58
Tendències Tendències pictòriques del pictòriques del segle XIX segle XIX El realisme i els seus El realisme i els seus protagonistes protagonistes

14 realisme. courbet

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 14  realisme. courbet

Tendències pictòriques Tendències pictòriques del segle XIXdel segle XIX

El realisme i els seus El realisme i els seus protagonistesprotagonistes

Page 2: 14  realisme. courbet

La història del movimentLa història del moviment CronologiaCronologia: 2ª meitat del segle XIX: 2ª meitat del segle XIX L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics estava en un L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics estava en un

punt culminant quan neix un tercer grup en discòrdia, a la punt culminant quan neix un tercer grup en discòrdia, a la dècada dels quaranta : els dècada dels quaranta : els realistesrealistes. Per a ells aquesta . Per a ells aquesta batalla no té gaire sentit, perquè cap dels dos grups batalla no té gaire sentit, perquè cap dels dos grups precedents tenia la veritat.precedents tenia la veritat.

Context històricContext històric: La Monarquia de Juliol de 1830 s’aparta : La Monarquia de Juliol de 1830 s’aparta dels objectius de la Revolució i es converteix en un règim dels objectius de la Revolució i es converteix en un règim que defensa la burgesia conservadora. La Revolució de 1848,que defensa la burgesia conservadora. La Revolució de 1848,(als carrers de París) costa la vida a més de quatre mil (als carrers de París) costa la vida a més de quatre mil obrers, i una repressió brutal. Les noves idees socialistes obrers, i una repressió brutal. Les noves idees socialistes després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i Engels, les constants innovacions científiques i Engels, les constants innovacions científiques i tecnològiques fan que les mentalitats canviïn molt tecnològiques fan que les mentalitats canviïn molt ràpidament. S’entra en la segona meitat del segle amb noves ràpidament. S’entra en la segona meitat del segle amb noves perspectives i maneres d’entendre d’art i la vida.perspectives i maneres d’entendre d’art i la vida.

Page 3: 14  realisme. courbet

Els pintors i l’ entornEls pintors i l’ entorn

S’interessen pel món que els envoltava, els realistes no S’interessen pel món que els envoltava, els realistes no pensaven que la Història servís d’inspiració a l’art : ni art pensaven que la Història servís d’inspiració a l’art : ni art grecoromà ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els grecoromà ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els únics a qui admiraven eren els mestres holandesos i únics a qui admiraven eren els mestres holandesos i flamencs , amb les seves representacions d’interiors (Eyck, flamencs , amb les seves representacions d’interiors (Eyck, Veermer -del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- són estudiats Veermer -del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- són estudiats i valorats, mentre que els grans mestres venecians, per i valorats, mentre que els grans mestres venecians, per exemple, són ignorats.exemple, són ignorats.

Alguns d’aquests autors van ser fidels republicans que es Alguns d’aquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la causa de la classe treballadora i van van involucrar en la causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus quadres van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus quadres van ser rebutjats a l’ Exposició Universal de 1855. L’odi entre ser rebutjats a l’ Exposició Universal de 1855. L’odi entre artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure obligats a organitzar un gran, que els primers es van veure obligats a organitzar un saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves obres. En aquest obres. En aquest saló saló es van exhibir pintures d’alguns es van exhibir pintures d’alguns pintors considerats pintors considerats maleïtsmaleïts per la seva voluntat de per la seva voluntat de provocació.provocació.

Page 4: 14  realisme. courbet

Buscant la veritatBuscant la veritat

Per aquests pintors, el dibuix acurat d’Ingres o el viu Per aquests pintors, el dibuix acurat d’Ingres o el viu cromatisme de Delacroix eren frivolitats que no ajudaven a cromatisme de Delacroix eren frivolitats que no ajudaven a conèixer la veritat. Era necessari una atenta observació de conèixer la veritat. Era necessari una atenta observació de la naturalesa per representar amb certesa el color de les la naturalesa per representar amb certesa el color de les pedres o del cel o la terra.pedres o del cel o la terra.

