Albert Puigdevall

Tabita N’Kwetan

Anna Palacios

INDEX

1. Presentació.....................................................................3

2. Introducció a La Bogeria.................................................4

Dades generals:..........................................................................4

3. Estructura de l’obra........................................................4

4. Resum de cada capítol....................................................7

Capítol I.......................................................................................7

Capítol II......................................................................................7

Capítol III.....................................................................................8

Capítol IV.....................................................................................9

Capítol V......................................................................................9

Capítol VI...................................................................................10

Capítol VII..................................................................................10

Capítol VIII.................................................................................11

Capítol IX...................................................................................12

5. Conclusió......................................................................13

6. Bibliografia....................................................................13

2

1.Presentació

En aquest treball nosaltres, la Tabita N’Kwetan, l’Albert Puigdevall i

l’Anna Palacios realitzarem un estudi sobre l’estructura i les parts de

la novel·la La bogeria, de Narcís Oller. Per començar farem una breu

introducció a la novel·la i citarem les dades generals més importants

que cal tenir en compte. Procedirem amb una anàlisi completa de

l’estructura en la qual es divideix l’obra de Narcís Oller i comentarem

l’argument de cadascuna de les parts en què la dividim. Finalment

realitzarem un breu resum de cada capítol per sintetitzar més en

l’argument de les parts.

Esperem que al final d’aquest treball hàgim pogut aprofundir més en

el tema que ens ha tocat treballar i en traguem un bon profit.

3

2.Introducció a La bogeria

Dades generals:

La bogeria, de Narcís Oller, fou escrita a Puigcerdà l’estiu del 1898 i

s’emmarca dins el corrent naturalista de l’època. A l’obra se’ns narra i

se’ns descriu el procés d’embogiment de Daniel de Serrallonga, fet

que el portarà a una mort misteriosa, i també la reacció de la societat

de l’època envers aquesta malaltia. La inspiració d’Oller per aquesta

obra parteix d’un fet viscut per l’autor: feia poc temps que Oller havia

assistit a l’enterrament d’un amic que era boig. Així doncs, l’autor va

començar a escriure l’obra per l’últim capítol. A més a més, Oller

trenca els esquemes i ens explica la història no des d’un narrador

omniscient, sinó des d’un narrador present a la història de Daniel de

Serrallonga. Una altra característica important de l’obra és els tres

punts de vista que es donen de la malaltia: el punt de vista del

narrador, que n’ofereix una visió sentimental i moralitzadora; el de

l’Armengol, que en dóna una visió més humorística, i el de Pròsper

Giberga, que ens mostra la visió científica i determinista.

La major part de l’obra té lloc a la ciutat de Barcelona si bé també és

cert que en el tercer capítol s’allunya de la ciutat i es desenvolupa al

poble de Vilaniu, d’on és natural Daniel Serrallonga. La novel·la també

segueix un temps lineal però no segueix una línia d’esdeveniments, ja

que es fan referències en el temps passat segons el narrador té

notícies de Serrallonga.

3.Estructura de l’obra

L’obra de La bogeria s’estructura en 9 capítols dividits en 3 blocs

cadascun. En línies generals, al primer bloc se’ns parla dels

antecedents de Serrallonga; en el segon bloc, de l’estat d’alienació

del protagonista, i en l’últim bloc el resultat que esdevindrà d’aquesta

alienació.

4

El primer bloc està compost dels 3 primers capítols, que serveixen per

presentar-nos el protagonista, Daniel Serrallonga, i els seus

antecedents, que segons Giberga són la causa de la seva bogeria.

Serrallonga és un personatge singular, amb un caràcter exaltat,

estrafolari i d’un físic també un xic estrany: “Quan jo el vaig conèixer

ja feia parlar d’ell”. (cap.1) “En Daniel Serrallonga [...] devia tenir

llavors un vint-i-cinc anys; però descolorit, xuclat de cara, amb barba

espessa, arranada d’un roig pebre i sal [...] tenia el cap gros [...] els

ulls rodons, girats en blanc i la nina esbarriada [...] era alt i

esprimatxat, vestia amb descuit i es distingia pel mal gust de ses

corbates” (1r capítol). Com hem vist, el narrador fa un retrat del

personatge físicament i psíquicament i ens mostra la visió que dóna

des d’un principi el protagonista. La informació d'en Daniel

Serrallonga arriba al lector d'una manera indirecta a través de

l’Armengol, en Giberga i l'Adela, la seva germana, que expliquen les

accions del protagonista.

