que l’original, en general s’assoleixen velocitats superiors de descàrrega. Els mirrors solen estar en Universitats o institucions similars, essent les més conegudes RedIRIS o Unizar. Existeix un últim tipus de repositori, el qual podria ser considerat com un metarepositori, utilitzat per a la recerca de paquets o arxius. Els més signifi catius són RPMFind i RPMSeek.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 84 27/11/09 15:31

Page 87: Programari Lliure (GUIA)

PART IV

Recursos PL

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 85 27/11/09 15:32

Page 88: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

86

8.1. - Arquitectura general dels Sistemes Informàtics municipals. Serveis InternsSón moltes les publicacions que presenten requisits i necessitats informàtiques actuals i que ofereixen llistats i descripcions de les solucions de programari lliure més convenients. Entre altres exemples, volem fer esment a la guia de PL que Localret va publicar l’any 2006.

El CENATIC ha fet un pas més, enfocant el tema des de la perspectiva de la LAECSP, Llei 11/2007, i presentant una descripció de les principals funcionalitats i característiques dels diferents elements que composen l’estructura de l’administració electrònica, així com un inventari de solucions PL i la seva valoració.

(http://www.cenatic.es/laecsp)

Recursos lliures disponibles8

Serveis d’aplicacions corporatives

Desenv.d’aplicacionsGestió

d’usuarisSeguretat BBDD Servidor

webServidor de

CorreuGestor de

Continguts

Sistema Operatiu

Virtualització

OfimàticaEines col·laboratives Client correuNavegador

Figura 11: Esquema funcional presentat a la guia de PL publicada per Localret l’any 2006.

Usuaris Altres AP Ciutadans Empreses Treballadors públics

Canals Telèfon Web Presencial Altres: TDT, ...

Front office Seu electrònica

Gestor de formularis

Identificació electrònica

Notificació electrònica

Back office

Registre electrònic

Passarel·la de pagament

Gestor d’expedients

Arxiu electrònic

Plataforma d'interoperabilitat

Figura12: Model d’administració electrònica presentat a la guia del CENATIC sobre la LAECSP.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 86 27/11/09 15:32

Page 89: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

87

Aquesta publicació fa un seguiment dels serveis d’aplicacions corporatives de l’administració local que no es veuen afectades, en la seva majoria, per la LAECSP, complementant d’aquesta manera el document del CENATIC i entregues anteriors realitzades per Localret.

Guia CENATIC – LAESCP Present guia Localret

Front offi ce

Seu electrònica

Serveis d’aplicacions corporatives

Gestor de formularis

Identifi cació electrònica

Notifi cació electrònica

Back offi ce

Registre electrònic

Passarel·la de pagament

Gestor d’expedients

Arxiu electrònic

Plataforma d'interoperabilitat

Figura 13: Front offi ce i Back offi ce de l’administració electrònica.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 87 27/11/09 15:32

Page 90: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

88

8. Recursos lliures disponibles

Per a aquesta publicació hem cregut oportú classificar les aplicacions corporatives que poden ser útils a una administració local segons el llistat que mostrem a continuació. Al costat de cada categoria indiquem el punt concret de l’apartat 8.2 on s’enumeren aplicacions lliures disponibles. 1. Comptabilitat, gestió del pressupost, tresoreria i tributs 8.2.2 2. Perfil del contractant i factura electrònica 8.2.3 3. Gestió del patrimoni i inventari de béns 8.2.4 4. Padró d’habitants i cens electoral 8.2.5 5. Atenció ciutadana 8.2.6 6. Gestió de serveis diversos 8.2.7 a) Gestió de la via pública b) Gestió d’obres c) Cementiris d) Espais i recursos de l’ajuntament a disposició dels ciutadans (sales, projectors i pantalles, poliesportius, etc.) e) Recollida d’escombraries f ) Altres serveis 7. Registres diversos 8.2.8 a) Registre Civil b) Policia local c) Bombers i emergències d) Gossos perillosos 8. Altres 8.2.9

Hi hauria d’haver un altre apartat dedicat al planejament del territori i eines GIS, però no l’hem inclòs aquí perquè hem considerat que hauria de ser objecte d’una guia més específica. És recomanable, també, repassar l’annex de la guia Adaptació a la LAECSP, de Localret, per veure les aplicacions de l’AOC i el CATCert disponibles per a les administracions locals.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 88 27/11/09 15:32