L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per veure un reflex fidel de la realitat. Amb tot, la pèrdua de veure un reflex fidel de la realitat. Amb tot, la pèrdua de color,d’expressió, de sentiments i de moviments fa que, un color,d’expressió, de sentiments i de moviments fa que, un segle després, els realistes fossin considerats més segle després, els realistes fossin considerats més conservadors que els romàntics, artísticament parlant.conservadors que els romàntics, artísticament parlant.

Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes també van rebre el suport d’alguns intel·lectuals, com ara també van rebre el suport d’alguns intel·lectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenòmens el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenòmens prosaics com a matèria artística, era una manera de donar prosaics com a matèria artística, era una manera de donar a la vida quotidiana una visió poètica.a la vida quotidiana una visió poètica.

Page 5: 14  realisme. courbet

Les primeres fotografiesLes primeres fotografies

Page 6: 14  realisme. courbet

Fotografia del taller deNadar

Page 7: 14  realisme. courbet

Els antecedents Els antecedents realistesrealistes a la Història a la Història de l’ Artde l’ Art

El terme El terme realisme realisme ve de Courbet, el primer pintor del ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de le moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de le seves obres – “L’enterrament d’Ornans” i “El pintor al seu seves obres – “L’enterrament d’Ornans” i “El pintor al seu estudi”- al estudi”- al Saló d’ExposicionsSaló d’Exposicions, però són rebutjades per uns , però són rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclassicista. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni neoclassicista. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de modest), va fer construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de l’ Exposició on estava el saló i va exposar-hi unes quaranta l’ Exposició on estava el saló i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catàleg on es definia com a obres recollides en un catàleg on es definia com a realista.realista.

Certament,al llarg de la història trobem altres moments i Certament,al llarg de la història trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc.especialment al Barroc.

Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot

Page 8: 14  realisme. courbet

“Vieja friendo huevos” Velázquez

Page 9: 14  realisme. courbet

“El aguador de Sevilla”Velázquez

Page 10: 14  realisme. courbet

“Sant Nicolau” de Jan Steen

Page 11: 14  realisme. courbet

“La pregaria”Jan Steen

Page 12: 14  realisme. courbet

“La lletera”Vermeer

Page 13: 14  realisme. courbet

“La cuinera”Chardin

Page 14: 14  realisme. courbet

“La bugadera”Chardin

Page 15: 14  realisme. courbet

PINTURA REALISTAPINTURA REALISTA Aquest estil pictòric apareix cap al 1848, lligat a la ideologia més radical de la Revolució del 1848. El terme realisme pot semblar una mica ambigu ja que designava gran part de les manifestacions artístiques produïdes des del Renaixement: a partir d'aquestes dates, tanmateix, l’adjectiu realista designarà la producció d'un grup de pintors que coincideixen a considerar l’art com un vehicle de denúncia social i en el rebuig de “l’art per l’art”. Se situen ideològicament pròxims a les doctrines socialistes, i encara que no siguin activistes polítics, sí que introdueixen les classes socials proletàries com a protagonistes de les seves obres, característica que resultarà escandalosa per al públic burgès. Rebutgen, també, la imaginació o la literatura com a inspiració per a l’art. En canvi, creuen que, com si es tractés de quelcom científic, la realitat ha d’incloure totes les seves facetes, tant si són agradables i amables com si són repulsives. D'altra banda, en situar-se al marge del gust dominant, inauguraran el tipus social de l’artista bohemi.De la mateixa manera que, pel seu contingut, el realisme significa un moviment rupturista i innovador, formalment no aporta grans innovacions respecte a la pintura barroca. Si Courbet es declara influït per Velázquez i Zurbarán, Millet rebrà les influencies de Poussin i Giorgione.Les grans obres dels pintors realistes francesos no van arribar, en la seva època, al gran públic, potser perquè el seu llenguatge va ser considerat massa fred i cerebral. Paradoxalment, i malgrat un menor contingut revolucionari, una obra romàntica com La llibertat guiant el poble va ser més eficaç en la difusió de les idees revolucionaries que no les composicions realistes.

