Estudi d'Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau

Arranjament i millores per la

segona fase de Montbau

13/04/2010 Arquitectes: Sophie Demigneux, Fabio Bagnara, Thomas Wissing

13/04/2010

2Sostenib i l i ta t i urbanisme

D e s e n v o l u p a m e n t e c o n ò m i c

•Enfortir la prosperitat econòmica i la ocupació en les ciutats

•Connectar amb els organismes existents per fomentar la iniciativa econòmica

•Incentivar les oportunitats pel tractament urbà

•Crear llocs animats i atractius

•Augmentar la connectivitat i la permeabilitat del barri

D e s e n v o l u p a m e n t m e d i a m b i e n t a l

•Protegir i millorar el medi ambient urbà en vista a la sostenibilitat a nivell local i

planetari

•Utilitzar materials duradors, sostenibles, reciclats, rendibles fàcils de netejar i

mantenir

•Utilitzar materials de alt qualitat amb dissenys simples, nets coordinació de colors

•Utilitzar paviments permeables i drenatge

•Afavorir el manteniment de la biodiversiat local

D e s e n v o l u p a m e n t s o c i a l

•Fer participar els habitants al procés de projecte

•Espais d’interacció social

•Fomentar la igualtat, disminuir la exclusió social i la regeneració en les zones

urbanes

•Oferir espais segurs i agradables

•Consciencia del lloc i de la identitat local

•Produir distintes formes urbanes, amb el respecte del la configuració existent

•Respecta fites i llocs de reunió, amenitat, seguretat

•Integració harmoniosa de les persones en els espais dissenyats

A r r a n j a m e n t i m i l l o r e s p e r a l a s e g o n a f a s e d e M o n t b a u

13/04/2010

3Desenvolupament econòmic

D o n a r o p o r t u n i t a t a l e s i n i c i a t i ve s


Bus

Bus

M Bus

M

A

Hospital Materno Infantil

de la Vall d’Hebron

Biblioteca

Albert Pérez Baró

Jardins

P. Muñoz Seca

Fundació Alba

Parc

de Collserola

Centre Esportiu

Municipal Mundet

Parc

de les Heures

Campus Mundet

EBM Els Pins

Facultat de formació

del profesorat

Residencia

Collserola

Casa

dels Xuclis

CEE

La Ginesta

Plaça F. Palau

Parroquia

Sant Geroni

Jardins de

Montbau

Associació

de Veïns

IES Narcis Monturol

RONDA DE DALT

CEIP

BalooLlegenda:

Zones comercials

Jocs infantils

MMM

NNN

13/04/2010

4L’act iv i ta t

C o m e r ç o s d e l a s e g o n a f a s e d e M o n t b a u

Bar “los Pinos”

• Conjunt que ofereix a més del comerç un espai de

terrassa, ombrejada amb un jardí equipat

Panaderia “La Panera”

•Bona ubicació i però poca visibilitat i aïllat

Bar “Do’miño”

•Bar de carrer amb dues taules en la vorera

•El més baix, a prop de l’església i dels jardins

•En planta baixa dels edificis en L es troben 2 locals que fan la cantonada

•Ens dona 18 locals

•En realitat actualment només 3 locals funcionen

•I un local en planta baixa dels edificis bloc

Fusteria d’alumini - Perruqueria - Centre Medico Dental


13/04/2010

5L’act iv i ta t

P r e c e p t e s g e n e r a l s

M i l l o r a d e l ’ e n t o r n u r b à

•Crear una reixa de recorreguts de vianants

•Increment de la superfície de vianants

•Millora del paviment, accessible i protecció dels escossells

•Jerarquització del viari i definició de dissenys homogenis amb bona percepció de l’espai

M i l l o r a d e l ’ e s c e n a r i

•Renovar i incorporar elements que poden fer d’aquests espais atractius, agradables i accessibles pel vianant: mobiliari urbà,

arbres, i jardineria, supressió de barreres urbanístiques

•Millora de l’enllumenat públic per afavorir la revitalització comercial i millor apreciació de l’escenari urbà

•Ordenar i optimitzar les els espais de terrasses comercials o altres elements que poden estar en les vies públiques

P r o g r a m a d e s e n y a l i t z a c i ó u r b a n a i c o m e r c i a l

•Panells d’informació homogeni, accessibles i visibles i detallats (horaris,...)