Page 91: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

89

8. Recursos lliures disponibles

També hi ha nombrosos repositoris PL que ofereixen eines per abordar aquests serveis de forma telemàtica. Cal destacar el repositori europeu OSOR: http://www.osor.eu/ OSOR permet l’accessibilitat a nombrosos repositoris disgregats dels diferents països de la Unió Europea, entre els que destaquem els d’algunes comunitats autònomes: http://www.lafarga.cat http://forja.guadalinex.org/repositorio/ https://forxa.mancomun.org/softwaremap/ No són objecte d’aquesta guia les solucions ofertes a través de serveis web que presenten algunes empreses. Les solucions aquí enumerades són accessibles a través de diferents repositoris (veure els enllaços de cada solució), oferint una descàrrega directa o, en alguns casos, requerint d’una inscripció per sol·licitar el programa. Algunes de les aplicacions, obtingudes de forges internacionals, poden no estar en català ni en castellà. Hem cregut interessant incloure-les de totes formes, perquè, si la funcionalitat s’adapta molt bé a les necessitats d’un ajuntament, pot ser menys costós traduir l’aplicació que desenvolupar-la a partir d’altres projectes de funcionalitat més allunyada o a partir de zero.

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 89 27/11/09 15:32

Page 92: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

90

8. Recursos lliures disponibles

8.2. - Programari disponible

8.2.1. - Eines integrals per a l’administració local

@Mairie Aplicació per a la gestió integral dels serveis d’un ajuntament composta pels següents mòduls: - Comptabilitat - Planificació i facturació- Gestió de recursos (sales i materials) Programació: PHPPlataforma: MultiplataformaLlicència: CeCiLL V2(http://adullact.net/projects/amairie/) ERP5 Serveis Tècnics Eina per a la gestió integral dels serveis d’un ajuntament formada pels mòduls següents:- Gestió del patrimoni- Relació amb el ciutadà- Compres i existències- Intervencions- Gestió dels recursos humans Programació: JavaScript, Pyton, ZopePlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/erp5-st/)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 90 27/11/09 15:32

Page 93: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

91

8. Recursos lliures disponibles

Openlocal: sistema PL de gestió municipalAplicació centralitzada de gestió municipal de programari lliure integrada pels següents mòduls: - Comptabilitat - Padró municipal d’habitants - Gestió d’ingressos i recaptació- Nòmina i Seguretat Social- Registre d’entrada i sortida - Gestió de secretaria - Gestió de via pública - Inventari i patrimoni Impulsor: Diputació Provincial de JaénProgramació: JavaBase de Dades: PostgreSQL, Oracle, MySQL, SQL Server, Ingres, MS AccessPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=208) gisEIEL gisEIEL és una eina SIG, desenvolupada sobre gvSIG i adaptada per administrar equipaments i infraestructures municipals. Està en constant evolució amb nous mòduls que permeten la planificació del territori, el pagament d’impostos o l’inventari municipal. Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://www.osor.eu/projects/giseiel) SAGASistema per a l’administració pública.

Impulsor: OMII-UKProgramació: PHPBase de Dades: MySQL, PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: GPL(http://saga.sourceforge.net )(http://saga.cct.lsu.edu)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 91 27/11/09 15:32

Page 94: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

92

8. Recursos lliures disponibles

8.2.2. - Comptabilitat, gestió del pressupost, tresoreria i tributs

Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)

@Mairie: Aplicació integral de gestió municipal (descripció a la pàgina 90) Gabel@. Sistema de gestió d’expedients tributarisSistema de gestió d’expedients que ofereix als contribuents la consulta de la seva informació via Internet. Així mateix, integra la signatura electrònica en la totalitat dels documents produïts pel sistema o utilitzats mitjançant digitalització i compulsa electrònica. Impulsor: Ajuntament de SevillaProgramació: JavaScript, HTML, JSP i Java amb motor TREW@Llicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=148) Sistema integrat d’informació tributària i recaptació (ALBA)Sistema de gestió tributària i de recaptació que inclou totes les eines d’administració electrònica necessàries.

