Edat Mitjana

475 a s.XIV-XV

MIREIA FREIXES 4tD

Característiques generals

Hi havia dos poders universals: Religios i civil.

El sistema feudal i les Croades el desenvolupament de la música profana (no religiosa).

El poble era pobre i sense cap possibilitat d'accedir a la cultura, dedicat a la pagesia i a servir els seus senyors .

Finalitats de la Música.

Difondre la paraula de Deu.

Música profana : distreu i diverteix.

Segons Guillaume de Machaut: la música es “una ciència que incita a riure, cantar i ballar”.

Centres musicals.

Església. Catedral de Notre-Dame. Itàlia Anglaterra Alemanya. Espanya. I resta d’Europa.

Instruments musicals.

Vent fusta: Flauta i dolçaina. Corda fregada: Fíbula, rabec, llaüt i viola

de roda. Corda polzada: Dulcimer, saltiri i arpa. Percusió: tamborí, cimbala, tintirabulum.

Textures musicals.

Textura monòdica: una línia melòdica.

Textura polifònica: mes d’una línea melòdica.

·Textura homofònica. ·Textura contrapuntística. ·Melodia acompanyada.

El cant Gregorià.

El Papa Gregori I, per tal de tornar a donar un sentit d’unitat al cristianisme, va treballar per recopilar els cants propis dels primers cristians deixant de banda les possibles innovacions que cada lloc havia anat afegint. Aquest tipus de música va ser el propi i únic de l’església cristiana durant molt temps.

Tipus de Cant

Antífona: dos cors alternaven el cant.

Responsorial: cor i solo alternaven el cant.

Directe: cor sol, no hi habia cap altre alternança.

Relació entre les notes i el text

Sil·làbica: a cada sil·laba li correspon un nota.

Melismàtica: a cada síl·laba li correspon una sèrie de notes (melisma)

Notació del cant greegorià

Aquet tipus d’escriptura, correspon a una notació neumàtica. Els neumes, indiquen la direcció ascendent o descendent de les melodies, sense concretar l’altura de la nota. El ritme esta denominat per el text.

Inici de la polifonia.

Va ser un dels fets més revolucionaris en la historia de la musica dental,per les possibilitats que obria en l’ambit compositiu i interpretatiu i per les necessitats que va conspicuïtat en l’evolució de l’escriptura músical.

Primeres formes polifòniques

Organum: al cant gregorià se li afegeix una segona línia melòdica.

Discantus: al cant gregorià se li afageix una segona línia melodica que es mou en direcció contaria.

Polifonia medieval

Guido d’Arezzo (995-1050)

Va ser un monjo benedictí que va dedicar gran part de la seva vidaa l’estudi de la teoria musical.

Guido d’Arezzo

Se’l considerava d’iniciador del sistema de notació musical actual.

Va donar nom a les notes basant-se en la primera síl·laba d’un himne dedicat a Sant Joan.

Notes

UTqueant laxis REsonore fibris MIra gestorum FAmuli tuorum SOLve polluti LAbii reatum Sancte Ioannes

Música profana: joglars i trobadors.

Durant molt de temps, la interpretació de la música profana va anar a càrrec dels Joglars i Trobadors, que en cada país van rebre noms diferents

Trobadors

Eren poetes i compositors que pertanyien a la

noblesa

Un regal de noces: la polifonia.

Blanca de Castella, filla dels reis de Castella Alfons VIII i Elionor.

Quan Blanca tenia dotze anys es va concentrar el seu matrimoni amb Lluís VIII de França.

Quan va entrar a la catedral de Notre-Dame de París, blanca va poder escoltar per primera vegada la polifonia.

La música polifònica va arribar de la ma dels compositors Léonin i Pérotin.