LES LLENGÜES ROMÀNIQUES A EUROPA

Assimilació de la llengua i cultura de Roma per part dels territoris

conquerits. A Hispania el procès va començar el segle III a. C, en el

marc de la 2a Guerra Púnica i no va acabar fins el 19 a.C. amb la

conquesta dels territoris cantàbrics i asturs

S’obren a les colònies escoles

amb el sistema d’educació

romana: s’assegurava

l'aprenentatge oficial de les idees,

costums, creences i tradicions

romanes.

Les vies de comunicació i el

comerç van facilitar la difusió

d'una llengua i cultura comunes

entre ètnies molt diferents

Mercaders, colons, soldats i

funcionaris van introduir i

estendre la llengua

llatina, instrument indispensable

per a qualsevol situació

administrativa. Alhora van

introduir la religió, els

costums, les estructures socio-

polítiques de Roma.

ROMANITZACIÓ

Les legions romanes van

sotmetre els pobladors ibers

(Laietans,Tartessis,Sordons, Ilerg

ets, Edetans…), en un procés que

va començar en el marc de la 2a

Guerra Púnica, 219 a.C. De fet, les

legions van impartir les primeres

classes de llatí.

Els diferents i nombrosos pobles ibers parlaven llengües també diferentes. El llatí va esdevenir la llengua comuna per a tothom a l'àmbit oficial: lleis, documents, calendari, festes, ensenyament...Les llengües indígenes no van sobreviure més que a l'àmbit privat.

EXÈRCIT

Les divisions administratives

Una primera divisió d'Hispània

en dues províncies, Citerior i

Ulterior, es va fer amb criteris

militars.

En temps d’August, Hispània

Ulterior es va dividir en

Lusitania i Baetica mentre que

la Citerior es va anomenar

Tarraconensis.

Més tard una part de Lusitania

va esdevenir Gallaecia i,

finalment sota Dioclecià, una

part de Tarraconensis

Carthaginensis. Constantí hi va

afegir la Balearica

Els ibers

emmurallaven les

seves ciutats en

turons alts. Estaven

ben organitzades,

amb carrers

asfaltats i amb

sistemes de

drenatge

Els romans

potenciaren les ciutats

existents i fundaren

noves colònies,

ciutats provincials

amb les estructures i

infraestructures de

Roma

Mateixa organització

socio-política de Roma

COLONIAE: formades per

ciutadans romans emigrats

MUNICIPIA: els habitants

havien obtingut el dret de

ciutadania

Stipendiariae: obligades

només a pagar impostos

C

I

V

I

T

A

T

E

S

Foederatae: eren aliades

de Roma

Liberae: gaudeixen

d'autonomia

Mantenen les seves

institucions

Els romans crearen unavastíssima xarxa viària que uniaels diferents nuclis de poblacióentre ells i amb Roma, la qualcosa facilità tant el transport de mercaderies com l’infatigableavanç de les legions. En total, 34 vies uns 11.000 km de recorregut.

Els ibers no tenien bons camins

a la península, ja que tampoc

no hi havia bones relacions

entre els diferents pobles.

Infraestructures urbanes

TARRACO, SCIPIONUM OPUS

El comerç

Els ibers basaven el seu comerç en el

canvi tant entre ells com amb d’altres

pobles mediterranis.

Els romans, gràcies a les vies

de comunicació que van

crear, exportaven

vi, oli, minerals, garum i

blat, i importaven productes

de luxe i manufacturats.

Naturalment, van generalitzar

l’ús de la moneda

El dret

Quasi un segle després de la

caiguda de l’Imperi Romà

d’Occident, Justinià, emperador

de l’Orient, emprengué l’enorme

tasca de reunir en un sol cos

general les obres de

jurisprudència romana existents.

Aquesta obra es va tenir per

acabada en el 533 d. C., i rebé el

nom de Digest.

Les Lleis de les Dotze Tables,

van tenir vigència fins al segle III

a. C. A partir d’aleshores juristes

i pretors, se encarregaren

d’adaptar les normes jurídiques

a les noves circumstàncies

socials, econòmiques.

El dret

Però el Dret Romà, a diferència d’altres codis de dret

nacionals, no va desaparèixer en desaparèixer el poder polític

de Roma. Des de l’ Edat Mitjana, en què fou assimilat pels

bàrbars, passant per la Modernitat, fins el segle XIX –amb el

codi de Napoleó-, el Dret Romà no sols va sobreviure sinó

que es va estendre a d’altres continents. El sistema jurídic

que ens ha legat Roma constitueix avui el nucli del Dret

occidental. El Dret Romà és encara una assignatura que han

de cursar obligatòriament tots els estudiants de Dret.