Impulsor: Ajuntament de SevillaProgramació: JavaBase de Dades: -Plataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=147) Sistema d’Hisenda Local per a AjuntamentsSistema de gestió censal d’impostos, taxes i preus públics municipals amb les següents funcionalitats: Sistema multientitat, administració del sistema, gestió de tercers o contribuents, gestió d’objectes tributaris, de tarifes i fets tributaris, cens i empadronament, enviament a recaptació de padrons de cobrament periòdic, gestió de liquidació de taxes i impostos no periòdics. Impulsor: Diputació Provincial d’AlmeriaProgramació: JavaScript, HTML, JSP, XMLBase de Dades: PostgreSQL, OraclePlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=46)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 92 27/11/09 15:32

Page 95: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

93

8. Recursos lliures disponibles

OpencatalogeAplicació per a la gestió pressupostària. Programació: JavaScript, PHPBase de Dades: -Plataforma: Multiplataforma Llicència: GPL(http://adullact.net/projects/opencatalogue/) G8-SIEF: Gestió del PressupostAplicació per al Servei del Pressupost de la Junta d’Andalusia que té com a finalitat facilitar als centres gestors del pressupost la informació sobre els crèdits assignats i les seves modificacions, així com millorar la comunicació entre la Sotsdirecció de Pressupostos i els centres. Impulsor: Servei Andalús de la SalutProgramació: PL/SQLBase de Dades: OraclePlataforma: Windows(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=541) Matteo Collectivités Eina de comptabilitat per a gestió de pressupostos, ingressos, despeses i relacions amb les administracions fiscals i reglamentàries.

Impulsor: -Programació: C++, JavaScript, PHPBase de Dades: -Plataforma: GNU/Linux, Windows, MacOSLlicència: CeCILL(http://adullact.net/projects/matteo)

OpenCadastreEina per a l’administració de fitxers del cadastre i d’impostos locals mitjançant scripts parametritzables per l’administració local.

Programació: JavaScript, PHPPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL (http://adullact.net/projects/opencadastre/)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 93 27/11/09 15:32

Page 96: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

94

8. Recursos lliures disponibles

Sistema Unificat de Recursos (SUR):El Sistema Unificat de Recursos (SUR) s’encarrega de la gestió, liquidació i recaptació dels impostos propis o cedits de la Comunitat Autònoma d’Andalusia. Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’AndalusiaProgramació: PL/SQLBase de Dades: OraclePlataforma: Solaris(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=16) Gestió conjunta de secretaria i intervenció de petits municipisAplicació de gestió interna per a la realització de tasques de secretaria i intervenció d’entitats locals, de forma electrònica, permetent compartir aquests treballs entre diferents entitats.

Impulsor: Ajuntament de Castaño del Robledo (Huelva)Programació: PHPBase de Dades: MySQLLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=178) GnuCashGnuCash és una solució PL per a la gestió financera de petites empreses adaptable a les administracions locals, sota llicència GPL i disponible en GNU/Linux, BSD, Solaris, Mac OS X i Microsoft Windows. Impulsor: GnuCashProgramació: CBase de Dades: PostgreSQL Plataforma: MultiplataformaLlicència: GPL (http://www.gnucash.org/es) Open ERPOpen ERP és un complet sistema de gestió empresarial (ERP) que cobreix les necessitats de les àrees de comptabilitat, vendes, compres, magatzem i inventariat o factura electrònica. Impulsor: Tiny, SprlProgramació: Python, XMLBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/Linux i WindowsLlicència: GPL i OPL (http://www.openerp.com )

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 94 27/11/09 15:32

Page 97: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

95

8. Recursos lliures disponibles

Openbravo ERPOpenbravo ERP és un sistema ERP PL ideal per a la gestió de petites i mitjanes empreses. Alguns municipis han adaptat i utilitzat el programa per a la gestió municipal. Impulsor: Openbravo S.LProgramació: Java, JavaScript, SQL, PL/SQL, XML, HTMLBase de Dades: PostgreSQL, OraclePlataforma: MultiplataformaLlicència: OBPL(http://www.openbravo.com)

8.2.3. - Perfil del contractant i factura electrònica

Openlocal: sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91) Plataforma de PagamentPlataforma de pagament de la Junta d’Andalusia. Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’AndalusiaProgramació: JavaBase de Dades: OraclePlataforma: Solaris(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=488)

