Embed Size (px)
Citation preview
Catalonia:
The Monastery Santa Maria de Serrateix
and
The Church of Sant Cugat del Racó
Santa Maria de Serrateix
Monestir de Santa Maria de Serrateix
Monasterio de Santa Maria de Serrateix
The Monastery Santa Maria de Serrateix
El lloc de Serrateix fou repoblat al segle IX de la ma del comte Guifré el Pelós (840?-897).
D’aquella primera època serien l’església parroquial de Sant Pere (l’actual ajuntament) i la Torre de l’Abat, ara formant part del conjunt d’edificis monàstics.
El lugar de Serrateix fue repoblado en el siglo IX de la mano del conde Guifré el Pelós(840?-897).
De aquella primera época serían la iglesia parroquial de Sant Pere (el actual ayuntamiento) y la Torre del Abad, ahora formando parte del conjunto de edificios monásticos.
Santa Maria de Serrateix is the Romanesque church of a former Benedictine abbey located on the BV-4235 road in Serrateix in the comarca of Berguedà,
Catalonia.
The monastery dates to c. 940 when a group of monks settled in the area. From 977, it came under the protection of the
Counts of Cerdanya and Besalú while Froila became the abbot (977-993).
Housing 13 monks, it later received donations from Oliba Cabreta (whose sarcophagus lies here) and his brother Miró. A new church built in 1077 was consecrated in 1126.
Santa Maria de Serrateix
Capçalera de l'església del monestirCabecera de la iglesia del monasterio
La primera notícia que fa referència a un establiment monàstic en aquest lloc és del 941, en una donació a favor de la casa; això significa que la fundació s’hauria fet abans. Per
documents posteriors hom coneix també el nom del seu primer abat: Froilà. L’any 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el seu germà Miró (successor d’Oliba Cabreta) llavors
bisbe de Girona i el bisbe de la Seu, diòcesi on pertany el monestir, oficialitzaren la fundació alhora que el van dotar econòmicament.
La primera noticia que hace referencia a un establecimiento monástico en este lugar es del 941, en una donación a favor de la casa, lo que significa que la fundación se habría hecho
antes. Por documentos posteriores se conoce también el nombre de su primer abad: Froilán. El año 977 el conde Oliba Cabreta de Cerdanya, su hermano Miró (sucesor de Oliba Cabreta) entonces obispo de Girona y el obispo de la Seu, diócesis donde pertenece el monasterio,
oficializó la fundación vez que lo dotaron económicamente.
In the fourteenth century, while only six monks were living there, the bell tower was destroyed but was rebuilt under
the abbot Berenguer de Lluçà in 1373. The monastery later came under the authority of the Bishop of Urgell.
Façana de l'església, amb el campanar fortificatFachada de la iglesia, con el campanario fortificado
Escut de l'abat Joan de Berart i la data de 1754Escudo del abad Joan de Berart y la fecha de 1754
Torre de l'Abat, d'època romànicaTorre del Abad, de época románica
Se tienen pocas noticias de las construcciones de aquella época: Se conserva bajo el crucero y ábside de mediodía una estancia que se trataría de la primera iglesia utilizada por la comunidad. En 1077 se comenzó la construcción de la iglesia actual, obra que se pudo afrontar gracias a la buena situación económica. Este nuevo templo se consagró el año
1126, era un edificio de nave única, con crucero y tres ábsides.
Hom té poques notícies de les construccions d’aquella època: Es conserva sota el creuer i absis de migdia una estança que es tractaria de la primera església utilitzada per la
comunitat. L’any 1077 es va començar la construcció de l’església actual, obra que va poder afrontar gràcies a la seva bona situació econòmica. Aquest nou temple es va consagrar l’any
1126, era un edifici de nau única, amb creuer i tres absis.
The church was rebuilt in the Neoclassical style between 1798 and 1827.
The monastery was also transformed in the Neoclassical style by the architect Josep Torrevedella, the work being completed in 1793.
Portal d'entrada al monestir, amb el palau de l'abatPortal de entrada al monasterio, con el palacio del abad
La situación del monasterio empeoró mucho en el siglo XIV debido a los episodios de peste y a los acontecimientos bélicos por los que pasaba el territorio. El claustro estaba en ruinas y el campanario amenazaba caer; Pedro el Ceremonioso ordenó la construcción de la torre
campanario actual, bien fortificada. El siglo XV es también época de decadencia y las dependencias monásticas todavía se encontraban en muy mal estado.
