Context geografic

Embed Size (px)

Text of Context geografic

  • 1. Les fruites Victoria Mancheo

2. ndex-Context geografic

  • 1.LAvellana ..........................................3
  • 2.Fruita Dessecada................................4
  • 3.Fruitaorgnica.....................................5
  • 4. Ncula6

3. 1.Avellana

    • Gastronomia
  • El nucli de la llavor s comestible, usant-se tant en cru com cuinat.La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que en ocasions es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hbits quotidians alimentaris durant tot l'an i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.S'utilitzen amb profusi a pastissos, picades, salses, gelats i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata.
  • Als Pasos Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitj de picades o b amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o b s'utilitza una barreja d'ambds fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. s el cas,
  • Tamb s'usen per a fer dolos, com per exemple, torr , panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. A ustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades sn un dels principals ingredients d'un producte que es diutort .

4. 1.Avellana

  • Producci i comercialitzaci
  • A Catalunya sn especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producci d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a ms, gaudeix d'una Denominaci d'Origen Protegida (DOP).
  • L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, per a ms pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades.
  • L'avellana de la Selva tamb sol ser de varietat negreta, per es comercialitzen gaireb exclusivament amb closca.
  • Tamb es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.

5. 2.Fruita Dessecada

  • Lafruita dessecadas fruita fresca sotmesa a un procs d'assecat per tal de conservar-la. Popularment se la considera, tot i que estrictament no ho s, com a fruita seca, amb les avellanes, ametlles, etc. Algunes de les fruites seques ms habituals sn, per exemple, el ram (que sec rep el nom de pansa), la pruna, l'albercoc, el dtil o la figa.
  • Actualment s possible tamb trobar als supermercatsgojii altres fruites del bosc, rodanxes de pltan, dauets de mango, laminetes de coco, etc.

6. 3. La fruita orgnica

  • INTRODUCCI
  • Tot i ser un pas petit, tant en poblaci com en superfcie, Dinamarca ha estat un dels pasos pioners en la promoci de lagricultura orgnica i en la producci i comercialitzaci daliments i begudes orgnics. Aquest sector va experimentar un gran desenvolupament al llarg dels anys 90 a causa de la gran cooperaci entre les autoritats governamentals, els agricultors i els detallistes, sobretot Co-op Denmark (FDB), que el 1993 va adoptar la poltica de reduir drsticament els preus en la venda al detall dels productes orgnics, cosa que va estimular les vendes.
  • LA PRODUCCI DE FRUITA ORGNICA
  • La producci de fruita i verdura orgniques s una part bastant petita de lagricultura orgnica. Segons Plantedirektoratet, lany 2000 hi havia 1.912 hectrees per a la producci de verdures totalment orgniques, 197 de les quals produen fruita.
  • En el sector de la fruita, els fruits ms importants sn les pomes, per a les quals es van destinar 66 hectrees lany 2000.
  • Tamb treballen en la distribuci de productes orgnics, incloent-hi la venda de fruita i verdura orgniques importades: BIODANIA . Cooperativa que coordina la producci i les vendes de les principalscadenes de supermercats,

7. 4. Ncula

  • Una nou o ncula s un fruit sec indehiscent, monosperm i amb el pericarpi dur i sovint petri. La majoria deriven de pistils amb ovari nfer la paret del qual est endurida. El nom de ncula prov del llat i significa "nou petita".
  • La ncula s un fruit amb la mateixa estructura biolgica que els fruits en nou per de dimensions ms redudes (de vegades de menys d'un millmetre) i que pot adoptar moltes formes depenent de l'evoluci del carpel originari de la flor.
  • s un fruit sec simple, que no s'obre quan madura, prov d'un sol carpel o de la prepondrncia d'un carpel, de un ovari normalment situat en posici inferior i de pericarp endurit llenys o petri. Una cariopsi es considera un tipus especial de ncula. Es diferencia dels aquenis en qu el pericarp d'aquests s coriaci.
  • Es troben exemples de nous en l'ordre de les fagals, com per exemple:
  • Castanyes
  • Aglans
  • Avellanes
  • Contrriament al que pugui semblar, la fruita de la noguera, anomenada tambnou , no es considera botnicament una nou, sin una drupa.
  • Els australopitecins, avantpassats dels humans actuals, tenien la dentici especialitzada per obrir ncules. Altres primats, incloent-hi els humans, han dissenyat eines per obrir la dura closca de les ncules, des d'un trencanous fins a una rudimentria pedra.