En aquest primer bloc també se’ns presenten els antecedents de

Serrallonga que, com hem dit, Giberga qualificarà com els causants

de la malaltia del protagonista. La seva família, tant la seva mare com

les germanes, però sobretot el pare, pateixen una mena de bogeria.

La història de la seva família, contada per Giberga a Armengol i al

protagonista, ens mostrarà un pare diputat de Madrid que anirà

empitjorant: s’enganxarà al joc, deixarà les seves filles a càrrec de la

seva germana un cop se li ha mort la dona, creurà que aquesta li feia

el salt i, per tant, les filles no eren seves,etc. La mare serà

turmentada per la bogeria del seu marit fins que acabarà morint

durant el part. I quant a les germanes, a l’Adela, la més gran, la

descriuran com “un diable amb faldilles” (cap.3) i la Carolina, la

petita, “pitjor que la gran” (cap.3) a més de ser geperuda i ser

epilèptica.

El segon bloc consta dels capítols quart, cinquè i sisè i se centra en la

vida de Daniel de Serrallonga tot i que sigui absent a l’acció. Se’ns fa

5

notar l'alteració mental del personatge a través de l'assassinat del

General Prim on el protagonista intenta descobrir la trama per la qual

va ser mort i venjar-se’n. Entabanat per un estafador provoca un

escàndol a Madrid, per això la premsa es burla d'ell, amb la qual cosa

es provoca una burla general. D’aquesta manera se’ns intenta

descriure la reacció de la societat davant aquest tipus de malaltia i

se’ns insisteix amb la influència del medi a Serrallonga. El punt de

més tensió narrativa arribarà al cinquè capítol, on Pròsper Giberga,

seguidor de les tendències deterministes, metge i fill del metge de

Serrallonga, serà qui ens formularà la teoria científica de l’herència

genètica i la d’una malaltia hereditària biològica, per explicar la

manera de comportar-se de Serrallonga. D’aquesta manera afirmarà

que “en Daniel ja venia amb la sentència feta”. Aquesta visió de la

malaltia del protagonista anirà totalment en contra de la visió que en

té el narrador i en seran motiu de disputa. En el capítol sisè l’acció es

reprèn sis mesos després, quan ens assabentem del casament del

protagonista a través dels comentaris efectuats per l’Armengol.

El tercer bloc recull els capítols setè, vuitè i novè on en Serrallonga

arriba al punt final de la seva malaltia que comporta el tancament i

posteriorment la mort del protagonista al manicomi d’Horta

anomenat “El Paradís”. En el capítol setè en Serrallonga tornarà a

aparèixer en la vida del narrador arran de la visita que efectua al seu

despatx l’advocat. Ve a demanar-li que li porti un plet contra les

seves germanes, vinculat amb l’herència familiar que durarà tres

anys i que acabarà guanyant, fet que converteix el narrador en el nou

ídol d’en Serrallonga. Una actitud excessivament apassionada que

serà el prolegomen de la darrera crisi del protagonista que el durà

definitivament a la bogeria, provocada, això sí, per la maledicència de

les germanes envers Salomé Argila, la dona del protagonista, a qui

calumnien i provoquen la gelosia de Serrallonga. El narrador veurà

“per primera vegada el boig davant meu”(cap. 7). En el capítol vuitè

es precipitaran els esdeveniments i al final del capítol Serrallonga,

6

després de provocar un escàndol a la ciutat de Barcelona, ingressarà

al manicomi. En Serrallonga ingressarà al manicomi on morirà, ningú

sap com ni per què, al cap de tres mesos de ser-hi. La novel·la es

tanca amb l’escena de l’enterrament que, pel que sembla, fou molt

semblant a la que realment va viure Oller al manicomi de Sant

Andreu del Palomar. El punt final serà una violenta baralla de les

germanes i la viuda del difunt davant del taüt.