•S’hi pot afegir informació d’utilitat pública sobre el barri ( instal·lacions, transport públic, aparcament, carrers...)

P l a d e m o b i l i t a t

•Gestió adequada de l’aparcament, disminuir impacte visual

•Zones de carrega i descarrega

•Protegir els espais de vianant de la invasió de vehicles per elements a definir en el projecte: fitons...


13/04/2010

6L’act iv i ta t

R e c o l z a r e l c o m e r ç s o b r e l ' u r b a n i s m e


13/04/2010

7Llegib i l i ta t

T i p o l o g i e s d e l e s p l a c e t e s d e M o n t b a u

A B

DC

A

A

A

B

B

B

B

CD


13/04/2010

8Llegib i l i ta t

C o n n e c t i v i t a t : f e r 7 C a r r e r s

• No hi ha distinció entre els carrers i les voreres dels

jardins.

• A cada intersecció hi ha dues possibilitats sense

senyaletica ni distinció d’orientació.


13/04/2010

9Llegib i l i ta t

C a r r e r s

• Limitar l’espai

• Els carrers son definits pels edificis que tenen adreces

• Revestiment diferent i clarament delimitat per l’espai dels

carrers

• Recorregut per persones amb dificultats de visió


13/04/2010

10Llegib i l i ta t

P a v i m e n t s h o m o g e n i s

• Paviment original : lloses de formigó

• Paviment de substitució tipus Montbau: lloses de formigó = ½ llosa de base i acabat amb xapa metàl·lica

Estat actual de les

Lloses de formigó

Paviment nou placetes i resta del barri


13/04/2010

11Llegib i l i ta t

C a m i n s

• Espais de pas llibant els carrers entre els

• No donen sobre entrades de vivendes o edificis


13/04/2010

12


Llegib i l i ta t

S e n ya l è t i c a l l e g i b l e i a d a p t a d a

Informació per transmetre:

• Nom del barri

• Situació

• Nom dels carrers perifèrics i interiors

• Edificis

• Comerços

• Llocs d’interès

• Orientació

• Mobiliari llegible i adaptat

Esquema de la

númerotació

13/04/2010

13Accessib i l i ta t

R e c o r r e g u t s a c c e s s i b l e s


Llegenda:

Escales

Rampes

Horitzontal directe

Transversals habilitats

Transversals no habilitats

Plaça amb 1 sol accés habilitat

13/04/2010


R e c o r r e g u t s a c c e s s i b l e s

• Accessibilitat de totes les connexions entre

places – Crear 8 rampes

Escales no accessibles Reformades i accessibles


A

B

B

A

13/04/2010


R e c o r r e g u t s s e g u r s

• Sense obstacles, ni forats, amplada còmoda

• Bona lluminositat, eliminar els espais foscos

• Balises per senyalar el recorregut i les escales i

rampes

•En general les faroles són en bon estat, s’han

d’homogeneïtzar

•Noves faroles de substitució en les placetes renovades (ROS)

•Fer estudi lumínic i avaluar l’eficiència per organitzar la

implantació


13/04/2010


A c c e s s i b i l i t a t d e l s ve h i c l e s d ’ e m e r g è n c i a


13/04/2010


C o t x e s m o t o s i a p a r c a m e n t – p i l o n e s . . .


Aparcament regulat

• Zona verda

• Aparcament motos

• Aparcament minusvàlids

Aparcament informal

• Motos en vorera

• Cotxes i furgonetes en vorera

13/04/2010

18Desenvolupament mediambienta l

O r i e n t a c i ó i i l · l u m i n a c i ó


13/04/2010

19La vegetac ió

E s t a t a c t u a l


13/04/2010

20La vegetac ió

9 P l a c e t e s a r b o r a d e s


13/04/2010

21La vegetac ió

V a l o r a r e l s a r b r e s s i n g u l a r s

• Amb Parcs i Jardins valorar la vegetació

• Vocabulari paisatgístic – fer-los aparèixer

• Insertar-los en el disseny urbà

• Espai pels arrels dels arbres conservats

• Barreja camins i àrees de plantació

• Jugar amb el relleu


13/04/2010

22La vegetac ió

I m p o r t à n c i a d e l s c o n j u n t s d ’ a r b r e s

• Fer un replanteig dels espai en funció dels arbres com conjunt

• Aprofitar l’ombra per les activitats

• Aprofitar l’ombra per disposar els bancs disposats segons les millor perspectives