Page 16: 14  realisme. courbet

CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

• Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s. XIX:

– Implantació definitiva de la burgesia

– Positivisme filosòfic (Zola, Dickens...)

– Problemes socials de la industrialització

– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials)

• Negació a idealitzar les imatges

• Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqüent: La fatiga)

• Màxims representants:

– Jean François MILLET

– Goustave COURBET

– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

Page 17: 14  realisme. courbet

El realisme: un mirall en el camíEl realisme: un mirall en el camí

El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme i l’aparició de la fotografia són factors determinants en la definició de l’estètica realista.El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875). El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.

Page 18: 14  realisme. courbet

“L’estudi del pintor” 1854-1855

Courbet

Page 19: 14  realisme. courbet

ENTERRAMENT A ORNANSENTERRAMENT A ORNANS

G. Courbet. 1851. Oli (314 x 663 cm). M. del Louvre, París

Page 20: 14  realisme. courbet

Anàlisi de l’obraAnàlisi de l’obra

LA COMPOSICIÓ: Els personatges estan ordenats com en un fris de línia zigzaguejant: tots són de la mateixa grandària i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador

L’enterramorts, la fossa i el gos

L'estament clerical i la representació judicial

Les ploraneres

Page 21: 14  realisme. courbet

L’enterrament d’Ornans , un enterrament real.L’enterrament d’Ornans , un enterrament real. Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romàntics) Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romàntics)

sense drama ni expressions de patiment: realisme contra sentit sense drama ni expressions de patiment: realisme contra sentit romàntic de la mort.romàntic de la mort.

Va pintar “L’enterrament...” a la seva vila natal Ornans i va Va pintar “L’enterrament...” a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus veïns i familiars com a models. Segons escriu utilitzat els seus veïns i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic “Tothom vol sortir..i no els podré en una carta a un amic “Tothom vol sortir..i no els podré complaure a tots..”complaure a tots..”

És un retrat col·lectiu, d’una comunitat que es congrega per És un retrat col·lectiu, d’una comunitat que es congrega per donar l’últim adéu a un dels seus, un acte social com un altre.donar l’últim adéu a un dels seus, un acte social com un altre.

Courbet pinta l’escena tal com és, no pretén ser satíric, ni fer Courbet pinta l’escena tal com és, no pretén ser satíric, ni fer crítica política, ni resultar transcendental, ni anticlerical . És un crítica política, ni resultar transcendental, ni anticlerical . És un enterrament enterrament real. real. Pensem que Courbet va comentar de “El Pensem que Courbet va comentar de “El entierro del conde de Orgaz” del Greco que la part que li entierro del conde de Orgaz” del Greco que la part que li interessa és la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. interessa és la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. “No puc pintar un àngel, perquè mai n’he vist un..”“No puc pintar un àngel, perquè mai n’he vist un..”

Page 22: 14  realisme. courbet

3,15 x 6,68 480 x 360

Fixa’t en els elements següents: les dimensions i la distribució de l’obra; les unitats-grup que es presenten; el cel; els

pilars que suporten l’obra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les actituds dels assistents; el joc de les mans

i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme.

Crom creus que reflecteixen el concepte d’art que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle XIX?

COMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRESCOMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRES

Page 23: 14  realisme. courbet

“El entierro del conde de Orgaz” El Greco,1586-1588

Page 24: 14  realisme. courbet
Page 25: 14  realisme. courbet

Distribució dels personatges i color Distribució dels personatges i color

Les figures, així disposades de manera horitzontal, ens Les figures, així disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de l’antiguitat. La disposició dels personatges recorden un fris de l’antiguitat. La disposició dels personatges (al costat del forat per la caixa, que envaeix l’espai de (al costat del forat per la caixa, que envaeix l’espai de l’espectador) no té en compte jerarquies socials i els veïns més l’espectador) no té en compte jerarquies socials i els veïns més humils es barregen amb les autoritats del poble. humils es barregen amb les autoritats del poble.