Així doncs, des del punt de vista estructural la novel·la de La bogeria

es divideix en tres parts clàssiques que consten de: presentació, nus i

desenllaç i des del punt de vista del contingut l’obra es podria dividir

en tres actes.

4.Resum de cada capítol

Capítol I

L’Armengol, juntament amb el narrador, va al cafè de les Delícies, on

l’Armengol li presenta al narrador en Daniel Serrallonga. Es tracta

d’un home molt alt, d’uns 25 anys, descolorit i xuclat de cara, amb

barba espessa d’un color roig pebre, cabells curts, el cap gros, i el

front bombat i curt. Vestia amb descuit i es feia notar per les seves

corbates de colors extravagants i mal lligades. Tot i ser jove, feia la

sensació de ser més vell, bàsicament pel seu aspecte descuidat. Era

una persona molt exaltada, nerviosa, i li agradava molt el joc. El

narrador ja tenia una idea de la visió d’en Serrallonga, ja que

l’Armengol li n’havia parlat anteriorment.

Poc després, un mosso entra al bar. Tothom reacciona ràpidament

dient-li al noi que marxi, però aquest intenta fer-se el fort i es queda.

Finalment, després d’una baralla verbal Serrallonga acaba a la presó.

Un cop a dins, el noi comença a escriure pamflets que li va portant

l’Armengol, que al mateix temps li deia que li publicava a un diari de

manera clandestina.

Però quan ja no és a la presó, el protagonista vol veure els seus

escrits. L’Armengol li explica que els ha enviat per correu i que el més

7

normal és que els hagin perdut, però la veritat és que tot ha estat una

gran mentida. Una mentida creada tant per l’Armengol com pel

narrador, que provoquen que en Serrallonga es pensi que és famós.

Capítol II

Al segon capítol, el narrador té por que en un moment donat en

Serrallonga s’adoni de l’estafa i es vengi, però l’Armengol ho

soluciona tot. En aquest capítol hi participa també en Giberga.

Al narrador li arriben veus que el pare d’en Serrallonga, Don Ignasi

Serrallonga, s’havia suïcidat. El narrador coneix un estudiant de

medicina, en Pròsper Giberga, que els explica tota la història del pare

den Serrallonga. Aquest diu que el pare de Serrallonga era un home

que va deixar d’estudiar, i es va casar per conveniència amb la filla

d’un notari, l’Engracieta Torner. Va haver, doncs, d’estudiar una

carrera que no li agradava del tot tan sols amb l’objectiu de poder

portar la notaria. Poc després es va casar amb la noia, i un cop va

tenir en Daniel i les seves germanes, l’Adela i la Carolina, la mare va

morir. Com que l’home no era capaç de cuidar de les criatures, les va

enviar amb la seva germana perquè se’n fes càrrec. Però la germana

es va posar molt malalta i va haver d’anar sempre més amb cadira de

rodes, de manera que les dues noies es van quedar “tocades”.

Finalment, en Giberga deia que l'Ignasi estava boig perquè havia

rebutjat les seves filles i l'Armengol s'agafava de broma que en

Giberga qualifiqués de boig l'Ignasi, però el narrador hi està totalment

en contra, perquè diu que no és boig, simplement és diferent. El

narrador pensa que en Giberga és un set- ciències perquè en ser

metge es creu que pot denominar com vol tot allò que veu; un

exemple en seria el de l’Ignasi, que ja hem esmentat.

Capítol III

Passats uns quants anys sense notícies d’en Serrallonga, el narrador

es troba a Bondelit amb el seu cosí i es troba amb la casualitat que

Vilaniu, el poble d’en Serrallonga, queda molt a prop d'on són i

8

decideixen anar a veure'l. De camí al poble pregunten on queda la

casa del Daniel i es troben amb una gran sorpresa: es veu que en

Daniel es troba a Madrid fent de diputat.

Un cop arriben a la casa del noi, toquen la porta però ningú els obra.