G3 – Plataforma de Contractació de la Junta d’AndalusiaLa Plataforma de Contractació es configura com un punt d’entrada únic a la informació de contractació de la Junta d’Andalusia. Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’AndalusiaProgramació: JavaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=680) G3 – Plataforma de Licitació de la Junta d’AndalusiaLa Plataforma de Licitació de la Junta d’Andalusia permet tràmits electrònics per a la licitació electrònica, oferint els cabals telemàtics necessaris per realitzar la facturació electrònica o la publicació de documents. Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’AndalusiaProgramació: JavaBase de Dades: OracleLlicència: EUPL (http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=717)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 95 27/11/09 15:32

Page 98: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

96

8. Recursos lliures disponibles

G3 – Gestió d’Expedients de despesaAplicació per a la gestió global de la despesa de la Junta d’Andalusia. Té els mòduls següents: Gestió de publicacions, Gestió d’expedients de despesa, Gestió de taules de contractació, Gestió de fons europeus, Licitació electrònica i Seguiment de la despesa (DSS). Impulsor: Conselleria d’Economia i Hisenda de la Junta d’AndalusiaProgramació: JavaBase de Dades: OracleLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=666) Plataforma LocalTICPlataforma per a la gestió d’ajuntaments, oferint serveis d’administració electrònica. Impulsor: Telefónica SolucionesProgramació: JavaPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://forge.morfeo-project.org/projects/localtic/) e-facturaComponents per a la generació de certificats fiscals digitals per a la legislació mexicana. Programació: XMLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: LGPL(http://sourceforge.net/projects/e-factura) PISTAlocal+Plataforma de governament electrònic per a municipis petits i mitjans, amb integració de DNI electrònic i signatura electrònica, que ofereix serveis de teletramitació i d’administració electrònica a ciutadans i empreses.

Impulsor: PistaLocal+Programació: PHPLlicència: GPL(http://pistalocalplus.sourceforge.net <http://pistalocalplus.sourceforge.net/> )

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 96 27/11/09 15:32

Page 99: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

97

8. Recursos lliures disponibles

Plataforma de Licitació ElectrònicaPlataforma que possibilita a l’ajuntament la configuració de concursos i tota la seva tramitació fins a l’adjudicació final.

Impulsor: Ajuntament de Las Gavias (Granada)Programació: JavaBase de Dades: MySQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=66) Gestió d’Expedients de Contractacions en el Sector PúblicSolució adaptada a la Llei 30/2007 de CSP que permet la gestió completa de tot tipus d’expedients (subministraments, serveis i obres) i modalitats (concurs, subhasta, negociat, proveïdor únic o menors), tractament d’incidències associades a contractes (pròrrogues i cessions, modificacions i resolucions) i gestió del perfil del contractant.

Impulsor: Mancomunitat de Municipis de la Badia de CadisProgramació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=61) Gestió de contractacions i compresSistema d’informació per a la gestió i control dels procediments existents en la contractació pública.

Impulsor: Diputació Provincial de MàlagaProgramació: J2EE (JEE)Plataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=190)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 97 27/11/09 15:32

Page 100: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

98

8. Recursos lliures disponibles

8.2.4. - Gestió del patrimoni i inventari de béns

Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91) ERP5 Serveis Tècnics: Gestió integral dels serveis d’un ajuntament (descripció a la pàgina 90) Inventari de béns municipalsPlataforma composta per diversos sistemes que gestionen el patrimoni municipal i el patrimoni històric, oferint un servei integral de tot el patrimoni d’un ajuntament. Impulsor: Ajuntament d’Úbeda (Jaén)Programació: JavaScript, Java, JFSBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=211) Sistema d’Inventari de béns i drets municipalsAplicació que realitza la gestió dels béns de les entitats locals.

Impulsor: Diverses agrupacionsProgramació: RubyBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=112)

8.2.5. - Padró d’habitants i cens electoral

Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91) Sistema d’Hisenda Local per a Ajuntaments (descripció a la pàgina 92)

CIVTATAplicació per gestionar el padró municipal, amb una arquitectura web d’alt rendiment i basada exclusivament en estàndards. Es troba en una primera fase que permet la consulta de dades bàsiques dels habitants d’un padró municipal.