13/04/2010

23La vegetac ió

E l s j a r d i n e t s : e n t r e r e s p o n s a b i l i t a t i p r i v i l e g i

• Espai davant de vivendes amb entrades particular en planta baixa

• Espai públic, de manteniment privat

• Voluntari

Apropiació i implicació en el conjunt de l’espai de jardí i de la façana En altres casos, desinterès i abandó

•Els jardinets corresponen a 22 m2 per vivenda.

•Estan presents en 4 places i representen 267,20 m2 en

total i 12 propietaris.

•Han estat suprimits en 5 placetes i sempre han estat

substituïts per una profusió de pots varis.


13/04/2010

24La vegetac ió

U n a r e s o l u c i ó c o n c e r t a d a

Les jardineres de Parc i Jardins no són les adequades per la distanciació ni per la geometria

• Conservar el jardí, trobar una solució per les plantacions i el manteniment amb Parcs i Jardins

• Crear unes jardineres adaptades a la situació lineal i als materials, inventar un sistema de plantació concertat i de

manteniment conjunt


13/04/2010

25Les p lacetes

M o b i l i a r i u r b à

•Baranes

originals

•i rampes noves

•El mobiliari està implantat al voltant de la plaça

•1 Font i papereres Barcelona

•En total tenim : 1 punt d’enllumenat per 134 m2

1 banc per 248 m2

1 paperera per 727 m2


13/04/2010

26Les p lacetes

B a n c s i c a d i r e s

• Paviment adaptat

• En conjunt per ajuntar-se o aïllats

• Adaptats per a persones gran

•Bancs antics en terra

•Bancs i cadires nous sobre

paviment tipus Montbau


13/04/2010

27Les p lacetes

P r e s e r va c i ó d e l ’ e n t o r n – a c t u a c i o n s b à s i q u e s

• Resoldre els problemes greus d’evacuació d’aigües pluvials

Finestres a menys de 5 cm

sobre el nivell de la vorera

amb risc d’inundació

Mobiliari i voreres descalçats


13/04/2010

28Les p lacetes

P r e s e r va c i ó d e l ’ e n t o r n – a c t u a c i o n s b à s i q u e s

• Resoldre la continuïtat dels pendents i evitar la degradació del construït


13/04/2010

29Desenvolupament socia l

C o m p a r t i r l ’ e s p a i i e l m o m e n t


13/04/2010

30Viure a les p lacetes

S o c i a l : P o b l a c i ó d e l b a r r i d e M o n t b a u

• Una població de gent gran amb una tassa de natalitat per sobre la

tassa del Districte de Horta Guinardo i de Barcelona

• Un índex de sobre envelliment de 56,3 ( població de 85 i més /

població de 65 anys i més) de 6,2 punts per sobre el Districte de

Horta Guinardo.