Seguidament s’adonen que és oberta i entren. Tot i saludar ningú

contesta, així que travessen tota la planta baixa de la casa fins arribar

al despatx d’en Serrallonga. Un cop allí, es troben amb totes les

parets plenes de fotografies del general Prim, la qual cosa fa pensar

que en Daniel està molt obsessionat amb aquest personatge. De

sobte es troben una dona que comença a cridar desesperadament

Socorro!. En realitat, però, es tracta de la Carolina, una dona que el

narrador descriu com a una nana, guerxa i molt geperuda, una

persona molt exagerada, apassionada i sobretot molt histèrica.

Després d’aquesta peculiar escena, veuen a la sala l’Adela juntament

amb el seu professor de piano. Aquests els conviden a sopar i l'Adela

no para de parlar sobre en Daniel Serrallonga. La germana vol

aparentar allò que no és: vol ser diferent, donar-se importància a ella

sola i desprestigiar la seva germana. Per altra banda, la Carolina és

ben diferent.

Tots els membres de la peculiar família Serrallonga tenen mal

caràcter i tots es comporten d'una manera molt estranya. Aleshores

el narrador pensa que en aquesta casa tots són bojos, tot i que

primerament no tenia aquesta idea.

Capítol IV

En aquest fragment el narrador explica l’actualitat de la seva vida.

Després de quatre anys sense saber res de Serrallonga i Armengol es

troba aquest últim a la ciutat de Barcelona. Allí els dos es posen a

xerrar i el narrador li confessa que havia anat a Barcelona per tal de

comprar l’anell de compromís, ja que tenia la intenció de casar-se.

També parlen del Serrallonga, que estava a les Corts a Madrid i que

amb la mort del general Prim havia començat a visitar la comtessa,

9

els ministres i el rei per a poder capturar els assassins del general

(com havíem vist anteriorment es tracta d’un gran fanàtic d’aquest

personatge), però tot per culpa d'un tal Calado que li havia ficat al

cap tot allò. Finalment en Serrallonga s’adona que només està fent el

ridícul i que les seves accions són molt inestables.

Capítol V

Aquella mateixa nit es troben en Giberga, que com ja sabem és

metge, i explica que en Daniel Serrallonga es va tornar molt més boig

del que ja era. Segons explicava l’home, el noi no sortia de la seva

habitació, i tan sols ho feia per menjar. Tampoc parlava amb ningú i

començava a delirar. En Giberga explica que de tant estar tancat a

casa l’home acaba malalt. Aleshores li recomana que vagi al carrer,

que surti de casa, però en Serrallonga no s’ho pren gens bé i

reacciona molt malament, insultant-lo i cridant-lo, dient-li que no

sabia amb qui estava parlant.

Finalment el metge opta per anar-se’n i els explica a l’Armengol i el

narrador que tot això és fruit de l’amor propi. També els diu que en

Daniel diu que totes les dones són unes vicioses, la qual cosa provoca

una discussió entre els tres personatges ja esmentats.

Capítol VI

Passats tres mesos de l’última notícia d’en Daniel Serrallonga, i un

cop ja casat amb la Matildeta, el narrador se’n va anar a viure a

Barcelona, en una casa amb un despatx solemne per ell, però la vida

de recent casat i el fort enamorament envers la Matildeta el

desviaven de la seva feina i els seus clients. Un dia, passejant amb la

seva dona, troba casualment el seu amic Armengol el qual, ja

instal·lat a Barcelona, el convida a dinar. Parlant parlant, Armengol

cita que Serrallonga també volta per la ciutat aquests dies amb la

seva dona, una mica estrafolària. Anuncia noves notícies a través

10

d’una carta escrita per en Giberga. Serrallonga organitzà un

casament d’allò més escandalós després d’aconseguir que la

pageseta acceptés l’oferta de Serrallonga i es va casar amb un vestit

blanc en una església plena de gent. La mare del narrador creu

doncs, que la pageseta ho devia fer pels diners de Serrallonga. A més

a més, Giberga explica a la seva carta que les germanes d’en Daniel

Serrallonga van penjar un ninot de palla al balcó amb unes ulleres de

llarga vista per burlar-se del seu germà.