Aquesta composició va ser acusada “d’indigna” de Aquesta composició va ser acusada “d’indigna” de “caricaturesca” i es recrimina a Courbet la lletjor dels “caricaturesca” i es recrimina a Courbet la lletjor dels personatges. De fet, el mateix Delacroix va dir “això ja no és personatges. De fet, el mateix Delacroix va dir “això ja no és una festa pels ulls , si no que és l’enterrament del una festa pels ulls , si no que és l’enterrament del Romanticisme”.Romanticisme”.

La llum del quadre correspon a la matinada i il·lumina els La llum del quadre correspon a la matinada i il·lumina els personatges de manera real. La gama de colors és reduïda , personatges de manera real. La gama de colors és reduïda , com solia ser en aquestes cerimònies hi predomina el negre, com solia ser en aquestes cerimònies hi predomina el negre, només animat per les vestiments dels capellans i les còfies de només animat per les vestiments dels capellans i les còfies de les ploracossos. les ploracossos.

Page 26: 14  realisme. courbet

El crucifix s’aixeca al El crucifix s’aixeca al fons , com un element fons , com un element més de la cerimònia més de la cerimònia ( no el més important) ( no el més important) per sobre d’un grup per sobre d’un grup que la segueix amb que la segueix amb diferent interès. Els diferent interès. Els escolanets estan escolanets estan distrets, com a nens distrets, com a nens que sónque són

Page 27: 14  realisme. courbet

Les dones ploren el Les dones ploren el difunt. Algunes difunt. Algunes segueixen el segueixen el cerimonial amb cerimonial amb més atenció que més atenció que altres que estan altres que estan parlant entre elles.parlant entre elles.

Page 28: 14  realisme. courbet

“Bonjour monsieur Courbet”

Page 29: 14  realisme. courbet

“Els picapedrers” Courbet

Page 30: 14  realisme. courbet

“Les garbelladores” Courbet

Page 31: 14  realisme. courbet

Altres obresAltres obres

El taller del pintor o Al·legoria del món real.1855, 361 x 598 cm

A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realisme

Bon dia senyor Courbet. 1854

Autoretrat

Page 32: 14  realisme. courbet

Les dorments o Peresa i luxuria o Les amiguesLes dorments o Peresa i luxuria o Les amigues

Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris

Page 33: 14  realisme. courbet

Altres obres del mateix temaAltres obres del mateix tema

Ingress; Odalisca amb esclau

Albert Bierstadt: Nimfes

A. Cabanel: Naixement de Venus

Page 34: 14  realisme. courbet

“L’origen del món” Courbet

Page 35: 14  realisme. courbet

“Les mortalles de la difunta” Courbet

Page 36: 14  realisme. courbet

Altres autors. Honoré DaumierAltres autors. Honoré Daumier

Pintor i litògraf ( en va Pintor i litògraf ( en va fer més de 4000) es fer més de 4000) es va especialitzar en va especialitzar en caricatures en les que caricatures en les que satiritzava cruelment satiritzava cruelment els monàrquics, els monàrquics, bonapartistes i polítics bonapartistes i polítics en general. Per això i en general. Per això i la seva implicació en la seva implicació en la lluita social, fins i la lluita social, fins i tot va patir presó. tot va patir presó.

Page 37: 14  realisme. courbet

Honoré DaumierHonoré Daumier

Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política.Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils, ressaltant-ne els aspectes més sòrdids.Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més endavant l’expressionisme.

1863

La rentadora

Page 38: 14  realisme. courbet

“Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava d’haver disparat contra un soldat

Page 39: 14  realisme. courbet

“Vagó de tercera” Daumier

Page 40: 14  realisme. courbet

“La sublevació” Daumier

Page 41: 14  realisme. courbet

Rosa BonheurRosa Bonheur

Dona singular , estranya Dona singular , estranya triomfadora en un món triomfadora en un món d’homes, va pintar figures d’ d’homes, va pintar figures d’ animals amb més veracitat que animals amb més veracitat que ningú.ningú.

