Organitzaci³ Familiar I Edificis

  • View
    1.694

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Organitzaci³ Familiar I Edificis

  • 1. Organitzaci familiara lantiga Roma

2. La famlia romana (definici)

  • all que aixopluga la casa familiar ( domus )
    • els pares ( parentes )
    • un home lliure casat ( vir, maritus ) amb una esposa legtima ( uxor )
    • els fills ( liberi )
    • els esclaus i tots els bns mobles i immobles de la casa que forma part del patrimoni familiar.

3. La famlia romana ( gentes )

  • Tots els membres de la gens ( gentiles ) compartien:
    • un culte religis propi i com ( sacra gentilicia )
    • una sepultura comuna ( tumulum gentilicium )
    • un nom com ( nomen gentilicium )

4. La famlia romana(pater familias)

  • Rei daquest petit grup domstic: tenia un poder absolut sobre el grup:
    • patria potestas : sobre els fills
    • dominica potestas : sobre els esclaus
    • potestas maritalis : sobre lesposa
    • mancipium : sobre les altres persones lliures
    • ius patronatus : autoritat sobre clients i lliberts
    • dominium : sobre els bns de la casa

5. El paper de la dona

    • La dona lliure romana romania sempre sota el control i lautoritat dun home (quan era una nena, del pare; en arribar a dona, del pare o del marit; i si no tenia pare ni marit, dun tutor)
    • no podia posseir patrimoni
    • no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament masculins
    • no podia participar en la carrera poltica i noms podia ser sacerdotessa de la deessa Vesta.

6. El matrimoni

    • Els romans es casaven per tenir fills, no per tenir dona
    • Perqu els fills fossin legtims ( liberi ) el matrimoni havia de ser legtim ( iustae nuptiae ): per aix calia complir uns requisits determinats:
      • 14 anys per als nois i als 12 per a les noies
      • Consentiment de les parts: o dels contraents o dels pares de famlia respectius
      • Capacitat jurdica: havien de ser persones lliures amb dret de ciutadania

7. El matrimoni

    • El casament ( nuptiae ) anava precedit de les esposalles ( sponsalia ).
    • Unions no lcites:
      • Matrimoni sine conubio : quan un contraent no tenia drets matrimonials. Els seus fills eren bastards ( spurii )
      • Concubinat ( concubinatus ): entre dues persones lliures que no volien o no podien casar-se
      • Contuberni ( contubernium ) entre esclaus o entre persones lliuresi esclaus. Calia el consentiment de lamo. Els fills eren esclaus de naixement ( vernae )

8. Dissoluci del matrimoni

    • En qualsevol moment de la vida matrimonial la parella es podia divorciar.
    • El divorci podia decidir-se de com acord ( communi consensu ) o b per iniciativa de qualsevol de les dues parts ( repudium ) en qu nhi havia prou amb una notificaci per escrit o verbal davant de testimonis.
    • La dona se nanava de casa, per els fills continuaven pertanyent a la famlia del pare i es quedaven amb ell

9. El nom dels ciutadans

  • Tria nomina
    • praenomen
    • nomen
    • cognomen

Caius Iulius Caesar Marcus Tullius Cicero 10. Praenomen

    • Era el nom personal, el que lidentificava com a individu. Nhi havia molt pocs i sempre sescrivien abreujats
      • Aulus (A.) Marcus (M.)
      • Appius (Ap) Numerius (N.)
      • Caius (C.) Publius (P.)
      • Cnaeus (Cn) Quintus (Q.)
      • Decimus (D.) Servius (Ser.)
      • Kaeso (K.) Sextus (Sex.)
      • Lucius (L.) Spurius (S. / Sp.)
      • Mamercus (Mam.) Titus (T.)
      • Manius (M.) Tiberius (Ti.)

11. Nomen

  • Era el nom gentilici, com a tots els membres duna mateixa gens.
  • Com que de fet es tractava morfolgicament dadjectius, solien acabar amb el sufix -ius: Aemilius, Claudius,Cornelius, Fabius, Iulius, Sergius, Sempronius, Terentius, Tullius

12. Cognomen

  • Era el cognom.
    • Originriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint referit al lloc dorigen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tretfsic (Barbatus, Crassus...) o de carcter (Laelius, Lepidus...).
    • Ben aviat, per, va esdevenir hereditari i va servir per diferenciar les diverses branques (famlies) duna gens: Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...

13. Vida quotidiana: el temps

    • La jornada es dividia en 12 hores de dia i de 12 hores de nit.
    • Les hores es comenaven a comptar des de la sortida del sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el temps duna forma aproximada, dient simplement ante meridiem (abans del migdia), post meridiem (desprs del migdia).

14. Vida quotidiana el temps

    • 2 classes de rellotges, els de sol i els daigua.
      • Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en sectors
      • La clepsydra o rellotge daigua tenia la forma dun vas en qu el nivell daigua assenyalava lhora
    • Generalment els romans es llevaven a lhora prima (a les 5 a lestiu i a les 7 a lhivern). Tant els rics com els pobres miraven daprofitar al mxim la llum del dia.

15. Vida quotidiana: el mat

    • Lesmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o simplement aigua
    • La seva jornada de treballsolia acabar a lhora septima (cap al migdia)
    • Els rics comenaven el dia amb la recepci de clients
    • Al mat gran part de ciutadans romans acudien al frum: a les basliques es reunien els grans comerciants, els botiguers oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren lliures i es dedicaven a lleure i diversions.

16. Vida quotidiana: el migdia

    • Al migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de queviures freds, fruita i una mica de vi. Desprs del prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a lhora octava.
    • Desprs de la migdiada comenava el lleure.
      • Una gran multitud passava la tarda al frum. Cada nou dies els romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als banys o termes pbliques.

17. Vida quotidiana: el vespre

  • Desprs del bany venia el sopar, que era el menjar ms fort del dia. Constava de tres parts:
    • el gustus o entrems,
    • la cena o sopar i
    • la secunda mensa o postres.

18. Vida quotidiana:EL MENJAR

  • GVSTATICIVM (Entremesos)
  • Posem en un plat ous, alcaparres, olives, dtils, festucs, fruites seques i alguna petita llesca untada de GARVM o de MORETVM (pasts de formatge i all) o dEPITYRVM (pat dolives triturades)

19. 20. Vida quotidiana:EL MENJAR

  • FABAM VITELLIANAM (pur de faves)
  • Coure les faves en aigua salada amb porro, julivert i flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i GARVM. Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un pur i ho servirem amb un rajol doli.
  • El nom li ve per ser un dels plats preferits de lemperador Vitelli

21. 22. Vida quotidiana:EL MENJAR

  • PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)
  • Courem el pernil al forn cobert de mel. El servirem al damunt duns pastissets mullats amb la salsa de la cocci. Servirem amb figues

23. 24. Vida quotidiana:EL MENJAR

  • POLYPVS (pop)
  • Bullir el pop amb laserpicium (una espcia) i ceba.
  • Desprs tallar molt fi i servir amb pebre i garum

25. 26. Vida quotidiana:EL MENJAR

  • HAEDVM PARTICVM (cabrit a lestil part)
  • Posar al forn el cabrit untat amb oli doliva
  • Fer una picada amb pere, ceba, garum, prunes de Damasc, laserpicium i oli.
  • Bullir la barreja amb vi i afegir-ho al cabrit
  • Servir-ho amb vinagre

27. 28. Vida quot