La situació del monestir va empitjorar molt al segle XIV degut als episodis de pesta i els esdeveniment bèl·lics pels que passava el territori. El claustre era en ruïna i el campanar
amenaçava caure; Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció de la torre campanar actual, ben fortificada. El segle XV és també època de decadència i les dependències monàstiques
encara es trobaven en força mal estat.
L'absis central sobrealçat, entre les dues capelles renovades el segle XVII
Ábside central sobrealzado, entre las dos capillas renovadas en el siglo XVII
Entre el 1505 i 1563 el monestir va estar regit per abats comendataris, nomenats des de fora de la comunitat, continuaren les dificultats econòmiques i s’agreujà
la situació amb motiu de la relaxació dels costums dins de la comunitat. Tot i això, el 1527 es va refer el palau abacial. Al segle XVII el lloc va passar una revifalla econòmica el que va permetre portar a terme obres de construcció importants i es van encomanar retaules i altre mobiliari. Aquesta activitat
constructora va comportar la reedificació dels absis laterals i l’adquisició de nous retaules per aquestes capelles i per les que es van obrir als laterals de
l’església. També es van reformar profundament les estances dels monjos, al voltant del claustre.
Entre el 1505 y 1563 el monasterio estuvo regido por abades comendatarios, nombrados desde fuera de la comunidad, continuaron las dificultades económicas i se agravó la situación con motivo de la relajación de las
costumbres en el seno de la comunidad. Sin embargo, en 1527 se rehizo el palacio abacial. En el siglo XVII el lugar pasó un resurgimiento económico lo
que permitió llevar a cabo obras de construcción importantes y se encargaron retablos y demás mobiliario. Esta actividad constructora supuso la reedificación de los ábsides laterales y la adquisición de nuevos retablos para estas capillas y
para las que se abrieron en los laterales de la iglesia. También se reformaron profundamente las estancias de los monjes, alrededor del claustro.
The buildings suffered considerable damage during the Spanish Civil War that destroyed several monastic dependencies.
The tomb of Abbot Berenguer de Torigues was declared a Bien de Interés Cultural monument in 1982, now preserved in the Museu Diocesà i Comarcal
de Solsona. Santa Maria de Serrateix became a Bien de Interés Cultural site in its own
right on 1 June 1999.
Nau de l'església, amb la nau modificada per la decoració de guix del segle XIX
Nave de la iglesia, con la nave modificada por la decoración de yeso del siglo XIX
El claustre es va refer totalment, obra que es va portar a terme entre els anys 1789 i 1793, aquelles obres van continuar, ja al segle XIX, amb la
remodelació interior de l’església on s’hi va afegir la decoració de guix, neoclàssica. La reforma també va afectar les urnes dels sants màrtirs,
que es van refer, per situar-les a la capella sud.
El claustro se rehizo totalmente, la obra se llevó a cabo entre los años 1789 y 1793, aquellas obras continuaron, ya en el siglo XIX, con la
remodelación interior de la iglesia donde se añadió la decoración de yeso, neoclásica. La reforma también afectó las urnas de los santos
mártires, que se rehicieron, para situarlas en la capilla sur.
Primera església monàstica, ara sota el creuer i capella sud. Més endavant s'utilitzaria com a lloc de sepultura
Primera iglesia monástica, ahora bajo el crucero y la capilla sur. Mas adelante se utilizó como lugar de enterramiento
Interior de l'església de Santa Maria de SerrateixInterior de la iglesia de Santa Maria de Serrateix
El segle XIX va comportar una colla d’esdeveniments negatius, com la Guerra del Francès i el tancament del monestir entre els anys 1820 i 1823.
El va afectar també amb la pèrdua de patrimoni mobiliari, entre altres elements les urnes de les relíquies. El 1835 va arribar la desamortització definitiva, tot i que segurament per la seva situació, els monjos no van abandonar del tot el monestir, van poder quedar-se per les rodalies i
cuidar-se mínimament del patrimoni. Els edificis van passar a mans del bisbat, que encara és el propietari del lloc. La destrucció més important va
tenir lloc en època més recent: la Guerra Civil va comportar l’incendi del lloc, i la pèrdua del mobiliari.
El siglo XIX supuso una serie de acontecimientos negativos, como la Guerra de la Independencia y el cierre del monasterio entre los años 1820 y 1823. Quedó afectado también con la pérdida de patrimonio
mobiliario, entre otros elementos las urnas de las reliquias. En 1835 llegó la desamortización definitiva, aunque seguramente por su
situación, los monjes no abandonaron del todo el monasterio, pudieron quedarse por los alrededores y cuidarse mínimamente del patrimonio.