Impulsor: Ajuntament de ManresaProgramació: Python i XML(http://civtat.lafarga.cpl.upc.edu/)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 98 27/11/09 15:32

Page 101: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

99

8. Recursos lliures disponibles

8.2.6. - Atenció Ciutadana

ERP5 Serveis Tècnics: Gestió integral dels serveis d’un ajuntament (descripció a la pàgina 90) e-AjuntamentPortal per a la informació i la relació amb els ciutadans, format per un conjunt d’aplicacions adaptades per als ajuntaments.

Programació: Java, PHP, ZopePlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/emaire/) Portal d’Atenció Ciutadana TelemàticaConjunt de serveis en línia per a la realització de procediments administratius del ciutadà.

Impulsor: Ajuntament de Berja (Almeria)Programació: JavaScript, XML, HTMLLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=119) Ypok GRCEina per al seguiment i el tractament de les interaccions entre el ciutadà i l’administració local. Programació: Java, JavaScriptPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/ypok-grc/) Tràmits On-LineSistema web que permet la tramitació electrònica entre el ciutadà i l’administració local. Impulsor: Ajuntament de Ronda (Màlaga)Programació: JavaScript, Java, JFSBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=202)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 99 27/11/09 15:32

Page 102: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

100

8. Recursos lliures disponibles

Allô MairieEina per a la gestió de trucades dels ciutadans per informar d’anomalies detectades (neteja, servei de vies i obres, espais verds o enllumenat), les assistències (avis o infants), les gestions administratives i els esdeveniments de la ciutat.

Impulsor: Ajuntament de Marsella (França)Programació: Java, JavaScript, PL/SQLPlataforma: Windows NT/2000Llicència: CeCiLL V2(http://adullact.net/projects/allomairie/) SIBYLLEAplicació per a la gestió d’enquestes: redacció de les qüestions, administració, gestió d’ús i parametrització de resultats.

Programació: PHPPlataforma: WindowsLlicència: GNU(http://adullact.net/projects/sibylle/) Portal i finestreta municipalPortal web amb serveis públics municipals a ciutadans i Portal del Treballador Públic, gestionats mitjançant una plataforma tecnològica integral ubicada a la intranet de la entitat.

Impulsor: Ajuntament de Roquetas de Mar (Almeria)Programació: JSP, JavaBase de Dades: PostgreSQL, OraclePlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=40)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 100 27/11/09 15:32

Page 103: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

101

8. Recursos lliures disponibles

8.2.7. - Gestió de serveis diversos

Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91) @Mairie: Aplicació integral de gestió municipal (descripció a la pàgina 90)

phpScheduleItphpScheduleIt és una aplicació web per gestionar i administrar l’ús de recursos comuns. Proporciona un calendari per reservar el recursos segons un sistema de permisos, així com eines per administrar les reserves. Aplicacions típiques són sales de conferència, equipament o horaris de treball. Impulsor: Universitat de ChicagoProgramació: PHPBase de Dades: MySQL (recomanat), PostgreSQL, Oracle i SQLite.Plataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://www.php.brickhost.com/faq.php) Plataforma de gestió interna de recursos municipals i patrimoniSolucions de via pública, instal·lacions esportives, cementiris i patrimoni, tant per als ciutadans com per als empleats públics, integrades amb els sistemes bàsics ja implantats. Impulsor: Diputació Provincial de JaénProgramació: JavaBase de Dades: Oracle, SQL Server, DB2, mySQL, postgreSQL, Ingres i Sybase.Plataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=77) Central de reserva de serveis municipalsEina per a la reserva de recursos municipals enfocada a optimitzar el seu ús des de la perspectiva del ciutadà, aportant una sèrie d’avantatges d’explotació per a una millor racionalització en l’oferta, així com l’ús unificat de plataformes com la d’acreditació, notificacions o pagaments TPV. Impulsor: Ajuntament de CòrdovaProgramació: JavaScript, Java, HTML, XML Base de Dades: PostgreSQL, OraclePlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=80)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 101 27/11/09 15:32

Page 104: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

102

8. Recursos lliures disponibles

Sistema de tramitació electrònica per a la gestió, reserva i pagament de recursos municipalsSistema que permet l’administració interna de tots els recursos municipals (teatre, cine, cursos i jornades, activitats, equipaments o pistes esportives) de diferents localitats d’un mateix municipi, centralitzant-los en una única aplicació via web.