• Persones que no treballen, els usuaris dels parcs i dels jardins

• Proposar espais per persones que té temps i necessitat de ajuntar-

se entre elles i conèixer-se0

20

40

60

80

100

0-14 anys

15-24 anys

25-64 anys

65 anys i més

• Organitzar recorreguts accessibles per sobre dels estàndards

• Crear espais per ajuntar-se, compartir i fer vida de barri

• Gaudir de la natura

• Promoure espais per activitats, d’oci com de manteniment físic per a

tothom

• Augmentar i securitzar les àrees de joc infantil

• Augmentar la oferta d’activitat de joc


13/04/2010


L e s p l a c e t e s ú s a c t u a l


Placeta sobre el recorregut

escola Baloo, amb forn

Placeta la més disponible

Placeta molt urbana

bon funcionament

Placeta central amb

arbre notable

Placeta tranquil·la

amb conjunt d’arbres

Jocs infantils tradicionals

Placeta molt oberta

Placeta amb desnivell

i molt pocs veïns

Carrer enjardinat

Placeta tranquil·la

amb conjunt d’arbres

13/04/2010


T e m e s p e r a l e s p l a c e t e s


Activitat infantil

Motricitat / escultures

Jardí nou

Inversió en reg i plantes

Parc urbà

Potenciar l’activitat del bar

Moments

Compartits

Taules, Jocs de taula i

de societat, reunió

Moments de

tranquil·litat

Pista de petanca - bancs

Jocs i oci

Multi generacionals

Exercicis físics, fitness

Jocs infantils

Tradicionals i protegits

Trobades culturals

Espai de representació en el pendent

L’entrada del barri

Vorera ampla

13/04/2010


P l a c e t a d e l f o r n

• Espai minimalista arborat

• Recorreguts lúdics infantils

• Activitats d’equilibri

• Espai atractiu pel comerç


13/04/2010


T r a n q u i l · l i t a t – b a n c s i p e t a n c a

• Espai arborat tradicional

• Pistes de petanca 15 x 4 m

• Bancs pels espectadors

• Sol i ombra


13/04/2010


P l a ç a c e n t r a l : m o m e n t s c o m p a r t i t s i t r o b a d e s

• Mobiliari (taules)

• Activitats d’aire lliure (berenars, pic nic...)

• Jocs de taula per a tothom


13/04/2010


J o c s i o c i m u l t i g e n e r a c i o n a l s

• Implantació d’equipaments especials

• Ombra natural o pèrgola (pluja i sol)

• Sol adaptat a activitats (tarima, lloses )

• Bancs per reposar


13/04/2010


J o c s t r a d i c i o n a l s e n e s p a i s s e g u r s

• Espai de joc infantil gran, tancat i protegit

• Ombra natural o pèrgola (pluja i sol)

• Sol adaptat en massa o lloses

• Bancs i font


13/04/2010


T r o b a d e s c u l t u r a l

• Crear un espai en amfiteatre

• Música, Dansa,Teatre

• Crear rampa per vehicles d’emergència


13/04/2010


L ’ e n t r a d a d e l b a r r i

• L’espai de gespa no dona servei

• Es proposa substituir-lo per una vorera

ampla i plantada amb mobiliari per donar al

carrer un caràcter urbà marcat i així fer

desaparèixer la ruptura que s’ha volgut

donar entre les placetes i la resta del barri i

donar continuïtat al pas entre les tres

placetes de baix


13/04/2010


P a r c u r b à


13/04/2010


J a r d í n o u

• Utilitzar vegetació existent en l’entorn

• Amb poc manteniment

• Plantar arbres nous

• Mobiliari integrat en els espais enjardinats


13/04/2010


C r i t e r i s a m b i e n t a l s p e l s p r o d u c t e s d e l p r o j e c t e

E l U P C Y C L I N G

producte de qualitat a partir de productes reciclats

Productes de senyalització a partir

de plàstics reciclats d’origen agrícola i industrial (lloses de

paviment per zones de joc a partir de pneumàtics usats,

mobiliari urbà...)

Mobles de fusta amb la marca registrada FSCque dona la

seguritat que la fusta prové d’un bosc sostenible, sense

tractament químic però amb substancies naturals

Mobiliario fabricado con materiales reciclados.

Mobiliario fabricado en plástico reciclable Polietileno (PE), tanto de alta como de baja densidad (HDPE y LDPE),

Polipropileno (PP) y Poliestireno (PS) y cuyas partes que pesen más de 50 gramos estén marcadas claramente para su

reciclado.

No es apto el mobiliario que contenga PVC en cualquiera de las partes del producto y que en su proceso de fabricación no se

haya utilizado alguno de los siguientes productos: CFCs, HCFC s, tricloroetano y tetracloruro de carbono (estos gases

presentan una capacidad destructiva de la capa de ozono muy elevada) ni otras sustancias como el cromo, mercurio y

plomo.

Asegurarse que todos los componentes puedan incorporarse a posteriori o sustituirse para prolongar la vida útil de estos

productos.

