La construcció filosòfica de la ciutadania

ÍNDEX

1.ORIGENDEL CONCEPTECIUTADANIA

3.DIMENSIONSDE LA CIUTADANIACONTEMPORÀNIA

2.CIUTADANIAMODERNA

CIUTADÀ

Habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i els exercita en el país.

Pertany a una comunitat política permanentment.

Gaudeix d’uns drets i pot participar en tasques de govern.

Ciutadà algú dotat d’un conjunt de drets i deures, amb bon nivell econòmic qui defensava la ciutat.

GRÈCIA ROMA

CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA Tradició Política

SER CIUTADÀ…

Participar activament en la política de la polis.

Edat mínima per ser admès trenta anys.

Assistir a l’Assamblea i prendre part en debats públics.

Principis que la regien:-Isonomia igualtat davant la llei.

-Isegoria igualtat de paraula.

-Koinonía cooperació per aconseguir el bé públic.

CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMATradició Jurídica

CIUTADANIA

Reconeixement legal com a membres de ple dret de la república, i de l’imperi.

CIUTADÀ

Títol jurídic que permet reclamar certs drets.

FASES:

REPÚBLICAElecció lliure

IMPERIpoder emperador

LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA

TRES LIMITACIONS DESTACADES

Només homes adults Ciutadania excloent

Només lliures i iguals als ciutadans, no a tot ésser

humà

Drets individuals no estaven suficientment

protegits

CIUTADANIA I ESTAT

ESTAT NACIONAL MODERN Institució que s’obliga a defensar la vida, la integritat i la propietat dels

seus membres.

Actual concepte de CIUTADANIA

ESTATOrganització

estable amb els càrrecs i el seu

governant.

NACIONALITATEstatut legal pel qual

una persona pertany a un estat i és reconegut pel dret internacional.

CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT

J.Habermas La inclusión del otro

Relació entre els ciutadans i l’Estat

Concepció liberal, separació entre les llibertats civils i els

drets polítics.

Concepció republicana,

societat formada per membres lliures i

iguals.

Concepció comunitarista, la base del Estat són uns vincles ètnics i culturals

J.Habermas

CIUTADANIA I DRETS HUMANS

DRETS CIVILS

DRETS POLÍTICS

DRETS SOCIALS,

ECONÒMICS I CULTURALS

Drets individuals

que intenten frenar

possibles abusos de

l’Estat i manté la llibertat del

ciutadà.

Drets de participació

política:- Dret

d’associació política.

- Sufragi universal.

-Vot i participació femenina.

DRETS :-A l’educació.

-A l’associació sindical.-A la vaga.

-A les garanties de seguretat i higiene

laborals.

CIUTADANIA SOCIAL

Thomas H. MarshallCiutadania y clase social

Conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat CIUTADANIA

Protegir els drets socials propis de la ciutadania social ESTAT DE JUSTICIA

JUSTÍCIA I PERTINENÇA

JUSTÍCIA PERTINENÇADEMOCRÀCIA SOSTENIBLE

Costat racional per una societat

justa.

Costat sentimental per representar

llaços de pertinença.

IMPLICACIONS DE:

Reconeixement de la ciutadania: responsabilitat de cada societat respecte la seva població.

Exercici de la ciutadania: responsabilitat a cada persona en una societat (deures cívics i voluntariat).

NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA

CIUTADANIA ECONÒMICA

CIUTADANIA CIVIL

CIUTADANIA INTERCULTURAL

CIUDADANIA COSMOPOLITA

CIUTADANIA ECONÒMICA

Som ciutadans econòmics.

Implica:-Ètica empresarial

-Responsabilitat social de les empreses.

Com a consumidors:Ètica del consum just.

Objectiu:Eradicació de la pobresa.

CIUTADANIA CIVIL

SOCIETAT CIVIL Escola de ciutadania.

Participació de les persones en associacions i grups que persegueixen fins legítims és la millor

escola de civilitat.

IMPULS ÈTIC:-Voluntariat o tercer

sector social.-Les professions prenen

ètica professional.-L’opinió pública crítica.

CIUTADANIA INTERCULTURAL

CIUTADANIA vincle d’unió entre grups socials diversos.

ÈTICA INTERCULTURAL

Nova dimensió de la ciutadania.

Principis de convivència justa i feliç.

CIUDADANIA COSMOPOLITA

NOCIÓ DE CIUTDANIA COSMOPOLITA

Ideal que consisteix en construir un món on

tothom sigui considerat ciutadà de ple dret en

qualsevol lloc del planeta.

Cal universalitzar els drets humans de la

primera, segona i tercera generació.

GLOBALITZACIÓ ÈTICA