Impulsor: Ajuntament de Vélez-Málaga (Màlaga)Programació: PHP, PerlBase de Dades: MySQLLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=187)

a) Gestió de la via pública

Gestió d’incidències i d’inventari a la via públicaEina per a la gestió d’incidències a la via pública i per a la intercomunicació entre els diferents actors en la resolució i documentació del mobiliari i infraestructures municipals.

Impulsor: Ajuntament de La Rinconada (Sevilla)Programació: PHP, JavaBase de Dades: MySQLPlataforma: -Llicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=141) Sistema de gestió d’avisos i reclamacions a la via públicaAplicació multicanal per gestionar peticions de serveis, avisos, incidències i reclamacions dels ciutadans (i dels funcionaris, a través de la intranet municipal), permetent realitzar el seu seguiment i recepció de la resposta.

Impulsor: Ajuntament d’Antequera (Màlaga)Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=173)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 102 27/11/09 15:32

Page 105: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

103

8. Recursos lliures disponibles

Gestió d’incidències a la via públicaFuncionalitat nova al portal del ciutadà i a l’oficina d’atenció ciutadana que permet als habitants del municipi posar en coneixement dels serveis municipals elements malmesos, tant del mobiliari com de la via pública.

Impulsor: Ajuntament d’Alcalà de Guadaíra (Sevilla)Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=168)

b) Gestió d’obres

Gestió d’expedients d’urbanismeGestió completa d’expedients de llicències d’obra menor, obra major (nova planta, ampliació o reforma), instal·lació de grues, enderrocs, primera ocupació i finalització d’obra.

Impulsor: Ajuntament de Puerto Real (Cadis)Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=185) OpenfoncierSistema per a la gestió integral d’expedients i llicències d’obra (construcció, enderroc, reforma o certificats, entre altres exemples). Programació: JavaScript, PHPPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/openfoncier/) Sistema de gestió d’expedients d’obraSistema per a la gestió del cicle complet de la tramitació d’expedients d’obres.

Impulsor: Ajuntament d’Antequera (Màlaga)Programació: Java, XML amb component W@ndaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=172)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 103 27/11/09 15:32

Page 106: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

104

8. Recursos lliures disponibles

Gestor d’expedients per a llicències d’obresSistema web de gestió d’expedients de llicència per tramitar tot tipus de llicència urbanística que arrenqui un procediment administratiu.

Impulsor: Ajuntament d’Úbeda (Jaén)Programació: JavaScript, JFSBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=31) Planificació y contractació d’obres. Contractació electrònicaSistema de gestió per a la planificació, contractació i seguiment de l’execució d’obres sol·licitades prèviament per les diferents entitats locals. Impulsor: Diputació Provincial de Còrdova Programació: PHP i JavaBase de Dades: MySQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=162) c) Gestió de cementiris

openCementerioEina per a l’administració de cementiris.

Programació: JavaScript, PHPPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/opencementerio/) Gestió de cementirisAplicació per a la gestió organitzativa, administrativa i comunicació de dades de cementiris.

Impulsor: Diputació Provincial de Còrdova Programació: JavaBase de Dades: Oracle, MySQL.Plataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=160)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 104 27/11/09 15:32

Page 107: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

105

8. Recursos lliures disponibles

d) Espais i recursos de l’ajuntament a disposició dels ciutadans (sales, projectors i pantalles, poliesportius, etc) Gestió d’instal·lacions esportivesSistema per a la gestió automatitzada de les tasques pròpies de les instal·lacions esportives. Impulsor: Ajuntament de San Juan de Aznalfarache (Sevilla)Programació: JSP i JavaBase de Dades: PostgreSQL, OraclePlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=43) GRR: Gestió i reserva de recursosSistema per a la gestió i reserva de recursos que permet una administració depurada dels entorns de què es disposa i dels recursos que conté cadascun d’aquests entorns. Programació: PHPBase de Dades: MySQLPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/grr/)(http://grr.mutualibre.org) Gestió Integral de centres esportius municipalsEina que ofereix un suport homogeni i integral de la gestió dels centres esportius municipals, amb la possibilitat d’accedir als serveis mitjançant Internet. Impulsor: Ajuntament de Mijas (Màlaga)Programació: JSP i JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=184) Gestió de fires i mercatsEina per a la gestió de fires i mercats. Entre altres solucions, permet el seguiment dels comerciants que hi participen, les reserves realitzades i la col·locació sobre l’espai de la fira. Programació: PHPPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: CeCiLL V2(http://adullact.net/projects/foiresmarches/)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 105 27/11/09 15:32