Vivia sola, fumava Vivia sola, fumava contínuament( per escàndol de contínuament( per escàndol de molts) i vestia pantalons ( pel molts) i vestia pantalons ( pel que va necessitar un permís de que va necessitar un permís de la policia), estudiava les la policia), estudiava les anatomies dels animals i els anatomies dels animals i els quadres de cavalls de Gericault.quadres de cavalls de Gericault.

Els seus paisatges ens parlen Els seus paisatges ens parlen d’agricultura , de treball dur, de d’agricultura , de treball dur, de bous que la fan possible, bous que la fan possible, elevant aquest tema humil a la elevant aquest tema humil a la categoria d’art.categoria d’art.

Page 42: 14  realisme. courbet

“Bous llaurant a Nivernais” Rosa Bonheur

Page 43: 14  realisme. courbet

“Gos” Rosa Bonheur

Page 44: 14  realisme. courbet

Jean François Millet ( 1814-1875)Jean François Millet ( 1814-1875)

Nascut a Normandia, fill Nascut a Normandia, fill d’una família camperola, d’una família camperola, va optar per una vida va optar per una vida tranquil·la al camp amb els tranquil·la al camp amb els seus catorze fills.seus catorze fills.

Pinta uns agricultors Pinta uns agricultors humils però dignes que humils però dignes que accepten els seu lloc al accepten els seu lloc al món . Profundament món . Profundament religiós algunes de les religiós algunes de les seves millors pintures seves millors pintures mostren els pagesos en el mostren els pagesos en el moment de recolliment de moment de recolliment de la pregària.la pregària.

“Les espigolaires”

Page 45: 14  realisme. courbet

Jean François MILLET(1814-1875)Jean François MILLET(1814-1875)Vinculat a la terra que treballava per subsistirVinculat a la terra que treballava per subsistir

Només troba la senzillesa i la calma als boscos i campsNomés troba la senzillesa i la calma als boscos i camps

Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots)Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots)

Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romànticsAllunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics

LES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cmOli sobre tela. 83,5 x 111 cmMuseu d’Orsay (Paris)Museu d’Orsay (Paris)

Les espigadores, de Seurat

Page 46: 14  realisme. courbet
Page 47: 14  realisme. courbet

Millet vs Van GoghMillet vs Van Gogh

La migdiada, 1866

La migdiada, 1866

Page 48: 14  realisme. courbet

Altres obresAltres obres

Pastoreta amb el ramatL’esventador

Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches" edulcorats que estaven de moda.

El forn de pa

Fent mitja

Page 49: 14  realisme. courbet

“L’Àngelus” Millet

Page 50: 14  realisme. courbet

L’L’Angelus. Millet-DalíAngelus. Millet-Dalí

1857-59;(55.5 x 66 cm) M d’Orsay

Page 51: 14  realisme. courbet

“Sembrant patates” Millet

Page 52: 14  realisme. courbet

“La primavera” Millet

Page 53: 14  realisme. courbet

Jean Baptiste Camille Corot 1796-1875Jean Baptiste Camille Corot 1796-1875

“Tívoli”

Page 54: 14  realisme. courbet

Va començar a pintar`professionalment als vint-i-sis anys . Després Va començar a pintar`professionalment als vint-i-sis anys . Després d’una estada de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la d’una estada de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la intensa llum del mediterrani i a partir d’aquell moment els seus intensa llum del mediterrani i a partir d’aquell moment els seus paisatges intenten sempre recrear-la, amb les seves variadíssimes paisatges intenten sempre recrear-la, amb les seves variadíssimes games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment per games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment per distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els seus paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en seus paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en vida del pintor. Els seus camps, camins i pobles solen estar deserts. vida del pintor. Els seus camps, camins i pobles solen estar deserts.

Page 55: 14  realisme. courbet

“Ciutat (Roma)” de Corot

Page 56: 14  realisme. courbet

“Roma” de Corot

Page 57: 14  realisme. courbet

“La catedral de Chartres” Corot

Page 58: 14  realisme. courbet

Escola de BarbizonEscola de Barbizon

La Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’ImpressionismeCorot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.