Capítol VII

Sis anys havien passat després de la visita d’Armengol i el narrador ja

havia tingut fills i no havia tingut cap més noticia d’en Serrallonga. Un

dia, però, se li presentar a casa un desconegut que resultà ser ell en

persona amb una barba que li arribava a mig pit, unes ulleres

gruixudes i sec de cos. Serrallonga va explicar que les seves

germanes havien impugnat el testament de Don Ignasi, que deixava

al seu fill Daniel com a hereu, perquè se suposava que feia molts

anys que el pare estava boig, fet que suposava l’anulació del

testament i Giberga havia defensat la posició de les dues germanes.

A més a més, les germanes, totes dues casades, no suportaven el fill

de Serrallonga, que significava l’hereu del seu germà en comptes

d’elles i van fer-li nombroses males pesades. El narrador va

aconsellar al seu amic que marxés de Vilaniu, però aquest va mostrar

el seu rebuig contundent a aquesta possibilitat, mostrant per primera

vegada al narrador un boig de debò.

Capítol VIII

Durant els tres anys següents el narrador es va convertir en l’advocat

d’en Daniel i cada cop el veia més sovint. Després de la victòria

judicial, Serrallonga li va agafar simpatia i l’obsequiava amb

nombrosos regals, que en moments posaven furiós al narrador i

11

d’altres el commovien. Durant tota aquesta època va comprar a borsa

però amb l’arribada del crac es quedà sense res i no va tornar a

visitar més el narrador.

Després de dos anys sense tenir notícies d’ell durant una passejada

amb l’Armengol aquest va anunciar al narrador que havia vist la dona

de Serrallonga que venia a demanar un advocat per al divorci. I és

que Daniel Serrallonga es creia que la seva dona l’enganyava amb

Giberga, i la comença a maltractar. A Vilaniu, però, la gent creia que

era la dona que l’enganyava i no pas que en Serrallonga estava boig.

El narrador exposa la teoria que dins del cap d’en Daniel Serrallonga

en Giberga ha agafat cos i ànima com aquell que destorba la seva

felicitat i posaren en dubte si ells dos també podien ser una

d’aquestes figures per al boig. Enmig d’aquesta conversa els dos

amics van sentir rebombori provinents d’un boig que no era ni més ni

menys que el mateix Serrallonga, que van anar corrents a ajudar-lo i

se l‘emportaren fins a una casa de socors. Allà derivaren el boig al

manicomi d’Horta, també anomenat el Paradís.

Capítol IX

Després de tres mesos al manicomi Daniel Serrallonga va morir. Així li

anunciava la carta de l’Armengol al narrador que es va quedar molt

sorprès i una sensació de sorpresa i soledat traduïda a través d’una

llàgrima li envaïren el cos. De camí cap a l’enterrament es trobà amb

l’Armengol, més trist que el narrador. Però segons va informar

l’Armengol, les germanes del difunt posaren totes les culpes en la

dona i el seu fill així com mig Vilaniu. Mentre assistien a

l’enterrament, les germanes de Serrallonga i sobretot l’Adela

insultaven la viuda i la qualificaren d’assassina, però Ramon, germà

de la viuda, li plantà una bufetada a l’Adela, fet que va desencadenar

que l’amic de l’Adela i en Ramon es barallessin. Amb la sortida dels

capellans de l’església i l’inici de la cerimònia la baralla es va

dispersar i d’aquesta manera es donà l’últim adéu al boig Daniel

Serrallonga.

12

5.Conclusió

Després de realitzar aquest treball podem dir que n’hem tret un profit

positiu. Ara hem aprofundit molt més en l’obra d’Oller, no només en

l’estructura que presenta sinó que també hem observat les escenes i

els seus detalls fent els resums de cada capítol. Creiem, doncs, que

aquest treball ens ajudarà de cara a la comprensió i als exàmens del

llibre.

6.Bibliografia

Hem consultat les següents fons d’informació:

Oller, Narcís. La bogeria. Editorial Castellnou, 2009

Marzà, Domènec, pròleg a La bogeria. Edicions Castellnou

http://www.lluisrius.com/versals/

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_bogeria

13