Page 108: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

106

8. Recursos lliures disponibles

e) Recollida d’escombraries phpScheduleIt (descripció a la pàgina 101)

f) Altres serveis

Gestió de residències per a la tercera edatEina per a la gestió i el control del flux d’entrada, sortida i llistes d’espera de residències per a la tercera edat. Programació: PHPBase de Dades: MySQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: CeCiLL V2(http://adullact.net/projects/fluxmdr/) openAdminEina per a la gestió d’escoles. Programació: Perl, HTMLBase de Dades: PostgreSQL, MySQLPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://richtech.ca/openadmin) openAdminEina per a la gestió d’habitatge social protegit. Programació: JavaScript, PHPPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/openlogement/) BicingMobileProgramari pensat per fer servir en un telèfon mòbil amb suport J2ME i connexió a Internet, que permet consultar, en temps real, la disponibilitat de bicicletes del servei municipal Bicing. Programació: JavaPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://projectes.lafarga.cat/projects/bicingmobile)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 106 27/11/09 15:32

Page 109: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

107

8. Recursos lliures disponibles

8.2.8. - Registres diversos

a) Registre Civil Registre Civil telemàticSistema de gestió integral del Registre Civil, permetent tots els tràmits. Impulsor: Ajuntament de Dos Torres (Córdova)Programació: HTML, PHP, XMLBase de Dades: Oracle, MySQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=83) BiscotoAplicació per al cens de ciutadans. Programació: PHPPlataforma: MultiplataformaLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/biscoto/) b) Policia Local Gestió Policia LocalEina usada pels agents que contempla, entre altres, les funcionalitats següents: gestió de la plantilla de la policia, gestió d’atestats i informes o altres (carrers tallats o control d’alcoholèmia). Impulsor: Mancomunitat de Municipis del Baix Guadalquivir (Sevilla)Programació: JSP i JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=98) REGPOL Registre de Policies Locals i Vigilants MunicipalsEs tracta d’una aplicació de tres capes desenvolupada en Oracle Developer que proporciona una interface web per al Registre de Policies Locals i Vigilants Municipals. Impulsor: Conselleria de Governació de la Junta d’AndalusiaProgramació: PL/SQLBase de Dades: OraclePlataforma: Windows(http://www.juntadeandalucia.es/repositorio/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=417)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 107 27/11/09 15:32

Page 110: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

108

8. Recursos lliures disponibles

Gestió de Policia Local i MultesSolució integral a la gestió de la Policia Local.

Impulsor: Diputació Provincial de MàlagaProgramació: J2EE (JEE)Plataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=188) Intranet administrativa per a la Policia LocalPlataforma homogènia de gestió administrativa per a les prefectures de la Policia Local. Està formada per diversos mòduls que permeten, entre altres, la gestió d’expedients, agents o llicències. Impulsor: Mancomunitat de Municipis Badia de Cadis (Cadis)Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=209) c) Bombers i emergències Eina per a la gestió diària d’un parc de bombersEina de back office per a la gestió diària d’un parc de bombers, per digitalitzar la gestió administrativa. Impulsor: Ajuntament de Motril (Granada)Programació: JavaBase de Dades: MySQL, PostgreSQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=151) Sistema Integral de Mobilització per a EmergènciesProjecte d’infraestructura (programari i maquinari) per a la mobilització del coneixement existent en un servei d’emergències (bombers). El projecte és extensible a qualsevol servei que necessiti establir un canal bidireccional de comunicació entre l’estació base i els recursos humans mòbils.