Los edificios pasaron a manos del obispado, que todavía es el propietario del logar. La destrucción más importante tuvo lugar en
época más reciente: la Guerra Civil supuso el incendio del lugar, y la pérdida del mobiliario.
Sarcòfag del comte Oliba Cabreta, a l'esglésiaSarcófago del conde Oliba Cabreta, en la iglesia
Después de la guerra se restauró la iglesia para reanudar el culto. La restauración del resto de edificaciones se impulsó a partir de 1977, con la
creación del Patronat d'Amics de Serrateix que cuida de su valoración.
Després de la guerra es va restaurar l’església per retornar-li el culte. La restauració de la resta d’edificacions es va impulsar a partir del 1977, amb la
creació del Patronat d’Amics de Serrateix que cuida de la seva valoració.
Capella nord, obra del segle XVIICapilla norte, obra del siglo XVII
Capella sudCapilla sur
Claustre de SerrateixClaustro de Serrateix
Claustre del segle XVIIIClaustro del siglo XVIII
ClaustreClaustro
ClaustreClaustro
ClaustreClaustro
Arcosoli gòtic, on es trobava el sepulcre de l'abat Berenguer de Torigues
Arcosolio gótico, donde se encontraba el sepulcro del abad Berenguer de Torigues
Galeria del claustre superiorGalería del claustro superior
Merlets de la torre campanarAlmenas de la torre campanario
Porta del claustre, al pati de l'abatPuerta del claustro, en el patio del abad
Escut de l'abat Felip-Anton EscofetEscudo del abad Felip-Anton Escofet
Pati de l'AbatPatio del abad
Ossari d'Arnau de Vilar (1375?). Procedent del claustre del monestir. Ara al Museu Diocesà i Comarcal de SolsonaOsario de Arnau de Vilar (1375?). Procedente del claustro del monasterio. Ahora en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Ossari de Gillelma de Torigues (1375?). Procedent del claustre del monestir. Ara al Museu Diocesà i Comarcal de SolsonaOsario de Gillelma de Torigues (1375?). Procedente del claustro del monasterio. Ahora en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Sepulcre de l'abat Berenguer de Torigues (segle XV). Procedent de l'arcosoli gòtic del claustre del monestir. Ara al Museu Diocesà i Comarcal de SolsonaSepulcro del abad Berenguer de Torigues (siglo XV). Procedente del arcosolio gótico del claustro del monasterio. Ahora en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Al costat de la portalada del Monestir es troba el cementiri.Junto al pórtico del Monasterio se encuentra el cementerio.
Església romànica de Sant Cugat Del Racó
Iglesia románica de Sant Cugat del Racó
Romanesque Church of Sant Cugat del Racó
Aquesta església és el monument més destacat del municipi i una joia del romànic català.
Es localitzaren restes de l'edifici preromànic del segle X. L'església actual és del segle XI.
És una construcció força ben conservada del segle XI, de planta de creu grega i cimbori circular, característiques que la fan única a
Catalunya.
Situada en un turó enlairat prop del poble de Castelladral té una vista esplèndida d'horitzons molt amplis, en un entorn de boscos i
pagesies escampades.
Esta iglesia es el monumento más destacado del municipio y una joya del románico catalán.
Se localizaron restos del edificio prerrománico del siglo X. La iglesia actual es del siglo XI. Es una construcción bastante bien conservada del siglo XI, de
planta de cruz griega y cimborrio circular, características que la hacen única en Cataluña.
Situada en una colina elevado cerca del pueblo de Castelladral tiene una vista espléndida de horizontes muy amplios, en un entorno de bosques y masías
diseminadas.
This church is the most important monument of the town and a jewel of Catalan Romanesque.
Locates remains of the Romanesque building century X. The present church is the eleventh century. It is a very well-preserved building of the eleventh century, the Greek cross
plan and dome circular features that make it unique in Catalonia.
Located on a hill near the village of Castelladral off has a splendid view of wide horizons, in a forest and scattered
farmhouses.
end
cast Catalonia: The monastery Santa Maria de Serrateix and the Church of Sant Cugat del Racó
images and text credit www. www.monestirs.cat www.catalunyamedieval.es www.navas.cat Music El cant dels ocells. created olga.e.