El mobiliario cuenta con una Declaración Ambiental de Producto (EPD) o un sistema basado en los Análisis de Ciclo de Vida

(ACV).

www.consumidoresponsable.org


13/04/2010


C r i t e r i s a m b i e n t a l s p e r a l e s z o n e s ve r d e s

A h o r r o d e a g u a e n z o n a s v e r d e s

Actualmente existen opciones que permiten combinar el mantenimiento de jardines bonitos y agradables con un uso

responsable de agua. Estos jardines utilizan técnicas de xerojardinería, una modalidad de jardinería que pretende el uso

eficiente del agua en los jardines, adaptándose a las condiciones climáticas del entorno sin que por ello se construyan

jardines áridos o plagados de cactus.

E l d i s e ñ o d e l j a r d í n

Todo diseño debe comenzar por un cuidadoso reconocimiento de los rasgos del clima local y de las características

ambientales del terreno con el que contamos: debemos identificar cuáles son las zonas más húmedas y las más secas, cuáles

son las más soleadas o las más umbrosas, qué espacios se encuentran más expuestos al viento y cuáles están más

resguardados.

L a s e l e c c i ó n d e e s p e c i e s

Teniendo en cuenta esta gran variabilidad, podemos orientar nuestra elección hacia especies autóctonas, las cuales cuentan con

la ventaja de que se encuentran totalmente adaptadas a las condiciones climáticas de la zona en la que vivimos.



http://www.agua-dulce.org/htm/preguntasf/pregunta.asp?Id_pregunta=7&Id_tema=3

13/04/2010


C r i t e r i s a m b i e n t a l s p e r a l e s z o n e s ve r d e s

L a s z o n a s d e c é s p e d y l o s t a p i c e s v e r d e s

El césped es el gran consumidor de agua en los jardines modernos y requiere un mantenimiento frecuente e intenso.

Normalmente, más de dos terceras partes del agua total consumida en ellos se dedican a su mantenimiento. Por lo tanto,

limitar su extensión en el jardín es una forma segura de reducir el consumo de agua de forma estable.

Ta p i z a n t e s v e r d e s

Una serie de plantas «cubresuelos» o tapizantes resultan muy interesantes porque: son capaces de profundizar más con

sus raíces, fijando mejor el suelo y aprovechando mejor el agua; requieren muy pocos cuidados (no precisan siegas

periódicas); proporcionan bonitos efectos visuales gracias a sus flores o frutos.

U s o d e r e c u b r i m i e n t o s d e s u e l o

Una de las técnicas más eficaces para reducir las pérdidas de agua por evaporación, y que al mismo consigue un agradable

efecto estético, consiste en recubrir superficies del jardín con materiales como piedras, gravas, cortezas de árbol, etc.

R e c u b r i m i e n t o s o r g á n i c o s

Los recubrimientos formados por materiales orgánicos tienen la ventaja añadida de que, al irse

descomponiendo, enriquecen el suelo y lo fertilizan. También pueden realizarse acolchados a base de corteza de pino, que

reducen de forma muy eficaz la evaporación, aligeran el suelo y facilitan la emisión de raíces por parte de las plantas.

R e c u b r i m i e n t o s i n o r g á n i c o s

Pueden realizarse con materiales de diferentes coloridos y texturas, lo que permite lograr

efectos estéticos muy notables. El espesor recomendable de la capa es inferior al del acolchado orgánico, siendo casi

siempre suficiente con 5 cm.



13/04/2010

45síntes i

Espai homogeni, però divers.

-Les Preexistèncias

-De l’Entorn


En funció de:

13/04/2010

46síntes i

Millores proposades


1 . Mi l lora de l ’access ib i l i ta t .

2 . Renovació de pav iments .

3 . Renovació i adequac ió de la

i l · luminac ió .

4 . Mi l lora de l verd urbà .

5 . Dotac ió de nou mobi l ia r i u rbà .

6 . Mi l lora de la reco l l ida i cana l i t zac ió de

p luv ia ls .

7 . Mi l lora de la senya l i t zac ió .

8 . Cr i te r is de sosten ib i l i ta t .

Travel

Estudi d'Arranjament i millores per a la segona fase de Montbau