Impulsor: Ajuntament de Baza (Granada)Programació: JavaScript, HTML, Ruby, JavaBase de Dades: PostgreSQLLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=117)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 108 27/11/09 15:32

Page 111: Programari Lliure (GUIA)

El programari lliure a les administracions locals

Guiesper al

desenvolupament dela societat delconeixement

109

8. Recursos lliures disponibles

Sistema d’enviament de SMS amb informació ciutadanaEina que permet mantenir informat al ciutadà de forma fàcil i directa a través de l’enviament de SMS, correu o fax, de tot allò que l’ajuntament consideri d’interès per al ciutadà o turista.

Impulsor: Mancomunitat de Municipis del baix Andarax (Almeria)Programació: JavaBase de Dades: MySQL, OraclePlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=127) d) Gossos perillosos Openlocal: Sistema PL de gestió municipal (descripció a la pàgina 91)

8.2.9. - Altres

WebDelibAplicació web per a la gestió d’assemblees. Permet la preparació, gestió de sessions i deliberacions, seguint un circuit de validacions d’iniciatives i projectes. Programació: PHPBase de Dades: MySQLPlataforma: MultiplataformaLlicència: CeCiLL V2(http://adullact.net/projects/webdelib/) OpenelecAplicació per a la gestió de llistes electorals: targetes d’electors, maquetació, etiquetes de propaganda, llista d’electors, llista anual de moviments, estadístiques o quadres de final d’any, entre altres exemples. Programació: JavaScript, PHPBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/Linux, WindowsLlicència: GPL(http://adullact.net/projects/openelec/) GEM-WEBAplicació per a la gestió energètica municipal en entorn web. L’objectiu és facilitar la gestió de la facturació energètica i proporcionar eines d’anàlisi, simulació i supervisió. La Farga no n’ofereix més dades.(http://projectes.lafarga.cat/projects/gemweb)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 109 27/11/09 15:32

Page 112: Programari Lliure (GUIA)

Guiesper aldesenvolupament dela societat delconeixement

El programari lliure a les administracions locals

110

8. Recursos lliures disponibles

Portal de turismePortal específic per a gestionar els municipis com a destí turístic que permet habilitar una infraestructura per a la integració i distribució de serveis municipals als àmbits turístics, culturals i d’oci, desenvolupat en el marc del projecte Ciudades Digitales. Impulsor: Ajuntament de Roquetas de Mar (Almeria)Programació: JavaBase de Dades: MySQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=39) QuidAplicació per a la consulta i recerca dels funcionaris per adreça i dels càrrecs electes per grup polític. Presenta una fitxa per agent o càrrec electe (nom, fotografia, funció, adreça, servei, telèfon, correu electrònic, localització i altres). Llicència: GPL(http://adullact.net/projects/quid/) Mobilitat en els Processos de Gestió InternaSolució que permet l’accessibilitat en qualsevol moment i des de qualsevol lloc als treballadors municipals, millorant els temps de serveis oferts al ciutadà.

Impulsor: Ajuntament de Jun (Granada)Programació: HTML, Java, XMLPlataforma: MultiplataformaLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=150) OpenpresseSolució que permet als serveis de comunicació de l’administració local la publicació de revistes o butlletins de premsa a la xarxa interna.

Programació: JavaScript, PHPPlataforma: Multiplataforma Llicència: GPL(http://adullact.net/projects/openpresse/) Sistema de gestió de recursos materialsEina per a un control eficaç dels recursos materials de l’ajuntament (gestió del magatzem, vehicle i maquinària, compres, avisos o estadístiques).

Impulsor: Ajuntament d’Almonte (Huelva)Programació: JavaBase de Dades: PostgreSQLPlataforma: GNU/LinuxLlicència: EUPL(http://www.juntadeandalucia.es/innovacioncienciayempresa/repositorioaall/usuario/listado/fichacompleta.jsf?idProyecto=70)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 110 27/11/09 15:32

Page 113: Programari Lliure (GUIA)

Pags_int_Cat_Localret_OK.indd 111 27/11/09 15:32

Page 114: Programari Lliure (GUIA)

c. Llacuna 162, 3a pl. 08018 BarcelonaTelèfon: +34 93 486 14 30 Fax: +34 93 486 14 13

www.localret.cat

Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis

Localret_Contraportada.indd 1 27/11/09 12:28